Campanya espeleològica al massís del Porracolina

Arredondo – Cantabria
Capçalera del P80 a la Torca del Cotero BU-141 - Foto Toni Moré

Agrupació Científico - Excursionista de Mataró Secció d´espeleologia

2003

Introducció

Arrel de la descoberta dels nivells inferiors a la BU-141, Torca del Cotero, durant l’Agost del 2002, enguany hem concentrat tots els esforços en la seva exploració. Els resultats han estat força importants. Hem passat dels 3254 metres de recorregut en la campanya del 2002 als vora de 7500 en l’actual. Malgrat aquest progrés fruit de curtes incursions en caps de setmana, actualment estem aturats en la expansió de la cavitat per caos de blocs. La única sortida de moment es forçar passos estrets o be fer escalades. Una altra fita important d’aquesta campanya, ha estat unir la Torca del Cotero a la Cueva de los Moros, i en conseqüència al sistema Rellanon-Moros-Canal que actualment ja te més de 35.000 metres de recorregut. Com en d’altres cavitats importants, ha calgut instal·lar un bivac per facilitar les exploracions. Per raons estratègiques, l’hem situat a la Galeria Bustablado. Quan acabem la exploració de aquesta galeria, tenim previst moure el bivac a la Galeria Inferior. La dedicació exclusiva a la Torca del Cotero, no ha permès fer descobriments importants a la resta de la zona. Enguany hem intentat eliminar incògnites de cavitats ja descobertes anteriorment. Així doncs hem donat per acabada la BU-153 desprès de veure que una via pendent d’explorar anava a un punt ja conegut. També donem per explorada la CL-289, desprès que la seva continuació es quedés pinçada. Hem explorat la BU-17 i BU-18, localitzades per l’E.C. de Gràcia, i que no havien estat mai explorades. Dins del capítol de noves cavitats, només destaquem la CL-274 que atès el corrent d’aire que hi circula i la seva situació, ens dona esperances per treure’n un bon resultat en properes campanyes.

Mapa de situació de Cavitats

BU-141/BU-144 Torca del Cotero
Sistema Rellanón – Moros – Cotero – Canal
Situació: “Hoyo Justo” , Bustablado, Arredondo (Cantàbria) BU-141 BU-144 X 445.590 X 445.710 Y 4.790.825 Y 4.790.875 Z 710m Z 695m Data descobriment: 01-11-1999 Data connexió al sistema: 07-12-2002 Recorregut cavitat: 7500 metres Desnivell màxim cavitat: 299 metres Recorregut sistema: 37.452 metres

Història: El 30 d’0ctubre de 1999, durant una prospecció a una zona coneguda d’anteriors campanyes, ens endinsem a la garma coneguda com Hoyo Justo i localitzem diversos pous, un d’ells d’uns 10m de diàmetre. Es retorna el 7 de desembre per descendir el pou que resulta ser de 80m de profunditat i una secció de 15 x 5 m. A la base es troba una galeria d’uns 20m d’amplada i 300m de recorregut, fet força insòlit a aquestes alçades dins del massís en estudi, solament es repeteix a la Torca de las Yeguas, situada a pocs metres de distancia. Durant el 2000 i el 2001, s’exploren diversos ramals, però cap continuació evident. Descendint per la BU-144, es va a parar de nou a la galeria principal de la BU-141. Finalment el 15 de juny del 2002, es troba un pas que desprès de baixar 80 m de desnivell des de la Galeria Carme, ens porta a un nou nivell de galeries. Hi ha diverses continuacions que ens fan sumar recorregut ràpidament. El 17 d’Agost del 2002 descendim el Pou de fang i ens trobem un tercer nivell de galeries aquest cop de dimensions considerables, d’altra banda, habitual a aquest nivell. Per acabar d’afegir importància a aquesta cavitat, el 7 de desembre del 2002, aconseguim la unió de la Galeria Inferior amb La Rampa de la Cueva de los Moros (BU-111). Durant el 2003, s’exploren altres ramals del segon i tercer nivell fins a sumar els actuals 7500 metres de recorregut.

