Iusnaturalisme i Iuspositivisme segons nino.

Segons la tesi de Nino el iusnaturalisme es configura en dos condicions fonamentals, per una banda, una concepci de filosofia etica la qual afirma que hi ha uns principis morals i de justicia universals que estan per sobre de lhome pero cognoscibles a la ra humana, per altra banda, defensen que qualsevol norma juridica feta per lhome ha de complir la primera tasi, si no ho fa no es jurdica i per tant no es obligatria en tant que es injusta. Com veiem aquest segon punt inclou una vessat valorativa on iguala juridicitat amb justicia. Cal distingir dos tipus de naturalisme, el Teologic i el Racionalista. Aquesta diferncia sorgeix de la discrepancia sobre lorigen o fonament dels principis morals i de justicia. Els Teologics, posicio defensada per Tomas de Aquino, creuen que aquests principis venen donats per Deu i que evidentment cap ordre positiu pot anar en contra daquests principis. Els racionalistes creuen que els principis morals i de justicia venen donats per lescola Iluminista, i provenen de la natura i no de Deu. Positivisme. Per als positivistes aix es diferent, tot i que en part accepten la primera tesi filosofica etica dels naturalistes i accepten que poden haver una srie de valors morals cognoscibles per lhome, el que no accepten de cap manera es la segona tesi dels naturalistes, per al positivista, el fet que una norma jurdica no respecti aquests valors morals no lexclou com a norma jurdica. Com veiem els positivistes no exigeixen com a nota de la juridicitat la justicia. El positivisme, segons Bobbio, el podem entendre sota tres conceptes diferents: - Metodologia del dret (un mtode destudi del dret) - Teoria del dret - Ideologia del dret La Metodologia positivista indica que el jurista sha de dedicar al dret que es i no al que hauria de ser, com veiem nega en especial la segona tesi del iusnnatural, tot i que no soposa a la primera tesi del natural. Les prescripcions sobre el que el dret disposa no implica judicis de valor i son verificables en relaci a uns fets obsertvables empiricament Exclou la vessant valorativa de justicia i es centre en lestudi del dret que realment es, una vessant descriptiva Aquesta es lunica teoria que posa dacord tots els positivistes La teoria positivista (o formalisme jurdic) vincula el fenomen jurdic a la formaci dun poder capa dexercir la coacci, lEstat. Exclou normes jurdiques de tipus consuetudinari o jurisprudencials i nomes accepta com a normes juridique aquelles provinents de lestat. Atribueixen al ordenament jurdic les caracteristique de COMPLERT, sense llacunes i COHERENT, sense admetre vaguedats ni ambigitats, creu que en el text jurdic hi ha solucions per a tot tipus de casos. Es evidentment en aquest punt on trontolla la teoria, ja que les normes son fetes amb llenguatge com i aquest es inevitablement, vague i ambigu.

La Ideologia positivista es la visio mes radical, es lexaltaci del positivisme, se li atribueix la tesi que sigui quinb sigui el contingut de les normes pel sol fet de ser positives, son dobligat compliment per la poblaci, tenen fora moral obligatoria i han de ser aplicades per els jutges sota un sol principi, el principi moral de obeir les prescripcions que dona el dret positiu, sense entrar en cap mena de valoraci. Es precisament aqu on es veu el punt feble de la Ideologia positivista, si per una banda sexigeix el deure moral dobediencia, com es pot demanar una aplicaci no valorativa, si com he dit abans tota la sustentaci de la teoria es precisament valorativa, una norma moral que obliga a lobediencia. Si be el deure moral dobediencia es fora raonnable en termes de seguretat i ordre, tamb es cert que no es aquest lunic principi moral. Escepticisme etic Si veiem que les diferents posicions positivistes podien acceptar que existisin uns certs principis morals i de justicia cognoscibles per lhome, lescepticisme tic nega aquest fet, per tant est en contraposici amb el naturalisme ja en la seva primera caracterstica. Sostenen que no poden haver uns principis morals i de justicia cognoscibles per mitjans racionals i objectius, ja que els judicis valoratius sn inevitablement subjectius i relatius, depenent de cada persona que el realitzi. Altres autors positivistes si creuen que puguin existir determinats valors etics que es puguin justificar racionalment. Realisme jurdic. El ralisme jurdic es una reacci al positivisme. En aquest cas els jutges i les seves decisions tenen una importancia cabdal. Per a molts realistes el vertader origen de les normes jurdiques estan en les ressolucions judicials no en els parlaments ni en el poder lagislatiu. Daquesta manera, les normes jurdiques no estan en les lleis, estan en les decisions judicials per aix el realisme jurdic com a ciencia del dret sinteressa per predir allo que els jutgges decidiran. De totes maneres dinns el realisme jurdic hi ha diferents escoles, de les que destaca lautor Alf ROSS. Aquest autor tot i que com a realista tab basa el dret sobre les prediccions de les decisions judicials, ho fa de manera diferent, ja que aquesta predicci tracta de preveure les normes que seran utilitzades per els jutges en el fonament de les seves decisions, per tant en aquest cas si que hi ha normes jurdiques. Un altre tret caracterstic es que per a Ross, per a que una norma sigui vigent en un ordre jurdic, cal que aquesta sigui realment utilitzada per el jutge, per el que identifica valide amb eficacia, essent aquest un dels problemes del realisme.

