AL-JIDR: EL SAN JORGE CORANICO

(llegenda coranica)

Los mitos de tradicin islmica difieren de los mitos de tradicin cristiana. As, encontramos diferencias de mayor o menor grado entre ambas. Estas diferencias se pueden clasificar en 4 tipos: las que aaden elementos al mito, las que sustituyen unos elementos por otros, las que suprimen y las que incorporan elementos de una tradicin a otra. El mito de San Jorge (Al-Jidr en rabe) es un ejemplo claro de estas diferencias en el cual encontramos ms de un tipo de modificaciones. El mito est recogido de una forma continua en 18 versculos cornicos del captulo XVIII (La gente de la cueva), donde encontramos la figura de un hombre sabio, clarividente y, sobretodo, paciente. Hay que aclarar que el Islam no contempla el status de santo; as pues, su figura se clasifica de saleh, que significa el benefactor, aunque algunos exagetas musulmanes van ms all y le confieren la categora de profeta.

Al-Jidr es totalmente distinto al San Jorge cristiano en cuanto a mito se refiere: es

anterior al cristianismo y la casi totalidad de los exagetas musulmanes lo ubican en tiempos de Moiss, ya que este ltimo, siguiendo las indicaciones de Dios, va en su busca para aprender de su sabidura, clarividencia y, sobretodo, de su paciencia, cualidades necesarias para Moiss para devolver a su pueblo a la tierra prometida. Al parecer Al-Jidr era un viajero habitual en la zona norte del Mar Rojo. Despus de una bsqueda intrigante, Moiss se convierte en su discpulo con el fin de superar 3 pruebas y bajo la amenaza de ser rechazado si no las supera, cosa que finalmente ocurre. Durante la primera prueba tienen que cruzar el Mar Rojo de orilla a orillla, donde unos barqueros les proporcionan gratuitamente la travesa; al llegar, Al-Jidr arranca unos tableros estropeando el barco, lo cual extraa a Moiss la forma de dar las gracias que tiene su maestro. Al ser cuestionado, Al-Jidr le recuerda la promesa de no pedir explicaciones ante sus actuaciones. La segunda prueba tiene lugar en las

afueras de un pueblo donde un grupo de nios jugaba. El maestro se dirige a uno de ellos y le propicia tal golpe que le causa la muerte. Escandalizado, Moiss le recrimina su acto y ante la falta de paciencia su preceptor le perdona nuevamente. Llegan a otro pueblo cansados, sedientos y hambrientos, donde Moiss tendr que superar la ltima prueba: los habitantes de la zona les niegan la hospitalidad. Entonces se dirigen hacia las afueras, donde encuentran una casa en ruinas. Inmediatamente Al-Jidr le pide a Moiss que le ayude a reconstruirla, Finalizada la reconstruccin, Moiss, sorprendido, pide nuevamente aclaraciones, ante lo cual el maestro lo rechaza como discpulo dicindole: este es el fin de nuestro viaje y te voy a explicar el por qu de mis actos. Hay un rey que confisca todos los barcos de viajeros en buen estado y su tripulacin para mandarlos a la guerra; al estropearlo, he impedido su muerte segura. El nio al cual he matado era muy malvado y ms lo hubiera sido en el futuro, llegando incluso a matar a sus propios padres. Y por fin, la casa que hemos reconstruido pertenece a un nio pequeo hurfano y debajo de sus muros sus padres le haban dejado escondido un tesoro; de no haberla arreglado se habra descubierto, las gentes se hubieran apoderado de l y el nio se hubiera quedado sin su herencia. Moiss se despide de su maestro despus de haber aprendido a ser paciente y a ver que las cosas no son siempre lo que aparentan. Est claro que San Jorge y Al-Jidr son 2 personajes distintos en el tiempo y en comportamiento, pero an as podemos arriesgarnos a establecer conexiones entre ambos: el dragn que mata San Jorge representa el mal que intenta evitar Al-Jidr. El caballo del santo representa el carcter viajero del personaje cornico; la lanza, la agudeza de su pensamiento y la doncella, el bien que se pretende alcanzar. A pesar de que la versin cornica no contempla ninguno de los elementos de la versin cristiana, curiosamente, el nombre Al-Jidr significa "el color verde", que en s es la finalidad del mito cristiano: devolver la fertilidad a la tierra. Es curiosa tambin la semejanza fontica en cuanto a las consonantes de los dos nombres, y en especial, de la versin catalana del mismo. En la actualidad, en el Prximo Oriente y en especial en Palestina y Siria, existe una tradicin fruto de la fusin y confusin de los dos mitos. Cada 5 de mayo los palestinos celebran una fiesta, la fiesta de Al-Jidr, en la que tanto musulmanes como cristianos acuden a diversos lugares de la geografa Palestina para venerar al santo, como la ciudad de Lidda, donde se cree que naci, y muy especialmente, a una pequea poblacin llamada Al-Jidr, al oeste de Beln, donde se alza un monasterio al cual la gente acude a recibir u obtener la proteccin o baraka (bendicin) del santo y a presentar sus promesas, cirios o exvotos. En este pueblo, casi en su totalidad musulmn, sorprende ver manifestaciones de veneracin a un santo cristiano, a lo cual los habitantes de la zona responden que venerar santos, ya sean musulmanes o cristianos, es una de las caractersticas y divisas ms significativas de la sociedad palestina.

Segn los lugareos, la victoria de San Jorge sobre el dragn sucedi en un lugar del norte de Siria, cercano a la frontera turca. El castillo de Alepo sigue acogiendo una de las muchas tumbas que se atribuyen al santo, en un lugar donde se hace obligatorio el paso de los viajeros al entrar y salir de la fortaleza, tapada con un manto de seda verde con aleyas bordadas del Corn.

Ahma Alkuwaifi (La Vanguardia 23 abril 2066)

Sant Jordi a Catalunya

(llegenda catalana) Les antigues llegendes catalanes parlen de sant Jordi com un heroi mtic, salvador i protector. s el patr de Catalunya.

Diuen que assolava els voltants dun llac un monstre ferotge i terrible que possea les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia lal pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava laire i produa la mort de tots els que el respiraven. Era lestrall dels ramats i de la gent i per tota aquella contrada regnava el terror ms profund. El venat del poble va decidir fer cada dia un sorteig entre els habitants, i aquell que tris la sort seria lliurat a la fera. I aix es va fer durant molt de temps. Un dia, per, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada a ser la presa del monstre. La princesa era molt jove i bonica i feia molta pena haver-la de donar a la bstia. Hi va haver gent que es va oferir a substituir-la, per el rei fou sever i rigors, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la filla de qualsevol dels seus sbdits. Aix, el rei va avenir-se que la princesa fos sacrificada. La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va comenar a caminar cap al cau del monstre. Mentrestant, tot el venat, desconsolat, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici. Quan feia una estona que caminava se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc i amb una armadura tota daurada i lluent. Amb aquestes, tamb va aparixer la fera. El cavaller, que era sant Jordi, llig la bstia pel coll i la va matar, i va alliberar aix la princesa del sacrifici, i tamb tota la poblaci. De la sang del drac va nixer un roser de roses vermelles. Per aix, durant la Diada de Sant Jordi, que se celebra el 23 dabril, s costum de regalar llibres i roses en senyal damor i damistat.

Al-Jadir (Sant Jordi), vencedor del drac (legenda palestina)

Molts palestins tant de la religi musulmana com cristians peregrinen diriament a un lloc anomenat Al-Jadir, on hi ha les imatges del sant que mata un drac pintades o gravades als locals, cases i parets. La famosa imatge de sant Jordi matant el drac per salvar una donzella explica que lepisodi va succeir en un lloc al nord de Sria, a prop de la frontera turca actual. En aquell lloc hi havia una font daigua que provea tota la poblaci, per guardada per un drac que devorava els joves i les donzelles. El rei i els habitants van decidir presentar per torns els seus fills i filles al drac per poder arribar fins a laigua. Va arribar el torn de la filla del rei, una bella jove, i la van presentar davant del drac vestida de nvia. Llavors, va aparixer sant Jordi sobre el seu cavall i va veure la jove plorant el seu dest. El sant li va preguntar, sense donar-se a conixer, el motiu del seu plor i la jove li va explicar la seva histria. Al cap duna estona va aparixer el drac i sant Jordi va lluitar amb la bstia fins a matar-la i aix va alliberar la princesa i tot el poble del Mal. La llegenda de Sant Jordi ha perdurat fins al dia davui a les terres palestines. De fet, cada 5 de maig els palestins celebren la festa Jadir, en la qual acudeixen en massa als llocs que porten el seu nom, tant a la ciutat de Lidda com en altres llocs de la geografia palestina, especialment la petita poblaci dAl-Jadir, situada a loest de Betlem. Al monestir daquest poble, el popa grec rep diriament totes les persones que acudeixen al lloc per rebre la protecci o baraka del sant i complir les promeses que havien ofert a aquest sant, que alguns anomenen sant Jordi i altres, al-Jadir. El popa del monestir explica que sant Jordi va ser un sant palest que va nixer lany 250 de lera cristiana a la ciutat de Lidda i va viure a lpoca de lemperador rom Diocleci. Soldat de rang de lexrcit rom, lemperador li va exigir que apostats de la religi cristiana, el soldat shi va negar i per aix va ser torturat i assassinat. Desprs del martiri van enterrar el seu cos sense cap a Lidda, on encara sen conserva la tomba. Per, com explica el popa: Nosaltres creiem que sant Jordi continua viu entre nosaltres. s freqent entre els musulmans i els cristians invocarlo amb un Jadir, ya Jadir en els moments daflicci. La festivitat que t lloc a Lidda t com a objectiu commemorar la data del martiri del sant i la seva mort, que es va esdevenir el 5 de maig segons el calendari oriental i que curiosament coincideix amb el dia 23 dabril segons el calendari occidental, quan nosaltres celebrem la Diada de Sant Jordi.

La bstia dels set caps (llegenda amazic)

En la tradici oral del Rif, al Marroc, trobem contes com La bstia dels set caps, en el qual es descriuen escenes semblants a la llegenda catalana i els protagonistes del qual sn un monstre, una princesa i un jove valent que la salva del sacrifici. En un poble petit vivia un home casat amb dues dones, cadascuna de les quals tenia un fill quasi de la mateixa edat. Un dia lhome i una de les seves dones van morir, i van deixar a crrec de laltra dona tots dos fills. La madrastra no estimava gaire el fill de laltra dona i per aix el jove va decidir deixar el poble i construir el seu futur molt, molt lluny. Un dia, quan el jove passava per un poblet, va veure un gran llac i una donzella bonica que estava molt trista. El jove va preguntar qu feia ella sola en aquell lloc. La donzella li va contar les seves penes: En aquest llac viu un monstre que surt cada jorn i jo sc aqu per ser sacrificada. Cada dia els habitants del poble li ofereixen un plat de cuscs i una persona. Jo sc la filla del rei i avui em toca a mi ser menjada pel monstre. El jove, per, tenia molta gana i es va menjar el plat de cuscs. La donzella es va espantar molt i va cridar: Per qu has fet aix? Saps que ara sortir el drac i quan no vegi el seu plat senfurismar i es venjar! El jove la va tranquillitzar i es va adormir. Al cap duna estona va aparixer el monstre a punt per raptar la donzella, per el jove es va aixecar dun gran salt amb la seva espasa i va tallar un a un els set caps de la bstia, i al final li va clavar lespasa al cor i el va matar dun cop. El jove va deixar la donzella al llac i va entrar en una mesquita a dormir. Lendem el rei es va assabentar de la gran gesta del jove i va decidir casar-hi la seva filla. Per no era fcil trobar el rastre del jove. Molts deien que havien estat ells que havien salvat la princesa, per ella de seguida els rebutjava, fins que un dia va veure el seu salvador vestit amb roba humil entre la gent. Llavors, el rei va reclamar la presncia del jove al palau i un cop presentat es va casar amb la princesa. Tots dos van ser molt felios.

Ramayana (llegenda hind)

Lobra pica Ramayana narra les gestes de Rama i explica les aventures que va haver de passar per tal dalliberar la seva esposa Sita del malvat Ravana, prncep dels dimonis. A lndia encara es fan cada any representacions teatrals de la histria de Rama, que tenen un carcter religis. Es diu que el rei Desaratha volia abdicar a favor del seu fill Rama, per la seva dona Kaikeya el va convncer de canviar la seva decisi i enviar-lo fora del regne durant 14 anys. Desaratha havia dacceptar aquesta petici, ja que abans havia jurat davant dels dus que compliria qualsevol desig de la seva consort. Aix va ser com Rama, la seva dona Sita i el seu germ Lakshan es van dedicar a una vida dascetisme al bosc. Un dia, Rama i la seva dona Sita estaven descansant sota un arbre i de sobte va aparixer una bstia gegant de nom Suparnakha. Era la germana dun terrible monstre, Ravana. La bstia es va enamorar de Rama i volia que deixs Sita. No cal dir que Rama no va voler ni sentir-ne parlar i la bstia es va enfadar molt i va amenaar de menjar-se Sita. Llavors, Rama, amb lajuda del seu germ, va combatre la geganta i li va tallar les orelles i el nas. Quan el monstre Ravana es va assabentar del combat es va enfadar molt i va jurar que es venjaria per la seva germana. Per aix va captivar Sita i la va portar molt lluny, on ning no la trobs mai. Rama i el seu germ buscaven Sita arreu del mn, per no la trobaven enlloc. Passava el temps i no en tenien notcies, fins que un dia un voltor que es deia Sampati va dir a Rama on era la seva dona. El lloc era molt lluny i inaccessible; shavia de construir un gran pont per entrar al lloc on vivia el monstre. Finalment, Ravana i Rama es van enfrontar cara a cara. La lluita va ser molt dura, per Rama va vncer el monstre grcies a les seves fletxes meravelloses. Sita va ser alliberada i es van retrobar marit i muller i van viure molt felios. .../... Continuar ja que segur nhi ha daltres. Benvingudes totes las aportacions... Ahmad Alkuwaifi Khazal