Está en la página 1de 1

el de vuit DIVENDRES, 2 DE MAR DEL 2C12

OPINI
necessriament prdues! Pen
seu, sin, en els beneficis es
candalosos dalguns bancs. Per
tant, acomiadaments a dies
per tothom. Aix crear ocu
paci? Si les empreses poden
allegar descens de vendes o
de producci durant un temps
determinat podran abaixar
unilateralment el salari dels
seus treballadors. Penseu, aqu
al Peneds, en el sector turstic
o en determinats productes de
temporada. I si alg pot pensar
que els convenis collectius ens
protegeixen, res de res! A partir
dara, la mateixa situaci per
metr no aplicarlos.
I els acomiadaments col
lectius? La darrera paraula la
tenia lautoritat laboral, la Ge
neralitat. A partir dara aplica
ci unilateral per part de lem
presa. I qu ha fet el govern
dels millors? Donarhi suport
incondicional, de la m, com
sempre, de lincombustible
Duran i Lleida. s una reforma
realment greu. Acomiadament
lliure, modicacions de salaris
i jornades, contractes per for
maci sense dret a obrir la boca,
aturats penalitzats encara ms,
expedients manu militari...
Agents socials i Generalitat es
combrats i treballadors al ser
vei del capital. Res ms.
Sha dincentivar locupaci, no
abaratir lacomiadament. Sha
de formar els aturats, no fer
los escombrar carrers. Tenim
davant nostre molta feina. Ens
hi ajudes?
Josep lvarez
Secretari dAcci Sindical
dERCPeneds
Agrament
La Societat Coral El Peneds
El Coro vol agrair a totes les
corals locals la seva participa
ci en la Trobada de Corals de
Vilafranca, que va tenir lloc el
passat dissabte de mar al
Casal Societat La Principal i
que va ser un xit.
Igualment, tamb vol agrair la
collaboraci de lAjuntament
de Vilafranca, el Consell Co
marcal de lAlt Peneds, la
Generalitat de Catalunya De
partament de Cultura, la Fe
deraci de Cors de Clav i el
patrocini de Caixa Peneds
Obra Social, aix com de les
empreses que han donat su
port a lacte.
A tots i a totes, moltssimes
grcies.
La Societat Coral El Pene
ds El Coro
Vilafranca
En Joan Bigaire i Jaume
Palau, dos grans amics,
dos grans penedesencs.
Aquesta setmana he tingut la
dissort, com molts penede
sencs , de perdre dos amics, en
>> Ve de la pgina anterior
Fe derrades
Larticle de gastronomia de ledici
passada que parlava del Restaurant
Cal Diari de Sant Mart Sarroca
anava rmat com a Joan Mitjans i el
nom correcte seria Jaume Mitjans.
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals (Redacci
El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Experts
Si hi ha una paraula que em
molesta, aquesta s ex
perts. Si hi ha un mot del
qual sabusa, aquest s ex
perts; perqu, si hi ha una
cosa difcil de trobar, s un
expert.
Malgrat els mediocres i grisos
temps que vivim, ara resulta
que el mn est farcit dex
perts. Nhi ha un munt, no
importa el camp, la matria o
la disciplina de qu es tracti...
Em pregunto com s possible
que haventhi tants experts
com hi ha en qualsevol cosa,
el mn vagi tan malament...
s paradoxal. Fixemnos en
el camp de leconomia. Con
tnuament sentim coses com:
els experts en macroecono
mia opinen..., els experts en
mercats exteriors diuen...,
els experts en mercats fi
nancers aconsellen.... s
impressionant. Sorprenent,
si tenim en compte que una
de les coses que pitjor funci
ona s leconomia... i que cap
daquests experts ha sabut
preveure el desastre econ
mic planetari. Aix s, sempre
donen opinions i consells des
prs, s a dir, a misses dites. El
ms esferedor s veure com
tothom sempassa el que diu
sense ni tan sols una paraula
de rebuig. Ni una crtica, cap
dissentiment. s un trgala
que noms li falta una or
questra simfnica amb cam
panes per elevar a la trans
cendncia all que noms
sn paraules dargot buides i
que ning no entn, excepte
els experts, si s que les en
tenen. Curiosament, els que
ms cas fan dels experts,
especialment dels experts
econmics, sn els poltics.
Prou curis s tamb que
lnic camp que no compta
amb experts s, precisament,
la poltica.... potser per qu
qualsevol hi pot entrar?
Crec que el mn est ms
malalt del que ens pensem.
Ni tan sols sap el significat
veritable i ls correcte dun
mot com aquest. En qualse
vol camp o disciplina un ex
pert s rara avis. Una perso
na extraordinria. Difcil de
trobar.
Perqu els lectors es facin
crrec, un expert s ms que
un cientfic i que un especia
lista. Mentre el cientc est
al servei del seu coneixement,
lexpert s mestre dun conei
xement. Mentre lespecialista
es concreta en un camp cient
c, lexpert exhibeix capacitat
per la seva experincia i inte
graci de coneixements variats,
tot expressant judicis perti
nents, s a dir, exhibeix saga
citat. I, per ltim, lexpert es re
vela com un comunicador. Per
tant, un expert s aquell que
excedeix en coneixements a
un cientc, s ms saga que
un especialista i sap comuni
car. Crec que el mn est ple
despecialistes, no dexperts.
I que quan anomenem els se
gons, en realitat ens estem
referint als primers. Aquesta
s la confusi. Categoritzem
dexpert a qui no ho s. Li do
nem poder i el convertim en
referncia, en prescriptor so
cial. No sactua segons la ideo
logia o la conscincia, sin se
guint lopini dexperts que
no ho sn. Experts al servei
dinteressos concrets, aliens a
linters general. Aix ens va.
Fa uns mesos, els experts
duna daquestes maledes
agncies de qualicaci eco
nmica gaireb acaben amb
la credibilitat econmica
dels Estats Units, pas que
va estar a punt de la suspen
si de pagaments... Clar, que
qui va permetre i promo
cionar lexistncia de tals
agncies foren els mateixos
integrants de les forces pol
tiques. Els va estar ben em
pleat. Per necis.
Malgrat els
mediocres i
grisos temps
que vivim, ara
resulta que el
mn est farcit
dexperts
La mama est capficada. Ho
noto perqu se li fa una arru
ga al front, entre els dos ulls i
aix noms li passa quan est
enfadada o quan t alguna pre
ocupaci. Porta unes setma
nes que noms t un tema de
conversa: lescola dels grans.
En parla amb el papa llarga
ment, cada vespre, desprs de
sopar i abans de qu em por
tin a dormir. De fet, en parlen
i anoten coses a lordinador.
Que tinguin extraescolars
s positiu, s molt vella, t
poca llum, aix s negatiu.
Sento que diuen.
Quan em poso al llit penso en
aix de lescola dels grans. No
acabo dentendre tanta preo
cupaci. De fet, cada dia quan
em porten a lescoleta passo
per davant duna escola dels
grans i magrada el que hi veig:
nens i nenes que entren cor
rents, un pati molt ms gran
que el de la llar, amb porteries
i uns pals amb unes cistelles
a dalt. Avui s diumenge i la
mama mha dit que la setma
na que ve cada dia a la tarda
anirem dexcursi a una esco
la dels grans. Aix danar dex
cursi magrada.
Sn les : i avui em re
cullen a la llar la mama i el
papa. B! Anem dexcursi!
Tot i aix, no les tinc totes, la
mama segueix tenint larruga
al front i el papa est enganxat
al mbil, es veu que ha hagut
de plegar abans de la feina i t
coses pendents. Ens trobem
els pares de la Mariona, tam
b vnen dexcursi. Que b,
podr jugar amb la Mariona!
Ja arribem a la porta de la pri
mera escola dels grans i hi
ha molts nens i nenes com jo,
alguns els conec, del parc, de
la piscina, de la llar; daltres
no els havia vist mai. I tamb
molts pares i avis, i algun ger
m gran amb cara de pomes
agres. Tot s molt gran, i te
nen murals a les parets, amb
dibuixos molt ben pintats. I
ens reuneixen al menjador.
s enorme, no com el de la
llar, que s petit perqu shi
queden pocs nens. I parla una
senyora i explica coses que no
entenc amb paraules estra
nyes com projecte educatiu,
escola intrusiva, comunitat
educativa, lnies, el claustre,
el currculum, extraescolars.
Desprs anem de visita i ens
ensenyen les classes de P.
Sn com les de la llar, per una
mica ms grans i amb ms tau
les i cadires. Sn guatxis.
s divendres i per ha acabat
lltima excursi a lescola dels
grans. Que tagrada aques
ta escola, Nria, em diu el
pare mentre em porta al coll.
Si, mha agradat molt. Cada
dia mha preguntat el mateix
i cada dia li he respost igual.
Ja tenen prou maldecaps com
per haver dafegir una colum
na ms a aquell quadre que
tenen a lordinador per anotar
les meves preferncies.
Torna a ser diumenge i sobre
el moble del menjador hi ha
un full que es veu que dem
hem de portar a lAjunta
ment. Mentre prenen el caf
la mama agafa el paper i el
papa obre lordinador. s un
moment important, sembla.
Anoten les escoles que ms
els hi han agradat, de ms a
menys. Ja est fet, creuem
els dits, segur que anir b,
li diu el pare a la mare, que
t larruga del front menys
marcada.
A lescoleta hi he estat noms
dos anys, a lescola dels grans
hi estar molts ms. All em
far ms gran, tindr molts
mestres i far amics. Mense
nyaran a llegir, a escriure i ani
r de colnies. Els pares volen
que hi estigui b, que apren
gui molt, que tot em vagi b.
Els faig un pet als dos i els dic
que tinc ganes danar a lesco
la perqu aix tindr anys i
podr cordarme les sabates
sola. Sembla que els ha fet
grcia la resposta i la mama ja
no t larruga al front. Mesti
ro al sof per mirar els dibui
xos i penso que si lany que ve
vaig a lescola ja no haur de
repetir aquestes excursions
avorrides i plenes de paraules
estranyes: intrusiva, currcu
lum, projecte educatiu, matri
culaci, preinscripci, ...
Lescola dels grans
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Penso que si lany
que ve vaig a
lescola ja no haur
de repetir aquestes
excursions
avorrides i plenes
de paraules
estranyes:
intrusiva,
currculum,
projecte educatiu,
matriculaci,
preinscripci, ...

También podría gustarte