Campanya espeleològica al massís del Porracolina

Arredondo – Cantabria

Galeria Inferior - Torca del Cotero BU-141 - Foto Toni Moré

2004
Agrupació Científico - Excursionista de Mataró Secció d´espeleologia

Introducció

Un any més, com a prioritat, hem continuat amb la exploració de la BU-141, Torca del Cotero. Com a resultat d’aquests treballs, s’han tret nombroses incògnites i se n’han trobat de noves. Enguany hem passat dels 7500 metres de recorregut a finals de la campanya del 2003 als vora de 8600 en l’actual. S’han explorat diverses zones dins de la cavitat, els millors resultats s’han aconseguit en la zona coneguda com Sala de Dalt. Tanmateix hem retornat a les galeries de la Cueva de los Moros (BU-111), en part per revisar algunes incògnites i en part per retirar material del anterior bivac de la Sala dels Daus. Des de la Galeria de la Rampa hem aconseguit una connexió directa amb les Galeries del Minotaure, escurçant la distancia per accedir a aquestes galeries des de la Torca del Cotero i al mateix temps evitant-ne la remullada del riu. La dedicació exclusiva a la Torca del Cotero, no ha permès fer descobriments importants a la resta de la zona. Enguany hem intentat eliminar incògnites de cavitats ja descobertes anteriorment. Així doncs hem explorat la CL-254 a la zona del Vallurgo i la CL-299. També s’ha baixat la BU-45, ja explorada per l’E. C. de Gràcia, però que ens ha semblat interessant revisar-la atès el corrent d’aire que hi circula. S’han instal·lat de nou els pous i s’ha avançat uns 50 metres nous per el meandre final, fins un pas on cal desobstrucció. Amb les darreres exploracions, el Sistema Rellanon-Moros-Cotero-Canal suma 38.650 m.

Mapa de situació de cavitats explorades a la campanya d’exploració 2004

BU-45
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 446.102 Y 4.789.671 Z 885 m Data descobriment: 01-03-1978 Data exploració: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 340 metres Desnivell màxim cavitat: -159 metres

Història: Cavitat localitzada per l’Espeleo Club de Gràcia. Aquest grup va explorar-la fins a –152, punt on un estret meandre en dificulta la progressió. Tenim notícies de que l’Speleo Club Dijón també va fer-ne una visita arribant a la mateixa cota que l’E.C.G. Retornem a principis d’agost del 2004 i instal·lem de nou els pous. Comprovem que la topografia publicada te alguns errors de dibuix, malgrat que les profunditats son correctes. Localitzem tres noves incògnites en els pous. Tot i l’estretor, s’avança uns 50 metres en el meandre final, superant un ressalt de 4 metres que no havia estat mai descrit. Això ens fa pensar que la cota assolida es inèdita. A finals d’agost fem una nova entrada per descartar les tres incògnites i topografiar la cavitat. Descripció: La cavitat es desenvolupa a favor de les falles principals del massís (OSO-ENE). En un primer tram, força vertical, intercalant algunes rampes entre pous. Finalment hi ha un meandre de dimensions reduïdes però horitzontal. Progressem per el seu fons on també hi ha un fil d’aigua (estiu força sec, caldrà veure el nivell en crescuda). L’entrada es troba en el costat Sud d’una dolina. Hi ha un gran bloc al mig que parteix la boca en dos. Una primera vertical en rampa ens duu fins a la capçalera d’un P22. En aquest punt la cavitat ha aconseguit perforar un nivell de gres impermeable d’un metre de gruix. Es per sobre d’aquest nivell impermeable que apareix un fil d’aigua que ens acompanyarà per tota la cavitat. Observem que d’on ve l’aigua també hi ve corrent d’aire. Flanquegem el pou cap al Oest per una repisa i ens situem a l’entrada d’una galeria de sostre baix, remuntem aquesta galeria 50 metres fins a un punt on el sostre només queda a 20 cm del terra. L’aigua que recorre la galeria forma bassiols on hem pogut observar una colònia de Cantabroniscus primitivus. Superat el P22, des de la seva base veiem llum exterior provenint de una boca contigua a la boca principal. seguint avall, un curt meandre ens duu a la capçalera del tercer pou (P33). Aquest pou te una finestra penjada a 12 metres de la base. Accedim a la finestra mitjançant un pèndul. Una curta rampa de fang duu a un pou de 11metres. Superat aquest una nova rampa fins el darrer pou de 7 metres. Aquí les possibles continuacions son tapades per blocs.

