{[Antroduceis En el capitol anterior hem vist que els sis- temes quimics evolucionen Iliurement cap a un estat d’energia minim i de desordre ma- xim. No obstant aix0, aquest estat no press posa que la reaccié hagi de ser total, é a dir, que S‘acabi quan tots els reactius han desapa regut. Hi ha reaccions que no «s'acaben, on reac tius i productes coexisteixen al recipient de reacci6. En aquest cas, sarriba a una situacid equilibri dinamic en el qual reactius es con- verteixen en productes i aquests, de bell nou, cen reactius. Tots dos processos transcorren a la mateixa velocita, i reactius i productes resten al reci- pient de reaccié mantenint les seves concer tracions constants, Es diu que aquestes rea cions s6n reversibles perqué transcorren en tots dos sentits Aquesta situacié d'equilibri_ dindmic pot, ero, modificarse externament En un equilibri estitic no hi ha moviment. No ‘es mouen ni les persones ni lengronxador. En equilibei dinamic, la persona puja per Fescala ‘mecanica alhora que aquesta baixa. En la posicid d'equilibr, les dues velocitats sigualen ila posicio relativa entre la persona i scala no varia. 22230 Q Una reaccié en equilibri " EI que hem exposat fins ara es podria iHustrar amb un exemple. Quan el carbonat de calci pur s‘escalfa, es descompon en dxid de calei i didxid de carbon: CaCO, (8) > CaO (5) + CO; (e) 1 En un recipient obert, el CO;, que €s un gas, ‘apa i tot el carbonat es transforma en oxid de calci. La transformacié és total i la reaccié s‘acaba, De la mateixa manera, a pressions clevades s'esdevindria el procés contrari CaO (5) + CO: (g) > CaCO, (8) [21 ‘Ara bé, si escalfem el carbonat de calei en un recipient tancat, aquest es descompon segons [1] ila pressio del CO, augmenta a mesura que aquest s'acumula (procés directe). A partir un moment determinat comenga [2] i la ve locitat d'aquest segon procés va augmentant amb la pressi6 del CO» (procés invers). Finalment, les velocitats dels processos di- recte i invers s'igualen i la pressi6 del CO, ro- ‘man constant (fig, 2). BI sistema ha_assolit Aquest fet lexpressem ai Vequilibri quimic. CaCO, (5) = CaO (s) + CO (8) Fae. 2 recs (F(t ines) Variacié de les veloctas de reaccié directa { inversa amb el temps. ee Aquest equilibri és dinamic, és a dir, els pro- cessos microscopics continuen (les molecules continuen reaccionant), per les propietats del sistema resten constants. En aquest cas observarem que tant la pressi6 com la concentracié del CO; s‘estabilitzen, en- cara que totes dues reaccions continuin, En altres equilibris, com per exemple: CO (g) + NOz (g) # CO; (g) + NO (8) sabriem que s'ha assolit 'equilibri observant el color de la mescla de gasos. De primer, hi ha ria una variaci6 considerable del color ver mell-coure del NO2, que a l'inici reacciona tot desapareixent en forma de NO. Pero després el color s’estabilitza ja que, en assolir-se l'equi- libri, desapareix la mateixa quantitat de N que se’n forma de nou. Hi ha altres propietats del sistema que resten constants, com per exemple la densitat, la pres- sid, la temperatura, la concentracié, etc if Ta constant d’equilibri Experimentalment s'observa que existeix ‘una relacié constant entre les concentracions de reactius i productes en l'equilibri, S'ano- mena constant dequilibri, K., i depen exclust- vament de la temperatura. Per a la reaccié: 1, (g) + Hy (g) = 2 HIB) Vexpressié de la constant d’equilibri és: car ite] TH) En general aquesta expressi6 resulta de di vidir els productes de les concentracions mo- lars de les substancies del segon terme per les del primer, elevades totes clles als correspo: nents coeficients estequiometrics de la reaccié ajustada. Les concentracions molars de les substancies les escrivim entre claudators. Si s‘observa la taula 1, en la qual se'ns donen dades a 731 K de les concentracions molars iniTw 1 Experiment ‘Concentra tnictal Goncentracié en Fequilori Ke a (Hla (aes (Hey 1 05 05 ° ous. 03133 073 467 2 2 1 ° 1070 9070 1s61 463 3 ° ° 2 0225 025 ‘581473 4 1 1 05 0.283, 0283 1934467 5 2 ° 2 0039 2038, 1923465 6 ° 05 2 on oon iy 464 cials i en Vequilibri del I,, Hz i HI, com també els valors de K- es veu que, efectivament, el va- Jor numeric de K. és practicament constant, in- dependentment que a l'inici hi hagi només reactius (primer i segon experiment), només productes (tercer experiment) o reactius i pro- ductes en diferents quantitats (quart, cingué i sise experiments). En general, per a una reaccié qualsevol en equilibri: ah + DB = eC ‘es pot demostrar que lexpressié de la constant equilibri és: on K, depén només de la temperatura i de la identitat de reactius 1 productes; (Al, (B] { [C] s6n les concentracions molars dels compostos A,BiC, ia, b ic son els coeficients estequio- metrics de la reacci6. Axi, Vexpressio de K, dels equilibris se- agtients ens la mostra la taula 2 (Af Com es determina la constant d'equilibri? Per determinar el valor de K. d'una reaccié cal conéixer les concentracions molars inicials alguns dels reactius o productes de la reacci i la concentracié en Pequilibri d'un dels pro- ductes, com a minim. Es per aix que sovint Stutilitzen métocles analitics. A partir d'aqui es poden deduir les concentracions dels altres productes en lequilibri coneixent lestequio- metria de la reaceié — Exemple 4.1 En un recipient tancat de volum 2 dm* sin- trodueixen 2,5 mol de iodur «'hidrogen i s'es- calfa a 550 °G. Bl iodur d’hidrogen es descom- pon en iode i hidrogen i assoleix Vequilibri A la mescla de casos en equilibri, s‘hi troben. 0,28 mol de H,, Caleuleu la K,. FF Soluci6 (aula 3) El problema ens diu que a Finici només hi hha 2,5 mol de HL Una quantitat desconeguda x ‘aquest element es descompon en Hy i Is Tana 2 Ny (g) + 3 Hy (g) == 2 NH lv a eae cad ne 2H@® = ho + bw Nols inicals 25 0 0 2M@EHWHH® — Mols que 2NO (g) + O(a) == 2NO,(@) Ke Penna 25-3) ; ; 21