Contra la impunitat de la dictadura franquista.

Justcia per les vctimes i pel jutge Garzn

Els tres processos oberts en el Tribunal Suprem contra Garzn estan a punt de culminar. Estem davant duna persecuci poltica i judicial contra el jutge que va tenir el coratge diniciar la instrucci sobre la trama de corrupci partidista Grtel. Tamb, contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat investigar els crims del franquisme -atenent aix la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes -, i iniciar un procs sobre els desapareguts com a conseqncia de la repressi i extermini franquista. El 16 doctubre de 2008 Garzn es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. I ho va fer en base a levoluci del Dret penal internacional adreat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans ms elementals. Segons aquest Dret, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi integren una categoria de delictes que es caracteritzen per la prohibici de tota impunitat i prescripci. Delictes que no poden ser objecte damnistia, oblit i perd. Resta aix desautoritzat aquell Estat que, normalment en el trnsit duna dictadura a un rgim posterior, adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecuci dels delictes daquesta magnitud. Daqu lanullaci de la Ley de punto nal y obediencia debida a lArgentina; o tamb que lAudincia Nacional hagi pogut processar a Pinochet i jutjar a Scilingo, entre daltres. Daqu tamb que la Llei dAmnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comit de Drets Humans de les Nacions Unides, tampoc no pugui emparar la impunitat i la falta dinvestigaci daquests tipus delictius. Per quan la mirada de la justcia espanyola sha volgut projectar sobre el nostre passat histric, la realitat poltica sha desemmascarat. I aix la demanda de Manos Limpias i de Libertad e Identidad, hereves directes del franquisme, contra el jutge Garzn, acusant-lo de prevaricaci per pretendre investigar els crims del franquisme ha estat acceptada pel Tribunal Suprem. Aix ja (ha comportat), ara com ara, la interrupci daquesta investigaci, la separaci del jutge i el risc de la seva condemna. Si aquesta condemna es produs suposaria una denegaci de justcia particularment greu per a les vctimes del franquisme que el jutge havia emparat. Tamb, i per extensi, la denegaci de justcia i de restabliment de la veritat per a tots els actes criminals i violadors dels drets humans perpetrats per la dictadura. Entre daltres, lexili i la repressi republicana, el segrest de milers de nens en els anys de la dictadura, o b la legtima pretensi danullaci de les sentncies dels consells de guerra i daltres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. En resum, una intolerable contribuci per a reforar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista !

En la persecuci contra Garzn i en lefecte intimidatori que aquesta contra Garzn r a pot tenir en altres jutges tamb hi ha en qesti un menysteniment de la r s tamb hi ha necessria independncia dels jutges en la seva funci dinterpretar les lleis ria a dels jutges l e -i en general front a altres poders estatals- i una conculcaci del dret penal neral front o s poders estatalss internacional, instrument indispensable per a oferir una protecci front a ional, instrument indispensable o s oferir una e violacions dels drets humans. En , hi ha doncs un gran desconeixement i ns dels drets humans. En t doncs un gran c a transgressi de lEstat democrtic i de Dret previst a la Constituci espanyola! ssi de lEstat democrtic de Dret previst a Constituci E e Els que entenem la democrcia com un procs que ha davanar en e entenem n democrcia com un m que matria de drets, participaci ciutadana autntica i igualitria, pensem que e drets, participaci ciutadana autntica igualitria, c a i g examinar pblicament els crims del franquisme contra els defensors del ar pblicament s crims del franquisme contra m r i o rgim legtim republic, fer justcia i reparar el dany a les vctimes s un egtim i fer justcia t dany cam del tot imprescindible. Com tamb ho s restablir la memria de la l tot imprescindible. o d m tamb ho s restablir s resistncia antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualicada cia antifeixista en vistes i a cultura que mereixi com a democrtica. emocrtica. m Absoluci de Garzn! Absoluci de Garzn! l z ! Continutat en la instrucci de les causes pels desapareguts i els nens instrucci e les causes pels desapareguts inutat c e r segrestats del franquisme, dacord amb el dret penal internacional! estats franquisme, dacord amb el dret penal internacional! u l

Barcelona, febrer Barcelona, febrer del 2012 e n

Recolza, entre daltres: Associaci Catalana dExpresos Poltics Associaci Catalana de Juristes Demcrates Asociacin de la Memoria Social y Democrtica Associaci ProMemria als Immolats per la Llibertat a Catalunya ARMH ARMHC ATTAC/ACORDEM CTD FAVB Fundaci Alfonso Comn Fundaci lAlternativa Fundaci Cipriano Garca/CCOO de Catalunya Fundaci Nous Horitzons Fundaci Pere Ardiaca IDHC Memorial DemocrticTreballadors de SEAT Plataforma contra la impunitat Terra de fraternitat/Brigades Internacionals UGT