DRET, MORAL I REGLES DE TRACTE SOCIAL En la societat actual trobem tres tipus de normes: - Jurdiques - Morals - Regles de tracte social Diferencia entre dret i moral: Existeixen diferents criteris diferenciadors, pero com veurem podenh ser enganyosos: - Finalitat - Exterioritat/interioritat - Autonimia/heteronimia - Coercibiltat/incoercibilitat Sota el criteri de la finalitat sargumenta que la moral son les accions AUTOREFERENTS, es a dir aquelles que repercuteixen sobre un mateix i no tenen cap repercusio a lexterior o sobre els demes. Contra aquest criteri podem preguntar-nos quina acci es realment autoreferent en una societat? quina acci realment no influeix a lexterior? Sota el criteri de la Exterioritat/Interioritat, defensat per Thomasius, dui que la moral regula aspectes interns i el dret aspectes externs, pero el dret tamb valora el que es intern a partir de lexterioritat, podem pensar en aquest punt en el mobil dun homicidi. De la mateixa manera que la moral valora actes externs des de la interioritat. Sota el criteri de lautonimia/heteronimia, es diu que la moral es autonoma, es a dir que se lautoimposa cada individu i en canvi el dret es heteronom ja que limposen des de lexterior. Clar que podem dir tamb que la moral en determinats ambits resulta sospitos que sigui tant semblant entre individus, per el que potser no en tant autonoma i del dret podem dir el mateix, que no deu ser tant heteronom quant es necessari una mnima aprovaci per la poblaci. Per a molts positivistes el criteri de la coercibilitat/incoercibilitat es el criteri definitiu, ja que la coercibilitat es la capacitat dutilitzar la fora per aconseguir determinat comportament sense perdre la seva significaci jurdica. Es important no confondre la coercibitat amb les sancions ja que les normes morals tamb tenen sancions. De fet si que realment sembla que el factor diferenciador sigui la coercibilitat, pero podem trobar un pare que obligui per la fora a un fill a quedar-se a casa a estudiar i de fet esta obligant per la fora al fill a complir una norma i no per aix es jurdica. On es realment la diferncia? El factor realment decisiu es que la coacci sigui institucuionalitzada. Dret i regles de tracte social

Sn els usos normatius que ni son jurdics ni morals que es refereixen a conductes externes i son mes aviat heteronomes, cal dir que tambe tenen sancions, pero la diferencia real torna a estar en la coacci institucionalitzada. USOS DEL LENGUAJE Podem trobar diferents usoso del lllenguatge: - INFORMATIU sutilitza per descriure cert estat de les coses - EXPRESIU per expresar emocions - INTERROGATIU per requerir informaci - OPERATIU - PRESCRIPTIU O DIRECTIU Aques darrer es utilitzat quan volem dirigir el comportament dels altres. El us directiu no esta sotmmes al compliment per part de laltre, es compleixi o no segueix sent directiu i no es pot predicar veritat o falsedat, si justicia o injusticia pero no ver o fals ja que no donen cap mena dinformaci ni descriuen res nomes dirigeixen la voluntat dels altres. Les directives que tenen major fora son les ordres o mandats i a aquests sels coneix co PRESCRIPCIONS. Les prescripcions es caracteritzen per una superioritat de lemissor vers el receptor, ja sigui fisica o moral LES NORMES SEGONS VON WRIGHT Fa una primera diferenciaci de les normes en Principals i Secundries N. Principals: - N. Determinatives o definitries - N. Directives o tecniques - N. Prescripcions N. Secundries: - N. Ideales - Costums - N. Morals. N. Principals Les N. determinatives o definitries estableixen per exemple les regles dun joc o les regles gramaticals N. Directives o tcniques, les quals indiquen el cam per aconseguir un fi sense voler dirigir la voluntat de les persones per ex. Per encendre el Tv premi el boto vermell Prescripcions que si volen dirigir la voluntat del demes, son normes. Secundries N. Ideals aqueses normes diuen les virtuts dins una classe, volen mostrar el patro a seguir Costums Son una especie dhabits pero requereixen que siguin socials i tregularitat N. morals Son les menys clares i dificil didentificar V. Wright diu que son per exemple el deure dobeir als pares.

En aquest cas varies dels tipus de noprmes que Von Wright defineix son rellevants per al dre, no nomes les prescripcions, ja que hi ha normes jurdiques que no guien forosament la volunt<at dels altres, tot i aix les mes rellevants sn les prescripcions LES PRESCRIPCIONS SEGONS VON WRIGHT. Aquest autr enumera una srie de elemments de les prescripcions, son 8: - CARACTER - CONTENIDO - CONDICION DE APLICACION AQUESTES LES ANOMENA NUCLI NORMATIU PER QUE HI SON A TOTES LES NORMES - AUTORITAT - SUBJECTE - OCASI AQUESTES TRES LES CONSIDERA PROPIES DE LES PRESCRIPCIONS - PROMULGACI - SANCI AQUESTES SERVEIXEN PER DEFINIR LES PRESCRIPCIONS PERO NO SON CARACTERISTIQUES DELLES. CARACTER El caracter duna norma estableix el motiu per el que la norma est, per tant obliga, prohibeix o permet CONTINGUT El contingut el all que la norma permet, prohibeix o permet CONDICIO DAPLICACI Es la circumstancia que ha de donar-se per a que una norma sapliqui, dins aquest punt en podem trobar de CATEGORIQUES o HIPOTETIQUES Fins aqu son el nucli normatiu, PER QUE SON COMUNS A TOTES LES NORMES AUTORITAT Es lagent que la dicta o emet, dins aquestes normes en podem trobar, TEONOMAS emanan de dios O POSITIVAS emanan del hombre, HETERONOMAS las que un agente da a otro AUTONOMAS las que un agente se da a si mismo SUBJECTE NORMATIU Son els agents destinataris i poden ser INDIVIDUALS O GENERALS OCASIO Es la localitzacio espacial o temporal FINS AQU LES ESPECIFIQUES DE LES PRESCRIPCIONS PROMULGACI Es donar-la a coneixer mitjanant uns signes que la facin comprensible SANCI Es lamenaa de un mal que lautoritat imposa per el no compliment