Retornats a la Base del P33 segueix un P4 i a continuació un P18. Cal progressar uns metres fins el proper pou de 4 metres. A la base d’aquest, la cavitat s’estreny fins a sortir en un finestra penjats del següent pou P15 que ens deixa en una lleixa de blocs encastats. Baixem un darrer pou per entre aquests blocs fins arribar a la base dels pous on s’inicia un meandre. Aquest meandre es va estrenyent progressivament fins a obligar a progressar estirat per el seu fons. Varen caldre algunes petites desobstrucions per avançar més fins a un ressalt de 4 metres on s’ampliava degut a una xemeneia. Es va avançar uns metres més fins que l’estretor feia imprescindible una desobstrucció, aquest cop més complicada. En total uns 50 metres de recorregut fins el punt on cal picar.

Topografia:

BU-111 Torca de Los Moros
Sistema Rellanón – Moros – Cotero – Canal
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.506 Y 4.790.274 Z 780m Data descobriment: 15-08-1991 Data última exploració: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 4257 metres Desnivell màxim cavitat: -445 metres

Aquesta cavitat es va desinstal·lar l’any passat donat que al estar connectada amb la BU-141 podíem accedir-hi des d’aquesta última. Enguany s’ha revisat La rampa, punt de connexió amb la BU-141. En aquesta via trobem una nova galeria d’uns 50 metres que connecta amb una finestra penjada de les ja conegudes Galeries del Minotaure. Aquesta connexió ens permetrà anar a les galeries de Los Moros sense tenir que travessar el Riu del Minotaure. Una altre tasca feta, ha estat topografiar un meandre ja conegut de la galeria del Minotaure i revisar totes les incògnites de la part de La Musclera, zona que teòricament pot ser un punt de unió amb el sistema veí Bernallan – El Canto Encaramado. Finalment s’ha portat material del bivac de la Sala dels Daus al bivac de la BU-141, donat que no es preveu utilitzar-lo més. Descripció: Lateral de la Rampa Des de la Rampa, trobem un pas baix que duu a uns tubs de pressió caòtics. Seguint-los en baixada un d’ells ens porta a una galeria paral·lela a la Rampa. Cap amunt s’eixampla fins a 10 metres, però també es fa vertical fins a fer impossible la continuació sense escalar. Un cop vista la topografia, ens adonem que anem en direcció a la part superior de La Rampa, així doncs no creiem necessari fer l’escalada. Cap avall, als 10 metres trobem un pou. Un cop baixat ens trobem a la bifurcació de les galeries del Riu del Minotaure. Meandre de la Galeria del Minotaure A 50 metres del final de la Galeria del Minotaure, s’obre una galeria estreta però força alta. En un principi es perpendicular a la galeria principal, però als 20 metres tomba a la dreta i segueix paral·lela. Continuant uns 30 metres endavant, ens trobem una bifurcació a la dreta que ens duu a la base d’un pou. Caldria escalar per remuntar-lo. 15 metres més endavant, la galeria acaba a la base d’un altre pou. Tan sols notem corrent d’aire ascendent a la base del primer pou.

