Vall d’Aro, 3 d’abril de 2012

Grup de Natura Sterna CIF – G17928862

VALORACIÓ I AL·LEGACIONS Projecte petita instal·lació eòlica Bonet – Llagostera

Jaume Ramot García, com a president i en representació del Grup de Natura Sterna (CIF – G17928862; C/Industrials 1, 17249 Castell d’Aro), fa constar que aquesta associació està formada per un grup obert i heterogeni de persones, que treballa per la recerca i la divulgació de la flora, fauna, i el medi natural i cultural més proper. Entre les activitats que realitza el Grup de Natura Sterna hi ha la de l’estudi dels valors culturals i naturals en l’àmbit de Vall del Ridaura, juntament amb els massissos de Gavarres i Cadiretes que la delimiten.

Com a entitat que disposa d’una dilatada experiència pel que fa al coneixement d’aquest territori, i en un clar suport i defensa també dels veïns i veïnes que hi viuen i en gaudeixen, ens plau poder valorar argumentalment el projecte d’instal·lació eòlica anomenada “Projecte de petita instal·lació eòlica Bonet (Llagostera)” per la contrastada afectació que tindrien sobre l’Espai d’Interès Natural de Cadiretes i la Vall d’Aro.

Per tot això farem una exposició en 3 seccions; totes elles molt vinculades: 1) arguments legislatius; 2) arguments ambientals; i 3) arguments socials.

EXPOSEM:

1. Arguments legislatius: 1.1. Establir àrees protegides és una eina necessària per a garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. La ubicació d’aquests 2 projectes d’instal·lació de Parcs Eòlics estan dins la superfície inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (EIN), de la Generalitat de Catalunya, concretament sobre l’Espai d’Interès Natural de Cadiretes.

1.1.1.

El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988, 22/2003 i Decret legislatiu 2/2008 de 15 d'abril pel qual s'aprova el text refós , relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.

1.1.2.

D'acord amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, els objectius del PEIN són dos: establir una xarxa d'espais naturals representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya, i donar una protecció bàsica a aquestes zones mitjançant les normes del PEIN, que estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Així es pot conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país.

1.1.3.

Entre les normes pròpies del PEIN Cadiretes, les determinacions del Pla s'han d'interpretar basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora. També diu que tant les administracions públiques com els particulars resten obligats al compliment de les disposicions que conté aquest Pla Especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre l'àmbit del Pla susceptible d'alterar-ne la seva realitat física o l'ús, tinguin caràcter definitiu o provisional, siguin d'iniciativa pública o privada, ha d'ajustar-se a les disposicions esmentades.

1.1.4.

El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

1.1.5.

En el PEIN s’hi desenvolupa un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal•lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits, amb disposicions de caràcter particular, bàsicament relatives al planejament urbanístic i a la protecció de les aigües i algunes espècies de la flora i fauna silvestres. Per tal que els espais EIN no pateixin transformacions importants, s’hi aplica preventivament el règim del sòl no urbanitzable.

1.1.6.

En el PEIN hi queden excloses les urbanitzacions ja que és sol no urbanitzable. S’hi han d’aportar millores en la gestió que siguin compatibles amb els valors naturals i culturals.

1.2. L’Espai d’Interès Natural de Cadiretes també aquests massissos estan inclosos dins la Xarxa Natura 2000 (ES5120013 Massís de les Cadiretes), que és el marc general d’aplicació per a la gestió i l’aprofitament dels recursos naturals segons determinen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43/CEE d’Hàbitats. 1.2.1. Com a Xarxa Natura 2000 es defineixen, i s’han de seguir, 4 eixos de gestió:

1.2.1.1. El manteniment en un estat de conservació favorable dels hàbitats i de les espècies d’interès comunitari objectius de conservació als espais de la xarxa Natura 2000. 1.2.1.2. Les mesures que s’adoptin tindran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. 1.2.1.3. L’avaluació de les repercussions ambientals de qualsevol pla o projecte que pugui afectar de forma apreciable els espais tenint en compte els hàbitats i espècies objectius de conservació en aquests espais. 1.2.1.4. L’impuls dels mecanismes de participació pública en tots els processos de planificació, avaluació i gestió que afectin els espais de la xarxa Natura 2000. 1.2.2. Segons estableix el reglament de Xarxa Natura 2000, qualsevol projecte que pugui afectar directament o indirectament els espais de Natura 2000 haurà de sotmetre's a l'avaluació d'impacte ambiental. i ajustar-se als cirteriLa decisió haurà de ser motivada i pública, i s'haurà d'ajustar als criteris que estableix l'annex III d'aquest Reial decret legislatiu.

