SOCIALS TEMA 2 Els estats del mn 1. L Estat: definici i components.

L estat s la unitat poltica i administrativa superior que regeix un territori. Est format per: y y Territori: s la zona on l estat pot exercir el seu poder i est delimitat per fronteres. Poblaci: es el conjunt de ciutadans que viuen en l estat. Tota la poblaci t uns drets i unes obligacions que, en els estats democrtics, sn iguals per a tothom. Smbols que l identifiquen (bandera, himne, moneda...)

Per tal d exercir el seu poder l estat dicta un conjunt de lleis que tothom ha de complir, pot imposar per fora les seves decisions i castigar els que incompleixen la llei. L estat crea un conjunt d institucions per a fer efectives les decisions preses: Policia: mantenir l ordre pblic. Exrcit: defensar les agressions exteriors. Cos diplomtic: es fa crrec de les relacions internacionals. Funcionaris: administraci i serveis pblics.

2. Diversitat dels estats.

El mn est format per uns 200 estats: - Alguns han estat creats recentment i d altres, en canvi, tenen una llarga histria. - Alguns sn molt grans i d altres sn diminuts. - No tots els estats sn igual de poderosos.

3. Funcions de l Estat.
Mantenen l ordre pblic. Defensen el territori i els ciutadans de les agressions exteriors. Estableixen relacions internacions (ambaixades, consolats...). Elaboren lleis que regulen el funcionament de l estat i asseguren la convivncia. Proporcionen serveis essencials (educaci, sanitat, transport...) Regulen l economia i les relacions laborals.

4. L estat del benestar.

Diem que hi ha un estat del benestar quan els governs desenvolupen poltiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials.

Per fer-ho: - Serveis de salut i educaci gratuts. - Subsidis per ajudar a les persones aturades. - Pensions als jubilats. - Salari mnim als treballadors.

5. Els estats democrtics.

Democrcia vol dir govern del poble i parteix de la idea segent: les decisions del govern les han d acatar els ciutadans, ells han de prendre part en les decisions. Un estat ser democrtic quan: Hi hagi participaci ciutadana. Separaci de poders. Existncia d0un estat de dret.

La participaci ciutadana Consisteix en l elecci representants que governin per ells. Per a que unes eleccions siguin justes i, per tant, democrtiques, cal: y y y y y Han de poder votar tots els ciutadans i ciutadanes majors d edat. S han de poder presentar a les eleccions totes les persones i partits que vulguin. Tothom podr presentar el seu programa lliurement. Les eleccions s han de celebrar peridicament. S ha de garantir netedat en els resultats.

Separaci de poders Es fa per evitar que una sola persona o un grup controli tot l estat: - Poder legislatiu (parlament): aprova les lleis i controla les accions del govern. - Poder executiu (govern): aplica les lleis i administra el pas. - Poder judicial (jutges): vetllen per a que tothom compleixi les lleis. L estat de dret Tothom ha de respectar les lleis, incloses les persones que ocupen posicions de poder. Hi ha d haver una constituci, en la qu es defineixen els drets i els deures dels ciutadans i, a ms, posa lmit al poder de les institucions.

6. Les dictadures
Una persona o un grup concentra tots els poders de l estat a les seves mans. En aquest tipus d estat, els ciutadans no participen en el poder. No es reconeixen els drets humans.

Existeixen les falses democrcies, s a dir, dictadures encobertes. Els governants d aquests pasos convoquen eleccions a les quals noms es presenta un partit o es falsegen els resultats.

7. Estats laics, confessionals i teocrcies.

Els estats es poden classificar segons la posici de la religi: y Laics: hi ha una separaci total entre l estat i la religi. Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa i els ciutadans hi poden professar la religi que vulguin o no professar-ne cap. y Confessionals: hi ha una religi oficial que gaudeix d amplis privilegis i hi est permesa la prctica d altres religions. Teocrcies: hi ha una religi oficial, els llibres sagrats de la qual es converteixen en la llei. La resta de religions hi estan prohibides o restringides a la vida privada.

8. Monarquies i repbliques.
Monarquies: estats on el cap s un rei, que posseeix el crrec per dret de naixement i el transmet als seus fills. Poden ser democrtiques o dictatorials. Repbliques: el cap de l estat s un president. A les repbliques democrtiques es elegit pels ciutadans i a les dictadures sorgeix dels grups que controlen el poder.

9. L organitzaci territorial de l estat.

Cal que els estats s organitzin per administrar millor el territori, per exemple a Espanya, s organitza en municipis, provncies i comunitats autnomes. En un estat es distingeixen diversos tipus d institucions de govern: - Institucions estatals: poden aplicar les seves decisions a tot el territori de l estat (parlament, govern i tribunals). - Institucions regionals i locals: poden aplicar les seves decisions noms en l mbit territorial al qual pertanyen (comunitat, regi, provncia, municipi...) Hi ha dos tipus d estat segons com ordenen les relacions entre les institucions estats i les regionals i locals: y Estats centralitzats (Frana): les institucions locals i regionals depenen de les estatals.

y -

Estats descentralitzats (Espanya): Les regions tenen institucions prpies que estan vinculades a l estat per que no en depenen. L estat mant el poder mxim. Els municipis i regions tenen amplis poders als seus territoris.

10. Les relacions entre els estats.

Per facilitar les relacions entre estats es signen tractats, pactes i convenis: documents on els estats es comprometen a determinades accions en una matria concreta. De vegades sorgeixen conflictes: - Conflictes econmics: els interessos econmics de dos o mes pasos sn diferents. - Conflictes militars: poden donar lloc a guerres.

11. Les organitzacions internacionals.

Sn associacions que els estats han creat voluntriament per tractar afers d inters com i prendre decisions. Es poden classificar segons l mbit territorial sobre el que actuen: - Organitzacions d abast mundial (ONU). - Organitzacions que agrupen pasos d una zona determinada (Uni Europea). Es poden classificar segons els seus objectius: - Organitzacions amb objectius molt variats (ONU). - Organitzacions amb objectius especfics (militars, econmics...) L organitzaci ms important s la de les nacions unides (ONU).