L T L

lAntic cam rural de la palma de cervell a corbera de llobregat

a carretera N-340, construda a partir de finals de la dcada de 1760, fou una via rpida i moderna que don ms facilitats de comunicaci i de transport als pobles que restaven a laltra banda del riu Llobregat. anmateix, per, els pobles de La Palma de Cervell i Corbera de Llobregat varen quedar absents daquesta nova carretera. Per tant, des de temps immemorial, els camins que conduen a aquestes poblacions eren venals o, si ho preferiu, uns camns de carro amb un ferm de terra i, en llocs de forta pendent, per evitar que les rodes del carro quedessin ensorrades pel fang que shi generava quan plovia, hi collocaven pedres, ms o menys planes.

antiga via de La Palma, que seguia cap a la poblaci de Corbera, connectava amb les poblacions de Sant Vicen dels Horts, pel lloc on avui hi ha la Benzinera (a prop de les antigues caves Rondel), i Pallej. s a dir hi havia dues bifurcacions: una que passava per lactual cementiri de La

Marca de rodera de carro.

Esquema dun mapa planimtric on hom pot observar els antics camins que conduen a Cervell, La Palma i a Corbera.

E E

Palma fins a trobar el cam de Sant Vicen dels Horts i laltra que, del mateix cam del cementiri, anava cap a Pallej, passant pel Torrent de Les Fallulles. Vegeu esquema.

l cam que condua a Sant Vicen i de retop cap a Barcelona, passant el riu Llobregat per la barca de Sant Boi, lany 1914 sel coneixia com El cam del cementiri de La Palma i laltre cam lanomenaven Cam baix de La Palma. Abans darribar al Torrent de les Fallulles hi havia una altra cam que condua cap un pou el qual el coneixien com El cam del pou. El cam del cementiri de La Palma devia ser important perqu avui encara shi poden observar les roderes dels carros, la qual cosa ens indica que per aquell lloc hi devia haver un trnsit considerable de carruatges. El traat daquest cam, amb les corbes i guals enlloc de ponts, evitava traspassar la riera de Rafamans amb la qual cosa sestalviaven la construcci de ponts. ls camns de carro de La Palma i de Corbera, considerat com a camns terciaris, amb greus dificultats per a transitar-hi en poques de pluja, era un desgreuge en comparaci amb la nova carretera de Carles III (avui N.340). Aix el dia 24 de gener de lany 1894 la Diputaci de Barcelona adjudic en subhasta pblica, per al dia 27 de febrer del mateix

any, les obres de construcci del primer tram de la carretera, que havia dunir la carretera general de Barcelona a Vilafranca amb La Palma de Cervell. Un any ms tard, el dia 29 de mar de 1895 la Diputaci de Barcelona pren lacord dadjudicar en subhasta pblica les obres de construcci del segon tram del cam venal (carretera) , dins el terme de Cervell que anava de la Palma a Corbera, amb un pressupost de 61.851,58 pessetes. aquest cam venal en prou feines en queden petjades, noms alguns vestigis dantigues roderes. Amb la construcci dun altre traat a finals de segle XIX, ms les diverses obres del segle XX, amb la construcci de la variant de Cervell i labandonament de les vinyes, han propiciat que aquest antic cam rural hagi quedat totalment inutilitzat.

ntic marge de pedra seca que coronava El Cam del cementiri de La Palma. Aquestes parets sels sol anomenar parets seques perqu les van construir sense cap tipus de material: ni fangs ni argiles ni cals. Noms les pedres collocades degudament saguanten unes a les altres.

El Cam del Cementiri de La Palma i la marca de les roderes.

Un tros del cam empedrat. Possiblement perqu quan pluvia shi devia quedar estancada laigua amb el conseqent fangueix.

Josep i Gemma