Els Pronoms Febles

Explicaci prctica dels usos ms freqents

Gaspar Noguera Prez

P R O N O M EM ENS ET US EL ELS LA LES LI ELS EN HI HO

FORMES DEL PRONOM Davant del verb Darrere del verb que comena en que acaba en Consonant Vocal o h M Ens T Us L Els La / l Les Li Els N Hi HO Consonant o u -me -nos -te -vos -lo -los -la -les -li -los -ne -hi -ho a, e, i, o

FUNCIONS SINTCTIQUES

Em Ens Et Us El Els La Les Li Els En Hi Ho

m ns t -us l ls -la -les -li ls n -hi -ho

C.D. C.I. C.D. C.I. C.D. C.I. C.D. C.I. C.D. + det C.ATR. + det C.D. + det C.ATR. + det C.D. + det C.ATR. + det C.D. + det C.ATR. + det

C.I. C.I.
C.D. + (numeral, quantitatiu o indef.) C.Prep. o C.C.+ "de" C.Prep.o C.C. - "de" C.Predicatiu CD neutre o oracional// Atributiu

Els Pronoms Febles

1.0 Pronoms per a lObjecte Directe 1.1 Organitzaci dels quatre pronoms 1.2 Li-els, hi: termes de moviment Lihi: 1.3. El C. Circumstancial 1.4 Els pronoms i el moviment (li i hi) 1.5 Usos bsics de em, et, ens i us 1.6 La concordana del participi

1.0 Pronoms per a lOD

(en roig els pronoms que funcionen com a OD) OD) 1a pers. 2a pers. 3a pers. jo tu ell-ellaell-ellaellsells-elles em et es en el - la - els - les ho li - els hi 4a pers. 5a pers. nosaltres vosaltres ens us

1.1 Organitzaci dels pronoms C.D.

  

es et / us em / ens

  

en el - la - els -les ho

Quan lobjecte t la mateixa referncia que el subjecte.

Quan lobjecte no t la mateixa referncia que el subjecte.

exemples de es, em, ens, et, us

Pep pentina aquest Pep Pep es pentina Jo llave a mi Jo em llave Vosaltres pegueu a vosaltres Vosaltres us pegueu

en, el-la-els-les, ho el-la-elsen el - la - els - les ho

nom nom

(indeterminat o quantificat) actualitzat o determinat o oraci

atribut

s de en


Usem en quan el constituent que volem substituir s un OD format per un nom no determinat, o quantificat, o indefinit. Tpicament ser un nom quantificat, per pot passar que no tinga un quantitatiu explcit: - Llus compra pa. pa. - Llus en compra.

Si la quantificaci apareix explcita (set, molta, un), s informaci nova o rellevant i, aleshores, no forma part del constituent substitut pel pronom
una casa, un llapis, tres motos, molta farina,...

Llus compra set pomes / molta farina Llus en compra set / molta

exemple de en
Farda perqu t dos cotxes rojos. rojos. Jo tinc tres cotxes rojos i no farde gens. Jo tinc tres cotxes rojos i no farde gens. en tinc tres en Farda perqu t dos cotxes rojos. Jo en tinc tres i no farde gens.

s de el-la-els-les el-la-els

Usem el-la-els-les quan el constituent que volem el-la-elssubstituir s un OD format per un nom actualitzat o determinat. Un nom s actualitzat o determinat si:


Apareix precedit de larticle determinat (el, la, els, les): el cotxe, la teua moto, les ties... Apareix precedit dun demostratiu: aquest cotxe, aquell bon home, eixe llibre... s un nom propi.  Joan, Maria

exemple de el-la-els-les el-la-els 1r)

Va passar una dona elegant per no vaig veure b aquesta dona. dona. Va passar una dona elegant la. per no vaig veure b la.

 2n)

 3r)

Va passar una dona elegant per no la vaig veure b.

s de ho
 Usem

ho quan el constituent que volem substituir s un OD format per una oraci, oraci, un atribut (complement dels verbs ser, estar o parixer), o per aix, all, a... parixer),  Si porta un article o un demostratiu, es pot demostratiu, substituir per: el, la, els, les. Si no en les. porta, hi posem ho. ho.
 

M.Carmen s infermera = M.Carmen ho s. Ara mateixa, M..Jose s la infermera = Ara, M.J. ls. ls.

exemple de ho oracional
(oracions introdudes per nexes com que, on, quan...)

pensat en tu, per no digues a ning que he pensat en tu (oraci). (oraci).  He pensat en tu, per no ho digues a ning.
 He  Ella

no sap on samaguen els xiquets.  Ella no ho sap.

exemple de ho det. Neutre

Compra aix, all, a CompraCompra-ho

1.2 li-els, hi: termes de lihi: moviment

 Aquests

pronoms representen un terme de moviment, normalment una destinaci. destinaci.

s bsic de li-els li Equival

a un constituent que s rgim verbal de destinaci o de posici tal, que s una persona en comptes de ser un lloc (C.I.): (C.I.):

En verd el CI, que el substitum per li en singular, per els CI, li els en plural Pere. -Joan compra un regal a Pere. Joan li compra un regal. -Josep envia una carta per a Llus. Josep li envia una carta. -Faig un favor als teus amics. Els faig un favor. amics. -El mestre explica coses fcils a lalumnat. El mestre els lalumnat. explica coses fcils.

1.3. Complement Circumstancial i Preposicional

-Com a norma general, si el C.C. porta la preposici "de" se substitueix per: en Vinc de Pars = en vinc. vinc. Ara b, hi ha excepcions com Anar d'excursi = anar-hi. anar-hi. -Si porta altres preposicions, se substitueix per: hi Pense en tu = hi pense, vaig amb bici = hi pense, vaig, vaig, anem a casa = anem-hi anem-

s principal de hi


Representa un circumstancial locatiu de destinaci o de posici.

1 Jo anir a Frana el mes que ve. 2 Jo hi anir el mes que ve. 1 Mhe deixat el barret en el cinema. cinema. 2 Torne perqu mhi he deixat el barret. mhi

ms usos de hi


Com que les preposicions a i en estan molt amb, relacionades amb les preposicions per i amb, hi tamb saplica, per no de manera general, als constituents introduts per aquestes preposicions: Pere, 1/ Abans dinava amb Pere, per ara no dine mai amb ell. ell. Pere, Abans dinava amb Pere, per ara no hi dine mai. 2/ Han marginat molt Borriana: no passa cap tren per Borriana: Borriana. Borriana. Ara no hi passa cap tren.

precisions sobre li/hi li/



La distinci inicial hum/no hum implica la hi: utilitzaci del pronom feble li o hi:
-He

Josep. donat un paquet a Josep. Li he donat un paquet. anat a la ciutat de Xtiva Hi he anat.

-He

ampliaci de li-els li Segons

la relaci hum/no hum que sestableix entre li i hi, resulta que tamb hi, apliquem li a referents no humans.  Noteu que quan ho fem ens referim a entitats considerades globalment:
donarAl meu rellotge no cal donar-li corda. Al terme cotxe li podem afegir diversos sufixos. A la meua sopa no li tires aigua.

1.4. Els pronoms i el moviment

trajecte (per) origen (de)

hi
destinaci (a)

en
posici (en) companyia o instrument (amb) hi

li/hi

1.5. Usos bsics de em, et, ens i us

  

Representar un OD amb la mateixa referncia que el subjecte (s reflexiu). Em pentine, Et pentines, Es pentina... Pentinat, Pentineu-vos... PentineuRepresentar un OD diferent del subjecte. Ell em renya, Tu mexpliques, Ell tenganya ...

 

1.5. Concordana del participi

 Quan

substitum el complement hem de tindre en compte el gnere (mascul o femen).

escrit la carta  Lha escrita

 Ha

escrit les cartes  Les ha escrites

 Ha

Ordre de collocaci
1r es 2n et / us 3r em / ens 4t li / els 5 el, la, ho, en, els les 6 en, hi Complement Indirecte C. Directe Altres

Remarques especials sobre els pronoms febles: febles:

- Els P. Febles aniran darrere del verb quan aquest siga infinitiu, gerundi o imperatiu. imperatiu. -Aniran davant o darrere si sn perfrasis verbals o el P.P. Perifrstic. - El C.I. Plural (els) val tant per al mascul com per al femen. (els) -Si la consonant del p. Feble coincideix amb la consonant (o amb el so) inicial del verb usarem la forma plena. Ex.: Te talle el monyo? / Me mires aix? / Se celebra una festa. - Els nics p. Febles que sempre tenen la mateixa forma sn ho, les, hi i li. li. - La davant de i, u, hi, hu tones no sapostrofa.

 Lapstrof ha danar el ms a la dreta possible. possible. Si combinem el amb en no podem seguir la regla anterior: len s incorrecte, incorrecte, ja que le no existeix com a pronom feble. Aleshores tindrem len. len. Se mai apostrofa amb us. El correcte s se us. us. us. Em, Em, et, es ms un altre feble, fa que els primers canvien a me, te, se. se. Me nhe danar. Tel quedes tu, Se lemporta ja. danar. ja. Si combinem 2 pronoms i el primer acaba en s, el segon adopta la forma plena. Porteu-nos-en. Porteu-nos-en. No sn possibles les combinacions En + En; Ho + Hi; Hi + Hi. En; Hi; Hi.

Situacions especials dels P. Febles

A) Si el C.D. s un infinitiu el substitum per en: en: Encara no sap escriure p Encara no en sap. B) La combinaci HO+HI p LHI rebost? Has portat tot all al rebost? p S, ja lhi he portat.
C.D. Neutre C.C. Lloc

C) Quan els pronoms de C.I. LI, ELS es combinen amb EM, ENS; ET, US, ES p HI Us ha presentat a lamic (LI) / als amics (ELS) p p Us hi ha presentat.