Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 64 MAR 2010

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE LESTANY


Text / Fotograa: Carles Feo, bileg

El gripau corredor, un galpet llescs i benecis per a lentorn


amb ver, que per als humans, ms que verinoses, sn irritants en contacte amb les mucoses. Si volem diferenciar mascles i femelles ho podrem fer observant la gola. Els mascles, com que canten, tenen desenvolupat un sac vocal, que inen per poder cantar i que quan es contrau pren una tonalitat morada i un aspecte arrugat. Quan s poca de cria, els mascles tenen uns tubercles negres als dits per agafarse a les femelles, aix com uns braos robusts i ms grans, que en direm colloquialment braos de popeye. Ecologia i hbitat Com tots els ambis, porta una doble vida terrestre i aqutica. En el cas del gripau corredor, la vida s essencialment terrestre, i noms sacosta a laigua per aparellar-se i pondre els ous. Durant el dia es refugia a sota de pedres o de troncs, en galeries o senterra a sota terra en zones amb vegetaci. Surt les nits humides, i especialment desprs de pluges fortes. A lhivern sol restar bastant inactiu, i es reprodueix a partir del gener i febrer, ns al maig. Una de les seves virtuts s que s una espcie pionera a colonitzar les basses de nova creaci. Desprs de dies de pluges abundants que omplen basses, tolls i llacunes, els gripaus hi acudeixen en massa per reproduir-se, i shan dafanyar, ja que quan ms aviat saparellin ms probabilitat tindran les seves larves de sobreviure. Com que aquests ambients on acudeixen sn temporals i sassequen, el risc que les larves no acabin la seva meta-

El gripau corredor deu el nom a la seva manera de moures, un caminar rpid i divertit amb les potes curtes eixancarrades. Com tots els gripaus o galpets, a diferncia de les granotes, t un aspecte poc agraciat: una pell llescosa i irritant, amb berrugues, una coloraci tacada i una vida nocturna bsicament terrestre. Malgrat tot, s molt benecis per a la natura i lhome, per la quantitat dinsectes que menja i perqu s indicador de lestat de salut del nostre planeta. Malauradament s ms fcil de veurel atropellat a les carreteres que viu, per si voleu gaudir dun bon espectacle aneu a veurel a la platja dEspolla uns dies desprs que shagi omplert daigua. Descripci Aquest ambi del grup dels anurs (dels que no tenen cua) s un gripau que es caracteritza per una pell rugosa, amb berrugues, i un cos robust. La coloraci dorsal s variable, des de verdosa, bruna o grisa, amb taques ms fosques disposa-

des irregularment i amb una ratlla groguenca que va de dalt a baix de lesquena verticalment i que s el millor detall per identicar lespcie. Tot el dors s cobert de berrugues, no pas molt aparents, puntejades dun color taronja vermells. Molt sovint el confondrem amb el gripau com, per si som observadors els diferenciarem fcilment: el corredor, a ms de ser ms petit, t el cap ms estret i el musell curt, i les glndules partides visibles darrere els ulls sn paralleles. Lull s precis, dun color groc verds, amb una pupilla negra horitzontal. Si mai agafem un gripau, ens sorprendr el seu sistema de defensa, ja que ina el seu cos per semblar ms gran; a ms, a la seva pell, a part de glndules mucoses per mantenir-la humida, t glndules

28

EL PLA DE LESTANY, 64 MAR 2010

morfosi s molt alt. Els mascles es posen a cantar, sovint formant cors, amb un cant repetitiu i compassat, per atraure les femelles. Laparellament s espectacular, perqu els mascles senlen a sobre lesquena de les femelles, agafant-se amb els seus braos per sota les aixelles de les femelles. Es poden formar grumolls de diversos mascles barallant-se per aconseguir pujar sobre una femella. Els mascles sn ms petits i, un cop acoblats amb la femella, intenten fertilitzar els ous que van deixant a laigua. Quan han acabat, queden dos cordons gelatinosos dous entre la vegetaci. Les larves, els capgrossos o greixandos, que sn molt petits i negres, surten al cap duna setmana, salimenten dalgues i es desenvolupen en un o dos mesos, segons la temperatura de laigua. Els galapetets ja metamortzats (el pas de larva a adult) surten, a vegades, en un nombre extraordinari, bellugant-se frenticament pels marges de les basses. Competitivament, sn pitjors que altres ambis ms ben adaptats a les aiges permanents, com el gripau com o la granota verda. Com que no neden gaire b, dins laigua tampoc sn molt rpids, i altres espcies rendeixen millor. Els gripaus, doncs, shan adaptat a un entorn especc, on sn els amos i senyors. Aix t un preu, i s que els capgrossos pateixen sovint mortalitats catastrques. Els agraden els boscos dalzines i les pinedes, tamb els conreus mediterranis i les zones arbustives, i, a certes zones, en els canyissars. En aquests ambients, el gripau corredor troba el seu principal aliment, bsicament formigues, escarabats, cucs, larves, aranyes i altres petits animalons, la qual cosa s molt benecis per a lhome perqu controla aquestes plagues dinsectes. A ms, en certes zones sha especialitzat a menjar escorpins, i, malgrat tot, encara el persegueix la mala fama.

Distribuci La distribuci de lespcie en lmbit mundial s europea, i a Catalunya ocupa ambients molt diferents, des de maresmes del litoral en aiges salobres (com a lEstartit), boscos mediterranis (com al Pla de lEstany), estepes i ambients rids (com a Lleida), ns a valls dalta muntanya (com a la Cerdanya). Malgrat tot, defuig les zones ms humides i fredes. Al Pla de lEstany es pot trobar arreu de la comarca, tot i que s ms abundant en les zones ms seques, especialment des de lestany cap a Vilademuls. Com que prefereix les aiges temporals sense peixos, sense depredadors, s una de les espcies que visita de forma majoritria lestanyol dEspolla. Desprs de fortes pluges, lentorn de la platja dEspolla queda envada per centenars dindividus. La gent de Melianta pot explicar un munt dhistries de gripaus a dins les cases i jardins. A la comarca tamb el trobarem a altres basses, estanyols i en qualsevol zona agrcola amb basses de reg, bassiols, canals o petites zones inundables. Estat de conservaci Lespcie, tot i ser localment abundant, est en regressi a Europa. Sn diverses les causes de la seva davallada, com ara la prdua de les basses de pags, el canvi de rgim de pluges derivat o no del canvi climtic, la contaminaci dels camps amb insecticides i pesticides, les barreres entre les zones amb aigua i els bosquets on es refugien... Podem agafar el cotxe una nit de primavera amb pluja abundant i passejar-nos per les carreteres secundries de municipis, on trobarem centenars dindividus atropellats. A Espolla, per exemple, el problema s que la zona industrial, la urbanitzaci i les carreteres sn barreres que eviten larribada i dispersi dels gripaus i nallen les cada cop ms redudes poblacions.

Nom com: Gripau corredor Altres noms: Galpet corredor, gripau ratllat, sapo corredor Nom cientc: Bufo calamita (Laurenti, 1768) Classe: Ambi Carcter: Autcton. Resident Vida: De 6 a 10 anys, mxim 18 Mides: De 4 a 7 cm els mascles i de 5 a 10 cm les femelles Hbitat: Ambients aqutics inundables temporniament Cria/ous: De 3.000 a 4.000 ous formant laments gelatinosos Conservaci: Protegida a Catalunya

Tamb hi ha una mosca que est afectant lespcie, ja que posa els ous a sobre el gripau; daquesta manera linfecta i en provoca mortalitats massives. Per a la seva conservaci s essencial el manteniment de les petites basses de reg de pags, un fet al qual moltes organitzacions ecologistes estan destinant esforos, establint acords de custdia amb propietaris privats per al seu manteniment i gesti. Un altre tipus dactuacions seria la recuperaci de zones humides i el fet de portar a terme unes bones prctiques agrcoles. I s que qualsevol esfor s vlid per conservar un dels grups danimals ms amenaats del planeta.

29