2. Arguments ambientals: 2.1. Segons la Directiva 92/43/CEE d’Hàbitats, relativa a la conservació de los hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, les 3 ubicacions de parcs eòlics presenten afectacions a diferents nivells: 2.1.1. Annex I (Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari la conservació dels quals requereix de la designació de zones d’especial conservació). Concretament hi ha afectació sobre diferents hàbitats inclosos en aquest annex: 9340 Alzinars i carrascars; 9540 Pinedes mediterrànies; 9330 Suredes; i 3170 Basses i tolls temporers mediterranis (prioritari). 2.1.2. Annex II (Espècies animals i vegetals d’interès comunitari la conservació de les quals fa necessari designar zones especials de conservació). Concretament hi ha afectació sobre diferents espècies de ratspenats i dos artròpodes inclosos en aquest annex: Rhinolophus ferrumequinum; Rhinolophus hipposideros; Rhinolophus euryale; Myotis emarginata; Myotis capaccinii; Miniopterus schreibersii, Lucanus cervus, i Euphydryas aurinia. 2.1.3. Annex IV (Espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricte). Concretament hi ha afectació sobre diferents espècies d’amfibis, rèptils i odonats inclosos en aquest annex: Coluber hippocrepis; Triturus marmoratus; Alytes

obstetricans; Discoglossus pictus; Pelobates cultripes; Bufo calamita; Hyla meridionalis; i Oxygastra curtisii.

2.2. Segons la Directiva 2009/147/EC de la Directiva Ocells, relativa a la conservació dels ocells, les 2 ubicacions de parcs eòlics presenten afectacions sobre espècies d’ocells presents en la zona com a reproductors i incloses dins dels annexos (inclosos també els presents a les zones d’especial protecció de les aus ZEPA ES5120013 Massís de Cadiretes). Annex I: Milvus migrans, Circaetus gallicus, Accipiter gentilis, Accipiter nisus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Lullula arborea y Sylvia undata.

2.3. A banda de les espècies incloses dins les directives europees, hi són presents alguns hàbitats o espècies d’especial interès: 2.3.1. Brolles amb escruixidor (Adenocapus telonensis), silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes. Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya; i Brolles amb Genista linifolia, silicícoles, de les contrades mediterrànies marítimes. 2.3.2. Genista linifolia subsp. linifolia. Espècie que, a Catalunya, únicament creix al sector del litoral dels massissos de l’Ardenya i les Gavarres. Aquesta espècie és considerada protegida pel EIN a les Gavarres i al Massís de Cadiretes, on es prohibeix el seu desarrelament o destrucció. 2.3.3. Arisarum vulgare subsp. simorrhinum. Espècie raríssima als dos massissos i a Catalunya, que ha estat considerada per a formar part del Catàleg de Flora amenaçada autòctona de Catalunya. Aquesta espècie fou considerada pel decret 328/1992, com a protegida en altres espais naturals on es tenia coneixement de la seva existència.

2.4. La major part d’aquestes espècies fins aquí citades, i moltes altres, també estan dins el Conveni de Berna (Convenció sobre la Conservació de la Vida Silvestre i el Medi Natural a Europa), dins el CNEA (Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades), dins la Llei 3/88 Llei de protecció dels animals, Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció, dins la LVE (Llibres vermells estatals o catalans) i amb categories SPEC (Species of European Conservation Concern).

2.5. En zones properes a la ubicació dels aerogeneradors de gran altura, existeixen punts de nidificació de diferents rapinyaires i altra fauna que mostren una especial sensibilitat a aquestes instal·lacions tal i com ho demostren diferents estudis i/o situacions arreu d’Espanya i Europa. En alguns casos, les característiques ecològiques i etològiques específiques podrien suposar un fre a l’èxit reproductor i de supervivència d’aquestes espècies.

Adult i poll de Duc (Bubo bubo) en els punts de nidificació, a menys de 150 metres dels aerogeneradors.

2.6. El transport i la implementació d’aquest tipus d’instal·lació industrial en una zona sobretot forestal suposa una important obertura de camins, vials, moviments de terres, deforestació, explanades, erosió del sòl, formigó, noves construccions, no només en els punts on hi ha previst col·locar-hi els aerogeneradors si no també en els enllaços entre els mateixos i en la línia en alta. Tot plegat suposaria un gran impacte en l’entorn, a nivell ambiental i paisatgístic. En referència als moviments de terra i nous vials, la normativa del PEIN diu que les obres d'infraestructura que resultin admissibles d'acord amb el que disposen aquestes normes han de limitar en tot el possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l’impacte paisagístic i prendre, quan s'escaigui, mesures adequades per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades. Igualment, la normativa diu que en la xarxa viària s'admeten de forma general els treballs de conservació i millora de la pavimentació, els drenatges, els passos canadencs, etc. que no impliquin canvis de traçat ni augment de la secció dels vials. En qualsevol cas l'obertura de nous vials i les ampliacions i els canvis del traçat dels existents s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Finalment també concreta que s'entenen com incompatibles els usos, aprofitaments i les actuacions com l'abocament de residus, ... i només es poden admetre abocaments de terres i residus de la construcció per a tasques de restauració d'àrees degradades.

3. Arguments socials: 3.1. Context social i turístic. 3.1.1. La història. El paisatge de les Gavarres i de Cadiretes, com passa amb qualsevol altre espai habitat, és un reflex dels diversos grups d'humans que n'han poblat el territori ja des de temps prehistòrics. Aquesta empremta, que encara avui roman abrigada entre la vegetació, és un dels principals atractius d'aquest territori. Ens trobem una zona amb una important continuïtat boscosa, tot i la pressió humana que data de fa més de 100.000 anys. Les petjades dels humans, des de la prehistòria, passant pel món ibèric, l'època medieval,

les formacions de parròquies, i la ja més propera explotació del suro, ens permeten gaudir de la cultura a l'aire lliure, tot admirant un passat encara viu, dibuixat per forns de calç, de vidre, i pous de glaç, entre masos, mines i pletes de pastors. 3.1.2. Els atractius turístico-socials. Les característiques, per exemple, dels alzinars i el seu sotabosc, dels boscos de ribera i de les brolles, representen un mosaic vegetal difícil de trobar en una extensió territorial tan acotada. Aquest tipus de vegetació i la seva proximitat, permet portar-hi a terme tot un seguit d'activitats, lligades a la natura, que s'afegeixen a les ofertes d'oci tradicional de les zones pròximes i més urbanitzades. Aquesta dicotomia, oci urbà i oci a l'aire lliure, no s'entén si les condicions dels espais naturals no són les més optimes possibles. Així doncs, tant la vessant natural, com la més humanitzada, formen un paisatge únic i característic que ha esdevingut un atractiu turístic i social per l'entorn més immediat de la Costa Brava i la conurbació de la ciutat de Girona. Aquesta illa verda que s'estén des de la plana del Gironès fins al mar és un referent, tot i algunes excepcions, de la cura que s'ha de tenir i es pot tenir, del bosc. Tot plegat per ser un complement excel·lent a la resta d'ofertes culturals i turístiques de les nostres contrades. 3.1.3. La pressió sobre el medi. No s'ha d'oblidar que, les Gavarres i Cadiretes viuen sota la pressió de l'expansió i especulació urbanístiques que alimenten la proximitat de la Costa Brava. Les agressions al massís són evidents, i així o demostren les prop de vint urbanitzacions que hi ha escapades, sobretot en els vessants litorals. Cal tenir en compte també que aquest sector de Cadiretes, i la seva proximitat, pateix una suma d’infraestructures i impactes important, com ara la C-31, les línia de mitjana i alta tensió, les urbanitzacions no legalitzades, els incendis recents, l’abocador de Solius, les pedreres, les antenes de televisió i telefonia de Can Cabanyes de Montagut, ...... 3.1.4. Impacte paisatgístic. Avui, allò que han permès la manca de polítiques d'organització territorial, o sigui, una agressió excessiva a la zona, ja és evident. La transformació del paisatge, per facilitat els accessos a les urbanitzacions, als equipaments i a les instal·lacions d'infraestructures o per l'ús i l'abús dels recursos i la mala gestió de residus, han afavorit el risc d'incendi del massís i la seva degradació. Els municipis veïns del massís, i també les poblacions properes, ja no es poden permetre continuar mirant com aquesta peça tan important del nostre mosaic social, cultural i econòmic continua patint agressions inacceptables i innecessàries. Menys encara quan és evident que el seu impacte visual i paisatgístic, com seria el cas de la instal·lació d'aerogeneradors de grans dimensions, repercutirà, indefectiblement i definitiva, en la qualitat ambiental i turística, d'un indret que suma valor a l'oferta turística i econòmica de la Costa Brava.

3.2. Sobre la salut i la seguretat 3.2.1. La salut de les persones. Sembla existir una relació entre la instal·lació de parcs eòlics i trastorns nerviosos diversos en zones habitades, com és el cas que ens ocupa. Trastorns sobre el son, de mals de cap, de comportament, de sistema immunològic, estrès, angoixa, mareig, depressió, cansament, pèrdua del sentit de l’equilibri; sobretot causats pels infrasons i infrarojos, pel soroll constant de 30 a 40 dbA degut a 3 tipologies (mecànic, magnètic i aerodinàmic), per les ombres reiterades, i per les resines sintètiques utilitzades per al manteniment i/o reparació. Concretament els infrarojos produeixen trastorns importants del sistema immunològic, que les ombres reiterades de l'efecte discoteca provoquen atacs epilèptics i les resines sintètiques que s'utilitzen contenen substàncies cancerígenes i altament volàtils tòxiques per inhalació que també provoquen irritacions de pell i ulls. 3.2.2. La seguretat física davant accidents. En les mateixes instal·lacions es recomana la “no presència de gent” pel risc que suposen les feines de manteniment, de caiguda de gel i de llamps,.., i també extremar les precaucions per evitar que es produeixin incendis. Així, com certifiquen alguns estudis, se sol establir una distancia mínima de protecció de 500 m des de el perímetre exterior dels molins per evitar que, en cas de trencament de les aspes (poden recórrer fins a 400 metres, trossos fins a 2 km i a una velocitat de 200 km/h), puguin afectar a la població i als bens. Per això també s’allunyen a més de 120 m de carreteres i/o trams elèctrics. 3.2.3. Sobre el risc d’ incendis. Les instal·lacions es poden cremar per un mal funcionament i sobreescalfament dels coixinets, o pels llamps; fets pels quals aquest tipus d’instal·lacions industrials són d’alt risc. Un incendi en un aerogenerador és gairebé impossible d’extingir donat la seva gran alçada, i un cop declarat només es pot esperar que acabi cremant tot l’oli i combustible que porten aquestes màquines, que en ocasions poden superar els 400 litres. Pensem què podria passar en una tipologia de bosc com a les Gavarres i Cadiretes: un bosc mediterrani, espès i amb molt sotabosc, i amb presència de zones urbanitzades o habitades en diferents sectors. Sobretot aquest fet queda contrastat si tenim en compte que la major part dels parcs eòlics s’ubiquen en zones no forestals. Davant de tots aquests considerants i arguments, DEMANEM:

a. Que es tinguin per presentades les presents al·legacions pel “Projecte de petita instal·lació eòlica Bonet (Llagostera)” i siguin incorporades a l’expedient.

b. Que es procedeixi a l’arxiu de la actuació, desestimant plenament la sol·licitud d’instal·lació “Projecte de petita instal·lació eòlica Bonet (Llagostera)”.

c. Que seria incongruent tramitar un estudi ambiental pel “Projecte de petita instal·lació eòlica Bonet (Llagostera)”, ja que qualsevol estudi rigorós arribaria necessàriament a la conclusió que és un projecte no viable i d’un greu impacte natural i social sobre l’EIN Cadiretes.

d. Que si l’apartat “c” no és possible, que es procedeixi a fer un estudi mediambiental rigorós on es tingui en compte especialment la presència de les espècies protegides esmentades en les al·legacions, el patrimoni cultural i la proximitat dels nuclis de població i carreteres veïnes.

e. Que els departaments Territori i Sostenibilitat, i el de Cultura, de la Generalitat de Catalunya tinguin en compte també la possibilitat que existeixin restes arqueològiques en les immediacions de l'emplaçament o dels vials d'accés.

Com a grup naturalista amb sensibilitat pel medi ambient, no ens posicionem en contra de les energies netes, però sí totalment en contra d’aquest projecte tal i com es planteja. Defensem una eòlica de proximitat, fins i tot domiciliària, i no una eòlica que tingui afectació a la natura i als que hi viuen. Per això estem oberts a oferir la nostra ajuda a les persones i territoris afectats per aquesta tipologia de projectes a les nostres contrades, posant a la seva disposició els nostres coneixements i argumentaris.

Esperant que s’entenguin els nostres arguments i les al·legacions al projecte

Jaume Ramot García President Grup Natura Sterna CIF – G17928862

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful