RESTES ARQUEOLÒGIQUES A LA PLAÇA DE LA FONT VELLA: UN JACIMENT ARQUEOLÒGIC?

Juanjo Mataix Albiñana José Carlos Pardines Castelló

Fa dos anys la citada plaça i els carrers pròxims van ser alçats per complet, per a reposar un nou paviment i crear una nova organització urbanística. Aprofitant que tota eixa zona estava en obres es van arreglar els desaigües de les cotxeres de l’actual edifici de Correus. Aleshores els obrers van fer un tall en mig del carrer justament on acaba el carrer Sapena i comença la Plaça de la Font Vella. Eixe forat allargat tenia un metre d'ample i dos de profunditat, ja que s’havia d’arribar al nivell dels baixos de l’edifici per poder traure les canonades del desaigües. Juan Carlos Castelló, veí del carrer, va veure que d’aquell forat s'extreia una terra negra obscura molt bona, que necessitava per a reomplir el seu bancal. Aleshores va demanar que li portaren eixa terra a la seua parcel· la. Sense problemes el propietari de la constructora va accedir a porta-li uns muntons, ja que la resta de la terra anava a ser descarregada per camions a un camp del polígon II. Temps després, aquest veí va pujar al seu bancal, i mentre s’escampava aquella terra negra que li van portar de la Font Vella, va apreciar que apareixien trossos de ceràmica i restes de sílex. Al veure aquelles restes es va estranyar moltíssim ja que no era ceràmica moderna. Ell mateixa va voler consultar-nos sobre aquelles ceràmiques ennegrides que va trobar, a les quals les vam assignar una cronologia de l’Edat del Bronze (2.200-1.500 a.C.).

Coneixedors que evidentment es tractava de restes arqueològiques de bastant antiguitat, anàrem a les terres del veí per comprovar l’entitat de la troballa. Una vegada corroborat que apareixien materials, continuàrem buscant el lloc on els camions havien tirat el restant d' aquella terra. Després de parlar en diverses persones trobarem el lloc. Així de nou, nosaltres marxàrem a analitzar la resta de la terra que estava escampada encara en muntons, a una parcel· la de polígon II de Castalla. I allí de nou, varem trobar més vestigis

Pel que fa a les restes que vam poder rescatar de la superfície hem trobat un ampli ventall de vestigis de totes les èpoques. Hi ha un total de 230 fragments ceràmics que abasten de l’ Edat del Bronze fins època Contemporània, 39 restes de lítics (sílex de vegades treballat), 12 fragments metàl· lics i restes de fauna com algun caragol o algun ós d'animal. Ara bé, el gran problema d'aquesta troballa ve marcat per la remoció de terres. Hem de tenir en compte que tots els vestigis estan canviats de lloc. Estan alterats de context i per tant no es sap quina era l’estrigrafia de tota esta sedimentació. Esta situació ens fa pensar vàries hipòtesis relatives a l'aparició d'aquests vestigis que més tard seran analitzades.

RESTES EXISTENTS Prehistòria Foren les que foren les circumstàncies per les quals es formà aquest dipòsit de restes arqueològiques, tenim la certesa que aquestes restes materials evidencien, en aquest lloc o als voltants, un poblament de fa més de 8.000 anys. Moments als quals, els grups humans que poblaren aquestes terres

tenien una economia caçadora-recol· lectora, ocupant els espais propers a punts d’aigua mitjançant reduïdes agrupacions de poblament de caràcter tribal. Aquestes societats, de cronologia de finals de l’ Epipaleolític (6.100- 5.200 a.C.) començaren a estar en contacte amb els primers agricultors i ramaders vinguts des de la Mediterrània, la qual cosa provocà un procés d’aculturació que acabaria, a la entrada del Neolític, caracteritzat per la implantació de noves tècniques de domesticació d’animals, el cultiu de espècies vegetals, renovades creences, i noves tecnologies, com les primeres ceràmiques i la pedra polimentada, evidenciant un gran canvi en les formes de vida. Les restes materials que aquests grups ens varen deixar, i dels que tenim presència al nostre nucli urbà són un total de (39) lítics, on destaquen alguns nuclis de sílex, dels quals s’extrauen llesques i làmines per poder elaborar útils per treballar tot tipus de matèries. També trobem làmines sense treballar i altres retocades, com algun perforador sobre làmina apuntada de vores abatudes i alguns raspadors sobre làmina (Làmina 1). Per altra banda, el següent grup de restes materials ens duen a la prehistòria més recent de les nostres terres, l’Edat del Bronze (2.200-1.500/1.400 a.C.). Moments en què s’aprecia un augment important de la població mitjançant una multiplicació de la quantitat de jaciments. Les societats humanes d’aquest moment es tornen més complexes respecte a la organització social, i s’aprecia una estratificació basada en l’acumulació de riquesa. Apareixen així grans nuclis de poblament amb una incipient planificació urbanística, normalment situats en turons on tindre un major control visual sobre els camps dels voltants, i prop de punts d’aigua, rius o rambles. L’ economia és bàsicament ramadera i agrària, encara que també caçaven, amb evidències d’un gran

comerç, de la costa a l’interior de la Península, d’on arriben tot tipus de productes des de tots els racons del Mediterrani . La disposició de grans nuclis envoltats d’altres de menor entitat, en llocs estratègics, com a punts de control d’accés a la Foia de Castalla, també ens parla de moments de conflictivitat inestabilitat en aquest territori del Bronze Valencià. Aquest s’emmarca dins d’un procés visible a tota la Mediterrània. Aquest període, ens ha deixat als nivells de terres de la Font Vella, una gran quantitat de restes ceràmiques d’una variada tipologia, que va des de les escudelles, d’una ració individual de menjar, fins a olles, gerres i cassoles, tant per a líquids com altres productes com el cereal (Làmina 2). Totes aquestes formes són pròpies de contexts domèstics, per tant, s’identifiquen com les restes materials d’un possible nucli habitat de l’edat del bronze, ja siga dalt del turó del castell, com de les faldes del mateix.

ÈPOCA ANTIGA: IBERS I ROMANS El material d'aquesta època està compost per 44 fragments ceràmics. La tercera part d'aquestes corresponen a contenidors de ceràmica de tècnica Ibèrica feta a torn. La majoria catalogats com a comú ibèrica. Pel que fa a les altres restes, trobem plats decorats, com és cas del peu de contenidor de líquids. També hi ha fragments informes amb carena i decoració de semicercles. Pel contrari altres informes apareixen amb la típica decoració a bandes horitzontals de tonalitat vermella (Làmina 3). De la ceràmica estrictament Romana trobem alguns informes també comuns, atribuïts a un context domèstic. De fet, dels dos fragments que tenim, un és

d’una vora d’olleta, mentre que l’altre s’identifica com una vora de copa de terra sigilliata Africana. A banda, si es compara la cronologia de la sigillita trobem un paral· lel amb altres jaciments de Castalla. Tenim coincidències als llocs arqueològics de Cabanyes, Cabeço del Pla i al Castell. En totes elles s'ha trobat esta ceràmica del segle III- IV d.C. que identifiquen la coetaneïtat dels llocs. En conclusió, tot aquest repertori ceràmic d'època antiga ens va reflexionar sobre una ocupació de naturalesa incerta que podria datar-se en època romana baix-imperial, tal i com atesta la cronologia de Sigillita. A més a més, les ceràmiques ibèriques són produccions d’ època romana fetes amb la tecnologia tradicional i per tant també ens expliquen la cronologia tardana de les restes.

MEDIEVAL I MODERN La majoria de les ceràmiques detectades corresponen a aquest període. Hi ha aproximadament un total de 100 fragments que abasteixen des del segle XIII fins els nostres dies. La naturalesa d’aquest materials no és altra que el procés de creixement urbà que ha canviat la nostra població amb la creació de les primeres cases a extramurs de l’antiga vila. Aquest procés, que no ha parat fins als nostres dies, ha ampliat la trama urbana, des de les faldes del turó del castell fins a la planura. Esta situació, ha donat lloc, a partir de mitjans del segle XX, a la substitució de cases antigues per edificis nous. No és extrany, que entre restes ceràmiques, d’ús clarament domèstic, de cuina i taula, com són les vores d’olla vidriada, escudelles de pisa blava (“loza”), inclòs blau i daurat i gerres d’Època Baix-medieval i Moderna (del segle XIV en avant), apareguen també restes constructives, de cases del casc antic que ja no estan, com sillars

o fragments de lluït amb empremtes de canya, solució constructiva que també apareix a les voltes de la Torre Grossa (s. XVI). A més, són representatives les manises decorades i taulellets ceràmics, que a banda de la seua funció bàsicament constructiva i higiènica, ornamentaven les cases de les famílies amb més recursos econòmics de la població, i que encara podem observar a algunes balconades e interiors de les cases senyorials del Carrer Major. L’últim grup de materials formen restes constructives amb una antiguitat que va des de mitjans del segle XX fins a no fa més de dos dècades, com rajoles, manises, claus i plàstics; els quals, probablement ens donen molta informació sobre la forma de construir de la nostra època en altres futures. La forma com es van encontrar les restes no ens permet conèixer de veritat la importància de la troballa. És evident, que la situació on es van trobar va ser de depòsit secundari i per tant no tenim una estratigrafia clara. Malgrat que totes les terres estaven remogudes per la seua extracció i posterior distribució del camió, encara podem plantejar-nos algunes qüestions arqueològiques molt interessants. Amb les dades que disposem és prou arriscat a aventurar-se i descriure una hipòtesis concreta. Més bé, cal plantejar-se diverses postures al respecte: Es pot considerar que la deposició de les restes ve condicionada per reblits creats de l’arrossegament des del vessant sud del turó del castell. És a dir, que aquestos fragments corresponen a una ocupació, ja des de la prehistòria recent, de l’espai que ocupa el castell i els vessants més idònies per a establirse. Aquestos amb el pas del temps han cedit per la erosió fins arribar a aquesta zona. En aquest cas les datacions de les ceràmiques coincideixen amb les diferents ocupacions al castell però la gran quantitat de sílex, de cronologia

molt possiblement epipaleolítica, fa necessària una valoració diferent . Aquestes restes de pedra tallada ens fan pensar en un taller lític relacionat amb la presència d’un xicotet assentament humà, que explotaria els punts d’aigua i la fauna d’aquestos, i pot ser ocuparia els abrics rocosos, existents en aquells moments, a la zona. Per altre costat hi ha heterogeneïtat en la conservació dels fragments, ja que hi ha ceràmica que si presenta rodament a causa de l'arrossegament, mentre que altres fragments no. Fet que evidencia, que aquest dipòsit arqueològic estaria format per diferents causes, naturals i antròpiques, i no només relacionades amb la destrucció d’un espai, sinó també per habitar i realitzar les pràctiques quotidianes en aquest. Altra postura que no de hem rebutjar és el reomplit amb l'acció humana. Les terres descrites encaixen a la perfecció amb zones de cultiu. Tal volta eixe terreny fou transformat per a plantar horta i les seues terres foren reomplides amb terra d'altre lloc que desconeixem i preparades per a cultivar o per altres activitats. Però de nou trobem que la trinxera tenia un calat de 2 metres, cosa que dificultaria el reomplit de l'àrea a eixa profunditat. També cal la possibilitat que siga un reomplit intencionat, es a dir, es dipositen restes en aquella zona a mode d’abocador de brossa. Però clar, s’ha de tenir present que hi ha restes bastant antigues, el que ens indicaria que tota eixa zona seria una abocador permanent a llarg de totes les èpoques.

Per últim, es podria parlar d'un jaciment arqueològic en tota regla. S'ha de tenir en compte l' àmplia seqüència cronològica de les ceràmiques que abastixen un línia temporal prou gran, la qual cosa ens parla d’ una ocupació continuada del lloc. Sens dubte, la situació del lloc és estratègica: els dos turonets de penya

blanca per poder controlar el paisatge amb la presència de recursos hídrics dels voltants, les terres de la planura per a les activitats agrícoles i el turó del castell per a refugiar-se. El problema és que les restes trobades no són determinants per poder identificar el lloc com una zona d'habitatge en diverses èpoques, sobretot per la manca d’estructures de casa o murs de vivendes. Sumat al fet que trobem tot el context arqueològic remogut sense comprendre la seqüència cronològica.

En resum, es poden plantejar qüestions i debatre les diferents postures perquè totes tenen arguments a favor i en contra. Però sense una intervenció arqueològica, no es pot saber veritablement que va passar allí i com van arribar unes restes de diverses èpoques a conviure durant anys a la Plaça de la Font Vella, soterrades baix del carrer. És important comunicar esta troballa a la resta del poble perquè es conega, es documente i es tinga en compte cara al futur. És molt important catalogar eixa zona de vigilància arqueològica alta, sobretot si mes endavant es pretén alçar de nou el subsòl d'eixa zona amb la possible remodelació de l'avinguda. També és important perquè és la primera vegada en la història de l'arqueologia d'aquest poble que es troben indicis d'ocupació dins de la trama urbana a dos metres de profunditat. S'ha de tindre en compte la implicació del centre històric en els esdeveniments històrics de Castalla. Així, esta troballa obri un nou camp per a l'estudi de la història de la nostra població encarat als barris més antics. Ara se sap que hi han altres vestigis al poble a banda del castell, i que s'han de controlar pel potencial arqueològic a la vista de les troballes.

Aquestes restes van a ser dipositades al Museu Arqueològic Camil Visedo i Moltó d’Alcoi. Una vegada realitzades les pertinents accions que ajuden a preservar aquest patrimoni i estudiar-lo, s’ha donat a conèixer al poble, en la justa mida de la seua importància. I esperem que tornen a Castalla en un futur, quan disposem d’un museu que les resguarden.

Bibliografía ABAD CASAL, L (1995): “La necrópolis y el área sacra Agualejas» (Monforte del Cid, Alicante). Revista Lucentum. CERDÀ BORDERA, F (1983): “Contribución al estudio arqueológico de la Foia de Castalla (Alicante). Revista Lucentum, Alicante, pp. 69-90. CERDÀ BORDERA, F (1991):”Arqueologia del Castell de Castalla. De l’Eneolític a l’època romana” RFMC: 102-103. Castalla. FAIRÉN JIMÉNEZ, S. y GARCÍA ATIÉNZAR, G. (2004): “Consideraciones sobre el poblamiento neolítico en la Foia de Castalla”. Actes del Iº congrés d’estudis de la Foia de Castalla: 207-217. Castalla. FORTEA PÉREZ, J. (1973): “Los complejos microlaminares y geométricos del epipaleolítico mediterráneo español”. Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología. Salamanca. PASTOR MIRA, A., ORTEGA PÉREZ, J. R., y ESQUEMBRE BEBIA, M. A. (2010): “Estudio de las cerámicas medievales del Castell de Castalla”. En J. L. Menéndez Fueyo, M. Bevià i Garcia, J. A. Mira Rico y J. R. Ortega Pérez ibéricos de «Las

(Eds.): “El Castell de Castalla”. MARQ. Museo Arqueológico Provincial de Alicante. Serie Mayor, núm. 8. Alicante, pp.147-166. SOLER LÓPEZ, L. (1998): “500 anys de agricultura a Castalla”. RFMC: 138139. Castalla. VERDÚ PARRA, E. (2004): “Castalla Ibèrica. L’ocupació del Castell de Castalla a l’època Ibèrica a partir de les seues restes materials”. Actes del Iº congrés d’estudis de la Foia de Castalla: 261-277. Castalla. VERDÚ PARRA, E. (2010): “Íberos en el Castell de Castalla”. En J. L. Menéndez Fueyo, M. Bevià i Garcia, J. A. Mira Rico y J. R. Ortega Pérez (Eds.): “El Castell de Castalla”. MARQ. Museo Arqueológico Provincial de Alicante. Serie Mayor, núm. 8. Alicante, pp.123-145.

ANNEXES
Plànol de localització de les restes. Plànol del dipòsit dels muntons de terra. Fotografies muntons de terra. Làmines de materials. Inventari de materials.

X 702811 Y 4274522

X 702831 Y 4274549

X 702837 X 702811 Y 4274522 X 702828
SIST. COORD.: ED50

Y 4274547

Y 4274514

X 703597 Y 4275252

X 703615 Y 4275255

X 703600 Y 4275229

X 703623 Y 4275230

SIST. COORD.: ED 50

Làmina 1: Imatges dels muntons de terra, al polígon II de Castalla.

Làmina 2: Industria lítica.

Làmina 3: Dalt, ceràmica a mà de l’Edat del Bronze. Baix, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica romana.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful