Está en la página 1de 2

per què passa?

La complexitat del laberint sirià
primavera àrab El blindatge del règim, una oposició dividida i el pes regional del país dificulten el canvi
El teixit clànic familiar de la cúpula política i militar del règim sirià dissenyat per Hafiz al-Assad, pare de l’actual president sirià, ha servit per mantenir fins avui gairebé intacta l’estructura i fidelitat de l’Exèrcit, malgrat algunes desercions. La severitat contra grups dissidents com els Germans Musulmans i l’ombra amenaçadora d’Israel han permès a la família Assad conservar l’statu quo a durant dècades i afeblir l’oposició. L’aliança regional amb l’Iran i Hezbollah fa poc probable una intervenció de l’OTAN. El futur d’una revolta convertida ja en guerra civil és incert.

E

s compleix gairebé un any del primer “divendres de la ira”, en què milers de sirians van abocar-se als carrers per demanar una dictadura blindada la fi del règim de Bashar al-Assad. La primavera àrab que haEl 1963 el Partit Baas assolia el poder a Síria via derrocat Ben Ali a Tunísia i Hosni Mubadesprés de derrocar el govern de Nazim alrak a Egipte només iniciar-se el 2011, calava Quds i vuit anys més tard, el 22 de febrer del a Síria per intentar posar fi a prop de mig se1971, Hafiz al-Assad era proclamat president gle de dictadura baasista. de Síria. Per perpetuar-se en el poder, el pare Per apaivagar els ànims, Bashar al-Assad de l’actual president sirià es va saber envoltar ha plantejat reformes constitucionals i econòde persones de confiança, del seu entorn famiques, ha alliberat dissidents polítics i, fins miliar i de les forces armades i els cossos de i tot, ha derogat la llei de l’estat d’emerseguretat. Quan Bashar al-Assad va gència vigent des del 1963. Mesures accedir a la presidència de Síria el El president 2000, va portar aires reformistes insuficients per a una dissidència sirià Al-Assad amb l’anomenada primavera de durament reprimida per l’Exèrcit saluda els seus i el mukhabarat (servei d’intel·seguidors, l’11 de ligència). Malgrat tacar-se les gener passat a mans de sang amb més de sis Damasc. mil morts, les dures sancions econòmiques imposades per la Lliga Àrab i la comunitat internacional i l’augment de les accions de l’opositor Exèrcit Sirià Lliure, Al-Assad s’aferra al poder. Només amb una retrospectiva cap a la recent història de Síria pot entendre’s per què el règim no s’ha ensorrat amb la ma12 SàpienS

teixa celeritat que altres estats afectats per les revoltes i per què la comunitat internacional no s’atreveix a intervenir-hi militarment. Per posar fi a la supremacia i l’autoritarisme amb què l’Egipte de Nàsser liderava la República Àrab Unida (RAU) formada amb Síria l’any 1958, Hafiz al-Assad, pertanyent a la minoria xiïta alauita, va organitzar un grup conspiratiu amb quatre oficials també alauites anomenat Comitè Militar Baasista. Malgrat no tenir una incidència directa en el cop d’Estat sirià que va posar fi a la RAU el desembre del 1961, la trama va deixar palès que Hafiz al-Assad ja buscava afinitats entre aquesta minoria alauita que constitueix el 15% de la població siriana.

Manifestació contra el règim davant del consolat sirià a Istanbul. L’oposició sovint adopta la bandera de la independència del país, que porta una franja verda.

Damasc, però va ser aquest nucli clànic familiar qui va frenar-lo per por de perdre poder en les decisions del règim. Seguint els passos del seu pare, el rais sirià va situar el seu germà Maher al capdavant de la Guàrdia Republicana i la Quarta Brigada de l’Exèrcit i va nomenar el seu cunyat, Asef Shawkat, cap dels serveis d’intel·ligència i, més recentment, ministre de Defensa. Aquests cossos de seguretat són els responsables de reprimir amb duresa les manifestacions opositores al carrer. Des que el Baas va conquerir el poder a Síria amb un cop militar, l’estament castrense ha anat acumulant un poder il·limitat durant el prop de mig segle de dictadura. L’actitud de les forces armades i dels serveis d’intel·ligència sirians, guardians de la revolució baasista i gelosos de mantenir aquest poder, ha estat completament diferent dels casos de

foto: StR/AfP/Getty ImAGeS

les notícies en el seu context

febrer 2012

les dates clau
1946 Les últimes tropes colonials franceses es retiren i Síria aconsegueix la plena independència. 1963 el Partit Baas pren el poder mitjançant un cop d’estat. 1967 Pèrdua dels alts del Golan en la guerra araboisraeliana dels Sis Dies. 1971 Hafiz al-Assad és proclamat president de Síria. 1973 La Constitució defineix l’estat com una república socialista, democràtica i popular, però no islàmica, en al·lusió clara al caràcter laic del règim. 1979 Revolució Islàmica a l’Iran i inici d’una aliança estratègica que dura fins avui. 1982 Repressió contra els Germans musulmans amb més de deu mil morts. 1994 Basil al-Assad, fill gran de Hafiz i teòric successor a la presidència, mor en un accident de trànsit. 2000 mor Hafiz al-Assad i el seu fill Bashar és proclamat president.
BULeNt KILIC/AfP/Getty ImAGeS

2005 el president libanès Hariri és assassinat en un atemptat. totes les sospites recauen sobre el règim sirià. 2011 La primavera àrab esclata a Síria. La repressió contra la revolta popular que reclama la fi del règim de Bashar al-Assad ha deixat més de sis mil morts.

Tunísia o Egipte. Malgrat les nombroses defeccions i la formació de l’Exèrcit Sirià Lliure, el gruix de l’estructura militar es manté intacte i fidel a Bashar al-Assad. L’ombra amenaçadora d’Israel després dels enfrontaments bèl·lics del 1948, 1967 i 1973 i la pèrdua territorial dels alts del Golan són altres factors que han permès als Assad conservar l’statu quo a Síria i mantenir l’estat d’emergència durant dècades.
a l’òrbita de l’iran

Dècades de repressió han afeblit i dividit una oposició que sovint ha optat per l’exili
d’esclafar la Revolució Verda a l’Iran el 2009, Ahmad Reza Radan, va viatjar l’abril del 2011 a Damasc per assessorar Al-Assad. Aquestes aliances i la por de desestabilitzar l’Orient Mitjà allunyen la idea d’una intervenció estrangera com va ocórrer a Líbia. Malgrat que l’oposició sigui heterogènia i les demandes reformistes siguin transversals als diferents grups religiosos i socials del país, és notable que el gruix de la minoria alauita, cristiana i drusa dóna suport al règim d’A lAssad, mentre que el gruix dels manifestants pertany a la majoria sunnita. En el subconscient d’aquesta comunitat encara roman la repressió contra els Germans Musulmans durant l’inici dels vuitanta.

A conseqüència de l’amenaça israeliana i les tensions amb el Partit Baas iraquià liderat per Saddam Hussein, Síria va apropar-se a l’òrbita de l’Iran de l’aiatol·là Khomeyni i va prestar-li suport durant la guerra contra l’Iraq entre el 1980 i el 1988. Damasc també manté una aliança estratègica amb la milícia xiïta libanesa Hezbollah, creada per l’Iran el 1982, una de les claus per les quals Síria té molta influència en la política del Líban. Aquesta entesa amb l’Iran ha quedat palesa durant la repressió de la revolta, ja que el cap policial responsable

Aquesta organització fonamentalista sunnita, que acusava el règim d’infidel i d’afavorir els interessos alauites, va ser reprimida a la ciutat de Hama el 1982 i va deixar més de deu mil morts. Per tant, no s’ha de descartar un escenari on la revolta es transformi en una guerra civil sectària. Episodis repressius com aquests han permès als Assad mantenir el règim i afeblir una oposició que sovint ha optat per l’exili. La falta d’entesa entre els opositors Consell Nacional Sirià, el Comitè Nacional pel Canvi Democràtic i l’Exèrcit Sirià Lliure dificulta una acció unitària contra el règim i una interlocució fluïda amb la comunitat internacional. S

DAvID MEsEGuEr éS PeRIoDIStA. per saber-ne més

:: álvarez-osorio, ignacio. Siria contemporánea.

madrid: editorial Síntesis, 2009 :: fisk, robert. La gran guerra per la civilització. La conquesta de l’Orient Mitjà. Barcelona: RBA, 2006.

SàpienS 13