Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 68 JUNY 2011

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY


Text / Fotograa: Carles Feo, bileg

La fotja, tot pasturant pel fons de lEstany


rem molt curiosos, perqu les potes no sn palmades com les dels necs, sin que els dits sn lobulats. No sn gaire bones voladores i, a vegades, fan moviments bruscos i es persegueixen entre individus de manera molt escandalosa. Ecologia i hbitat Viuen en diversos ambients daiges dolces o lleugerament salades, tant naturals com articials. Per reproduir-se, necessita aiges poc profundes, amb fons fangosos i vegetaci abundant. Salimenta dels prats de vegetaci submergida que cobreixen el fons de lEstany, principalment formats per unes plantes anomenades carofcies. s a dir, sn uns herbvors que pasturen literalment al fons de lEstany, capbussant-se i arrencant amb el bec grapats daquestes algues verdes. No obstant aix, de tant en tant, tamb es menja algun invertebrat aqutic, com ara crancs americans. Fan un slid niu otant, amb branques i restes de vegetaci, entre el canys i la balca, en aiges poc profundes. Posa els ous dabril a maig, i els polls de seguida que surten de lou sn capaos de deixar el niu i espavilar-se sols. Daquests exemplars en diuen polls nidfugs. Distribuci En lmbit mundial, la fotja es distribueix mpliament per la major part dEuropa i el nord de lfrica, part de lsia, i ns a Austrlia. A Catalunya, els principals nuclis de reproducci es troben a les zones litorals del delta de lEbre, els Aiguamolls de lEmpord i el delta del Llobregat. Ocasionalment o de manera

La fotja s un ocell aqutic que pertany a la famlia dels rllids, o sigui, que no t res a veure amb els necs, per est emparentada amb la polla daigua. Tot i ser poc coneguda, s una de les espcies aqutiques ms abundants del nostre estany, especialment a lhivern. Salimenta de la vegetaci submergida, per la qual cosa fa capbussades constants. Podem quedar embadalits amb lelegncia amb la qual se submergeix, comptant en segons el temps que tarda a tornar a sortir; veient relliscar, sorpresos, les gotes daigua per les seves plomes impermeables, i rient en veure els moviments compulsius que fa per poder-se empassar les tiges de les algues. De fa pocs anys en, cria de manera discreta a les vores de lEstany i a les llacunes de Can Morgat. Descripci s un ocell aqutic de forma semblant als necs, per amb el cos ms arrodonit i

amb la coloraci del cos completament negra. De lluny, sembla que no tingui cua; per dir-ho planerament, sembla que no tingui cul. Lexplicaci s que, com que sn uns ocells capbussadors, la forma rodanxona del cos els s ms til per oferir menys resistncia a laigua. Per diferenciar-la de la polla daigua, cal xar-se en el color del bec. La fotja t el bec i la placa frontal blancs. La placa frontal s una prominncia del bec cap al front, entre els ulls vermells, que li dna un aspecte caracterstic. La polla daigua t el bec vermell amb la punta groga, i el cos no s del tot negre. Mentre que la polla daigua la veurem caminar fcilment per fora de laigua, la fotja s ms prpia daiges obertes. Si tenim loportunitat de veure-li els dits dels peus, els troba-

26

EL PLA DE LESTANY, 68 JUNY 2011

Fotges a lestanyol del Vilar.

regular, pot criar en llocs ms dispersos i petits de tota la geograa catalana. De fet, el trobem en rius i petits aiguamolls interiors, tal com passa a lestany de Banyoles. A lhivern t un comportament gregari i la podem localitzar de manera molt ms abundant en totes les masses daigua del pas (rius, estanys, aiguamolls i embassaments) a causa de larribada dexemplars del centre i el nord dEuropa, dhibernaci a casa nostra.

Tamb s habitual la presncia a lhivern dalguns exemplars al riu Fluvi, sobretot a les zones de les rescloses dEsponell i Seriny. Estat de conservaci s una espcie catalogada com de preocupaci menor, ja que no est amenaada a nivell global, i s bastant abundant. Fins i tot, es considera una espcie cinegtica, i s permesa la seva caa. Com a espcie aqutica, s sensible a la destrucci de les zones humides i a la prdua de qualitat de laigua i de la vegetaci submergida. Abans del 2002, a Banyoles noms hibernaven entre 30 i 60 fotges. Un augment sorprenent de la vegetaci submergida de carofcies va suposar un augment progressiu dels exemplars que hi hibernaven, i diversos intents de cria a lEstany mateix i a les llacunes del voltant. Ha intentat criar diversos anys al front dEstany, i durant dos anys seguits els

Nom com: Fotja vulgar Altres noms: Focha comn Nom cientc: Ulica atra Famlia: Rallidae Carcter: Molt abundant a lhivern, escassa a lestiu Mides: 38 cm Hbitat: Estanys, llacunes, aiguamolls i rius Curiositats: Pot estar ms de 30 segons submergida. Cria/ous: 5-6 ous, polls nidfugs Conservaci: Protegida a Catalunya i en la directiva dhbitats europea

Al Pla de lEstany la major part de les fotges es concentren a lestany de Banyoles i a les llacunes de Can Morgat, on a lhivern, entre els anys 2007 i 2011, es van concentrar ms de 300 exemplars. A partir de mitjan abril, ja noms queden una o dues parelles, que crien a lestany de Banyoles, i de dues a sis ms a les llacunes de Can Morgat. La fotja va comenar a criar a Banyoles lany 2006; ns llavors, noms era una espcie dhibernaci.

polls nascuts van desaparixer depredats per algun animal com ara els gavians i les perques americanes (black-bass). Finalment, lany 2010 van crixer dos polls de fotja a lEstany, i diverses parelles ms a Can Morgat, la qual cosa conrma que la fotja s una espcie en franca recuperaci a lestany de Banyoles. Qualsevol canvi en la vegetaci submergida podria afectar la poblaci futura daquesta espcie.

27