Galeria Meandre Aquesta branca de la Galeria Inferior, s’obre en direcció Sud molt a prop del caos de blocs. Com el seu nom indica es un meandre d’entre 1 i 3 metres d’ample, de progressió força còmoda. L’interès d’aquesta via rau en el corrent d’aire que constantment la recorre i a més la direcció que pren s’acosta a la Torca de Bernallán, amb la que en cas de connectar, uniríem el sistema Bernallán - Canto Encaramado al sistema Rellanón – Moros – Cotero - Canal, amb un recorregut total que superaria els 70.000m. Un altre interès d’aquesta via està en la possibilitat de que torni a la Galeria de Inferior més enllà del caos de blocs. Cap de les dues opcions han estat encara aconseguides. Seguim treballant en diversos punts en escalades per accedir a finestres penjades, esperem que els resultats acompanyin en properes campanyes. Descripció: L’inici es un tram perpendicular al eix de la Galeria Inferior. Al cap de 20m tomba 90 graus per seguir-la en paral·lel, en aquest punt, d’uns 40cm d’ample, es on es nota amb més força el corrent d’aire. 45 metres més enllà, hi ha diverses bifurcacions, dos meandres que desemboquen al meandre principal i un que surt en direcció a la Galeria Inferior, aquest últim l’anomenem Meandre Borneo. Les dues bifurcacions que arriben a la galeria han estat remuntades fins que ha estat possible, la primera acaba en una estretor remuntant impracticable. La segona a la base d’una xemeneia. Seguint la galeria principal, trobem un esfondrament que no han estat baixat. Aquest tram es d’uns 85 metres de recorregut després dels quals la galeria tomba cap al Nord i inicia un descens. En aquest tomb i des del Sud ve un altre meandre, l’estripamonos. D’aquest ramal ve part de la corrent d’aire, cosa que el fa molt interessant. Seguint de nou la galeria principal, ens trobem diversos aports que venen del Nord, un d’ells origina un pou encara pendent d’exploració. Poc desprès, la galeria, altre cop ascendent, queda taponada. Poc abans del tap remuntem un aport que ve del sud, després d’algun pas entre blocs, sortim a una saleta. En aquesta saleta, un tub força evident queda penjat uns 30m, decidim que aquest tub era força important com per fer-ne un intent d’escalada. Aquesta escalada l’anomenen dels DBZ’s. Finalment a darrera del tub penjat hi ha un pou d’uns 20m de fondària que torna en direcció cap a la Galeria del Meandre. No obstant observem que 15metres per damunt es torna a fer evident una galeria penjada. Deixem la escalada instal·lada per fer aquest nou intent en la propera campanya. Al fons de la saleta, retrobem el meandre estripamonos, però en un nivell superior. Aquest es pot seguir fins que ens porta un altre cop al fons del meandre. Un cop aquí seguim el meandre cap amunt, dos passos molt estrets dificulten la progressió. Passats aquests, cal fer una escalada de 6 metres i el meandre torna a fer-se força estret i de difícil progressió. Ascendim en vertical per situar-nos a una part més amplia, on trobem un tram d’un tub rodó de 2m de diàmetre però de poc recorregut Seguint en la direcció ascendent del meandre original, ens trobem un nou ressalt que hem de escalar (E7). A dalt del pas, el meandre segueix ampliant-se fins als 3metres, per continuar cal remuntar 3 metres de difícil escalada per uns blocs. Aquí som a la base d’un pou. En la paret del qual es veu una finestra penjada a 10m, aquesta encara es pendent d’escalar.

Del meandre Borneo, només s’han explorat els primers 20 metres. Un curt ressalt per instal·lar, es actualment el punt final. De moment no l’hi hem donat prioritat perquè pren direcció a la Galeria Inferior, situada a 40m escassos.

Galeria de la Unió Parteix del costat Sud de la Galeria Inferior, molt a prop de la Sala Preciosa i enfront de la Galeria del Gallego. Per aquesta via vàrem enllaçar el 7 de desembre del 2002 amb la Galeria de la Rampa a la Cueva de los Moros (BU-111). Aprofitant la estada a la Rampa, explorem una curta galeria situada uns metres més avall del punt d’unió, dins de la Cueva de Los Moros. Descripció: En un principi ascendent, aquesta galeria es torna plana i poc desprès descendent. Poc després de iniciar-se el descens, hi ha un pas estret que des del costat de La Cueva de los Moros, no ens va semblar important. A partir del pas estret, seguim una rampa de blocs fins al punt topogràfic de La Rampa. El mateix dia, es va trobar una nova galeria a La Rampa, que es va explorar i topografiar. Es tracta de dues galeries paral·leles de secció inclinada i sostre baix que en dificulta la seva progressió. Al final de la galeria més al Sud hi ha un pou que sondeja uns 10 m i està pendent de baixar.

Galeria del Pavo, Sala de Dalt i Sala de Freda Aquesta galeria parteix de la Sala del Pavo, i pren direcció Nord. La corrent d’aire sol recórrer la galeria. Aquesta circumstància ens motivà a seguir-la fins al punt on ens trobem actualment, una sala de sostre molt alt i sense continuacions evidents. Aquesta nova sala (Sala de Dalt), està situada al mateix nivell que la Sala de baix, però no hi hem trobat cap connexió directe. Al costat d’aquesta sala trobem una nova sala, la Sala Freda, de característiques similars a la Sala de Dalt, però de dimensions més reduïdes. Actualment queden diverses opcions als laterals de les sales pendents d’exploració. Descripció: Des de la Sala del Pavo, en direcció Nord, ens trobem una nova saleta, que en direcció Oest connecta per dos llocs diferents amb la Galeria del Gallego. Al Nord d’aquesta saleta hi ha un parell de finestres, d’un metre de diàmetre, totalment cobertes amb moonmilk, aquest punt l’anomenem el pas de la neu. Hem constatat que normalment, el moonmilk està associat a llocs amb corrent d’aire constant. Per aquestes finestres accedim a una galeria amb moltes formacions, estalactites i sobretot espases en els llocs més exposats al corrent d’aire. Finalment arribem a un lloc on les estalactites, degut al corrent d’aire, estan completament horitzontals. A partir d’aquí la galeria es una rampa d’entre 1 i 2 metres d’alçada, amb un parell de passos estrets. Acabada aquesta, ens trobem a la base d’un pou. Superem aquest entre blocs per una via paral·lela. Aquí trobem una primera sala amb blocs molt grans. En el sostre també format per grans blocs es veu que hi ha un gran nivell superior. Accedim a ell entre blocs i ens trobem la Sala de Dalt. El terra de la part alta de la sala, es grava compactada amb fang, tot prové d’unes xemeneies a uns 20-25m d’alçada. La resta de la sala està formada per grans blocs i en el seu centre hi ha un gran esfondrament que s’haurà de baixar amb corda.

Contigua a la Sala de Dalt, hi ha la Sala Freda. El seu nom es deu a la sensació de fred que varen experimentar els seus descobridors. En una de les seves parets, hi ha un llaminador vertical que cal baixar.

Galeria dels Gallegos Aquesta via surt de la Galeria Inferior, en direcció Nord. Malgrat la seva dimensió, 15 x 15m, la seva exploració va ser de les últimes. Es una galeria paral·lela a la Sala Preciosa i acaba tornant a connectar amb la Sala del Pavo. Descripció: Originalment hi vàrem accedir per el costat de la Galeria Inferior. La galeria en l’inici es de grans dimensions (15x15m), 40 metres més enllà, remuntem per blocs fins a prop del sostre, l’amplada i alçada es redueixen. 15 metres més endavant, els blocs del terra desapareixen i la galeria s’estreny més, fins a uns 5 metres, aquí cal corda per descendir al nivell practicable. Un important goteig del sostre, inicia un meandre descendent molt estret. Galeria amunt, tornem a trobar grans blocs. Progressant entre mig dels blocs, trobem un pou d’uns 15m de fondària pendent de baixar. Per sobre del pou i després de escalar els blocs accedim a la continuació de la galeria de nou amb dimensions importants. En aquest punt, cap a l’Est anem a la Sala del Pavo. Galeria endavant, trobem un tub penjat del sostre i de molt difícil accés. Per sota d’aquest no es veu cap continuació evident, solament passos entre blocs que no ens deixen avançar.

Galeria Bustablado La Galeria Bustablado, va ser la primera en ser explorada, arran del descobriment dels nivells inferiors de la BU-141. Per la seva proximitat amb el Bivac, aquesta punta d’exploració sol utilitzar-se per cobrir mitjos dies d’exploració. Quedava pendent, revisar una xemeneia per on s’escolava part de la corrent d’aire de la Galeria Bustablado, baixar un pou i topografiar un llaminador. Enguany s’han fet les tres tasques, donant un parell d’incògnites més que hauran de ser estudiades a la propera campanya. Descripció: La primera incògnita, es troba després d’una rampa de fang, es una galeria que va en direcció Sud i que als pocs metres hi ha un pou. Es va descendir aquest pou (P21) trobant la Galeria Inferior de Bustablado. Posteriorment i des de la Sala dels Blocs, es va trobar la mateixa galeria. La segona incògnita, era a la punta on hi ha el caos de blocs. Es tractava d’una finestra amb corrent d’aire constant que donava a un pou. El pou va ser descendit anteriorment i al seu fons no hi havia continuació. Es per això que vàrem sospitar que el corrent d’aire pujava xemeneia amunt i que calia fer una escalada per tal de intentar trobar una galeria penjada. La escalada de 24m ens va dur a una saleta de 10 x 5 metres amb dues continuacions penjades. Vàrem escalar la primera (E 6) i no tenia continuació. La segona la vàrem deixar per

manca de temps, tot i que no sembla ser una continuació evident. Molt probablement el corrent d’aire puja per una xemeneia que hi ha al sostre de la sala. La tercera incògnita, El llaminador, es d’uns 50metres de recorregut, te una alçada entre 1 i 2 metres. Cap avall, el sostre baixa fins a fer-se impracticable. En un lateral de aquest llaminador, un aport d’aigua del sostre, ha obert un pou que vàrem descendir uns 10 m sense material. Més avall el pou encara sondeja uns 15 metres més però calia instal·lar una corda. Queda pendent per la propera campanya.

La via del tub Aquesta via es molt a prop del Bivac, la vàrem començar a explorar durant una incursió el setembre del 2002, fins a un pou que per manca de material no vàrem descendir. Retornats a aquest punt el novembre, baixem fins a connectar amb la Galeria del Pavo, a l’alçada del Pas de la Neu. Descripció Deixem la Galeria Bustablado, pocs metres desprès del Bivac, mitjançant un passamà que voreja un pou. Desprès d’aquest obstacle, la galeria es de fàcil progressió i d’uns 3 metres d’ample. La galeria fa un gir a la dreta, en aquest punt fa una saleta. La continuació es un pas baix, seguit d’un ressalt ascendent de 2 metres. A partir d’aquí la secció es en forma de tub i d’un metre de diàmetre, la corrent d’aire es fa evident en aquest punt. El tub es bifurca, les dues bifurcacions van a un pou de 6m, la de la esquerra sembla tenir continuació a l’altre costat del pou, però caldria fer un passamà. Superat el pou, la galeria torna a agafar les dimensions anteriors i a ser clarament descendent. Descendim un ressalt de 8 metres. A partir d’aquí la galeria es bifurca, a la dreta una rampa ascendent, ens duu a una finestra de un pou que sondeja uns 40m. A la esquerra, baixem una sèrie de rampes i ressalts fins a connectar amb la Galeria del Pavo, a l’alçada del Pas de la Neu.

Vies del Bivac – Pou Negre A les immediacions del Bivac, hi ha diversos pous que hem anat deixant per més endavant. En curtes incursions s’han baixat la majoria, que van a parar a un punt comú: El Pou Negre. Encara queden alguns pous més per baixar, però sospitem que també son part del Pou Negre. Descripció: Sortint del Bivac, a ma esquerra, hi ha una finestra a un parell de metres del terra, aquesta dona a un pou de 12m. Hi ha dues continuacions, seguint en vertical descendim 15m més sense continuació. La segona opció es seguir un tub de 1.5m de diàmetre en rampa, aquesta es fa molt vertical. Baixant 15m hi trobem una galeria de 8 metres de recorregut, per continuar caldrà desobstruir un pas estret. Seguim baixant per la rampa 15 metres més, la rampa es torna més plana fins un nou pou de 8 m que va a parar a una finestra penjada del Pou Negre. Sortint del Bivac a ma dreta, trobem un altre pou. Aquest fa 41m i a la seva base podem ascendir fins a una finestra que dona al Pou Negre. En direcció contraria, i a mig pou vàrem veure una galeria penjada que caldrà explorar.

Via de la Pluja Aquesta via surt de la Sala Bustablado. Es descendent i segons les poligonals va cap a la Galeria Plana. Aquest fet no s’ha confirmat encara, doncs queda pendent eixamplar un pas estret i baixar un pou d’uns 15 m. Descripció Prenem una galeria que surt de la Sala Bustablado en direcció Sud. Aquesta galeria queda tallada per u pou de 30 metres. Aquest pou no te continuació practicable.

Travessem aquest pou per continuar la galeria i arribem a una sala. A la sala hi ha dos pous regats. Descendim un dels pous (P20), a la base anem a sortir a una finestra del altre pou, que encara està pendent de baixar. A la mateixa sala, sempre en direcció Sud, trobem entre blocs un meandre descendent d’un metre d’amplada. Baixant per aquest meandre, superem dos ressalts de 4 metres, seguit d’un pou de 35 metres fins arribar a una petita galeria. En aquesta galeria trobem una fractura, cap avall, s’hi pot baixar per tres punts diferents. De moment queda pendent d’exploració a partir d’aquest punt.

