Retallades

Dades i conseqncies de les retallades Sn necessries les retallades en educaci? Mtode de transformaci Finanament i augment de taxes Sistema de beques Governana

Canvi de model universitari

Canvi de model social

Les dades sobre les retallades

-16% Universitats (2011-12)

-144M a Catalunya

+ Deute histric + Infrafinanament histric Mentides de les retallades:

No malmeten qualitat No exclouen ning de l'accs Sn necessries Sn temporals

Al 13 de juliol els rectors declaraven al Parlament el perill de les retallades, qualificant-lo d'excessiu i perills pel conjunt del sistema. A ms, defensaven la despesa universitria com a element important per sortir de la crisi.

Ddac Ramrez, UB: "Nosaltres quan demanem que no se'ns retalli tant ho fem molt responsablement perqu sin Bolonya pot fracassar i tots hi perdrem." Ana Ripoll, UAB: "Invertir en educaci superior s car, per no fer-ho acaba resultant carssim." Josep Joan Moreso, UPF: "Noms amb una universitat capa de reflexionar, de ser un mbit d'impuls social, tamb tindrem una democrcia de qualitat, ens la juguem en tot aix."

Les conseqncies de les retallades

Manca de transparncia i debat pblic Les retallades S que ens afecten: 1er Menys serveis:

Tancament biblioteques Reducci i prdua de qualitat d'alguns serveis com l'escola d'idiomes EIM Estancament d'inversions en millora d'infraestructures fsiques, informtiques, ...

Les conseqncies de les retallades

2on Retallades de personal

Acomiadaments. (1000 llocs de feina en perill)

Camuflats en no renovaci de contractes ni baixes

RD 20/2011 prohibeix noves contractacions o promocions. Augment de la crrega docent / professor Personal inter i laboral ms afectat

Acomiadaments Reducci sou i jornada un 15%. Augment proper de la jornada un 8% sense augment salarial

Les conseqncies de les retallades

2on Retallades de personal

Congelaci salarial i primera retallada del 5% del sou. Al juliol es far una segona retallada del 5%

Eliminaci 500 euros a l'any en tiquets menjador

Retirada aportaci als plans de pensions i els premis per jubilaci o defunci Retallada d'altres drets laborals i foment de la flexibilitat / inestabilitat

Les conseqncies de les retallades

3er. Perjudici acadmic

Menor capacitat de dedicaci dels professors per classe i per alumne Fusi de grups: es massifiquen les aules. Bolonya? Supressi d'optatives i complements formatius: prdua de la capacitat d'especialitzaci -27% msters

-5% Barcelona Graduate School of Economics

Les conseqncies de les retallades

4rt Encariment de la vida estudiantil i augment de les barreres econmiques Tenim un servei pitjor i ms car (s'analitza ms endavant)

Perspectives per a l'any vinent

Sn necessries les retallades en educaci?

Alternatives per combatre el dficit pblic

Esglsia catlica 5.000-10.000M Despesa militar 17.000M Pagament deute pblic a la banca 25.000M (1.250M sn interessos) Rescats banca 70-100.000M (7.000M a Bankia). Principal causa de la crisi del deute Reforma fiscal:

Perseguir el frau legal i illegal (100-200.000M) Fiscalitat ms progressiva

Desprs del fracs de Bolonya

Creaci mercat com de mobilitat on poder crear competncia internacional entre estudiants, treballadors i universitats Encariment 12% Menys hores de classe Avaluaci contnua mal aplicada: Absorci de temps. Mecanicisme, instruccions, procediments, rendici de comptes i no autonomia ni creativitat. Habilitats laborals i no coneixement teric No hi ha professors per fer grups reduts participatius No ms diners en beques ni infraestructures

Mtode de transformaci

Les crisis han estat oportunitats histriques de les poltiques neoliberals (Xile, Nova Orleans, ...) per ampliar les relacions de mercat

De sistema pblic integrat que presta un servei a la comunitat. A mercat global d'empreses privades que comercialitza productes individualment Funci social: al servei del mercat laboral i del mercat de recerca Naturalesa i relacions internes: Relaci venedorclient amb els estudiants

Doble mercantilitzaci:

Mtode de transformaci

Antecedents:

1995: AGCS 1999: Declaraci de Bolonya 2000: Estratgia de Lisboa 2008: Estrategia Universidad 2015 - 2020

Mtode de transformaci

Punt de vista:

Necessitats humanes de la societat. Necessitats del capital inversor. Bancs i grans empreses de l'estat Institucions representants d'aquests: Comissi Europea, OMC i AGCS, Patronal, ... Fundacions: fCyD, FEDEA, FAES, ... Consells Socials Mitjans de comunicaci, declaracions poltics, informes, publicacions, ...

Impulsors del canvi

Mtode de transformaci

Fundacin Conocimiento y Desarrollo

President: Da. Ana P. Botn Patrons: CATALUNYA CAIXA, FREIXENET, AGBAR, BANESTO, GOLDMAN SACHS, SANTANDER, IBM, INDITEX, MERCADONA, TELEFNICA, IBERIA, ... BBVA, Banc Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Bolsa de Madrid, Caja Madrid, Santander, Repsol YPF, ...

FEDEA

Mtode de transformaci

Ofensiva meditica. Discurs:

Amplificaci defectes sistema universitari Mite de l'estudiant parsit i funcionari apalancat Sobreproducci d'estudiants Els estudis superiors no sn un dret, sn una inversi individual Torre de marfil amb interessos corporatius Costos de l'ensenyament

Mtode de transformaci

Diccionari traductor oligarqus catal:

Autonomia universitria = Fragmentaci i liberalitzaci del sistema universitari i competncia entre universitats Autonomia en la gesti de recursos humans = flexibilitat i precarietat laboral Autonomia respecte el govern = dependncia respecte el mercat Diversificaci de les formes de finanament = pujada de taxes Eficincia, eficcia, agilitat en la gesti = jerarquia i prdua de democrcia

Mtode de transformaci

Diccionari traductor oligarqus catal:

Excellncia, qualitat = estratificaci entre centres i alumnes Liberalitzaci = privatitzaci Modernitzaci = vegis liberalitzaci Racionalitzaci = retallades Rendici de comptes i participaci d'agents externs = Reforament del consell social, representant dels interessos i la lgica empresarial Societat = mercat Transferncia de coneixement a la societat = Orientar la recerca de la universitat cap al benefici privat.

Mtode de transformaci
El 2007 a el Pas, el professor Francisco Michavila (catedrtic i director de la Ctedra Unesco de Gestin y Poltica Universitaria de la Uni Politcnica de Madrid) publicava un article titulat Larga caminata universitaria on preguntava Es el moment actual un punt d'arribada o de partida d'un procs de canvi molt ms profund?. Joaquim Coello a El Punt La universitat, aquesta gran oportunitat: Hi ha en aquestes qestions la necessitat de mirar lluny, a l'objectiu final, i ser en aix intransigent i idealista. Noms aix la pacincia i la constncia en la demanda de la reforma aconseguiran que la terica utopia de la soluci final vagi sent assumida poc a poc i el que s un somni es converteixi lentament en una necessitat compartida per la universitat i per la societat, i que arribi a ser factible.

Mtode de transformaci
Rafael Puyol, exrector de la Universitat Complutense de Madrid, 2008: cal apropar la Universitat a la concepci d'empresa productora de capital hum demandat pels mercats. Crculo de Empresarios [Una universidad al servicio de la sociedad, 2007]: No es tracta d'incerir la Universitat en el marc de l'Estat del Benestar, tendncia que d'alguna forma ha estat present en la histria recent; sin d'itegrar a la Universitat de forma ms decidida en el teixit econmic i productiu.

Mtode de transformaci
Gerardo Daz Ferran, expresident de la CEOE en l'acte d'investidura com a Doctor Honoris Causa de la Universidad Miguel Hernndez d'Elx: Entre les mesures del Pla Estratgic de la CEOE 2008-2011 per a l'economia espanyola, es contempla la participaci empresarial amb les poltiques d'educaci i formaci en tots els nivells i declarava que la universitat i l'empresa encara eren molt distants. Joaquim Coello 29/3: Els recursos, alts, no augmentaran, i per tant els centres noms podran millorar si sn ms eficients.

Finanament i augment de taxes

Problemes actuals de finanament universitari

Infrafinanament Finanament per taxes (re/copagament) Externaltizaci de serveis (privatitzaci parcial)

Finanament i augment de taxes

2011-2012:

El preu del crdit ha augmentat un 7,6%, el mxim perms per l'estat. Han augmentat taxes de matriculaci entre 60 i 70 (dades UB) Augment de taxes extraordinries

Finanament i augment de taxes

Objectius pujada taxes:

Compensar la retallada, carregant el pes a les butxaques dels estudiants (45% en el cas UB) Canvi de model a llarg termini

Finanament i augment de taxes

Objectius del nou finanament:

Mercantilitzar el finanament via taxes Inversi individual capital hum darwinisme social Negoci de venta de ttols i prstecs Finanament pblic (redut) per objectius que estratificar les diverses universitats

Igualtat entre universitats privades i pbliques

Finanament i augment de taxes Evoluci recent

Curs / Crdit 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 - 2011 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Exp. 1 8,06 8,44 8,79 9,23 9,69 Exp. 2 8,29 8,68 9,04 9,87 9,97 Exp. 3 Exp. 4 11,41 11,72 11,95 12,27 12,44 12,77 13,06 13,40 13,72 14,08

10,05 10,34 14,23 14,60

10,60 10,90 15,00 15,40

10,70 11,00 15,15 15,55

10,97 11,28 15,53 15,94

11,80 12,14 16,71 17,15

Finanament i augment de taxes Evoluci recent

llicenciatura Preu del credit: 11,80 grau Preu del crdit: 15,60 Preu del curs de llicenciatura de Preu del curs de llicenciatura de 67,5 crdits sense repeticions ni 60 crdits, sense repeticions ni despeses de matriculaci i gesti, despeses de matriculaci i gesti, curs 2011-2012: curs 2011-2012:

796,5

909,6

Preu de la carrera (sense despeses de matriculaci i gesti):

Preu de la carrera (sense despeses de matriculaci i gesti):

3.186,00

3.638,40

Finanament i augment de taxes Evoluci recent

Quan un/a estudiant es matricula per segon cop d'un mateix crdit en qualsevol universitat, l'import d'aquest crdit ser el resultant d'aplicar un coeficient al preu del crdit d'1,5. A partir de la tercera vegada, inclosa aquesta, que es matricula del mateix crdit l'import d'aquest ser el resultant d'aplicar un coeficient al preu del crdit de 3. Article 7, DECRET 365/2011, de 12
de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadmics a les universitats pbliques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2011-2012.

llicenciatura 1a matrcula: 6c. : 70,8 2a matrcula: 6c. : 70,8 x 1,5= 106,2

grau 1a matrcula: 6c. : 90,96 2a matrcula: 6c. : 90,96 x 1,5= 136,44

3a matrcula: 6c. : 70,8 x 3= 212,4

3a matrcula: 6c. : 90,96 x 3= 272,88

Finanament i augment de taxes Evoluci recent

Evoluci preu matrcula
70 60

50

% augment

40 Preu grau Preu llicenciatura IPC

30

20

10

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Any d'inici del curs

RD 14/2012 del 20 d'abril

Retallades sense debat ni amb rectors

Augment taxes fins a 66% en grau/llicenciatura i mster.

es fixen umbrals en els preus pblics per aproximar gradualment la seva quantia als costos de prestaci del servei

1r matrcula 15-25%, 2a 30-40%, 3a 65-75%, 4a 90-100%. Augment 166-200% en el cas dels msters no professionals Extracomunitaris paguen 100% cost

Reducci despeses. Poder Consell Social. Perjudici personal + Relaci amb empreses en recerca i docncia

Finanament i augment de taxes Evoluci recent

Sistema de beques
Situaci de precarietat per la crisi

Manca estructural de beques: 0080,11% del PIB (la mitja de la OCDE s del 025%)

Sistema de beques

Beques per rendiment (productivitat) i no per renda (justcia social en el dret d'accs) Esborrany RD: Nota de tall per beca mster: 7, i 100% aprovats (85% en el cas tcniques) L'auge de les beques-prstec

Exconseller d'Universitat i Empresa Josep Huguet: De la mateixa manera que assumim que alg que vol comprar un pis s'ha d'hipotecar, haurem d'assumir que alg per estudiar tamb s'ha d'hipotecar

Sistema de beques
L'auge de les beques-prstec

Oficialment de moment ha aparegut la figura del prstec-renda, gestionats per l'Instituto del Crdito Oficial.