BU-141/BU-144 Torca del Cotero
Sistema Rellanón – Moros – Cotero – Canal
Situació: “Hoyo Justo” , Bustablado, Arredondo (Cantàbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexió al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 8600 metres Desnivell màxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 38.650 metres

Història: El 30 d’0ctubre de 1999, durant una prospecció a una zona coneguda d’anteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un d’ells d’uns 10m de diàmetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secció de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria d’uns 20m d’amplada i 300m de recorregut, fet força insòlit a aquestes alçades dins del massís en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, s’exploren diversos ramals, però cap continuació evident. Descendint per la BU-144, un avenc a pocs metres de la BU-141, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprès de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut ràpidament. El 17 d’Agost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, d’altra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar d’afegir importància a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la unió de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, s’exploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut. En la campanya del 2004, s’explora el nivell de la Sala de Dalt descobert a finals de l’anterior campanya. Aquest nivell resulta ser molt caòtic amb infinitat de sales. També es fan escalades a diferents punts de la cavitat per intentar la connexió amb el sistema Bernallan-El Canto Encaramado. A nivell logístic es trasllada el bivac de la Galeria Bustablado a la Galeria Inferior, donat que la majoria de treballs estan en aquest nivell.

Galeria Meandre Aquesta branca de la Galeria Inferior, s’obre en direcció Sud molt a prop del caos de blocs. Com el seu nom indica es un meandre d’entre 1 i 3 metres d’ample, de progressió força còmoda. Aquest any retornem a la Escalada dels DBZ’s allà on l’havíem deixat l’any anterior. Es remunten 15 metres més fins arribar a una finestra que queda tancada. Al costat veiem una altre finestra a uns 10 metres en horitzontal però per manca de bateries no podem muntar un passamà i ho deixem per un pròxim atac. Explorem el meandre Borneo, un ramal del meandre principal, des del ressalt on ho vàrem deixar l’any passat. El meandre segueix uns 15 metres endavant amb 2 ressalts entremig. En aquest punt el meandre retorna enrera uns 20 metres més seguint un petit curs d’aigua i s’acaba en una saleta arrebossada de fang.

Sala de Dalt En aquesta sala es dediquen grans esforços perquè es la part de la cavitat que ens pot permetre avançar en direcció nord. Es baixa el pou central. Fa uns 17 metres de profunditat i és força perillós perquè les parets estan formades per un conglomerat poc estable de pedres i fang i qualsevol pressió les fa saltar. En el fons del pou s’entra en un caos de blocs per on arribem al sostre d’una sala. Per baixar-hi necessitem corda i donat que l’accés per instal·lar-la es perillós hem deixar-ho córrer de moment. En la cara nord de la sala explorem un meandre descendent que arriba a una sala que anomenem Sala Sabadell. A partir d’aquí un llaminador amb força corrent d’aire aspirant ens fa baixar de nivell fins arribar a un balcó que dona a una sala i ens obliga a instal·lar una corda. Baixem 10 metres fins arribar al fons de la sala. La sala té unes dimensions de 10x17 metres i l’anomenem sala de les Estalactites, donat la gran quantitat d’aquestes formacions que hi trobem. En la paret nord, tot seguint el corrent d’aire, comença una galeria d’uns 2 metres d’amplada amb moltes formacions tipus espasa. Malauradament la galeria s’acaba al cap de 30 metres en una paret on hi ha un meandre penjat. En la cara oest de la Sala de Dalt, després de baixar un ressalt d’uns 10 metres, trobem una galeria que poc després es converteix en un llaminador de mig metre d’alçada i força incòmode per estar cobert de fang. El llaminador és descendent i en direcció nord. Després de 50 metres es fa més alt i fa un gir de 180 graus, aquest cop ascendent. Arribem a una sala d’uns 30 metres de diàmetre, la Sala del Llaminador. En la part oest de la sala es remunta uns 25 metres per una rampa i una curta escalada de 3 metres. Aquí trobem un nou llaminador que ens continua fent pujar de nivell. A la part alta del llaminador la corrent d’aire es fa molt evident, tant en direcció nord (aspirant) com sud (bufant). En direcció sud el llaminador es fa impracticable, tot i que tenim intenció de fer una revisió. En direcció nord el llaminador es va tancant fins arribar un punt on no podem passar. No obstant la desobstrucció està pendent ja que no sembla gaire complicada. Al final, en aquesta via s’ha remuntat uns 70 metres de desnivell des del punt més baix del llaminador al més alt aconseguit fins ara. Topografia:

Galeria Bustablado La Galeria Bustablado, va ser la primera en ser explorada, arran del descobriment dels nivells inferiors de la BU-141. Per la seva proximitat amb el Bivac, aquesta punta d’exploració sol utilitzar-se per cobrir mitjos dies d’exploració. Quedava pendent revisar un pou a la zona del llaminador. Aquest baixa 20 metres i arriba a una sala formada dins un caos de blocs molt inestables. De la sala surten curtes galeries/ meandres amb un lleuger corrent d’aire que finalitzen en estretors impracticables.

Via de la Pluja

Es retorna al fons d’aquesta via per continuar l’exploració en una estretor de la base del P35. Després d’aquest pas estret baixem per una escletxa no molt més ample. Trobem una sèrie de resalts que ens fan baixar 40 metres fins arribar a un tap de fang. Un petit forat permet la circulació d’aire però una desobstrucció seria molt laboriosa i s’abandona l’exploració d’aquesta punta. Al inici de la via de la Pluja es baixa un pou regat de 30 metres. Al fons l’aigua s’escola per un estret meandre que seguim amb l’obligació d’instal·lar corda per superar els resalts que anem trobant. Es descendeixen 25 metres fins que el meandre es fa impracticable. A la capçalera del pou regat de 30 metres es fa una escalada per accedir a una finestra penjada. Aquí es troba un nou pou, paral·lel a l’anterior, que baixa també 30 metres. El fons queda colmatat per blocs. La única incògnita deixada és una finestra a mig pou de difícil accés, i donat la seva situació, molt a prop d’altres vies ja conegudes, decidim no explorar-la. Topografia:

Sala dels Blocs Es continua amb l’escalada començada la campanya anterior. S’arriba a una repisa de 10 m2 amb poques possibilitats de continuació, tret d’una finestra penjada a 15 metres.

CL-254
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 444.845 Y 4.790.942 Z 634m Data descobriment: 15-08-1996 Data última exploració: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 80 metres Desnivell màxim cavitat: -52 metres Descripció: Cavitat localitzada durant la campanya del 1996. Retornem enguany per revisar-la. Es tracta de una dolina amb parets verticals que el seu fons està curull de grans blocs. Entre aquests blocs es nota molta frescor. Trobem un pas que sembla descendir una vintena de metres al extrem oest. Descendim un primer resalt de 8 metres i ens trobem una vertical entre blocs de 15 metres. Descendim i trobem que la cavitat s’eixampla i a l’hora baixa en direcció Nord. La continuació es troba entre blocs al extrem Nord, cal baixar un ressalt de 4 metres i ens situem en una galeria que en 25 metres de recorregut queda tapada. En un lateral d’aquesta galeria hi ha un pas estret que ens porta a una sala contigua. No notem corrent d’aire enlloc, malgrat que la cavitat es força freda. Topografia:

CL-299
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 444.531 Y 4.790.343 Z 828m Data descobriment: 06-08-2004 Data última exploració: 06-08-2004 Recorregut cavitat: 15 metres Desnivell màxim cavitat: 7 metres Descripció: Forat en el pendent d’una gran dolina. En principi hi accedim per un forat en un cingle, aquest havia estat tapat per els pastors i en notarem frescor en passar pel seu costat. Un cop retirats els blocs accedim a dins des d’on s’aprecia que la llum del sol entra per una xemeneia. Més tard localitzem la boca superior en mig d’un petit rascler. Topografia:

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful