38 LA VANGUARDIA

O P I N I

DIUMENGE, 25 MAR 2012

Gabriel Magalhaes

na tarda assolellada. En una universitat lusitana, un professor fa la primera classe de literatura portuguesa a un grup dalumnes nous. El mestre intenta calibrar els coneixements dels joves: Digueu-me el nom dun gran escriptor rus: el que vulgueu. Silenci: tretze silencis. Una noia ms eixerida, de mirada rutilant, sarrisca: Alg amb un cognom acabat en oski. El professor ho intenta una altra vegada: I el nom dun gran escriptor itali?. De nou, tretze silencis. I un dalemany?. La noia aguda contesta: Herman Jos!. Herman Jos s un conegut humorista portugus: surt molt per televisi i a les revistes. Com que de vegades publica llibres i el seu pare s alemany, explica la jove. Al professor li agafa una mena de mareig. Decideix jugar per laltra banda. Digueu-me el nom dalg que hagi fet canviar el mn. Resposta explosiva: Barack Obama!. Aquest encara no sabem si ha fet canviar alguna cosa, comenta el mestre. La classe sesvalota: Doncs laltre, com se deia? Bush!; O el paio aquell de lIraq: Saddam!; O el de Lbia. Una noia que seu a lltima fila suggereix: Adolf Hitler. Simposa a laula un silenci sorprs: s com si shagus esmentat Hammurabi. El professor, caminant entre els pupitres, observa els alumnes. Tots sn valuosssims: cadasc t la seva missi en aquest mn. Estan plens de virtuts, de
G. MAGALHAES, escriptor portugus

El fado del professor

el professor va mantenir amb joves pedagogs, gent activa, generosa i intelligent com Jordi Pujol i Jos Quintano, hi ha una gran preocupaci per la impressionant cavalcada dignorncia que estem organitzant a Occident i que afecta sobretot la joventut. Don ve aquesta epidmia dun analfabetisme que sap llegir i escriure, per que ja no llegeix ni escriu? En primer lloc, de lanomenada societat de la imatge. Fa dcades, tot el que era nou shavia delogiar, i la tasca de lintellectual consistia a trobar la manera ms subtil dadular lindit. Per aix es va posar pels nvols la societat visual. La del cinema, de la televisi, de la publicitat. Avui dia hem descobert que una cultura que viu dimatges mai tindr la mateixa potncia intellectual duna societat assentada en lalqumia de la paraula escrita. Concretament, la televisi s ms nefasta que no ho va ser la Inquisici en JOMA temps passats. Esclar que hi ha excepcions, certs canals i programes, per en general la caixa que va fer canviar el mn provoca un buit cultural que espanta. No crema llibres, sin lintellecte de les persones, cosa que s prou pitjor. El cervell dalg que llegeix es transforma en una font; el de qui noms contempla passivament esclats visuals, en un bassal trist. La glria dOccident va comenar amb Gutenberg i va acabar amb la invenci del comandament a distncia per al televisor. Un altre motiu daquest desastre mental de lactualitat s la manera com ens hem lliurat a aquest accelerador de partcules que s internet. Una cosa que ha transformat en un vertigen la maror financera del mn, les contradanses de la burocrcia i el moviment dels capgrossos de la xafarderia. Per a la vida cultural no li ha donat ms profunditat: senzillament, tot es va convertint en escuma. I molts joves ja noms salimenten de palimpsestos informtics. A ms, no es pot educar sense un horitz de valors clar. Com es pot ensenyar matemtiques a alg sense lamor a lexacta

Don ve aquesta epidmia dun analfabetisme que sap llegir i escriure per que ja no llegeix ni escriu?
veritat de les coses? Es pot parlar i escriure b la prpia llengua sense el sentit tic de la pulcritud? Les coses que sensenyen a qui t una estructura moral sn com rierols que algun dia arribaran al mar. Contrriament, els coneixements que es transmeten a alg sense formaci tica tindran tendncia a esqueixar-se: com aquells llibres mal enquadernats, amb els fulls que es deixen anar i es perden. El professor torna a casa. Li vindria de gust mussitar un fado: aquella can portuguesa tan punyent. Sobretot perqu sap que, quan arribi al pis, la filla estar mirant la televisi. Haur de seure a la catifa, negociar la desconnexi de linquisidor monstrus de la vida moderna: comenar a llegir amb ella. Amb tanta imatge, hem tornat al temps dels jeroglfics. Una mica ms i cadasc de nosaltres viur a la seva caverna informtica dibuixant bisons amb un llapis virtual, daquells que serveixen per signar els rebuts de les targetes de crdit. A Portugal gaireb no ha plogut, aquest hivern: monotonies desrtiques rere el vidre.c

possibilitats. Sn horitzons humans. La ignorncia que denoten no s culpa seva, sin senzillament el resultat dun procs social: amb altres paraules, la seva ignorncia s la nostra ignorncia. Caldr treballar: classe a classe, intentar construir a poc a poc un mnim abecedari cultural. Tot arribar. Ha estat fa poc a Barcelona, aquest professor. Per dialogar amb joves universitaris catalans: ssers humans de la ms alta vlua. Mirades entre somniadores i espurnejants: de fet, cada alumne s un paisatge molt bonic. Entre els contactes que

Jos Ignacio Gonzlez Faus

ay cosas en este mundo ms importantes que Dios, que un hombre no escupa sangre pa que otros vivan mejor. Fa quaranta anys vaig citar aquests versos dAtahualpa Yupanki per comentar que, per un cristi, aquestes no sn pas paraules atees. Sn el resum de la manera com Du sens ha revelat en Jesucrist. Avui, malferit per retallades i tisorades, voldria reprendre aquests versos. No s com ni quan sortirem de la crisi. Fins ara tot el que sens diu o sens fa es resumeix aix: Els rics han estat vivint per sobre de les seves possibilitats financeres i per aix ara els toca als pobres viure per sota de les seves possibilitats humanes. Per aix a Grcia hi ha nens que es desmaien de gana a classe, a Espanya als joves sels obliga a emigrar i ja no diguem a Etipia, a Moambic i daltres. Hi ha diners per optar a lOlimpada, per a la F-1 o el monument als castellers, per no per evitar que a un ciutad se li retardi deu mesos una operaci urgent. No sn xifres: sn ssers humans amb necessitats, sentiments i possibilitats com les meves, i dolors molt superiors als meus que, a ms, es veuen menystinguts i menyspreats com si la culpa fos seva. El decleg del Du bblic manava no matar; al decleg del du Capital el cinqu manament sembla que s beneir el que tassassina.

Crear esclavitud
No em voldria acarnissar amb poltics i economistes, tot i que sorprn que, si coincideixen en el fet que per crear ocupaci cal reactivar leconomia, desprs prenguin mesures que tendeixen a desactivar-la. Ja entenc que no spiguen com cal actuar, perqu la situaci s tan nova com la dels dies que acabava daparixer la sida: malaltia desconeguda que necessitava molta investigaci i de la qual noms se sabia que era conseqncia duna bombolla o desgavell drogosexual, que es propagava gaireb a la velocitat de la llum i que els qui ms la pagarien serien els pobres. Parlant de la sida, sospito que els nostres governants van fer dues orgies sense preservatius que ens han portat a lactual sndrome dimmunodeficincia econmica: la creaci precipitada de leuro (cal llegir el que sen deia aleshores!), i fer servir els diners del ciutad per socrrer els bancs, cosa que converteix el deute privat en pblic Ja entenc que els nostres governs visquin en lembolic, com va dir Rajoy, per veig molt criticable el contrast entre la prepotncia que tenia quan era a loposici (Vost vagi-sen, que aix ho arreglo jo...; no sescudi en Europa) i la modstia dara que governa, agenollant-se davant Europa i afrontant profecies datur i decreixement tan dolentes o pitjors que les dabans. O el contrast de laltre, reclamant sobirania per al poble catal per desprs (en vista de decisions molt serioses que afectaven aquest poble), prendre-les ell tot sol sense consultar el poble: Tot contra el poble per sense el poble: sembla que s la nova Illustraci. Comprensiu amb la perplexitat dels poltics, tenen clar a qui cal afavorir, encara que dubtin de com fer-ho: afavorir el capital abans que el treball. Rajoy, pronosticant-se una vaga general, i Guindos, asPer si les reformes sn agressions del capital al treball no s noms perqu els autors pensin aix, sin perqu vivim en un sistema muntat sobre una agressi daquesta mena. Si el banc em deixa diners i no els hi torno, t dret a quedar-se el que s meu i a continuar exigint-me ms. Els que van deixar els diners en una caixa o en un banc i no els els han tornat no tenen dret a res. Si aix no s una agressi, que baixi Du i ho vegi. O b parlar de sou just, que s una incoherncia barroera perqu el que necessita el capital sn sous com ms baixos millor, i que es puguin quedar aix per por de perdre aquests cntims. LEsglsia ensenya la prioritat del treball abans del capital: el treball sempre s una causa eficient primria, mentre que el capital noms s un instrument (Joan Pau II). Per aix s noms des duna idea de Du que ni els bisbes no comparteixen. Vist des de Wall Street, el treballador noms s una eina. I les eines no tenen dignitat. Em titllareu dignorant o danalfabet econmic, per tenia una germana bessona que va morir de cncer per un error mdic ben clar. En comunicar-li el diagnstic fatal es va limitar a exclamar: Potser no en s, de medicina, per quan dic que una cosa em fa mal s perqu men fa. I al metge no li feia mal. Em fa por que als nostres metges econmics tampoc no els faci mal.c

Els poltics tenen clar qui afavorir, encara que dubtin de com fer-ho: el capital abans que el treball
segurant una reforma laboral molt agressiva, van deixar clar que preparaven una agressi del capital al treball, que no desapareix encara que la reforma tingui mesures acceptables. Sha acabat aix de governar per a tothom: es governa per al capital insaciable i es dissimula parlant de crear ocupaci quan es pretn crear esclavitud. Lesclavitud sempre ha estat necessria perqu uns quants visquin b, i va ser un error de cristianismes i humanismes entestar-se a suprimir-la.