Está en la página 1de 1

24

debat
DIRECTOR
CARLES CAPDEVILA

DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012

ara

DIRECTORS ADJUNTS IGNASI ARAGAY, ARIADNA TRILLAS SUBDIRECTORS DAVID MIR, CATALINA SERRA EDICI PAPER JORDI CORTADA EDICI DIGITAL SLVIA BARROSO POLTICA FERRAN CASAS INTERNACIONAL MARC VIDAL, CARME COLOMINA ECONOMIA LEX FONT SOCIETAT JOAN SERRA CULTURA LAURA SERRA COMUNICACI LEX GUTIRREZ ESPORTS TONI PADILLA DELEGACI A MADRID JOAN RUSIOL DELEGACI A BRUSSELLES LAIA FORS LLENGUA ALBERT PLA DISSENY CRISTINA CRDOBA FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION, XAVIER BERTRAL COMUNITATS GUILLEM CARBONELL TECNOLOGIA MARC CAMPRODON EDICI DE PREMSA PERIDICA ARA, SL PRESIDENT, CONSELLER DELEGAT I EDITOR ORIOL SOLER DIRECTORA GENERAL MARTA MARRN DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS (SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCI I PROMOCIONS) DIRECTORA DE MRQUETING I COMUNICACI MABEL MAS DIRECTORA FINANCERA FOIX VALD DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMN DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCI SERGI RUIZ
C/ DIPUTACI, 119 08015 BARCELONA. TELFON: 93 202 95 95. ATENCI AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110 CORREU ELECTRNIC: info@ara.cat

Jove, a coffee please


l consell de ministres del 20 dabril va aprovar una pujada de les taxes universitries que permetr incrementar el preu de la matrcula fins a un 66% a les comunitats autnomes. La proposta del ministre dEducaci, Jos Ignacio Wert, suposa que en la prctica els estudiants pagaran una mitjana de 540 euros ms cada curs, ja que assumiran el 25% del cost real del servei. Aquest percentatge podr assolir el 100% en el cas de les assignatures repetides. Una setmana desprs, el divendres 27 dabril, es van fer pbliques les dades docupaci relatives al primer trimestre del 2012. Latur juvenil registra un nou rcord a Catalunya i se situa al 69,4% entre els joves de 16-19 anys i al 45,5% entre els joves de 20-24 anys. Globalment, la taxa datur juvenil catalana arriba al 50,1% entre els menors de 25 anys. Una dada que dobla la mitjana de la Uni Europea, del 22,4%, i que supera amb escreix latur juvenil dAlemanya (8,2%) i dHolanda (9,4%). La traducci real daquestes dades implica que un jove de 18 anys que far les proves de selectivitat daqu un mes t ms dificultats econmiques per accedir a la universitat i menys probabilitat de trobar feina. Aquest jove es pot convertir fcilment en un nou perfil de ni-ni: el jove que ni pot estudiar ni pot treballar, malgrat les ganes de ferho. A ms de qui ni podr accedir a la universitat, cal tenir present qui, davant les dificultats de trobar feina en el context de crisi, volia allargar els estudis universitaris amb la idea que la formaci ajuda per a locupaci. De nou, la pujada del preu de les taxes universitries anulla aquesta opci als joves amb menys recursos econmics, que ni poden seguir estudiant ni poden comenar a treballar. Davant daquest escenari sens dubte advers, el conseller dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya va suggerir a la Comissi de Poltiques de Joventut del Parlament que una bona opci per als joves catalans s anar a servir cafs a Londres. Una opci que, segons el mateix conseller, com a mnim permetria als joves guanyar fludesa amb langls. Aquesta soluci escapa del marc dactuaci de qualsevol poltica de joventut dins lmbit sectorial del foment de locupaci. Ni s una mesura que faciliti lemancipaci dels joves ni s una mesura que impulsi el paper actiu dels joves

SARA MORENO
SOCILOGA

TEXT LEGAL
Edicions de premsa peridica ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicaci, totalment o parcialment, sense prvia autoritzaci escrita. Difusi controlada per lOJD DL.: B-42598-2010 ISSN: 2014-010X

LA CITA

La recompensa de la feina ben feta s loportunitat de fer ms feina ben feta


Jonas Edward Salk

EL DIARI DAHIR
El bisbe Novell: A larticle Equidistncia anglica, publicat dissabte passat a la pgina 2, hi va aparixer mal escrit el cognom del bisbe de Solsona, que no es diu Xavier Nonell sin Xavier Novell. Cincia: Al reportatge sobre el nou radiotelescopi ALMA de lAra Cincia de diumenge el cognom de linvestigador Josep Miquel Girart va aparixer per error com a Giralt.

com a ciutadans. Al contrari, s una mesura que nega als joves la possibilitat de construir un projecte vital dins del seu context immediat. s una mesura que nega la dimensi social dels problemes i dificultats amb qu es troben la majoria de joves a Catalunya tot convidant-los a buscar-se la vida individualment. Qu passa quan una societat no cuida la seva joventut? La impossibilitat destudiar i treballar malgrat les ganes de fer-ho genera frustraci, falta de projecte vital i desconcert. La frustraci s el resultat de la constant contradicci

El cost social de la falta de projecte vital dels joves s ms elevat i ms durador que el cost econmic duna veritable poltica de joventut

que viuen els joves: van gaudir dels avantatges que suposa criar-se i crixer en un entorn de benestar i democrcia i estan patint els pitjors desavantatges de fer-se adults en un entorn de crisi i retallades que els dificulta o impossibilita lemancipaci. A ms de sentir-se frustrats, els joves viuen en la incertesa que suposa la falta dun projecte vital. La velocitat del canvi i la dificultat material de fixar-se un horitz impossibiliten als joves dibuixar-se un itinerari a partir del qual avanar. En un present accelerat i retallat, el futur incert genera desconcert. Actualment, la falta dexpectatives de molts joves no s causa de la falta de ganes, sin de la falta de possibilitats. La igualtat doportunitats, que permetia la mobilitat social millorar la classe social dels pares, sha trencat fins al punt que els fills de classe mitjana tenen serioses dificultats per mantenir la classe social dorigen. El cost social de la frustraci, el desconcert i la falta de projecte vital dels joves s molt ms elevat que el cost econmic duna veritable poltica de joventut orientada a facilitar lemancipaci dels joves i la seva participaci com a ciutadans actius. El cost social s estructural, el cost econmic s conjuntural. Garantir un futur als joves s una condici imprescindible per sortir de la crisi. El plantejament del conseller Mena no t en compte que la nova condici de ni-ni t ms a veure amb el factor generaci que amb el factor edat. La gran diferncia entre el que els passa als joves davui i el que han viscut altres generacions s que avui ledat ni explica ni soluciona. La frustraci, la falta de projecte vital i el desconcert no sn cosa dels anys, sin del context que els ha tocat viure, que no els permet deixar de ser joves. Sn els menys responsables, els ms perjudicats i, a sobre, un dels collectius ms criminalitzats. Lexpressi de la ira que provoquen la frustraci, la falta de projecte vital i el desconcert no es pot interpretar sistemticament com un delicte. Estudiar a la universitat i manifestar-se per les retallades no pot ser motiu de pres, com ha passat amb el cas de lIsmael Benito i el Daniel Ayyash. En aquest escenari, suggerir que els joves vagin a servir cafs a Londres s una frivolitat irresponsable que encara provoca ms ira.