LA CONTAMINACI A LESQUERRA DE LEIXAMPLE (II)

Aquest informe forma part dun estudi ms ampli sobre contaminaci atmosfrica, acstica i electromagntica que est portant a terme un grup de treball de lassemblea de lEsquerra de lEixample. En aquest estudi participen persones sensibilitzades amb aquesta temtica, algunes directament afectades, i amb coneixement de la problemtica que comporta continuar amb lactual model de ciutat que permet la massificaci de circulaci de cotxes privats al centre o la proliferaci de xarxes i aparells tecnolgics sense la necessria avaluaci dels riscos que comporten la seva implantaci massiva. Per aix diem PROU S.O.S ENS MORIM A L'EIXAMPLE!

1.- CONTAMINACI ATMOSFRICA (GASOS I PARTCULES EN SUSPENSI A LAIRE) 2.- CONTAMINACI ACSTICA (SO I SOROLL)

1.- CONTAMINACI ATMOSFRICA (GASOS I PARTCULES EN SUSPENSI A LAIRE)

Per Josefina Mirandes Grabosola QUIN S EL PROBLEMA? Lrea metropolitana de Barcelona s una de les poques rees urbanes dEuropa on encara se superen molt sovint els valors lmits de contaminaci establerts per la UE, menys estrictes que les recomanacions de lOMS. Els barris de Grcia, Eixample i Sarri- Sant Gervasi sn els barris en els que ms es sobrepassen els nivells llindars de gasos (especialment els xids de nitrogen) i partcules slides en suspensi. La comunitat cientfica ha constatat la relaci entre aquesta contaminaci atmosfrica i els problemes cardiorespiratoris. Aquests efectes sobre la salut
1

es manifesten puntualment o de manera crnica, a llarg termini, fins a provocar una reducci en lesperana de vida. EN QU CONSISTEIX LA CONTAMINACI ATMOSFRICA? Consisteix en la presncia a laire de diferents gasos i partcules slides en suspensi en unes quantitats que sn perjudicials pels ssers vius. Sn: el dixid de sofre (SO2), el monxid de nitrogen (NO), el dixid de nitrogen (NO2), el monxid de carboni (CO), loz (O3), el plom (Pb), el benc i partcules en suspensi de diferents dimetres (PMx)

ON ES MESURA? Per diferents punts de la ciutat hi ha estacions de control que enregistren dades cada hora. Formen part de la Xarxa de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci Atmosfrica de Catalunya (XVPCAB), que depn de la Generalitat. Les dades enregistrades en cada estaci es poden consultar on line si b sovint hi ha omissions i errades en la seva publicaci:

Dades de contaminaci on-line a Catalunya.

DADES REALS DE CONTAM. ATM. A LESQUERRA DE LEIXAMPLE A lesquerra de leixample tenim una estaci de captaci de dades a Avinguda de Roma/C/ Urgell Observem les dades de dos dies qualsevol al nostre barri: dimecres 11 de gener 2012 i diumenge 15 de gener 2012 :
XARXA DE VIGILNCIA I PREVISI DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA DE CATALUNYA Nivells d'immissi de l'estaci:Barcelona (Eixample), BarcelonsUbicaci: Av.Roma- C/Urgell (EIXAMPLE) Mitjanes horries enregistrades el dia 11.01.2012 hora 00:00 01:00 02:00 03:00 04:00 SO2 g/m 2 2 1 1 1 NO g/m 99 208 130 34 43 NO2 g/m 65 78 65 63 61 O3 g/m 2 1 1 2 2 CO mg/m ** 1,4 0,9 0,5 0,6 PM10 g/m 30 49 37 26 28

05:00 06:00 07:00 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 Mxima Mitjana Mnima

1 1 3 6 10 6 4 4 6 9 11 13 11 9 7 5 2 1 1 13 5 1

61 137 339 415 436 193 114 84 98 78 108 119 98 100 128 154 122 62 27 436 141 27

65 74 104 122 115 100 79 75 78 76 82 93 85 89 94 97 94 85 71 122 83 61

3 1 1 2 1 4 7 7 8 9 7 6 4 1 2 2 2 1 2 9 3 1

0,5 0,8 1,9 3,2 3,8 1,7 1 0,9 ** 0,9 1,2 1,2 1,1 1,2 1,5 1,6 1,3 0,9 0,6 3,8 1,3 0,5

25 30 53 73 90 64 54 41 39 36 45 44 50 36 37 41 37 29 25 90 42 25

XARXA DE VIGILNCIA I PREVISI DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA DE CATALUNYA Nivells d'immissi de l'estaci:Barcelona (Eixample), BarcelonsUbicaci: Av.Roma- C/Urgell (EIXAMPLE) Mitjanes horries enregistrades el dia 15.01.2012 SO2 g/m 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 NO g/m 75 34 31 43 22 10 16 11 11 24 25 28 38 52 34 17 22 30 50 59 26 NO2 g/m 82 68 61 62 48 44 40 36 42 50 48 48 57 58 48 38 40 52 67 83 67 O3 g/m 1 5 6 6 13 15 17 18 17 17 17 22 17 18 26 34 34 25 19 12 10 CO mg/m 0,9 0,7 0,7 0,7 0,5 0,5 0,4 0,4 0,5 0,6 0,6 0,6 0,7 ** 0,6 0,5 0,6 0,6 0,8 0,8 0,6 PM10 g/m 39 34 29 30 25 22 19 19 25 24 23 24 26 33 32 26 24 27 28 31 24

00:00 01:00 02:00 03:00 04:00 05:00 06:00 07:00 08:00 09:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00

21:00 22:00 23:00

1 1 2

72 63 71 75 36 10

84 80 78 84 57 36

3 3 2 34 15 1

1 0,9 1 1 0,7 0,4

33 35 31 39 27 19

Mxima 2 Mitjana 1 Mnima 1 Dades pendents de validaci

Si analitzem les dades experimentals de diferents dies podem observar:

Les quantitats de contaminant augmenten molt ms els dies feiners que els festius.

Observem ho, per exemple, comparant les quantitats dels xids de nitrogen del dimecres 11 de gener i el diumenge segent 15 de gener del 2012

Les quantitats de contaminants varien molt en funci de lhora.

Per exemple veiem que el passat dimecres 11 de gener les quantitats dels dos xids de nitrogen (NO i NO2) sn tot el dia superiors al llindar acceptable de 40 micrograms/m3 , arribant a superar els 400 micrograms /m3 a les 8 i a les 9 h del mat : situaci molt perillosa (veure criteris davaluaci)

Els barris de Barcelona on es sobrepassen ms sovint els llindars de gasos i partcules en suspensi sn: Grcia, Eixample i Sarri-Sant Gervasi.

CRITERIS DAVALUACI DE LES DADES : ESTAT DE LAIRE Els criteris que utilitzem per saber la qualitat de laire sn els segents:

Ens centrarem en els nivells de monxid de nitrogen (NO) i de dixid de nitrogen (NO2). Aquestes valoracions shan fet a partir del que la legislaci actual marca (real decret 28 gener 2011) BOE-A-2011-1645-C

Es considera el nivell de 40g/m ( lmit mitj anual) com a valor referncia per saber si estem en la lnia del valor lmit que es marca anualment. Per sota voldr dir que estem en nivells de contaminaci acceptables; per sobre ja voldr dir que els nivells seran inacceptables Es considera el nivell de 200g/m com el lmit mitj horari de carcter extraordinari, ja que noms es pot arribar 18 vegades lany. Aquest valor s molt negatiu ja que s de carcter extraordinari i equival a 5 vegades ms el lmit de 40g/m. Es considera el nivell de 400g/m com el llindar dalerta, nivell que suposa un perill gran per la salut humana en una breu exposici. A Frana, per exemple, recomanen suspendre les activitats esportives a fora el carrer.

