Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 65 JUNY 2010

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY


Text / Fotograa: Carles Feo, bileg

La serp daigua no s un escur ni mossega, per fa pudor


apareix una taca fosca en forma de V al clatell. Els colors, com hem dit, tamb varien des de colors de fons marr, ocre, verds, gris o, ns i tot, tons rogencs o ataronjats. Als laterals poden aparixer una mena de taques com ocels rodons, i el color del ventre s blanc, groc o roig amb taques fosques normalment de formes quadrades, amb un disseny com un tauler descacs. La podem confondre amb laltra serp de costums aqutics, anomenada serp de collaret, que sol ser de coloracions grises o verdoses amb un disseny diferent. Ecologia i hbitat s una fantstica nedadora, que pot estar ns a 15 minuts sense respirar a sota de laigua, cosa que la converteix en una serp molt aqutica; ms, per exemple, que la serp de collaret. Presenta costums ambis, per la qual cosa tamb es mou b fora de laigua, i els seus moviments sn essencialment dirns, tot i que de nit tamb belluga. No sol allunyar-se de laigua perqu el seu hbitat ideal sn estanys, rius, rierols, basses, safareigs, fonts i recs no gaire profunds. Si la busquem a lhivern, entre novembre i febrer, ens costar molt de trobar, perqu sol refugiar-se en forats i cavitats a les ribes de les masses daigua on viu. Noms alguns dies assolellats daquesta poca pot sortir del seu cau. Cada any muda la pell dues o ms vegades, i el ms curis de lespcie s el seu comportament defensiu. Quan se sent amenaada, aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i

Serp daigua, colobra escuronera, escur daigua i serp pudenta sn noms que deneixen aquesta colobra del gnere Natrix que viu en ambients aqutics. No s verinosa, ni mossega i es deixa agafar amb facilitat. Tot i aix, es recargolar imitant lactitud de lescur, amb el qual es pot confondre fcilment, ens bufar agressivament, i si lagafem ens deixar a les mans una pudor dall ms desagradable. Encara que no est particularment amenaada, la seva supervivncia depn de la qualitat dels ecosistemes aqutics, molt sensibles a la contaminaci i a les alteracions humanes. Descripci La serp daigua s una serp de mida mitjana que viu en ambients aqutics. El cos

s cilndric i el seu tacte s aspre. De la forma del cos en destaca el cap, ben diferenciat, amb un musell curt i un extrem arrodonit. T uns ulls rodons, amb pupilla rodona, i les escates del cos sn carenades, en lloc de planes. Ens pot costar de diferenciar-la perqu la coloraci i el disseny sn molt variables. De dissenys, nhi ha dos de diferents. Un en el qual es forma una lnia amb taques fosques al llarg de la longitud del cos que dibuixa una ziga-zaga, i un altre disseny en el qual es formen dues lnies dorsals paralleles de color clar, ocre, groc o taronja, sobre fons fosc. Hi ha ns i tot exemplars negres, i en molts exemplars

24

EL PLA DE LESTANY, 65 JUNY 2010

mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escur daquesta imitaci li ve el nom popular de serp escuronera. Si ens trobem amb ella no hem de patir pel ver ni perqu ens mossegui, i, si malgrat la repulsi inicial de la tro-

daigua ha estat la introducci despcies depredadores de peixos, com ara la perca americana (black-bass), i daltres, com ara la tortuga dorelles vermelles i el vis americ. Laparellament pot durar ms duna hora i es produeix sobretot a la primavera, i ms rarament a la tardor. Els ous, disposats en forats a terra, es coven per la mateixa escalfor del terra i poden trigar a obrir-se de dos a tres mesos. Distribuci La distribuci de lespcie s bsicament a loest de la Mediterrnia, des del nord dfrica, Estat espanyol i gran part de lEstat francs ns als Alps, i s present tamb en gran part de les illes. A Catalunya la trobem en tot el territori de manera bastant habitual i comuna, des del nivell del mar ns als 1.800 metres dels Pirineus. Pot arribar a ser molt abundant en petites zones amb aigua i en cursos uvials on hi hagi molt de menjar, peixos i ambis.

Nom com: Serp daigua Altres noms: Serp escuronera, serp pudenta, culebra viperina Nom cientc: Natrix maura (Linnaeus, 1758) Classe: Culebridae Carcter: Autctona. Resident. Caracterstiques: No verinosa Mides: Fins a 100-150 cm, normalment 70 cm Hbitat: Ambients aqutics Cria/Ous: De 4 a 20 ous Conservaci: Preocupaci ms baixa a lEstat espanyol

balla anem tan decidits que lagafem amb la m, ens podem trobar amb la sorpresa que descarregar un lquid repugnant de les glndules anals que fa una pudor desagradable. Estant tot el dia a laigua, s habitual que la seva alimentaci siguin animals aqutics, com ara peixets petits, ambis i invertebrats aqutics. Ataca les seves vctimes per sorpresa impulsant el cos des duna situaci amagada, i sovint els porta fora de laigua per empassar-sels. Com totes les serps, t molts depredadors, com ara ocells aqutics, com el bernat i la cigonya; tamb rapinyaires, com per exemple el mil negre, lguila marcenca, laligot, i mamfers, com leri i la lldriga. Una greu amenaa per a les serps

Al Pla de lEstany s una espcie habitual de les basses de pags, on els mesos de primavera i estiu sn fcilment observables. Evidentment, en ser una comarca amb molta aigua, la serp daigua no hi falta, ni en tota la conca lacustre de lestany de Banyoles, estanyols, rierols i llacunes, ni en cursos uvials, com ara el Terri, el Fluvi i els seus auents. Estat de conservaci Lespcie, en ser localment abundant i comuna a tot el territori, no sembla tenir greus problemes de conservaci. Malgrat no estar amenaada, s que ho estan els hbitats on es troba. En tot el litoral mediterrani, els rius i els ambients aqutics han estat fortament degradats i, actual-

ment, se succeeixen perodes greus de falta de cabal, que es poden agreujar en el futur per laugment de les extraccions daigua per a consum hum i pels efectes del canvi climtic. La disminuci de les seves preses, com ara els peixos i els ambis, aix com la bioacumulaci de productes qumics procedents de pesticides, poden afectar-la negativament. Tampoc no podem oblidar que encara molta gent les persegueix i les mata pensant que sn perilloses, especialment all on s molt abundant i hi ha molta activitat humana, i tamb que registren una gran mortalitat per atropellaments en carreteres.

25