UD3:Reg per difusi i aspersi

UD3:Reg per difusi i aspersi

1. CABAL, PRESSI, PRDUES DE CRREGA 1.1- Cabal: quantitat daigua que passa per una canonada o surt per un emissor en un temps determinat.

23 l/s = 82,8 m3/h 85 l/min =5,1 m3/h

845 m3/h = 234,72 l/s 570 m3/h = 9500 l/min

UD3:Reg per difusi i aspersi

1. CABAL, PRESSI, PRDUES DE CRREGA 1.2. Pressi: fora exercida sobre una superfcie determinada.

1atm = 1 Kg

cm 2

= 10m.c.a. = 0,1MPa = 1bar

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.3. - Prdua de crrega: prdua de pressi entre dos punts de la installaci.

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.3. - Prdua de crrega

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.3. - Prdua de crrega

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.3. - Prdua de crrega
Canonada amb una sola sortida

Canonada amb diverses sortides

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.3. - Prdua de crrega
Factor de Christiansen

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.4.- Determinaci del cabal

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.4. - Determinaci del cabal

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.5. Elevaci de laigua

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.5. Elevaci de laigua Altura geomtrica daspiraci

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.5. Elevaci de laigua Altura geomtrica dimpulsi

UD3:Reg per difusi i aspersi

1.5. Elevaci de laigua

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

10

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

11

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI

12

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Canonades de PVC

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Canonades de PVC

13

CANONADES DE PVC

CANONADES DE PVC

14

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Accessoris de PVC

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Accessoris de PVC

15

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Canonades de polietil (PE)

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Accessoris de polietil (PE)

16

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI Accessoris de polietil (PE)

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI ACCESSORIS

17

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI ACCESSORIS

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI VENTOSES: - Purgadores

18

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI VENTOSES: - Bifuncional

UD3:Reg per difusi i aspersi

2. CANONADES DE REG, ACCESORIS I CONNEXI VENTOSES: - Trifuncional

19

UD3:Reg per difusi i aspersi

VENTOSES

UD3:Reg per difusi i aspersi

VENTOSES

20

UD3:Reg per difusi i aspersi

VENTOSES

UD3:Reg per difusi i aspersi

VENTOSES

21

VLVULES
1. De control del cabal:

VLVULES
2. Hidruliques:

22

VLVULES
3. Volumtriques 4. Electrovlvules

VLVULES
5. De retenci:

23

MEDIDORS DE CABAL

MANMETRES

24

UD3:Reg per difusi i aspersi

UD3:Reg per difusi i aspersi

UD3:Reg per difusi i aspersi

UD3:Reg per difusi i aspersi

UD3:Reg per difusi i aspersi

No es adequat utilitzar-lo amb aiges salines

Aspersors
Rotatoris: gir complet. Regulables angle gir. Regulable arc.

Difusors
No tenen elements mbils que giren. Regulable angle de reg.

Avantatges en ls daspersors
Permet regar uniformes. terrenys ondulats o poc

En gran varietat de sls: sorrencs, argilosos, ... Molt til en les primeres fases de desenvolupament de les plantes: regs lleugers i freqents. til per a regs de socors i antigelada.

Avantatges en ls daspersors
Permet rentat de sals: capes ms profundes. Aplicaci de fertilitzants i tractaments qumics amb laigua. Automatitzaci. Millor aprofitament de laigua. Eficincia al voltant del 80 %.

Inconvenients

Elevat cost de la installaci. En alguns malalties. cultius, augmenta la el risc de del

El vent pot dificultar repartiment de laigua.

uniformitat

Aigua salina: cremades en fulles i flors.

Reg per microaspersi i nebulitzaci

Distribueixen laigua en forma de pluja cap a la zona de sl ocupada per les arrels. Uniformitat de reg. Llocs amb degoteig. dificultat dinstallar

Arbres, massissos de flors, rosers.

Reg per microaspersi i nebulitzaci

Microdifusors o nebulitzadors

Totes les seves parts sn fixes. Aigua en forma de nvol de petites gotes. Espais tancats: hivernacles o vivers. Efecte mist. Rosers i bardisses: a ras de sl.

Humidificadors

Espais humits en ambients tancats. Escalfen laigua i lemeten en forma de vapor.

4. TIPUS DASPERSORS I DIFUSORS

4.1. ASPERSORS: Distribueixen l'aigua en forma de pluja. Cos central i un o ms broquets. Moviment rotatori.

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: a) Dimpacte: - Gira per limpuls del raig daigua sobre un bra oscillant que es desplaa i torna a la posici inicial mitjanant una molla. Al tornar a la posici original, el bra colpeja el cos de laspersor -> lleuger gir.

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: a) Dimpacte: - Un o ms broquets. Motriu: el que produeix el raig que impacta sobre el bra. - Llaut, bronze o plstic resistent a la fricci.

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: a) Dimpacte:

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: b) De turbina: - Gir continu per mecanisme dengranatges. - Distribuci ms uniforme que en els dimpacte. - Treballen amb altes pressions i subministren cabals elevats. - Ms utilitzat en jardins.

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: b) De turbina o engranatge:

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

1. SEGONS EL MECANISME DE GIR: c) Rotatius o de reacci: la reacci al canvi de direcci del moviment de laigua el fa girar. Sutilitza en jardineria, horticultura i vivers.

10

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

2. SEGONS LA FORMA DE COLLOCAR LASPERSOR:

a) Aeris: sobre tubs portaspersors o sobre patins

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

2. SEGONS LA FORMA DE COLLOCAR LASPERSOR:

b) Emergents: es colloquen soterrats i a linici del reg pugen degut a la pressi de laigua.

11

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

2. SEGONS LA FORMA DE COLLOCAR LASPERSOR:

b) Emergents:

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

3. SEGONS LA GEOMETRIA DE LREA MULLADA:

a)Circulars: - Laigua es distribueix formant cercles. - Es colloquen a linterior de la parcella.

12

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

3. SEGONS LA GEOMETRIA DE LREA MULLADA:

b) Sectorials: - Sols giren un cert sector circular. - Es colloquen als cantons de les parcelles. - Existeixen amb angles prestablerts (90, 180, 270) i regulables (de 0 a 360)

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

4. SEGONS LA PRESSI DE TREBALL:

a) De baixa pressi: fins a 1,5 kg/cm2 i radis mullats fins a 12 m. - Jardineria, antigelada. hortalisses, fruiters i reg

b) De mitjana pressi: entre 1,5 i 4,5 kg/cm2 i radis de 12 a 25 m. - Cultius extensius i camps desport.

13

CLASSIFICACI DELS ASPERSORS

4. SEGONS LA PRESSI DE TREBALL:

c) Dalta pressi: superior a 4,5 kg/cm2 i radis de fins a 50 60m. Canons de reg. Grans parcelles i cultius poc sensibles a limpacte de les gotes.

4.2. DIFUSORS:
Distribueixen laigua igual que els aspersors: pluja. No tenen elements mbils. Necessiten menor pressi per al funcionament. Tiren major quantitat daigua per m2 regat. El radi dabast s menor.

14

DIFUSORS

5. DISTRIBUCI DE LAIGUA SOBRE EL SL

No uniforme. Varia segons la distncia a laspersor. Zona ms prxima ms quantitat daigua.

15

5. DISTRIBUCI DE LAIGUA SOBRE EL SL

Distribuci de cada aspersor depn de: - Dimensions del broquet - Dispersi del raig daigua - Pressi de treball - Condicions de vent

5. DISTRIBUCI DE LAIGUA SOBRE EL SL

Pressi massa baixa: distribuci poc uniforme. Pressi massa alta: gotes massa fines prop de laspersor.

16

5. DISTRIBUCI DE LAIGUA SOBRE EL SL

Condicions de vent

MARC DE REG
Distncia que existeix entre dos aspersors contigus del mateix ramal daspersi i entre dos ramals. Quadrat o real Rectangle Triangle o a portell

17

MARC DE REG
Quadrat o real.

MARC DE REG
Rectangular.

18

MARC DE REG
Triangular o a portell.

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes estacionaris: Sistema mbil Sistema semifix: De canonada mbil De canonada fixa Sistema fix o de cobertura total: Permanent Temporal

19

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes estacionaris: Sistema mbil

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes estacionaris: Sistema semifix: De canonada mbil De canonada fixa

20

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes estacionaris: Sistema fix o de cobertura total: Permanent Temporal

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes de desplaament continu: Pivot. Lateral davan frontal o ranger. Canons de reg.

21

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes de desplaament continu Pivot

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes de desplaament continu Lateral davan frontal o ranger.

22

6. CLASSIFICACI SISTEMES ASPERSI

Sistemes de desplaament continu Canons de reg

Criteris per a lelecci dun sistema daspersi

Parcelles petites o irregulars: sistemes fixos. Sistema semifix: cada vegada sutilitza menys. Laterals avan frontal: parcelles rectangulars gran longitud. Alta uniformitat de reg amb baixa pressi. Pivot: adaptable, mbil, baixa pressi. Canons reg: menor inversi, ms facilitat de maneig i manteniment.

23

7. DISSENY DEL REG PER ASPERSI

Tipus de sl, quantitat i qualitat de laigua, clima i cultius, topografia i dimensions zona a regar. Cost installaci, installaci. viabilitat i maneig

Planificaci i clcul hidrulic

7. DISSENY DEL REG PER ASPERSI

DUES FASES: Disseny agronmic: quantitat daigua que requereix el cultiu en poca de mxima necessitat, temps de reg, etc. Disseny hidrulic: dimensions components installaci

7.1 Disseny agronmic

Necessitats daigua ET = ETr x Kc Per al reg per aspersi: ETr x 1,15

7.1 Disseny agronmic

Es calcula lET de cada mes, multiplicant lETr de cada mes per 1,15 i pel KC corresponent. Evapotranspiraci de Disseny (ETd): ser el valor major de les ET calculades.

7.1 Disseny agronmic

ETd s igual a les Necessitats Netes de reg: quantitat daigua que necessita el cultiu per no disminuir el seu creixement en perodes de mxima necessitat.

7.1 Disseny agronmic

Necessitats Brutes de reg: quantitat daigua que cal aplicar per a que desprs de les prdues daigua que es produeixen el cultiu tingui les Necessitats Netes de reg.

NecessitatsBrutes =

Necessitats _ Netes 100 Eficincia _ aplicaci

7.1 Disseny agronmic

Exemple: en el disseny duna installaci de reg se sap que ETd s 9,7. Si sestima que leficincia de laplicaci s del 85% les Necessitats Brutes de reg seran:

NecessitatsBrutes =

9,7 100 = 11,4mm / dia 85

7.1 Disseny agronmic

7.1 Disseny agronmic

7.1 Disseny agronmic

7.1 Disseny agronmic

7.1 Disseny agronmic

7.1 Disseny agronmic

SUPERFCIE REGADA

S = Da Da

S = Da Dr

S = Da Dr

PLUJA MITJANA DEL SISTEMA

Intensitat de pluja que saplica amb una installaci de reg per aspersi.

PlujaMitjana (mm / h) =

Cabal (l / h) Superfcie(m 2 )

TEMPS DE REG
Temps que ha destar funcionant la installaci per aplicar les Necessitats Brutes de Reg.

Temps( h) =

NecessitatsBrutes Re g (mm) PlujaMitjana (mm / h)

EXERCICIS

EXERCICIS

EXERCICIS

EXERCICIS

10

EXERCICIS

7.2 Disseny hidrulic

Determinar les dimensions de tots els components de la installaci: Aplicar laigua necessria en qualsevol de les fases de cultiu. Laplicaci sigui el ms uniforme possible.

11

7.2 Disseny hidrulic

7.2 Disseny hidrulic

12

7.2 Disseny hidrulic

Equilibri: Estalvi daigua, increment producci Cost de la installaci. Coeficient duniformitat: indica la uniformitat d'infiltraci de laigua a la parcella. Sempre ha de ser major o igual al 75%.

7.2 Disseny hidrulic

13

7.2 Disseny hidrulic

7.2 Disseny hidrulic

Exercici: En un ramal daspersi es mesuren els cabals de tots els seus aspersors. El cabal mxim i mnim obtinguts sn de 1100 i 990 l/h, respectivament. Si el cabal mitj de tots els aspersors del ramal s de 1050 l/h. Comprovar si la uniformitat ser bona.

14

7.2 Disseny hidrulic

CabalMax CabalMin = 1100 990 = 110l / h
CabalMitj 10 10 = 1050 = 105l / h 100 100

CabalMax CabalMin > 10%CabalMitja

Per tant amb aquests cabals no tindrem una bona uniformitat. Per a que el cabal sigui uniforme la diferncia de pressi al llarg del ramal no ha de ser major del 20%.

Exercicis

15

Exercicis

16