S'ha acabat l'inters 0% especial per als prstecs a estudiants. L'ordre ministerial de Desembre del 2010 el situa a l1,5% i, a ms a ms, endureix les condicions de no devoluci.

Sistema de beques
Un gran negoci internacional

Canad: Els costos universitaris, duplicats durant els darrers 20 anys, generen un deute mig per estudiant de 19.000 Gran Bretanya: El deute estudiantil fa dos anys era de 25.000 milions d'. S'estima que al 2020 arribin a 66.000M. El deute mitj s de 30.000 EUA: Es presten 96.000M d' anuals. Existeix una morositat del 30%. Molts estudiants acaben amb un deute de ms de 70.000.

Governana

Per tal de transformar ms la universitat, es replanteja el sistema de govern universitari.

Restar autonomia universitria i democrcia interna. Mxim poder dels Consells Socials: redactar estatuts, elegir rector, aprovar pressupostos i fixar extratgia global. Reforament de la jerarquia

Governana

Claustre UB 23 de novembre de 2011, document sobre governana:

Les tendncies actuals en el govern de les universitats posen laccent en sistemes menys regulats, que permetin a les universitats ser ms flexibles i gils i en promoure un lideratge fort i un major retiment de comptes basat en un control extern. Com a conseqncia daquest augment de la transparncia i participaci han aparegut els rgans de supervisi, formats per membres interns i externs que pretenen evitar una interferncia directa dels governs dels estats o de les regions en les universitats. (...) en certa manera, el marc normatiu espanyol dna al consell social un paper drgan supervisor si ens atenim a les tasques que se li encomanen Des de la perspectiva interna de la UB un possible canvi en el model de govern shauria de basar en una argumentaci que associs la proposta de canvi amb la resoluci o la millora dels problemes existents, fins i tot sabent que el model de govern no s lnica causa que genera aquests problemes

Governana

Claustre UB 23 de novembre, document sobre governana:

En referncia a la participaci externa dels rgans de govern, el marc legal estableix la dualitat consell de govern - consell social, aquest ltim com a rgan de representaci de la societat. Es constata que els membres externs tamb sn escollits a partir de criteris de representativitat. Les noves tendncies a Europa recomanen substituir aquesta dualitat per un rgan nou consell de govern on hi participin una majoria de membres externs a la universitat. Aquests membres haurien de ser persones de reconegut prestigi, coneixedores del mn universitari i amb una important dedicaci Es proposa que els rgans collectius tinguin funci de control i siguin rgan de consulta. En el sistema universitari europeu la tendncia vers la qualitat o excellncia s majoritria. Est consolidada la llibertat de contractaci sense cap ingerncia externa, factor essencial de lautonomia universitria. En referncia a les beques probablement caldria adoptar un model mixt de beques i prstecs

Altres

Avaluaci externa

ANECA; AQU funcions?

Composici,

titularitat,

criteris,

Instrument de control i transformaci

Afectar al finanament variable

Foment competncia Reducci de costos Flexibilitat. Acabar amb la condici funcionarial

Personal:

Altres

Reestructuraci del mapa de titulacions

Tancament universitats secundries? Especialitzaci? Concentraci de titulacions? No + beques de mobilitat? Debat estatal. Reials Decrets i reformes Debat autonmic. Comissi Interuniversitria Debat per universitats

Situaci actual

Canvi de model social

Resultat procs:

Elitisme i ms barreres d'accs. De dret a privilegi Ms depredaci de la vida. Menys autonomia social i ms dependncia del mercat. De dret a mercaderia Ms explotaci de classe: Trasps de riquesa i treball Coneixement al servei de la generaci de beneficis privats

Canvi de model social

De drets a mercaderies Parallelismes amb sanitat, secundria, reformes laborals, pensions, transports pblics, subministres d'aigua llum i gas, ... Manca de transparncia i debat pblic

L'nic cam

Vaga indefinida a Quebec i Canad des de mitjans de febrer Vaga de Colmbia: 1 mes, victria Mobilitzacions a Londres per la pujada de taxes Mobilitzacions a Alemanya pel frau de l'EEES Ocupaci Mundet Ocupaci rectorat UdG Carreres en vaga a la UAB i al Raval i Mundet