Está en la página 1de 16

RESTES ARQUEOLGIQUES A LA PLAA DE LA FONT VELLA: UN JACIMENT ARQUEOLGIC?

Juanjo Mataix Albiana Jos Carlos Pardines Castell

Fa dos anys la citada plaa i els carrers prxims van ser alats per complet, per a reposar un nou paviment i crear una nova organitzaci urbanstica. Aprofitant que tota eixa zona estava en obres es van arreglar els desaiges de les cotxeres de lactual edifici de Correus. Aleshores els obrers van fer un tall en mig del carrer justament on acaba el carrer Sapena i comena la Plaa de la Font Vella. Eixe forat allargat tenia un metre d'ample i dos de profunditat, ja que shavia darribar al nivell dels baixos de ledifici per poder traure les canonades del desaiges. Juan Carlos Castell, ve del carrer, va veure que daquell forat s'extreia una terra negra obscura molt bona, que necessitava per a reomplir el seu bancal. Aleshores va demanar que li portaren eixa terra a la seua parcel la. Sense problemes el propietari de la constructora va accedir a porta-li uns muntons, ja que la resta de la terra anava a ser descarregada per camions a un camp del polgon II. Temps desprs, aquest ve va pujar al seu bancal, i mentre sescampava aquella terra negra que li van portar de la Font Vella, va apreciar que apareixien trossos de cermica i restes de slex. Al veure aquelles restes es va estranyar moltssim ja que no era cermica moderna. Ell mateixa va voler consultar-nos sobre aquelles cermiques ennegrides que va trobar, a les quals les vam assignar una cronologia de lEdat del Bronze (2.200-1.500 a.C.).

Coneixedors que evidentment es tractava de restes arqueolgiques de bastant antiguitat, anrem a les terres del ve per comprovar lentitat de la troballa. Una vegada corroborat que apareixien materials, continurem buscant el lloc on els camions havien tirat el restant d' aquella terra. Desprs de parlar en diverses persones trobarem el lloc. Aix de nou, nosaltres marxrem a analitzar la resta de la terra que estava escampada encara en muntons, a una parcel la de polgon II de Castalla. I all de nou, varem trobar ms vestigis

Pel que fa a les restes que vam poder rescatar de la superfcie hem trobat un ampli ventall de vestigis de totes les poques. Hi ha un total de 230 fragments cermics que abasten de l Edat del Bronze fins poca Contempornia, 39 restes de ltics (slex de vegades treballat), 12 fragments metl lics i restes de fauna com algun caragol o algun s d'animal. Ara b, el gran problema d'aquesta troballa ve marcat per la remoci de terres. Hem de tenir en compte que tots els vestigis estan canviats de lloc. Estan alterats de context i per tant no es sap quina era lestrigrafia de tota esta sedimentaci. Esta situaci ens fa pensar vries hiptesis relatives a l'aparici d'aquests vestigis que ms tard seran analitzades.

RESTES EXISTENTS Prehistria Foren les que foren les circumstncies per les quals es form aquest dipsit de restes arqueolgiques, tenim la certesa que aquestes restes materials evidencien, en aquest lloc o als voltants, un poblament de fa ms de 8.000 anys. Moments als quals, els grups humans que poblaren aquestes terres

tenien una economia caadora-recol lectora, ocupant els espais propers a punts daigua mitjanant redudes agrupacions de poblament de carcter tribal. Aquestes societats, de cronologia de finals de l Epipaleoltic (6.100- 5.200 a.C.) comenaren a estar en contacte amb els primers agricultors i ramaders vinguts des de la Mediterrnia, la qual cosa provoc un procs daculturaci que acabaria, a la entrada del Neoltic, caracteritzat per la implantaci de noves tcniques de domesticaci danimals, el cultiu de espcies vegetals, renovades creences, i noves tecnologies, com les primeres cermiques i la pedra polimentada, evidenciant un gran canvi en les formes de vida. Les restes materials que aquests grups ens varen deixar, i dels que tenim presncia al nostre nucli urb sn un total de (39) ltics, on destaquen alguns nuclis de slex, dels quals sextrauen llesques i lmines per poder elaborar tils per treballar tot tipus de matries. Tamb trobem lmines sense treballar i altres retocades, com algun perforador sobre lmina apuntada de vores abatudes i alguns raspadors sobre lmina (Lmina 1). Per altra banda, el segent grup de restes materials ens duen a la prehistria ms recent de les nostres terres, lEdat del Bronze (2.200-1.500/1.400 a.C.). Moments en qu saprecia un augment important de la poblaci mitjanant una multiplicaci de la quantitat de jaciments. Les societats humanes daquest moment es tornen ms complexes respecte a la organitzaci social, i saprecia una estratificaci basada en lacumulaci de riquesa. Apareixen aix grans nuclis de poblament amb una incipient planificaci urbanstica, normalment situats en turons on tindre un major control visual sobre els camps dels voltants, i prop de punts daigua, rius o rambles. L economia s bsicament ramadera i agrria, encara que tamb caaven, amb evidncies dun gran

comer, de la costa a linterior de la Pennsula, don arriben tot tipus de productes des de tots els racons del Mediterrani . La disposici de grans nuclis envoltats daltres de menor entitat, en llocs estratgics, com a punts de control daccs a la Foia de Castalla, tamb ens parla de moments de conflictivitat inestabilitat en aquest territori del Bronze Valenci. Aquest semmarca dins dun procs visible a tota la Mediterrnia. Aquest perode, ens ha deixat als nivells de terres de la Font Vella, una gran quantitat de restes cermiques duna variada tipologia, que va des de les escudelles, duna raci individual de menjar, fins a olles, gerres i cassoles, tant per a lquids com altres productes com el cereal (Lmina 2). Totes aquestes formes sn prpies de contexts domstics, per tant, sidentifiquen com les restes materials dun possible nucli habitat de ledat del bronze, ja siga dalt del tur del castell, com de les faldes del mateix.

POCA ANTIGA: IBERS I ROMANS El material d'aquesta poca est compost per 44 fragments cermics. La tercera part d'aquestes corresponen a contenidors de cermica de tcnica Ibrica feta a torn. La majoria catalogats com a com ibrica. Pel que fa a les altres restes, trobem plats decorats, com s cas del peu de contenidor de lquids. Tamb hi ha fragments informes amb carena i decoraci de semicercles. Pel contrari altres informes apareixen amb la tpica decoraci a bandes horitzontals de tonalitat vermella (Lmina 3). De la cermica estrictament Romana trobem alguns informes tamb comuns, atributs a un context domstic. De fet, dels dos fragments que tenim, un s

duna vora dolleta, mentre que laltre sidentifica com una vora de copa de terra sigilliata Africana. A banda, si es compara la cronologia de la sigillita trobem un paral lel amb altres jaciments de Castalla. Tenim coincidncies als llocs arqueolgics de Cabanyes, Cabeo del Pla i al Castell. En totes elles s'ha trobat esta cermica del segle III- IV d.C. que identifiquen la coetanetat dels llocs. En conclusi, tot aquest repertori cermic d'poca antiga ens va reflexionar sobre una ocupaci de naturalesa incerta que podria datar-se en poca romana baix-imperial, tal i com atesta la cronologia de Sigillita. A ms a ms, les cermiques ibriques sn produccions d poca romana fetes amb la tecnologia tradicional i per tant tamb ens expliquen la cronologia tardana de les restes.

MEDIEVAL I MODERN La majoria de les cermiques detectades corresponen a aquest perode. Hi ha aproximadament un total de 100 fragments que abasteixen des del segle XIII fins els nostres dies. La naturalesa daquest materials no s altra que el procs de creixement urb que ha canviat la nostra poblaci amb la creaci de les primeres cases a extramurs de lantiga vila. Aquest procs, que no ha parat fins als nostres dies, ha ampliat la trama urbana, des de les faldes del tur del castell fins a la planura. Esta situaci, ha donat lloc, a partir de mitjans del segle XX, a la substituci de cases antigues per edificis nous. No s extrany, que entre restes cermiques, ds clarament domstic, de cuina i taula, com sn les vores dolla vidriada, escudelles de pisa blava (loza), incls blau i daurat i gerres dpoca Baix-medieval i Moderna (del segle XIV en avant), apareguen tamb restes constructives, de cases del casc antic que ja no estan, com sillars

o fragments de llut amb empremtes de canya, soluci constructiva que tamb apareix a les voltes de la Torre Grossa (s. XVI). A ms, sn representatives les manises decorades i taulellets cermics, que a banda de la seua funci bsicament constructiva i higinica, ornamentaven les cases de les famlies amb ms recursos econmics de la poblaci, i que encara podem observar a algunes balconades e interiors de les cases senyorials del Carrer Major. Lltim grup de materials formen restes constructives amb una antiguitat que va des de mitjans del segle XX fins a no fa ms de dos dcades, com rajoles, manises, claus i plstics; els quals, probablement ens donen molta informaci sobre la forma de construir de la nostra poca en altres futures. La forma com es van encontrar les restes no ens permet conixer de veritat la importncia de la troballa. s evident, que la situaci on es van trobar va ser de depsit secundari i per tant no tenim una estratigrafia clara. Malgrat que totes les terres estaven remogudes per la seua extracci i posterior distribuci del cami, encara podem plantejar-nos algunes qestions arqueolgiques molt interessants. Amb les dades que disposem s prou arriscat a aventurar-se i descriure una hiptesis concreta. Ms b, cal plantejar-se diverses postures al respecte: Es pot considerar que la deposici de les restes ve condicionada per reblits creats de larrossegament des del vessant sud del tur del castell. s a dir, que aquestos fragments corresponen a una ocupaci, ja des de la prehistria recent, de lespai que ocupa el castell i els vessants ms idnies per a establirse. Aquestos amb el pas del temps han cedit per la erosi fins arribar a aquesta zona. En aquest cas les datacions de les cermiques coincideixen amb les diferents ocupacions al castell per la gran quantitat de slex, de cronologia

molt possiblement epipaleoltica, fa necessria una valoraci diferent . Aquestes restes de pedra tallada ens fan pensar en un taller ltic relacionat amb la presncia dun xicotet assentament hum, que explotaria els punts daigua i la fauna daquestos, i pot ser ocuparia els abrics rocosos, existents en aquells moments, a la zona. Per altre costat hi ha heterogenetat en la conservaci dels fragments, ja que hi ha cermica que si presenta rodament a causa de l'arrossegament, mentre que altres fragments no. Fet que evidencia, que aquest dipsit arqueolgic estaria format per diferents causes, naturals i antrpiques, i no noms relacionades amb la destrucci dun espai, sin tamb per habitar i realitzar les prctiques quotidianes en aquest. Altra postura que no de hem rebutjar s el reomplit amb l'acci humana. Les terres descrites encaixen a la perfecci amb zones de cultiu. Tal volta eixe terreny fou transformat per a plantar horta i les seues terres foren reomplides amb terra d'altre lloc que desconeixem i preparades per a cultivar o per altres activitats. Per de nou trobem que la trinxera tenia un calat de 2 metres, cosa que dificultaria el reomplit de l'rea a eixa profunditat. Tamb cal la possibilitat que siga un reomplit intencionat, es a dir, es dipositen restes en aquella zona a mode dabocador de brossa. Per clar, sha de tenir present que hi ha restes bastant antigues, el que ens indicaria que tota eixa zona seria una abocador permanent a llarg de totes les poques.

Per ltim, es podria parlar d'un jaciment arqueolgic en tota regla. S'ha de tenir en compte l' mplia seqncia cronolgica de les cermiques que abastixen un lnia temporal prou gran, la qual cosa ens parla d una ocupaci continuada del lloc. Sens dubte, la situaci del lloc s estratgica: els dos turonets de penya

blanca per poder controlar el paisatge amb la presncia de recursos hdrics dels voltants, les terres de la planura per a les activitats agrcoles i el tur del castell per a refugiar-se. El problema s que les restes trobades no sn determinants per poder identificar el lloc com una zona d'habitatge en diverses poques, sobretot per la manca destructures de casa o murs de vivendes. Sumat al fet que trobem tot el context arqueolgic remogut sense comprendre la seqncia cronolgica.

En resum, es poden plantejar qestions i debatre les diferents postures perqu totes tenen arguments a favor i en contra. Per sense una intervenci arqueolgica, no es pot saber veritablement que va passar all i com van arribar unes restes de diverses poques a conviure durant anys a la Plaa de la Font Vella, soterrades baix del carrer. s important comunicar esta troballa a la resta del poble perqu es conega, es documente i es tinga en compte cara al futur. s molt important catalogar eixa zona de vigilncia arqueolgica alta, sobretot si mes endavant es pretn alar de nou el subsl d'eixa zona amb la possible remodelaci de l'avinguda. Tamb s important perqu s la primera vegada en la histria de l'arqueologia d'aquest poble que es troben indicis d'ocupaci dins de la trama urbana a dos metres de profunditat. S'ha de tindre en compte la implicaci del centre histric en els esdeveniments histrics de Castalla. Aix, esta troballa obri un nou camp per a l'estudi de la histria de la nostra poblaci encarat als barris ms antics. Ara se sap que hi han altres vestigis al poble a banda del castell, i que s'han de controlar pel potencial arqueolgic a la vista de les troballes.

Aquestes restes van a ser dipositades al Museu Arqueolgic Camil Visedo i Molt dAlcoi. Una vegada realitzades les pertinents accions que ajuden a preservar aquest patrimoni i estudiar-lo, sha donat a conixer al poble, en la justa mida de la seua importncia. I esperem que tornen a Castalla en un futur, quan disposem dun museu que les resguarden.

Bibliografa ABAD CASAL, L (1995): La necrpolis y el rea sacra Agualejas (Monforte del Cid, Alicante). Revista Lucentum. CERD BORDERA, F (1983): Contribucin al estudio arqueolgico de la Foia de Castalla (Alicante). Revista Lucentum, Alicante, pp. 69-90. CERD BORDERA, F (1991):Arqueologia del Castell de Castalla. De lEneoltic a lpoca romana RFMC: 102-103. Castalla. FAIRN JIMNEZ, S. y GARCA ATINZAR, G. (2004): Consideraciones sobre el poblamiento neoltico en la Foia de Castalla. Actes del I congrs destudis de la Foia de Castalla: 207-217. Castalla. FORTEA PREZ, J. (1973): Los complejos microlaminares y geomtricos del epipaleoltico mediterrneo espaol. Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueologa. Salamanca. PASTOR MIRA, A., ORTEGA PREZ, J. R., y ESQUEMBRE BEBIA, M. A. (2010): Estudio de las cermicas medievales del Castell de Castalla. En J. L. Menndez Fueyo, M. Bevi i Garcia, J. A. Mira Rico y J. R. Ortega Prez ibricos de Las

(Eds.): El Castell de Castalla. MARQ. Museo Arqueolgico Provincial de Alicante. Serie Mayor, nm. 8. Alicante, pp.147-166. SOLER LPEZ, L. (1998): 500 anys de agricultura a Castalla. RFMC: 138139. Castalla. VERD PARRA, E. (2004): Castalla Ibrica. Locupaci del Castell de Castalla a lpoca Ibrica a partir de les seues restes materials. Actes del I congrs destudis de la Foia de Castalla: 261-277. Castalla. VERD PARRA, E. (2010): beros en el Castell de Castalla. En J. L. Menndez Fueyo, M. Bevi i Garcia, J. A. Mira Rico y J. R. Ortega Prez (Eds.): El Castell de Castalla. MARQ. Museo Arqueolgico Provincial de Alicante. Serie Mayor, nm. 8. Alicante, pp.123-145.

ANNEXES
Plnol de localitzaci de les restes. Plnol del dipsit dels muntons de terra. Fotografies muntons de terra. Lmines de materials. Inventari de materials.

X 702811 Y 4274522

X 702831 Y 4274549

X 702837 X 702811 Y 4274522 X 702828


SIST. COORD.: ED50

Y 4274547

Y 4274514

X 703597 Y 4275252

X 703615 Y 4275255

X 703600 Y 4275229

X 703623 Y 4275230

SIST. COORD.: ED 50

Lmina 1: Imatges dels muntons de terra, al polgon II de Castalla.

Lmina 2: Industria ltica.

Lmina 3: Dalt, cermica a m de lEdat del Bronze. Baix, cermica ibrica pintada i cermica romana.