Introducció

El 2008 els treballs s’han centrat en tancar incògnites i desinstal·lar la Torca del Cotero BU-141. Les possibilitats d’estendre aquesta cavitat cada vegada són més escasses. Per un costat, ens trobem que les galeries amb més possibilitats són les que es dirigeixen a la Torca de Bernallán o a la Torca de la Canal, però el fet de trobar galeries noves en aquestes direccions no aconseguirà allargar gaire el sistema. Per altra banda, les exploracions cap al Nord, d’on prové la major part de l’aire, topen amb escalades i caos de blocs molt compactes. La part Est, a priori la que donaria sortida a la cavitat cap a l’Asón i per tant la direcció principal de la cavitat, és molt més impermeable a les nostres progressions. Així mateix, seguim intentant trobar el pas que uniria la Torca del Cotero amb la Torca de las Yeguas. En haver desinstal·lat la Torca de las Yeguas en la campanya anterior, aquests treballs els realitzem des de la Galeria de la Carme, a la Torca del Cotero, situada per sobre de la Sala Jordi Mitjans de la Torca de las Yeguas. Vam dedicar diverses jornades a forçar passos en el caos de blocs, sense obtenir resultats positius. A l’exterior, vam prospectar en les zones de Canal de los Machucos, Calles i Garma del Ciervo. Durant aquestes prospeccions hem explorat 7 cavitats d’escassa importància. En una d’elles, amb fort corrent d’aire, cal desobstruir per continuar-ne l’exploració. També vam explorar a l’exterior la zona immediatament superior a les galeries de la Torca del Cotero i la Torca de las Yeguas amb la finalitat de trobar alguna cavitat que sigui comú a tots dos avencs. Per ara un dels pous localitzats té bones possibilitats. Les descripcions que apareixen en aquestes memòries corresponen a les exploracions realitzades fins a l’1 de novembre de 2008. Les exploracions posteriors fins a final d’any les inclourem en les properes memòries.

Mapa de situació de cavitats explorades en la campanya 2008

BU-141/BU-144 Torca del Cotero
Sistema Alto del Tejuelo
“Hoyo Justo” , Bustablado, Arredondo (Cantàbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data de descoberta: 01-11-1999 Data connexió al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 10.048 metres Desnivell màxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 84.500 metres Situació:

Història: 30 0ctubre 1999. Localitzem diversos pous a la Garma del Hoyo Justo. 7 desembre 1999. Baixem el pou, de 80m de fondària. A la base hi trobem una galeria d’uns 20m d’amplada i 300m de recorregut, fet insòlit en aquesta altitud (600 msnm) que només es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distància. A aquest nivell l’anomenem primer nivell. 2000 i 2001. Explorem ramals sense continuació evident. Baixem la BU-144, un avenc situat a pocs metres de la BU-141 i que ens porta de nou a la galeria principal de la BU-141. 15 juny 2002. Trobem un pas en el segon nivell de galeries fòssils. Diverses continuacions ens permeten sumar recorregut ràpidament. 17 Agost 2002. Punxem el tercer nivell de galeries, de dimensions considerables. 7 desembre 2002. Unió de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). 2003. Explorem altres ramals dels segon i tercer nivells fins a sumar els 7.500 metres de recorregut. 2004. Mitjançant la Galeria del Pavo remuntem al segon nivell, a la Sala de Dalt. Aquest nivell resulta ser molt caòtic i amb infinitat de sales. També escalem en diferents punts de la cavitat per intentar la connexió amb el sistema Bernallán-El Canto Encaramado. 2005. Explorem la Galeria dels Cidaris. Fem una nova escalada en el Meandre estripamonos i arribem a un replà on apareixen noves incògnites. 2006. Explorem la sala superior de l’Estripamonos iniciant algunes escalades. Descobrim i explorem les Sales i Galeries de l’Alt Maresme. 2007. Únicament fem una entrada curta en que explorem el caos de blocs de la Sala de l’Alt Maresme i baixem un pou nou a la Galeria dels Cidaris. 2008. Com a resultat de les exploracions s’amplia el recorregut dels 9.750 als 10.048 metres. Intentem connectar amb la Torca de las Yeguas des del primer nivell. Iniciem la desinstal·lació de la cavitat en els punts més allunyats de l’entrada. Galeries i Sales de l’Alt Maresme En un lateral de la Sala del Pavo localitzem una nova sala amb diversos ramals. D’un costat trobem uns tubs que ens porten a la part coneguda com a Pas de l’Aire. D’un altre costat uns meandres ascendents que ens porten a les immediacions de la Sala de Dalt.

En campanyes anteriors, en el centre de la primera Sala vam baixar entre blocs fins arribar a una zona fòssil amb galeries petites. Al fons hi vam trobar un petit llac. En aquesta campanya reprenem l’exploració i baixem una altra via propera. Primer baixem per una rampa suau d’uns 30m de recorregut seguida per una altra de més pronunciada de 12 metres. Al final d’aquesta última, s’obre un pou de 6 metres que ens porta a una curta galeria taponada per tots dos costats. El pou continua amb una altra tirada de 13 metres que ens porta directament al mig d’una galeria inundada. Mitjançant un passamà de 15 metres arribem al fons de la galeria, sense continuació. De nou a la galeria superior continuem 15 metres més de recorregut fins al final d’aquesta via. A aquestes vies les anomenem vies del Llac.

