Nmero 159 gener-mar 2010

el butllet

AMICS DE LART ROMNIC DEL BAGES

EDITORIAL ARTICLE MIRADA RETROSPECTIVA CRNICA DACTIVITATS ACTIVITATS

EDITORIAL

el butllet
Edici AMICS DE LART ROMNIC DEL BAGES Carrer Sabateria, 3 i 5 (Els Carlins) 08241 Manresa Apartat de correus nm. 9 Correu-e: aarbages@gmail.com aarb@manresa.net Web: http://webs.manresa.net/aarb/ Coordinaci Francesc Junyent Disseny i composici Anna Mart Imatge de portada Sant Esteve (Betren). Fotografia de Francesc Junyent Consell Assessor Joan Badia Gene Costa Merc Matas Jaume Moya Correcci Jess Sagus Impressi Sarri Dipsit legal B-3551984 Tiratge 350 exemplars

Entrat ja lany 2010, als que seguim treballant per difondre la cultura, la histria, lart medieval i en especial lart romnic en el nostre pas, en la nostra comarca i en la nostra ciutat, sens plantegen nous reptes, nous objectius, i s que el mn va evolucionant i els interessos de les persones tamb van canviant. Seguim per il.lusionats per treballar, com si fos el primer dia; creiem en el nostre projecte i volem continuar amb una tasca ja engegada fa anys. Si fem una mirada retrospectiva, veiem que ha estat grcies a lesfor de molts de vosaltres, socis, col.laboradors i participants que hem pogut tirar endavant la nostra entitat durant anys. I s que la nostra societat tamb es vertebra a travs de la cultura, la cultura dna identitat tamb a un pas, i creiem tamb que la nostra entitat dels AARB hi ha posat durant anys el seu granet de sorra, i aix s important. Creiem que podem estar contents per la tasca feta, i per la multitud dactivitats realitzades des de la nostra fundaci com a entitat, per no podem viure noms de records. Ens cal continuar i buscar noves activitats engrescadores per a tots, tamb que els socis es sentin participatius de lentitat, i que ells mateixos ens ofereixin les seves idees per tal de dur-les a la prctica. Potser ara s el moment de fer algun tipus de renovaci, tamb de mantenir les activitats que ja funcionen, per mirant sempre de poder oferir noves idees, noves activitats, que ens renovin i que com a entitat puguem seguir essent reconeguts a la nostra ciutat, a la nostra comarca i al nostre pas, com a una entitat slida, vertebradora de cultura i engrescadora per a molta gent.

Quan pensem en un indret de casa nostra que era el mn comtal. Era un ms dels elements ens permeti recuperar el nostre passat romque havien dut els carolingis quan van penenic, i no pas redut al testimoni mut de les trar Pirineu en per donar forma a la Marca pedres, sin en tota la seva esplendor comtal, Hispnica, destinada a salvaguardar la seva en tot el seu encant llegendari i, fins i tot, en frontera sud del perill sarra. Els senyors de la les seves arrels paisatgstiques i humanes, terra no van assegurar aquest objectiu, de anem a parar inevimanera que la segoL MISTERI DEL VERB tablement a la vila na generaci carode Besal, que tan lngia ens va portar Montserrat Noguera Algu b sap conservar els comtes francs del lencant del seu passat en lactivitat del seu casal de Septimnia, aix el comtat de Barcelopresent. na quedaria lligat a la gran figura de Duoda i la seva obra pedaggica, i a tants i tants s un espai que, tornat a la llum per la redescorrents artstics i culturals que traspassarien coberta romntica del passat medieval, es va la gran serralada fronterera per donar forma a adequar perfectament al seu ideal llegendari i la nostra prpia creaci. Per aquest cam arriva inspirar els intel.lectuals del temps en el bem a lart romnic, lart de lany mil, lart seu inters pels segles en qu la nostra terra comtal per excel.lncia. anava creant a poc a poc els seus signes didentitat. Els noms de lAbat Oliba i dels seus Besal ens rep amb els vestigis perfectament germans Guifr dArri, comte de Cerdanya, i restaurats duna gran obra civil: el seu pont, la Bernat Tallaferro, comte de Besal, quedarien seva indiscutible tarja didentitat, pas gaireb immortalitzats per sempre en el poema obligat per penetrar a linterior de la vila, una mtic1 de Mossn Cinto. Canig situaria mena de peatge turstic per on en el seu dia va aquests personatges en limaginari col.lectiu haver-hi un peatge real, monetari. A la dreta, dun pas que descobria embadalit el mn sobre un tur, les restes de lantiga Col.legiata ocult de les fades en les neus dun dels massisde Santa Maria ens parlen dels dies gloriosos sos ms emblemtics del seu Pirineu, foragitat dun Besal capital comtal i efmer centre per laparici del fenomen cristi, que il.lumiepiscopal. Seguint el carrer dentrada marcat na els racons dombra i nexpulsa les creapel pas del pont, trobarem les restes del Besacions fantstiques, propiciant el coneixement l jueu, centrats avui per la Miqv, els antics racional que fa bona la dita que la realitat banys, fins arribar a la Plaa de la Llibertat, supera sempre la ms elaborada de les ficenvoltada de porxos, on podem trobar lanticions. s fama que la visi daquest masss des ga Cria Reial, i all la nostra ruta es bifurca: de lhostatgeria del santuari del Mont, sobre podem prendre el carrer Tallaferro, on lamla vila de Besal, desprs dhaver passat pels bient permet recrear aquell tipus dil.lusi del llocs emblemtics de Palera (amb el seu santemps aturat que tant agradava als romntics, tuari del Sant Sepulcre) i Beuda, s qui va insa la mateixa cantonada de la plaa ja hi tropirar al poeta la seva epopeia nacional. El bem Can Llaudes, amb elements romnics; mn de les fades no era autcton, com no ho ms amunt, a lesquerra, un carrer ens porta-

1. "Mtic" en un doble sentit: en ell mateix, puix que s un referent obligat per a qui vol conixer la nostra literatura i aprofundir en la formaci de la conscincia nacional del pas durant la Renaixena; per tamb pel fet que crea un univers mitolgic autcton, susceptible d'arrelar en l'inconscient col.lectiu del pas.

EL

MISTERI DEL

VERB

ria a lantiga Col.legiata i, si seguim fins al final, sortirem de la ciutat antiga per anar a parar als jaciments arqueolgics de la Devesa. Una altra opci s seguir el carrer Can i arribar-nos al Prat de Sant Pere, centre del Besal abacial, on trobarem Can Cornell, un casal originari del segle XII, i lesglsia de lantic monestir, consagrada el 1003, amb els magnfics capitells del seu deambulatori (segle XII), les tombes dels abats i la caracterstica finestra amb les escultures dels lleons, que sha convertit en un dels smbols caracterstics de la vila. Si donem la volta a Sant Pere, des de labsis, podem prendre el carrer del Portalet i admirar lentrada de Sant Juli, capella de lantic hospital, avui convertit en centre cultural. Des del Prat de Sant Pere, el carrer del Forn i el carrer Garganell ens duran a lesglsia de Sant Vicen, originria del 977, per que aplega diversos estils, encara que el seu conjunt es

qualifiqui de romnic. s en aquesta esglsia, fundada pel ComteBisbe Mir per al culte popular, que hi trobem una caracterstica estranya, peculiar, daquelles que hom pot passar fcilment per alt, deixar com a significat desconegut o simplement ni tan sols veure-la. Als capitells que aguanten el timp de la porta principal hi trobem estranyes figures monstruoses, una de les quals ens crida particularment latenci: s una testa danimal indefinit, com de fel, de la boca del qual surten una mena de cintes o de raigs, i que es repeteix no menys de quatre vegades en els dos capitells de la dreta. Dues en el capitell interior (una a la part interna i laltra de cara a nosaltres), i dues ms al capitell exterior, ambues fent angle (fig. 1). Hem trobat aquest smbol en els nostres estudis sobre el substrat celta dels arts medievals i en la seva pervivncia en el mn de la tradici llatina. Evidentment, no pot ser un smbol originari en el nostre pas, sin portat pels antics francs que van governar la Marca Hispnica i van llegar-hi les seves influncies culturals. De tota manera, s molt interessant de dir-ne quatre coses. s evident que no pot ser un smbol allat, sin que forma part de tot un llenguatge destinat a permetre llegir el conjunt de pedra per edificar aquell que el contempla amb la revelaci la il.luminaci duns coneixements que el duguin a poc a poc a la veritable saviesa. Aquest criteri minar de mica en mica els estrets lmits de la societat feudal i permetr la gran revoluci gtica, no tan sols en el pla artstic, sin tamb en el social. La testa de la qual surt aquesta mena de raigs de pedra pot tenir un doble significat: si s una testa animal i aquests raigs tenen un mar-

Fig. 1. Foto: Montse Noguera.

EL

MISTERI DEL

VERB

Fig. 2 . Foto: Montse Noguera

cat aire vegetal, sn una explicaci de la lEvoluci de les espcies, que del mn de les plantes passa al mn dels animals per emergir en la ment humana. No ens hem destranyar2, el fet duna evoluci s conegut pels pobles antics i explicitat en moltes mitologies, i molt ms per aquesta antiga civilitzaci europea que anomenem celta o gal.la, per a la qual el coneixement de la Naturalesa era la base de tota la societat humana. Evidentment, en un mn on el llibre s un objecte rar, difcilment assequible i extremadament car, shan de buscar altres mitjans per transmetre el coneixement, i la imatge esculpida en la pedra o pintada damunt lenguixat de les parets dun edifici pblic sobretot de lesglsia, que s en aquell moment la difussora de la saviesa s una bona transmissora, a ms a ms de gravarse perptuament a la memria. Un altre significat daquesta imatge s quan es tracta duna testa no explcitament animal, una mica com la que tenim a Sant Vicen de Besal: una testa semihumana de la qual surten raigs que no sn totalment vegetals (a

vegades noms acaben en fulles, flors o fruits). Llavors ens trobem davant dun smbol potser encara ms interessant: la potncia del Verb, de la paraula que ven tots els temors, totes les pors produdes per la ignorncia. Si el Verb div s lorigen de la Creaci csmica, tamb el Verb hum s creador, transformador del mn que li ha estat donat per herncia. La Paraula, que sexpandeix en diverses direccions (s a dir, sexpressa de diverses maneres i en llenguatges diversos), s leina de comunicaci dels homes, el que el fa un sser diferent de tots els altres ssers vius i el que li permet convertir-se, a travs de laprenentatge i del coneixement, en un sser creador. A vegades, aquesta imatge apareix clarament dissociada en dues en els angles dels capitells: una s una testa clarament humana, laltra una testa clarament animal o monstruosa; llavors es converteix en una advertncia, ens diu que la Paraula, que pot ser un B quan susa correctament i des de la Saviesa ben adquirida, pot convertir-se en Mal quan susa per a fins perversos i saparta del cam daquesta mateixa Saviesa. Sn smbols posats a la llum: els capitells sn fcilment visibles, siguin a les portes, a les galeries dels claustres o als deambulatoris de les esglsies, per no sn evidents i la seva comprensi no ser immediata: cal que siguin buscats, que hom vulgui mirar-los, contemplar-los, llegir-los. Noms aix aquell que arriba a captar-los desprs de cercar-ne el significat, de fer un intens treball de reflexi, sendur la lli ben apresa i ser capa de recordar-la, daplicar-la a la seva vida i de comunicar-la al seu entorn.

2. De fet, els mateixos captols 1 i 2 del Gnesi bblic sn veritables relats del fet evolutiu, i tant l'art romnic com el gtic ens n'ofereixen fantstics exemples.

EL

MISTERI DEL

VERB

mitjanant la Paraula i denriquir-la mitjanant ladquisici del coneixement. Daquesta manera, la bstia humana podr deixar definitivament el flux evolutiu del mn animal per obrir una nova etapa daquesta evoluci: levoluci social i cultural. Les dues representacions del capitell interior sn completes, una a cadascuna de les dues cares visibles, i el que fa angle s una representaci animal que presenta dos cossos (un a sota de cadascun dels Verbs) i un sol cap, que s el centre de langle. Sn representacions ms complexes. De llurs boques en surten dos rajos que van cap als costats, de manera que el raig esquerre del Verb exterior enllaa amb el raig dret del seu corresponent interior per sobre del cap de la fera, i a la fi daquests rajos s que hi podem veure almenys un esbs de motius vegetals. A ms a ms, presenten dos altres rajos que cauen directament sobre cadascun dels dos cossos animals (fig. 3). Quina conclusi en podrem treure? Realment aquestes dues testes representen el b i el mal que pot sorgir de la paraula? O la seva semblana ens fa pensar en dues respresentacions de com la fora daquesta mateixa paraula s qui ven tot impuls animal, ja que ordena les pulsions humanes per mitj de la Ra, de la qual hom ha daprendre a servir-se mitjanant ladquisici del coneixement? En tot cas, per a nosaltres s una excitant tirallonga dinterrogants que ens animen a endisar-nos a la recerca duna saviesa que, per alguns, no deixa de ser el llegat dun mn primitiu i arcaic, per que quan hom shi acosta sadona de com ha estat sempre de present en els moments culminants de la Histria duna Europa que, malgrat tots els seus errors i tots els seus fracassos, no deixa de ser la conqueridora dels ms alts valors humans.

Fig. 3. Foto: Montse Noguera

En les tres representacions del Verb que trobem a la porta dentrada de Sant Vicen de Besal, podrem dir que hi tenim totes les variacions del tema. Les primeres (fig. 2), que fan angle al capitell exterior de la nostra dreta, presenten dos raig que es bifurquen i que, curiosament, no es converteixen en motius vegetals, sin en ales duna mena dssers hbrids entre les aus i els mamfers, per amb testa humana, acarats dos a dos, en una posici que tant podria sser denfrontament com de dileg. El Verb que forma langle del capitell s sencer, per el que es troba a la nostra dreta noms presenta la meitat de la figura, puix que queda limitat per la paret, a laltre costat; i, molt malmesa, trobem una cinquena representaci, tamb limitada pel fragment de mur adossat a la columna interior. No hi ha representat el pas del mn vegetal al mn animal, per s del mn animal a lhome, al qual satorga la Ra i la capacitat dexpressar-la 6

EL

MISTERI DEL

VERB

Per encara hi ha ms. A larc interior del timp (fig. 4), protegit per un arc exterior en forma de perfecta esperial (smbol de puixana), que amaga un arc intermedi decorat de cercles (simbols solars?), sostingut per dues figures daspecte demonac, per que no tenen per qu tenir un significat negatiu3, hi trobem sis cercles acarats tres a tres: de baix a dalt, a la nostra esquerra hi trobem dos smbols florals que ens recorden la flor de lis (la Llum) i una mena de smbol crucfer; els altres tres de la dreta sn una guila (smbol crstic, per en aquest cas curiosament bicfala), el cor (la Vida, de la qual emana la llum, la Ra) i un altre smbol floral. Com veiem, aquest mn que la historiografia tradicional encara sentossudeix a definir com a fosc, incult i no s quantes coses ms, ens ofereix complexssims objectes de reflexi en la ms petita part de les seves creacions, amb un alt sentit de la mnemotcnica, utilssima quan el llibre no s un objecte a labast de la m i cal dur la saviesa integrada en la prpia ment. s un mn, en realitat, que va saber acceptar i adaptar les savieses antigues a les noves realitats duna manera exemplar, no menyspreant cap font de coneixement, inte-

Fig. 4. Foto: Montse Noguera

grant-les totes en una gran obra racional que posaria les bases de la nostra cosmovisi i que encara batega, latent sota lorgull a vegades insensat de la nostra sofisticaci tcnica. I no noms aix: en el mn medieval hi trobem un exemple de generositat tan gran en matria de transmissi del coneixement, un esfor tan meritori per divulgar aquest coneixement a totes les capes socials4 a travs dels mil i un llenguatges amb qu s capa dexpressar-se la ment humana, que potser ens caldria fer un petit gest dhumilitat i tornar a mirar-nos aquest llegat com a lobra dels grans mestres que ens ofereixen la manera de tornar a posar la Saviesa al servei del veritable progrs hum.

3. En l'antiga filosofia drudica, les serps mitificades en tot tipus de dracs sn les guardianes dels secrets de la Terra, i, per tant, un smbol de saviesa, a ms a ms de productores tant de remeis com de verins. Tot i la simbologia negativa que apareix amb el cristianisme, no perdran totalment les seves qualitats positives; noms quan es neguen a aparixer a la llum i a permetre el coneixement de les seves riqueses per part dels homes i s'enfronten a ells amb nims destructius, cal que siguin venudes pels defensors de la llum. D'aqu l'aparici dels ngels i els sants vencedors dels dracs. 4. Esfor que comena amb les escoles carolngies inspirades per Alcu de York, on brillaria la figura del mestre Erigena, i segueix amb escoles monstiques i catedralcies emblemtiques com Saint-Denis o Chartres. Seran focus de coneixement que permetran afermar la conscincia de la igualtat que, posada en prctica amb exemples reals de fraternitat, obriran a l'Home el gran cam cap a la llibertat.

Tota la informaci a http://webs.manresa.net/aarb/ Nou correu electrnic: aarbages@gmail.com

7

Les noves tecnologies, a banda de facilitar el de documents en paper i en pergam i dos treball dhistoriadors i darxivers, tamb facillibres medievals dorigen catal. liten la recerca, ats que posen al nostre abast Els llibres sn la Consolaci de Boeci (De documentaci que pot ser de gran utilitat als consolatione philosophiae), manuscrit en nostres estudis i que, fsicament, es troba molt paper del segle XV (entre 1470 i 1480), de 98 llunyana. Aix, per, noms s possible si, fulls, i el Lliprviament, bre del bisbe els centres OCUMENTACI MEDIEVAL de Jaen on es conser( B i b l i a BAGENCA FORA DE LA COMARCA va aquesta parva), datat documentaentre 1375 i ci han fet LS PERGAMINS RELATIUS A 1425, de 60 els seus deufulls de res: han desRTS CONSERVATS A LA paper. crit i digitaNIVERSITAT DE ERKELEY litzat la Pel que fa als documentadocuments, Marc Torras i Serra ci i han fet lanomenada accessible la descripci i les imatges digitals a Primera collecci (Catalonian documents: travs de la xarxa. Aquest s el cas de la docufirst collection, 1031-1499) va ser comprada mentaci que es conserva a Bancroft Library, per la Bancoft Library lany 1974 i est formabiblioteca vinculada a la prestigiosa Universida per 43 documents en pergam i quatre en tat de Berkeley, a Califrnia. Aquesta institupaper, datats entre els anys 1031 i 1499, menci disposa dimportants col.leccions bibliotre que la Segona col.lecci (Catalonian docugrfiques, per tamb t documents, plnols, ments: second collection, 1140-1555) est forfotografies, etc., tant de temes vinculats a la mada per 59 documents, tots ells en pergam, seva histria local (xinesos a Califrnia, italodatats entre els anys esmentats. americans a Califrnia, etc.) com documentaEls llocs dorigen daquests documents sn ci relativa a altres llocs darreu del mn, de bsicament la comarca dOsona i part del .lecci de la qual en podrem destacar una col Maresme, per tamb hi ha documents relapapirs egipcis. Tamb conserva els fons i altra tius a Barcelona i als seus voltants, al Berguedocumentaci de lescriptor Mark Twain, d, el Valls, lEmpord i altres comarques documentaci del perode colonial de Calicatalanes. frnia o el propi arxiu de la Universitat de Berkeley. Pel que fa al Bages, hi est representat amb els dos pergamins relatius a Arts, dels segles XII i Dins dels conjunts documentals conservats a XIII, que presentem en aquest article, i per la Bancroft Library ens interessen les col.lecaltres documents relatius a Sallent, Santpedor cions que anomenen manuscrits catalans i Manresa, que comentarem en propers lliura(Catalonian Manuscripts), la difusi dels ments. quals es fa a travs del lloc web de la Universitat de Berkeley (http://bancroft.berkeley.edu El primer document que comentarem s el /collections/catalonian.html). Aquest grup nm. 2 de la segona col.lecci de documents .leccions documental est format per dues col catalans de la Bancroft Library. s un perga-

1. E A U

DOCUMENTACI

MEDIEVAL BAGENCA FORA DE LA COMARCA

m que porta data de 23 dabril de 1176, i s dun format irregular, que fa 130 mm dalt per 335 mm dample. Es tracta del testament de Pere de Vall i, com ja s habitual en aquest tipus de documents, el text comena amb el testador dient que es troba malalt i que, tement la seva propera mort, fa el seu testament. El primer que fa s nomenar els seus marmessors, que seran la seva dona, Dola; el seu gendre, Pere de Vilarrbia; Guillem de Sala i Ramon de Bosch. Estableix que dna el seu cos i la seva nima a Santa Maria dArts, com a indicaci del lloc on vol ser enterrat, juntament amb 12 diners. A banda, tamb fa donaci a Santa Maria dArts de 12 diners ms per a misses i duna quartera de blat per a les despeses derivades de lenterrament. Dins de lapartat de les deixes pietoses, tamb dna mitja quartera de blat als altars de sant Pere i de sant Joan i dos sous al bisbe. Pel que fa a la distribuci dels seus bns, comena indicant que deixa al seu gendre Pere de Vilarrbia, a la seva dona Maria i al fill dambds, Bernat, la vinya de Carpienca, dues parts de la meitat de la vinya vella i la meitat de la vinya nova, especificant que quan shagi redimit la vinya vella hauran de pagar la tasca (lonzena part de la collita) i una gallina de cens anual als hereus de Pere. Tamb deixa al seu gendre i a la seva famlia dues parts de la meitat del camp del Cabanyal, una cinquena part de la meitat del camp de Guadamira i un llinar a la Clota, amb lobligaci de pagar un cens anual, la quantitat i destinatari del qual no podem establir a causa dun forat en el pergam, per que podem suposar que possiblement lhauria de rebre el bisbe. Uns altres beneficiaris del testament sn

Ramon Barata, fill de Pere de Vall, el qual hauria de rebre dues parts de la costa lriga que puja fins al cam que va a Moi; i Dola, tamb filla de Pere de Vall, que rebria una vinya al Cabanyal i un llinar a Tamarit, aquest darrer duna superfcie de mitja quartera de sembradura. Daltra banda, el seu nebot, Ramon (possiblement es refereix al seu marmessor Ramon de Bosch), rebria la propietat anomenada de Ricolfes, i Guillem de Sala la meitat del camp de Guadamira (excepte la cinquena part que prviament ja dna a Pere de Vilarrbia). Per ltim deixa a la seva filla Toseta un ter de tots els bns que t a Arts i a Calders, i a Bernat, tamb fill seu i que podrem considerar com a lhereu universal de Pere de Vall, els dos teros restants de tots els seus bns a Arts i a Calders, tret dels que ja ha donat a altres beneficiaris del present testament. Com ja s habitual en els testaments, un cop establert el repartiment dels seus bns, Pere de Vall tamb especifica i mana que si el seu fill Bernat moria sense hereu legtim, els seus bns passin a les seves filles, a parts iguals, i que si aquestes tamb morien sense fills legtims, que els bns passin de les unes a les altres. Igualment estableix i mana que la seva dona, Dola, gaudeixi de lusdefruit dels bns durant la resta de la seva vida. El document acaba amb les signatures. La primera que trobem s la del testador, Pere de Vall, seguida de les dels seus marmessors (Dola, Guillem de Sala, Pere de Vilarrbia i Ramon de Bosch), que actuen i signen com a testimonis de lacte, a ms de les signatures dels seus fills Bernat, Dola, Toseta i Maria. 9

DOCUMENTACI

MEDIEVAL BAGENCA FORA DE LA COMARCA

La darrera signatura s la de Bernat, sacerdot, que ha redactat el document. El segon document que comentem s el nm. 7 de la segona col.lecci de documents catalans de la Bancroft Library. s un pergam amb data de 25 de maig de 1270 i dun format ms o menys rectangular de 115 mm dalt per 160 mm dample. En aquest cas es tracta duna poca, un document de reconeixement dhaver cobrat un deute, en el qual hi veiem aparixer Francesc de Vall, segurament descendent del Pere de Vall que, gaireb cent anys abans, atorgava el testament objecte del document anterior. En el document, Bernat de Bassa, del castell dArts, el seu fill Pere i la dona del fill, Bernarda, reconeixen que Francesc de Vall, tamb dArts, el seu fill Bernat i la dona del fill, Romia, els han pagat els 50 sous, dues flassades i una gonella de randes que els devien en concepte deixovar de Bernarda. Aix ens permet deduir que aquesta Bernarda, esposa de Pere de Bassa, possiblement era la filla de Francesc de Vall i germana de Bernat de Vall o, en tot cas, els era una parenta molt propera, ats que aquests havien estat obligats a pagar-li leixovar en el moment de formalitzar els seus captols matrimonials amb Pere de Bassa. El document est signat per Bernat de Bassa, Pere i Bernarda, en tant que atorgants; i per Pere de Coll, pare i fill, de Cirera, Bernat de Pujol i Pere sa Ponsa com a testimonis.

Tamb signa el document el prevere Pere de Canet, que viu a lesglsia de Santa Maria del Puig dArts, i que ha escrit el document i actua com a notari sota lautoritat del bisbe de Vic. Com podem veure, en tots dos casos, tot i no ser pergamins cabdals per a la histria dArts, s que ens aporten dades relatives a algunes de les seves famlies, a la toponmia i a lestructura agrria dArts en els segles XII i XIII. Aix, tenim dades sobre les famlies de Pere de Vall i de Bernat de Bassa, famlies ja documentades a finals del segle XII1, i que encara veurem aparixer a la documentaci del segle XIV2. Aquests dos documents tamb deixen constncia de limportant presncia de la vinya en el paisatge artesenc del segle XII (de 10 propietats esmentades, quatre sn de vinya), aix com tamb s de destacar lexistncia documentada de dos llinars, camps on es conreava el lli, una de les matries primeres de la incipient indstria medieval. Pel que fa als topnims, al document del segle XII shi esmenten els de Carpienca, vinya vella, vinya nova, Cabanyal, Guadamira, la Clota, Tamarit i Ricolfes, entre daltres, mentre que al segle XIII hem de remarcar lexistncia del topnim del Puig dArts, nom que a lpoca rebia la vila que shavia format al costat de lesglsia i el castell. Amb tot, la novetat ms destacada que ens aporta aquesta documentaci rau en el fet que lany 1176 lesglsia de Santa Maria dArts,

1. En una relaci de masos de l'any 1199 hi ha els masos Vall i Bassa, possiblement vinculats a les famlies que apareixen ` en els documents que ressenyem (FERRER i ALOS, Lloren; BENET i CLAR, Albert. Arts. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Arts: Ajuntament d'Arts, 1990. p. 73). 2. En un capbreu de 1377 consta el mas Bassa i, tot i que no hi apareix el mas Vall, s que hi trobem els masos Vall Sobirana i Vall Jussana (Ob. cit. p. 75), aquests darrers formats, possiblement, arran de l'evoluci del patrimoni de l'antic mas Vall.

10

DOCUMENTACI

MEDIEVAL BAGENCA FORA DE LA COMARCA

segurament destil romnic, a banda de laltar principal dedicat a santa Maria, ja tenia tamb dos altars ms dedicats respectivament a sant Pere i a sant Joan, altars que fins ara no tenem documentats abans de lany 12993. Textos dels pergamins 1. 1176, abril, 23 Testament de Pere de Vall Catalonian documents: second collection, 1140-1555, MS UCB 125, nm. 2 130 x 335 mm Nosceant omnes quod ego, Petrus de Valle, iaceo in egritudine et timeo ut non [veniam] subito repentina mors et facio meum testamentum quod eligo manumissores mei id [est] Guilelmus de Sala [+- 6] genere Petrus de Vilarubea et coniux mea, Dulcia, atque Raimundus de Bosch. Et ideo precor vos, elemosinariis, ut si mors mihi advenerit ante quam alium [test]amentum faciam, ro[go +- 8]lo ut
3. Ob. cit. p. 104.

distribuatis omnem meum avere mobile vel immobilea. In primis dimitto corpus meum et anima ad Sancte Marie Arts cum XII denarios et per missas XII denarios et per tracturas [quarterie I] de blat. Et inter sancti Petri et sancti Iohanni media quarteria de blat, et ad senior episcopi II solidos. Et dimittto ad Petrum de Villarubeam, genere meo, cum uxore sua [M]aria et cum filii de illis, Bernardus, ipsa vinea de Carpienca, dues partes de medietate de vinea veia et de vinea novela medietate. Et quando sit redempta vinea [vecha], reddatis ad nos vel nostris tascham et gallina I pro censum. Et insuper dimito ipsas dues partes de medietate de campum de Cabanal et quinta parte de medietate de campum de Guadamira et unum linar ad Clota; et reddatis pro censum per omnes annos I [+- 8 episcopale]. Et dimitto ad Raimundum Barata, filium meum, costam lorigam vadit via usque ad Moial dues partes. Et dimitto ad Dulcia, filia mea I vinea ad Kabanal et unum linar ad Tamarid de seminatura media quartera. Et dimitto ad Toseta, filia mea, tercia parte de cuncta mea honor de

11

DOCUMENTACI

MEDIEVAL BAGENCA FORA DE LA COMARCA

2. 1270, maig, 25 poca atorgada per Bernat de Bassa a Francesc de Vall Catalonian documents: second collection, 1140-1555, MS UCB 125, nm. 7 115 x 160 mm Notum sit cunctis quod ego, Bernardus de Basa, castri de Arters, et Petrus, filius meus, et uxor eius, Bernarda, nos, insimul, recognocimus tibi et concedimus Franciscus de Valle, castri de Arters, et uxori tue, Marie, et filio vestro, Bernardo, et uxori eius, Romie, et vestris, bene esse pacati a vobis de quinquagintaa solidos monete Barchinone de terno et de duabus flasatis et de Ia gonela de randez; quod debitum vobis debebatis racione exovari de me, dicta Bernarda. Ex quibus omnibus et singulis facimus vobis et vestris finem et pactum de non petendo, solvendo inde vos et omnia bona vestra mobilia et inmobilia habita et habenda ubicumque sint et eciam fideiusores inde nobis obligatis quantum ad hec predicta et singula. Quod est factum VIII kalendas iunii anno Domini MCCLXX Sig+num Bernardi de Basa, sig+num Petri, filius eius, sig+num Bernarde, uxoris eius. Nos omnes insimul qui hoc fecimus, laudamus et firmamus. Testes huius rei sunt Petrus de Colle et Petrus, filius eius, de Ciraria, et Bernardus de Podiolo et Petrus sa Ponsa. Petrus de Caneto, presbiter, residens in ecclesia Sancte Marie podii de Arters, auctoritate domini Raimundi, Dei gratia Vicensis episcopi, hoc instrumentum scripsi et clausi die et anno quod su+pra.
a

Arts et in Kallers per totis locis. Et dimitto ad filium meum, Bernardum, ipsas II partes de ipsa mea honor quod ego abeo vel abere debeo in Arts et in Kallers, exceptis stabiliment quod ego abeo factum in istum testamentum suprascriptum. Et si obierit Bernardus, filio meo, sine infante de legitim[o, revertatur] filias meas pars et equales iam dicta cuncta honor. Et quales de illas obierint sine infante de legitimo, revertatur de unas ad alias. Et [+- 10] uxor mea Dulcia ut siant donpna et potentissima de vita sua. Actum est hoc VIIII kalendas maii anno XXXVIIII regnante Ludovicus iunioris. Sig+num Petri de Valle, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Guilelmus de Sala, Sig+num Petri de Villarubea, Sig+num Dulcia, Sig+num Raimundi de Bosch, huius rei testes. Et dimito ad nebotum meum Raimundum ipsa cuncta honor de Ricolfes, et dimito ad Guilelmum de Sala et ad suis omni [tempore] medietate de campum de Guadamira, salvo quinto de Petro de Villarubea et de suis. Sig+num Bernardi, sig+num Dulcia, sig+num Toseta, sig+num Maria, filias meas vel filium. Bernardus, sacerdos, qui hoc scripsit die et [anno quod supra et signavit].
a

imobile al ms.

quiqaginta al ms.

12

UNA
Viatge a Vencia
Agost de 1993

MIRADA RETROSPECTIVA

Carme Torras i Bacardit

Lexperincia de lany anterior a Florncia havia posat el llist molt alt. Daltra banda, volem consolidar el fet que els Amics de lArt Romnic del Bages podem fer cada any, a lestiu, un viatge a un pas estranger. Vencia i la regi del Veneto podia ser una bona alternativa. I la proposta va tenir acceptaci: un autocar amb 42 persones vam emprendre el viatge cap a aquesta regi italiana. A Nimes vam fer una parada per dinar, molts ens diem lentrep, era lany 1993 i, encara, tots plegats rem una mica ms austers. En una terrassa de bar vam fer el nostre primer pat. Visitar lArena i la Maison Carre ens va situar un xic en el nostre objectiu de veure els principals monuments de les ciutats de litinerari. A Nice, a la costa dAzur, vam fer una altra parada per passar la nit. Aquella nit vam anar a dormir tard, ja que el xofer ens va proposar (pagant un suplement) fer una escapada fins a Mnaco, el pas de la Grace Kelly, i de les princeses Carolina i Estefania que acaparaven, i encara acaparen, portades de les revistes del cor. La carretera de la cornisa on va morir Grace ens va portar fins al Principat. Vam contemplar el Palau a la Roca, residncia principesca; el Casino de Montecarlo, i el port amb vaixells de luxe i lluminries enlluernadores. Vaja, una experincia ben carregada de glamour. El mat del segon dia vam aturar-nos a Sirmione, la bella Sirmione. Aquesta poblaci costanera est situada en un petit istme al sud del llac de Garda. s un enclau turstic ple de

El grup a la Plaa de Sant Marc

restaurants encantadors i de botigues llampants. Una volta pel llac ens va brindar loportunitat de gaudir dun paisatge nic en un marc de torres medievals, i el blau intens i les aiges de la llacuna. I encara, abans darribar al nostre dest, vam fer una altra parada per dinar. Va ser a la ciutat de Verona: lArena, el Pont vell, Sant Zeno, la casa de la Julietta, van ser el centre de la nostre atenci desprs dun periple de voltes pels carrers de la ciutat buscant un aparcament per a lautocar. Era ja fosc quan vam arribar al pont que uneix les illes de la llacuna veneciana amb la terra ferma. Anvem tard i Vencia s una ciutat de desplaaments complicats. El vaporetto ens va portar fins al pont de Rialto, prop del qual havem de trobar lhotel, per aquest sens va resistir: es trobava tan amagat dins del laberntic barri antic, entre carrerons estrets creuats pels canals, que no aconseguem trobar ladrea del Starhotel Splendid Sussa on tenem el sopar i lallotjament. Realment Vencia s una ciutat on un shi perd encara que dugui mapes. B, quan vam arribar a la recepci de lhotel, ens van comunicar que la cuina estava tancada, que era massa tard i no 13

UNA

MIRADA RETROSPECTIVA

Viatge a Vencia Agost de 1993 ens podien servir el sopar. Vaja, quin contratemps! Vam protestar, suplicar, encara que sigui un sopar fred, per res de res. Una mica enfadats, desprs de repartir-nos les habitacions, qui ms qui menys ens vam espavilar per sortir al carrer en busca dalguna cosa per menjar en algun dels restaurants o bars de la rodalia. La primera aventura! Dos dies intensos vam passar a la ciutat dels canals, una ciutat fascinant, flotant entre el cel i el mar. Com una Venus nascuda de les ones, Vencia acull els turistes de tot el mn, atrets pels sortilegis de laigua i duna llum filtrada per laire mar, testimoni de la fusi entre Orient i Occident. La Baslica de Sant Marc i els seus tresors, la Galeria de lAcadmia, el Palau Ducal, lIsola de S. Giorgio Maggiore on vam contemplar el crani de Sant Jordi (sic), vam deambular, ens vam perdre pels laberntics carrers de la part ms vella, vam passejar amb gndola per dessota del pont de Rialto tot cantant El meu avi, vam menjar una pizza en un tpic ristorante i, a la nit, vam ballar un vals a la plaa de Sant Marc, amb les notes dun piano a laire lliure. Tot un dia el vam dedicar a visitar les illes de Murano, Burano i Torcello, cada una amb els seus colors tpics, els seus monuments, les seves tradicions i les seves artesanies dun encant nic. Seguint amb lautocar per la costa de lAdritic vam visitar Pomposa, una gran Abadia medieval, duna sorprenent arquitectura, barreja destil romnic i bizant, declarada monument nacional amb un campanar que presumeix de ser el segon ms alt dItlia. I com a cloenda daquest magnfic periple per 14 aquesta zona italiana, vam visitar Rvena, ciutat situada a la regi de lEmlia-Romanya. Rvena s famosa pels seus monuments bizantins i paleocristians i especialment pels seus mosaics, el Mausoleu de Gal.la Placdia, veritable joia del bizant, lesglsia de Sant Vital amb els seus magnfics mosaics, el Baptisteri ortodox, la Baslica de Sant Apolinar el Nou, el Baptisteri Arri, el Mausoleu de Teodoric i la Baslica de Sant Apolinar in Classe, van ser els monuments que vam visitar, acompanyats duna excel.lent guia de parla hispana, i que ens va fer gaudir de les delcies daquesta anomenada ciutat del mosaics. Amb els temps, la memria es torna selectiva i fa que, dels viatges, en recordes noms totes les coses boniques i positives: les ciutats monumentals, els edificis nics, els paisatges rellevats, les hores meravelloses passades en franca amistat i companyonia. B, diria que tot va ser positiu. I s aix que, desprs duns dies intensos, carregats dimatges retingudes en la memria, de bons records i fotografies, vam donar per acabat el viatge, en el qual, ara vist al llarg del anys, gaireb men faig creus del que vam arribar a visitar en noms vuit dies.

Passeig amb llanxa pel llac Di Garda

` CRONICA DACTIVITATS

Curs de Cultura Medieval 2009 Arqueologia medieval

Els vestigis materials com a documents Novembre-desembre 2009
Com ja s tradicional dins les activitats que realitzem els AARB, enguany hem endegat un nou Curs de Cultura Medieval. En aquesta ocasi, hem triat com a tema lARQUEOLOGIA MEDIEVAL, que ens permet conixer millor la vida quotidiana dels homes i dones que van viure durant lEdat Mitjana a travs dels vestigis materials que shan conservat i que han aflorat de nou mitjanant les excavacions. El programa de conferncies es va desglossar de la manera segent dins daquest calendari: Divendres 20 de novembre Exhumaci i recreaci del passat Larqueologia: definici, abast del terme i metodologia Eduard Snchez Dimarts 24 de novembre Exterioritzaci de la fe i de les creences Esglsies, monestirs i eremitoris Josep M. Vila Divendres 27 de novembre A lentorn de la mort Necrpolis i rituals funeraris Eduard Snchez Dimecres 2 de desembre Habitatges i castells Edificis civils i militars Josep M. Vila Francesc Junyent Fotografies: Maria Rosa Segarra

Totes les conferncies es van fer a lAuditori de Caixa Manresa i lacte dinauguraci va ser presidit pel Sr. Ignasi Perramon, regidor de Cultura de lAjuntament de Manresa. Tamb hem de ressaltar la bona acollida que va tenir aquest curs, ja que el nombre de participants va ser considerable, amb una assistncia dunes setanta persones de mitjana per conferncia. Per ltim, volem agrair a Arqueocincia Serveis Culturals SL, que va assumir a travs dels dos conferenciants la totalitat del curs; daltra banda, tamb volem manifestar la nostra reconeixena al Sr Ignasi Perramon per haver fet la presentaci institucional daquest Curs i a Caixa Manresa per haver-nos cedit gentilment la sala. Evidentment que tamb volem expressar la nostra gratitud a tots els assistents, ja que sn ells els qui amb la seva presncia possibiliten la realitzaci daquest curs any rere any.

Sortida final del Curs de Cultura Medieval

15

` CRONICA DACTIVITATS

Sortida als castells de Castelltallat i de Sant Mateu de Bages i a la Torre de la Pobla (Sria)
22.11.09
El dia 22 de novembre es va fer una sortida matinal, que tamb formava part del programa del Curs de Cultura Medieval. Lobjectiu daquest sortida, dirigida per Eduard Snchez, era poder veure in situ i poder comprovar, al mateix temps, el nous coneixements que aporten les excavacions a partir de les interpretacions que en fan els arquelegs. Vam sortir de Manresa a les nou del mat per encaminar-nos cap a Castelltallat acompanyats duna densa boira. En arribar a Castelltallat, shi va afegir un fort vent que ens va dificultar, en part, lobservaci global de les restes del castell, ja que no ens va permetre enfilarnos dalt de les parets, des don les haurem pogut veure a vista docell. No obstant aix, aquest entrebanc va ser minimitzat amb els plnols que ens va facilitar lEduard, on constava levoluci de les fases de lexcavaci i la seva cronologia aproximada. Aix vam poder constatar com el castell shavia erigit a partir duna torre quadrada que, ms tard, va ser ampliada tot adquirint una forma rectangular, on es van adossar altres estances. Un cop acabada la visita, ens vam dirigir cap a Sant Mateu de Bages, per veure les restes del seu castell. Ara ho fiem amb la boira esvada i disfrutant dun bon sol. Aquest castell, ms tard que el de Castelltallat, conserva unes restes prou significatives per donar-nos una visi 16

Francesc Junyent Fotografies: Maria Rosa Segarra

Castell de Castelltallat

` CRONICA DACTIVITATS
Sortida als castells de Castelltallat i de Sant Mateu de Bages i a la Torre de la Pobla (Sria) 22.11.09 fora aproximada de la seva estructura, ja que deixa entreveure, prou b, un seguit destances, amb una cisterna ben definida, protegides per un mur de protecci fora llarg. Finalment, abans de retornar a la nostra ciutat, vam agafar la carretera que mena cap a Sria per veure les estances, excavades no fa pas massa, que acompanyaven la Torre de la Pobla (o del Fusteret) El fet que les torres, si ms no en gran part, no fossin lnic element constructiu dels edificis de caire militar, es constata en una bona colla de torres i castells. En alguns casos, perqu encara shan mantingut dempeus, com s el cas del castell de Boixadors, o b, com succeeix en altres construccions, perqu se nhan conservat unes minses restes o han aflorat a partir duna excavaci, com s el cas de la Torre de la Pobla. Per acabar, per demostrar la importncia de larqueologia, en el cas del castell de Castelltallat, cal assenyalar que el nom del poble fa al.lusi precisament a un castell, que es va mantenir soterrat fins que els arquelegs ens van demostrar la seva existncia fent-lo aflorar de nou, precisament en el lloc ms alters de la poblaci, a frec de lesglsia parroquial i de lobservatori aixecat modernament.

Castell de Sant Mateu de Bages

Torre de la Pobla (Sria)

17

` CRONICA DACTIVITATS

Esmorzar del soci. Sortida matinal

Desembre 2009
Aquest any lobjectiu de la sortida s conixer la Comanda Templera de Puig-reig, al Bergued. Per el primer que fem s un esmorzar de germanor a Cal Marsal, a lentrada de la vila de Puig-reig, que ens permet celebrar la proximitat de les Festes nadalenques amb aquesta nova tradici ms econmica. Desprs ens apropem amb lautocar amb el que hem arribat fins aqu a sota mateix de la nova esglsia parroquial, al costat de la qual shi ubica la romnica de Sant Mart de Puigreig. Est aquesta fora restaurada i aquest fet ens permet fer-hi una bona visita, tant de la seva arquitectura com de la decoraci pictrica descoberta precisament al fer-hi la darrera restauraci. Al sortir del seu interior podem apreciar lestat de la seva portalada, de gran categoria per amb una gran erosi que ens dificulta la comprensi dels seus detalls escultrics. La visi final de la seva capalera a la banda dorient i dels contraforts en les faanes laterals ens marca el final de la visita i encamina cap a lautocar, amb el qual ens traslladem rpidament a la ubicaci de l'edifici on subicava justament la Comanda, que s actualment la casa forta anomenada Can Periques. Forma conjunt amb lactual Ermita del Roser que no s ms que les restes de lesglsia que servia de capella castellera als monjos cavallers que all residien. Si hom shi fixa una mica pot descobrir la planta original daquesta capella veient al terra la traa dels dos absis 18

Merc Matas Jaume Moya

laterals (nord i sud) i de les parets de tancament laterals i de ponent, i apreciar-ne les seves importants dimensions. La casa templera, millor anomenada convent, est molt transformada per deixa endevinar el seu caire de fortalesa pel gruix dels seus murs, la presncia d'espitlleres i en general per la seva magnfica situaci estratgica damunt la vall del riu Llobregat. Acabada la visita a bona hora, tornem cap a Manresa en un curt trajecte, al final del qual ens acomiadem no sense expressar-nos els millors desitjos per les festes de Nadal i Any Nou.

Fotografia: Merc Matas

ACTIVITATS Assemblea - 12 de mar

ASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA I EXTRAORDINRIA DE SOCIS AARB 2010 Divendres 12 de mar de 2010. Lloc: Sala d'Actes dels Carlins, c/ Sabateria 3 i 5, de Manresa. Hora: 20 h MONESTIR DE SANTES CREUS I ESGLSIA DE SANT RAMON DEL PLA DE SANTA MARIA Excursi de tot el dia. Sortida conjunta amb els Amics de lArt Romnic de Barcelona, de Sabadell, del Bergued i del Bages. Preu Inclou viatge en autocar, visites, esmorzar i dinar. Es preveu que sentregui un dossier sobre el Monestir de Santes Creus. Programa 7.30 h. Sortida des de la plaa Infants en autocar. 9 h. Esmorzar al restaurant Mas Comellas de Vilarrodona. 10.15 h. Arribada al Monestir de Santes Creus. 10.30 h. Benvinguda i distribuci de grups per fer les visites, les quals seran guiades pels AAR de Barcelona. 11.00 h. Visita guiada per grups al monestir de Santes Creus. 13.00 h. Finalitzaci de la visita guiada. 14.30 h. Dinar conjunt amb els altres grup dels AAR al restaurant Mas Comellas de Vilarrodona. 17.00 h. Visita guiada a l'esglsia romnica de Sant Ramon de Santa Maria del Pla a crrec de la Dra. Francesca Espaol. 18.00 h. Tornada. Nota Aquesta programaci pot tenir encara alguna petita variaci quant a lhorari.

POBLAT IBRIC DEL COGULL DE SALLENT La visita ser guiada per larqueleg Sr. Eduard Snchez. Lloc de sortida: Pl. Infants, 9 h, en autocar. Inscripcions: Viatges Masans, per als socis dels AARB a partir del dilluns 8 de mar, i per als no socis dels AARB a partir del dimecres 10 de mar de 2010. Per tal de poder realitzar la sortida cal un mnim de 25 persones inscrites.

Diumenge

Excursi de tot el dia

21 de mar

- Diumenge

18 dabril

Matinal -

Tota la informaci a
http:// webs.manresa.net/aarb/

19

OBERT A TOTHOM
Els interessats en col.laborar amb la junta dAmics de lArt Romnic del Bages us podeu posar en contacte amb qualsevol de les persones de lactual junta.

PREMI BAGES DE CULTURA

La Junta dels AARB, en nom de tots els socis de la nostra entitat, volem felicitar el nostre consoci Sr. Llus Guerrero i Sala per haver estat guardonat amb el Premi Bages de Cultura 2009. Lassoliment daquest guard s un reconeixement, compartit totalment per nosaltres, a la seva trajectria com a metge, antropleg, arqueleg i escriptor, com tamb la seva dedicaci a organismes mdics i a una bona colla dentitats culturals. Enhorabona!
Muralla del Carme, 10-12 - 08240 Manresa Tel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49 www.e-marquez.com

La Junta, conjuntament amb tots els socis de la nostra entitat, volem manifestar el nostre sentit condol als familiars del nostre consoci Sr. Ramon Anguera i Capdevila, recentment traspassat.

La Junta dels AARB, conjuntament amb tots els nostres socis, volem expressar el nostre ms sentit condol als familiars i amics del Sr. Mart Orive, traspassat recentment.

20