Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 66 NOVEMBRE 2010

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY


Text: Carles Feo, bileg / Fotograa: Quim Pou

El barb de muntanya, un peix en perill


allargat. Els mascles sn ms petits que les femelles i en poca de reproducci presenten uns tubercles rugosos al cap i al voltant de les aletes. Ecologia i hbitat Si observem b lanatomia del barb veurem que t la boca nfera, s a dir mirant cap avall. Aix ens indica que s una espcie que caa i menja animals del fons dels llocs on viu, sobre els sediments i les algues. Menja tota una diversitat dinvertebrats aqutics que viuen entre les pedres, i tamb algues i el que pugui trobar en les aiges on viu. El trobarem tot lany als cursos uvials, tot i que a lhivern gaireb no t activitat i prcticament no creix. Es reprodueix de mar a juny. Llavors busca fons de grava on fer la posta mltiple de milers dous. Tant mascles com femelles poden ser actius sexualment al primer any de vida. Tal com indica el seu nom, s un peix de rius i torrents de muntanya, daiges rpides, clares i oxigenades, per tamb es troba en els trams mitjans i baixos dalguns rius mediterranis. A casa nostra, s habitual en torrents i rierols, que sovint sassequen a lestiu. Per aquest motiu, el barb sha adaptat a les gorgues profundes que queden allades al llarg dels cursos uvials ns a les pluges de primavera, quan aprota per tornar a colonitzar el riu. Sn capaos de saltar fora laigua i remuntar riera amunt buscant les millors zones de reproducci.

El barb de muntanya s un peix pigallat i discret que habita les aiges dels nostres rius i rieres, i que abans era abundant a lestany de Banyoles i als recs. Actualment est en regressi a molts llocs pel mal estat de laigua i la introducci despcies extiques. s un peix que es pot pescar i que ha estat pescat des de sempre a casa nostra. Malgrat tot, no s fcil de veure perqu la coloraci li serveix de camuatge. Si en volem veure de ben a prop, uns bons llocs sn el riu Terri a Borgony, la riera de Can Morgat i el riu Ser.

Descripci s un peix daigua dola de la famlia dels ciprnids, com ara la carpa i la bagra, per de mida relativament petita. Per identicar-lo, el ms destacat s el seu patr de taques negres a tot el cos, incloses les aletes, sobre un fons marr i gris, i la presncia duns bigotis curts i ns al costat de la boca. Hi ha altres espcies de barbs que se li assemblen i amb les quals es pot confondre. Proporcionalment el cap s petit, t la boca cap a la part inferior, amb uns llavis amples, i el cos s

EL PLA DE LESTANY, 66 NOVEMBRE 2010

Distribuci Lespcie representa un endemisme de les zones mediterrnies dOccitnia, Catalunya del Nord i el Principat, des del riu Var ns al Bess, i que no es troba enlloc ms del mn. A Catalunya noms habita en els rius Muga, Fluvi, Ter, Dar, Tordera i Bess. El Pla de lEstany es troba de ple dins la distribuci potencial del barb de muntanya, per la qual cosa el que seria ms normal s trobar-lo a tot arreu, en els rius principals, Ser, Fluvi i Terri, i tamb a lestany de Banyoles, als auents daquests rius i altres torrents que mantenen racons amb aigua a lestiu. La gent del camp que abans anava a pescar recorda haver pescat barbs des del Revardit a la Casinyola, des del Serinyadell ns al Farga, i des de la riera de Sant Miquel ns als recs de Banyoles i lEstany. Malauradament, les ltimes dcades ha anat disminuint, ns a desaparixer al riu Fluvi i a lestany de Banyoles i als recs, on noms es mant a les rieres de Li i de Can Morgat, a Porqueres. Estat de conservaci Lespcie, tot i no estar protegida en lmbit catal, est patint una regressi molt gran. El principal problema ha estat la contaminaci de laigua i la destrucci de lhbitat, perqu el barb s una espcie molt sensible als canvis de qualitat de laigua. En molts rierols ja no pot remuntar aiges amunt per la presncia de barreres fsiques. Una altra amenaa,

que ha aparegut els ltims anys, s la introducci despcies extiques, fenomen que lest desplaant i lelimina dels cursos daigua principals, com ha passat a lEstany i al Fluvi, on espcies depredadores sel mengen o en destrueixen lhbitat i lobliguen a desplaar-se cap a refugis en torrents i rierols petits. Un altre problema greu ha estat la introducci pels pescadors furtius del barb de lEbre (Barbus graellsi), un barb exclusiu daquest riu que ha estat introdut en altres conques de Catalunya, i que sentrecreua amb el barb de muntanya provocant la seva hibridaci. Malauradament, el barb de lEbre ja sha localitzat a lestany de Banyoles i s abundant al Terri. La prdua duna espcie emblemtica de lestany de Banyoles, vulnerable a tot Europa, est a les nostres mans. Un futur esperanador per a lespcie El barb de muntanya no est protegit a Catalunya, perqu encara est present a tots els rius de la zona nord a partir del Bess. El cas s que a cada riu la situaci ha anat empitjorant, tal com ha passat amb les poblacions franceses els cursos uvials de les quals estan patint un greu declivi. Aix ha obligat a declarar lespcie protegida per la Uni Europea, que lha catalogada com a espcie a la qual cal dedicar esforos de conservaci. Des del gener del 2010 ns al 2013, a lestany de Banyoles es desenvolupar un projecte nanat en un 50% per la Uni Europea que preveu recuperar la poblaci de barbs de lEstany. Primer cal eliminar els

Nom com: Barb de muntanya Altres noms: Barbo de montaa Nom cientc: Barbus meridionalis (Risso, 1827) Famlia: Ciprnids Carcter: Autcton. Resident Curiositats: Espcie que es pot pescar Mides: Fins a 250 mm les femelles; els mascles, 180 mm Hbitat: Rierols i rius Vida: 10 anys les femelles Cria/ous: 20.000 ous Conservaci: No protegida a Catalunya, s que es protegeix a Europa

factors que lamenacen, i aix vol dir disminuir al mxim la quantitat despcies extiques depredadores de lEstany. Un cop la poblaci daquestes espcies shagi redut, caldr ajudar a la recuperaci del barb amb translocacions dexemplars de poblacions en bon estat, que siguin properes, com ara les del riu Terri a Borgony i del Ser. Lobjectiu s que, daquesta manera, el barb colonitzi de nou lEstany i els recs, dels quals no hauria dhaver desaparegut mai.