Está en la página 1de 2

per qu passa?

La complexitat del laberint siri


primavera rab El blindatge del rgim, una oposici dividida i el pes regional del pas dificulten el canvi
El teixit clnic familiar de la cpula poltica i militar del rgim siri dissenyat per Hafiz al-Assad, pare de lactual president siri, ha servit per mantenir fins avui gaireb intacta lestructura i fidelitat de lExrcit, malgrat algunes desercions. La severitat contra grups dissidents com els Germans Musulmans i lombra amenaadora dIsrael han perms a la famlia Assad conservar lstatu quo a durant dcades i afeblir loposici. Laliana regional amb lIran i Hezbollah fa poc probable una intervenci de lOTAN. El futur duna revolta convertida ja en guerra civil s incert.

s compleix gaireb un any del primer divendres de la ira, en qu milers de sirians van abocar-se als carrers per demanar una dictadura blindada la fi del rgim de Bashar al-Assad. La primavera rab que haEl 1963 el Partit Baas assolia el poder a Sria via derrocat Ben Ali a Tunsia i Hosni Mubadesprs de derrocar el govern de Nazim alrak a Egipte noms iniciar-se el 2011, calava Quds i vuit anys ms tard, el 22 de febrer del a Sria per intentar posar fi a prop de mig se1971, Hafiz al-Assad era proclamat president gle de dictadura baasista. de Sria. Per perpetuar-se en el poder, el pare Per apaivagar els nims, Bashar al-Assad de lactual president siri es va saber envoltar ha plantejat reformes constitucionals i econde persones de confiana, del seu entorn famiques, ha alliberat dissidents poltics i, fins miliar i de les forces armades i els cossos de i tot, ha derogat la llei de lestat demerseguretat. Quan Bashar al-Assad va gncia vigent des del 1963. Mesures accedir a la presidncia de Sria el El president 2000, va portar aires reformistes insuficients per a una dissidncia siri Al-Assad amb lanomenada primavera de durament reprimida per lExrcit saluda els seus i el mukhabarat (servei dintelseguidors, l11 de ligncia). Malgrat tacar-se les gener passat a mans de sang amb ms de sis Damasc. mil morts, les dures sancions econmiques imposades per la Lliga rab i la comunitat internacional i laugment de les accions de lopositor Exrcit Siri Lliure, Al-Assad saferra al poder. Noms amb una retrospectiva cap a la recent histria de Sria pot entendres per qu el rgim no sha ensorrat amb la ma12 SpienS

teixa celeritat que altres estats afectats per les revoltes i per qu la comunitat internacional no satreveix a intervenir-hi militarment. Per posar fi a la supremacia i lautoritarisme amb qu lEgipte de Nsser liderava la Repblica rab Unida (RAU) formada amb Sria lany 1958, Hafiz al-Assad, pertanyent a la minoria xita alauita, va organitzar un grup conspiratiu amb quatre oficials tamb alauites anomenat Comit Militar Baasista. Malgrat no tenir una incidncia directa en el cop dEstat siri que va posar fi a la RAU el desembre del 1961, la trama va deixar pals que Hafiz al-Assad ja buscava afinitats entre aquesta minoria alauita que constitueix el 15% de la poblaci siriana.

Manifestaci contra el rgim davant del consolat siri a Istanbul. Loposici sovint adopta la bandera de la independncia del pas, que porta una franja verda.

Damasc, per va ser aquest nucli clnic familiar qui va frenar-lo per por de perdre poder en les decisions del rgim. Seguint els passos del seu pare, el rais siri va situar el seu germ Maher al capdavant de la Gurdia Republicana i la Quarta Brigada de lExrcit i va nomenar el seu cunyat, Asef Shawkat, cap dels serveis dintelligncia i, ms recentment, ministre de Defensa. Aquests cossos de seguretat sn els responsables de reprimir amb duresa les manifestacions opositores al carrer. Des que el Baas va conquerir el poder a Sria amb un cop militar, lestament castrense ha anat acumulant un poder illimitat durant el prop de mig segle de dictadura. Lactitud de les forces armades i dels serveis dintelligncia sirians, guardians de la revoluci baasista i gelosos de mantenir aquest poder, ha estat completament diferent dels casos de

foto: StR/AfP/Getty ImAGeS

les notcies en el seu context

febrer 2012

les dates clau


1946 Les ltimes tropes colonials franceses es retiren i Sria aconsegueix la plena independncia. 1963 el Partit Baas pren el poder mitjanant un cop destat. 1967 Prdua dels alts del Golan en la guerra araboisraeliana dels Sis Dies. 1971 Hafiz al-Assad s proclamat president de Sria. 1973 La Constituci defineix lestat com una repblica socialista, democrtica i popular, per no islmica, en allusi clara al carcter laic del rgim. 1979 Revoluci Islmica a lIran i inici duna aliana estratgica que dura fins avui. 1982 Repressi contra els Germans musulmans amb ms de deu mil morts. 1994 Basil al-Assad, fill gran de Hafiz i teric successor a la presidncia, mor en un accident de trnsit. 2000 mor Hafiz al-Assad i el seu fill Bashar s proclamat president.
BULeNt KILIC/AfP/Getty ImAGeS

2005 el president libans Hariri s assassinat en un atemptat. totes les sospites recauen sobre el rgim siri. 2011 La primavera rab esclata a Sria. La repressi contra la revolta popular que reclama la fi del rgim de Bashar al-Assad ha deixat ms de sis mil morts.

Tunsia o Egipte. Malgrat les nombroses defeccions i la formaci de lExrcit Siri Lliure, el gruix de lestructura militar es mant intacte i fidel a Bashar al-Assad. Lombra amenaadora dIsrael desprs dels enfrontaments bllics del 1948, 1967 i 1973 i la prdua territorial dels alts del Golan sn altres factors que han perms als Assad conservar lstatu quo a Sria i mantenir lestat demergncia durant dcades.
a lrbita de liran

Dcades de repressi han afeblit i dividit una oposici que sovint ha optat per lexili
desclafar la Revoluci Verda a lIran el 2009, Ahmad Reza Radan, va viatjar labril del 2011 a Damasc per assessorar Al-Assad. Aquestes aliances i la por de desestabilitzar lOrient Mitj allunyen la idea duna intervenci estrangera com va ocrrer a Lbia. Malgrat que loposici sigui heterognia i les demandes reformistes siguin transversals als diferents grups religiosos i socials del pas, s notable que el gruix de la minoria alauita, cristiana i drusa dna suport al rgim dA lAssad, mentre que el gruix dels manifestants pertany a la majoria sunnita. En el subconscient daquesta comunitat encara roman la repressi contra els Germans Musulmans durant linici dels vuitanta.

A conseqncia de lamenaa israeliana i les tensions amb el Partit Baas iraqui liderat per Saddam Hussein, Sria va apropar-se a lrbita de lIran de laiatoll Khomeyni i va prestar-li suport durant la guerra contra lIraq entre el 1980 i el 1988. Damasc tamb mant una aliana estratgica amb la milcia xita libanesa Hezbollah, creada per lIran el 1982, una de les claus per les quals Sria t molta influncia en la poltica del Lban. Aquesta entesa amb lIran ha quedat palesa durant la repressi de la revolta, ja que el cap policial responsable

Aquesta organitzaci fonamentalista sunnita, que acusava el rgim dinfidel i dafavorir els interessos alauites, va ser reprimida a la ciutat de Hama el 1982 i va deixar ms de deu mil morts. Per tant, no sha de descartar un escenari on la revolta es transformi en una guerra civil sectria. Episodis repressius com aquests han perms als Assad mantenir el rgim i afeblir una oposici que sovint ha optat per lexili. La falta dentesa entre els opositors Consell Nacional Siri, el Comit Nacional pel Canvi Democrtic i lExrcit Siri Lliure dificulta una acci unitria contra el rgim i una interlocuci fluda amb la comunitat internacional. S

DAvID MEsEGuEr S PeRIoDIStA. per saber-ne ms

:: lvarez-osorio, ignacio. Siria contempornea.

madrid: editorial Sntesis, 2009 :: fisk, robert. La gran guerra per la civilitzaci. La conquesta de lOrient Mitj. Barcelona: RBA, 2006.

SpienS 13