Está en la página 1de 40

Renou

N 72
ARTICUL
PORTADA PORTADA INTERIOR SUMARI PRESENTACIO EDITORIAL ACTIVITATS C.V. CONSTITUCIO DE CADIS

SUMARI
AUTOR
Tipic raco de Vilafames Publicitat Diputacio CS Ferrando Ferrando Gonzalo Romero Casaa Ferrando Jos Vicente Gmez Bayarri

3
PAG.
1 2 3 4 5 6a8 9 a 10

ERMITA DE SANT NICOLAU DE BARI. CASTELLO Joan Benet Rodrg. i Manzanares EL MODERNISME EN CASTELLO: CARACTERISTIQUES I PROTAGONISTES BASES PREMI OBRA LLITERARIA 80 ANYS DE CLAUDICACIO I SUBORDINACIO LLINGSTICA

11 a 12

Albert Cuadrado de la Flor Redaccio

13 a 15 16

Juli Moreno Moreno

17 a 18

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCI I DE LES MENTIRES DE LO CATAL. (I de IV) Federico Bonillo Vigo GRAMATICA VALENCIANA CRISTIANES VALENCIANES DE 1239 (i II) EL LLOP PRETENCIOS (UN CONTE) LA LENGUA DEL 9 DE OCTUBRE GARROFERA, AMIGA VELLA HUMOR VALENCI/ ELS ESQUETS HYBRIS LES PEDRES DE LA NOVA PLAA MAJOR/ REFRANS NO ES ESTE YA EL POBLE VELL, QUE ES ATRE ALACANT POESIA HISTORIA LLENGUA VALENCIANA PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPS GASTRONOMIA/SOLUCIO ALS PAS SATEMPS CONTRAPORTADA INTERIOR CONTRAPORTADA :Defengam lo nostre Josep M. Guinot i Galn Agusti Galbis Cordova Josep M. Guinot i Galn Ricardo Garca Moya Manuel Casaa Taroncher

19 a 21 22 23 a 25 26 27 a 28 29

Alberto Guallart/ Antoni Ruiz Negre 30 Nelo Sols Martnez Xavier Gimeno Alonso/ Carlos Ros 31

32

Oscar Rueda i Pitarque

33 a 34 35 36 37 38 39 40

Joan Benet Rodrg. i Manzanares Josep Boronat Gisbert Ferrando/J.L.Corts M.L.Garca/ J.L.Corts Publicitat Ajtt. CS Redaccio

PRESENTACIO

Renou

Associacio Cultural CARDONA VIVES Carrer dEnmig, 23, 9e, 27 12001 Castello. Regne de Valencia Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468. Apartat Correus: 545 (12080, Castell).
La seu permaneix normalment oberta, de 7 a 8 de la vesprada, els primers i tercers dillunsos de cada mes.

Bones Festes!
RENOU N 72 MAR 2012
Revista cultural gratuta. Publicacio quatrimestral. EDITA: Associacio Cultural Cardona Vives Director: Gonzalo Romero Casaa Coordinador: Fernando Masip Loras Consell assesor i montage: Jos Lus Corts Rafael Ferrandiz Vicent Meneu Fernando Puig Miguel Snchez Enrique Sanchis Disseny/maquetacio: Chimo Troncho, Disseny Impressio: Color Impres Redaccio i administracio: Carrer dEnmig, 23, 9e, 27 12001 CASTELLO Tfn.i Fax: 964 200 468 www.cardonavives.com Deposit Llegal: CS-1-1987 NOTES: *Esta revista esta escrita seguint les Normes dEl Puig. *LAssociacio Cultural Cardona Vives, no subscriu, necessariament, el contingut dels articuls publicats en RENOU.

COMENTARIS:
n el Renou anterior parlavem de lestiu i ya han passat les festes de Nadal i estem en les portes de la Magdalena i Falles. El temps tot ho agrane i, gracies a dell, la vida continua. La Cardona Vives ha tingut la sort de ser agraciada en un premi de pedrea de la Loteria de Nadal (per cert, per segona vegada en pocs anys). Si alguna persona t paperetes premiades pot tocar a la nostra seu i deixar el seu telefon. En estos temps de crisis ha vingut be este consol que sap a Gloria al costat de rebaixes en sous a funcionaris, aument dimposts i a un paro que no decau. Cap preguntar-se no haguera segut mes adequat comenar a reduir els despilfarros de certes autonomies en unes embaixades que no representen a Espanya? No sabem si les rebaixes han afectat als sous millonaris de lAVLL. Considerem positiva liniciativa de certes persones del mon valencianiste en la creacio de Convencio Valencianista Valencianisme 2012. El seu carcter personal permitira juntar a persones que, perteneixent a atres associacions, senten la crida de lunitat tan necessaria. Tristor i vergonya per rebre en lUniversistat Jaume I La flama de la llengua catalana. Ha tornat a escomenar la pagina web de C.V. En el capitul de Activitats estan reflectits els actes que anem desenrollant. En el numero anterior de Renou ya exponiem les previsions per al any en curs. Destaquem la celebracio de la Nit dels Fadrins que tindra lloc, si Deu vol, el 1 de Juny. Vos esperem. Ferrando

PER QU ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE CARDONA VIVES?


* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencianes, des dAlacant fins Castello passant per Valencia, com un conjunt de pobles que formen lactual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia. * Per nomes 25,- euros a lany (menors de 30 anys, 10,-), pots: Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana. Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat. Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del Regne de Valencia. Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cursets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...). FER-SE SOCI DE CARDONA VIVES ES DEFENDRE ELS VALORS VALENCIANS DE CASTELL

PORTADA: TIPIC RACO DE VILAFAMES. (Castell). Regne de Valencia


(Fotografia cedida pel Patronat Provincial de Turisme de la Diputacio de Castello.)

Renou

EDITORIAL

EDITORIAL

Gonzalo Romero Casaa


President de la A.C. Cardona Vives
poder ser tamb una miqueta ms lliures, podrem participar tots els que considerem oport estar presents en un event que busca que tots aquells, que des de el respecte, la llibertat, la tolerncia, i diferents idees i ideologies, pero tenint com a base que sentim que els valencians tenim una cultura, un idioma, una histria una manera de ser prpia, ens reunim i raonem sobre que s i cap a on va eixe moviment.

ra un dilluns...en el que la Junta de la Cardona Vives estavem reunits abordant i treballant els diversos temes i ocupacions sobre els que versa la nostra activitat, i que sempre duna manera o atra estan lligats a la lluita en pro de la defensa dels valor culturals i identitaris de esta gran terra la de Castell, i eixe histric Regne de Valncia de la que formen part tots aquells que som o ens sentim deste territori que des de Sant Rafel del Riu a Pilar de lHoradada ens dona la personalitat valenciana sense la que entendriem lo que som. Eixe dilluns desprs de prou de temps tornava a ploure en la capital de la Plana, i tamb ho fea en casi en tot el territori valenci...era un dia per a quedar-se en casa, pero all estavem els membres de la nostra Junta, com sempre en alegria i camaraderia, adems esparavem la visita duns amics del nostre moviment sociocultural, el valencianisme, la veritat s que pensavem que en lorage que estava fent, possiblement haurien decidit pospondre el seu viage.

Sempre he pensat que des de la diversitat, la pluralitat, des de la comprensi, i la flexibilitat, entenent diversos punts de vista i formes dactuar i sempre tenint una base slida es poden portar a bon port moltes idees certes i autntiques, i les diverses maneres dentendre culturalment la valenciania com algo nostre fet per nosatros, per generacions de valencians i valencianes que han poblat la nostra terra, es bsic per a mampendre un cam duni des de la diversitat, des del respecte i des de la pluralitat diD. Gonzalo Romero, president de C.V. Nit entrega premis Fadrins-C.V. 2011. dees. Foto: J. J. Gmez Per aix considere que el cam que tal vegada sescomence la semana final de mar, desprs de les festes de la Magdalena i de les Falles, pot ser un punt dinflexi que ilusione i ens fasa particeps dun treball com que cada u des de la seua manera de ser aportar per a mantindre la flama duna identitat la nostra, la dels habitants del histric Regne de Valncia, que entre tots i per a tots devem preservar.

Lo cert es que a mitat reuni sentiren el timbre de la nostra seu en el carrer dEnmig...i all aparegueren des de Montroy, Albal i Gandia, venien estes tres bones persones, hmens de be que continuen enamorats de la seua terra i que estan invertint molt desfor en organisar una convenci valencianiste per ad este mes de mar en el que previ pago per aixina

Renou
[1926] Articul 10 del Real Decret de la RAE: La Real Academia Espaola se compondr de cuarenta y dos Acadmicos numerarios, ocho de los cuales debern haberse distinguido notablemente en el conocimiento de las lenguas espaolas distintas de la castellana, distribuyndose de este modo: dos para el idioma cataln, uno para el valenciano, uno para el mallorqun, dos para el gallego y dos para el vascuence.

ACTIVITATS

Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES


Orde cronologic dalgunes activitats organisades o en participacio de lAssociacio Cardona Vives
* 06-10-2011. Assistencia a la celebracio dAccio de Gracies en el Grau de Castello, Parroquia de Sant Pere Apostol, pels 50 anys de servici pastoral de MOSSEN FRANCISCO MART GASULLA. Ordenat sacerdot als 23 anys, celebr sa primera missa el 2 de novembre de 1954. El 1 dagost de 1961 sincorpor com Vicari a la parroquia de Sant Pere Apostol. Porta 50 anys al servici desta parroquia i encara continua. Molts anys mes que puga fer-ho. * 15-10-2011. Celebracio del III Aplec Valencianiste. Visitarem Artana, el poble del nostre fundador i anima de la Cardona Vives mentres va viure entre mosatros i al qui li se va dedicar una ofrena floral. Despres se visit lexterior de la casa del pare Guinot en Artana. Se puj al Calvari i, seguint lexcursio, en el pant de Benitandus, parage entranyable de la Serra dEspad, pararem per a menjar una rueta o entrep que portavem al efecte. Vingu gent implicada en el valencianisme. Volem que esta festa siga motiu dintercanvi dopinions entre persones de valencianitat comprovada. * 23-10-2011. Excursio a Cullera on se visitaren diversos llocs de la poblacio. * 23-11-2011. Importantissima conferencia a carrec de Vicent Ramn Calatayud en els salons de Castalia Iuris, que nos deleit parlant-nos de CRONOLOGIA DELS ESCRITORS EN LLENGUA VALENCIANA.. * 29-11-2011. Visita de membres de la Junta Directiva de C.V a lAlcalde de la ciutat, Alfonso Bataller que, en cordialitat manifesta, nos atengu en una entevista que va ser llarga pero se nos va fer curta degut a la seua amabilitat. Es home educat i accesible. Fill de valencians. Son pare de Ayelo de Malferit. Sa mare de Vilarreal. Parla poc en valenci pero en mosatros el parl i en un valenci molt nostre. Content per haver triat com mestre de valenci al propi president de la C.V. Entre atres moltes coses mos va prometer preocupar-se per la desconcertant desaparicio de la reixa que rodejava lentranyable efigie del rei Jaume en lavinguda del seu nom. * 30-11-2011. El passat 30 de novembre de 2011, va tindre lloc al Sal dActes de lAteneu Mercantil de Valncia la presentaci del llibre de poemes del poeta de Burgos Juan Carlos Garcia Hoyuelos Se lo dije a la noche/Li ho digu a la nit. Un poemari actual i modern en castell en el que els poemes shan tradut a les diferents llenges peninsulars, i que sha vist ampliat en el DVD que lacompanya en la totalitat de les poesies recitades, i la mitat delles musicades per un elenc inter(continua a la pagina segent...)

Mossen Francisco Mart. Retor de la Parroquia Sant Pere Apostol. Grau de Castell

Sepulcre En Joan Batiste Cardona Vives. Iglesia Trinitat de Castell

Ateneu de Valencia

Renou
ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES (...de la pag. anterior)
nacional de compositors i cantants. En dit acte es va contar en la presncia de lautor, Juan Carlos Garca, es recitaran els poemes en valenci acompanyats dun montage audiovisual, aixina com alguna atra dedicatoria especial, i finalisarem en lactuacio de Vicent Savall. Tambe hi ha que destacar la presencia en lacte de linsigne poeta valenci Anfos Ramn, que va ser protagoniste del moment ms emotiu de la vespr al interpretar-se per part de Vicent Savall el seu poema La casa vella obra mestra de la poesia en llengua valenciana i que en la magnifica msica del cantautor constituix tot un homenage a la Nostra Llengua, la Valenciana. A dit acte acodiren membres de la nostra associaci que representaren a la Cardona Vives. * 02-12-2011. Primera part dels actes en commemoracio de laniversari de la mort de larchiprest En Joan Ba-

ACTIVITATS

tiste Cardona i Vives. Solemne Eucarista en lIglesia de la Trinitat, on esta ubicat el sepulcre del que fora Fill Predilecte de Castell, Prior de Lled, archiprest de Santa Maria i u dels personages mes importants en el Castello del sigle XIX. Tambe li se va oferir una corona de llorer i un Respons.Volem recordar que en el seu testament deix la determinacio de fer construir les iglesies de la Trinitat i Sagrada Familia, les Escoles Pies i el monument al rei Jaume I, entre atres coses. * 04-12-2011. Continuacio dels actes en memoria dEn Joan Batiste Cardona i Vives. Presidit pel Prior de la Basilica de Lled, celebracio de Solemne Eucarista en accio de gracies per la seua vida i obres. La missa fon cantada en gregori pel Cor Schola Jubilemus.

(continua a la pagina segent...)

Celebracio III Aplec Valencianiste. Artana

Excursio de la C.V. a Cullera

Conferencia de Vicent Ramn Calatayud. Cronologia del Escritors en Llengua Valenciana

Visita de membres de la Junta Directiva de C.V. a lalcalde de Castello, Alfonso Bataller

ACTIVITATS

Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES (...de la pag. anterior)


* 12-01-2012. Celebracio de lAssamblea General Ordinaria en lEdifici Hucha de la Caixa dAforros i Mont de Pietat, Bancaixa de Castell que, com se sap, es anual. * 20-01-2012. Assistencia de la C.V. als CXXVIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia. Lacte, organisat per Lo Rat Penat va tindre lloc en el Teatre Principal de la capital, proclamant Regina del certamen a la dama valenciana Amparo Vicent Garca i actuant de Mantenedor el professor i escritor Fernando Milln. * 26-01-2012. Interessantssima conferencia en els salons de Castalia Iuris, a carrec de Arturo Esteve Comes, parlant i mostrant aspectes, alguns dells desconeguts per la majoria dels presents, apareguts en el seu llibre CALLEJEANDO POR CASTELLN. * 29-01-2012. Excursio a Valencia. Recorregut per la ruta Vicentina. Sant Vicent Martir fon un jove diac, martirisat en Valencia en lany 304 por orde de lemperador Diocleci, que despert gran fervor entre la poblacio i fon nomenat Patr de la ciutat. Visitarem lantiga iglesia del monasteri de Sant Vicent de la Roqueta, una de las mas antigues iglesies hispanes. Tambe la coneguda carcel de Sant Vicent en els residus duna antiga basilica cristiana. Tinguerem ocasio de acostarnos al Museu Municipal de lHistoria i finalisarem en liglesia de Santa Mnica on se guarda la columna en la que el Sant fon martirisat. Per la vesprada una guia mos condugu pel museu Sant Pio V, la segona pinacoteca espanyola darrere de la del Prado, per a recrearnos en les magnfiques coleccions de pintura. Ferrando

Assanblea General Ordinaria 2012 Associacio Cultural Cardona Vives

Conferencia de Arturo Esteve. Callejeando por Castelln

Excursio de la C.V. a Valencia. Ruta Sant Vicent Martir

Excursio de la C.V a Valencia. Iglesia Sta. Mnica. Columna martiri Sant Vicent

Renou

HISTORIA

CONSTITUCIO DE CADIS

Jos Vicente Gmez Bayarri


Academic de Numero de la RACV

any 2012 es commemora el 2n Centenari de la- posicio, en cambra unica, formada per diputats triats provacio de la primera Carta Magna moderna de pels nous ciutadans i per les Juntes provincials, consla nostra Historia, la denominada Constitucio de titua un unic cos que representava a la nacio sobirana. Cadis de 1812. El seu proces historic i ideologic qued patent en el preEsta Constitucio ha adquirit un valor casi mitic que ambul de la Constitucio de 1812, que rememora la leperdura fins als nostres dies. Un simbol de llibertat que galitat fonamental espanyola, des de la monarquia goda es va projectar dins dEspanya i del mon hispanic, per- i migeval a labsolutisme borbonic, per a enllaar en que en el text gadita, en plena Guerra dIndependen- el nou regim liberal en un ultim intent de compaginar cia, va sorgir la primera de les constitucions espanyo- la rao i la Historia. Classiques son ya les paraules del les que contempla la sobirania nacional i prescriu con- discurs preliminar a la primera Constitucio espanyola, solidar els drets i limitar el poder estatal. Cap consti- atribudes a Agustn de Argelles: Res oferix la Comistucio espanyola ha tingut sio en el seu projecte que la repercussio i la difusio no es trobe consignat del de la Constitucio de 1812. modo ms autentic i soFon traduda en la seua lemne en els diferents cosepoca a langles, frances, sos de la legislacio espanalemany, portugues i italia. yola, sino que es mire com Lobra dels liberals de a nou el metodo ab que ha Cadis no va deixar indifedistribut les materies, orrent a una Europa huitcendenant-les i classificant-les tista que li dedic especial per a que formaren un sisatencio, ya fora per a adtema de llei fonamental i mirar la saviesa del seu arconstitutiva, en el que esticulat, ya per a criticar altiguera contingut en enlla, gunes de les seues proharmonia i concordana gressistes disposicions. A quant tenen disposat les ella dedicaren celebres palleis fonamentals dArago, gines des de Bentham o de Navarra i de Castella. Constitucio de 1812. Plaa dEspanya. Sevilla Lord Byron en Anglaterra, a La Constitucio fon aproGuizot o Chateubriand en vada el 19 de mar de Frana. 1812, dia de Sant Josep, daci, que siga coneguda poPero la projeccio de la Constitucio de Cadis no es li- pularment per la Pepa. mita a lespai, sin tambe al temps, perque, naixcuda DIPUTATS VALENCIANS A CADIS de la ideologia liberal de comenaments del XIX, gran part dels seus articuls i, sobretot, de la seua impronta En la reunio de la Junta Provincial celebrada en Vaprogressista sha perpetuat en les successives constitucions espanyoles dels segles XIX i XX, inclosa la de lencia durant els dies 13, 14 i 15 de febrer de 1810 eixiren triats 13 representants valencians titulars, se1978, vigent en lactualitat. Les denominades Corts Generals i Extraordinaries es gons sarreplega en les actes i diari de sessions. No tots reuniren en Cadis el 24 de setembre de 1810 en li- van tindre el mateix protagonisme. Entre els que van glesia de Sant Felip Neri de dita ciutat. La seua com-

(continua a la pagina segent...)

Renou
[1316] Arnau Joan en "Lo Stil de la Gobernacio en romanc valencia. Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335 : Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in Lingua Valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo....

10

HISTORIA

Renou

CONSTITUCIO DE CADIS (...de la pag. anterior)


destacar per la seua labor legislativa o parlamentaria citarem els segents. Jos Martnez i Garca. Auditor general honorari del Departament maritim de Valencia; assessor dalades i supliques del Consolat de Comer de la ciutat; vei de Valencia. Membre de numeroses comissions (Exercit, Hisenda), es destac per lelevada relacio de discursos que pronunci en les Corts. Aixi mateix, la seua participacio fon decisiva en la comissio que dictamin la concessio del comandament de les tropes aliades a Wellington. Conservador moderat, va ser un dels firmants de la Constitucio. Durant el Trienni Liberal (1821-1823), fon nomenat magistrat honorari de lAudiencia de Castella la Nova. el que expos la seua ferma defensa de la tradicio foral valenciana. Joaqun Lorenzo Vilanova i Astengo (Xtiva, 1757Dubln, 1837). Membre i bibliotecari de la Real Academia de la Llengua i de la Historia, calificador del Sant Ofici, capell dhonor del Rei, catedratic de Teologia en el seminari de Salamanca, professor en el dOrihuela o canonge de la catedral de Cuenca son alguns carrecs que ostent en la seua llarga i densa trayectoria. Va ser, sens dubte, el principal diputat valenci en Cadis i un dels exponents i defensors ms preclars de lideari liberal, fet que els experts atribuxen a lintens solage que la Ilustracio valenciana deix en la seua formacio i caracter. Ferm defensor de la sobirania nacional, va saber combatre els arguments que otorgaven al Sant Ofici el seu immens poder.

Francisco Javier Borrull i Vilanova (Valencia, 1745-1837). Catedratic de Dret Civil en la Universitat de VaFrancisco Ciscar i Ciscar (Oliva, lencia; secretari de la Inquisicio en 1766-Madrid, 1833). Capit de esta ciutat; jutge de delmes, teros naviu i matematic, germ del tambe i primicies i representant de la Gomar Gabriel Ciscar i nebot del gran vernacio de Valencia en la seua referent de la Ilustracio valenciana Junta de Defensa res ms produirMonument Corts de Cadis Gregorio Mayans i Ciscar. En les sesse lesclat de la guerra dIndepensions de les Corts, este vei dOliva va dencia. Fon u dels ms destacats juristes valencians. Bon orador i millor expert en lleis. participar activament des de les files liberals fent que Considerat tradicionalment com un clar exponent de li- el seu nom apareguera entre els firmants de la primera deari conservador, en els ultims anys el debat histo- Carta Magna Espanyola. riografic est generant noves consideracions entorn de Vicente Toms Traver. Advocat i catedratic de Dret la seua obra. Una obra de la que destaquen especialment la fidelitat a la Ciutat i Regne de Valencia i el Canonic de la Universitat de Valencia, vei de la mateixa. Discurs sobre la Constitucio que va donar al Regne de Dideologia liberal, fon un dels diputats valencians ms Valencia el seu invicte conquistador En Jaume I, en actius.

Renou

Renou

COLABORACIO

11

ERMITA DE SANT NICOLAU DE BARI. CASTELL

Joan Benet Rodrguez i Manzanares

ituada en lo carrer Alloza s/n, antic carrer DA- nos adinsem en la bella ciutat de Castell, puix les munt. Per a la construcci desta ermita urbana seues pintures, escultures, retaules i el propi Altar de Sant Nicolau de Bari, sutilis en el sigle XVI, Major sn verdaderes joyes. Entre eixes joyes, cal desel solar a on estava construda lantiga mesquita de la tacar la pintura que del sant titular de lermita, Sant moreria de Castell. Nicolau de Bari, realis el pintor castellonenc Josep CaLactual iglsia en ladvocaci al sant Nicolau de marn Boronat (Sogorp 1731 Valncia 1803) all Bari, fon realisada pels musulmans conversos que re- sobre lany 1775. El citat nou retaule de fusta per a sidien en la ciutat. Es t constncia de que en 1535, laltar Major, de principis del sigle XIX, obra del magestos musulmans conversos de la ciutat de Castell, nfic escultor, tamb castellonenc, Cristfol Maurat rebien instrucci religiosa en la que antigament fora la (1755 1817), destaca en llum prpia en tota una seua mesquita, pero que ya en eixos moments era li- srie dimgens de tradici barroca. glsia de Sant Nicolau de Bari. Lamentablement, algunes de les obres ms signifiLa seua aparincia tant externa catives desta ermita/iglsia/temple, com interna ha variat prou des de hui estan desaparegudes. que es comen la seua construcFon casa de lermit des de ci fins al sigle XVIII, que fon quan 1780. prengu realment la seua aparincia En 1828 rep una nova aportaci actual, a banda dels treballs de reque variar considerablement la construcci i conservaci fets, i alseua aparincia externa, ms conguna que atra menor cosa per a micretament, la seua frontera princillorar el seu aspecte genric. pal, puix rebr la portada de pedra Liglsia mantingu durant prou que podem vore en lactualitat, anys la seua harmonia i aparincia amagant baix della una frontera en inicial, fins a que en 1608, experial que es distinguien en claritat les ment la primera de les seues imrajoles que sobreeixien de la fronportants obres de transformaci, estera, donant-li un aspecte rar a la tenent-se en lo temps esta primera mateixa vegada que molt particular. transformaci fins a lany 1611. En 1942, els vens del carrer Desta primera obra podem destacar Alloza, antic carrer de Dalt, junt a lencrrec que li realisaren a leslAjuntament de Castell, repristinacultor Joan Batiste Vzquez El ren lermita al seu estat anterior a mosso (Finals del sigle XVI Prila Guerra Civil, puix durant estos meries del sigle XVII), fill de Joan anys, fon convertida en Llgia MaErmita Sant nicolau de Bari. Castell Batiste Vzquez El vell, sent est nica. Adems a partir deixe any encrrec, un retaule per a ficar-lo en sincorporen, president linterior de lAltar Major de lermita, i que dotaria en posterioritat liglsia, un conjunt dimgens realisades per lesculFrancesc Mercer en 1624. tor Joan Batiste Folia Prades (? - 1945), dotant a lerPosteriorment, entre els anys 1645 i 1664, es re- mita duna gran personalitat i bellea. alisaren noves obres de transformaci i conservaci en En 1981, es realisaren noves obres de reforma esta iglsia de Sant Nicolau de Bari, sempre promo- i conservaci, sent estes les de decoraci i redecoragudes i patrocinades pel Consell Municipal, propietari ci del temple i la reforma del presbiteri. de ledifici, construt en lantiga muralla foral de la ciuPero s en 2004, coincidint en les festes de tat. Sant Nicolau, el dia 6 de decembre, quan es realisen Fon en 1736, quan lermita/ iglsia, adopt defini- les que de moment sn les ltimes obres en lermita tivament la seua actual configuraci, tant externa com de Sant Nicolau de Bari. Els vens del carrer Alloza en interna, perfilant-se el temple com un temple de qua- colaboraci en linestimable ajuda de lAjuntament de tre trams, cobert en una revolta de can central i di- Castell, recobriren els sculs del seu chicotet pero verses capelles laterals. El presbiteri fon arrematat en benvolgut recint religis dun bonico marbre, tamb es una cpula cega. pint la frontera de liglsia, i es realisaren diferents Linterior de lermita possex numeroses obres dart que sn del tot aconsellables i recomanables visitar si (continua a la pagina segent...)

12

COLABORACIO
(...de la pag. anterior)

Renou

ERMITA DE SANT NICOLAU DE BARI. CASTELL

accions de conservaci en el seu interior. de la Plaa Major a les 07:00 hores, en un recorreEncara que en orige no ho tenia, en lactualigut duns 25 quilmetros, i en els quals es recorren tat podem vore en la seua frontera, a la dreta de la les ermites del Camins, sent lermita de Sant Nicoporta dentrada, una cermica de considerables dilau de Bari, una de les parades importants i impresmensions en limage de Sant Nicolau de Bari. cindibles, i a on els pelegrins degusten coca i dola Aixina mateixa en el mateix carrer Alloza, mistela. Darrere deixir de la Plaa Major, sarriba a podem vore en una la frontera dun dels edificis ms lermita de Sant Nicolau, desprs a lermita de Sant veterans de la mateixa, una image de Sant Nicolau de Francesc i a lermita de la Magdalena, a on es pot alBari dins dun dels elements decoratius que llux en morzar si el pelegr aixina ho requerix. Una vegada rela frontera en forma octogonal, sent este ornament de alisada esta nova parada imprescindible, se seguix prou grans dimensions. Est element nos parla de la cam cap a lermita de Sant Roc, lermita de Canet, fe que esta ermita urbana i el seu sant titular desperta la baslica de Lled, Sant Isidre i Sant Pere Censal i en gran nmero dels sues fidels. Sant Josep i Sant Jaume de Fardell, a on finalisa un La festa major que acull esta chicoteta ermita recorregut dinigualable bellea i tradici. urbana de Sant Nicolau de Bari, es realisa el 6 de deJosep Miquel Francs (Camp de Mirra, Alacant, cembre, sent el magne marc de la Missa Major. Pos1995), s el Croniste Oficial, i en lactualitat s el teriorment es realisa la Retor de Bech, Capell de Provess de la Torn, aixina la Baslica del Lled i de licom el Repartiment del Pa glsia de Sant Nicolau de Benet i el tradicional i esBari. perat Cant dels Gojos, SeEl 6 de decembre de renates i Albades Populars. 2010, poc abans de les Liglsia obri tots els onze del mat comen la dies de mat, adems docelebraci duna missa, brir tamb el dilluns de vescom tots els anys, en la que prada i realisar una missa, la ciutat de Castell de nou convertint-se desta marendix homenage a la figura nera lermita en lloc de pede Sant Nicolau de Bari. La legrinage tots els dilluns de parrquia da on este sant lany, seguint la tradici s titular en lo carrer Alloza, dels Caminants de Sant Nisompl durant lhomilia, colau. com no podia ser duna Image de Sant Nicolau de Bari. Castell Les ms entranyaatra manera, i a la que no bles Festes de Carrer de falt el vicealcalde de la caCastell de la Plana, comencen a les 11:00 hores, en pital, Xavier Moliner i diversos regidors de lequip de una eucaristia que oficia el sacerdot-capell de ligovern, com Gonzalo Romero, que a la seua vegada glsia prioral de Sant Nicolau. Ya de vesprada, s el s el President de lAssociaci Cultural Cardona i Vives propi responsable de liglsia qui ungix als fidels en de Castell, Miquel Soler, Carme Albert i Josep Masip, loli portat expressament des del sepulcre del sant itaels quals foren els encarregats dobrir i encapalar la li en la ciutat de Bari, i darrere de la, Torn, en la provess que darrere de lacte llitrgic recorregu els que participen quantes persones ho desigen, sent els principals carrers del centre de Castell. vens del carrer Alloza i els que residiren en el mateix, Junt ad ells, numerosos vens, que no volguequines ms i millor li tenen bona fe al sant titular de ren faltar en este tradicional i emotiu acte, seguiren lermita, quines mai falten ad esta emotiva cridada litinerari en el que sacompanya a la venerada image tots els 6 de decembre, a on per als ms chicotets, del sant, el qual es repetix puntualment tots els dies es procedix al, Tir, de llepolies per a endolcir-los el dia. 6 de decembre. Com cada any, lAjuntament de Castell orgaCom ocorre en alguns dels nostres Tesors de nisa la, Marcha de les Ermites del Camins, la qual la Nostra Comunitat Valenciana, lermita de Sant Nit lloc en octubre, com aixina anuncien en temps i colau de Bari de Castell, s una ermita que no es forma el regidor dErmites i el de Deports, quines ya podem deixar de visitar en els nostres viages a Cashan arreplegat bons resultats en totes les edicions que tell de la Plana, i es deuria incloure en tots els itihan realisat i en les ltimes sha aplegat a sobrepasneraris que mostren una oferta religiosa, cultural i/o sar la sifra de 1.800 participants. La marcha sol eixir arquitectnica de les nostres terres.

Renou

COLABORACIO

13

EL MODERNISME EN CASTELLO: Albert Cuadrado CARACTERISTIQUES I PROTAGONISTES de la Flor

l modernisme es un moviment artistic que sestengue entre finals del XIX i principis del XX, buscant una nova inspiracio en la naturalea i en les seues formes. Signific per al seu temps una nova sensibilitat i un aire de bon gust, front a la produccio en serie de la ya consolidada fabrica. En Castello, i en general en tot el territori valenci, esta epoca supon un primer alament del vol, gracies al comer dexportacio i al desenroll dindustries propies basats en les manufactures tradicionals. Producte dest esperit son els texts contemporaneus de Gaeta Huguet, en els quals expressa la seua preocupacio pel desenroll de Castello i les seues possibles estrategies dexpansio economica. Si be el moviment artistic naixque a ombres de la burguesia urbana desijosa dun nou gust artistic, com ya sha comentat, no sera esta burguesia la que impulse en Castello el moviment, sino que es centrar be en les classes baixes, sobre tot en larquitectura popular, o be en larquitectura institucional, com se vor ms avant. En Castello son dos figures les que destaquen dins del moviment arquitectonic: Godofret Ros de Ursinos (c.1855-c.1920), arquitecte municipal, i Nelo Montesinos Arlandis, arquitecte de la Diputacio en lultim ter de sigle. No hi ha dubte que estos aprofitaren el

seu lloc oficial per a experimentar el moviment, com tampoc se pot negar que era un moment immillorable, puix la ciutat havia derrocat les seues muralles cap a 1880 i esta era una oportunitat unica per a fer un nou urbanisme. No es casualitat que tots els edificis estiguen en la mateixa zona. Historiograficament shan carregat molt les tintes en limportancia del lloc de formacio a lhora de seguir unes tendencies determinades, i aixina, tradicionalment sha diferenciat entre els formats en lescola de Madrit i els que ho feren en Barcelona. En este sentit sha de trencar un mit, ya que cap dels dos llocs determin lutilisacio de determinades formes modernistes; i aixo es deu a dos raons. Primer, perque el programa docent en les dos escoles era el mateix, i segon, perque linfluencia en eixa epoca se donava a nivel de revistes, com molt be recorda P .Navascus en el Summa Artis (volum 35-2), i totes estaven en les dos escoles. Per una atra banda hauriem de dubtar del tan nomenat modernisme catala, puix en lloc dhaver unitat, tal i com demana qualsevol moviment pel simple fet de ser-ho, hi ha una diversitat estilistica que impedix trobar unes caracteristiques comuns, enquadrables baix letiqueta modernisme catala. No es
(continua en pag. segent...)

Conjunt escultura al Rei Jaume I en 1919. Encara conserva la preciosa reixa que, mes tart, lelimin injustament el nostre Ajuntt.

Edifici Moderniste de Correus. Foto treta del llibre Callejeando por Castelln de la Plana, de Arturo Esteve Comes

Renou
[1200] Epistola farsida Mila in gallicantu encontrada en la Catedral de Valencia en donde a partir del folio 161 anotaciones en romanc pla.

14

COLABORACIO

Renou
(...de la pag. anterior)

EL MODERNISME EN CASTELLO: CARACTERISTIQUES I PROTAGONISTES


comparable, per posar leixemple mes clar, larquitectura de Gaudi a la de Puig i Cadafalch. Per contra, en el cas del modernisme valenci i per supost el castellonenc, si que se pot parlar dunitat basada en el Secessionisme geometric austriac, el qual se revestix de diversos estils de moda en el XIX, cas dels historicismes (neogoticisme, neoarap, neorromanic, neomudeixar), leclecticisme i el racionalisme, produint una barreja que conforma un estil propi a banda del modernisme catala fins al punt de quedar individualisat i crear una escola propia, com comenta Navascus en el volum 35-2. El modernisme castellonenc sera una obra que comence a finals del XIX, en la desaparicio de la muralla, pero que seguir a principis del XX, a on es barrejar en els diferents estils que se donen. Desta manera Daniel Benito al parlar del modernisme valenci detecta una influencia de larquitectura de lExposicio Valenciana de 1909 en els edificis castellonencs, en lo qual eixe estil barreja duna tradicio historicista na-

cional valenciana i de modernisme sesten ms llunt de lo que son els llimits temporals i espacials del Cap i Casal, en contra de lo que apunt Josep Vicent Boira en el seu temps, en un aire derrotiste, com al fracas de lexposicio de 1909. En eixa cegor de vore influencies catalanes per totes bandes sha recalcat el paper de la ceramica en la construccio difos per Antoni Gaudi (D. Benito, p.43), oblidant el paper i linfluencia de lindustria ceramica local en les maneres de fer i construir, i el gran impuls que aixo suponia a tota una produccio tradicional de sigles (lAlcora, Onda, Nules). En la capital de la Plana el modernisme se centr en larea marcada per les places de lIndependencia, Tetuan i Parc de Ribalta. El punt de partida va ser lespai al voltant de les vies ferrees de la llinia ValenciaMorvedre-Castello, al qual sel volia dotar duna escenografia forestal cridanera. Per ad aixo saprofit lan-

(continua en pag. segent...)

Aspecte de la frontera principal de lIglesia de Sta. Maria. Castell, 1900

Edifici Moderniste casa Dvalos-Fletcher. Foto treta del llibre Callejeando por Castelln de la Plana, de Arturo Esteve Comes

Renou

Renou

COLABORACIO

15

EL MODERNISME EN CASTELLO: CARACTERISTIQUES I PROTAGONISTES


tic cementeri del Calvari, el qual a partir de 1869 va quedar transformat en una avinguda recta, i en 1876 es va ampliar a un espai quadrangular, que se reserv a Godofret Ros i Nelo Montesinos, per al seu disseny i distribucio. Este plan urbanistic coincidix en el derrocament de les muralles (1884) i leixamplament de la ciutat per nous eixos. El primer fon dut a cap per Godofret Ros en 1885 seguint una expansio cap al suroest. En este proyecte se seguiren les llinies tipiques dels eixamples de les ciutats europees en quadricula. A banda, junt als nous eixos dexpansio sen donaren unes atres reformes a nivell intern, de la mateixa manera que ho estava fent el Cap i Casal en la seua Avinguda de lOest, en lobjectiu de transformar els carrers estrets del caixco antic en uns carrers amples, saludables i moderns, i sobre tot ms controlables per a les forces de lorde public. Es el gran moment de les construccions de Castello, dedificis nous privats i publics, en una gran ansia de transformacio economica, i que larquitectura fora limage deixe avan economic. Es esta image la que arreplega el modernisme. Pero en el cas de Castello, en el cas valenci, no sera un

(...de la pag. anterior)

modernisme organic com el que se pot trobar en Paris i les estacions de metro de Guimard, ple de formes organiques i motius vegetals, sino que es basar en la llinia recta, perque es la tradicio constructiva daquell temps en el nostre territori. Aixo fara que la llinia de partida siga lescola austriaca de la Sezession, de llinies rectes (historicistes, racionalistes i eclecticistes). Al voltant destes llinies rectes, com a complement, sera a on sorganise tot un llenguage naturaliste (flors, garlandes, medallons, etc), donant un caracter especial al modernisme valenci. Lefervescencia constructiva en la ciutat es impressionant, en a penes uns anys se construixen: lhospital provincial (1882), la plaa de bous (1885), el Banc dEspanya (1886), la preso (1887) i liglesia de la Sagrada Familia (c.1890). La majoria dedificis modernistes es centraran en les construccions privades populars, la majoria de les quals, per desgracia, han desaparegut. No obstant, en les construccions que queden se poden vore inequivocs detalls modernistes en portes, vestibuls, balcons, remats, reixes, miradors i ceramiques de les fronteres.

Edifici Las cigeas. Maxim exponent del Modernisme en Castell. Foto treta del llibre Callejeando por Castelln de la Plana, de Arturo Esteve Comes

Institut Francisco Ribalta de Castell. Foto treta del llibre Callejeando por Castelln de la Plana, de Arturo Esteve Comes

Renou
[1911] Eduart Genoves i Olmos publica : Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700.

16

PREMI OBRA LLITERARIA

Renou

PREMI DE LASSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LA MILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (VIII EDICIO)
TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE CULTURA, HISTORIA, LLENGUA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCI. BAS ES
1.- Els treballs que concursen al Premi hauran destar escrits en valenci (Normes dEl Puig) o en castell, si be se priorisar, a igualtat de condicions, als escrits en Llengua Valenciana. 2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits en paper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaran unides entre si i numerades. Els eixemplars es presentaran per duplicat. 3.- Seran admesos treballs fins el 15 dabril de 2012, a les 20 hores i hauran de ser presentats o remitits a la Secretara de lAssociacio Cardona Vives, Carrer dEnmig, n 23, piso 9, porta 27 de Castello de la Plana (C.P .12001). Tel/Fax: 964 20 04 68 (contestador) o, millor, a lapartat de correus n 545 (12080, Castello). 4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un lema que es repetira en lexterior dun sobre tancat, dins del qual es fara constar el nom, llinages, D.N.I., telefon i domicili de lautor. 5.- La Junta Directiva de lAssociacio Cultural Cardona Vives, constituira un Jurat que sencarregara del desenroll del nomenat concurs. En tot cas, la resolucio del Jurat, sera inapelable. 6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la propietat intelectual de lautor qui, no obstant, cedira els drets duna primera edicio a lAssociacio Cultural Cardona Vives i de la traduccio a Llengua Valenciana en el cas que estiguera escrit en castell. Si en el determini dun any el treball no fora publicat, lautor podra editar-lo a les seues expenses, quedant obligat a comunicar-ho abans del comen de limpressio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplars a lAssociacio Cultural Cardona Vives. Els treballs no premiats, podran ser retirats pels respectius autors fins el 30 de juliol de 2012. 7.- El Premi en metalic es rebra per part del premiat en lacte que se celebrara en juny de 2012, a les 21,30 hores, en el lloc i data que oportunament se fara saber, junt a la celebracio de lentrega de Premis Fadr-Cardona Vives 2012. 8.- El treball presentat anira obligadament acompanyat pel soport informatic corresponent (CD, DVD, Disquet, etc) 9.- Els autors que presenten treballs al present Concurs, acataran les resenyades condicions. 10.- Per a tot lo que no shaja previst en les condicions abans nomenades, la Junta Directiva de lAssociacio Cultural Cardona Vives podra determinar lo que considere oportu. Castello de la Plana, acort de la J.D. de juliol de 2011. La Junta Directiva de lAssociacio Cultural Cardona Vives.

Renou

Fem inoblidables els seus grans moments


C/ Juan Pablo II, 33 - 12003 Castell Tel.964 280302-637568604 e-mail:info@celebritylledo.com www.celebritylledo.com

Reserves Tel. 964280302-637568604


C/ Juan Pablo II, 33 12003 CASTELL

Restaurant ~ Salons per a convits

Celebrity Lled

Renou

OPINIO

17

80 ANYS DE CLAUDICACIO I SUBORDINACIO LLINGISTICA


nguany, 2012, es complix el 80 aniversari de les Normes dOrtografia Valenciana de 1932. Encara que algu puga pensar que tot est dit sobre este document, sobre els seus auspiciadors, redactors o inclus sobre les seues intencionalitats, difusio i transcendencia, no es aixina, sempre hi ha algun nou plantejament a lhora dabordar el tema, o inclus naix la necessitat dacostar-se ad aquell context historic en el qual es feu possible un acort transaccional que a la fi hipotecaria el futur de la llengua propia en una codificacio i una concepcio que la constrenyirien en la seua singularitat en lobjectiu de fer-la dialecte i, a la fi, diluir-la en el context dun atre idioma.

Juli Moreno i Moreno

guna era model de les atres. S, hi havia que fer un idioma comu, hi havia que construir-lo sumant les solucions de tres llenges, alguna delles, com la valenciana, en una personalitat definida i marcada que havia gestat entre el segles XIV-XV un segle dOr lliterari model dunes atres llenges, en el que els escritors i lliterats valencians adoptaren i fixaren tota una serie de solucions llingistiques, que despres serien, foren, base fonamental en el progrs de lelaboracio del diccionari aludit.

Les Bases del 32, mai foren autenticament unes normes ortografiques, i mai de Castello, encara que els tergiversadors de la reaAlguns no nos cansarm de repertir litat historica han segut capaos inclus que en tot aquell proces de gestacio hi dinventar un lloc per a la seua redaccio hague un doble nivell, una doble moral i la seua aprovacio, basant-se en que el entre els seus protagonistes. Per una document porta una data i un lloc Casbanda es feya pblica la necessitat datello, 21 de decembre de 1932-. Quna rribar a un acort a fi dacabar en lanarllastima que lignorancia en lo propi quia ortografica que protagonisaven els obriga el cami als falsificadors de lhislletraferits valencians, idea ben lloable, toria, als manipuladors dels fets, als dipero, per una atra banda, eixa part fusors de les falacies i als que no volen fosca, eixe costat obscur no revelat, conmes que enfrontar als valencians dunes venia en fer convergir la llengua valenatres encontrades en el Cap i Casal. Val ciana en el catala, idioma este que gola pena que qui tinga ocasio comprove java duna millor salut. S, la llengua dels da on parti lidea i qu i per qu es feu catalans contava en recolzament politic un trasllat a Castello dun treball com el Portada llibre Normes dOrtografia Valenciana i institucional, i en tota una serie de pasque representa el document. Es mes, sos donats i estudis fets que la possibifins a no fa molt, eixe document dunes litaven com un idioma modern: una ortografia, una graquantes fulles mencanografiades estava en mans matica, un diccionari general gestats sobre 1913 pel duna familia de la ciutat de Valencia, i no de cap insIEC- i, per si fora poc, lapropiacio del diccionari de titucio ni entitat civic-cultural. Mossen Alcover, que anava completant-se en unes diS, una vegada mes, haurem de dir que, entre un rectrius ben distintes de les que este sabut mallorqui nucleu molt reduit de valencianistes i descritors que -manacori- shavia posat com a objectius. Alcover, en feyen us de la nostra llengua quall aquella idea duiniciar la seua magna obra, shavia propost ser sensinificar lortografia de lidioma valenci, pero a lhora, ble a les diferencies de lo que ell tambe pensava podia els sibilins, els covarts, els que no foren capaos daser un idioma comu, al que no nomen ni catala, ni valenci, ni balear, sino catala-valenci-balear. Ninguna de les tres variants estava per dalt de les demes, i nin(continua en pag. segent...)

Renou
[1477] En llemosi estava escrita tambe una Biblia dun tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessa de fer dita coreccio.

18

OPINIO

Renou

80 ANYS DE CLAUDICACIO I SUBORDINACIO LLINGISTICA (...de la pag. anterior)


frontar i expondre clarament les seues idees, puix hagueren contat en el rebuig de casi tota la societat valenciana, buscaren, a base de males arts, en eixa mida, a priori lloable, el cami de la convergencia en la llengua catalana, i en una actitut claudicant renunciaren a lo propi per a abraar lo extrany. Una vegada mes a certa intelectualitat valenciana no li supongue cap descrupul tracionar a la societat de la que dia formava part i, incapaos dabordar tot un proyecte de revitalisacio de la societat valenciana en clau valencianista, abraaren les premisses del catalanisme sense pudor i sense que els donara oix. que no sabien parlar la seua propia llengua -els anys 70 i 80 del passat segle foren els de maxim apogeu desta estrategia, que arrib a enfrontar generacions i a propiciar claudicacions imperdonables-.

Les Bases del 32 -Normes dOrtografia Valencianacompliren una missio, en alguna part positiva, puix no faltaren els qui atenent ad aquella clausula dacort transaccional continuaren treballant per a polir la llengua valenciana que mai ha estat orfana de materials adequats per a la seua ensenyana i correcte conreu, ni de gramatics i filolecs que, a mes daportar interessantissims treballs especifics en els que complementar diferents disciplines Esta efermerides hauria de recordarde lidioma, han treballat i treballen per se com lo que podria haver arribat a ser a garantisar la fidelitat al llarc bagage paaquell pas per a la nostra llengua i la trimonial que te darrere. Estos seguixen frustracio que va supondre no ya en el donant repostes dabsoluta modernitat a moment en que es feu, ni tampoc en els un idioma que, al marge de la seua perque intervingueren, puix es qued reduit manent politisacio durant el passat i prea un menut circul, a pesar de limplicasent segle, el parlen en propietat centecio de lAjuntament de Valencia en nars de mils de valencians, i tambe lesaquella famosa edicio feta en motiu de criuen mils de valencians sense comla Festa del Llibre de lany 1933 de mils plexos, adequant la seua ortografia a les deixemplars dun folletet que arreplerecomanacions que filolecs, llingistes i gava les Bases. Pero mes frustrant reestudiosos realisaren i que en un mosulta comprovar el que a base de rement feu Norma lAcademia de Cultura nuncies dels propis auspiciadors, ya en Valenciana, ara RACV, codificacio que es els primers anys, aquelles solucions es Portada llibre Ortografia de la coneix com a Normes de la RACV o mes quedaren llunt de la llengua valenciana Llengua Valenciana popularment Normes dEl Puig. Daquell que dien volien codificar, ben llunt dels acort, i del seu recolzament per entitats cuturals i ilusparlants que la tenien com a propia, i es convertiren tres personalitats enguany, en el mes de mar, es comen el cavall de Troya que comen a minar la llenplir el 31 aniversari, i molts valencians lhan pres com gua valenciana embarcant-la en un proces de substia model per a escriure la llengua valenciana. tucio, que en posterioritat ana acompanyat per una campanya de delicats insults als valenciaparlants en Montroy, a 17 de giner de 2012 la qual sels calificava poc mes que danalfabets i de

Renou

Renou

OPINIO

19

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES DE LO VALENCI I DE LES Federico Bonillo i Vigo MENTIRES DE LO CATAL (I de IV)
Segons quedarem en lanterior articul, les diferencies son evidents entre els valencians i els catalans, entre les veritas duns i les mentires datres, que resulta de folls entendre la sicomania en fer-nos creure a mosatros i a tots els demes, la germanor, lunitat politica, territorial, social i cultural entre els dos pobles, que si be es cert, que compartirem historia, mai la nostra ha segur dells i la seua nostra. En ad este sentit, hem vist els innumerables eixemples al respecte i tan sols caldria afegirm una chicoteta mostra en nacosa tan senzilla com ho es lindumentaria. Vejam. Pero les manipulacions, no sols son sobre la nostra historia, sino que ademes, se reinventen la seua a la mida de les sabates i la conformen com lo mes significatiu del mon cultural catal. Este es el cas de la Diada i lo seu himne (Els segadors). Aixina, anem a vore cosetes destos dos temes.

iada Nacional de l11 de setembre. Encara que cap historiador -que yo sapia- i vos puc assegurar que he llegit molt al respecte, repetixc, cap historiador a fet mencio (o no ha volgut fer-ho) a lhora datribuir a catalunya un caracter realenc ni principesc que no te!, a mencionat un fet, que menut per si mateixa, es de vital i gran importancia a lhora de vore la rellevancia jerarquica entre lo Regne de Valencia i catalunya, i tambe per a vore don ve eixe sentiment de nacio i de nacionalitat que tant defenen i que per malaurana per tots mosatros es el pa nostre de cada dia i que es, ni mes ni manco, el de dos dates:

per a lhistoria nostra i per a la dels demes regnes dEspanya en la que catalunya no formava part encara com a tal.
La segon es la del 11 de setembre de 1714 (Diada de catalunya), on el poble catal, es va rendir al cap de 14 mesos de sege per part de les tropes borboniques del Duc Felip dAnjou (en acabant Felip-V), ya que catalunya, lo mateix que lo Regne de Valencia i Arago, es decantaren per lArchiduc Carles dAustria en la Guerra de Succecio. No tindria cap importancia, si no fora, perque abdos reflectixen per les dates en si mateixa i per lo que de carrega historica porten, eixe concepte i sentiment didentitat, de patria i si volem de nacio, de nacionalitat.
(continua en pag. segent...)

La primera es el 9 doctubre de 1238 (Diada de lo nostre Regne de Valencia), on un poble, que ya tenia consciencia identitaria, instaura una data onmipresent

20

OPINIO

Renou

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)


Els valencians, ans de la conquista, teniem una conciencia identitaria -si se vol, incipient-, pero que duna manera o datra, sabiem que erem habitants i ciutadans regnicoles de lAntic Regne (moro) de Valencia. En acabant de la conquista dEn Jaume-I, continuarem sent regnicoles del nou Regne de Valencia i fins la Batalla dAlmansa en la que perguerem els nostres Furs, eixa ha segut la nostra realitat historica i deixa data (9 doctubre de 1238), ve lo nostre dia, la nostra diada, la nostra festa major -la de tots els valencianson es rendix honor i gloria a En Jaume-I, fundador del nou Regne de Valencia al que potenci de manera privilegiada i al que no li canvia el nom -regne- per un atre. Valencia, Cap i Casal i Regne foren lenveja daquella Espanya per juntar encara i dEuropa, aixina com tambe forem lespill per a dependre en tots els aspectes: culturals, economics, politics i de jurisprudencia i com no, tambe socials. De catalunya, dir que, no se don li ve eixa conciencia identitaria de nacio, de pais de pasos. No se de que, allo de principat i reis de la Corona catalano-Aragonesa i manco encara, el perque deixa importancia, rellevancia i prepotencia de la que sempre han carit, a no ser -que va ser que si- que davant de lo irrefutable i evident, vullgen de la forma mes miserable e indigna, furtar lo que mes a m tenen i que mes facil els resulta, per lincompetencia i acomplexada classe politica i com a sovint succedix, mes facil resulten de comprar en diners i atres prevendes. Voldria, pot ser dins de tot lo aci escrit, que prestareu especial interes i recordareu lo que vaig a dir-vos. Es segurament la prova de la bola i de la miseria historica que mes identifica a la classe politica catalana, que primer enganya al seu poble i una volta convenuts la majoria, escamparen les seues mentires fora de les seues fronteres geografiques i en acabant per tot lo mon. He dit -la classe politica- i no el poble catal, perque ell, no es responsable directe del problema que nhi ha entre catalunya i lo nostre Regne. No son culpables de que els hajen fet una historia a mida Dins de les manipulacions, tresgiversacions, falacies i falsetats historiques tan en voga en ad estos temps, saprovecha la data de l11 de setembre -festivitat de la Diada de catalunya- per a que grups radicals nacionalistes e independentistes (terra Lliure, Maulets i ara les Juventuts Nacionalistes de catalunya, les Juventuts Independentistes dEsquerra de catalunya, etc, etc) organicen actes, que sempre terminen en actes vandalics i els no oficialment tan extremats (la majoria de la classe politica en general), deformen la realitat de locorregut.

GUERRA DE SUCCES SIO I LA BATALLA DALMANSA


Nhi ha que deixar ben clar, tenint en conter que l11 de setembre es la Diada dels catalans, que la Guerra de Succecio, NO VA TINDRE UN CARCTER EXCLUSIU NACIONALISTE, CATALANISTE I SEPARATISTE. Direm en general, que la dimensio civil de la Guerra de Successio espanyola, demostra que tots els antics regnes independents (Valencia, Mallorca, Arago i Murcia) pero integrats en la Corona dEspanya i governada pel Regne de Castella (una volta engolit el Regne de Lleo per Castella) i per tant i per extensio, tots els espanyols, no sinhibiren dun conflicte quels afectaba directament i que era ni mes ni manco la preocupant crisis que nhi havia en la monarquia hispanica: Volien

Renou
[1502] Jerome Amiguet, medico y Catedratico Gramatica, en la traduccion de Sinonima Variatiorum Sententiatum, llegim al comencament i colofo: ... ex italico sermone in valentinum....

Renou

OPINIO

21

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)


el resorgir duna Espanya hegemonica en Europa i el reflorir economic. Tant els partidaris de Felip-V, com els parcials de larchiduc Carles, tenien el desig actiu dintervindre en lo conflicte, del que tant depenia el progres de la monarquia.

Els catalans lo mateix que els valencians i mestic referint exclusivament al poble pla no mes, a la gent humilt, gremis i en part el clero, eren partidaris del segon fill de Lleopolt-I, larchiduc Carles, que era nebot de la regina dEspanya, Na Mariana de Neuburg, en contra del net del rei frances Llus-XIV, Felip dAnjou de la casa dels Borbo i que seria proclamat en acabant com a FelipV, per a desgracia de tots en general. La clase politica i la burguesia catalana jugaren des dun principi en dos baralles, puix sapiau que estigueren negociant tant en Felip-V, com en lArchiduc Carles, ya que lo que pretenien i la seua finalitat, era tindre un paper de desicio e intervindre en lo govern dEspanya. Per a tals proposits, catalunya negocia en abdos aspirants al tro dEspanya. P Vilar, ho posa de manifest en . lo referent a catalunya, quan afirma que, al finalisar el regnat dEn Carles-II, es sentia en mes dret de participar en lo govern dEspanya i que En lo si de la Monarquia de lArchiduc Carles dAustria, catalunya es va sentir mes espanyola que mai. Per tant, ad est actitut fon un moviment politic conscient, de partits dirigents i a diferencia del moviment de 1640 Guerra dels Segadors, contra Felip-IV-, que fon espontaneu, violent, popular i defensiu. Aixina mateix, per a N. Sales, per eixemple, la Guerra de Successio, fon tambe una guerra civil catalana. De fet, en acabant de la Guerra dels Segadors, catalunya en Felip-V, va obtindre en les Corts de Saragossa i Barcelona de 1702 moltes concesions, fet que provoca el canvi dac-

titut dels regnes orientals entre 1701 i 1705. Lhistoriador N. Feliu de la Pea (en Anales de catalua, t, III, f, 492), reconeix que les Corts catalanes foren les mes favorables que havia conegut la provincia i M. Macanaz (Memorias de catalua, t, I. Cap, 5), afirma que conseguiren els catalans quant desijaren, puix ni ad ells els qued res que demanar, ni el Rei nacosa especial que oferir i aixina vingueren a ser mes independents del rei, que ho esta el Parlament dAnglaterra. Felip-V, satisfague el programa politic i economic que li presentaren els catalans. En lo que fer politic per a conseguir partidaris en els diferents regnes dEspanya, lArchiduc Carles, en les Corts de Barcelona de 1705 celebrades en Mataro, i segons J. Llovet (Mataro 16801719: el pais de vila a ciutat i a cap de corregiment. Mataro 1966, pag, 74), diu que: Els privilegis que otorg lArchiduc a la ciutat foren prou pareguts als concedits pel monarca borbonic. El problema vingue, quan el conflicte armat era ya inevitable, Felip-V, deman a catalunya la seua ajuda i lo seu recolzament al tro dEspanya, demanant els catalans la ratificacio de les Corts de 1701-1702 ans nomenades, vinguent el desacuerdo, perque Felip-V, tenia una concepcio centralista destat a lestil frances, i mes en concret en la negativa de Felip-V, en quant a les insaculacions al Consells de Cent i a la Diputacio del General.
Lautentic i verdader motiu, lo que realment motiv lalament en contra de Felip dAnjou, fon UN CARCTER MERAMENT SUCCESORI I ANTIFRANCES i UN ANIM O ESPIRIT DE VENJANA contra Felip-V per no complaure els seus ultims desijos, on podien traure profit economic i de poder dins duna Espanya centralisada, unida, gran i no lliure

Renou
[1949] Enrique Tierno Galvan, Catedratico de Historia y Doctor en Filosofia y Letras : Mai la llengua catalana frui d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplega la llengua valenciana en el seu sigle d'or.

22

LLENGUA VALENCIANA

Renou

APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA (...continuacio)

D. Josep M Guinot i Galn


Academic de numero de la RACV Fundador de Cardona Vives

ESTRUCTURA DE LORACIO

lements auxiliars o nexes. En la formacio doracions son de gran utilitat certes paraules que tenen per missio relacionar unes paraules u oracions en atres. Estes paraules es denominen nexes i entrellacen en mes o menys fora els elements significatius de la frase. En general els nexes se classifiquen, segons el tipo dunio que realisen, en preposicions, conjuncions coordinants, conjuncions suburdinants i relatius.

grup verbal. Hi ha cert paralelisme entre la relacio que existix entre la preposicio i el nom i la que existix entre la conjuncio i el verp. 3) Els relatius son paraules que fan referencia a atres paraules o frases anteriors (anafora); equivalen a un demostratiu que, en conte de senyalar un objecte, senyala un element del discurs. Els relatius comprenen pronoms (que, el qual, qui) i adverbis (a on, com, quan, etc.). El pronom no sempre representa o reemplaa a un nom; a vegades ocupa el lloc dun infinitiu o expressa una idea mes o menys verbal. Eixemple: ell vol anar-sen. Ya ho se. El pronom HO representa lidea general de voler anar-sen. A mes hi ha pronoms personals, reflexius, reciprocs, etc. Com voren en son lloc. Entre les parts de loracio no incloem linterjeccio, pel seu caracter delements aislat, que fa della una oracio equivalent, pero solta.

1) Les preposicions, van sempre entre paraules, i la seua funcio va unida al grup nominal, per afectar habitualment a un substantiu o a paraules equivalents. 2) Les conjuncions, unixen oracions, pero tambe poden unir paraules mes o menys independents: Marta i Maria; estudie i menge. Les conjuncions solen dividir-se, segons el grau de relacio que establixen, en coordiants i subordiants. Coordinants, com, i, ni, o, u, pero, etc. El seu us en valencia es igual al que tenen en les atres llenges modernes. Les conjuncions subordinants asseguren una estructura mes complexa de la frase, i estan al servici del

(continuar en el numero segent...)

Renou

BUFETE JURIDICO
Especialistas en Derecho de Familia (divorcios, nulidades matrimoniales, herencias), Derecho de la Propiedad (arrendamientos, desahucios, compra-ventas, usufructos, servidumbres), Derecho de Contratos, Derecho de la circulacin y seguros (responsabilidad civil, accidentes de trfico, reclamaciones a aseguradoras), y Asesora jurdica de empresas.
C/ Ramn y Cajal n 21 2 s.pradas@icacs.com 12540 Vila-real Tel. 964 53 00 33 - www.salomepradasabogados.es

Salom Pradas Ten

Renou

COLABORACIO

23

CRISTIANES VALENCIANES DE 1239 (i II)

Agust Galbis Cordova

Trobem que un religios representant de Toledo actuava en territori valenci previament a la reconquista en la declaracio de Rodericus, archidiaconus de Alpont, qui declar, que el bisbe dAlbarrasi, Martinus (1172-h. 1220), atenia als cristians dOlocau i Almenara en nom del bisbe de Toledo ...quod episcopus Martinus, qui erat vicarius archiepiscopi Toletani in provincia Toletana, et requirendo provinciam ToLexistencia de religiosos valencians letanam, celebravit in Almanara et in es posa de manifest en la declaracio Alocau. Podria ser que la presencia de Martinus, en el nostre territori fora dun juge i jurat de Terol a qui dien Ferrandus Petri, qui declar que els vauna de les actuacions induides per larlencians consideraven com a propi a quebisbe de Toledo Martn Lpez de Pilarquebisbe de Tarragona Quod Valensuerga, en compliment de lorde del tini habebant eum pro archiepiscopo papa Celestinus III qui el 4 de Juny de suo, i ho demostraven exibendo ei re1192, li escrigu dient-li que enviara verentiam, et servabant precepta eius, sacerdots a Marroc, a Sevilla i a unes tam clerici quam laici, et cler ici recipieatres ciutats en poder dels sarrains a on bant de manu eius ecclesias, es dir, hi hagueren cristians Marrochios, Hisque tant religiosos com laics valencians palim et alias sarracenorum civitates, in el reverenciaven i complien els seus prequibus christiani degunt, in nomine ceptes, rebent les iglesies de les seues Christi fiducialiter adeat, explicant-li, mans. que el motiu era confortar ad aquells Arquebiste de Toledo, Rodrigo que es mantenien ferms en els sacraGimenez de la Rada ments de liglesia et ubi eos in fide Als religiosos que venien a ajudar al nostra et sacramentis ecclesie fortes ac valencians per part de Tarragona, els trobem en la mifirmos invenerit, fraterna benignitate confortare et connuta de largumentacio de Vidal de Canyelles, bisbe firmare laboret, aixina com instruir als que podien hadOsca, qui escriu que desde fea 50 anys, Quoniam vien caigut en la supersticio in quibus eos minus sufa L annis citra, retors catalans celebraven en ligleficientes vel aliqua superstitione deceptos invenerit, sia de Santa Maria de Valencia clerici catalani celestudiose instruat et informet. braverant in ecclesia Sancta Marie Valentie, admiDesconeguem si els cristians valencians agraien o no estes ajudes exteriors i fins a quin punt sintegra-

s evident que les cristianes valencianes que hem estudiat en larticul anterior, shan de contar v entre els valent ini que coneguerem en Els cristians valencians que trob Jaume I. Estes valencianes eren ateses espiritualment per religiosos valencians que eren ajudats pels que venien de la provincia eclesiastica de Tarragona i de la de Toledo, segons consta en la documentacio de la ordinatio ecclesiae valentinae. Recordem-ho.

vel aragonenses.

nistrant sacraments als cristians que alli vivien i es congregaven et ministraverant spiritualia christianis ibidem commorantibus et convenientibus. Hem de saber que leixemplar del Vatic amplia lajuda per part de Tarragona als aragonesos parlant de vel catalani

(continua en pag. segent...)

Renou
[1504] Registre de colacions de benifets de la diocesis de Valencia, Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, lingua vulgare valentina expeditarum.

24

COLABORACIO

Renou

CRISTIANES VALENCIANES DE 1239 (i II) (...de la pag. anterior)


clerici de Paterna que era notario pblico de Burriana ren en la nova organisacio eclesial sorgida posterior(Los escribanos de la Cancillera Real en la conquista ment a la reconquista, no havent dubte de que els de Valencia por Jaime I. BSCC Tom LXIV.-1988). Un llocs preferents de la jerarquics de la nova ordenacio de liglesia valentina foren ocupats per gent foPere de Paterna, que havia de ser un cristi prejaumi o un convers, rep una casa en el Repartiment Marti Petri rastera. Els cristians valencians, degueren assistir atode Paterna: d. Juef Alguasqui. Seria una casualitat que nits a la lluita per a encarregar-se de la ordinatio ecclesiae valentinae, que protagonisaren larquebisbe el cristi prejaumi documentat per Galmez en El mode Tarragona Pere dAlbalat i el de Toledo, Rodrigo Gizrabe levantino, quan escriu: En el Rep. De Val.: Pedruelo III 57, nombre de uno de los habitantes de Vamenez de la Rada i que apleg a cotes surrealistes, lencia al tiempo de la Reconquista, sin duda mozrabe, quan lany 1240, larquebisbe de Tarragona Petrus miseratione divina Terrachonensis archiepiscopus, cees tractara dun religios. lebr un Concili Provincial en la ciutat de Valencia praesidentes in concilio in civitate Valentiae congreRespecte del foment dels indigenes front als fogato, en el qual llan sentencia rasters per a estar al front de la dexcomunio excommunicationis iglesia, es curios un text de 3 de sententiae, contra larquebisbe febrer de 1330, que dugueren al de Toledo, Rodrigo Gimenez de la papa embaixadors de Castella i Rada, acusant-lo dhaver fet Portugal, i que havia segut suscrit actes de possessio en la seua pel rei Alfons dArago, en el qual Provincia eclesiastica Toletanus es reivindicava el valor dels indiarchiepiscopus per Terrachonam genes o indigene front als de provintiam transitum faciens crufora o alienigene, per a lobtencem ante se portari fecerit vel pacio de prelatures, beneficis eclelleo usus fuerit vel indulgentias siastics i uns atres carrecs de lidederit in nostra provintia. Lany glesia, dient-li que els indigenes 1241, el papa Gregori XIII, conMossaraps estaven moguts pel zel de la seua tant els fets, apud Valentiam fe i el recort de lescampament quam ad suam asserit provintiam de la sanc dels seus antepassats que anaren a la guepertinere congregato, declar nula lexcomunio de rra contra els infidelsconsueverunt zelo fidei sucPere dAlbalat praefatam excommunicationis sencensi et efusione sanguinis progenitorum aurorum metentiam de tratrum nostrorum consilio denunciavimores ad guerram ibant. mus. Lansia desta jerarquia eclesial forastera per agabellar poder, degue ser el motiu pel qual no proEsta ultima cita ve al pel, per a fer referencia als cediren a la restauracio dantigues seus episcopals docristians valencians prejaumins o zelatoribus fidei, cumentades, com les de Xativa, Denia, Elda i Oriola. de la carta del papa Gregori IX de la que parlrem en larticul Documentacio excepcional. Els cristians vaPer estes actuacions dels forasters, es dificil concretar el nom dels religiosos valencians prejaumins. Garca P Edo documenta el 26 de maig de 1242 a un tal Petri
(continua en pag. segent...)

Renou
[1560] Gaspar Gil Polo en sus "Notas al canto del Turia": pag 334: "...y siguientes se lee: Obres de Vicente Ferradis en lengua Valenciana en la que ague joyes i en totes fon guanyador." pag 401: "....Poeta excelente, de fecundo ingenio, traduxo con propiedad las quatro Canticas del insigne Ausias March, del idioma natural al Castellano por orden del serenissimo Duque de Calabria, a quien dedico con un fecundo Diccionario de las voces mas obscuras, que en Lengua Valenciana dificultaban el sentido de lo que queria decir Ausias March".

Renou
CRISTIANES VALENCIANES DE 1239 (i II) (...de la pag. anterior)
lencians de 1238. Aprofite la referencia per a corregir lerror de que el Ann. XII del pontificat de Gregori IX, no correspon a 1238 sino a 1239, per lo qual senten millor el que els cristians valencians prejaumins afirmen que donaren auxili i ajudaren en la seua lliberacio, ad liberationem ipsius situm prebuerunt auxilium sibi subsidium conferunt, no fent insidies per a mantindres junt als pagans ne insidiarum ei religetur iterum compedibus paganorum.

COLABORACIO

25

Perque seguint la cita de sant Joan de Ribera, hem de saber que els valencians descendim substancialment, tant deixos infidels musulmansdantic orige cristi, que en quan pogueren tornaren a convertirse al cristianisme, com daquells atres que continuaren sent cristians, perque cultivaven la fe de Crist.

En tot lo que hem vist anteriorment sobre els cristians valencians prejaumins i en tot lo que acabem de Per a acabar, comentar que seria interessant coneivore, desespera comprovar que catalanistes i acatalaxer linformacio que barall el nats continuen negant la Patriarca sant Joan de Riseua existencia, simplement bera, arquebisbe de Valencia perque es un dels arguentre 1569 i 1611, quan esments que gasten per a juscrigue que Villanova vicus tificar una falsa llegitimitat est intra civitatem Valentiam historica dels catalans per a situs in quo olim infidelis Maapoderar-se de la nostra hometani agere solebant: llengua valenciana. Al resnunc vero magna ex parte ab pecte, es interessant coneihijs qui veteri sua origine xer que Joaqun Vallv Berchristiani sunt, et a nonnulmejo, escrigue que La opilis etiam eorum qui Cristi nin de Epalza, Llobregat y fidem sunt super conveni inGuichard (1.2 nota 76) necolitur (vol. 28 BRAH, apud gando la presencia de covol. 28 Arch. Curia eclesismunidades cristianas en tieArquebisbe de Valencia, Sant Joan de Ribera tica de Valencia), que vol dir rras valencianas y consideque El barri de Vilanova es rando su existencia en Antroba dins de la ciutat de Valencia i en ell solien haver daluca como un caso singular no tiene fundamento doinfidels mahometans, si be es cert que una gran part cumental ni base histrica. Es una pura y simple invendells era dantic orige cristi i uns atres que residien alli cin (p 208 de Anaquel de Estudios rabes VIII -1997 conveniadament, cultivaven la fe de Crist. Sabem que en Sobre la Contribucin al estudio de la toponimia lala Vilanova no era tan nova, i era ben antiga, perque es tino-mozrabe de la Axarquia de Mlaga). cita en la primera crnica general com al lloc a on es trobava lalmunia dAbd al Aziz, que los cristianos llaman Es hora de que els valencians reaccionem front a huerta de Villanueva. Tambe la trobem en el Repartitant de inventor que nomes busquen la nostra desment: R de Bolas ortum in Villanova. I finalment, en truccio com a poble, per a ser engolits per un atre. la Historia Roderici de principi del s. XII Ille vero quamPosant de manifest totes les invencions i mostrant la dam Valentiae partem, quae dicitur Villanova. veritat, intentarm que callen.

Renou
[1632] Ultim testament dIpolita Soler, muller de Felis Bru, ciutada.... (1910-1632). A. R. V., Clero, caixa 1050, lligall 388, pag. 1. llegim: octubre, 19. Xativa. Entre les raons aduides pel Dr. Mathias Bosch (regidor de S. Felipe) en defensa dun dels hereus (el canonge Bru) se llig la seguent frase: Por si se duda esto lo fundo con tres textos, el uno en lengua valenciana, que es el fuero 3o...el otro en latin... y el otro en lengua castellana.

26

CONTE VALENCI

Renou

EL LLOP PRETENCIOS
n certa ocasio la rabosa li ponderava a un llop la fora de lhome: es lanimal mes forut de la creacio, ningun animal pot resistir-se ad ell, tots tenen que recorrer a lastucia per a lliurar-se de la seua crueldat. El llop, pretencios, orgullos del seu vigor, va contestar: ya tinc ganes de tropear-me en u dells, per a demostrar-los que el llop es superior a l home si alguna vegada topetara a un home, li faria front, i voriem qui pot mes, ell o yo. Yo puc facilitar-ten u, si tu vols, - digue lastuta rabosa, yo se per a on ne passa u cada dia; vine a buscar-me dema de mati i tel mostrare. A la sandema de mati, el llop va anar a buscar a la rabosa a on esta lesperava, i els dos junts se dirigiren a un cami pel que la rabosa sabia que tots els dies passava un caador. Estant esperant, pel cami va passar un home vell, i al vorel el llop pregunta: eixe animal es un home?. I la rabosa respongue: no, eixe animal ho ha segut, pero ara no es mes que un ancia. I el deixaren passar sense ferli res.

D. Josep M Guinot i Galn


Academic de numero de la RACV Fundador de Cardona Vives
combatre si vols medir les forces en ell; yo per lo que puga ser, men vaig a la meua cova; ya taclariras tu en ell, en la cova tespere. El llop, sense pensar-ho dos .voltes, va a acometre al caador, mentres este pensava: , llastima que no haja portat lescopeta de canons carregada de bales, puix la que porte no es mes que escopeta de perdigons, que no servix nes que per a cacar pardalets. A pesar daixo el caador apunta al cap del llop i li dispara una descarrega de perdigons. El llop al recibir-la va fer una caraa, en expressio de dolor, pero va seguir avanant contra el caador, qui li va fer una segona descarrega. El llop, tot coent,continu avanant, i el caiador, al vore-sel ya damunt, recurrix al gavinet de montanya que portava i li fa unes quantes ferides, suficients per a que el llop, malferit, emprenguera la fuga. El llop, en el rabo entre cames i queixant-se amargament, es present en la cova de la rabosa, fet un eccehomo, i li va dir a la rabosa: quanta rao tenies. La rabosa pregunta: que tha passat, bon amic, que vens tot ensangrentat i malferit?. I el llop li explica lo ocorregut en estos termens: es veu que lhome te un poder diabolic si no, no sexplica lo succeit: primer, aquell home va agarrar un basto foradat, i pel forat me va enviar una canonada daire, plena de pedretes, que me va fer el cap en sanc, produint-me un dolor horrible per segona vegada va bufar pel canut i me va enviar una de rajos i

Al cap dun rato pass un chiquet, que anava en una garbeta de visc per a caar pardalets. El llop pregunta: Es eixe animalet un home:? I la rabosa contesta: no, eixe animalet encara no es home, pero ser si no se desgracia. Ara no es mes que un chiquet. I el deixaren passar sense fer-li res. Per fi apareix el caador en una escopeta de perdigons penjada al coll i un gavinet de montanya a la cintura. Es eixe animal lhome que esperem? pregunta el llop. I la rabosa diu: Si, eixe es lhome en qui has de

(continua en pag. segent...)

Renou

Renou

OPINIO

27

LA LENGUA DEL 9 DE OCTUBRE

Ricardo Garca Moya

oco a poco, la inmersn impone la cmica consigna de que el idioma que hablaban los cruzados que entraron en Valencia el 9 de octubre de 1238 era el cataln. Por el contrario, la documentacin demuestra que se trataba de un ambiguo romance que permita el dilogo, por ejemplo, entre el expedicionario aragons Pedro de Perea, el castellano Johan Mendoza y el mallorqun Bernat de Naya (y no cito a catalanes, pues Catalua no exista en 1238).

Basta leer manuescritos medievales (no versiones actualizadas) y comprobaramos que los lanceros burgaleses del Cid o los arqueros de Pedro el Cruel de Castilla coman formage (C. Baena), se levantaban de matinada (Berceo), encerraban pjaros en una gabia (Ayala), y no desPero dejemos a los fabulistas y, para cuidaban fornir fortalezas (Ord. Sevicelebrar el 9 de Octubre qu mejor rella) o degustar alguna poma (Baena). galo que un testimonio del uso de la lenEl metge (Berceo) cuidaba la salud, gua del Reino en la Edad Media y Rey el saqueo les llevaba de la pobresa Portada llibre La Plagmatica nacimiento? Se trata de la Plegmatica a la riquesa (J. Ruiz) en el segle XIII (sic) del rey Joan I de Valencia, coet(Cid); y aunque sus aos no llegaran neo de San Vicent Ferrer, traduhida del llat en vula setze (Berceo) a las doncellas las conqueria (Cid). gar valenci per los Reverents mestres de la Seu de En la Castilla del 1238 se deca fusta, son (sueo), Valencia en lo any Mil trecents noranta quatre y ara ferir, sopar, soterrar, sota, ome, tacas (manchas), nova ment manat estampar per los molts magnifichs aquest, aquesta, marjal, etc. (Cejador, J. Vocabulario senyors Iusticia, e Jurats de la present ciutat de Vamedieval catellano, Madrid 1990). lencia en lo any present de MDLXVIII. Es decir, que fue traducida a la lengua valenciana en 1394, y vuelta La vehemencia catalana en enaltecer su historia idiomtica convierte en real lo que es fantasa. Tene(continua en pag. segent...)

mos paradigmas como el de Editorial Barcino, que public el llamado Libre de feyts darmes de Catalunya -burda falsificacin del barroco- como obra clsica de la literatura histrica del siglo XV. La edicin de 1930 era precedida de un cientfico prlogo del fillogo don Enric Bagu, con datos precisos sobre el primer resum sistemtic i complet de la nostra historia, y afirmaba que Bernat Boades haba acabado la obra el 11 de noviembre de 1420. Por poco nos da la temperatura hora, minuto y segundo en que, Boades sign la obra. El bolero prologuista tambin informa que Boades naci en el mas que todava lleva su nombre, cerca de Girona. Su bisabuelo ya era amo de aquel casal en el ao 1259. Como quien no quiere la cosa, enlaza la ficticia historieta con la poca del Conquistador.

EL LLOP PRETENCIOS

(de la pag. anterior)

Renou

centelles; per fi, quan ya estava yo casi damunt dell i a punt dembestir-lo, va traure una garra del cinturo i me va fer en ella estes ferides, que no s si no me costaran la mort. La rabosa digue: ara et convenceras de que

lhome es el rei dels animals i lanimal mes fero de la creacio, perque ademes de la fora que te, conta en linteligencia.

Artana Estiu 1993

Renou
[1751] Vicente Ximeno en Aprobacion de la obra de Carles Ros: Breve Esplicacion de las CarftillasValencianas se dice El fin que se ha propuesto el Autor en este, y otros Escritos que ha dado al publico, es sostener, como buen Patricio, la Lengua Valenciana, en tiempo que ha decaecido muchisimo de su perficcion, y pureza.

28

OPINIO
(...de la pag. anterior)

Renou

LA LENGUA DEL 9 DE OCTUBRE

a publicar en el mismo idioma en 1568. La Plegmatica fue adquirida por un coleccionista cataln y est catalogada, pero nadie ha aireado la importancia que tiene, ya que la denominacin de la lengua surge espontneamente por parte de unos funcionarios y autoridades que no pretendan defender derechos idiomticos; simplemente seguan la costumbre que Jaime I estableci en el Reino: la de traducir al romance valenciano, no al cataln, los documentos latinos.

En la Plegmatica de 1568 hay acentos puestos con lpz por los integristas catalaneros De ndole ms siniestra es (el ejemplar se encuentra en la la confusin intencionada que Bib. de Catalunya), pero no cometern en la falla del Ayunhan podido borrar otros detatamiento en 1999. En ella, lles como el uso de y griega en algn malasombra inmerso ha voces como Reyna y en la ideado la figura de una lengua conjuncin copulativa. Tambin con roja barretina que simbolies muy interesante la vigencia zar -segn explicaron en Inde cultismos latinos como tunc forme Semanal de TVE para para huir de adverbios poco toda Espaa- a un Jaime I con gratos. As, observen que en barretina que impuso la lengua Rei Jaume I 1568 esciben Jurats que tunc catalana a los valencianos en eren de la prenset ciutat. Este 1238. Los responsables de tunc despreciado por los inestas salvajadas contra la cultura valenciana -pagamersores era etimolgico del compuesto latino indos con los impuestos que nos desangran- son los tucne, que generara entunce y entonces. Por mismos que se burlan de nosotros con los cartelitos tanto, no es extrao ni aberrante que los valencianos del Metro de Valencia. En consecuencia, lean, lean la cultos del siglo XVII -como Clavero de Falces- escriPlegmatica de 1394 y 1568 para consolarse, pues bieran Son vestit li don en tonces (Sacro novenaactualmente los que mandan son inflexibles en lo torio, Valencia 1669, p. 484); y que el citado adverbio cante a la lengua: nada a la valenciana, todo a la que triunfara en la lengua valenciana, hasta que los proviene del InstitutdEstudis Catalans. El pacto es el fesionales de la inmersin deslizaran el barcelon pacto. aleshores.

La catalanizacin confunde conceptos y conductas. Todos quieren rendir pleitesa a los condotieros culturales de Espaa; incluso el entraable profesor Tamanes que -en entrevista emitida cuando le otorgaron el Premio Jaime I- se empe en pronunciar el nombre del rey Jaume como Yauma, con la castellanizante corrupcin fontica catalana. El economista, creyendo demostrar dominio del romance jaimino, en realidad caa en un error similar a los que pronuncian Bilbado y bacalado por ultracorrecin.

Renou

DEL GRAO DE CASTELLN


Vicente y Juani

Paseo Buena vista, 31 - Tel.s 964 06 43 56 - 654 41 45 74 12100 GRAO - CASTELLN

Renou

COLABORACIO

29

GARROFERA, AMIGA VELLA


ixina la denominava el meu besyayo a la garrofera: amiga. I moltes ne tenia, puix ms de cent fanecades de jove les llaurava junt a son fill Vicent mon yayo- a qui yo, anys desprs, acompanyava al terme de Museros quan les esbatuava o esporgava. No s si per aix o perque la tenem poblant els nostres monts ms que pins i surers, a mi mha resultat, sempre: simptica, polida i bonica. Noms guipar la seua verdor, un mill de recorts me rebullen pel cap, com per les seues rames boten i revolen teuladins tot lany- i pinsans, gafarrons i cagarneres all per loctubre, quan venen de pas. Adems de fer-me reviure a familiars, que ya no tinc presents: yayos, pares, tios, ties, vens i venes, que a tots ells els agradava fer la paella a lombra de la garrofera, en quatre pedres, unes boges i uns trocs. Arbre -de corfa llisa, de color griss- que com a joguet el teniem els menuts, puix pujaves dalt de les seues branques i des de all dotorejaves els camins, els changlots dels rams, i els conills que de quan en quan te passaven corrent al vore la gent.

Manuel Casaa Taroncher


trenca, pero al poc de temps, el vert torna a reviscolar en els novells renous. I aixina van uns morint-se i atres resucitant, perque com dia Francesc Martnez i Martnez el garrofer s arbre singular. A dia: Es el garrofer, el que des de la vra de nstre mar, lanci e histric Mediterrani, es fica terra a dins, i pujant per les rampes sencaramalla fins a les costeres de les srres, sempre que estes donen cara a la mar i a elles aplegue el fresc ventijl de llevant Com tamb Bru Vidal els dia: Esteu dormint fa segles una vida / fecunda i reposada, sense presses; / esbiaixant al vent vostres peresses, /oferint cada estiu gala complida / Venerables gegants, verda mainada / com una primavera inacabada / que aferma ms i ms vostra presncia / entre una parla de verdors amigues, / sou el millor present de permanncia. I Martnez Ferrando tornant, de vesprada, del sec nos dia: El carro, queixant-se, per la carretera/ lentament avana, de tan carregat; / seguixen les ombres dels que han replegat / el fruit odorfic de la garrofera. Pero a pesar de que molts com yo them admirat, gegant vegetal, estos anys sn mals per al teu fruit. El seu apreci va cap avall. Aixina i tot, pense que, mentres vixca yo, mon tros de sec oldr a garrofa melera, a romer, timonet i poliol perque yo els deixe viure en tranquilitat per all on me vullguen brotar. Pero si recordes els secans dahir plens de garroferes, armelers, vinyes i figueres et dones conte qunts daquells vens arbreus han desaparegut, perque els amos dels chalets actuals pensaven que era millor plantar, chops, eucaliptus, palmeres, plataners per ser ms ornamentals. Cosa que yo no crec, pero encara, per sort, ne podem vore algunes. Grcies, pot ser a que, hui en dia, estn protegides i no les deixen arrancar. Clar que ms dun llaurador que encara conserva alguna que atra fanec se pregunta Si han protegit a la garrofera, per que no protegixen a qui la conserva, ya que ni les garrofes se poden vendre i tamb li cal al llaurador esporgar, esbatuar i arreplegar-les per a que no se quede el terreny fet una porquera de ja.

Planta lleguminosa de tronc panchut que dona gust tocar-lo quan es jove i al mateix temps, com lacer, dur. El seu fruit, la garrofa quan tenies fam, te la menjaves de bon gust. Igual que si mossegares un tro de chocolate de carrer, un moniato, cru, bollit o torrat- o una carabassa. I per qu? Puix per sa dolor melfera, i perque era ms fcil agafar-ne una que tindre en la m una ronyosa o un pirul. Ahir, la garrofa era casi menjar obligat dels animals de lestable i, hui, en canvi -a lo manco les meues-, se les mengen les formigues, fardes quan no tenen armeles- i els conills de sec o se queden entre boges, perque ya no val la pena per lo mal que se paguendoblar el llom milers de vegades per a arreplegar-les. Pero larbre, pense, dec conservar-lo. I ne conserve, rodant la meua caseta de sec, deu, per ara, grans, i un ramat de chicotetes. I s que eixe arbre me resulta ms valus que un monument megaltic, testimoni i vestigi del passat. Uns moren, atres, crixen; uns el vent o els anys- els

30

HUMOR VALENCI

Renou

ILUSTRACIO DALBERT GUALLART

En un carro anava un matrimoni pero shavien barallat. Al passar front a una granja lhome va vore uns cerdets i li diu a sa muller:

Familiars teus?

Si. Els meus sogres!


Text: Redaccio de Renou

ELS ESQUETS DANTONI RUIZ NEGRE

Renou

Antoni Ruiz Negre es una maxima representacio del teatre valenci actual. Estes peces curtes, de fi humor, pensem tenen cabuda en la seccio de HUMOR VALENCI. Antoni va ser distinguit en el premi Fadri a les Lletres Valencianes, Josep M Guinot per lAssociacio C.V. en juny de 2011.

A rgim (En la parada de lautobs. Un HOME vell i una DNA)


DNA- Puix es conserva vost molt be per a la seua edat, eh?... HOME- s que em cuide molt, Senyora. DNA- Ah, s?... Qu est a rgim?... HOME- Per supost! Perque estar a rgim, s lnica manera de mirar per la salut. DNA- Clar, sent aixina!... Yo ho he intentat moltes vegades, no crega, pero s que cal tindre tanta fora de voluntat... HOME- S que s de veres, s, pero mire, el resultat sempre val la pena. DNAI cal abstindres de prendre tantes coses!...Vost no beur., no?... HOME- No, no Senyora. A banda del gotet de vi en els dinars, o una cerveseta de volta en quan, lo nic que em prenc totes les vesprades cap a les set, s un got de whisky en gel. El mege diu que aix s molt bo per al cor... Per lassunt de la circulaci de la sanc i eixes coses sap?...

DNA- Ya veus... En lo forta que deu de ser eixa beguda... (Pausa breu) I de fumar?... HOME- No, no. Yo em deix el vici dels cigarrets fa ms dun any... Ara noms gaste puros. U en acabar de dinar i un atre desprs de sopar. DNA- (A part) Fotre!, i aix diu que s no fumar?... (Pausa breu) I en el menjar es privar dalgunes coses no? HOME- Naturalment! En tot lo que toca al menjar soc molt estricte... DNA- (A part) Toca, menys mal! HOME- Mire. Una selecci sria i rigorosa en els aliments, s qesti bsica per a poder mantindre un bon estat de salut. DNA- Aix s que s de veres. HOME- Per eixemple; yo el pa casi ni el taste. DNA- Pero, gens?... HOME- Bo. A part duns trocets per a sucar les salsetes, o el suquet del salpic, o loliet i el rovell dels ouets fregits... Per a lo dems gens ni miqueta. Ni el veig!... Dna, fixes que incls en el desdejuni menge noms malaenes...
(continua en pag. segent...)

Renou

OPINIO

31

HYBRIS (brij)

Nelo Sols Martnez

ste vocable del grec antic ve a significar orgull exade lpoca foral no desparegueren: Guerra de lUni, Gergerat. Estrab dia que lorgull local en els ibers manies..., ni tampoc entre els seus descendents en el aplegava a graus molt alts, la qual cosa els impecanvi dinstic de la casa dels ustries a la dels Borbons, dia unir les seues forces en una confederaci potent, per ni incls en els sigles XX i XXI. Un eixemple da ltim a enfrontar-se millor als enemics comuns. ho tenim en cm acolliren, en 1931, els valencians de Este poble, antepassat del nostre, puix segons linles provncies dAlacant i Castell, en especial els privestigaci numismtica, i alguns iberistes, com ara D. mers, liniciativa autonomista de lAjuntament de la ciuFletcher, la seua cultura ms pura i genuna subicava tat de Valncia. Eixa hybris localista feu nosa per a poder en la llenca costera entre el Segura i lEbre, desapareconseguir lEstatut en els anys republicans, que s algu baix la sola de la bota romana. No obstant a, crec canaren unes atres regions hispanes. I un atre eixemque algunes de les seues coses persistixen en lactuaple el tenim en els temps ms actuals. litat entre els valencians: el tocat del monyo de les faQuan ya pareixia que els ms amants destes belles lleres, no t un cert paregut al de la Dama dElig?; la i lluminoses terres valencianes shavien posat dacort, cermica, i la seua decoraci en dibuixos i escenes, que tant en laspecte llingstic (Normes Valencianes de la estigu molt present en aquella gent, i, hui en dia entre RACV, dites dEl Puig), com en el poltic (creaci del parnosatres; el predomini de les deeses tit Uni Valenciana), sorgix de nou la hybris disgregadora, la qual acabar en mares i divinitats femenines en el seu nosatres, com a poble histric, a ligual cult; la hybris, tamb?... Pareix ser, segons Tit Livi, que esta que ho feu en la cultura ibera, si no superem eix element negatiu del noshybris, este orgull exagerat, fon la tre carcter. Valencianistes de Castecausa de limmolaci colectiva dels ll, Valncia i Alacant, fem un esfor ibers dArse/Saguntum, quan Anbal la per juntar les nostres armes de nou, siti, en vores desaparixer com a sense visceralismes, personalismes o polis, com a comunitat poltica. Encara ganes de figurar, puix com dia Miquel que Agust dHipona va vore ms be un Adlert, el patriota valenci ha de ser: manteniment memorable de la fides, de la fidelitat a no abandonar els murs dinmic, actiu; incmodo, sacrificat, La Dama dElig que cenyien el sagrat pomerium, el realluntat del profit personal; valencianiste en tots els moments; un trebacint de la ciutat. Siga com siga, esta llador constant, persistent, en silenci que s un silenci hybris, que impossiblit juntar les armes de les diverses exterior, de no parlar, pero no de ser mut, que ha dinpolis ibriques, s molt provable que fora la causa facicloure eixa idea patritica en totes les manifestacions litadora de la seua conquista pels cartaginesos i, en posde sa vida; i que mai predomine per damunt del seu vaterioritat, pels romans. En el pas del temps, la cora de lencianisme cap idea no religiosa. la Valncia musulmana, fragmentada en taifes, i que Esperem que en lenteniment, i un poc de sabiduria, coincidia en la constant geogrfica-histrica de les teo phrnesis com dien els antic grecs, sapiam sobrerres ms purament ibriques, com diu Fletcher en nomenar la cita dAl Razzi (any 955), eixiria, per fi, a la llum pondres als nostres impulsos viscerals, als quals, moltes voltes, la ra els tira una m, quan no hauria de fercom un ent politic unificat: el Regne de Valncia, de la ho, per a que nos permeta aplegar a una nova intelima dun rei dArag naixcut en Montpeller i mort en Algncia entre tots els que desigem lo millor per ad estes zira. terres valencianes. Pero, per desgrcia, les divisions entre els valencians

ELS ESQUETS DANTONI RUIZ NEGRE


DNA- (En sorna) Puix ya s sacrifici, ya!... HOME- I res de manteca eh?... No, no. Ni manteca ni greix. Tot cuinat en oli doliva que s sanssim i molt bo per al colesterol, i adems aixina no cauen mal les llonganices, ni les chulletes de porc, ni els rovellons en pernil, ni els renyonets fregits en faves tendres... DNA- (Esglayada) I de tot aix menja vost? HOME- Pero poc eh?... De lo que no em prive s de larrs. Yo menjar paella, siga de lhorta o en marisc; com

(de la pag. anterior)

Renou

diuen ara, per un tubo. DNA- Puix mira, s que ser el rgim lo que el conserva a vost aixina, perque tal com est, no representa els huitanta cinc anys que deu de tindre, eh?... Ning que el veja dir que vost en tinga ms de huitanta. HOME- Cm huitanta, che? Pero si nacabe de complir cinquanta dos!... (Tel)

32

DENUNCIA

Renou

LES PEDRES DE LA NOVA PLAA MAJOR


Xavier Gimeno i Alonso
estiu passat lajuntament de Castello comen unes obres de remodelacio de les places Santa Clara, Peixcateria i Major, que shan acabat a finals de decembre, inaugurant-se les mateixes durant el Nadal. La plaa Santa Clara ha quedat molt be, despres darreglar-se la part cremada durant una Magdalena i donar-li mes espai, havent llevat part de les antigues columnes, ademes sha netejat lescultura del vilarrealenc Vicent Llorens Poy, nomenada Pedra de Castello, que molta falta li feya, enfosquida pel pas del temps. Lescultura es un lloc de visita dexcursions de gent de fora on lis expliquen un poc de nostra historia. La plaa Peixcateria crec que nomes han canviat el paviment, la Font dels Artistes ya havia segut netejada i restaurada. Ara pasem a la plaa Major. Apart de canviar-se el paviment (ficant el nou damunt del vell i deixant la plaa mes alada, sense voreres), sha netejat i restaurat la font central que tambe ha quedat prou be, pero lajuntament sha dedicat a afegir unes atres coses: un escut de Castello, en el portic de la casa consistorial, un mapa de la vila del s. XVI, de lhistoriador burrianenc Mart de Viciana, on no figura el seu autor: Castell de la Plana. 1563, una maqueta dinformacio de la plaa, en braille i en valenci acatalanat, un dibuix a terra en forma

de laberint, que no entenc el seu significat, i per a rematar la faena, unes pedres on figura una inscripcio en paraules i grafies alienes al nostre idioma: La ciutat de Castell fa romandre aci aquestes lloses, antiga pell de la plaa Major, testimonis muts de minuts de silenci, llibrells de les llgrimes de la nostra reialesa festera i odes sordes de la msica del nostre poble. La paraula romandre no existix en valenci, es un verp catala semblant al valenci permaneixer. La paraula aquestes es un arcaisme, utilisat pels nostres classics, que ha evolucionat en estes. El valenci com a llengua viva ha anat evolucionant i es com si en el castell ara diguerem muller o facenda, en conter de mujer o hacienda. I per ultim, les grafies reialesa, odes i sordes, en valenci son: realea, ots i sorts. Per lo tant, linscripcio en nostra llengua valenciana, la llengua del nostre poble, la llengua de Castello, deuria de ser: La ciutat de Castell fa permaneixer aci estes lloses, antiga pell de la plaa Major, testimonis muts de minuts de silenci, llibrells de les llgrimes de la nostra realea festera i ots sorts de la msica del nostre poble. Vostes diran.
Nota: El present articul est escrit en les Normes dEl Puig de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).

Pla de Castell del burrianenc Mart de Viciana (1.563)

Inscripci en idioma NO VALENCI

Renou

REFRANS
. Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells. . Ni arro socerrat, ni guisado que saia a fumat. . Ni gat maullador, ni dormir en home roncador. . Ni detenir mlt la orina, ni sentir olor de la bacina. . Ni putjar caball sense cagar, ni faena de fora sense almorar . Ni cordarse en tiretes sense cap, ni gs famolench, ni porc mlt fart.

r GimeCarles Ros
. Ni muller sempre afaytada, ni beure en taa penada. . Ni capell sens manteu, ni sotana, nicanter, ni botitja foradada. . Ni rt de rabe, ni home que faa el grave. . Ni pet de col, ni casarme en qui no em vol. . Ni vure frares per ma casa, ni portar v sens bta, carabaa. . Ni creure regalista, ni mercader, ni colar bugada sense sendrr.
Es respecta lortografia original

Renou

OPINIO

33

NO S ESTE YA EL POBLE VELL, QUE S ATRE ALACANT


ixina no s este ya el poble vell, que s atre Alacant canta una estrofa de lHimne dAlacant, en lletra de Jos Mariano Mileto i msica de Juan Latorre. Un himne compost al voltant de 1930, com tamb lHimne oficial de les Fogueres de Sant Joan; els dos, per cert, en llengua valenciana. I en llengua valenciana continuen interpretant-se hui de forma

scar Rueda Pitarque

oficial, per molt que la realitat llingstica i sentimental de la capital de la millor terreta del mn haja canviat radicalment en el pas de tres generacions. Com a mostra de quin era el sentir dels alacantins de fa huitanta anys, noms un bot de mostra, extret del llibret de la Foguera de Carolines Baixes de 1930:
i un grit de reverncia, em fa dir Viva Valncia! La millor ciutat del mn! A CASTELL DE LA PLANA Germana tamb per srt de Valncia i Alacant: tamb eres un encant! Formes part del ram de flors! Lo mateixet que a Valncia te dedique en estos dies un saludo en la foguera! Yo sempre aspire i volguera als tres, volent-se i unies! Valga un saludo duni en la major reverncia, gritant tots en efusi: Viva Alacant i Valncia; viva tamb Castell!

T la corona dEspanya les joyes ms desllumbrants. Castell, Alacant, Valncia sn els millors diamants. A VALNCIA Tu, preciosa Valncia, formes part de la foguera, perque eres tan rica en essncia

com atra regi volguera! Tu, la Reina de les flors; la ms bonica i cautiva; la que ms frutes cultiva en nostra regi damors. Tu, que es pot dir en veu alta que eres la mare de tots, des dOriola hasta Gata i de Gata a Castell! Benet siga el teu nom

Efectivament, est Alacant de hui, per a lo bo i lo ron, s en totes les variacions i matisos de lexpressi, com a prou diferent daquell poble vell que canta lhimne, que alicantinisme. contava noms en uns 64.000 habitants el Alguns autors han oferit el seu diagnstic 1920, front als 330.000 de lactualitat. I s de la situaci. Jos Vicente Mateo, en que parlem moltes voltes del poble Alacant a part (1966) fon el primer en valenci com una espcie de conjunt analisar les causes i conseqncies deste monoltic en conscincia prpia i unitria, o fenomen, molt relacionat en aquella poca deixos 5 millons de valencians que en la promoci del noveds Sureste espaol haurien de trobar-se sempre virtualment (una atra entelquia disgregadora i units, reclamant a on fera falta lo que fora antivalenciana, a lestil dels Pasos Catalans, menester; pero poques voltes pensem en que en este cas havien de conformar les que u dels grans problemes identitaris que provncies dAlacant, Mrcia i Almeria; una patix esta sofrida terra s precisament la regin surestina que per srt no arral mai prdua de la conscincia de valencianitat en en Alacant). la ciutat dAlacant i alguns municipis de la Ms recentment, dos obres de signe seua provncia. radicalment contrari pero en un punt alicantiniste com han tractat tamb el tema, El somos levantinos ms que des duna ptica ideologisada pero aplicada valencianos, junt en unes atres proclames (que per llamentablement deplorables no Els "nmeros dels cegos". Sempre a una realitat ms actual. Per una banda, Alicantinismo. Teora y prctica (1994), de reproduir ac, pero que poden escoltar-se ha segut tradicional en la ciutat fcilment en la crem de les Fogueres o en dAlacant cantar els nmeros en Juan Carlos Tur Ayela, representant els partits de ftbol), resumixen un sentiment llengua valenciana, assignant cu- lalicantinisme ms tradicional i conservador, prou arralat en la societat alacantina actual. rioses denominacions als nme- pero que per eixemple s de justcia dir-ho ros compresos entre l1 i el 100 fon el primer regidor de lAjuntament Parlant clar: en general, molt difcilment per a la seua identificaci. Encara dAlacant en parlar en valenci en el ple accepten, molts alacantins actuals de la hui se publiquen estos quadros capital, ser qualificats com a valencians, o com a mostra duna tradici oral municipal desprs de la recuperaci de la democrcia, com ell mateix relata en el seu sentir-se com a tals, sense protestar molt alacantina. llibre. Per lo dems, mant posicions enrgicament i esgrimir suposts o reals plenament valencianistes en qestions llingstiques i greuges histrics, centralisme i odi de la ciutat de Valncia simbliques, com les mantingu tamb un atre conegut cap a Alacant, o una personalitat diferent, ms abierta, alicantiniste: el guardamarenc Vicent Ramos, autor de en la que, tot sha de dir, lidioma tradicional de la capital alacantina, el valenci, no sol estar massa present (llevant honroses excepcions) Un sentiment que sol ser conegut, (continua en pag. segent...)

34

OPINIO
(...de la pag. anterior)

Renou

NO S ESTE YA EL POBLE VELL, QUE S ATRE ALACANT


Pancatalanismo entre valencianos (1978). Per una atra banda, Alacant contra Valncia (tamb de 1994), dEmili Rodrguez-Bernabeu, en aportacions interessants pero des duna postura (per si faltava la guinda) obertament catalanista... Una atra obra important s Alacant. La llengua interrompuda (1996), de Brauli Montoya, que descriu el procs de substituci llingstica de lidioma valenci pel castell en la ciutat dAlacant. Un procs accelerat des de finals dels anys 30 del segle passat: anys en els que la llengua valenciana encara era majoritria (igual, tamb, que en el Cap i Casal) en el conjunt de la poblaci alacantina. En definitiva, a diferncia de les habituals rivalitats regionals-familiars que podem trobar en qualsevol rac del mn, en el cas dAlacant, a un sentiment particulariste ya antic se suma el conegut problema de lhomonmia entre els habitants de Valncia ciutat i Valncia regne (valencians

de la valencianitat originria dAlacant)1. Esta quasiarqueologia cultural i incls sentimental, en la que molts valencians del Cap i Casal i dalgunes atres grans ciutats valencianes nos veem identificats (per haver estat somesos a pareguts processos despersonalisadors, encara que tal volta no tan intensos) s molt ms complicada encara de dur a terme en Alacant. No cap dubte que des del coneiximent i lestudi de la nostra histria i tradicions, les terres entre el Snia i el Segura acabaran retrobant-se de forma definitiva en la seua personalitat secular valenciana, que sempre ha prevalgut a lo llarc dels segles, per damunt didentitats preexistents o sobrevingudes. Tancarem esta reflexi en un extracte del poema Alacant i Valncia, escrit en 1908 per Teodor Llorente, que resumix en un estil ben renaixentiste pero no per aix carent de fora, expressivitat i emoci eix esperit positiu que hui ha de ser ms actual que mai:

uns i atres, com els mexicans o els panamenys), que causa encara algunes tensions en atres parts del regne pero que, com sha dit, resulta especialment conflictiva per a molts alacantins actuals; la difcil absorci dun enorme allau dimmigraci castellaparlant i, per ltim, els afanys disgregadors de cert sector social alacant que percep com a amenaa qualsevol veletat valencianista que supostament pose en dubte la seua hegemonia i influncia sobre la provncia. Un rezel noms en part justificable per eixa certa tendncia insolidria i centralista que en ocasions pot mostrar el Cap i Casal front als interessos de les comarques valencianes. Un sentiment alacant, tot sha de dir, que qualsevol moviment cultural o cvic que es diga valencianiste ha de comenar per reconixer, continuar per respectar-lo i comprendrel i, finalment, en tot cas, reconduir-lo, sempre des de la millor manera possible: des del dilec i lintercanvi didees, i mai des de limposici aliena. Els alacantins, com els valencians en general, seran sempre lo que ells mateixos vullguen ser. Per srt, en els ltims temps, cada volta ms alacantins estan acometent una tasca de recuperaci i posada en valor de lidentitat tradicional alacantina (per tant, en molts casos,

Alacant! Bella ondina de nostra mar serena! El dol amor yo et porte de la germana gran. Mira cm obri els braos, de goig fraternal plena, i busca els teus, que estesos tamb per a ella estan. Bessones sou: naixqureu les dos lo mateix dia; en les mateixes plages haveu creixcut ensems: lo primer raig que alegre lo sol al mn envia, per igual vos llumena i vos desperta a un temps. I com joys i alegre, cantant, de rama en rama, vola laucell en larbre fronds on lo niu t, Lo Rat Penat, lau nostra, la que Valncia aclama, guiant els nostres passos, a tu vola tamb. Ell s nostra senyera; sia tamb la vostra. Alcem-la els uns i els atres, juntant iguals amors. Nostres glries comunes dels segles passats mostra; mostre-nos iguals glries dels segles venidors. Anem tots a guanyar-les! s atra hui la guerra; els que millor treballen, sn els millors guerrers. A treballar! A vncer! I en honra de la terra, juntem les palmes noves a sos antics llorers. Yo, humil i vell poeta, que ya lo mn no escolta, ple de fe i entusiasme lo cor encara tinc, i alant (pot ser que sia per la darrera volta) la veu entre vosatres, a dir-vos a tots vinc: Fills del gloris Lucentum! Fills de lhermosa Edeta! Formem un estret rogle; donem-se be les mans. De luni naix la fora, i ella el valor completa: jurem ser per a sempre tots uns, tots valencians.

_____
1. Entre ells s obligat citar al Rogle Cultural Llus Fullana, reuni de tots els valencianistes actius del sur del Regne, que t com a presidenta a lescritora de Castalla NAntnia Vila Ferri.

Renou

POESIA

35

Joan Benet Rodrguez i Manzanares


JAUME ROIG
Valncia primeries del sigle XV Benimmet (Valncia) 1478 Mege de prestigi en diversos hospitals i convents, adems de mege personal de la reina Maria de Castella.. Escritor pertanyent al Sigle dOr de les Lletres valencianes. Tingu sis fills, dos de les quals foren monges. Fon conseller de la ciutat de Valncia en 1456. Al voltant de 1460 escriu lEspill, obra tamb coneguda com el Llibre de les dnes, escrit en versos tetraslaps del qual a soles es conversa un manuscrit. En esta obra Jaume Roig intenta advertir al llector de la perversitat de les dnes i plasma a lhome com a vctima inocent.

Portada llibre Historia de laLlengua Valenciana (des de fa 1 mill danys) de Joan Benet, guanyador premi Investigacio sobre la Ll.Val.(C.V.2009)

Fragment del llibre lEspill. De monges. Valenci antic


[...] Si sn prenyades e ve a llum, s llur costum a tres o quatre fer-los debatre ab daus rifant o sorts gitant pare qual s; mas les de ms mai no parixen, ans sen desixen polidament; sabidament la llet sexuguen. [...] [...] Si estan prenyades i donen a llum s la seua costum a tres o quatre fer-los debatre en daus rifant o de sobte gitant pare qual s; mes les dems mai no parixen abans sen deixen bellament; enganyosament la llet seixuguen. [...] Transcrit al valenci modern per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

JAUME ROIG

Valenci modern

36

LLENGUA VALENCIANA

Renou

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA.


(DEL SEU LLIBRE POMELL DE VALENCIANITAT)
a frase que suprimix es precisament la que declara el nom de la llengua en que Bonifaci Ferrer escrigue la Biblia, cosa que S.G. vol amagar. Les paraules escamotejades son les segents: de lengua latina en la nostra valenciana. Esta omisio fraudulenta deixa en lignorancia, a qui se fia de lautor de larticul, dun punt important, com ho es el nom de la llengua deixa primera traduccio de la Biblia. I, al lector duna publicacio que normalment presenta firmes solvents, el posa en situacio dengolir atres afirmacions, tambe fraudulentes, del mateix autor sobre el nom de la llengua parlada i escrita en el Regne de Valencia. Un falsejament tan evident, presentat per a la seua publicacio en una revista especializada de filologia, duna institucio prestigiosa, descalifica totalment a lautor. Lautor que comet una falsificacio de conseqencies tan trascendentals en una investigacio, encara que fora lunica, deuria caure-li la cara de vergonya. Lhome que fa semejant frau, un engany contra la veritat del qual resulta perjui i dany per a atres, hauria desfumar-se, desapareixer voluntariament, atarantat de vo-

Josep Boronat Gisbert


(...continuaci)

rees descobert. Per tal falta detica proffesional en un home colocat oficialment, encara que a dit des del status franquiste, com a Director del I.C.E., Instituto de Ciencias de la Educacin, de Valencia, hauria de ser remogut de les seues posicions de privilegi, aprofitades per ell des de fa bona cosa danys per a enganyar a estudiants i ensenyants valencians. Es sorprenent per a mi i per a molts, que seguixca dirigint precisament un I.C.E. de lUniversitat de Valencia, a traves del qual, entre atres coses, ha donat titols -i de quina manera!- de professors de valenci als mentalisats i compromesos en la catalanisacio, i que, baix la carota llingistica, van a treballar com ell a favor dels Pasos Catalans, ensenyant catala, no la llengua valenciana. Tambe mextranya que el Rector de lUniversitat de Valencia desconega estes maniobres doloses en treballs que es presenten com a dinvestigacio per u dels seus professors, o que, coneixent-ho, no actue en conseqencia.
(Continuar en el numero segent...)

Renou

Renou
PINTURA VALENCIANA

PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPS

37

Manuel Pesudo Claramonte


aix en Almassora (Castell), el 5 doctubre de 1.931. Mor en Almassora el 23 de juny de 2.010. Romantic pintor i ceramiste, va destacar principalment pels seus quadros paisajistics. Els seus mestres pintors foren Agustn Alegre, Giner Bueno i Vicente Pastor, entre atres. La primera exposicio dels seus olis va tindre lloc en els salons de la Caixa Rural dAlmassora. Despres, va expondre en Castell en molta freqencia, principalment en Sala Braulio on li otorgaren el guardo Caballete de Plata. Les seues exposicions van recorrer tota Espanya. Madrit, Barcelona, Valencia, Alacant, i un llarc etcetera. Hi ha obra seua en la Diputacio de Guadalajara, en el Museu dArt Contemporani de Madrit.i en varis pasos dEuropa, Asia i America. Ferrando

Oli de 55 x 45 cm.

Renou

PASSATEMPS
VERTICALS 1. Colps que se peguen al cap en el nuc del dit denmig. 2. Coloca en el lloc corresponent. Acompayna a la fora. 3. Lo mes tendre de la persona. Utensili per al peu. 4. Cria de peix per a repoblar els rius. Cinquanta romans. El sac sha quedat sense centre. 5. La vibrant. La part mes olfativa de la cara. 6. Plantigrat femeni. Segont vocal. Indignacio i enuig. 7. Nota musical. Futur del verp ser. Metal precios. 8. Coloquialment anuncis. 9. Sers vius que necessiten aire per a subsistir. Segona del abecedari. 10. Tallar el monyo al cero. Pronom neutre prohibit en canal nou.

ENCREUAT

HORISONTALS 1. Caparucho de carto i tela que sutilisa en Semana Santa. 2. Cantitat chicoteta que se dona per a un fi determinat. Recipient per a guardar la sal. 3. Mitat peix mitat dona. Lloc per a trillar el blat. 4. Doscents romans. Se dirigix. Parada obligatoria. 5. Part del desert molt fertil. Una herba poc ortografica. 6. La vibrant. Amperi. Al reves i en plural, riu. 7. Moneda rusa. La de Noe. 8. Moviment de la mar. Lo que diu lenamorat el dia de la boda. Cada una de les parts de lesquelet. 9. Normalment estan fetes per a dormir. Que te la pell i els cabells color dor. Cinquanta en numeros romans. 10. Esta soca esta desgavell. Veu militar. Agradable al paladar.

Jos Lus Corts Llorns

Renou
ENREDRALLENGES

PASSATEMPS

ENREDRALLENGES/ACROSTIC

Ordena les lletres destes paraules per a trobar toponims de pobles del Regne de Valencia. MEDUSA BAILADA CORALA TESLLOCA BELIGAI ENAJOS ______ _______ ______ ________ _______ ______

ACROSTIC Utilisant la primera lletra de la paraula corresponent a la definicio donada, se podra llegir el nom i llinage dun escritor en llengua valenciana del segle XIV autor de Lo estil de la Gobernacio. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. DEFINICIONS Home molt gran. Accio i efecte dobrir. Curar dolors per mig dagulles. Flor de taronger. Que te molts diners. Conjunt dels fruits de la parra. Accio i efecte de nadar. Ferramenta per a tallar llenya. Orgue de la visio.

38

GASTRONOMIA VALENCIANA

Renou

LA CUINA VALENCIANA

M Lidn Garca
LLU A LANTIGA Ingredients: 12 esparrecs verts cuits 50 gr. de pesols tambe cuits 4 rodanches de llu 3 cullerades doli 2 dents dall 1 cullerada de farina

LA BODEGA VALENCIANA

Jos Lus Corts

1 cullerada de jolivert picat 1 got daigua bollint Sal Elaboracio: alentem loli en una cassola de fanc. Sofregim lall i quan esta dorat, afegim la farina. Se remeneja un poc i safig el jolivert i laigua bollint. Salem el llu, i el posem a la caola en el caldo. Quan escomena a bollir, al forn 10 minuts i queda dispost per a servir.

urant molts anys el vi de Castello va ser desconegut fora daci. Primerament perque les vinyes eren hibrides i produien uns bagots molt abundants en pinyols i materia que unia els grans. Esta fusta al fermentar produa alcohol metilic, en una chicoteta proporcio, en conter de alcohol etilic que es el propi del vi. Recordem que el alcohol metilic es perjudicial per a la salut, i hasda poc produir ceguera en cantitats elevades. La solucio va ser arrancar-les i cambiar les vinyes per atres que no tenien eixe problema. En segon lloc, perque lelaboracio era la tradicional, la de tota la vida, sense ningun tipo dinnovacio. Va ser necessari adaptar-se a les noves tecniques. Desta manera, els vins que sestan produint en estos moments, son coneguts en Espanya i tambe en lestranger. No parlem daquell vi cabut i si de vi de calitat contrastada. Bon anim i a per ells.

SOLUCIO ALS PASSATEMPS


SOLUCIO A LENREDRALLENGES
SOLUCIO A LENCREUAT

Renou
SOLUCIO A LACROSTIC

ADEMUS

ALBAIDA

ALCORA

CASTELLO

GAIBIEL

SONEJA

Renou
[1100] Abadia Ben Abderraham, nacido en Valencia, fue el escritor mas ilustre y de mas talento, se expresaba en romanc.