Galeria Inferior Bustablado Es una galeria paral·lela a la Galeria Bustablado però en un nivell inferior. Està connectada a la Galeria Bustablado per tres punts. El extrem Oest de la galeria està, segons les poligonals, a 5 metres del extrem final de la Galeria Negra. Un tap de fang n’evita la connexió. Descripció Hi accedim per un pas entre blocs a un extrem de la Sala dels Blocs. Descendim diversos ressalts fins a una galeria en direcció Est - Oest. En direcció Oest, s’acaba als 15m de recorregut. Es en aquest punt on un tap de fang talla la continuació fins a la Galeria Negra. Prenem direcció Est, la galeria d’una amplada entre 6 i 8 metres, te una alçada d’uns 4 metres. Després d’un pas baix, arribem a la base d’un pou. Aquest pou prové de la Galeria Bustablado. Continuant per la galeria, arribem a un punt on la mida de la galeria es redueix i seguim a partir d’aquí entre blocs fins a sortir de nou a la Galeria Bustablado.

BU-17
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.750 Y 4.790.540 Z 750m Data descobriment: 01-03-1978 Data exploració: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 45 metres Desnivell màxim cavitat: -33 metres Descripció: Cavitat localitzada per l’Espeleo Club de Gràcia, que no va ser explorada. Es tracta de un pou únic de 33 m de profunditat. A prop del fons hi ha una finestra impracticable que dona a fora en una paret del cingle.

BU-18
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.726 Y 4.790.549 Z 753m Data descobriment: 01-03-1978 Data última exploració: 22-04-2003 Recorregut cavitat: 0 metres Desnivell màxim cavitat: 0 metres Descripció: Cavitat localitzada per l’Espeleo Club de Gràcia, que no va ser explorada. Retornem al lloc on hi està marcada la cavitat. Es tracta d’una esquerda molt tapada per blocs, les pedres que tirem no justifiquen una desobstrucció i donem per acabada la exploració.

BU-153
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.813 Y 4.790.950 Z 727m Data descobriment: 15-08-2001 Data última exploració: 07-08-2003 Recorregut cavitat: 394 metres Desnivell màxim cavitat: -253 metres Descripció: Cavitat explorada en anteriors campanyes fins a –240. Quedava pendent explorar una bifurcació en el meandre superior. Aquesta bifurcació torna a ajuntar-se a mig pou del P50. Es desinstal·la la cavitat, donant per acabada la exploració.

CL-274
Situació: Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.088 Y 4.790.595 Z 808m Data descobriment: 26-03-2002 Data última exploració: 07-08-2003 Recorregut cavitat: 100 metres Desnivell màxim cavitat: -50 metres Descripció: Fractura a la paret d’un cingle que porta al mig de una de les falles que talla el Canal del Haya. Notem corrent d’aire constant a la boca de la cavitat. La Falla en aquest punt, està plena de blocs encastats que en dificulten la progressió, entre mig d’aquests hem aconseguit baixar fins als – 50 metres. Queda pendent seguir baixant entre blocs desprès de una petita desobstrucció. Topografia:

CL-289
Situació: Canal del Haya. Bustablado, Arredondo (Cantàbria) X 445.138 Y 4.790.810 Z 755 m Data descobriment: 08-12-2001 Data última exploració: 20-04-2003 Recorregut cavitat: 70 metres Desnivell màxim cavitat: -42 metres Descripció: Pou que s’obre al límit entre un prat i un rascler molt a prop de la Cabana del Canal del Haya. Vàrem localitzar aquest forat, durant una prospecció per la zona el 2001, hi vàrem fer una primera incursió fins a –36 metres el 2002, finalitzem la exploració als –42 metres enguany. Un primer pou de 8 seguit de una rampa de terra que ens duu a un nou pou de 26 metres. Al fons, hi ha dues continuacions: - Una finestra penjada a 3 metres que ens porta a la base d’un altre pou paral·lel, - i un meandre descendent que al cap de 15 metres de recorregut i 6 metres de desnivell, acaba en una estretor impracticable i de difícil desobstrucció. Es nota corrent d’aire intermitent en el meandre. Al fons del pou hi ha diversos esquelets de gossos, molt probablement llençats per els pastors, alguns esquelets varen ser trobats en un racó lluny de la vertical del pou, fet que indica que alguns gossos seguien vius desprès de la caiguda.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful