Está en la página 1de 54

TEXTOSDELAVIDA QUOTIDIANA

Dossier del mdul de Llengua Catalana 2


(Compilaci de materials terics i d'exercicis realitzada per Josep Miquel Arroyo)

GES 1 CFA Centelles (0871391) Curs 2011-12

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

NDEX

1. ELS REGISTRES DE LA LLENGUA

3 5

1.1. Els registres no formals: colloquial i vulgar

2. TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA

7 7 9

2.1. La nota 2.2. La postal

3. LA BONA PRESENTACI DELS TEXTOS ESCRITS

13 15

3.1. El pargraf

4. LES PROPIETATS DEL TEXT

18

5. PLANIFICACI, REDACCI I REVISI DE TEXTOS

24 26

5.1. La revisi dels textos escrits

6. ACTIVITATS D'AVALUACI

30 31 35 42

- Correu electrnic - Carta formal - Currculum vitae i carta de presentaci

7. AUTOAVALUACI FINAL

51

Textos de la vida quotidiana - Dossier del mdul de Llengua catalana 2 de Josep Miquel Arroyo Baena est subjecta a una llicncia de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

1. Els registres de la llengua


Una de les variacions lingstiques ms significatives que t una llengua s la que es presenta segons la situaci comunicativa en qu ens trobem. Es tracta de les varietats estilstiques o registres. Tots els parlants duna llengua poden dominar ms dun registre i utilitzar-lo quan la situaci en qu es trobin ho demani. Un registre s una varietat duna llengua que sutilitza en una determinada situaci comunicativa. La primera divisi important pel que fa als registres s la que els divideix en formals i no formals. No parlem de la mateixa manera si parlem amb un amic o familiar que si donem alguna informaci a un desconegut. Segons el grau de formalitat farem servir un registre o un altre. El registres formals sn ms elaborats, mentre que els no formals sn espontanis. Tamb el tema de qu es parla influeix en lelecci dun registre determinat. Un cientfic parlant de fsica emprar un registre que els qui no tinguin prou coneixements sobre la matria no entendran. Passa el mateix amb un metge: quan parla amb els seus collegues dalguna malaltia utilitza un registre que no pot usar amb un pacient perqu aquest no lentendria. Quan el tema s ms general, el registre s menys especfic i ms comprensible per a tothom. Un altre fet que influeix en el registre s el canal que sempra en la comunicaci. Si s un canal escrit, la llengua ser ms elaborada que no pas si es tracta dun canal oral, en qu el registre sempre s ms espontani i menys preparat que en el cas anterior. Finalment, el propsit o objectiu final del missatge comunicatiu tamb condicionar el registre. El propsit pot ser informar, entretenir, predir, convncer, demanar, descriure, etc. Aix, doncs, com a resum podem dir que el registre que sutilitza en cada moment depn de la situaci en qu ens trobem. I aix ve determinat per quatre factors: grau de formalitat o serietat (grau de coneixena i tipus de relaci entre els interlocutors: damistat, professional, desconeguts, etc.); el tema de qu es parla (general o especialitzat); el canal (oral o escrit), i el propsit (entretenir, informar, distreure...).

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

A continuaci tens un quadre amb els registres principals, dividits en formals i no formals:

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

1.1. Els registres no formals: colloquial i vulgar Els registres no formals de la llengua es caracteritzen per la seva espontanetat. En general, aquests registres sn orals i poc preparats i apareixen bsicament en la conversa o el monleg, tot i que a vegades tamb sescriuen, com has vist amb la nota i la postal. Tamb poden aparixer en certs espais televisius dentreteniment que pretenen connectar rpidament amb el pblic, en telesries que volen reproduir la vida quotidiana, en els cmics o en novelles amb personatges populars, etc. Els registres no formals de la llengua estan formats pel registre colloquial i pel registre vulgar. El registre colloquial rep tamb el nom de llengua familiar, ja que s el registre que utilitzem per parlar amb la gent que ens envolta en situacions informals prpies de la vida quotidiana. s la varietat que sutilitza ms habitualment en la major part de les nostres relacions. El registre colloquial es caracteritza perqu: Generalment s oral. No t transcendncia i el seu objectiu bsic s la comunicaci. s fuga, no perdura en el temps. Fa s duna gran economia de mitjans expressius. Pel que fa a la fontica, posa poca atenci a lhora darticular els sons, cosa que provoca elisions: ca nostra (casa nostra), tronja (taronja), quranta (quaranta), etc. Pel que fa a la morfologia, apareixen formes verbals diferents de les normatives: sapiguer (saber), volguer (voler), tindre (tenir), etc. Pel que fa al lxic, usa termes genrics (cosa, interessant, tema...), frases fetes i onomatopeies. Finalment, el fet de ser un registre bsicament oral fa que lentonaci es converteixi en un element de gran importncia. Per la seva banda, el registre vulgar coincideix amb el colloquial en ls de mots i construccions incorrectes: aixins no tens que vindre aquesta tarda? (per aix no has de venir aquesta tarda?). Hi ha, a ms, un gran s de paraules considerades socialment com a tabs o la presncia de mots grollers i paraulotes. El registre vulgar comparteix les caracterstiques del registre colloquial, per a ms: Presenta una gran quantitat dinsults, paraules grolleres i referncia als tabs socials. 5

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Des dun punt de vista normatiu, s encara menys elaborat que el registre colloquial. EXERCICIS 1) Quines daquestes frmules et semblen colloquials i quines vulgars? Vs a pastar fang! Vs a la porra! Vs a la merda! La mare que et va fer! Vs a prendre pel cul! Quina putada! Quina mala jugada! Per fora Per collons La mare que et va parir!

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

2. TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA 2.1. La nota Si vols deixar un encrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu entorn i aquesta persona no hi s, li pots escriure una nota i deixar-la-hi en un lloc visible perqu la pugui llegir quan arribi. Segur que has escrit algun cop notes com aquestes:

Una nota s un text molt breu amb qu un emissor proporciona per escrit una informaci concreta al receptor. En general si la nota va adreada a una persona coneguda, hi predomina un to de confiana i familiaritat que permet eliminar determinades informacions que sn compartides per emissor i receptor. Analitzem aquest exemple:

Qui s lemissor? s una persona de la famlia, ja coneguda i per tant no cal signar la nota. El tractament s de tu (arribis, comena). Qui s el receptor? Probablement una persona que viu a la mateixa casa que el qui escriu la nota. Quin s el propsit de la nota? Donar una informaci puntual: ha hagut de sortir per anar a una entrevista de feina i recorda al receptor que cal preparar el sopar perqu tenen convidats. Qu observem des del punt de vista de la llengua? La llengua utilitzada en aquesta nota s espontnia, pertany a un registre informal perqu es tracta 7

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

dun escrit ds privat, adreat a alg de lmbit familiar (els del 5 en lloc de dir: els vens del cinqu; preparar la teca, en lloc de dir: preparar el sopar) Caracterstiques de la nota personal: s breu i la informaci apareix ordenada lgicament. Cont aquestes parts: el nom de la persona a qui va adreada, la informaci que es vol transmetre i el nom de la persona que lescriu. s del registre no formal de la llengua. En canvi, si la nota sadrea a una persona amb la qual no tenim una relaci personal (alg de lmbit laboral o alg que no coneixem personalment) la nota haur de contenir informaci complementria til per al receptor i utilitzarem el registre formal de la llengua. Observa aquest model de nota formal:

Si observes aquest petit imprs, veurs que la informaci s molt precisa i el grau de formalitat del missatge s ms alt que el de la nota personal. Caracterstiques de la nota formal: El tractament s de vost. Apareix sempre signada per lemissor. Cont la data i lhora en qu sha escrit per tal que el missatge sigui complet i efica. 8

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

2.2. La postal Llegeix aquesta postal. Fixat en el llenguatge utilitzat i observa la disposici del text en lespai:

El propsit de la postal acostuma a ser concret: felicitar, vacances, viatges.... El contingut de la postal s breu perqu lespai de qu disposem s limitat. La informaci que shi dna s general i anecdtica, no acostuma a tenir massa importncia. La postal cont: La data i el lloc des don sescriu, una salutaci, un contingut general i curt, una frmula de comiat i la firma. La part dreta de la postal est reservada per escriure-hi clarament el nom i cognoms del destinatari, ladrea completa (carrer, municipi i tamb el pas si senvia de lestranger). Les funcions del llenguatge que predominen tant en la carta personal com en la postal sn: La funci referencial: centrada en el referent (s a dir, en la informaci que volem donar) perqu en general es descriu una ciutat o un pas, es narra alguna ancdota o sexplica alguna experincia personal. La informaci apareix de manera ordenada i clara, el llenguatge utilitzat ha de ser precs per evitar lambigitat. La funci expressiva: centrada en lemissor que vol transmetre el seu estat dnim, les seves emocions i sentiments. En aquest cas el llenguatge utilitzat s espontani i cont els elements bsics de la comunicaci oral: varietat dentonacions, s dexclamacions, mots que imiten sorolls, repeticions, etc.

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

EXERCICIS 1) Llegeix les notes segents. Classifica els elements de cada nota dacord amb la graella:

2) Llegeix aquestes notes. Segur que has observat que contenen alguns errors. Subratlla i modifica els elements que no sn adequats a la intenci comunicativa i al grau de formalitat. desprs, torna-les a escriure correctament.

10

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

3) Escriu la nota que escau a cada una daquestes situacions: a) Obres larmari de la cuina i veus que sha acabat loli. Deixa una nota al teu company de pis perqu en vagi a comprar. b) Treballes en una oficina. Ha trucat un client demanant una reuni amb el/la teu/va cap. Deixa una nota al/a la teu/va cap per donar-li tota la informaci. c) Has de dir a la famlia que no sopars a casa perqu tens una cita amb uns amics i arribars tard. Escriu la nota que escau. d) Has discutit amb el/la teu/va company/a i has estat desagradable amb ell/a. Escriu-li una nota amistosa demanant-li disculpes. Els requisits per a lescriptura de la nota sn:
a) Ha de ser un text breu, ordenat i amb el grau de formalitat adequat. b) Shi ha dincloure les caracterstiques de les notes (veure apunts de classe). c) No ha de tenir cap falta dortografia.

11

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

4) Escriu la postal que escau a cada una daquestes situacions: a) Imaginat que ets un jubilat/da. Ests passant uns dies de vacances junt amb daltres amics. Escriu una postal als teus fills explicant-los on sou, com esteu, ... b) Tha tocat la 6/49. Has deixat la feina i te nhas anat a fer un viatge a les antpodes. Escriu una postal als teus excompanys de feina per dir-los que els trobes a faltar. Els requisits per a lescriptura de la postal sn: a) Ha de ser un text breu, perqu lespai de qu disposem s limitat. b) Shi ha dincloure les caracterstiques de les postals (veure apunts de classe). c) No ha de tenir cap falta dortografia.

12

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

3. La bona presentaci dels textos escrits


En la nostra vida diria veiem molt textos escrits i, naturalment, no els llegim tots. Per exemple: en el trajecte de casa a la parada de lautobs que agafes per anar a fer encrrecs pots topar amb molts tipus de textos: un text instructiu a lascensor que indica que no shi pot fumar o que els nens hi han dentrar acompanyats, un avs de la companyia daiges al vestbul indicant que passaran a fer les lectures, un grafit, els grans titulars dels diaris del quiosc o la pissarra amb el men del dia al restaurant de la cantonada, els teus ulls recorren tanques publicitries i rtols de botigues. Les formes diverses i particulars que aquests textos adopten ja indiquen de qu tracten sense que calgui llegir-los. Les pgines escrites sn imatges impreses que ens entren per la vista. La disposici de les paraules o les imatges, si nhi ha, i la mida, la forma o el gruix de les lletres ens donen molta informaci. La tipografia s la manera com apareix el text imprs, pel que fa al tipus de lletra i el disseny de la pgina. Tant si escrius a m com si escrius a mquina, tenir cura del disseny i la presentaci dels textos escrits s important perqu el primer cop dull decideix sovint si continuem llegint o no. Fixat en aquest exemple duna notcia del diari.

13

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Tots dos textos donen la mateixa informaci. El primer resulta atractiu i de lectura fcil perqu la tipografia destaca la informaci principal de la secundria. A ms, hi ha una imatge que illustra la notcia. Un text ben organitzat convida a la lectura. El segon cont exactament les mateixes paraules, en canvi, est escrit sense seguir cap convenci tipogrfica. El text que apareix com una taca sense organitzaci, no anima el lector a llegir-lo. Lordre, la netedat i la presentaci acurada sn bsics a lhora de redactar. Per organitzar b la pgina escrita i aconseguir una bona presentaci general, has de seguir aquests recomanacions: Deixa marges als costats. Procura que siguin simtrics i rectes. Evita la lletra petita i deixa espai entre lnia i lnia. Linterlineat ampli facilita la lectura. Marca els pargrafs del text amb espais o b entra una mica la primera lnia de cadascun. El ttol del text o dels diferents apartats de lescrit shan de destacar amb ls de majscules (ABCDE) o lletra negreta (negreta). La lletra cursiva (cursiva) sutilitza per citar ttols dobres o transcriure literalment les paraules daltres persones. Un consell: no abusis dels recursos tipogrfics perqu carreguen molt la pgina i en fan la lectura feixuga. Numera les pgines si el text en t ms duna. Si escrius un text a m, evita els esborranys i les paraules guixades. Primer, planifica all que vols escriure i desprs, si s necessari, passa-ho en net.

14

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

3.1. El pargraf: una unitat amb sentit Quan escrius un text, s necessari separar les idees amb punts i agrupar-les segons el tema a qu es refereixen. El pargraf s una unitat amb sentit complet formada per oracions que desenvolupen un tema. Serveix per estructurar les diverses parts de qu consta o tracta un escrit (una explicaci sobre un punt particular, separar els punts de vista en una argumentaci, etc.). En la unitat anterior vrem veure que la majoria de textos es divideixen en tres parts (plantejament, nus i desenlla) i, molt sovint, aquestes les identifiquem perqu estan distribudes en tres pargrafs separats per un espai en blanc. Pel que fa al disseny del text escrit, s recomanable que una pgina contingui com a mnim tres pargrafs duna llargada semblant. Cada pargraf ha de contenir, si es possible, unes quatre oracions lligades entre si pel sentit.

15

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

EXERCICIS 1) Llegeix aquesta notcia periodstica i reescriu-la. Organitza la informaci, separant-ne els pargrafs i destacant-ne el ttol en majscula.

16

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

2) Digues si les segents afirmacions sn vertaderes o falses:

17

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

4. LES PROPIETATS DEL TEXT Per tal de poder treballar a fons lelaboraci dels textos escrits i sobretot per tenir uns criteris clars a lhora de revisar-los, et proposem fer un breu reps, en forma de quadres resum, de les propietats del text. Ja veurs com et seran molt tils.

18

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

19

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Trets lingstics dels registres formals i informals

20

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

21

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

22

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

23

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

5. PLANIFICACI, REDACCI I REVISI DE TEXTOS Qualsevol persona, ja sigui un escriptor, un estudiant, etc., quan ha descriure un text fa, moltes vegades inconscientment, tota una srie de passos per arribar al text final. Els textos no sescriuen a raig, sense pensar, sin que cal una preparaci prvia i una bona revisi final. El primer pas: LA PLANIFICACI A partir dara haurs de posar en prctica el que tanem dient, imagina que has descriure un text per alg. Plantejat aquestes qestions: Abans de comenar: Qu vull aconseguir amb aquest text? Com ho vull expressar? A qui va dirigit? Quant espai mha docupar? Una vegada hagis respost aquestes preguntes haurs de pensar qu vols explicar. Una bona manera per agafar idees, per elaborar un text, s fer una pluja didees. La pluja didees (brainstorming) s una manera de deixar anar la imaginaci i anar anotant tot el que et vingui al cap referent al tema que has de tractar. Tamb pots buscar informaci en llibres, enciclopdies, diaris, revistes, internet... Selecci i ordenaci de les idees: ara cal que de totes les idees anteriors tris aquelles que et semblin millor i les ordenis tal com vols que vagin sortint en el text. Desprs daquests passos previs ja ha arribat el moment de la redacci. El segon pas: LA REDACCI Quan redactem hem de pensar en el destinatari del text, hem dutilitzar el registre de la llengua adequat i hem dintentar que les idees es presentin de forma clara i ordenada, separades en frases i pargrafs. Tamb hem de tenir en compte la presentaci del text, s a dir, fer bona lletra, respectar els marges o b utilitzar el format adequat al tipus de text.

24

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Finalitzada la redacci ens podria semblar que ja hem acabat la feina, per no, de cap manera. Els textos sempre han de passar una ltima fase molt important: la revisi. El tercer pas: LA REVISI Aquesta fase s fonamental i sovint la passem per alt, i s llavors quan els textos no acaben de tenir el resultat que voldrem perqu hem coms errades. Per aix cal que en acabar de redactar un text, dediquem un parell de minuts a tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta i ens fem aquestes preguntes: En acabar: Sentn el que vull explicar? El text est ben presentat? Les idees estan ben ordenades? El text est ben lligat? Hi ha errors gramaticals? Quan thagis fet totes aquestes preguntes potser haurs vist que hi ha algunes coses del text que podries modificar per millorar-lo. Aleshores es tracta de tornar enrere, a la fase de redacci o b a la de planificaci. Recorda que lelaboraci de textos fa que haguem danar endavant i enrere contnuament fins que estem satisfets de la nostra creaci, com tots els bons artistes, oi? Aqu tens un petit esquema perqu recordis les fases de la creaci de textos:

Tot seguit trobars ms pautes per millorar la revisi dels teus textos.

25

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

5.1. La revisi dels textos escrits Revisar un text engloba molts aspectes diferents: la coherncia, la cohesi, ladequaci i la correcci (ortogrfica, morfolgica, sintctica i lxica). Segurament deus recordar tots aquests aspectes perqu els has treballat en unitats anteriors. El que farem en aquesta unitat ser donar-te unes pautes perqu tu mateix/a puguis autocorregir-te els textos que escrius. I tot aix ho farem duna manera prctica, a partir dun cas concret. Es tracta dun lector dun diari que va llegir un article que es titulava Deixar de fumar s fcil, noms s qesti de voluntat. Desprs de llegir-lo, com que el lector no hi estava gens dacord, va decidir escriure una carta al director mostrant la seva opini sobre el tema del tabac. Llegeix el primer esbs que va fer: Carta al director:

Desprs de fer una primera llegida deus haver vist que hi ha fora errades, aqu the nhem marcat algunes.

Intenta esbrinar la soluci dels errors que has detectat.

26

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Ara et proposem que et fixis en una graella on hem posat el tipus derrada i la seva possible soluci, a veure si tu tamb has observat aquests mateixos errors:

27

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Finalment haurem de refer la carta rectificant tots els errors, i ens quedaria una cosa aix:

A partir dara, quan hagis de revisar un text fes-te un graella com lanterior o si vols pots fer servir aquesta altra en qu hem recollit tots els aspectes que has de tenir en compte a lhora de revisar un text. Ara s que no toblidars de res, i podrs aconseguir uns textos de qualitat.

28

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

GRAELLA RESUM PER REVISAR TEXTOS ESCRITS:

29

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

ACTIVITATS D'AVALUACI a) El correu electrnic b) La carta formal c) El currculum i la carta de presentaci

30

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

a) EXERCICI DAVALUACI 1 El correu electrnic El correu electrnic s el sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges per mitj duna xarxa informtica. Avui dia, la majoria dels sistemes de correu electrnic utilitzen Internet. Els missatges que enviem i rebem sanomenen correus electrnics. Pel que fa a lestructura, els correus electrnics sn similars a les cartes. Per la immediatesa, sassemblen ms als missatges de text (SMS) o a les comunicacions a travs de la missatgeria instantnia. Caracterstiques de lestructura

31

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

Escriu un correu electrnic per a aquestes situacions: a) CORREU ELECTRNIC: Fa temps que tens ganes danar a passar uns dies amb uns amics que viuen a Berln. Envials un correu electrnic fent-los saber quan hi podries anar, quin tipus dallotjament voldries, quines activitats de les que t'agraden podries fer a la ciutat, etc. Els requisits per a lescriptura del correu electrnic sn: a) Ha de tenir un mnim de 70 paraules. b) Shi ha dincloure les caracterstiques formals dels correus electrnics (veure dossier dexercicis). c) Heu de procurar que no tingui cap falta dortografia. d) Recordeu que lheu de lliurar emplenant el full de correcci corresponent. Haureu denviar la primera versi (de 3 possibles) a travs de la xarxa social Edmodo abans del dia 24 de gener (IMPRORROGABLE). El professor corregir els textos i els retornar la setmana segent amb les millores que haureu de realitzar. El professor us tornar la correcci un mxim de 3 vegades. Quan el professor us lliuri la primera correcci, haureu d'emplenar la graella de revisi de textos escrits que hi trobareu a continuaci. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana ms proper.

32

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

RECORDA: A lhora descriure un text, sobretot en un context formal, conv seguir aquests passos:

1. PLANIFICACI - destinatari -objectiu del text - tema - tipus de text - grau de formalitat - extensi

2. ELABORACI - selecci de la informaci - ordre de les idees - redacci de lesborrany

3. REVISI -lectura atenta de lesborrany - respondre a la graella de revisi (veure full adjunt) - redacci definitiva del text.

GRAELLA DE REVISI DE TEXTOS ESCRITS El correu electrnic S NO Evidncies PLANIFICACI a) Es tenien clars: - Els objectius del text - Qu es volia explicar - A qui anava dirigit - Quin tipus de text es demanava b. Shan repassat els apunts per tal daclarir dubtes previs c. Shan utilitzat tcniques per organitzar idees - Pluja didees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals d. Sha demanat ajut sobre qestions concretes

33

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

COHERNCIA

He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informaci o massa poca? Mhe contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit idees? He separat les idees en pargrafs? He relacionat els pargrafs entre ells? He tancat el text amb una conclusi? He ordenat les frases? Les frases sentenen? He utilitzat b els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetici de mots usant altres recursos? He deixat marges al costat del text? He escrit en lnies rectes? He fet una lletra clara i intelligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat el ttol? He dividit el text en apartats i pargrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tcniques per al tema? He fet servir el tractament adequat (tu/vost)? He tingut lobjectiu clar del que volia escriure?

COHESI

ADEQUACI

CORRECCI

He coms errors ortogrfics? He fet servir els temps verbals adients? Mhe oblidat dalgun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuaci? Se mha escapat algun barbarisme o expressi duna altra llengua? He utilitzat correctament les perfrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

34

Llengua catalana II

CFA Centelles (EPA Centelles)

GES 1 (curs 2011-12)

b) EXERCICI DAVALUACI 2 La carta formal 1. Definici La carta s un text que fem servir per comunicar-nos amb alg que s lluny de nosaltres. 1.1. Tipus

Comunicaci oficial: s formal. Comunicaci interpersonal: Pot ser formal o no formal.

2. Estructura Una carta ha de tenir sempre:


Lloc des don sescriu i data. Una frmula dencapalament. El contingut o cos, s a dir, lexplicaci. Una frmula dacabament. La signatura.

Les cartes comercials inclouen la capalera, amb les dates de lempresa. Segons la relaci entre el remitent, s a dir, qui envia la carta, i el destinatari, o persona que la rep, el to de la carta s ms familiar o ms distant. En el cas de la carta formal, prendrem un to distant. Les frmules dencapalament i dacabament han de ser adequades a la persona a les persones a qui escrivim. 2.1. Frmules dencapalament de la carta oficial (formal) - Senyor/Senyora - Distingit/Distingida amic/ga - Benvolgut/Benvolguda senyor/a - Illustrssim/Illustrssima senyor/a - Molt Honorable senyor/a - ... 2.2. Frmules dacabament de la carta oficial (formal)

Molt cordialment Ben atentament Atentament 35

2.3. Motiu Oferiment Formal - Us ofereixo els meus serveis. -... Us agrairia menvissiu. -... que

Petici

Informaci

- Em plau de comunicarvos... - Lamento danunciar-vos... -...

Altres

36

ESQUEMA DE LA CARTA FORMAL

37

EXEMPLE DE CARTA FORMAL ICS Cap Gav 1 Riera de Gav, 10 08850 Gav Sr. Lpez C/ Sria, 5 08050 Gav Senyor Lpez,

CAPALERA EMISSOR

CAPALERA RECEPTOR SALUTACI

INTRODUCCI Ens adrecem a vost per tal de donar resposta a la seva reclamaci amb data de 10/10/2007. Ens explicveu el retard amb qu vreu ser ats per la doctora. DESENVOLUPAMENT Lamentent mol aquest retard, per es deu a la situaci en qu ens trobem ara, en plena epidmia de grip. L'informen que s'estan implementant les mesures necessries per tal de posar fi a aquest retards, totalment involuntaris per la nostra part. CONCLUSI Per tant, esperem que entengui la nostra situaci i que continu confiant en nosaltres, tal com havia fet fins ara. Atentament, SIGNATURA Dra. Pepita Prez Directora de I'EAP de Gav 2 Gav, 15 dabril de 2011 EMISSOR CRREC DATA COMIAT

38

Tria una situaci i escriu una carta formal: a) La companyia del gas et va enviar un inspector per fer la revisi de la installaci. Segons linforme de linspector, el tub de la cuina, tot i que encara no est caducat, sha de canviar perqu ha sortit un altre model que s ms segur i que val 120 euros. Si no el canvies, no donar el vistiplau a la revisi. Escriu una carta a la companyia del gas exposant la situaci. Explica que la teva installaci est en perfectes condicions, que el tub encara no est caducat i que no ests dacord amb la decisi de linspector. b) Tornes de vacances i trobes una nota dun company de feina que et comenta que, com que saps que busques pis, ha vist un anunci al diari que et pot interessar. Et poses en contacte amb el propietari del pis de lanunci i, desprs de veure la situaci i les condicions del pis, et sembla convenient fer una oferta per escrit al propietari. Escriu una carta al propietari per fer una contraoferta del preu del pis. Explica-li que hi ests fora interessat, per que el preu que demana s una mica excessiu ja que el pis presenta alguns defectes de conservaci i que, per aix, li fas una nova oferta. Inventat els detalls que vulguis sobre el preu i les condicions del pis.
Els requisits per a lescriptura de la carta formal sn:

a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) Shi ha dincloure les caracterstiques formals de les cartes formals (veure dossier dexercicis). c) Heu de procurar que no tingui cap falta dortografia. d) Recordeu que lheu de lliurar emplenant el full de correcci corresponent. Haureu denviar la primera versi (de 3 possibles) a travs de la xarxa social Edmodo abans del dia 7 de febrer (IMPRORROGABLE). El professor corregir els textos i els retornar la setmana segent amb les millores que haureu de realitzar. El professor us tornar la correcci un mxim de 3 vegades. Quan el professor us lliuri la primera correcci, haureu d'emplenar la graella de revisi de textos escrits que hi trobareu a continuaci. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana ms proper.

39

GRAELLA DE REVISI DE TEXTOS ESCRITS La carta formal S NO Evidncies PLANIFICACI


a) Es tenien clars: - Els objectius del text - Qu es volia explicar - A qui anava dirigit - Quin tipus de text es demanava b. Shan repassat els apunts per tal daclarir dubtes previs c. Shan utilitzat tcniques per organitzar idees - Pluja didees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals d. Sha demanat ajut sobre qestions concretes

COHERNCIA

He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informaci o massa poca? Mhe contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit idees? He separat les idees en pargrafs? He relacionat els pargrafs entre ells? He tancat el text amb una conclusi? He ordenat les frases? Les frases sentenen? He utilitzat b els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetici de mots usant altres recursos?

COHESI

ADEQUACI
He deixat marges al costat del text? He escrit en lnies rectes? He fet una lletra clara i intelligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat el ttol? He dividit el text en apartats i pargrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tcniques per al tema? He fet servir el tractament adequat (tu/vost)? He tingut lobjectiu clar del que volia escriure?

40

CORRECCI

He coms errors ortogrfics? He fet servir els temps verbals adients? Mhe oblidat dalgun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuaci? Se mha escapat algun barbarisme o expressi duna altra llengua? He utilitzat correctament les perfrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

41

c) EL CURRCULUM En aquest document trobareu idees i instruccions que us seran tils a l'hora d'escriure el vostre currculum vitae per adrear-lo a una empresa, i alguns exemples que us guiaran en els continguts. Un bon currculum, complementat amb la carta de presentaci, s una eina molt important per presentar la vostra candidatura a un lloc de treball en una empresa del vostre sector (autocandidatura), i per respondre a un anunci doferta de feina. Desprs de la publicaci duna oferta laboral, la primera notcia que rep una empresa d'una persona candidata s la carta de presentaci i el currculum. El currculum s un document que cont la informaci personal i professional necessria sobre la persona candidata, on es destaca tot all positiu i valus de la seva experincia. L'objectiu del currculum s obtenir una entrevista personal. Les estadstiques mostren que el 75% de les candidatures sn descartades pel currculum abans d'arribar a la fase de l'entrevista, de manera que el currculum es converteix en leina publicitria de qui busca una ocupaci i, per tant, s un document molt important que s'ha de cuidar especialment.

CONTINGUT DEL CURRCULUM L'estructura bsica d'un currculum vitae s comuna a tots els formats, les diferncies es troben en l'ordenaci dels elements que el componen: Dades personals: el nom, els cognoms, l'adrea, el telfon (particular i mbil) i l'adrea electrnica. En aquest apartat es poden incloure, per no s imprescindible segons els casos, el lloc i data de naixement, la nacionalitat, el DNI. Estudis realitzats: ha de contenir les dates en qu s'han realitzat els estudis, la titulaci obtinguda i el centre en el qual s'han cursat. Aquest apartat s molt important per a les persones que busquen la seva primera feina; En aquest cas, si la mitjana de les notes obtingudes s rellevant, cal fer-ho constar. Altres estudis: a ms dels estudis reglats i reconeguts oficialment, s possible que s'hagin cursat estudis complementaris. Si s aix, cal especificar-los. Idiomes: cal indicar l'idioma i el nivell aconseguit. Els materns, n'hi ha prou amb especificar-los.

42

Informtica: programes que es dominen i entorn que se sap emprar ( PC i/o MAC). Tamb s important especificar els coneixements que es tenen d'Internet. Experincia professional: ha de proporcionar informaci sobre:

Empreses i sectors en els quals s'ha treballat anteriorment. Funcions i responsabilitats assumides. Perode de temps en qu s'ha treballat en cadascuna daquestes.

s interessant que destaqueu especialment en aquest apartat aquella experincia que s rellevant per a l'oferta laboral a la qual us presenteu. Altres dades d'inters: s un apartat on es poden especificar diferents aspectes que poden reforar definitivament el currculum professional: aficions, referncies, capacitacions personals, etc. No s un apartat obligatori ni necessari si l'empresa no ho indica.

PERSONALITZAR EL CURRCULUM No hi ha un model nic de currculum. Perqu el vostre currculum sigui efectiu, adapteu-lo per a cada oferta tenint en compte la trajectria formativa i professional i els detalls de l'oferta concreta del lloc de treball. Podeu canviar l'ordre dels blocs o apartats, s aix aconseguiu ms eficcia en el currculum. Per exemple, podeu posar l'experincia abans que la formaci, en el cas en qu considereu que per a un determinat lloc de treball la vostra experincia s ms important que els estudis realitzats.

43

MODEL CV Nom i cognoms: Lloc i data de naixement: Adrea: Poblaci: Telfon: Correu-e: D.N.I.: Carnet de conduir:
FOTO

FORMACI

FORMACI REGLADA:

1. Ttol, escola. Lloc i any de finalitzaci

FORMACI NO REGLADA:

Nom del Curs (hores). Acadmia, poblaci i any.

IDIOMES:

Idioma (nivell)

INFORMTICA
1. Programa/es (nivell)

44

EXPERINCIA LABORAL

Nom Empresa (lloc, data inici i fi). Dedicaci empresa. Tasques realitzades.

ALTRES

45

LA CARTA DE PRESENTACI Aqu trobareu idees i instruccions que us seran tils a lhora descriure una carta de presentaci, aix com alguns exemples en funci que sigui una carta de resposta a una oferta concreta o una carta dautocandidatura. Si s important redactar un bon currculum, no ho s menys acompanyar-lo duna bona carta de presentaci que de forma esquemtica situ el seleccionador en relaci amb el lloc de treball al qual optem. s convenient destacar els aspectes ms rellevants de la vostra experincia o formaci per al crrec que us interessa. Per redactar una carta en resposta a un anunci:

Llegiu atentament l'anunci o loferta de treball. Analitzeu les necessitats de l'empresa. Quin tipus de professional estan buscant? Feu una carta a mida: seleccioneu els aspectes del currculum que conv destacar per suscitar l'inters en funci de les necessitats de l'empresa que realitza l'oferta.

Per redactar una carta que ser enviada per iniciativa prpia (autocandidatura): Sutilitza quan s'envia per iniciativa prpia el currculum a una empresa perqu el tinguin en compte en el moment en qu sorgeixi una vacant o es cre un nou lloc de treball.

Procureu aconseguir el mxim d'informaci sobre l'empresa i les seves necessitats. Trobeu un motiu per demostrar el vostre inters per collaborar amb ells. Seleccioneu els aspectes del currculum que us interessa oferir a l'empresa perqu sabeu que els valoraran positivament.

46

MODEL CARTA PRESENTACI CV


MODEL DE CARTA 1 Resposta a un anunci

DADES DEL TREBALLADOR/A: NOM I COGNOMS ADREA CODI POSTAL I POBLACI TELFON DADES DE L'EMPRESA: NOM DE L'EMPRESA ADREA CODI POSTAL I POBLACI

A l'atenci del responsable de Personal o de Recursos Humans Senyor / Senyora, Amb referncia a l'anunci publicat al diari xxxx el passat 12 d'octubre, per cobrir una plaa de venedor d'informtica, els faig arribar el meu currculum i la carta de presentaci, tal com vosts indiquen. Considero que el meu perfil professional encaixa en el lloc ofertat, donada la meva formaci i l'experincia adquirida durant dos anys en una multinacional de productes informtics. Per les raons exposades, sollicito ser incls en la selecci, i resto a la seva disposici per ampliar qualsevol informaci que considerin necessaria. Espero les seves notcies i aprofito per saludar-los cordialment.

Signat: Nom i cognoms

Data

47

Per a fer l'exercici heu de fer dues tasques: - Redacteu el vostre currculum seguint la plantilla de Promoci Econmica Osona Sud-Alt Congost. La podreu trobar al web http://www.osonasudaltcongost.org/, a la pestanya Borsa de Treball. -Trieu una opci i escriviu una carta de presentaci per a aquesta situaci: a) Has llegit un anunci al diari amb una oferta de feina que tinteressa (administratiu/-va, cap de personal, cuiner/-a, comercial). Escriu una carta responent a lanunci, explicant per qu tinteressa i quina preparaci tens. b) Ests interessat en una oferta de feina a lempresa PIMEC (http://web.pimec.org/), especialista en assessorament de prevenci de riscos laborals. Escriu una carta per presentar una autocandidatura de feina per a aquesta empresa, explicant per qu tinteressa, etc. Els requisits per a lescriptura de la carta de presentaci sn: a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) Shi ha dincloure les caracterstiques formals dels currculums i de les cartes de presentaci (veure dossier dexercicis). c) Heu de procurar que no tingui cap falta dortografia. d) Recordeu que lheu de lliurar emplenant el full de correcci corresponent. Haureu denviar la primera versi (de 3 possibles) a travs de la xarxa social Edmodo abans del dia 21 de febrer (IMPRORROGABLE). El professor corregir els textos i els retornar la setmana segent amb les millores que haureu de realitzar. El professor us tornar la correcci un mxim de 3 vegades. Quan el professor us lliuri la primera correcci, haureu d'emplenar la graella de revisi de textos escrits que hi trobareu a continuaci. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana ms proper.

48

GRAELLA DE REVISI DE TEXTOS ESCRITS La carta de presentaci S NO Evidncies PLANIFICACI


a) Es tenien clars: - Els objectius del text - Qu es volia explicar - A qui anava dirigit - Quin tipus de text es demanava b. Shan repassat els apunts per tal daclarir dubtes previs c. Shan utilitzat tcniques per organitzar idees - Pluja didees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals d. Sha demanat ajut sobre qestions concretes

COHERNCIA

He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informaci o massa poca? Mhe contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit idees? He separat les idees en pargrafs? He relacionat els pargrafs entre ells? He tancat el text amb una conclusi? He ordenat les frases? Les frases sentenen? He utilitzat b els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetici de mots usant altres recursos?

COHESI

ADEQUACI
He deixat marges al costat del text? He escrit en lnies rectes? He fet una lletra clara i intelligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat el ttol? He dividit el text en apartats i pargrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tcniques per al tema? He fet servir el tractament adequat (tu/vost)? He tingut lobjectiu clar del que volia escriure?

49

CORRECCI

He coms errors ortogrfics? He fet servir els temps verbals adients? Mhe oblidat dalgun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuaci? Se mha escapat algun barbarisme o expressi duna altra llengua? He utilitzat correctament les perfrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

50

CFA Centelles GES 1 LLENGUA CATALANA II


EXAMEN AUTOAVALUACI NOM:

1) Respon aquestes preguntes: a) Ests satisfet amb el treball dut a terme? Per qu?

b) Quin text ha estat ms fcil i quin ms difcil de realitzar? Per qu?

c) Tha estat til el sistema de correcci? Per qu?

d) Quan has trobat una dificultat, com lhas superat?

e) Quins creus que sn els teus punts forts a lhora descriure textos daquesta mena? Nhas descobert algun?

f) Com valoro el procs que he seguit? Qu s el que mha ajudat ms? Per qu?

51

2) Valora la teva tasca durant el curs amb un S o un NO. Pensa que haurs de donar evidncies de la teva valoraci, aix com posar-te una nota. Criteris davaluaci comuns Comprensi dels textos qotidians Sc capa de: - Identificar lobjectiu dels textos quotidians perqu: * puc extreurel a travs del context. * extrec paraules clau. * aplico lesquema exposat en les classes. - Reconixer globalment lestructura dels textos quotidians a travs de: * un cop dull. * una primera lectura. * una segona lectura. - Reconixer globalment lobjectiu comunicatiu dels textos quotidians. - Corregir textos: els meus NOTA 3 punts EVIDNCIES

* Consultant el diccionari. * Demanant professor. lajut del

* Repassant els apunts i material didctic. * Comparant els textos amb un company/a.
52

* Copiant en un full a part els meus encerts i els meus errors. Expressi escrita El meu text: - Respecta lestructura dels textos quotidians. Cont caracterstiques textos quotidians. les dels 7 punts

- Est construt amb pargrafs de contingut nic per ordenar la informaci. Utilitza connectors textuals per estructurar el text i establir un ordre en el discurs. - Utilitza el llenguatge i registres adequats a la seva situaci comunicativa. - No presenta dortografia. faltes

- Ha millorat amb cada correcci. - s entenedor per a la gent que el llegeixi.

3) OBSERVACIONS:

53

54