EL PLA DE LESTANY, 62 JUNY 2009

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE L'ESTANY

Text / Fotografia: Carles Feo i Quer, bileg

El blauet, un expert en camuflatge i un hbil pescador

El simptic blauet ja s'ha convertit en un smbol per a petits i grans al Pla de l'Estany. s un ocell curis i molt bonic per les tonalitats blavoses del seu plomatge, per difcil de veure, la qual cosa li dna un aire especial. La seva principal virtut s el mimetisme: la coloraci blava brillant del dors li permet volar per sobre l'aigua sense ser vist, i quan s'atura en una branca o un canys i mostra el seu pit de color castany desapareix com per art de mgia en la confusi de colors amb el fons. D'altra banda, si tenim la fortuna de veure'l pescar, ens sorprendr. La seva tcnica consisteix a fer un picat a sobre l'aigua per capturar una presa desprevinguda, i desprs de capbussar-se gaireb completament tornar a enlairar el vol amb el dinar atrapat en el seu bec poders. Descripci L'espcie es caracteritza per un cos compacte, d'aspecte robust. Podrem dir que sembla que no tingui coll, amb una cua molt curta, un cap gros i llarg, i amb un bec llarg, en forma de punyal, per poder pescar. Les potes sn molt curtes (gaireb no les utilitza ni per caminar, ni per enfilar-se) i tenen un color vermell corall molt viu, amb unes ungles negres. Pel que fa a la coloraci, tenim molt a dir d'un dels ocells ms bonics d'Europa. Les ales i el dors -de fet, totes les parts posteriors del cos- tenen tonalitats blau verd, amb detalls tornassolats d'un blau turquesa, i colors blaus elctrics a sobre el cul. Una franja que alterna els colors negre, castany o taronja i blanc, creua la cara des del bec fins al clatell, per sobre l'ull, i la zona de la gola tamb s de color blanc. El pit i el ventre mostren un color castany-taronja. Mascles i femelles sn molt semblants, tot i que si ens fixem en el color del bec podrem trobar petites diferncies. Les femelles tenen la mandbula inferior de color taronja vermell, amb la punta negra; en canvi, en els mascles domina el color negre. Ecologia i hbitat El blauet s un ocell solitari, que viu en ambients aqutics (en rius, recs, rierols, basses, llacunes, aiguamolls, estanyols i estanys, sovint en zones amb poc corrent), on troba el seu aliment. En aquestes zones, la seva coloraci li permet camuflar-se perfectament. Quan es veu amenaat per terra, es posa d'esquenes a l'aigua, per mostrar el color blau i confondre's amb el fons, i quan l'amenacen des de l'aigua es posa de cara, amb el cos aixecat, per mostrar les seves parts de color castany. En espantar-se, aixeca el vol. s un vol rpid, rectilini i baix, arran d'aigua, molt caracterstic, que li ha valgut el motiu de llamp blau, sovint acompanyat d'un crit agut i poc audible, semblant a un tiit xriittiit repetitiu i frentic, fins que s'atura de nou sobre una branca de la riba. L'alimentaci del blauet es basa, principalment, en alevins de peixos, tot i que tampoc fa escarafalls a altres animalons aqutics. Mostra una especial predilecci per a una espcie extica de peix, de mida molt petita i molt abundant, la gambsia. La captura de les seves preses s un moment mgic, una escena digna de qualsevol documental sobre natura. El blauet primer mira de rell la superfcie de l'aigua, just abans de precipitar-se i fer un picat per atrapar la presa amb el seu bec poders,

EL PLA DE LESTANY, 62 JUNY 2009

que l'aferra de forma contundent mentre se l'enduu a un lloc tranquil on empassarse-la. Aquesta espcie nidifica als talussos terrossos de vora l'aigua, sense que necessriament hagin de ser molt enlairats. Pot ocupar forats o excavar-ne de nous i construeix galeries de fins a un metre de llarg, on posa els ous i cria la seva niada. Distribuci La seva distribuci s molt mplia a escala mundial, i arriba des d'Europa i nord d'frica, fins al sud-est asitic. A la majoria del seu hbitat s resident, on es pot veure durant tot l'any. Tot i aix, durant l'hivern molts exemplars es desplacen a latituds ms baixes, seguint els rius avall, i arriben, fins i tot, a la costa. De fet, aix mateix passa a casa nostra, on s ms fcil veure el blauet a la tardor o a l'hivern, que no pas a l'poca de cria (a la primavera i estiu), quan busca bons indrets on criar. Al Pla l'Estany ocupa mpliament tots els cursos fluvials, especialment al riu Fluvi, on s molt abundant. Per tamb s present al Terri, al Ser, al Matamors, al Farga

i a l'Estany de Banyoles, entre altres. A l'Estany no pot criar per la manca de talussos de terra, per s que ho pot fer, de forma escassa, en les rieres del seu entorn. Tamb se'l pot veure de forma habitual a les llacunes i estanyols, i durant l'hivern s habitual trobar-lo pels recs de Banyoles, enmig de la trama urbana on troba moltes gambsies per pescar, circulant pels recs com si fossin autopistes entre l'Estany i el riu Terri. Estat de conservaci En l'mbit europeu est catalogada com a espcie en regressi, amb tendncia negativa. A Catalunya est considerada com a vulnerable, tot i que sembla que durant els ltims anys ha presentat una tendncia estable, segurament aconseguida per la posada en funcionament de tota la xarxa de depuradores de Catalunya a partir dels anys 90. Malgrat tot, es mantenen nombroses amenaces, com la destrucci del bosc de ribera, l'alteraci dels marges fluvials, els dragatges i canalitzacions, la sobreexplotaci dels recursos hdrics i sn especialment rellevants les molsties causades per les activitats humanes.

Nom com: Blauet Altres noms: Botiguer, martin pescador Nom cientfic: Alcedo athis (Linnaeus, 1758) Classe: Aus Carcter: Autcton. Resident nidificant Vida: 10-20 anys Mides: De 16 a 19 cm de cos i 35 grams de pes Hbitat: Rius, rierols, estanys i llacunes Cria/Ous: De 5 a 7 ous, 2 polls, en dues postes a l'abril i juny Conservaci: En estat vulnerable. Protegida a Catalunya

Els blauets, a part de simptics, sn uns membres importants de l'ecosistema com a bons indicadors de la salut dels ambients aqutics, i sovint se'ls ha estudiat amb aquesta finalitat. Les densitats elevades d'aquests ocells s'associen a hbitats amb aigua neta, amb bona visibilitat i amb marges de ribera ben conservats i amb vegetaci. La presncia del blauet s sinnim de qualitat ambiental, i cal dir que l'espcie presenta un bon estat a la comarca. No obstant aix, cal fer un esfor per fer compatible les activitats que es fan a la natura amb la conservaci de les espcies, i s important mantenir la qualitat dels hbitats i prendre tamb mesures, com podria ser la construcci de talussos artificials, per mantenir la tendncia estable de l'espcie.