CAUSES DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA La combusti de combustibles dels mitjans de transport sn la principal causa de lexistncia daquests gasos i partcules a la nostra atmosfera. En concret, es considera que el cotxe privat s el causant del 40 % de les emissions de gasos contaminants a la ciutat. A Barcelona la mitjana de vehicles per km2 s de 6000. A Madrid: 2100. Londres 1300. A

EFECTES DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA Persones expertes de diferents entitats sanitries aix com del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques, i molt especialment epidemilecs constaten cada vegada ms la relaci entre la mala qualitat de laire i les malalties respiratries i cardiovasculars i ens alerten de laugment de morts directament relacionats amb la contaminaci atmosfrica. Especialment interessant s lestudi que va fer el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREA) de Barcelona (Informe). Lestudi demostra que si els nivells de contaminants de Barcelona es redussin fins els nivells establerts per la OMS, cada any es podrien evitar:
5

3500 morts prematures. 1800 ingressos hospitalaris cardiorespiratories

per

causes

5100 casos de smptomes de bronquitis crnica en persones adultes 31.100 casos de bronquitis agudes en nens 54.000 crisis dasma en nens i persones adultes

SOLUCIONS :

QU FAN ELS PODERS POLTICS PBLICS?

Est clar que cal anar a les causes de la contaminaci, s a dir, cal disminuir drsticament el trnsit a tota la ciutat i molt especialment a lEixample. Assumpta Ferran, la directora general de Qualitat Ambiental, reconeixia durant el mes de maig del 2011 que aquest any tampoc podran complir la llei sobre la qualitat de laire. No noms aix, sin que preveuen que laire empitjorar encara ms. El Govern de la Generalitat ha demanat a la UE una prrroga fins el 2015 per complir amb les exigncies ambientals de la Uni. Barcelona, per exemple, sobrepassa en escreix els lmits de contaminaci, sobretot pel que fa a xids de nitrogen. La llei sobre la qualitat de laire no s un luxe, sin una llei que protegeix als ciutadans duna contaminaci que s perillosa i mata a ms persones que els accidents de trnsit. Aix doncs, quan Assumpta Ferran demana poder incomplir la llei, est demanant poder continuar contaminant a la poblaci amb les conseqents morts i seqeles que aix comporta.

SOLUCIONS: QU HAN FET ENTITATS VEINALS I ECOLOGISTES? Maig 2011

Toc dalerta decologistes i vens a ladministraci catalana desprs que han presentat a la fiscalia de Barcelona una denncia contra la Generalitat per haver incomplet els nivells permesos de contaminaci ambiental durant el 2010 i durant el primer trimestre daquest any.

I s que denuncien que se sobrepassen de llarg els nivells fixats per la Uni Europea especialment a lrea metropolitana. A Barcelona han constatat que lincompliment s diari . Entre les demandes que fan aquestes entitats hi ha, per exemple, la de reduir un 50% el transport privat a la ciutat. FONT: http://www.3cat24.cat/noticia/1266746/barcelonaciutat/Veins-i-

2.- CONTAMINACI ACSTICA

Resulta paradoxal el fet que la contaminaci acstica hagi anat augmentant en les societats ms "desenvolupades". (...) El capitalisme ens prefereix atordits, perqu d'altra manera no suportarem una societat irracional, demencial i injusta. El soroll seria, doncs, com una droga, i la seva funci, no pensar. (Artemio Baigorri)

QUIN S EL PROBLEMA? El nivell de soroll que hi ha a lEixample s superior al nivell fixat per una bona qualitat acstica. Aquest nivell excessiu de soroll comporta problemes de salut per a les persones

COM ES MESURA EL SOROLL? El so es mesura amb uns aparells anomenats sonmetres que marquen el nivell de pressi acstica amb decibels tipus A: dB (A) A partir de les mesures experimentals shan confeccionat els mapes snics o mapes de soroll : es representa grficament sobre el plnol el nivell de soroll que afecta a cada tram de carrer a la ciutat, per perodes horaris Es considera un nivell desitjable de confort acstic: entre 30 i 50 dB(A)

NORMATIVA LEGAL A partir del 19 de maig de 2011 est vigent una ordenana de medi ambient (OMA) de lAjuntament de Barcelona que marca uns valors mxims de:

50 dB(A) per zones de sensibilitat acstica alta (carrers amb escoles, centres sanitaris...) 60 dB(A) per zones de sensibilitat acstica moderada (residencials) consultar:LA
CONTAMINACIN ACSTICA ORDENANZA MEDIO

Podeu

AMBIENTE

DADES REALS DE SOROLL: MAPA DE SOROLL DE BARCELONA Segons el mapa de soroll de Barcelona elaborat per lAjuntament lany 2007 :

els districtes que tenen ms longitud lineal de carrers amb nivells acstics elevats (ms de 70 dB(A) ) sn lEixample i Sant Andreu.

A lEixample un 27,6 % de longitud de carrers estan exposats a 65 70 dB(A) un 56,7 % de longitud de carrers estan exposats a 70 75 dB(A) un 10,0 % de longitud de carrers estan exposats a 75 80 dB(A)
Tot el districte t un excs de soroll per hi ha alguns carrers molt pel

damunt de la mitjana: Diagonal, la Gran Via, Balmes i Arag.

Amb menor intensitat per per damunt de la mitjana : Comte Urgell i

Marina
El districte pateix tamb, pel que fa al soroll, lexistncia de potents eixos

comercials, sobretot Rambla Catalunya i Passeig de Grcia, aix com una forta disseminaci de locals doci nocturn que castiguen sobretot a residents en les nits del cap de setmana

Podeu consultar:

Informe Mapa de Soroll de Barcelona

EFECTES SOBRE LA SALUT

Els organismes internacionals competents coincideixen a advertir que la sordesa o la prdua parcial de laudici s una de les malalties de major incidncia.
Prdua progressiva de laudici 8

 Alteracions del sistema nervis Alteracions fisiolgiques en altres rgans Irritabilitat, prdua datenci i inters.

CAUSES DE LA CONTAMINACI ACSTICA

Les fonts de soroll urb sn:

el trnsit (rodat i aeri) loci la indstria la construcci els vens i venes

Tal com reconeix lesmentat informe sobre el soroll de lajuntament, el trnsit a lEixample s la principal causa de lelevat nivell de soroll

SOLUCIONS:

QU FAN ELS PODERS POLTICS PBLICS?

Els ajuntament estan obligats a endegar plans dacci per tal dadequar les dades de contaminaci a les directives europees. Aquests plans dacci contenen mesures per disminuir els efectes per NO per reduir la causa : lexcs de trnsit: El Ayuntamiento invertir 17 millones de euros en Plande de Accin para la Reduccin de la Contaminacin Acstica 2010-2011, de los cuales ocho irn destinados a pavimento sonorreductor. (Europa Press, 11/02/2010)

conclusi SOLUCIONS: QU HAURIEN DE FER ELS PODERS PBLICS? QU PODEM FER NOSALTRES COM VEINES I VEINS? I COM ASSAMBLEA DEL BARRI?

El gran excs de trnsit provoca greus problemes de contaminaci atmosfrica i acstica en el nostre barri. Cal exigir i potenciar totes aquelles mesures que incideixin en aquesta arrel del problema i no malbaratant recursos per paliar tmidament els efectes daquestes contaminacions.

En general CAL:

Potenciar un nou model de ciutat on es redussin cada cop ms els desplaaments per motius de feina i de compra. Potenciar el transport pblic en front del transport privat Potenciar carrers peatonals. Suprimir gradualment carrils de circulaci Potenciar el transport en bici i a peu Potenciar els vehicles elctrics (?)

10