Dr.

Carles Gracia
Departament dEcologia Facultat de Biologia Universitat de Barcelona Diagonal, 625 Universitat Autnoma de Barcelona 08028 Barcelona, Spain 08193 Bellaterra, Barcelona, Spain Tel: (34)934037140 Tel: (34)935814674 Fax: (34)934111438 Fax: (34)835814151 cgracia@ub.edu http://www.ub.es/ecolo/personal/carlosgracia/

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Consideracions ambientals sobre l'aprofitament de la biomassa com a font d'energia

i aspectes concernents al projecte de lempresa NUFRI dinstallar una planta incineradora de biomassa al terme municipal de EL PALAU DANGLESOLA.

Carles A. GRACIA CREAF (Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals i Departament d' ECOLOGIA, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

NDEX

1. La biomassa com a font d'energia renovable. 1.1. La biomassa als boscos de Catalunya 1.2. Absorbir CO2 no equival a fixar-lo 1.3. Quina quantitat de biomassa acumulen els boscos de Catalunya? 1.4. Producci anual de biomassa aria i subterrnia. 1.5. Qu representa la biomassa forestal en el conjunt del metabolisme energtic de Catalunya?

2. La planta incineradora de biomassa al terme municipal de EL PALAU DANGLESOLA

2.1. Transport de biomassa.

2.2. Emissions de CO2 associades al transport de la biomassa. 2.3. Els mal anomenats "cultius energtics" 2.4. Irrigaci

3. Conclusions

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Aquest informe, elaborat a petici de part, consta de dues seccions ben clarament definides: la primera secci es concentra en les consideracions generals sobre l'aprofitament de la biomassa: capacitats potencials dels ecosistemes mediterranis per a produir biomassa, nivells de recuperaci de l'energia, inversions necessries - en termes d'aigua, nutrients, fertilitzants i cost energtic i d'emissions de CO2- per a mantenir uns nivells mnims de producci de biomassa; la segona secci discuteix alguns aspectes particulars relacionats amb el projecte de l'empresa NUFRI dinstallar una planta incineradora de biomassa al terme municipal de EL PALAU DANGLESOLA i discuteix algunes imprecisions i errors continguts a la memria del projecte a la que l'autor a tingut accs.

1. La biomassa com a font d'energia renovable. Des de fa alguns anys s'ha installat a la nostra societat el mite de l'aprofitament de la biomassa, ja sigui d'origen agrcola o forestal, com a font d'energia renovable. Al voltant d'aquest intent de revaloritzaci de les restes forestals i agrcoles s'ha generat un seguit d'idees errnies que han acabat per suposar un greu risc potencial per al manteniment i conservaci dels nostres ecosistemes. Per tal d'entendre aquesta febre per aprofitar les restes forestals i de biomassa cal considerar les Directives 2001/77/EC i 2003/39/EC del Parlament Europeu i el Consell d'Europa sobre la promoci de l's de la energia de fonts renovables. En aquestes directives es plasm el que, ms colloquialment, es coneix com l'acord 20-20-20 que fixava uns objectius, a assolir l'any 2020, que es poden resumir com: 20 % de reducci de gasos defecte hivernacle per sota dels nivells de 1990 20% del consum energtic final provinent denergies renovables 20% dincrement deficincia energtica El segon objectiu, es a dir que l'any 2020 el 20 per cent del consum energtic final ha de ser satisfet amb energies renovables, va disparar, de manera molt poc meditada, aventures com la potenciaci dels biocombustibles o, la que ara ens ocupa: l'aprofitament de la biomassa. De les poc meditades conseqncies de tals acords i les preocupacions que susciten, dona fe l'informe del Comit Cientfic de l'Agencia Europea del Medi Ambient (EEA) de 15 de Setembre de 2011 que, entre d'altres coses afirma: "It is very unlikely that a doubling of global human biomass harvest or more could come without serious environmental consequences" (Es poc probable que es puguin duplicar, o ms, els aprofitaments de la biomassa sense patir serioses conseqncies ambientals) http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:140:0016:0062:en:PDF pg. 9)

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Els defensors d'aquests aprofitaments argumenten, quasi de manera exclusiva, el que ells anomenen balan neutre d'emissions de CO2 a l'atmosfera, una idea que troba el seu recolzament en la creixent preocupaci de la societat per les emissions de CO2 i la seva conseqncia ms immediata: el canvi climtic. No obstant, aquest arguments constitueixen una fallcia donat que, si b es veritat que, el CO2 que s'emet a l'atmosfera al cremar la biomassa s exactament el CO2 que la planta ha fixat prviament al procs de la fotosntesi, aquests arguments obvien un principi bsic: la consideraci del cicle de vida de la producci de la biomassa forestal o agrcola, donat que, a ms a ms del CO2 emes en la combusti, el desenvolupament del cultiu sovint exigeix fortes inversions energtiques lligades a la preparaci del cultiu, irrigaci, fertilitzaci, recollida de la biomassa, transport i tractament que suposen unes emissions extres de CO2 a l'atmosfera que, sovint superen a les quantitats de CO2 emeses en la prpia combusti de la biomassa. Ignorar aquests components del cicle de vida, lligat a l'aprofitament de la biomassa, resulta d'una incorrecci tan palesa que noms pot ser degut a dues causes: ignorncia o mala fe, en qualsevol cas, consellers poc adients per a justificar estratgies innovadores que, siguem clars, tot sovint pretenen capturar subvencions pbliques a canvi de vendre fum a la societat. Es pot argumentar que aquestes inversions energtiques que es tradueixen en emissions de CO2, lligades al cultiu o a la explotaci forestal, tenen lloc igualment, independentment de si s'aprofiten les restes de tala o de la collita. Aquest argument resulta vlid si es pretn aprofitar noms la biomassa provinent de les restes forestals o agrcoles de les operacions habituals. bviament deixa de ser un argument vlid quan es pren en consideraci la moda absurda dels cultius energtics, es a dir de cultivar plantes amb el fi nic de cremar-les per tal d'obtenir energia. Deixant de banda, de moment, aquesta prctica que, com veurem ms endavant suposa un clar despropsit ambiental i energtic, comenarem per valorar la capacitat potencial de la biomassa per proveir-nos d'energia i la capacitat real de les masses forestals de Catalunya per proveir-nos de la biomassa necessria per abastir projectes com el que estem considerant. 1.1. La biomassa als boscos de Catalunya Els boscos de Catalunya acumulen, en promig, unes 87 tones/ha de biomassa aria seca (Inventari Ecolgic i Forestal de Catalunya, Gracia et al. 2000-2004), per no sha doblidar que es tracta del carboni acumulat durant la llarga vida del bosc. Cada any els nostres boscos acumulen, en promig, 2.68 tones de biomassa, es a dir, una quantitat equivalent al 3 per cent del carboni emmagatzemat a la seva biomassa, encara que algunes espcies com el pi blanc (Pinus halepensis) no arribi a 2 tones de biomassa/ha. Hi ha un punt crucial que tot sovint soblida: lentrada de carboni amb el que la planta produeix la biomassa te lloc en el procs dintercanvi de gasos de tal manera que, quan la planta obre els estomes, transpira una quantitat considerable daigua, de lordre de 300 vegades el pes del carboni absorbit. Amb massa freqncia soblida que gestionar per augmentar labsorci de carboni equival ineludiblement a augmentar el consum daigua, un cost que, sovint no ens podem permetre als pasos mediterranis a on fora molt ms assenyat orientar la gesti del bosc en funci de ls ptim de laigua sense prioritzar el carboni. DE BIOMASSA A 4

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

INSTALLAR EN El balan de carboni dun ecosistema qualsevol, la seva capacitat potencial de produir biomassa, depn de dos processos essencials que formen part de lactivitat dels organismes: la fotosntesi i la respiraci. En el procs de la fotosntesi lenergia de la llum absorbida per la planta sacumula en forma de molcules de carbohidrats que contenen elevades quantitats denergia als seus enllaos qumics: unes 10 kilocalories per cada gram de carboni fixat. La reacci dassimilaci del CO2 es pot resumir com:
llum 6CO2 6 H 2O C6 H 12O6 6O2

[1

El resultat s la formaci de la matria orgnica que donar lloc als teixits vegetals en la composici dels quals, el carboni constitueix el 50 per cent, valor prcticament invariable entre espcies o entre teixits duna mateixa espcie. De manera prcticament constant, la biomassa vegetal cont un 50 per cent de carboni i cada gram de carboni fixat acumula 10 kilocalories als enllaos del compostos dels que forma part. Noms una fracci d'aquesta energia es recuperable amb l'aprofitament energtic de la biomassa. Tant per formar els teixits de la planta com, un cop formats, per a mantenir-los funcionalment actius, la planta requereix energia qumica que obt en el procs conegut com respiraci i que te lloc simultniament a la fotosntesi, de manera que la planta fixa carboni al mateix temps que el va retornant a latmosfera. La temperatura controla directament les taxes de producci bruta i respiraci ja que lactivitat dels enzims implicats en aquests processos depn de la temperatura. A ms a ms determina la taxa de fotosntesi neta: el balan entre el carboni atmosfric fixat per les plantes, la fotosntesis bruta, i el carboni retornat per la planta durant el procs de la respiraci.

En promig, les plantes aprofiten noms l1 per cent de la radiaci que arriba a la superfcie de la Terra, fet que hauria de fer pensar als que pretenen abordar els problemes de lescassetat denergia fent servir processos en els que interv la fotosntesi, ja sigui aprofitant la biomassa directament o per a produir biocombustibles, ja que el baix rendiment de la fotosntesi constitueix un coll dampolla de difcil o impossible soluci.

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B
Quadre.1. Termes relacionats amb la fixaci de carboni per les plantes

CREAF

Producci Primria Bruta, PPB, es la quantitat total de CO2 que es fixat per la planta mitjanant el procs de la fotosntesi. Es pot expressar en unitats de carboni de pes sec de matria orgnica (p.e. gCm-2 de fullaany-1 gPSm-2 fullaany-1) en unitats denergia per unitat de superfcie foliar o de superfcie de sl (p.e. calm-2 de fullaany-1). La equivalncia entre aquestes diferents unitats es tal que, molt aproximadament 1g de C equival a 2g de pes sec de matria orgnica y 1gC=10 kcal. Respiraci, R, es la quantitat de CO2 que desprn un organisme o sistema com a conseqncia de la seva activitat metablica. Sexpressa en les mateixes unitats que la PPB. Respiraci de formaci de creixement, Rf es la respiraci metablica lligada a la formaci de nous teixits. Respiraci de manteniment, Rm es la respiraci associada al manteniment dels teixits funcionals un cop que aquests ja shan format. Producci Primria Neta, PPN es la producci primria que queda una cop descomptades les despeses en respiraci derivades del metabolisme de la planta (la respiraci autotrfica). Per tant: PPN = PPB (Rf +Rm) Produccin Neta de lEcosistema, PNE es la quantitat de producci primria que queda un cop descomptada la respiraci de lecosistema. Per tant: PNE = PPB (Rf +Rm +Rh) a on Rh representa la respiraci heterotrfica de lecosistema

Ara b,hi ha un punt crucial que tot sovint soblida: lentrada de carboni a la fulla es produeix en el procs dintercanvi de gasos de tal manera que quan la planta obre els estomes transpira una quantitat considerable daigua. Sovint les limitacions en la disponibilitat hdrica actuen forant el tancament estomtic i limitant lentrada i absorci de CO2. Per comprendre les limitacions dels ecosistemes mediterranis resulta fonamental entendre el paper de laigua en labsorci de CO2 des duna perspectiva quantitativa.

Figura 1. La fixaci de carboni pels vegetals en el procs de la fotosntesi s enormement costosa en termes daigua. A lobrir els estomes per permetre lentrada de CO2, es produeix una prdua daigua. Per terme mig, per cada gran de carboni fixat es perden 500 grams daigua. Leficincia en ls de laigua expressa aquest balan entre carboni fixat i aigua transpirada.

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

La prdua daigua per transpiraci a travs dels estomes s la conseqncia inevitable de lobertura estomtica per tal de permetre lentrada de CO2. Per terme mig, per absorbir entre 2 i 3 grams de carboni, la planta ha de transpirar de lordre de 1000 g daigua, o sigui, entre 300 i 500 vegades el seu pes. El carboni constitueix el 50 per cent de la biomassa seca de les plantes, com ja hem comentat prviament, de manera que amb 1 gram de carboni la planta produir 2 grams de matria orgnica.

1.2. Absorbir CO2 no equival a fixar-lo Un arbre tpicament mediterrani, amb una eficincia en ls del agua que li permet fixar 1 gram de carboni per cada 300 grams d aigua transpirada, que rebi una precipitaci anual de 600 mm i que es capa de captar amb les seves arrels el 85 per cent daquesta precipitaci pot arribar a assolir una producci bruta de 17 tm de carboni per hectrea anualment, a condici , aix si, que altres factors com la manca de fsfor o de nitrogen al sl o les baixes temperatures no la limitin. No est pas gens malament, 17 tmha-1any-1 de carboni equivalen a 34 tmha-1any-1 de biomassa.
Respiraci de manteniment: 9.60

PN: 3.08

PB: 13.04

Respiraci de creixement:
Respiraci b. aria: 7.55

1.56
Respiraci del sl: 6.78

VOCS: 0.7

Respiraci autotrfica:

11.16

R. heterotrfica: 3.17

6.05 .62 0 .2 .68 .1 .7 .1 2.17 .59

Rmm Rmrg Rmc Rmrf Rmh Rcrg Rcm Rcrf Rch Rcc

.94 2.22
Rhm Rho

Retranslocaci de C: 1.90

Fulles B:3.59 P:1.32

Hs:1.33
Escora P:0.07

Carbohidratos: 15.08 Durmen Albura

Ms:0.54
Fullaraca: 2.31

Arrels gruixudes B:55 P:0.22 Arrels fines B:0.4 P:1.25

Mrg:0.04 Mrf:1.25

Mot: 32.25
Carboni al sl
Tots els valors en MgC/ha/any MgC/ha

Figura 2. Principals fluxos de carboni que tenen lloc a un bosc i dels que depn el balan final de carboni del mateix. La producci bruta (PB) constitueix lnica entrada de carboni al sistema. Una fracci dels carbohidrats sintetitzats a les fulles son retranslocats als teixits llenyosos vius del tronc i de les arrels (fletxes blaves). La caiguda de fullaraca (Hs), de teixits llenyosos morts (Ms) i darrels gruixudes i fines (Mrg,Mrf) constitueixen els aports de carboni als horitzons orgnics del sl; daqu s parcialment transferit als horitzons minerals ms profunds (fletxes vermelles). Gran part del carboni fixat al bosc acaba retornat a latmosfera com a resultat de la respiraci de manteniment (fletxes negres, Rm) i de la respiraci de creixement (fletxes verdes, Rc) dels diferents teixits de larbre. Els valors de la figura illustren el cas dun bosc tpicament mediterrani: lalzinar de les Muntanyes de Prades.

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Per malauradament absorbir CO2 no equival a fixar-lo permanentment com alguna vegada s interpreta errniament. Una part molt considerable daquest CO2 absorbit s retornat a latmosfera en els processos de respiraci. La pregunta pertinent s, per tant, quina s es la quantitat retornada i, en tot cas, quina s labsorci neta duna ha de bosc?. Mentre les entrades CO2 a la planta es limiten a la producci bruta i es veuen, tot sovint, limitades per la disponibilitat daigua, les sortides es produeixen per vies mltiples i alternatives com es veu a la figura 3. Per una banda es retorna una fracci de CO2 a l atmosfera cada vegada que se sintetitza una fracci de nous teixits de la planta. s lo que sanomena respiraci de formaci o respiraci de creixement i aquesta respiraci no suposa una fracci sense importncia. Per cada gram de matria orgnica que la planta sintetitza es retornen a latmosfera 0.16 g de C o 0.585 g de CO2. Dit duna altra manera: la sntesi d1 kg de fusta, de fulles o darrels representa retornar a l atmosfera 585 g de carboni 2145 g de CO2. A ms a ms els teixits formats shan de mantenir permanentment lo que significa cremar ms matria orgnica de la que la planta ha fixat en la fotosntesis per tal de recuperar lenergia fixada en forma qumica amb la que es podran reparar les protenes, cids nuclics i, en general, totes les molcules i teixits que requereixen reparacions o substitucions. s la denominada respiraci de manteniment. Si el cost de formaci es molt poc variable entre plantes i fins i tot entre teixits duna mateixa planta, el cost de manteniment resulta molt ms variable. Depn de la temperatura en general, a ms temperatura ms elevada es la respiraci-, de la composici qumica dels teixits que shan de mantenir i de la seva biomassa. Mantenir les fulles i arrels fines de larbre amb diferncia els teixits fisiolgicament ms actius, ve a costar entre 10 i 200 g de CO2 al dia per cada kg de teixit a una temperatura de 15C. Aquests valors es dupliquen per cada 10C daugment de la temperatura (Q10=2) o sigui que, a una temperatura de 25 C mantenir la mateixa quantitat de teixit viu suposa retornar a latmosfera entre 20 i 400 g de CO2 diaris. La diferencia entre el carboni fixat en la fotosntesi (producci primria bruta) i la respiraci autotrfica constitueix la denominada producci primria neta.

1.3. Quina quantitat de biomassa acumulen els boscos de Catalunya? Aquest apartat es una adaptaci basada en les dades publicades per l'autor a: C. Gracia, S Sabat, J. Vayreda, T Sebasti, R Sav, M Alonso i M. Vidal. 2010. Embornals a: Segon informe sobre el canvi climtic a Catalunya. J. Llebot Ed. Institut d'Estudis Catalans i Generalitat de Catalunya. 1152 pp.ISBN 978-84-9965-027-2. Boscos, brolles i conreus constitueixen els Sistemes Naturals principals productors de biomassa a Catalunya. Per la seva importncia quantitativa, donada la biomassa que acumulen, els boscos son els principals productors potencials.

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Per determinar el carboni o la biomassa emmagatzemada als ecosistemes forestals de Catalunya ens hem basat en diverses fonts dinformaci, principalment lInventari Ecolgic i Forestal de Catalunya, el Segon i Tercer Inventaris Forestals Nacionals, i el Mapa de Cobertes del Sl de Catalunya. En aquestes publicacions es pot consultar la metodologia utilitzada. Aqu noms ens referirem als resultats que son rellevants per discutir el problema que ens ocupa.
Taula 1. Volum amb escora i components del canvi entre el segon i tercer inventari forestal nacional (IFN2, IFN3)
volum amb escora IFN2 (1989-90) Espcie principal Abies alba Altres conferes Altres planifolis Castanea sativa Fagus sylvatica Pinus halepensis Pinus nigra Pinus pinaster Pinus pinea Pinus radiata Pinus sylvestris Pinus uncinata Quercus ilex Quercus suber Roures Catalunya m 2962048 330164 2544989 575219 3886807 9037806 8620440 1064864 2570375 177106 17045967 6372243 7079226 3761185 4819152 70847590 3722258 688028 3733806 968905 5229787 13197661 10212521 1734434 3299589 246583 23658865 8124309 10061616 4444646 6544426 95867435 17388 2293 15859 4238 10574 50854 43781 2238 6294 0 44796 32654 19754 7689 13928 272339 IFN3 (2000-01) Canvi en el volum amb escora Mortalitat Aprofitaments m/any 4688 4232 41076 13038 31954 111867 179453 21369 29361 7301 145444 14621 76569 53284 47662 781920 63282 30124 99086 32558 114226 358578 130041 55920 63078 5936 563022 147084 252562 56631 146975 2119104 83 35 319 70 200 1951 1118 127 291 13 1506 438 1362 526 687 8726 Creix. net Nre parcelles

La taula 1 recull el volum amb escora estimat als boscos de Catalunya tant a lIFN2 (70.85 milions de metres cbics) com a lIFN3 (95.87 milions de metres cbics) el que representa un increment aproximat de 2.5 milions de metres cbics anuals en el perode entre els dos inventaris. Un cop es pren en consideraci tant la mortalitat com els aprofitaments del bosc en aquest perode, lincrement net de volum del bosc s de 2.12 milions de metres cbics anuals. Als boscos shi acumulen gaireb 95 milions de m de fusta (tronc o volum amb escora) que tradut a biomassa sapropa a 97,5 milions de tones de les quals un 70% s la part aria (tronc, branques i fulles) i un 30% s subterrani (arrels gruixudes). El 21% correspon als alzinars, el 19% als boscos de pi roig i el 13% als boscos de pi blanc. Entre les tres espcies sumen ms del 50% de la biomassa total dels boscos de Catalunya. Al sotabosc (noms la part aria) shi acumulen 11,5 milions de tones de biomassa que suposen 5,6 milions de tones de carboni. La biomassa acumulada als boscos de Catalunya s, en promig, de 87 tm/ha. Tenint en conte que la superfcie forestal de Catalunya s de 1134972 hectrees, els boscos de Catalunya acumulen, en conjunt 98 milions de tones biomassa seca. La distribuci per comarques del carboni total (notis que el carboni representa la meitat de la biomassa, com ja s'ha comentat) acumulat als boscos de Catalunya, tal i com queda reflectida a la figura 9

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

6, posa de manifest que existeix una marcada diferencia entre el carboni acumulat a les comarques de la meitat nord de Catalunya i lacumulat a la meitat sud, posant de manifest el paper determinant de laigua en el control dels processos de fixaci i acumulaci de carboni als ecosistemes forestals tal i com hem descrit prviament.

Taula 2. Superfcie forestal, volum amb escora (VAE) i biomassa acumulats als arbres (part aria i subterrnia) i al sotabosc (noms part aria) i increments anuals a lestrat arbori dels boscos de Catalunya en funci de lespcie dominant. (La biomassa sespressa en Megagrams (Mg) unitat del SI equivalent a tones)
Superfcie Espcie principal Abies alba Altres conferes Altres planifolis Castanea sativa Fagus sylvatica Pinus halepensis Pinus nigra Pinus pinaster Pinus pinea Pinus radiata Pinus sylvestris Pinus uncinata Quercus ilex Quercus suber Roures Catalunya (ha) 14350 4519 49874 8245 26212 227535 123480 16451 38048 1656 206635 65273 189874 63809 99009 1134972 VAE (m) 3964060 767064 4284411 866629 4632862 13520450 9947018 1682986 3213703 365081 22873364 8075189 9944812 3992989 6404260 sotabosc 63139 27033 501994 77648 165395 2769613 1015859 270744 423101 17282 1524809 173256 2265834 1165427 986624 Biomassa (Mg) Arbria aria 2520651 403646 2999127 664369 3388416 9418173 6675311 1079868 2251663 217063 14399509 5056642 11111662 2882452 5591903 68660454 Arbria subterrnia 559487 167894 1627074 436270 1791649 3286012 1976026 343072 641280 63041 4162081 1395926 8814376 1239911 2257137 28761236 Arbori total 3080138 571541 4626200 1100639 5180065 12704184 8651336 1422940 2892942 280104 18561590 6452568 19926038 4122363 7849040 97421690 Increment VAE (m/any) 94159 48195 172106 36729 112880 460998 364691 95177 98637 21578 760567 188758 249468 96033 174978 2974953 Nre parcelles 121 40 486 71 226 1969 1112 143 324 15 1824 571 1626 593 847 9968

94534879 11447757

10

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Figura 3. Biomassa dels boscos de Catalunya. Pinus radiata amb 213 tm/ha, s lespcie que acumula ms quantitat de carboni a la biomassa. Considerant totes les espcies, els boscos de Catalunya acumulen 87 tm/ha. Si es considera la superfcie forestal total de Catalunya (1134972 has.) el carboni acumulat als boscos es de 98 milions de tones.

Ara be, resulta fcil de comprendre que la biomassa que trobem acumulada als boscos de Catalunya s el resultat de la producci neta acumulada al llarg dels anys, per no ens diu res de la producci dels boscos en el moment present. Per conixer la capacitat de producci de biomassa dels boscos de Catalunya haurem de recorre a una anlisi ms detallada del ritme de lincrement anual de la biomassa. 1.4. Producci anual de biomassa aria i subterrnia. Comparant els valors dels dos inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3) i dividint pel temps que ha transcorregut entre ambds sobt el balan net a cada parcella inventariada. Com ja hem vist a la taula 1, des del perode 1989-90 al 2000-01 el volum de fusta al bosc (volum amb escora) ha augmentat un 35%, fet que representa un augment mitj (creixement net) de 2.12 milions de m/any. De mitjana la mortalitat durant aquest perode ha estat de 272 mil m/any i els aprofitaments de 782 mil m/any. En total per al perode lincrement ha estat de 3,17 milions de m/any. La figura 7 representa la distribuci comarcal del carboni acumulat als boscos de Catalunya.

11

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Figura 4. Distribuci per comarques del carboni total (Mg) acumulat als arbres (totes les espcies) (esquerra) i quantitat de carboni per hectrea (dreta)present als boscos. En ambds casos hi ha una marcada diferencia entre el carboni acumulat a les comarques de la meitat nord de Catalunya i lacumulat a la meitat sud, el que posa de manifest el paper determinant de la disponibilitat hdrica en el control dels processos de fixaci i acumulaci de carboni als ecosistemes forestals. Notis que el carboni
representa la meitat de la biomassa del bosc.

Existeix un marcat contrast entre les comarques de la meitat nord de Catalunya i les de la meitat sud fet que posa de manifest el paper de la disponibilitat hdrica en els processos de absorci, fixaci i retorn del CO2 als boscos i a la resta de comunitats naturals com ja hem comentat prviament.
biomassa subterrnia sotabosc

11.3

30.6
Figura 5. Els boscos de Catalunya acumulen, en conjunt, 110 milions de tones de biomassa. Els arbres retenen el 89.7 del total ) i el sotabosc el 10.3 restant. Del carboni retingut als arbres, el 68.8 per cent es concentra a la biomassa aria i el 31.2 ho fa a la biomassa subterrnia.

biomassa arbria

67.6

12

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

En conjunt, el sotabosc a Catalunya contribueix amb 11.45 milions de tones de biomassa. La contribuci del sotabosc de Pinus halepensis (2.76 milions de tones) i dels alzinars (Quercus ilex, 2.22 milions de tm) representen prcticament la meitat del total. En conjunt, la biomassa dels arbres representa el 89.7 % del total (68.8 % aria i 31.2 % subterrnia) i la biomassa del sotabosc afegeix un 10.3 % a la biomassa total dels boscos de Catalunya.

Figura 6. Anualment els boscos de Catalunya fixen 2.58 tones/ha de biomassa. Lespcie que ms creix s Abies alba (10.8 tmha-1any-1). En conjunt, els boscos de Catalunya fixen anualment 3 milions de tones de carboni.

Els boscos de Catalunya acumulen anualment, en promig, 2.69 tones de biomassa/ha. Lespcie que ms creix s Abies alba (10.8 tmha-1any-1). En conjunt, els boscos de Catalunya fixen anualment 3 millions de tones de biomassa. L'increment de biomassa anual d'una hectrea de bosc, 2.69 tones equival a 4.93 tones de CO2, valor molt aproximat a la meitat de les emissions anuals dels habitants de Catalunya que saproximen a 10 tm de CO2 per habitant. Encara ms instructiu resulta comparar el rendiment energtic de la biomassa forestal que es pretn aprofitar. Les 2.69 tones de biomassa produdes anualment, en promig, per una ha de bosc a Catalunya representen 269 g/m2 o, si es vol, 135 g de carboni (que recordem que representa la meitat de la biomassa). Donat que fixar un gram de carboni te un equivalent energtic de 10 kcal, la producci total del bosc equival a fixar 135 x 10 = 1350 kcalm2 any-1 que podem recuperar a les plantes incineradores amb una eficincia lleugerament inferior al 50 per cent. De les 5000 kcal/ kg acumulades a la fusta i altres productes

13

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

forestals, el poder calorfic inferior resultant es de unes 2400 kcal/kg el que representa una eficincia del 48 per cent. A Catalunya la radiaci solar incident al llarg d'un any equival a 1.5 milions de calories per cada m2. Comparant ambdues xifres resulta evident que la biomassa forestal produda anualment acumula el 1350/1500000=0.0009 de l'energia es a dir menys de l1 per mil de l'energia incident en forma de radiaci solar.

Figura 7. La radiaci solar incident anualment a Catalunya equival a 1.5 Mcalm-2. D'aquesta radiaci incident, el bosc acumula a la seva biomassa 1365 kcal amb lo que el rendiment de la producci de biomassa forestal resulta ser del 0.09 per cent. Amb un rendiment del 100 per cent (impossible d'assolir a la prctica) podrem recuperar 1 de cada mil kilocalories incidents amb la radiaci solar el que constitueix un coll d'ampolla imposat per la natura i controlat pels processos de la fotosntesi i la respiraci de la planta.

El rendiment energtic de la producci de biomassa per les plantes resulta extraordinriament baix. Els boscos de Catalunya fixen, en promig el 0.09 per cent de la radiaci solar incident i encara aquest sostre energtic resulta, a la prctica, difcilment recuperable en la seva totalitat. La tecnologia actual permet recuperar aproximadament un 48 per cent de l'energia continguda a la biomassa.

1.5. Qu representa la biomassa forestal en el conjunt del metabolisme energtic de Catalunya? Tot just acabem de veure que el conjunt dels boscos de Catalunya que cobreixen prop d'un ter de la superfcie del pas, produeixen 3 milions de tones de biomassa anualment. Podem demanar-nos que representa aquesta producci en termes d'energia i que representa aquesta energia en el conjunt del consum de Catalunya, per be que, raonablement no te sentit dedicar el total de la producci de biomassa a la producci d'energia. La taula 3 recull algunes dades sinttiques del consum energtic de Catalunya comparades amb el contingut energtic de la biomassa forestal. En el cas, gens recomanable que destinssim tota la producci forestal a la producci d'energia, podrem arribar a obtenir l'energia equivalent a 1.4 Mt e.p. (megatones equivalents de petroli) que representa el 4.5 per cent del consum energtic anual de 14

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Catalunya. Si, com indica el sentit com, noms es destinessin a la producci energtica les restes de tallades i aclarides, les puntes de les capades, restes destassades de sotabosc i els peus menors de les aclarides de millora que, en conjunt representen unes 300.000 tones anuals, l'energia obtinguda d'aquesta biomassa tan sols permet compensar un 0.45 per cent del consum energtic anual de Catalunya. Val a dir que la xifra de 300.000 tones anuals resulta una sobreestimaci dels valors reals donat que una part gens menyspreable d'aquesta biomassa es produeix a boscos de muntanya de difcil accs, el que es tradueix en costos d'extracci de la biomassa massa elevats (sobretot pel consum de carburants en els vehicles d'extracci i transport) que la fa no rendible energtica i econmicament.
Taula 3. Consum energtic de Catalunya comparat amb el contingut energtic de la biomassa forestal del pas. Consum energtic de Catalunya Poblaci de Catalunya (any 2008) Consum d'energia a Catalunya (any 2005) Consum d'energia per habitant i any Aquest consum genera unes emissions anuals de CO2 de: Energia de la biomassa Producci total de biomassa forestal a Catalunya Energia continguda al total de la biomassa forestal Energia de la biomassa/Energia total consumida a Catalunya Biomassa aprofitable per a produir energia* Energia continguda a la biomassa aprofitable Energia de la biomassa aprofitable/Energia total consumida Catalunya

7 364 078 26.9 Mt e.p. 3845 kg e.p. = 24 barrils 10 tm CO2habitant-1any-1

3 milions de tm 1.3 Mt e.p. 0.048 300.000 tm 0.13 Mt e.p. 0.0048

* Es considera biomassa aprofitable la fracci que compren les restes de tallades, puntes, capades, neteja de sotabosc i que, en conjunt s'estima que representa una biomassa anual de 300.000 tm. D'aquest valor encara s'hauria de descomptar la fracci produda a boscos de difcil accs en els que la extracci de les restes no resulta rendible des d'un punt de vista energtic.

Arribats a aquest punt encara es podria argumentar que, tot i que el rendiment energtic de la biomassa representa noms un 0.09 de l'energia incident i que, en el seu conjunt, no pot cobrir ms del 0.48 per cent del consum energtic anual de Catalunya, podria resultar, en alguns casos, d'inters local i que no tenim per que perdre aquesta fracci energtica.

Taula 4. Contingut de nitrogen, fsfor i potassi a la fusta i escora del tronc, branques i fulles de les alzines i roures, conferes i la resta de planifolis de Catalunya (valors en tant per cent del pes de biomassa seca). Dades de l'Inventari Ecolgic i Forestal de Catalunya. (Gracia et al. 2000-2004).

15

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Un problema afegit es el fet que aquesta extracci de la biomassa te repercussions ambientals importants sobre l'ecosistema forestal. La taula 4 resumeix el contingut dels principals nutrients (nitrogen, fsfor, potassi) de les diferents fraccions de la biomassa forestal segons les dades de l' Inventari Ecolgic i Forestal de Catalunya. De la consideraci d'aquestes dades resulta evident que les fulles es la fracci de la biomassa ms rica en nutrients. La descomposici de les restes de tala al bosc reincorpora aquests nutrients al cicle biogeoqumic contribuint al manteniment de la fertilitat del sl aix com al manteniment de les propietats fsiques del sl, en particular la porositat, lligada al contingut de matria orgnica al sl i que representa una propietat crucial en la regulaci de la reserva hdrica del sl. Amb els aprofitaments convencionals de la biomassa forestal s'extrauen del bosc (veure la taula 5) una mica ms de 830 mil kg de nitrogen, prop de 69 mil kg de fsfor i 460 mil de potassi del conjunt de sls forestal de Catalunya. La extracci addicional de les restes de tala per a aprofitaments energtic, suposa retirar la fracci de branques fines i fulles de les capades (les ms riques en nutrients) el que representa una retirada addicional de 810 mil kg ms de nitrogen, 63 mil kg ms de fsfor i 401 mil kg mes de potassi, o si es vol, representa duplicar les quantitats de nutrients retirades del bosc. Si aquesta extracci pot afectar a mig termini la fertilitat del sls forestals o el contingut de matria orgnica i, en conseqncia, a la capacitat d'emmagatzemar aigua al sl, imprescindible per a la supervivncia dels arbres al perode de sequera estival propi del clima mediterrani, son aspectes que haurien de ser considerats abans dacceptar sense ms reflexi les bondats d'uns aprofitaments energtics que, com es veu, resulten a totes llums, injustificables.

Abans d'autoritzar els aprofitaments indiscriminats de biomassa per a producci d'energia, els responsables de la gesti forestal haurien d'endegar, anlisis ms profundes sobre els possibles efectes, a mig i llarg termini, dels efectes de les extraccions de biomassa sobre la fertilitat del sls forestals o el contingut de matria orgnica i, en conseqncia, sobre la capacitat d'emmagatzemar aigua al sl.
Taula 5. Els aprofitaments convencionals de la biomassa forestal extrauen anualment del conjunt de sols forestal de Catalunya les quantitats de nitrogen, fsfor i potassi que s'indiquen a la part esquerra de la taula. La extracci addicional de les restes de tala per a aprofitaments energtics, suposa retirar la fracci de branques fines i fulles de les capades (les ms riques en nutrients) el que representa duplicar les quantitats de nutrients retirades del bosc.

16

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Encara que no estem en condicions d'assegurar els efectes d'aquestes extraccions sobre el sl, a falta d'anlisis ms profundes que l'administraci forestal hauria d'endegar abans d'autoritzar els aprofitaments indiscriminats de biomassa per a producci d'energia, val a dir que l'anlisi foliar posa de manifest que la manca de fsfor utilitzable per les plantes a una part de sls forestals de Catalunya, principalment lligats a litologies calcries, evidencia el fet preocupant que una bona part dels boscos de Catalunya veuen limitada la seva producci per les limitacions de fsfor. El 49 per cent dels boscos d'alzina, el 71 per cent de les pinedes de pi blanc, el 73 per cent de les pinedes de pinassa i el 24 per cent de les de pi roig resulten deficitaris en fsfor.

Figura 8. L'anlisi foliar del contingut de nutrients als boscos de Catalunya posa de manifest que el 49 per cent dels boscos d'alzina, el 71 per cent de les pinedes de pi blanc, el 73 per cent de les pinedes de pinassa i el 24 per cent de les de pi roig resulten deficitaris en fsfor, el que limita parcialment la productivitat d'aquests boscos. Amb aquests antecedents resulta preocupant considerar els possibles efectes de les extraccions addicionals de biomassa per a aprofitaments energtics que representa duplicar les quantitats de fsfor (i d'altres nutrients) extretes del bosc.

17

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

2. La planta incineradora de biomassa al terme municipal de EL PALAU DANGLESOLA.

La planta incineradora que la empresa NUFRI projecta installar al terme municipal del Palau d'Anglesola te una potncia prevista de 14 MW i segons la memria del projecte cremar previsiblement 143.410 tones anualment (equivalent a 16.371 kg/h). La planta preveu utilitzar (pag 29 de la memria): Biomassa procedent de residus d'aprofitaments forestals (45%, 177 tm/dia) Biomassa procedent d'arbres fruiters vinculats a NUFRI S.A.T. (5%, 20tm/dia). Biomassa procedent de cultius energtics (30 %, 118 tm/dia) i Biomassa procedent d'aprofitaments de subproductes agrcoles (20%, 79 tm/dia)

La biomassa procedent de residus d'aprofitaments forestals i operacions silvcoles representa 64500 tones/any equivalentment, 177 tones diries, quantitat equivalent al 21 per cent de la producci anual total de Catalunya (veure apartats anteriors).

La procedncia d'aquesta biomassa segons l'estudi de mobilitat del propi projecte s previst que tingui el seu origen a Catalunya (comarques de Pla d'Urgell, Urgell, Garrigues, Noguera i Segri) i els boscos de lArag. Les dades de l'apartat 3.4 de l'estudi de mobilitat de la prpia memria resulten inconsistents amb el consum potencial de la planta. A la taula 5 s'especifica un transport de 7301 tones diries de biomassa procedent d'arbres fruiters i a la taula 6, un transport de 43807 tones diries de biomassa forestal procedent de Catalunya i 21903 tones diries de material forestal procedent de l'Arag. Si atenem a les unitats reflectides a les taules a les que hem fet referncia resulta obvi que les quantitats resulten desorbitadament elevades. Els valors deuen ser tones anuals i no pas diries, el que posa de manifest la manca absoluta de precisi en el tractament de les dades de la memria del projecte. Cm resulta possible quadrar els valors del transport diari amb un error que confon dies i anys, es un misteri que els autors del projecte haurien d'aclarir. En qualsevol cas, la biomassa que es preveu incinerar a la planta projectada tindr un origen que es reparteix entre diverses comarques de Catalunya i l'Arag. El transport d'aquesta biomassa es pot estimar a partir dels itineraris descrits a la memria del projecte que efectuar un recorregut promig de uns 100 km. Aquest transport implica un consum de combustible i, en conseqncia, d'emissions de CO2, associats a la generaci de la mal anomenada energia neta, que cal valorar.

18

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B
2.1. Transport de biomassa.

CREAF

L'energia consumida en el transport de materials varia amb el medi de transport utilitzat. La densitat i el poder calorfic mitja de diferents combustibles es resumeix a la taula 6. Aquests valors calorfics representen un valor mitja, donat que els valors precisos depenen de la barreja dhidrocarburs de cada gasolina i, en definitiva, del seu ndex d'octanatge. Un kg de gasoil permet desplaar una distancia dun kilmetre 50 tones en un cami, 97 tones en un vag de ferrocarril i 127 tones per via martima (Barreiro i Robla 2004).
Taula 6. Densitat i poder calorfic de diferents combustibles.
Combustible Bioetanol Biodiesel Gasolina Gas-oil Gas licuat de petrli (LPG) Met (*)
* El valor del met s'expressa en kcal/m3

Densitat kg/l

Valor calorfic kcal/kg de combustible kcal/l de combustible

0.79 0.88 0.76 0.84 0.58 ---

7128 9000 11208 11016 12000 13320

5610 7920 8518 9253 6960 ---

En lactualitat el desplaament per carretera es responsable del 84% de les emissions de CO2 associades al transport i suposa un cost energtic de 0.22 kcal per kg i per km transportat. Assumint aquests valors mitjos, el transport de la biomassa des del seu punt d'origen fins a la planta incineradora una distancia de 100 km, genera un cost energtic de 0.22 x 100 = 22 kcal/kg de biomassa.
Taula 7. Cost energtic del transport de materials utilitzant diferents medis de transport. unitats Pes transportat / kg de gasoil Cost del transport toneskm J/kg/km kcal/kg/km cami 50 918 0.22 tren 97 473 0.11 vaixell 127 361 0.09

2.2. Emissions de CO2 associades al transport de la biomassa.

Les emissions especfiques de CO2 que corresponen al consum d'una kcal en diferents activitats de transport, s' han recopilat a la taula 8.

19

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Taula 8. Factors especfics d'emissi de CO2 per a diverses fonts d'energia. Font d'energia Gasolina Gas-oil LPG Nitrogen Factor d'emissi de CO2 0.28 0.29 0.25 0.27 2.70 Unitats g CO2/kcal g CO2/kcal g CO2/kcal g CO2/kcal g CO2/g N

A partir d'aquestes dades podem estimar les emissions associades al transport de la biomassa com 22 x 0.29 = 6.38 g de CO2 per cada kg de biomassa consumit a la planta. El consum previst de 143 mil tones de biomassa anuals implica unes emissions a l'atmosfera de 915 tones de CO2 associades al transport de la biomassa, sense considerar, naturalment el CO2 emes en la prpia combusti de la fusta que ha estat absorbit i fixat prviament per la planta.

El consum de 143 mil tones de biomassa anuals implica unes emissions a l'atmosfera, associades al transport de la biomassa, de 915 tones de CO2, sense considerar, naturalment el CO2 ems en la prpia combusti de la fusta que ha estat absorbit i fixat prviament per la planta.

Naturalment a aquest consum de combustible i emissions de CO2 cal afegir els valors associats a la maquinria utilitzada a la prpia planta per a moure el material a incinerar. Veiem doncs que d'ubicaci de la planta, lluny de les fonts de biomassa, te conseqncies ambientals considerables que son fcilment estimables. Els suposats beneficis ambientals adduts pels promotors del projecte, basats en el fet que el balan d'emissions de CO2 es nul, resulta clarament insostenible. Els suposats beneficis ambientals adduts pels promotors del projecte, basats en el fet que el balan d'emissions de CO2 es nul, resulta clarament insostenible. L'afirmaci dels promotors del projecte de que el balan d'emissions de CO2 es nul,
noms es pot sostenir des del desconeixement o la mala fe.

Una anlisi rigorosa de la producci d'energia i de les poltiques necessries per a la seva producci ha de basar-se en una anlisi cost-benefici que inclogui tota la cadena de producci. Resulta particularment important en els casos, com el que ens ocupa, dels que poden derivar-se importants impactes sobre l'agricultura i el medi ambient. A mida que es van incorporant a la comptabilitat els diferents components del cicle de vida veiem com la falsa idea d'energia "neta" s'esvaeix. L'afirmaci dels promotors del projecte de que el balan d'emissions de CO2 es nul, noms es pot sostenir des del desconeixement o la mala fe.

20

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B
2.3. Els mal anomenats "cultius energtics"

CREAF

Fins aqu noms hem considerat la fracci de la biomassa que utilitza restes forestals o agrcoles. Consideraci apart mereix el 30 per cent de la biomassa procedent de cultius energtics (43000 tones anuals) d'espcies de creixement rpid com Paulownia, Populus Miscanthus. Malgrat l' importncia d'aquestes plantacions en el balan final del consum de biomassa de la planta incineradora i les possibles conseqncies ambientals d'aquestes plantacions la memria no fa cap esment a les mateixes, obviant les indiscutible dificultats que el seu cultiu planteja. El projecte de la planta de NUFRI preveu un consum de 43000 tones anuals de biomassa procedent de cultius energtics. Malgrat l inters dels aspectes ambientals lligats a la producci daquesta biomassa relacionats amb les ms de 1000 hectrees necessries per a la seva producci, i els problemes lligats a la fertilitzaci i irrigaci necessries per a mantenir la productivitat daquestes plantacions, la memria no fa cap esment als aspectes tcnics de les plantacions. El marc de plantaci mnim, es de 2 x 3 metres, 1.600 arbres per hectrea. Altres marcs habituals son de 3 x 3 metres, 1.100 peus/ha i 3.5 x 4 metros, 725 peus/ha. En condicions molt favorables als 10 anys els arbres poden assolir, una alada d'uns 15 m. amb DBHs de entre 40 i 50 cm, el que representa una producci de 350 a 400 tones/ha amb un rendiment de 30 a 40 tonesha-1any-1. Naturalment aquest rendiments tan extraordinaris noms es poden mantenir al preu d'una fertilitzaci i irrigaci considerables. En efecte, es tracta d'espcies de creixement rpid que normalment s'exploten en torns de 10 anys encara que poden explotar-se en torns ms curts, el que implica encara efectes ms drstics sobre lexhauriment de nutrients i augmenta el risc de compactaci del sl per ls ms freqent de maquinaria pesant. La producci varia entre espcies i encara entre clons de la mateixa espcie. Donat el rendiment energtic de la fotosntesi que hem analitzat als apartats anteriors, haurem de desterrar el concepte de cultiu energtic que, com hem vist, no permeten obtenir rendiments, en els casos ms favorables, superiors al 0.5 per cent de l'energia solar rebuda. Altres problemes associats a aquest tipus de cultiu de creixement rpid es relacionen amb els requeriments de fertilitzants i lenorme consum d'aigua necessaris pel seu creixement i manteniment. Donat el rendiment energtic de la fotosntesi, haurem de desterrar el concepte de cultiu energtic donat que no permeten obtenir rendiments, en els casos ms favorables, superiors al 0.5 per cent de l'energia solar rebuda. Altres problemes associats a aquest tipus de cultiu de creixement rpid es relacionen amb els requeriments de fertilitzants i lenorme consum d'aigua necessaris pel seu creixement i manteniment.

21

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Qualsevol plantaci forestal requereix una entrada d'energia sota formes diferents: treball mecnic de subsolat i preparaci del terreny, producci de plntules al viver, plantaci de les mateixes, s de fertilitzants i, eventualment, herbicides i pesticides, irrigaci, transport de les plntules, fertilitzants i d'altres materials al lloc de la plantaci, transport de la collita al centre de processat i, per a totes aquestes operacions, s'utilitzen vehicles mecnics que consumeixen combustible i emeten CO2 a l'atmosfera. Tamb es requereix energia elctrica per a bombejar l'aigua de reg. Una part important de l'energia aplicada a la plantaci correspon a l'energia associada a la producci dels fertilitzants. El consum promig d'energia necessria per a produir aquests compostos es recull a la taula 8.
Taula 8. Valors estimats de l'energia necessria per a fabricar diferents adobs, herbicides i insecticides i quantitats aplicades a una hectrea de plantaci forestal de creixement rpid. Donat que, tant l'energia necessria per a fabricar el producte, com les quantitats aplicades poden variar amb la composici qumica de cada producte comercial, amb les prctiques silvcoles i amb les necessitats de cada plantaci, els valors son mitjanes basades en simulacions prpies del creixement de plantacions de torn de 10 anys efectuades amb el model GOTILWA+ (veure http://www.creaf.uab.es/gotilwa+/ ).

energia de producci % MJ/kg d'element d'element

Amoni Urea Nitrat amnic Promig dels adobs nitrogenats Fosfat Potassi xid de calci Herbicides Pesticides

Aplicaci anual kg/ha

MJ/kg kcal/g kcal/g de de d'element producte producte

0.82 0.45 0.35 0.54 0.44 0.83 0.71 -----

97.91 21.45 9.97 2.32 -----

52.87 9.44 8.28 1.65 295.33 300.45

23.50 5.15 2.39 0.56 -----

12.69 2.27 1.99 0.40 70.88 72.11

600 80 400 0.30 0.40

Assumint un rendiment molt favorable, de 40 tones anuals per cada hectrea de plantaci, la producci de les 43000 tones anuals requerir una superfcie de plantaci de ms de 1000 hectrees. Mantenir la producci elevada d'aquestes plantacions en un torn de 10 anys pot requerir de l'ordre de 600 kg/ha d'adob nitrogenat per any, 80 de fosfat i 400 de potassi. El cost energtic derivat de la producci d'aquests adobs es pot determinar a partir de la taula 8. Els 600 kg d'adob nitrogenat representen un consum energtic de 600000g x 23.50 kcal /g de N = 14.1 milions de kcal o 14100 Mcal. Amb un factor d'emissi de CO2 de 0.27 g de CO2/kcal (veure taula 7), les emissions associades a la fertilitzaci nitrogenada s'estimen en 3.8 tones de CO2/any. Anlogament podem estimar la contribuci de la fertilitzaci amb fsfor i potassi en 412 i 956 Mcal respectivament que es tradueixen en unes emissions anuals de 111 i 258 kg de CO2 ms.

22

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B
Taula 9. Aplicacions anuals de fertilitzants, herbicides i pesticides estimades per a mantenir la productivitat d'una plantaci forestal de torn de 10 anys, i equivalents energtics i emissions de CO2 associades.

CREAF

Nitrogen Fsfor Potassi Herbicides Pesticides Total

Aplicaci anual kg/ha 600 80 400 0.30 0.40

Equivalent energtic Mcal 14100 412 956 21.2 28.8 15518

Emissions de CO2 kgha-1any-1 3800 111 258 5.7 7.7 4182.4

Considerant els resultats resumits a la taula 9, la producci d'energia a partir de la biomassa no es neutra en absolut. El manteniment de les productivitats elevades dels mal anomenats cultius energtics es fa al preu d'un consum d'energia considerable (15518 Mcal/any) i unes emissions de 4 tones anuals de CO2 a l'atmosfera.

La producci d'energia a partir de la biomassa no es neutra en absolut. El manteniment de les productivitats elevades dels mal anomenats cultius energtics es fa al preu d'un consum d'energia considerable (15518 Mcal/any noms en fertilitzants) i unes emissions de 4 tones anuals de CO2 a l'atmosfera.

Encara podem afegir un aspecte ambiental important que resulta particularment crtic en un pas mediterrani com el nostre. Com hem vist a la secci 1 la quantitat d'aigua transpirada a travs del estomes dels arbres s enorme. A ms a ms hem vist que una part del carboni absorbit a canvi d'aquesta considerable quantitat d'aigua transpirada s retornat a l'atmosfera en el procs de la respiraci. La producci de les 40 tones anuals per cada hectrea de plantaci requereix transpirar uns 12000 m3 d'aigua anualment. Donada la precipitaci de la regi, resulta necessari irrigar amb una quantitat suplementria de 6000 m3ha-1any-1, altrament resulta impossible mantenir les produccions elevades a que hem fet referncia. La producci d'una tona de biomassa en la plantaci representa una despesa energtica de 450 Mcal i unes emissions a l'atmosfera de 120 kg de CO2 associats a la fertilitzaci i un consum d'aigua de 300 m3 (la meitat de les quals han de ser complementades per irrigaci). La producci d'una tona de biomassa en la plantaci representa una despesa energtica de 450 Mcal i unes emissions a l'atmosfera de 120 kg de CO2 associats a la fertilitzaci i un consum d'aigua de 300 m3 (la meitat de les quals han de ser complementades per irrigaci).

23

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B
2.4. Irrigaci

CREAF

El cost energtic d'irrigar la plantaci depn de la profunditat des de la que es bombeja l'aigua. S'estima un cost mig de 4 cal por cada litre d'aigua bombejada i cada metre d'alada. Hem vist que la plantaci explotada en torn de 10 anys requereix una irrigaci de 6000 m3 anuals. Assumint una profunditat de bombeig de 100 m, els 6000 m3 anuals representen una aportaci energtica a la producci de la biomassa de: 6000 m3ha-1any1 x1000 l/m3 x 4 call-1m-1x100m=2400 Mcal. Aquesta aportaci d'energia a la plantaci es tradueix en unes emissions de CO2 de 648 tones anuals ms per cada hectrea. Si afegim aquestes emissions a les ja comptabilitzades de 4182 kg les emissions totals de CO2 que emet a l'atmosfera la producci de cada tona de biomassa resulta la gens menyspreable quantitat de 18.6 tones de CO2 i el consum de 300 m3 d'aigua, valors que desmenteixen clarament les afirmacions de neutralitat ambiental del projecte. Afegint el cost estimat d'irrigaci, la quantitat total d'energia invertida per produir una tona de biomassa resulta ser de 520 Mcal. Les emissions totals de CO2 a l'atmosfera per cada tona de biomassa produda resulten ser la gens menyspreable quantitat de 18.6 tones de CO2 a ms a ms de consumir 300 m3 d'aigua, valors que desmenteixen clarament les afirmacions de neutralitat ambiental del projecte.

Si es pren en consideraci que per cada tona de biomassa incinerada es poden recuperar 2400 Mcal, lenergia invertida en els processos de fertilitzaci i irrigaci representa un cost del 21 per cent de l'energia recuperada. A aquest cost encara s'hauria d'afegir la despesa energtica associada a les tasques de preparaci del terreny, utilitzaci de maquinria pesant, tala dels arbres, transport i altres tasques associades a la plantaci. Si a ms a ms afegim la despesa de 300 m3 d'aigua i les emissions de 19 tones de CO2 a l'atmosfera, cal preguntar-se a on queda el suposat balan neutre de la producci d'energia "neta" a partir de la biomassa i quin s l' inters ambiental o en termes de producci d'energia de tan pssimament plantejat projecte.

3. Conclusions.

1. En promig, les plantes aprofiten noms l1 per cent de la radiaci que arriba a la superfcie de la Terra. El baix rendiment de la fotosntesi constitueix un coll dampolla de difcil o impossible soluci. 2. Els boscos de Catalunya fixen, en promig el 0.09 per cent de la radiaci solar incident i encara aquest sostre energtic resulta, a la prctica, difcilment recuperable en la seva totalitat. La tecnologia actual permet recuperar aproximadament un 48 per cent de l'energia continguda a la biomassa.

24

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

3. Abans d'autoritzar els aprofitaments indiscriminats de biomassa per a producci d'energia, els responsables de la gesti forestal haurien d'endegar, anlisis ms profundes sobre els possibles efectes, a mig i llarg termini, dels efectes de les extraccions de biomassa sobre la fertilitat del sls forestals o el contingut de matria orgnica i, en conseqncia, sobre la capacitat d'emmagatzemar aigua al sl. 4. El consum de 143 mil tones de biomassa anuals, previst al projecte, implica unes emissions a l'atmosfera, associades al transport de la biomassa, de 915 tones de CO2, sense considerar, naturalment el CO2 ems en la prpia combusti de la fusta que ha estat absorbit i fixat prviament per la planta.
5. Els suposats beneficis ambientals adduts pels promotors del projecte, basats en

el fet que el balan d'emissions de CO2 es nul, resulta clarament insostenible. L'afirmaci dels promotors del projecte de que el balan d'emissions de CO2 es nul,
noms es pot sostenir des del desconeixement o la mala fe.

6. El projecte de la planta de NUFRI preveu un consum de 43000 tones anuals de biomassa procedent de cultius energtics. Malgrat l inters dels aspectes ambientals lligats a la producci daquesta biomassa relacionats amb les ms de 1000 hectrees necessries per a la seva producci, i els problemes lligats a la fertilitzaci i irrigaci necessries per a mantenir la productivitat daquestes plantacions, la memria no fa cap esment als aspectes tcnics de les plantacions. 7. Donat el rendiment energtic de la fotosntesi, haurem de desterrar el concepte de cultiu energtic donat que no permeten obtenir rendiments, en els casos ms favorables, superiors al 0.5 per cent de l'energia solar rebuda. Altres problemes associats a aquest tipus de cultiu de creixement rpid es relacionen amb els requeriments de fertilitzants i lenorme consum d'aigua necessaris pel seu creixement i manteniment. 8. La producci d'energia a partir de la biomassa no es neutra en absolut. El manteniment de les productivitats elevades dels mal anomenats cultius energtics es fa al preu d'un consum d'energia considerable (15518 Mcal/any noms en fertilitzants) i unes emissions de 4 tones anuals de CO2 a l'atmosfera. 9. La producci d'una tona de biomassa en la plantaci representa una despesa energtica de 450 Mcal i unes emissions a l'atmosfera de 120 kg de CO2 associats a la fertilitzaci i un consum d'aigua de 300 m3 (la meitat de les quals han de ser complementades per irrigaci). 10. Afegint el cost estimat d'irrigaci, la quantitat total d'energia invertida per produir una tona de biomassa resulta ser de 520 Mcal. Les emissions totals de CO2 a l'atmosfera per cada tona de biomassa produda resulten ser la gens menyspreable quantitat de 18.6 tones de CO2 a ms a ms de consumir 300 m3 d'aigua, valors que desmenteixen clarament les afirmacions de neutralitat ambiental del projecte.

25

UNIVERSITAT DE BARCELONA

CREAF

Com a conclusi general resulta evident que no existeix cap argument de tipus energtic ni ambiental que permeti valorar positivament el projecte de la planta incineradora que NUFRI projecta installar al Palau dAnglesola; ben al contrari, les consideracions ambientals exposades en aquest informe fan absolutament desaconsellable el projecte.

Barcelona, abril de 2012

Signat: Dr. Carles Gracia

Professor d'Ecologia Forestal Universitat de Barcelona i CREAF, Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals

26