Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 61 MAR 2009

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE L'ESTANY


Text: Carles Feo i Quer, bileg / Fotografia: Deli Saavedra

La nostra amiga la lldriga


La lldriga s'ha convertit en un smbol per a molts dels que lluiten per recuperar i conservar el nostre entorn natural. s una espcie bandera, s a dir, d'aquelles espcies emblemtiques i atractives pel pblic en general, que solen associar-se a entorns naturals ben conservats. De la seva protecci, indirectament se'n beneficien la resta d'animals de l'ecosistema. On hi ha lldriga normalment vol dir que hi ha peix i que hi ha qualitat d'aigua. La recuperaci d'aquesta espcie a la comarca del Pla de l'Estany s una de les histries ms boniques i illusionants per aquells que senten passi per a la natura. De fet, l'entitat naturalista Limnos en va fer objectiu principal de la seva tasca i es va inspirar en la seva imatge per al seu logotip. Descripci La lldriga europea s un mamfer carnvor de la famlia dels mustlids de costums aqutics, parenta de la mostela, el gorjablanc i la fura. Presenta una mida gran: arriba a fer 10 quilos de pes en els mascles i les femelles en pesen menys de 7, amb una forma allargada, potes curtes i rabassudes, orelles petites, morro xato i un crani ample i planer. Llueix una taca blanca a la gola, i t un pelatge marr, curt i molt esps. Es diferencia del vis americ per la seva corpulncia i el pelatge ms clar (el vis s negre i ms petit). T molta habilitat per nedar, normalment submergeix tot el cos i noms en sobresurt el cap. Les orelles, els ulls i el nas estan desplaats cap a la part superior del cap per poder nedar millor sota l'aigua. Aix mateix, la cua robusta i les membranes entre els dits de les extremitats li faciliten la nataci i una gran maniobrabilitat. Ecologia i hbitat La lldriga habita ambients aqutics, des del litoral a alta muntanya, tant en rius, torrents, estanys, embassaments, llacunes o maresmes. No es d'estranyar que la seva alimentaci es basi principalment en peixos i crustacis, en menor mesura en amfibis i rptils aqutics, i ocasionalment en petits ocells o mamfers. s molt juganera i sol fer acrobcies, jugant amb cdols o amb el menjar, amb habilitats curioses, com les de trencar musclos amb pedres. La seva recuperaci ha anat tamb lligada a l'expansi del cranc americ, que s'ha convertit en bsic per la seva dieta. Els seus costums crepusculars, nocturns i solitaris la fan una espcie esquiva i difcil de veure, tot i que en alguns moments de l'any sn ms dirnes, especialment quan les nits sn ms curtes o quan les femelles van amb les cries. Cada dia poden fer desplaaments entre 1 i 20 kilmetres per buscar aliment. Els mascles ocupen un territori que senyalen utilitzant marques anals i excrements, que solen dipositar en llocs vistents. Aquests excrements normalment apareixen sobre pedres o troncs que sobresurten de l'aigua o de les ribes, i sn el senyal ms til, conjuntament amb les petjades, per confirmar la presncia de l'espcie en un lloc. Normalment contenen rastres de cranc i espines, i fan una olor gens desagradable a peix. Es pot reproduir a qualsevol poca de l'any, variable segons l'abundncia de menjar i

EL PLA DE LESTANY, 61 MAR 2009

el nivell d'aigua. La gestaci dura dos mesos i utilitzen habitualment caus prop de l'aigua. Ens la podem imaginar pescant a l'Estany i en zones urbanes, com als recs de Banyoles, on troba crancs en abundncia, per per reproduir-se prefereix llocs amb bons refugis on fer caus, els quals canvien cada dia, normalment en roques, canyissars, bardisses, arrels, esculleres o troncs d'arbres. Distribuci La seva distribuci original s molt mplia: ocupa gran part d'Europa i sia, fins al nord d'frica. Fins a mitjan segle XX era abundant a Catalunya, i a partir dels anys 50 fins als 80 l'espcie va patir una davallada dramtica que va causar la seva extinci de gran part del territori. Les principals causes de la seva extinci van ser la persecuci per la pell, la caa, per especialment la contaminaci de les aiges per pesticides i altres productes qumics bioacumulatius. Fins i tot la seva carn era menjada a la comarca i considerada com a peix en ser un animal aqutic. A la comarca del Pla de l'Estany, segons l'historiador Anton Maria Rigau, era abundant, i hi ha moltes histries als anys

20 relacionades amb la lldriga i els recs de Banyoles, on buscava aliment, tal com explica Josep Maria Massip en el seu llibre Els Mamfers. Fauna Comarcal. 1980. Les ltimes dades de lldriga a la comarca sn dels anys 60 al Garrumbert, tot i que no es descarta que en queds algun exemplar allat al Fluvi. A partir dels anys 90, l'espcie es recuper grcies a la millora de la qualitat de les aiges i per la reintroducci als Aiguamolls de l'Empord d'exemplars procedents d'Astries i Extremadura. L'any 1997 es va alliberar un exemplar a l'Illa de Fares, el 2002 en van fotografiar una al Mol de Borgony, al Terri, i el 2006 es va confirmar la seva presncia a l'Estany de Banyoles, on va arribar a partir d'exemplars salvatges nascuts dels primers exemplars alliberats. Actualment l'espcie la podem trobar abundantment al riu Ser i al Fluvi, i tamb hi ha rastres habituals a l'Estany, al riu Terri, al Matamors, al Revardit, al Farga i a la Casinyola, entre altres. Estat de conservaci A escala mundial est considerada propera a l'amenaa, a la Pennsula, de preocupaci menor i a Catalunya fins fa poc estava

Nom com: Lldriga europea Altres noms: Lldria, ntria Nom cientfic: Lutra lutra (Linnaeus, 1758) Classe: Mamalia Ordre: Carnvora Carcter: Autctona. Resident. Reintroduda Vida: 12-14 anys Mides: De 60 -80 cm de cos i 35-40 de cua Hbitat: Aiges netes de rius, rierols, estanys i llacunes Cria/Ous: D'1 a 5 cries, normalment dues Conservaci: Protegida a Catalunya

considerada espcie vulnerable. L'espcie s'ha recuperat de forma satisfactria i segueix estant protegida. L'any 2006 es va redactar un pla de protecci de la lldriga, que inclou trams de riu protegits, com el riu Ser o gran part del tram baix del Fluvi, on no es pot pescar. La seva protecci i la recuperaci dels ambients naturals, com les llacunes de Can Morgat, a Porqueres, i la llacuna de Casa Nostra, a Banyoles, han de permetre la conservaci de l'espcie. Tant de bo algun dia puguem gaudir d'una famlia de lldrigues pescant plcidament a l'Estany mentre passegem per la riba, o ens les mirem des de la barca de passeig. Llavors s que natura i home hauran reeixit en assolir all que ens fa ser civilitzats, la cultura del respecte per la natura.