Galeria de la Rampa Encara que originalment accedíem a La Rampa des de la Cueva de los Moros, ara aquesta via es troba a pocs minuts del bivac de la Torca del Cotero, com a resultat de les exploracions en aquesta cavitat. La Rampa, com el seu propi nom indica, és una rampa de blocs amb pendent molt pronunciat i d’una amplada que supera els 10 metres. En mirar enlaire, s’aprecia fàcilment que el seu eix és una gran falla. En alguns punts no s’arriba a veure el sostre, només les parets que flueixen paral·leles més enllà d’on ens arriba la llum dels focos. L’orientació d’aquesta falla és N-S, és a dir, perpendicular a les grans falles de la zona. Això ens indica que actua com a punt d’unió de les falles principals. De fet, mitjançant aquesta falla s’han connectat primer la Cueva de los Moros amb La Canal, i posteriorment la Torca del Cotero amb la Cueva de los Moros. Ateses les dimensions de la Rampa, hi ha diversos ramals perpendiculars a l’eix de la galeria. N’hi ha un que permet accedir a les Galeries del Minotaure de la Cueva de los Moros. Una vegada vistes les poligonals observem que aquests ramals mantenen el pendent de la Rampa. El primer ramal a mà esquerra en sentit descendent, avança en direcció Est durant 50 metres. El sostre no hi supera mai els 2 metres d’altura i el sòl està format per blocs i sorra. Cap a l’Est el sostre es fa més baix fins a impedir la progressió. En fem l’aixecament topogràfic, que estava pendent des del 2002. Trobem dos ramals més a mitja rampa, també en direcció Est. Aquests ramals ja van ser explorats el 2002.

Galeria dels Cidaris A la galeria dels Cidaris havia quedat pendent d’exploració un pou a prop del final de la galeria. Baixem un primer pou de 16 metres que ens porta a una saleta rectangular de 10 x 25 metres. Gairebé a la vertical del primer pou hi ha un segon pou de 12 metres. La base en rampa ens porta a una galeria d’un metre d’amplada amb un recorregut de 30 metres. El final de la galeria és molt estret. 12 metres abans del final hi ha un ramal amb corrent d’aire. Cal desobstruir el pas per a poder continuar l’exploració. Topografies: Planta Cueva de los Moros, Torca del cotero, Torca de las Yeguas

Torca del Cotero BU-141. Vies del Llac. Alçat

Torca del Cotero BU-141. Galeria dels Cidaris. Planta

Torca del Cotero BU-141. Galeria dels Cidaris. Alçat

GC-23
Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 447.278 Y 4.790.224 Z 808 m Data descoberta: 07-12-2006 Recorregut cavitat: 40 metres Desnivell màxim cavitat: - 15 metres Situació: Descripció: L’entrada, situada darrera d’un gran bloc, és molt a prop d’un rec. Possiblement en va ser l’engolidor en èpoques de crescudes. En entrar entre dos blocs accedim a una fractura d’uns 80 cm d’ample i perpendicular a l’entrada. Aquesta fractura baixa 15 metres. A la base mantén l’amplada però s’estén en longitud. Topografia:

GC-35
Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 447.551 Y 4.790.021 Z 789m Data de descoberta: 14-10-2006 Recorregut de la cavitat: 20 metres Desnivell màxim cavitat: - 12 metres Situació: Descripció: Avenc situat en el límit d’un prat, protegit amb una tanca de filferro de punxes perquè el bestiar no hi caigui a dins. La boca té una secció rectangular de 5 x 1 metres. Es tracta d’un pou únic de 12 metres. A la base, la cavitat s’eixampla uns 6 metres. El fons està totalment colmatat. Topografia:

Accedint a la GC-35

GC-37
Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 447.324 Y 4.790.536 Z 714 m Data de descoberta: 22-03-2008 Recorregut cavitat: 12 metres Desnivell màxim cavitat: - 10 metres Situació: Descripció: Cavitat situada en el vessant d’una dolina. L’entrada en rampa és d’1 metre de diàmetre. Hi ha un corrent d’aire evident cap a l’exterior (març 2008). Segueix un pou únic de 9,5 m de fondària. A la base, la cavitat s’estreny fins a uns 20 cm. No es pot progressar sense una complicada desobstrucció. A mitja alçada del pou hi ha una finestra molt estreta per on ve part de l’aire de la cavitat. Topografia:

Y-28
Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.849 Y 4.791.082 Z 707m Data de descoberta: 23-03-2008 Recorregut de la cavitat: 10 metres Desnivell màxim cavitat: - 10 metres Situació: Descripció: Pou al mig d’un rascler. Primer es desgrimpen uns 8 metres fins al fons del rascler. Allà s’hi obre un pou força estret de 10 metres de fondària. El fons està colmatat de restes vegetals de l’exterior.

Topografia:

Y-29
Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.845 Y 4.791.093 Z 672 m Data de descoberta: 23-03-2008 Recorregut cavitat: 40 metres Desnivell màxim cavitat: - 25 metres Situació: Descripció: Entrada situada al vessant d’un dolina, camuflada entre grans blocs. Cal acostar-s’hi molt per a adonar-se que hi és. El primer pou, de secció allargada en direcció E-O, baixa 15 metres fins a un replà, des d’on baixa un altre pou de 8 metres. A la base d’aquest últim hi ha dos pous més, sondejats uns 10-12 metres. Cal retirar uns blocs per a accedir als pous nous. Al fons hi ha corrent d’aire, que a la boca no s’aprecia tant. Topografia:

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful