ARISTTIL Neix a Estagira, als 17 anys se'n va a Atenes, on hi permaneix fins als 37, i desprs surt.

Aquests anys marquen la seva vida y el seu pensament. En Plat hi troba un amic i un guia. Aristtil pensava que seria director de l' academia de desprs de la mort de Plat, pero no va ser aixi, i aquest fet el va amrcar, va marxar de l' academia i fund el Liceu Felipo de Macedonia l' invita aque es fes crrec de l `educaci del seu fill.(Alexandre Magne). Quan Alexandre es nombrat rei viatja a Atenes i funda el Liceu. Els seus alumnes es coneixen amb el nom de paripatetics, perque discutien mentre passejaven. CARACTERISTIQUES DEL LICEU: Aristotil s el pare de la Lgica, va ser el pare de la ciencia Tenia una gran biblioteca, grans coleccions d' animals i plantes Es un centre d' investigaci Destacava pels seus estudis, historics, medics i filosofics i de biologia ARISTOTIL De Plat ens han arribat les obres dirigides al pblic i no les explicacions que impartia en l' academia als seus alumnes, al contrari que Aristotil, del qual en dispossem de totes les obres del Liceu, per no les de divulgaci. La obra Aristotelica poseeix una gran visi d' aquells coneixements que el ser hum podria buscar. Activitat terica, coneixement de la realitat i del procs del coneixement, entre els quals hi destaquen, la lgica, ques representa les categories, i la Fsisca. Activitat prctica, per construir la seva propia realitat, (tica i poltica) Activitat potica, produir objectes amb finalitat utilitaria o artistica De tota la seva obra diem que fou un filosof sistemtic, tancat i coherent, podem dir que la obra d' Aristotil, tots els llibres que va escriure els pdriem diferenciar del seu coneixement cientfic Tota la seva obra rep el nom de Corpus Aristotelicum. Fou escrita en el tercer periode de la seva vida, sn escrits esoterics, que sn transcripcions o apunts de lesllions que Aristotil feia als estudiants del Liceu. Sn pertant escrits, difcils, noms assequibles paer als iniciats. CONEIXEMENT Parteix de que naixem sense coneixement. El coneixement es aolit gracis als sentits i, a l' observaci. En el mn de les idees al tindre capacitat d' abstracci coneixem la esencia de les coses. ARISTOTIL Esencia PLAT Idea

El metode de treball d' Aristotil s el inductiu, per+o per ell encara que important, no es suficient, el metode inductiu fa pasar de lo particular a lo universal. Tots els essers humans sn mortals. El metode deductiu ens permet compendre la realitat ja que va de lo universal a lo particular. La lgica s el analisis de les formes del pensament. La lgica s l' analisis de les formes del pensament. REALITATS reprodueixen CONCEPTES relaciona conceptes AFIRMACI Les categories sn les formes diferents de referinse a la ralitat, sn les diferents maneres de ser i pensar la realaitat. SUBSTANCIA ESTAT CANTITAT QUALITAT POSICI Socrates Pobre 7 pams d' altura Pensador De peu ACCI TEMPS LLOC RELACI PASSI Dialeg Mitgdia Algora Mestre Plato Jutjar

Un judici s l `acte mental mitjanant el qual s' afirma o nega quelcom. Les proposicions sn els unics judicis que interessen a la ciencia. El raonament, s l' ultim pas del procs lgic del coneixement, s la relaci necessaria que s' estableix entre les preposicions. Segons el raonament els metodes poden ser: Inductiu: Induir, quan la veritat es bassa en els fets que observem. Deductiu: La veritat es bassa en l' estructura interna que relacionen les proposicions necessariament. METAFSICA s la ciencia del ser entant que s ser, mentres sigui ser. Ciencia dels primers principis i de les causes ms elevades. Que s ser? El ser s diu de moltes maneres, s un ser analogic, t molts sentits i per entendreu hem d' intentarho fer desde deiverses perspectives, Aristotil ens diu que podem ferho desde 6 sentits Ser en sentit essencial(SUBSTANCIA) En un sentit occidental Sentit dinamic En un sentit causal Com ser suprem Ser lgic Inducci observable, tots els caballs que he vist corren 2

Inducci intuitiva, Si tots els que he vist corren, intueixo que aixo es aixi per a tots els caballs Deducci, Com tots els caballs corren i m' han regalat un tamb corre Podem dir que tenim un coneixement verdader, de la realitat quan podem formular raonaments que ho expliquin, per Aristotels, la lgica s un progrs per a poder arribar al coneixement de la realitat Qu s la esencia? s e coneixement que fa que les coses siguin com sn. Nosaltres tenim un cos amb caracteristiques, per en essencia som iguals. Les categories o accidents sn qualitats que perteneixen a la substancia i que per a elles soles no poden existir per el que deuen estar unides a altres substancies. Hi han dos tipus de substancies: Substancia 1: s el individu singular, actua com a subjecte i mai com a predicat. Substancia 2: Sn les especies a les quals perteneixen els individus TEORIA ILEMORFICA: La substancia s un compost constituit per materia i forma. La materia en Aristotil adquireix l' aspaecte filosofic i tecnic. Disposici a rebre qualsevol detrminaci s posibilitat per a ser una cosa. La paraula forma ve de Morph, s all que determina e informa la materia, la forma es actualitat mentres que la materia es potencia La forma es la tendencia a la que tendeix la indeterminaci de la materia. Materia i Forma, elements constituits de la substancia, es corresponen amb potencia i acte del ser. Potencia i acte determinen la dinamica del ser, i en conseqencia fan el cambi i el moviment siguin possibles. La categoria denominada substancia del ser gaudeix de superioritat sobre la resta de categories del ser. El ser (substancia) S La otras categories o accidentes SN La forma est per sobre de la mateixa per que la forma s l' essencia del ser. TEORIA DE LA CAUSALITAT El terme causa el podriem definir, com a producci d' alguna cosa d' acord amb una norma, succs qualsevol segons una determinada llei. Aristotil pensava que els fenomens del mn fsic no procedien de l atzar, sino que tot procedia per una rao i per obra de la necessitat, pel que no existia, moviment ni cambi per una causa. La teoria causal i la relaci causaefecte, es bassen en el principi Aristotelic, segons el qual, el saber s coneixer les causes de les coses que succeeixen. Hi han quatre tipus de causes: Material: s la matria de la qual una cosa est feta. 3

Formal: Es la idea que presideix la realitzaci d' alguna cosa. Eficiente: Es l' agent o productor del cambi de les coses. Final: Es la finalitat que mou l' activitat de la gent. Les causes material i formal, sn basiques en la constituci dels essers, ja que la formal determina la mateiral, i fa que una cosa sigui el que s. Dintre de la teoria de la causalitat d' Aristotel, intenta eliminar una polemica encara no extinguida el antic debat causalitatfinalitat, que queda supeditat al debat determinismeindeterminisme El dinamisme del ser: El cambi Aristotel, amb la seva teoria del dinamisme del ser preten resoldre la dicotomia estaticmoviment. Per a ell tot ser est format per per dos elements constitutius: la potencia i l' acte. Potencia, s la possibilitat de tot esser, o que tot ser t de ser diferent d' all que s. L' Acte s energia, all que un ser ja s de fet, es a dir la potencia actualitzada o realitzada, llavors el moviment es pot definir com el pas de el ser en potencia al ser en acte. La realitzaci de tot ser, gaudeix de prioritat, lgica i natural. EL SER SUPREM s el concepte de Du, s entes com Du suprem, (ser suprem), que significa, el ms alt objecte del estudi de la ciencia, anomendada metafisica. a)Du es acte pur. b)Du es forma pura. c)Du es pensamnet de pensament. Du no s potencia perqu no cambia, per lo tant s acte. No t possibilitats de canviarse, s plenament actualitzat. Du s el primer motor immobil, ja que el ser suprem ho mou tot per complet, tot el que mou esta subeditat a un motor. Els demes sers, sm hillemorfics. La substancia divina s immaterial, (no t materia) La forma pura que s Du, si la indeterminaci de la materia i sense accidents s simular a la forma Platnica del B suprem. Du s pensament de pensament, la activitat propia de Du s la de pensar, el seu pansament no pot estar sotms a cambi ni corromprs. COSMOLOGIA Tot paradigma comporta una determinada visi de la realitat i del mn, aquesta visi s coneix amb el nom de cosmologia, cosmos vol dir ordre, la cosmologia aristotelica, gravita tota ella al voltant del paradigma geocentric. Donar per segur de que la terra esta quieta en mitg del cosmos, la terra s el centre i el cosmos s' organitza i es mou tot ellde manera ordenada i armonica al voltant de la terra. El cosmos s un ordre, amb tres qualitats, est jerarquitzat, s etern, i s precis, el cosmos s finit, s geocentric, i s geoesttic. El cosmos est dividit en dos regions, la subllunar i la suprallunar, poblats per diferents elements i regits per 4

diferents lleis fsiques. La regi subllunar est colocada mitjanant un ordre degut als elements d' Empedocles, mentres que la suprallunar es troba tota ocupada per el eter, tamb nomenat esencia. El cosmos s un plenum tot est ocupat per elements nombrats, per la qual cosa no hi ha ningun espai vuit. HISTRIA DE LA FILOSOFIA 4