Campanya espeleolgica al masss del Porracolina

Arredondo Cantabria

Galeria Inferior - Torca del Cotero BU-141 - Foto Toni Mor

2004
Agrupaci Cientfico - Excursionista de Matar Secci despeleologia

Introducci

Un any ms, com a prioritat, hem continuat amb la exploraci de la BU-141, Torca del Cotero. Com a resultat daquests treballs, shan tret nombroses incgnites i se nhan trobat de noves. Enguany hem passat dels 7500 metres de recorregut a finals de la campanya del 2003 als vora de 8600 en lactual. Shan explorat diverses zones dins de la cavitat, els millors resultats shan aconseguit en la zona coneguda com Sala de Dalt. Tanmateix hem retornat a les galeries de la Cueva de los Moros (BU-111), en part per revisar algunes incgnites i en part per retirar material del anterior bivac de la Sala dels Daus. Des de la Galeria de la Rampa hem aconseguit una connexi directa amb les Galeries del Minotaure, escurant la distancia per accedir a aquestes galeries des de la Torca del Cotero i al mateix temps evitant-ne la remullada del riu. La dedicaci exclusiva a la Torca del Cotero, no ha perms fer descobriments importants a la resta de la zona. Enguany hem intentat eliminar incgnites de cavitats ja descobertes anteriorment. Aix doncs hem explorat la CL-254 a la zona del Vallurgo i la CL-299. Tamb sha baixat la BU-45, ja explorada per lE. C. de Grcia, per que ens ha semblat interessant revisar-la ats el corrent daire que hi circula. Shan installat de nou els pous i sha avanat uns 50 metres nous per el meandre final, fins un pas on cal desobstrucci. Amb les darreres exploracions, el Sistema Rellanon-Moros-Cotero-Canal suma 38.650 m.

Mapa de situaci de cavitats explorades a la campanya dexploraci 2004

BU-45
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 446.102 Y 4.789.671 Z 885 m Data descobriment: 01-03-1978 Data exploraci: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 340 metres Desnivell mxim cavitat: -159 metres

Histria: Cavitat localitzada per lEspeleo Club de Grcia. Aquest grup va explorar-la fins a 152, punt on un estret meandre en dificulta la progressi. Tenim notcies de que lSpeleo Club Dijn tamb va fer-ne una visita arribant a la mateixa cota que lE.C.G. Retornem a principis dagost del 2004 i installem de nou els pous. Comprovem que la topografia publicada te alguns errors de dibuix, malgrat que les profunditats son correctes. Localitzem tres noves incgnites en els pous. Tot i lestretor, savana uns 50 metres en el meandre final, superant un ressalt de 4 metres que no havia estat mai descrit. Aix ens fa pensar que la cota assolida es indita. A finals dagost fem una nova entrada per descartar les tres incgnites i topografiar la cavitat. Descripci: La cavitat es desenvolupa a favor de les falles principals del masss (OSO-ENE). En un primer tram, fora vertical, intercalant algunes rampes entre pous. Finalment hi ha un meandre de dimensions redudes per horitzontal. Progressem per el seu fons on tamb hi ha un fil daigua (estiu fora sec, caldr veure el nivell en crescuda). Lentrada es troba en el costat Sud duna dolina. Hi ha un gran bloc al mig que parteix la boca en dos. Una primera vertical en rampa ens duu fins a la capalera dun P22. En aquest punt la cavitat ha aconseguit perforar un nivell de gres impermeable dun metre de gruix. Es per sobre daquest nivell impermeable que apareix un fil daigua que ens acompanyar per tota la cavitat. Observem que don ve laigua tamb hi ve corrent daire. Flanquegem el pou cap al Oest per una repisa i ens situem a lentrada duna galeria de sostre baix, remuntem aquesta galeria 50 metres fins a un punt on el sostre noms queda a 20 cm del terra. Laigua que recorre la galeria forma bassiols on hem pogut observar una colnia de Cantabroniscus primitivus. Superat el P22, des de la seva base veiem llum exterior provenint de una boca contigua a la boca principal. seguint avall, un curt meandre ens duu a la capalera del tercer pou (P33). Aquest pou te una finestra penjada a 12 metres de la base. Accedim a la finestra mitjanant un pndul. Una curta rampa de fang duu a un pou de 11metres. Superat aquest una nova rampa fins el darrer pou de 7 metres. Aqu les possibles continuacions son tapades per blocs.

Retornats a la Base del P33 segueix un P4 i a continuaci un P18. Cal progressar uns metres fins el proper pou de 4 metres. A la base daquest, la cavitat sestreny fins a sortir en un finestra penjats del segent pou P15 que ens deixa en una lleixa de blocs encastats. Baixem un darrer pou per entre aquests blocs fins arribar a la base dels pous on sinicia un meandre. Aquest meandre es va estrenyent progressivament fins a obligar a progressar estirat per el seu fons. Varen caldre algunes petites desobstrucions per avanar ms fins a un ressalt de 4 metres on sampliava degut a una xemeneia. Es va avanar uns metres ms fins que lestretor feia imprescindible una desobstrucci, aquest cop ms complicada. En total uns 50 metres de recorregut fins el punt on cal picar.

Topografia:

BU-111 Torca de Los Moros

Sistema Rellann Moros Cotero Canal
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 445.506 Y 4.790.274 Z 780m Data descobriment: 15-08-1991 Data ltima exploraci: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 4257 metres Desnivell mxim cavitat: -445 metres

Aquesta cavitat es va desinstallar lany passat donat que al estar connectada amb la BU-141 podem accedir-hi des daquesta ltima. Enguany sha revisat La rampa, punt de connexi amb la BU-141. En aquesta via trobem una nova galeria duns 50 metres que connecta amb una finestra penjada de les ja conegudes Galeries del Minotaure. Aquesta connexi ens permetr anar a les galeries de Los Moros sense tenir que travessar el Riu del Minotaure. Una altre tasca feta, ha estat topografiar un meandre ja conegut de la galeria del Minotaure i revisar totes les incgnites de la part de La Musclera, zona que tericament pot ser un punt de uni amb el sistema ve Bernallan El Canto Encaramado. Finalment sha portat material del bivac de la Sala dels Daus al bivac de la BU-141, donat que no es preveu utilitzar-lo ms. Descripci: Lateral de la Rampa Des de la Rampa, trobem un pas baix que duu a uns tubs de pressi catics. Seguint-los en baixada un dells ens porta a una galeria parallela a la Rampa. Cap amunt seixampla fins a 10 metres, per tamb es fa vertical fins a fer impossible la continuaci sense escalar. Un cop vista la topografia, ens adonem que anem en direcci a la part superior de La Rampa, aix doncs no creiem necessari fer lescalada. Cap avall, als 10 metres trobem un pou. Un cop baixat ens trobem a la bifurcaci de les galeries del Riu del Minotaure. Meandre de la Galeria del Minotaure A 50 metres del final de la Galeria del Minotaure, sobre una galeria estreta per fora alta. En un principi es perpendicular a la galeria principal, per als 20 metres tomba a la dreta i segueix parallela. Continuant uns 30 metres endavant, ens trobem una bifurcaci a la dreta que ens duu a la base dun pou. Caldria escalar per remuntar-lo. 15 metres ms endavant, la galeria acaba a la base dun altre pou. Tan sols notem corrent daire ascendent a la base del primer pou.

BU-141/BU-144 Torca del Cotero

Sistema Rellann Moros Cotero Canal
Situaci: Hoyo Justo , Bustablado, Arredondo (Cantbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexi al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 8600 metres Desnivell mxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 38.650 metres

Histria: El 30 d0ctubre de 1999, durant una prospecci a una zona coneguda danteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un dells duns 10m de dimetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secci de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria duns 20m damplada i 300m de recorregut, fet fora inslit a aquestes alades dins del masss en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, sexploren diversos ramals, per cap continuaci evident. Descendint per la BU-144, un avenc a pocs metres de la BU-141, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprs de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut rpidament. El 17 dAgost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, daltra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar dafegir importncia a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la uni de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, sexploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut. En la campanya del 2004, sexplora el nivell de la Sala de Dalt descobert a finals de lanterior campanya. Aquest nivell resulta ser molt catic amb infinitat de sales. Tamb es fan escalades a diferents punts de la cavitat per intentar la connexi amb el sistema Bernallan-El Canto Encaramado. A nivell logstic es trasllada el bivac de la Galeria Bustablado a la Galeria Inferior, donat que la majoria de treballs estan en aquest nivell.

Galeria Meandre Aquesta branca de la Galeria Inferior, sobre en direcci Sud molt a prop del caos de blocs. Com el seu nom indica es un meandre dentre 1 i 3 metres dample, de progressi fora cmoda. Aquest any retornem a la Escalada dels DBZs all on lhavem deixat lany anterior. Es remunten 15 metres ms fins arribar a una finestra que queda tancada. Al costat veiem una altre finestra a uns 10 metres en horitzontal per per manca de bateries no podem muntar un passam i ho deixem per un prxim atac. Explorem el meandre Borneo, un ramal del meandre principal, des del ressalt on ho vrem deixar lany passat. El meandre segueix uns 15 metres endavant amb 2 ressalts entremig. En aquest punt el meandre retorna enrera uns 20 metres ms seguint un petit curs daigua i sacaba en una saleta arrebossada de fang.

Sala de Dalt En aquesta sala es dediquen grans esforos perqu es la part de la cavitat que ens pot permetre avanar en direcci nord. Es baixa el pou central. Fa uns 17 metres de profunditat i s fora perills perqu les parets estan formades per un conglomerat poc estable de pedres i fang i qualsevol pressi les fa saltar. En el fons del pou sentra en un caos de blocs per on arribem al sostre duna sala. Per baixar-hi necessitem corda i donat que laccs per installar-la es perills hem deixar-ho crrer de moment. En la cara nord de la sala explorem un meandre descendent que arriba a una sala que anomenem Sala Sabadell. A partir daqu un llaminador amb fora corrent daire aspirant ens fa baixar de nivell fins arribar a un balc que dona a una sala i ens obliga a installar una corda. Baixem 10 metres fins arribar al fons de la sala. La sala t unes dimensions de 10x17 metres i lanomenem sala de les Estalactites, donat la gran quantitat daquestes formacions que hi trobem. En la paret nord, tot seguint el corrent daire, comena una galeria duns 2 metres damplada amb moltes formacions tipus espasa. Malauradament la galeria sacaba al cap de 30 metres en una paret on hi ha un meandre penjat. En la cara oest de la Sala de Dalt, desprs de baixar un ressalt duns 10 metres, trobem una galeria que poc desprs es converteix en un llaminador de mig metre dalada i fora incmode per estar cobert de fang. El llaminador s descendent i en direcci nord. Desprs de 50 metres es fa ms alt i fa un gir de 180 graus, aquest cop ascendent. Arribem a una sala duns 30 metres de dimetre, la Sala del Llaminador. En la part oest de la sala es remunta uns 25 metres per una rampa i una curta escalada de 3 metres. Aqu trobem un nou llaminador que ens continua fent pujar de nivell. A la part alta del llaminador la corrent daire es fa molt evident, tant en direcci nord (aspirant) com sud (bufant). En direcci sud el llaminador es fa impracticable, tot i que tenim intenci de fer una revisi. En direcci nord el llaminador es va tancant fins arribar un punt on no podem passar. No obstant la desobstrucci est pendent ja que no sembla gaire complicada. Al final, en aquesta via sha remuntat uns 70 metres de desnivell des del punt ms baix del llaminador al ms alt aconseguit fins ara. Topografia:

Galeria Bustablado La Galeria Bustablado, va ser la primera en ser explorada, arran del descobriment dels nivells inferiors de la BU-141. Per la seva proximitat amb el Bivac, aquesta punta dexploraci sol utilitzar-se per cobrir mitjos dies dexploraci. Quedava pendent revisar un pou a la zona del llaminador. Aquest baixa 20 metres i arriba a una sala formada dins un caos de blocs molt inestables. De la sala surten curtes galeries/ meandres amb un lleuger corrent daire que finalitzen en estretors impracticables.

Via de la Pluja

Es retorna al fons daquesta via per continuar lexploraci en una estretor de la base del P35. Desprs daquest pas estret baixem per una escletxa no molt ms ample. Trobem una srie de resalts que ens fan baixar 40 metres fins arribar a un tap de fang. Un petit forat permet la circulaci daire per una desobstrucci seria molt laboriosa i sabandona lexploraci daquesta punta. Al inici de la via de la Pluja es baixa un pou regat de 30 metres. Al fons laigua sescola per un estret meandre que seguim amb lobligaci dinstallar corda per superar els resalts que anem trobant. Es descendeixen 25 metres fins que el meandre es fa impracticable. A la capalera del pou regat de 30 metres es fa una escalada per accedir a una finestra penjada. Aqu es troba un nou pou, parallel a lanterior, que baixa tamb 30 metres. El fons queda colmatat per blocs. La nica incgnita deixada s una finestra a mig pou de difcil accs, i donat la seva situaci, molt a prop daltres vies ja conegudes, decidim no explorar-la. Topografia:

Sala dels Blocs Es continua amb lescalada comenada la campanya anterior. Sarriba a una repisa de 10 m2 amb poques possibilitats de continuaci, tret duna finestra penjada a 15 metres.

CL-254
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.845 Y 4.790.942 Z 634m Data descobriment: 15-08-1996 Data ltima exploraci: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 80 metres Desnivell mxim cavitat: -52 metres Descripci: Cavitat localitzada durant la campanya del 1996. Retornem enguany per revisar-la. Es tracta de una dolina amb parets verticals que el seu fons est curull de grans blocs. Entre aquests blocs es nota molta frescor. Trobem un pas que sembla descendir una vintena de metres al extrem oest. Descendim un primer resalt de 8 metres i ens trobem una vertical entre blocs de 15 metres. Descendim i trobem que la cavitat seixampla i a lhora baixa en direcci Nord. La continuaci es troba entre blocs al extrem Nord, cal baixar un ressalt de 4 metres i ens situem en una galeria que en 25 metres de recorregut queda tapada. En un lateral daquesta galeria hi ha un pas estret que ens porta a una sala contigua. No notem corrent daire enlloc, malgrat que la cavitat es fora freda. Topografia:

CL-299
Situaci: Bustablado, Arredondo (Cantbria) X 444.531 Y 4.790.343 Z 828m Data descobriment: 06-08-2004 Data ltima exploraci: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 15 metres Desnivell mxim cavitat: 7 metres Descripci: Forat en el pendent duna gran dolina. En principi hi accedim per un forat en un cingle, aquest havia estat tapat per els pastors i en notarem frescor en passar pel seu costat. Un cop retirats els blocs accedim a dins des don saprecia que la llum del sol entra per una xemeneia. Ms tard localitzem la boca superior en mig dun petit rascler. Topografia: