IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21

This Comenius project has been funded with support from the European Commission

INTRODUCCI

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

INTRODUCCI En el transcurs de tres anys, el projecte IRIS ha desenvolupat un paquet de formaci, que es basa en la investigaci per descriure les concepcions d'educaci i prctiques inclusives en els pasos socis. Pot ser utilitzat pels socis europeus i ser un catalitzador per al canvi de prctiques en tota la Comunitat Europea. El paquet de formaci docent inclou mduls sobre: I. EL CLIMA A LAULA, II. EL TREBALL EN EQUIP A LAULA INCLUSIVA, III. SISTEMES DE SUPORT EN ENTORN INCLUSIU, IV. AVALUACI INCLUSIVA, V. PLANS INDIVIDUALS EDUCATIUS I ADAPTACIONS CURRICULARS EN AULES INCLUSIVES, VI. ESTRATGIES I PRCTICA A LAULA INCLUSIVA, VII. LAIDE-MEMOIRE I EL "FIT TO LEARN". AQUESTA S UN NOU INSTRUMENT PER AJUDAR I AVALUAR LA PRCTICA A LAULA INCLUSIVA. Els grups destinataris del projecte sn principalment els mestres, auxiliars docents i diferents professionals, com ara psiclegs, terapeutes, infermeres, etc, que treballen amb nens en la comunitat escolar i tamb els seus pares, que tenen un paper vital en l'educaci dels seus fills . Els mduls varien en el seu grau dinters per a cada un dels diferents grups. El nostre punt de partida s el nen social, el nen en el seu entorn, el nen fort, actiu, reflexiu que s el nostre co-actor, que participa en la construcci i la defensa de lentorn social (Christensen & Prout, 2005; corsarisme, 2000 ; Ljusberg, 2009). Aquest curs cont diverses seccions complementries, importants totes. Per tant, cada secci pot ser un punt de partida. Es recomana comenar amb la secci d'auto-avaluaci inicial per determinar els mbits en qu es t ms necessitat. L'Aide-Memoire ajuda. Per a cada mestre, l'itinerari recorregut ser diferent dacord amb les seves necessitats,

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

interessos o situaci professional. En qualsevol cas, s millor conixer i aprendre de totes les seccions, el que pot portar prop de 10 hores per a cada secci. Daltra banda, s molt enriquidor el poder comparar el que hem aprs en cada secci amb la prctica professional. El curs es veur enriquit en gran mesura amb els coneixements apresos i que shan contextualitzat a la classe i ms encara si sha pogut establir un ampli debat entre altres professionals a lescola .. Els nens construeixen les seves prpies teories sobre el mn a travs de la interacci amb altres en diferents contextos socials. El nen que assisteix a lescola inclusiva t diferents oportunitats daprendre i una comprensi diferent sobre el treball a lescola. Els adults tenen un gran poder en lalumne i en conseqncia, una gran responsabilitat cap i per a ells. Per tant nosaltres com a adults hem de prestar atenci a nosaltres mateixos i als nostres propis supsits terics sobre els nens, perqu lactitud de ladult s un element crucial en lxit del procs educatiu a les escoles inclusives. Les actituds positives dels adults cap a la inclusi es reflecteixen en el seu comportament a laula inclusiva (Leatherman & Niemeyer, 2005;). Desitgem un futur on el nen no hagi dajustar a les normes de lescola, sin que assisteixi a una escola que accepti i aculli amb satisfacci les diferncies. En fer aix ens centrem en lenfocament de nen a nen en un entorn i un centre educatiu en qu es realitza la tasca educativa ms que en el propi nen. Tot seguit fem una breu introducci als diversos programes de formaci docent. Clima a les aules inclusives s un mediador fort de valors, creences i normes, demostrant un ambient democrtic on tothom se sent respectat i acceptat (Ljusberg & Brodin, 2007). El clima de laula est determinat per les relacions interpersonals, el desenvolupament personal de cada individu i les seves caracterstiques sistmiques. T conseqncies en les variables fonamentals com ara el coneixement, laprenentatge, les emocions, interaccions i relacions de poder. Per tal de crear un clima saludable de la classe, el treball en equip s una qesti important, ja que essencial per al desenvolupament de la interacci a les aules inclusives i t un paper important en la manera en qu sutilitza lestil interactiu. Els resultats sn positius quan a laula es treballa en equip. El treball en equip es desenvolupa la sociabilitat, les competncies fonamentals de comunicaci, les capacitats cognitives, emocionals i les capacitats de ser, una interacci constructiva amb

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

lentorn relacional (Kellet, 2003; Cervesa, Pomar et al., 2009; Slack & Armitt , 2005; Leito, 2007). Educar els alumnes amb diversos requisits, diversos orgens socials i econmics, exigeix una diversitat de sistemes de suport a lescola, com ara instruments per a lavaluaci, el PEI i materials per a la formaci inicial i contnua dels docents. Tot aix s essencial per ajudar els professors, per no suficient. Cada alumne necessita tamb el suport educatiu segons les seves limitacions per tenir xit. Aix es basa en tres pilars: El dret a l'educaci, les poltiques de discapacitat i la disponibilitat dun sistema de suport a lescola. Els informes resumits dels socis d'ustria, Blgica, Catalunya (Espanya), Portugal, Sucia i el Regne Unit ha els resultats dels sistemes de suport als nens que necessiten suport especial en les etapes preescolar i escolar i posen de relleu alguns aspectes crtics en matria de suport en l'educaci inclusiva. Dels informes es desprn que tots els pasos semblen tenir un sistema de suport ben desenvolupat a lescola, per encara hi ha una discrepncia entre la poltica i la realitat. La nostra conclusi s que no hi ha solucions simples per a la inclusi de tots els nens a lescola, ja que cada nen s nic. Per ha arribat el moment que els canvis shan de fer realitat i no noms una visi de futur. Per poder ajudar a laprenentatge i conixer les habilitats dels alumnes, els professors han davaluar. L'educaci inclusiva requereix el desenvolupament de lavaluaci de l'educaci individualitzada i personalitzada i de la intervenci per tal de millorar les habilitats alumnes, sobre la base de la seva facultat i la inclusi social. s un repte per a nosaltres pensar, repensar i renovar la prctica per identificar i avaluar els alumnes que necessiten suport especial (permanent o temporal), basant-nos en els nous supsits terics de l'Avaluaci Inclusiva. Per assolir aquest objectiu, presentem una revisi terica del que han de ser les directrius per a lavaluaci global i una descripci dels procediments davaluaci aplicat en diversos pasos europeus. Finalment, destaquem la importncia daquest canvi conceptual i prctic en lavaluaci de necessitats educatives especials basats en els supsits sobre la inclusi.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Per crear una escola inclusiva, el personal educatiu ha de ser capa davaluar el desenvolupament a tres nivells: nivell de lescola - el que significa el desenvolupament de lescola inclusiva nivell de la classe - el que significa la gesti de laula inclusiva i estratgies densenyament nivell dalumne - el nivell de realitzaci i / o desenvolupament dels alumnes en diferents mbits (acadmic, personal i social) i lavaluaci per a laprenentatge (Earl & Lemahieu, 1997). El model dintervenci de lescola inclusiva t com a objectiu donar suport als nens dacord a les seves necessitats especfiques des duna perspectiva ecolgica i per tant lavaluaci inclusiva ha de ser el punt de partida per als plans d'educaci individual (PEI) i les adaptacions curriculars. Basant-nos en una anlisi dels plans i programes recollits, hem vist que lestructura conceptual dels plans individuals d'educaci es basa en el model ecolgic sustentat en la cura dels nens que necessiten suport especial (Xalet et al., 2009). El PEI inclou components basats en la legislaci, que estipulen el que ha de ser incorporat tant als plans com els programes educatius. A ms dels plans i programes educatius, es donen els plans de desenvolupament per a la intervenci primerenca, plans de transici al treball i plans de suport a la famlia. En tots els casos, aquests plans sn compatibles amb la legislaci vigent (Xalet et al., 2009). Per tal daconseguir un clima a laula inclusiva, un treball en equip inclusiu i una avaluaci inclusiva, vinculats tots ells a plans educatius individuals i les adaptacions curriculars, hem dintroduir estratgies daula i prctiques diferents de les que sutilitzen tradicionalment. Les estratgies i prctiques inclusives dependr de: Lactitud, els coneixements, competncies i aptituds dels mestres respecte a innovar i crear contextos daprenentatge que satisfacin les necessitats i el potencial dels seus alumnes. Les prctiques essencials que es consideren tils per a la prctica de laula inclusiva es classifiquen en els segents epgrafs: la prctica dagrupament dalumnes, prctiques densenyament, el treball cooperatiu entre el personal educatiu, les prctiques

relacionades amb les estratgies i recursos especfics i prctiques relacionades amb una cultura de lescola inclusiva. Les estratgies a laula han de promoure lafiliaci, facilitar lamistat i la collaboraci amb lobjectiu de crear una comunitat inclusiva (Soodak, 2003). Les estratgies per al desenvolupament de les interaccions socials sn indispensables per lxit del programa dinclusi (Terpstra i Tamura, 2008). Les relacions
Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

alumne-alumne, la interacci significativa entre iguals, tenen un enorme potencial educatiu i promou el progrs cognitiu, social i emocional (Bond i Castagnera, 2006). Lensenyament inclusiu fa referncia a la creaci duna tica i un entorn on els alumnes puguin gaudir de laprenentatge, reflexionar, millorar i crixer en la confiana. Aix s fonamental per a tot aprenentatge. L'Aide-Memoire IRIS ajuda a donar suport a la prctica inclusiva de formes molt diverses b a nivell individual o com un enfocament global de lescola. s un instrument per fomentar les bones prctiques i dna consells tils i prctics. Es compon dun marcador i un fullet web que amplia les idees. A ms hi ha una secci sobre lavaluaci que pot ser utilitzat en la seva totalitat o segons sigui necessari. El projecte IRIS posa de relleu la importncia de la investigaci-acci en la promoci de la millora del context escolar. Aquesta metodologia sajusta als objectius de la comprensi, millora i reforma de les prctiques educatives, relacionades amb una planificaci acurada, una recollida rigorosa de les dades i una reflexi interna sistemtica. A travs de l'acci-investigaci, els professors poden adquirir coneixements contextuals que utilitzaran per resoldre el dia a dia els problemes educatius, donant-los ms autonomia (ja no en funci dels coneixements produts per altres). La investigaci-acci requereix la participaci activa de totes les persones responsables del procs educatiu (docents, especialistes en educaci, els alumnes i les famlies i els acadmics). s una estratgia fonamental per a l'educaci inclusiva i, especialment, per a laula inclusiva (Snchez, 2005). El paquet de formaci dels docents desenvolupades pel projecte IRIS als pasos socis estar disponibles a travs daquest CD-Rom i la pgina web del projecte IRIS. http://www.irisproject.eu Referncies:
Candeias, A.A., Santo, M.J., Rebocho, M., Cortes, M.J., Santos, G., Chaleta, E., Grcio, L., Pires, H., Dias, C. & Rodrigues, J. (2008). Reflections about assessment and intervention with students with special educational needs. International Journal of Development and Educational

Psychology, 1 (4). (pp.405-416).

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Christensen, P., & Prout, A. (2005). Anthropological and Sociological Perspectives on the Study of Children. In S. Greene, & D. Hogan (Eds.), researching childrens experience. Approaches and Methods (pp. 42-60). London: Sage. Corsaro, W. A. (2000). Early Childhood Education, Childrens Peer Cultures, and the Future of Childhood. European Early Childhood Education Research Journal, 8(2), 82-102. Earl L. & LeMahieu, P. (1997) Rethinking assessment and accountability. In A. Hargraves (Ed.) Rethinking Educational Changes of Heart and Mind. ACSD Yearbook. Alexandria. VA. Ljusberg, A-L. (2009). Pupils in remedial classes. Stockholm University: Department of Child and Youth Studies. (Diss.). Ljusberg, A-L., & Brodin, J. (2007). Self-concept in children with attention deficits. International Journal of Rehabilitation Research, 30(3), 195-201. Lundgren, M. (2006). Frn barn till elev i riskzon. En analys av skolan som kategoriseringsarena [From Child to pupil at risk. An analysis of school as an arena for categorisation]. Diss. Acta Wexionensia nr 98/2006. Sanches, I. (2005). Compreender, agir, mudar, incluir. Da investigao-aco educao inclusiva. Revista Lusfona de Educao, 5, 127-142.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell