Scribd Logo
Cargar

¡Te damos la bienvenida a Scribd!

  • Autarquia y Estraperlo

    Cargado por

    Gloria Felez Bru
    79 vistas37 páginas

    Derechos de autor

    © Attribution Non-Commercial (BY-NC)

    Formatos disponibles

    PDF, TXT o lea en línea desde Scribd

    ¿Le pareció útil este documento?

    ¿Este contenido es inapropiado?

    Denunciar este documento

    Copyright:

    Attribution Non-Commercial (BY-NC)
    Descargue como PDF, TXT o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    79 vistas37 páginas

    Autarquia y Estraperlo

    Cargado por

    Gloria Felez Bru

    Copyright:

    Attribution Non-Commercial (BY-NC)
    Descargue como PDF, TXT o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    de 37
    Ricard Camil Torres Fabra Autarquia 1 estraperlo L’economia en un espai rural del Pais Valencia durant el franquisme INDEX IW_L'EVOLUCIG ECONOMICAALARIBERABAIXA 79 V. MODERNITZACIO, ESTANCAMENT, EVOLUCIO O ADAPTACIO?. 101 VL_LATERRATLA PRODUCCIO AGRARIA DINTRE DEL DESENVOLL- PAMENT | ALGUNS INDICADORS DE NIVELL DE VIDAL uu. 123 PROLEG Els tragos de més relleu del franquisme s6n relativament coneguts entre nos- altres gracies a una pléiade d’historiadors, memorialistes, periodistes i socidlegs que se n’han ocupat i han publicat en Ia darrera dada nombrosos treballs. Els origens de les seues recerques s*emmarquen dins d’una tevisié critica d’aquella historia fabricada a major gloria del régim. S6n una resposta tant als treballs escrits pels historiadors partidaris de Franco durant els anys del franquisme, que volien afavorir el seu manteniment, com una resposta a les histories més recents, escrites pels qui encara volen reivindicar les glories perdudes del régim com a resposta a les revisions critiques. Perd el maniqueisme de la historia provoca, proporciona i mostra la importancia de l"operacié inversa. Laportacié dels trebalis de Ricard Camil Torres, i concretamentel llibre que ara es publica, s'inscriu en aquest context i forma part del corrent de revisié critica del franquisme amb una Ifnia de renovacié interpretativa molt fructifera, que expressa cl punt de vista dels Iluitadors antifranquistes, dels defensors de la democracia, dels que van patir els efectes negatius i repressius del regim. L’autor fa la seua historia, concretament la referida a les principals repercussions socials i econdmiques que es van donar en l’ambit de la Ribera Baixa. Ricard Camil Torres coneix molt bé la zona. L’ha estudiada amb obres des tacades com Cullera et guerra. Un poble valencia a la reraguarda, investigacié premiada i publicada per’ Ajuntament de Cullera el 1991, icom els Ilibres Entorna la trajectoria de ta dreta valenciana. Et cas de la Ribera Baixa al segte xx (publicat el 1999) i Anarquisme i revolucié, Cullera 191] (publicat per la jove i ja prestigiosa editorial valenciana La Xara edicions e| 2002). També ! ha estudiada amb nombrosos articles publicats en revistes com Ajers, Algezira, Sociologia del Trabajo 0 Qua- derns de Sueca, bé individualment o en col-laboracié amb Antonio Calzado Aldaria, amb qui és coautor dels libres Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (publicat el 1995), Caracteristicas y desarrollo de la violencia politica en la Ribera Baixa (1936-1945) (publicat el 1996) i Vatencians sota el franquisme (publicat per la ja esmentada editorial La Xara el 2002). Perd, indubtablement, el treball que li ha permés un coneixement més rigorés, profund i netament académic haestat la tesi doctoral de l"autor dirigida pel professor de la Universitat de Valéncia 9 Albert Girona Aibuixech, un dels historiadors valencians més compromesos amb el Pais durant els darrers vint anys, que promou i aprofundeix les investigacions sobre el passat més recent compartit pels valencians. La tesi de Ricard Camil Torres fou defensada durant el curs 2002-2003 a la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Valéncia i el llibre que ara es presenta és fill d'aquella investigacié centrada en el franquisme a la Ribera Baixa entre 1939{ 1975. Reflecteix un treball d’investigacié historica excel lent, que utilitza nombroses fonts primaries escrites i orals que validen el resultat obtingut. A més a més, en el Hlibre es veu la maduresa de I’ autor i la seua experiéncia com a escriptor, perqué no solament ha publicat els libres esmentats sind que també té una dilatada, experigncia en escrits d'assaig, de divulgacid i d‘opinié publicats en premsa local, nacional ien les revistes El Temps i Contrastes. N’hi ha molts, de lectors, que ja el coneixen pels seus escrits i d’altres perqué ha estat el seu mestre: fa vint anys que treballa en l’ensenyament mitji. Vull destacar especialment que I’autor estudia en el libre que ara es publica la interacci6 entre el régim i la societat de la Ribera Baixa, amb la qual cosa con- tribueix a plasmar en un ambit territorial concret alld que és més conegut de forma general, perque la diversitat dels espais del pais va produir repercussions distintes. T aquesta & la principal contribueié de autor al progrés del coneixement hist0- ric. El lector s’endinsara en el mén de la postguerra; descobrira l'estraperlo, les cartilles de racionament i la picardia institucionalitzada en els pobles de la Ribera Baixa; podra seguir l"evolucié de la taronja, de l'arrds, Ja perla det Xtiquer, i les transformacions motivades per ]'arribada del turisme i l’eclosié de J’urbar e en la zona. També trobara els protagonistes dels fets amb noms i cognoms, el rol de Ia dona, les condicions sindicals d’una concepcis sindical aberrant i les especificitats de l’oligarquia arrossera de la Ribera. Un fet forga original i innovador del libre és la descripcié de les connexions directes dels dos primers alcaldes de Valéncia amb Voligarquia arrossera riberenca i el fet que aquesta campa als seus aires i mai no s’integra sota les directrius de I’ Estat. Es molt il-lustratiu el seu paper en el Sindicat Nacional de I’ Arrds constituit en 1940 i Ja institucionalitzacié de Vestraperlo de l’arrds sintetitzats per |’autor, En definitiva, el text que ara publica la Universitat de Valéncia és un Ilibre mag- nific de lectura obligada per a condixer millor el franquisme i el que va representar per a una de les comarques emblematiques de! Pais Valencia: la Ribera Baixa. Les causes, conseqiléncies i trets fonamentals de la realitat econdmica i social de lazona s6n exposats per l'autor amb una veritable capacitat d’explicacié i amb una seleccié acurada dels fets fonamentals. J. M. SANTACReEU SOLER Universitat d'Alacant 10 INTRODUCCIO El dia | d’abril de 1944, a Las Provincias aparegué tot un desplegament, com sempre grandilogient, per tal de commemorar el Dia de da Victoria, El rotatiu, fidel a Ja parafernalia del régim, anava farcit d’articles subratllant la grandeur del régim, els patiments que van passar els sublevats i, com no, tot un grapat de raons legitimadores, ja no del triomf militar, siné també de les motivacions per les quals es van sublevar els vencedors. Total, res de I’altre mén. Perd en un raconet de les fulles interiors, com si es pretenguera amagar la noticia, es podia legir «Racionamiento de arroz, azticar y aceite». Aquesta contradiccié informativa tenia la seua raé de ser: la d’una Espanya sotmesa a una politica econdmica intervencionista imposada pels vencedors. El litre d’oli arriba a costar dos jornals mitjans, el fluid eléctric arriba a estar utilitzable només un dia a la setmana, en una data tan Hunyana de la guerra com ara 1958, I"alcalde de Sueca es queixava al governador civil per la distribucié del petroli, els ferrers havien d'aturar el seu treball per manca de carbé, molts cafés i bars havien de servir els seus productes sense el corresponent sucre, el responsable de I’escorxador no sabia ni el que havia de sacrificar i fins i tot «Las hermanitas de esta comunidad no tienen harina ni aceite. Hace dias que no prueban el pan». Les autoritats tampoe no dominaven la situacié ia la seua correspondéncia podem legir: No tenemos precios reales de los abonos ni de los fertilizantes nitroge- nados desde la guerra hasta la fecha. El precio oscilé considerablemente segtin las disponibilidades del mercado negro sin que se pueda marcar una tendencia definida hasta la campaiia 1950-1951 [...J naturalmente los precios no sirven para caleular los costes pues el agricultor recibia una parte del abono, siempre insuficiente. a precios oficiales y el resto era Jo que pagaba a los precios del mercado negro.' 1. AHMS, Comunicacions, 1958. i RICARD CAMIL TORRES FABRA El més dolent eren els bans amb Ja noticia «Los lactantes pueden pasar por leche condensada previo pago». O pitjor encara, a la premsa podia Hegir-se: «Querubna Teruel Pardo [...] el pasado 15 de agosto de 1949, su hijo fue tiro- teado por la Guardia Civil al bajar del autobiis en el puerto de Carcer, llevando un saco de 25 kilos de arroz», Mentrestant, i tal com apareix magistralment a la pel-licula Surcos, uns pocs es feien rics al preu de la miséria i la fam de la resta de la poblacié. La postguerra ha quedat en la memoria col-lectiva dels espanyols marcada per la repressi6 fisica i cultural. Perd la fam i la miséria s6n altres punts que van viure els coetanis i, com no, amb elles va aparéixer el famés mercat negre, més conegut popularment amb la denominacis d'estraperlo. Fins al punt que Veficacia que demostra el régim al Ilarg de la guerra a la seua reraguarda, amb una organitzacié de l'abastament que mai no presenta problemes, no es va tras- Hadar a la postguerra. Quan s’han donat situacions d’escassesa de productes, generalment els agraris de primera necessitat, bé per conflictes bél-lics bé per greus catastrofes © situacions d’alta emergéncia, els estats han intervingut en cl mercat amb Vobjectiu de controlar la produccis i la distribucié davant el seu volum insufi- cient. Aixd és el que van fer els paisos europeus després de la Segona Guerra Mundial quan van adoptar politiques semblants, tendents a assegurar el minim de subsisténcia a la poblacié i matéries primeres per a la industria alterant la Hibertat de mercat per a assegurar, solidariament, un equilibri social, cosa que no evitava el sorgiment d’un mercat negre. Si l’establiment del racionament es considera necessari en determinades situacions critiques, és igualment cert que aquesta solucié va ser, per regla general, transitdria i no es perllongd més enll del problema que tractava de resoldre. Perd pel que fa a |’Espanya franquista, el racionament arriba fins 1952, moment en qué els crédits americans ja havien fet el seu paper i fins i tot s’ha- via canviat el Govern en 1951, i es va allargar l’intervencionisme exacerbat i la pretensié de constituir un nacionalisme econdmic fins la liberalitzacié econd- mica de 1959. ;Quines foren les causes que van fer perllongar-se en el temps aquest estat d’excepcid econdmica, convertint-lo en la directriu de la politica econdmica durant vint anys? Potser la resposta es troba en el fet que, junt als problemes derivats de la guerra, van barrejar-se interessos de grups socials i idees econdmiques del conservadorisme espanyol. Perd el que resulta evident és que malgrat tots els elements negatius que aquest sistema presentava —i que eren prou més que els positius— el régim opt per aquesta férmula econdmica, tot i 2 INTRODUCCIO. saber les grans deficiéncies que presentava, malgrat que pretenguera emmarcar el seu discurs en ambits aliens a la seua responsabilitat, Amb l’anterior, i considerant que les derivacions negatives de la guerra civil tingueren un ldgic protagonisme en els primers anys, no es pot donar una explicaci6 grollera de I’allargament en el temps d'un sistema viciat com fou V'autarquia.? Per altra banda, i en aquest aspecte filariem més prim, també és cert que el retorn absolut del poder de l’oligarquia agraria i els seus recolzaments sostinguts pels nous rics sorgits del trafic illicit perllongaren la precarietat eco- ndmica, perd fou la mateixa intervencié estatal la que va provocar una catarsi singular: va complicar els problemes que pretenia resoldre, i d’aquesta manera el manteniment de la situacié els agreujava encara més. En qualsevol cas, la causa fonamental de la manca d’aliments va ser el sistema de racionament, que beneficia productors i distribuidors. Al mateix temps, el corpus econdmic que preconitzava el sector més radi- calitzat dels monarquics, demanant |establiment d’un corporativisme nacional, a la vegada que l'ultranacionalisme i el sindicalisme falangista es convertiren en la practica que maldirigf la politica econdmica del régim fins 1959. Aixd podria fer-nos pensar que el régim va intentar aplicar el que considerava la seua representacié en el terreny econdmic i que palesava aixf les aspiracions més ultramuntanes d'un ampli sector dels seus partidaris. No debades, cal recordar que el mateix Franco es va oposar constantment a la liberalitzaci6, fins que la situacié econdmica arriba a uns extrems alarmants.’ D’aquesta manera, s’assisti 2. Lasuperficie dedicada als conreus de més dificil recuperacié després de a guerra, vaman- tenir-se estable, Per aixd, «la teoria de ta recesidn econémica postbélica que sufrié el estado espatiol por las consecuencias catastréfieas de Ta guerra no se pucde sostener>, segons R. Moreno Fonseret: La auiarguia en Alicante, 1939-1952, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1994, p. 49. 3. Pera una visid general, vegeu VV AA; «La politica econdmica del primer franguisme a Catalunya», L’Aveng, nim, 149, juny 1991, pp. 24-59. Per a una interpretacié de la politica eco- nomica del franquisme, J. M. Esteban: «L2 politica econémica del franquismo: una interpreta- cién», dins P, Preston: Espaa en crisis. Evolucidn y decadlencia del régimen, Madrid, 1978, pp. 147-180. Per a I'evoluci6 industrial, A. Carreras: «La producciGn industrial espafiola 1842-1981 Construccién de un indice anual, Revista de Historia Econdmica, nim, | ,any Il, pp. 127-187. C. Barciela: «Algunas cuestiones sobre la agricultura espafiola durante el franguismo», Areas, niim, 10, 1989. J. M. Gomez Herndnde2: «Autarquia econémica y descontento social en los pueblos de Albacete (1939-1959), dins / Enewentro de Investigadores del Franquismo, Barcelona, 1993, pp. 130-133. Pel que fa al Pais Valencia i des del punt de vista agsari, E. Reig: «L'autarquiam, dins Histdria de {economia valenciana, Valencia, Generalitat Valenciana, 1983, pp. 285-288. Pel que fa a V'arrds, E. Beltran i Fos: La problemdtica del arroz en el Pais Valenciano, Valen Conselleria de Treball de la Gencralitat Valenciana, 1980, pp. 29-68. R. Moreno Fonseret: op. cit F Sinchea: Awarquia al Pais Valencia, Valencia, Universitat de Valencia, 2000. 13 RICARD CAMIL TORRES FABRA, En nombrosos Ilocs es van muntar cotoneres, magatzems dedicats a acollir la produccié de coté i que, per regla general, van acabaren el desastre més absolut, com ja havia succeitt al segle passat, quan s’intenta substituir la seda pel cow. Els suposats estralls de la guerra en Vagricultura no van tenir una impor- tancia especial, encara que va disminuir el cultiu dels productes d'exportacié, perd fins ben entrats els anys seixanta se seguia sostenint que aquest retrocés era degut als efectes catastrdfics de la Guerra Civil. La superficie dedicada als conreus de més dificil recuperacié es va mantenir estable i la resta de conreus tampoc van patir massa els efectes de la contesa. Per tant, «la teoria de la re- cesi6n econémica postbélica que sufri6 el Estado espafiol por las consecuencias catastrdficas de la guerra no se puede sostener»,? encara que la guerra significa la imerrupcié d’un procés expansiu de l’agricultura espanyola i en particular dela valenciana. Perd els Ambits oficials van anar dissenyant una explicacié de la crisi agraria directament relacionada amb la contesa, i més concretament per les destruccions dutes a terme per I’enemic, és clar. Amb tot, cls estudis confirmen que Ia magnitud de les destruceions fou limitada i incapag per ella mateixa de produir una crisi de larga durada, Tots els camins ens porten a cercar altres camps explicatius: la pertinaz sequia, al-lusié vacua que feia el régim a I"hora de valorar la incidéncia interna en la crisi agraria, si bé va existir, va tenir una incidéncia minima. Més aviat cal apuntar a l'escassesa de fertilitzants i, sobretot, als efectes nocius de |'interven- cionisme corporativista del r¢gim. Es a dir, cal que dirigim el nostre enfocament cap altres elements, i aquests s6n sens dubte purament politics. A la meméria col-lectiva s’ha afegit una variable distorsionadora incor- porada pel mateix régim, amb portacions successives dels nostalgics i d’altres sectors forga reaccionaris de la societat actual. Amb Ia sobrevaloracié dels acon- seguiments econdmics posteriors, han intentat -i es pot afirmar que amb bastant d'éxit- donar una altra imatge, quan en realitat la qiiestid fou bastant diferent, encara que aquest aspecte sera analitzat més endavant. A la fi, el mite econdmic del franquisme, que consistia a aconseguir una politica autarquica de manera tota- ala ria, basada en la creenga que economia del pafs «pod{fa funcionar en bas disciplina militar, la confianza en las medidas represivas como tnica respuesta a la indisciplina econdmica», va inspirar un sistema intervencionista complicat i aclaparador que, «mils que ineficaz, resulté daitino para la economia»? 2. R. Moreno Fonseret: La autarguia..op. cit. pp. 48-49. 3. A. Carreras: «Depresién econémica y cambio estructural durante el decenio bélico (1936-1946), en M. Tuitén de Lara; El primer franquismo, Expaita durante fa Segunda guerra Mundial, V Coloquio de Historia Contempordnea de Espaiia, Madrid, Siglo XXI, 1990, pp. 3-35. 16. LES RAONS DEL MANTENIMENT DE L.A POLITICA ECONOMICA ILA SEUALEGISLACIO L’autarquia va ser una iniciativa politica del mateix régim, que opta per Vintervencionisme, controlant la produccié i el consum i que, pel que fa al Pais Valencia, es pot constatar mitjangant unes consideracions epidérmiques: en pri- mer Iloc, i seguint el discurs agrarista del franquisme, observem un fenomen de re-ruralitzacié de la poblacié activa, donat que en 1950 era del 47,3 % front al 46,4 % de 1930. La manca d’adobs i d’ insecticides era palesa: en 1945 al port de Valéncia entra la desena part del moviment del final dels anys vint. I encara que desconeixem I"evolucié de la renda agraria, el cert és que fins 1951 no s’ar- riba als nivells de 1935, pel que fa ala renda nacional, i en renda per capita no succeiria fins 1954, i tot aixd amb les greus inflacions de 1941-1943, 1945-1947 i 1950-1951. Fins al punt que el mateix governador civil de Valéncia reconei- xia que el racionament sols aportava 953 calories diaries per cdpita en 1947. 1 és que els salaris nominals van tornar, en 1939, al seu nivell de preguerra, el que significava una drastica caiguda real. A més, després de la guerra els beneficis augmentaren i també la renda de la terra. El nou mare politic i juridic afavoria de manera evident els propietaris. Per aixd, la depressié espanyola durant els anys de la Segona Guerra Mundial es va deure quasi exclusivament a la politica econdmica i intervencionista del régim. No debades, I"acumulacié de capital va tenir com a protagonistes els grans i mitjans propietaris la rizocrdcia en el nostre cas— que van obtenir unes elevades rendes, mentre que les Hermandades eren con- trolades per ells, creant un marc Jaboral que funcionava més com associacié de propietaris que no com a element corporatiu, tal i com volia pregonar el regim. L’anterior es fa evident quan des del régim mateix s’algaren veus que pro- clamaven que la causa basica de les dificultats que.patia l'economia espanyola, i particularment el sector agrari, reia en el sistema d’intervencié estatal. Aquest panorama resultava molt dificil de canviar, sobretot si tenim present que amplis sectors del régim estaven involucrats en el lucratiu comerg del mercat negre, i que la mateixa intervencié econdmica l'afavoria, sobretot pel que feia als cdr- recs relacionats amb el racionament, bé per connexié, favoritisme o ineptitud manifesta. Els organismes d'intervencié mitjangant els seus membres, des dels funcionaris més allunyats fins els inspectors, sense oblidar algun ministre, es dedicaren a l’estraperlo, D’aquesta manera, durant la postguerra, el mercat negre de productes agraris va superar l’oficial en el cas el blat o hi va estar molt a prop, en el cas de l’oli. I aixd que des de les altes i no tan altes esferes no van faltar manifestacions en contra de I'estraperlo, acusant-lo d'antipatriota i criminal. Perd amb aquesta politica de l"estrug, el régim acaba acusant aquest fenomen de ser cl causant de Ja fam i l’escassesa, quan en realitat era la scua 17 RICARD CAMIL TORRES FABRA politica econdmica Ja que munyia tot el procés estraperlista, De fet, l"actitud dels governants va ser mantenerse firmemente en Ia politica emprendida y, dado que se produ- cfan incumplimientos de las normas, intentaron evitarlos intensificando y ampliando el intervencionismo [...] aumentando paralelamente el apa- rato represivo [...] las propias medidas de intevencién generaban nuevas tensiones que provocaban la incorporacién de nuevos grupos al mercado negro.’ El régim mai no volgué atendre cap raé que qiiestionara el manteniment d’aquesta politica econdmica, Bs més, s"entestd a perpetuar-la, tot i saber que estraperlo i control productiu eren variables que depenien I’una de I’altra. Malerat tot, l'autoceguesa franquista va arribara nivells impensables: el governador civil comunicava que la proliferacié d’establiments responia a raons exclusivament especulatives i culpava els consistoris per concedir Ilicéncies d’obertura sense altra finalitat que la de recaptar impostos. Al contrari, el franquisme esgrimé |’autarquia com un dels seus aconse- guiments més importants, fins al punt que va intentar magnificar-la a efectes de l'autopropaganda quan, el 15 de gener de 1949, Fermin Sanz Orio, delegat nacional de Sindicats, comunicava la imminent inauguracié de la I Feria Nacional de! Campo com a superacié de totes les dificultats dels anys en qué «luchando con dificultades de todo orden, hemos ido recuperando una Patria deshecha». La intervencié estatal va generar automaticament I’ aparicié d’un lucratiu mercat negre, que fins i tot va ser assumit pel régim, cosa que demostrava el fra- cas del sistema d’intervencié en I’ agricultura. Productes sense qualitat garantida, preus variables com ara els deguts al caprici del venedor, la demanda 0 marcats pel nivell de risc de I’estraperlista de torn, etc., demostraven el fracas del sistema intervencionista en I’agricultura. No debades, la sobrevaloracié de la pesseta su- posava pera exportador un valor que no corresponia a la realitat, i encara que i proporcionava divises, no va dubtar a desviar els productes al mercat negre. La mateixa raé es pot esgrimir per explicar el rebuig dels grans propietaris agraris als intents de control de l"INC (Instituto Nacional de Colonizacién), Tal vegada I’existéncia del mercat negre agrari -i la consegiient utilitza- cid de 1a fam de la postguerra per tal d’enriquir-se uns quants- i el volum que arriba a assolir a nivell doméstic, ens porte a caure en error de maquillar la 4. H. Newby 1983, pp. 109-11 Sevilla Guzmén: Introduccién a ta sociologia rural, Madrid, Alianza, 18 LES RAONS DEL MANTENIMENT DE LA POLITICA ECONOMICA I LA SEUA LEGISLACIO responsabilitat del rgim en aquest procés, més encara si hi afegim la verborrea franquista al respecte. El taranna agrari de! feixisme espanyol no fue sino un instrumento de legitimizacién del régimen. Ala agricultura le qued pues un papel dependiente y subsidiario [...] una agricultura con siderada de esta forma tiene tres funciones esenciales, la primera intrinseca, su propio caricter, seria la de atender las necesidades alimentarias (...] la segunda coresponderfa al papel equilibrador de la balanza de pagos como exportador de productos hortofruticolas y la tercera, la mds importante, se concretarfa en su papel de fuente de acumulacién capitalista.* La precarietat alimentaria fou més intensa a les zones no productores, sobretot a les ciutats. A les zones agraries, com ara la Ribera Baixa, els efectes de l’escassesa d’aliments pogueren esmortit-se, segons els nostres entrevistats, donat que més o menys tothom tenia un corralet a casa seua i el que més man- cava, pel que feia als queviures, eren les grasses per a cuinar. A maneca d’oli d’oliva, s‘emprava I’oli de cacauet, un conreu que estava prou implantat a la comarca, encara que no comptava aleshores amb la poténcia que havia assolit al segle passat. Entre 1940 i 1952 I’abastament de la poblacié es regula per les cartilles de racionament, que possibilitaven l’aceés als productes intervinguts, sobretot farina de blat, oli d’oliva i sucte, sense oblidar-ne d’altres tan importants ales- hores com el café, tabac, combustibles o fertilitzants, encara que aquests darrers productes tenien com a destinataris els establiments ptiblics. Els preus al mercat negre duplicaven o triplicaven els preus oficials de taxa, cosa que el convertia en atractiu tant per al productor com per al'intermediari. D'acf la gran quantitat de produccié agraria desviada al mercat il-legal i els riscs que afrontaren moltes persones, encara que la majoria que desenvoluparen l'estraperlo a gran escala solien estar prou protegides pels mateixos guardians de la normalitat. Per aixd, s’ha de distingir l’estraperlo de Ilarg abast del doméstic o limitat. Encara aixi, el mercat negre va permetre, de manera relativa, les mesures més antiecondmi- ques i irracionals dels burdcrates. | si a partir de 1951 ¢s pot distingir un now enfocament de la politica agriria, que va comportar una lenta perd progressiva recuperacié gricies als canvis liberalitzadors del nou ministre d’agricultura, Rafael Cavestany, no hem de caure en I’errada de considerar-ho fruit d'una reflexié del régim, ni de l’obertura exterior pels contactes amb el Vatica i els EEUU, siné simplement perqué no es podien mantenir més els desequilibris i 5. R. Moreno: La autargui Lp. 108. 19 RICARD CAMIL TORRES FABRA els desajustaments que l’intervencionisme propicia. No hem d’oblidar que els poderosos, en definitiva, van ser els més beneficiats per aquesta politica agraria, i per tant eren els que més recolzaven el régim i els que menys interés tenien d’abandonar aquella situacié. Pel que fa a la legislacié, cal apuntar que a mesura que les tropes insur- gents veien com la guerra quedava definitivament decantada al seu favor, el régim anava preparant el cam{ des de |"Ambit jurfdic, de manera que el seu con- trol féra absolut immediatament. Una altra qiiestié és si realment aquestes dis- posicions tingueren I’abast i l’&xit que es pretenia. Ja el 10 de mar de 1939 es va crear la Comissaria General d’Abastaments i Transports (CGAT), que venia a suprimir l’existent Servei Nacional d*’Abastaments (SNA), que havia estat el responsable durant la contesa de controlar els recursos a la reraguarda nacional. Al CGAT li va seguir l’ordre del 14 de maig de 1939 del Ministeri d’Indistria i Comerg, apareguda al BOE del dia segiient, que establia el racionament en tot el territori espanyol. A més, el decret del 28 de juny del mateix any assignava la composicié d’aquest racionament dels productes basics: 400 grams de pa, 250 de creilles, 100 de llegums, 50 d’oli d’oliva, 10 de café, 30 de sucre, 125 de carn, 25 de cansalada, 75 de bacalla i 200 de peix fresc per a un home adult. Per als majors de 60 anys i les dones adultes s*establia un 80 % de I’anterior, i per als menors de 14 anys, el 60 %, a més d’anunciar cAstigs als qui se n’apro- fitaren de la situacié. Com es pot veure, més que res bones intencions. Per a poder desenvolupar aquest pla de racionament, el 24 de juny de 1941 es van establir zones d*abastament, que dividien ¢l territori en 10 zones econdmiques. Aquestes es van delimitar atenent variables com ara els factors de produccié, el consum, la distribucié de les vies de comunicacié, sobretot del ferrocarril, etc. Cada zona restava a les ordres d’un cap de recursos obligat aestablir estadistiques, dirigir la recollida i emmagatzenament dels productes, distribuir-los, etc. Amb tot, aquesta divisié va tenir més en compte les zones urbanes, donat que el racionament a les zones rurals sempre va ser menor. A partir de la circular del 26 d’agost de 1941, la dieta contemplada en el decret del 28 de juny de 1939 es va veure minvada drasticament, senyal definitiu del fracas del racionament. Aixf, el pa retrocedia a 365 grams, les creilles i els moniatos a 267, els legums i l’arrés a 165, l'oli d’oliva a 37, el café i els suc- cedanis a 31, el sucre a 26, la carn a 63, les grasses animals a 26, i el salaéiles conserves de peix a 83, cosa que suposava un important descens de les previsions alimentaries. A més, «atin teniendo en cuenta lo precaria de esta dieta alimenticia, en contadas ocasiones se lograron alcanzar los cupos minimos recomendados».® 6. Ibid., p. 112. 20 LES RAONS DEL MANTENIMENT DE LA POLITICA ECONOMICA I LA SEUA LEGISLACIO al recibir los impresos para declaraciones se hace necesario al reclamar a los productores una nueva comparecencia para que rellenen los requisitos exigidos pero siendo escasos los impresos recibidos le ruego el envio de unos 300 [...] para afrontar por ahora las necesidades del servicio, €s el menys dolent que hem trobat, El 10d"abril de 1939 es constituia a Almussafes la Comissié Diposi de Referéncia Econdmica, eufemisme per tal d’anomenar una comissié d’avaluacié de la riquesa local que recolzara I’ actuacié del Comité de Recuperacié Agricola, un altre eufemisme per tal de designar el desmembrament de les col-lectivitats o el simple retorn de terres incautades als seus antics propictaris. La Comissié era presidida per l’alealde, Ram6n Pérez Tomds, com a representant de FET; Enrique Contell Celda, com a representant dels agricultors i gran propietari; José Aparicio Giménez, practic; José Tabemer Fortea, secretari i gran propietari: secretari de I’ Ajuntament, Salvador Rodrigo Molla. La Comissié va tenir una actuacié nul-la si excloem els esforcos que desplegi per tal de retornar la terra als propietaris. Les funcions d’informacié de la marxa de collites i expedicié d’estadisti- ques qued’ exclusivament en mans dels alcaldes, veritables sdtrapes d’ocul- tacions, multes, etc., malgrat les continues adverténcies i ordres que van succeir- se en aquest sentit, tendents a evitar les arbitrarietats que podien derivar-se i a integrar en el control els caps de les FETS locals, una qilestié que acabaria reso- lent-se quan coincidiren ambdés cirrecs en la mateixa persona, cosa que tampoc no va alterar gaire la situacié. La nova conjuntura comportava equivocs que dificultaven una ordenacié més adequada: «sfrvase informar con toda clase de detalles respecto a lo que Wd. entiende como despojo de cacahuet»,’ en resulta un bon exemple. Si a tot f’anterior unim Ia desidia de les autoritats locals i/o la seua escassa preparacié i ineptitud, podrem entendre que ales complicacions del nou sistema regulador s’afegia un altre element tan important -sense oblidar els mbdbils econdmics dels vencedors-: la manca de parimetres pera la prioritzacié d’objectius. La cataracta d’ordres per tal de controlar tot tipus de productes es va fer asfixiant: des de la declaracié jurada de pinsos fins a un calcul de collites, passant per tot alld imaginable. El sistema tenia nombrosos inconvenients: des d’autoritzar i proporcionar les guies pertanyents als comerciants —que s’aprofitaren ben bé de I’anarquia racionadora-, fins les incomoditats que hi anaven implicites. A més, les grandi- loqiiéncies del régim ultrapassaven les scues propies expectatives, i no és estrany 9. AHMC, caixa 788. 23 RICARD CAMIL TORRES EABRA que trasiladaren un cert grau de pessimisme a la poblacié. D’aquesta manera, van comengar a aparéixer multes indiscriminades que gravaven les mateixes perso- nes que acomplien les ordenances, les continues peticions de declaracions, les contraordres en aquest sentit, la complicacié dels formularis, la seua revocacié canviant cada vegada el triplicat per el quadruplicat o viceversa, la interposici6 d’organismes en els seus dictimens generalment contradictoris, on només la intervencié del governador civil deia I’tiltima paraula, ete. El control dels productes alimentaris arriba a un tal extrem que l’expedicié de rebuts va afectar tota la poblacié, inclosa la dedicada a la caritat puiblica, que va tenir I’ obligacié de verificar, de cara a les autoritats provincials, tot tipus de Iliurament de queviures, sobretot quan les circumstincies climatiques no acom- panyaven les esperances oficials d’obtenir bones collites (la pertinaz sequia). A mesura que el sistema autarquic feia aigiies per tots els costats, més s'entestaven les autoritats a aprofundir en la situacié. El 17 d’abril de 1946, el Sindicat Vertical de Ramaderia dictava cinc normes per al tractament del séu procedent de] ramat, excepte el de pore, cosa que significava un nou intent per controlar la quantitat de sacrificis d’animals, i el mateix pass’ amb la campanya Ilanera de] mateix any. Les ordres es repetien cada any i s’insistia continuament en la reglamentacié escaient. Aixd resultava més evident pel que feia al blat ila farina, amb referencia a les guies de transport, factures, segells, precintes, etc. 0 el continu recordament dels magatzems on s‘havia de dipositar la collita de blat. Peré altres productes, com ara les creilles, també eren objecte d’un ordenament especial. Tot aixd desemboca en un veritable desafiament tant per a les autoritats lo- cals com pera les corporacions. Aixf, no és estrany que la Germandat de Cullera es vantara, el 23 de gener de 1946, d’haver «conseguido el mayor porcentaje posible de vagones a favor de los productores-exportadores de naranjas». El que no expressava I Hermandad eren les dures condicions de distribucié de fertilit- zants —que a la fi beneficiaven sempre els mateixos— a qué havien de plegar-se els agricultors del taronger. Elcontrol a nivell local necessitava I’ajut o complicitat -com es vulga dir— de l’alealde, maxima responsabilitat municipal, de manera que les instruccions que rebia eren constants i alternaven I'amenaga amb I"adulacid: Te ordeno que..., En el plazo de tres dias informards..., Para llevar a cabo la gran labor... necesitamos la colaboracién de los Sres. Alcaldes, inicos conocedores del movimiento econémico local..." 10. AHMC, Correspondencia, caixa 792. 24 LES RAONS DEL MANTENIMENT DE LA POLITICA ECONOMICA ILA SEUA LEGISLACIO Aixi les coses, el racionament mitjangant el sistema de «cupos» comport. una ocultacié directa de tot tipus de collites. Les estimacions dels cupos es basaven exclusivament en les esperances productives per fanecada, i shi havia dafegir un procés extremadament complicat de regulacié que suposava un se- guiment delicat i obsolet, a més de la interessada participacié de I"alcalde com acap local d’Abastaments. L’intervencionisme pretenia fomentar la produccié i alhora afavorir l"abastament i controlar els preus. I no cal avangar que el régim va intentar contrarrestar I'estraperlo de I’ inica manera que sabia: amb la repres- sié, encara que, com veurem, la gent relacionada amb el poder van tenir tota la capacitat de maniobra que la propia dinimica de corrupteles havia engendrat. Aix{ va sortir la Fiscalia Superior de Taxes. veritable organisme encarregat de controlar i reprimir I’estraperlo. Els cupos municipals estaven controlats per les Juntes Locals de Distribuci6é de Cupos, integrades per lalcalde, el cap de Ia Germandat de Llauradors, un membre del cabildo sindical, un agricultor amb prestigi de la localitat, designat per la Jefatura Local det Movimiento —i que solia ser un antic cacie-, j el secretari de la Germandat. La Junta, dones, havia de controlar les collites. Imagineu la gran quantitat de trampes que van fer, com veurem després. Lrocultacié de la produccié es va realitzar mitjangant tres canals: les Juntes Locals i els grans propietaris realitzaven estimacions de la superficie conreada i dels rendiments mitjans molt per sota de 1a realitat, i la resta intenta sobreviu- re a la situacié. A més, una vegada regulats els cupos forgosos municipals, la mateixa Junta, les autoritats i cls grans propictaris al-legaven males collites per Ja rad que fGra, i, per uiltim, hi havia la condescendéncia de qué gaudiren els grans productors. A tot aixd podem afegir la connivéncia, quan no la complicitat directa, en el negoci de l’ocultacié de les mateixes autoritats. No debades, cal recordar que els dos primers alcaldes de Valencia, Joaquin Manglano Cucalé de Montull, baré de Carcer, i Juan Antonio Gémez Trénor, comte de Trénor —la familia era coneguda a Sueca com els Pasiegos, d'aci el nom del moli i tot el seu entramat productiu-, eren grandissims propietaris agraris i membres de l'oli- garquia arrossera riberenca. Malgrat la grandiloqidncia del franquisme vers tot alld que entenia coma veritables conquistes, e| régim també intentava explicar, de manera poc convin- cent, els mals que l'acompanyaven. I com sempre que es demanaven informes al alcalde, aquest desplegava les seues xarxes caciquistes. El 23 de desembre de 1943, el consistori cullerenc aprofita el temporal de mar per tal d’anar preparant el cami per a comunicar una fallida de la collita, En un comunicat al Departament Militar de Cartagena, s*explicava que I’estat de 25 RICARD CAMIL. TORRES FABRA la platja impedia extraure’n arena i, per tant, no se’n podria dur al camp. Com que el temporal es repeti l’any segiient, el gestor Manuel Sanjudn convida la Jefatura Provincial del Servei Nacional del Blat per tal que visitara els camps de blat, «que dan pena», i assegurava una minva de la produccié respecte al calcul que en el seu moment feren els conreadors. Els informes posteriors recorriren al temporal com a un dels grans respon- sables de la disminucié de la collita. El recurs al comportament de la mar es va explotar regularment, i el 26 de gener de 1947 succef el mateix. Cullera, Sueca i Tavernes, recolzant-se en I’informe de I"enginyer cap del Servei Agrondmic Provincial, comunicaven que els danys del temporal eren prou més importants del que s‘esperava. En efecte, les desfetes per l’estat de la mar van ser més aviat limitades, com reconeixial'informe, pero les autoritats locals desviaren l'atencié vers els petits propietaris que havien perdut tota Ja collita, a més d’intentar tocar la fibra sensible de Ics autoritats provincials: «modestos propictarios que realizando un esfuerzo sobrehumano han puesto en cultivo trozos de terreno de pobreza en elementos quimicos [...] y fertilizantes [...] han de repetir los sacrificios». Les autoritats locals passaren a engrandir els efectes del temporal, informant que s’havien destrossat més de fanecades i pérdues de sis milions de pessetes. per fava la qual cosa demanaven un ajut econdmic. Ara bé, a l’informe no s'expl en cap moment quins eren els camps afectats ni els conreus corresponents. Els. consistoris, a més, aprofitaven l’ocasié per a demanar altres ajuts per tal d"efectuar obres de contencié de la mar, Aix6 deixava lliure el cami a l’ocultacié i al mateix. temps oferia expectatives d'ajuts econdmics, que no sabem si es van atorgar i, menys encara, la manera de repartir-los. Tan sols sabem que el 29 de febrer de 1948, es va condonar un deute amb el crédit agricola a l’ex-conreador Vicente Ronda Blanco, de Cullera, per «4 hanegadas arrasadas por el mar», a banda que «Franco da dinero por las hectéreas que tenfa en Sueca». Deixant a banda els nostres dubtes sobre |’abast d’aquests temporals a la Ribera Baixa, el cert és que el 19 de febrer es deia que les comunicacions entre Sollana i Sueca es trobaven tallades per l’aigua i la ruptura del mur de contencié del Xtiquer entre Albalat i Algemesi. A Riola, l'aigua entra en les cases prdximes al riu. Aixi,els conreus van ressentir-se dels temporals. i, a "any segiient, Nalcalde d’ Almussafes envia un escrit comunicant que a conseqiiéncia dels recientes y continuos temporales de agua y granizo que han azotado al término municipal, el cultivo de alubias de esta segunda cosecha queda en su mayor parte en un estado improductivo mientras que las escasas extensiones menos atacadas también se observa agotamiento prematuro: de la planta que hace preveer muy escaso rendimiento. 26 LES RAONS DEI. MANTENIMENT DE LA POL{TICA ECONOMICA I LA SEUA LEGISLACIO EI mateix comunicava Favara el 28 de setembre per explicar que no lliurava el cupo forgés de blat, que, segons |’alealde, «ha afectado a todos los cultivadores». Les gelades també van servir d'excusa per tal de magnificar la pérdua de collites. El 14 d’abril de 1956, la FET suecana lamentava el terrible efecte que havia causat al camp la gelada corresponent -I'«any de la neu»—, i encarregava al cap del partit local un viatge a Madrid, apuntant que |’atur seria dolentissim aquella anyada. Al mateix temps, expressaven la seua condoléncia per la mort del

    También podría gustarte