Está en la página 1de 2

EL PLA DE LESTANY, 58 MAR 2008

FAUNA AUTCTONA DEL PLA DE L'ESTANY


Text / Fotografia: Carles Feo i Quer, bileg

La regina, la trepadora verda


La regina o reineta, com tamb se l'anomena, s un dels amfibis ms singulars de la nostra fauna, no noms per la seva coloraci tan viva, sin pels seus costums arborcoles. Aquesta granota, que s ms fcil de sentir que no de veure, s habitual tant en zones humides naturals com en zones urbanes i periurbanes enjardinades i amb ambients aqutics. Descripci s un amfibi de pell fina i lluent, d'un color verd intens, amb una lnia negra lateral curta, marcada des del morro a l'axilla. Pot presentar ocasionalment altres colors, com el blau, per manca de pigments grocs, o tamb marr, negrs i ataronjat. El cap s ample i li sobresurten els ulls, que tenen la pupilla negra horitzontal. El cos s estilitzat, amb unes extremitats posteriors llargues per poder saltar i les anteriors ms robustes per poder trepar. s capa d'enfilar-se per parets verticals i moure's hbilment entre la vegetaci grcies a la presncia d'uns discos en forma de ventosa a l'extrem de cada dit. No hi ha dimorfisme sexual marcat, tot i que els mascles solen presentar el sac vocal ataronjat i unes extremitats ms robustes. Els mascles quan rauquen inflen el sac vocal, que adquireix mides sorprenents. El cant s estrident i molt potent. Ecologia i hbitat Viu en ambients aqutics amb vegetaci (basses agrcoles, llacunes, basses properes a rius i torrents, dipsits i piscines). Sol ser activa al crepuscle o de nit, especialment si ha plogut durant la jornada, i durant el dia s'amaga a les bardisses de les ribes. S'alimenta de larves i d'insectes, com formigues, escarabats, mosques, papallones, aranyes... Els depredadors de les reinetes sn les serps, els rapinyaires nocturns i els mamfers carnvors. De novembre a febrer solen hivernar i es reprodueixen principalment de mar a maig. Els mascles defensen un territori cantant des de l'aigua, si fa falta es barallen entre ells a cops de peu. En llocs on s abundant es formen cors de cantants que composen concerts audibles a gran distncia. Amb aquests cants atrauen les femelles i es produeix un amplexus o abraada entre dos individus que pot durar diverses hores. Les femelles ponen diferents paquets d'ous fecundats pel mascle, que s'adhereixen a la vegetaci aqutica submergida. La larva

EL PLA DE LESTANY, 58 MAR 2008

Juvenil de reineta enfilat a una tija.

Reineta a les llacunes de Can Morgat de Porqueres.

es reconeix pel color verd brillant de les parts superiors i de la cua. Al cap de tres mesos, normalment al juliol, surten de l'aigua ja en forma d'adults metamorfitzats i fan entre 2 i 3 cm. Distribuci A Catalunya es troba a tota la zona de clima mediterrani i evita les regions molts humides de la muntanya mitjana i Pirineus. A la comarca sembla estar ben representada arreu. Se la pot sentir des de l'estany de Banyoles al riu Fluvi i des de Sant Miquel de Campmajor a Palol de Revardit o Cornell del Terri, i, fins i tot, dins la ciutat de Banyoles. Estat de conservaci La reineta ens indica el bon estat de les aiges i de la vegetaci de les vores. Per aix s preocupant la situaci de l'espcie catalogada com a gaireb amenaada a Espanya i inclosa dins els llistats de la directiva d'hbitats europea. Com la majoria

d'amfibis est patint els efectes de la destrucci dels ambients aqutics, l'assecament de basses de pags, l'eliminaci de la vegetaci de les ribes i la contaminaci de les aiges, que poden portar l'espcie a una situaci vulnerable, tant a nivell general com sobretot a nivell local. A l'estany, com en tants altres llocs, la presncia de depredadors forans com el black-bass i el cranc de riu americ sn una greu amenaa per a la regina.

Nom com: Reineta Nom local: Regina, renoc Nom cientfic: Hyla meridionalis (Boettger, 1874) Classe: Amfibis Ordre: Anurs (amfibis sense cua) Carcter: Autctona. Resident Vida: 8-10 anys Mides: 3,5 - 5,5 cm Hbitat: Zones humides amb molta cobertura vegetal Cria/Ous: 1.000 ous. Larves de vida aqutica. Conservaci: Gaireb amenaada

21