Lulleles

Autors Montserrat Badia Gomis Ladislau Bar Sol Josepa Batalla Salvad Merc Casals Sol Joan Colldeforns
Almiron Cristina Fernndez Farina Alain Grioche Maria Jess Lluelles Larrosa Mireia Maestre Cortadella Joan R. Mic Ibez Joan Soler Dria
Edita Govern dAndorra
Coordinaci Maria Jess Lluelles Larrosa Autors Montserrat Badia Gomis, Ladislau Bar Sol, Josepa Batalla Salvad, Merc Casals Sol, Joan Colldeforns Almiron, Cristina Fernndez Farina, Alain Grioche, Maria Jess Lluelles Larrosa, Mireia Maestre Cortadella, Joan R. Mic Ibez, Joan Soler Dria Collaboradors Marc Jover Comas i Helena Sol Joval Correcci lingstica Montserrat Badia Gomis daquesta edici Departament de Recerca, Ministeri dEducaci i Cultura, 2010 dels textos els seus autors
Disseny grfic i maquetaci A-Tracci-A Impressi Impremta Solber Dipsit legal AND.771-2010 ISBN 978-99920-0-568-2
Sumari
Presentaci
9
I Fluxos migratoris durant el segle

1. Introducci 2. Emigraci 3. Immigraci 3.1 Inversi del flux migratori
XX
15 16 20 21 24 29 31 35
3.2 Immigraci poltica i refugiats de les guerres 3.3 Transici dels anys cinquanta 3.4 Alluvi immigratori 3.5 Reducci del dinamisme de la immigraci
II Impacte social de la immigraci

1. Introducci. Objectius i metodologia 2. Sobre els conceptes dimmigraci i integraci 3. La transformaci dAndorra i la immigraci 3.1 Transformaci econmica i demogrfica 3.2 Canvis en la societat andorrana 4. Segmentaci de la societat andorrana 4.1 Segmentaci juridicopoltica 4.2 Segmentaci laboral (socioeconmica) 4.3 Segmentaci lingstica i cultural 4.4 Factors de divisi en la poblaci 5. Percepci sobre la immigraci 5.1 La immigraci com a problema 5.2 Percepci sobre el fet migratori i la poltica dimmigraci 5.3 Contribuci de la immigraci a leconomia i efectes en el mercat de treball 5.4 Percepci sobre lefecte de la immigraci en la convivncia, en la llengua i la cultura 39 40 47 47 50 52 52 54 57 59 60 61 63 66 70
5.5 Opini sobre el manteniment de la llengua, els costums, els estils de vida, les creences i les prctiques religioses dels immigrants 5.6 Opini sobre els drets socials i poltics dels immigrants 5.7 Valoraci sobre els factors dintegraci dels immigrants 5.8 Opinions sobre la integraci dels immigrants 6. Relacions entre grups nacionals 6.1 Relaci familiar 6.2 Relaci damistat 6.3 Relaci de treball 6.4 Relaci de venatge 6.5 Parelles 7. Conclusions
74 75 80 81 83 85 85 86 87 89 92
III Poltques dintegraci

1. Introducci 2. Poltiques dintegraci: immigraci, llengua i identitat 3. Trets principals de la intervenci pblica 4. Escola, integraci i identitat 5. La poltica educativa vista des dels convenis internacionals i els acords amb institucions estrangeres 6. Legislaci lingstica 7. La societat andorrana: estat de la qesti 8. Percepcions 9. Factors que afavoreixen la integraci 10. Factors que dificulten la integraci 11. Conclusions i perspectives 101 103 106 108 115 119 126 129 129 134 137
IV El sistema institucional i la immigraci

1. Introducci 2. La normativa de la immigraci 2.1 Les poltiques dimmigraci en un pas demigrants 2.2 Larribada dobrers i refugiats 145 146 146 147
2.3 El control de la immigraci en lAndorra del comer 2.4 El procs de Reforma de les institucions i la normativa dimmigraci 2.5 Les normes i les poltiques dimmigraci en lAndorra constitucional 2.6 La Llei qualificada dimmigraci 3. Laccs a la nacionalitat 3.1 Ius sanguini i andorrans de primera generaci 3.2 La relativa obertura del Codi de la nacionalitat 3.3 Constituci i nacionalitat. Naturalitzaci per residncia 4. Valoraci final
149 149 152 154 156 156 158 159 160
V Impacte demogrfic de la immigraci

1. Introducci 2. Procedncia 3. Perfil demogrfic: edat i sexe 4. Poblaci estrangera i dinmica natural 4.1 Incidncia en la natalitat i la fecunditat 4.1.1 Impacte sobre la natalitat 4.1.2 Impacte sobre la fecunditat 4.2 Incidncia en la mortalitat 4.2.1 Impacte sobre la mortalitat general 4.2.2 Impacte en la mortalitat per edats i nacionalitats 4.3 Incidncia en el creixement vegetatiu 5. Conclusions 165 166 171 179 180 180 186 193 193 200 204 208
VI Distribuci territorial de la immigraci

1. Introducci 2. Metodologia de treball 3. Distribuci territorial de la immigraci 3.1 Evoluci de la distribuci parroquial per nacionalitats 3.2 Andorra la Vella 3.2.1 Distribuci de la poblaci estrangera el 1984 3.2.2 Distribuci de la poblaci estrangera el 2006 213 215 218 218 224 225 232
3.3 Escaldes-Engordany 3.3.1 Distribuci de la poblaci estrangera el 1984 3.3.2 Distribuci de la poblaci estrangera el 2006 3.4 Encamp 3.4.1 Distribuci de la poblaci estrangera el 1984 3.4.2 Distribuci de la poblaci estrangera el 2006 4. Conclusions
239 240 246 253 254 260 267
VII Impacte econmic dels estrangers des de 1960 fins al 2006

1. Introducci 2. Evoluci del pressupost de lEstat per fer front a la immigraci 2.1 El pressupost del Govern, cap a un Estat providencial 2.2 Leducaci, la necessitat dun sistema nacional 2.3 Evoluci de la despesa sanitria i social 3. Efectes de la immigraci sobre la seguretat social andorrana 3.1 El finanament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social 3.2 La despesa de la seguretat social en malaltia i en prestaci de salari 3.3 La despesa de la CASS en pensions de vellesa 3.4 La reforma del sistema de pensions andorr 3.5 Balan dels efectes de la immigraci en la seguretat social andorrana 3.6 Els convenis internacionals en matria de seguretat social 4. Impacte dels estrangers en el mercat de treball andorr 4.1 Caracterstiques i evoluci del mercat de treball 4.2 Contribuci dels estrangers en el mercat de treball 4.3 Evoluci dels estrangers per sectors dactivitat 4.4 Caracterstiques de la societat andorrana i efectes sobre el mercat de treball 5. El consum de la poblaci estrangera com a motor econmic 6. Valoraci de limpacte econmic global de la immigraci 271 272 275 281 285 287 288 290 293 294 296 297 298 299 303 305 310 316 318
Bibliografia
329
Presentaci
La mobilitat de la poblaci s una constant de la societat andorrana, en qu la composici, lorigen, el dest i la intensitat canvien en el decurs del temps. El fenomen migratori, constitut en leix central del creixement i de la dinmica demogrfica de lAndorra del segle XX, ha passat a ser un factor intrnsec de la mateixa evoluci demogrfica. La incorporaci de poblaci estrangera, formada majoritriament per treballadors, ha estat un fenomen dimportncia cabdal que permet definir Andorra com un pas dimmigraci. Per la importncia del fenomen immigratori no ens ha de fer oblidar la mateixa emigraci andorrana de principis del segle XX, numricament menys important, que en gran part va retornar al pas desprs de la Segona Guerra Mundial. El terme immigrant s ambigu i pot ser ents de moltes maneres. En sentit ampli, es refereix a la persona que arriba a un pas amb la intenci de quedar-shi ms enll de la durada dun simple sojorn turstic, tot i que la percepci subjectiva lassocia preferentment al concepte dimmigrant econmic. Lordenament jurdic andorr considera immigrants les persones que no sn de nacionalitat andorrana que, amb intenci destablir-se al Principat, obtenen un perms de residncia vinculat a lexercici duna activitat laboral o professional o al reagrupament dels familiars dels que han dexercir les activitats esmentades, excepte en el cas de les residncies passives. Cal tamb afegir dins la definici dimmigrants els treballadors amb autoritzaci dimmigraci temporal. Finalment, la Llei qualificada dimmigraci de 2002 inclou el rgim de les autoritzacions de treball de fronterer dins la tipologia dautoritzacions dimmigraci, encara que, des del punt de vista de les cincies socials, els anomenats treballadors fronterers no es consideren estrictament immigrants, ja que no fixen la residncia al pas. Resulta difcil donar valors exactes sobre levoluci demogrfica dAndorra durant el segle XX. Hi ha discrepncies pel que fa als valors estadstics entre els autors que han treballat 9
sobre els aspectes demogrfics, degudes al grau dimprecisi i les divergncies de criteris entre les diverses fonts dinformaci oficials. La manca dun marc regulador de lestadstica pblica ha estat la responsable de lambigitat existent en matria dinformaci demogrfica. Les primeres sries cronolgiques oficials que es donen a conixer, amb carcter anual, sinicien lany 1947 i sn a crrec de la policia. Posteriorment, lany 1977, el Consell General, amb la informaci que proporcionen els comuns i els registres eclesistics, emprn la publicaci anual dun recull destadstiques de poblaci que inclou els aspectes ms elementals, com el volum, la distribuci parroquial i lestructura per edats, sexes i nacionalitat. En els registres eclesistics, instaurats al segle XVI i substituts pel Registre Civil el 1997, sinscrivien els naixements, les defuncions i els casaments. Actualment, en el Registre Civil es consignen els naixements que han tingut lloc al pas i els que es produeixen a lestranger de fills dandorrans, aix com les defuncions i els matrimonis civils. Lobjectiu daquest estudi, encarregat pel Departament de Recerca, primerament adscrit al Ministeri d'Habitatge, Joventut, Ensenyament Superior i Recerca, i actualment depenent del Ministeri dEducaci i Cultura, va ser destablir limpacte de la immigraci en la societat andorrana durant el segle XX, analitzat des de lptica de disciplines acadmiques diferents que poguessin proporcionar una visi global i complementria. Lestudi dels moviments migratoris s complex i multidimensional; per tant, es va imposar la creaci dun equip pluridisciplinari per abordar aquest tema apassionant. Aquest s el primer treball que estudia la immigraci des duna perspectiva pluridisciplinria i shi han volgut recollir els processos que encara sn recents en el temps. En conseqncia, la recerca ha anat a crrec dun grup dinvestigadors amb experincia i coneixedors de la realitat andorrana. Les limitacions esmentades en lobtenci dinformaci demogrfica, que afecten de manera molt especial la primera meitat del segle XX, determinen que als captols que integren el present estudi shagi hagut de recrrer, en molts moments, a analitzar els processos ms recents, sense poder-se endinsar en la dimensi que el fenomen migratori va adquirir en una bona part del segle XX. Lany 2000 marca una fita en la informaci demogrfica, ja que es crea el Centre de Recerca Sociolgica, orientat a lestudi de la societat, i es comena a publicar, de forma completa i detallada, la informaci estadstica desagregada per nacionalitats. Daltra banda, la informaci relativa als pressupostos de lEstat no va ms enll dels anys seixanta del segle XX i les dades ms antigues relatives al mn del treball es remunten als anys setanta. Aquest treball constitueix una aportaci al coneixement de la societat a travs dun fil conductor com s lestudi dels fluxos migratoris, fet amb perspectiva histrica sempre que ha estat possible. El fet immigratori, com a fenomen social que ha marcat el pas al llarg del segle XX, ha anat ntimament lligat a la transformaci econmica que no hauria estat possible sense la contribuci de la immigraci. Lalluvi immigratori ha determinat els canvis legislatius necessaris perqu la societat andorrana sadapti a les noves formes de vida. A 10
ms, ha deixat la seva empremta a travs de laportaci humana, econmica i cultural. En un inici, quan la immigraci era minoritria, el pas va acollir persones amb valors culturals i aspiracions clarament compatibles amb les locals, per, a partir dels anys seixanta, el fenomen immigratori es torna massiu i adquireix una nova dimensi econmica i social. Posteriorment, als setanta i vuitanta, les necessitats de modernitzaci administrativa condicionen que al flux massiu safegeixi un corrent integrat per professionals que collaboren en el desenvolupament de certs sectors socials com leducaci i la sanitat, entre altres. Des del punt de vista metodolgic, el treball consta de set parts. El primer captol fa un recorregut pels fluxos migratoris del segle XX, en qu sestableixen les etapes migratries que ha conegut Andorra. El segon captol analitza la percepci que t la societat sobre limpacte de la immigraci en el mercat laboral i en lmbit cultural i identitari. El tercer captol aborda les poltiques dintegraci, en qu lescola s un instrument clau en les estratgies de lEstat i la llengua el valor ms evocat en totes les regulacions. En el captol quart es valora la resposta normativa generada pel sistema institucional que sha adaptat tant a les profundes transformacions socials i econmiques com als canvis que shan produt en el sistema poltic andorr. El cinqu captol analitza la influncia de la immigraci, com a factor demogrfic, en la dinmica natural de la poblaci de la societat receptora. En el sis captol, mitjanant una nova i acurada presentaci cartogrfica, es constata com la immigraci sha expandit arreu del territori, malgrat certs casos de concentraci. Finalment, el treball clou amb un set captol en qu sanalitza limpacte dels estrangers en una srie daspectes econmics, com el pressupost de lEstat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), el mercat laboral i el consum. s evident que lAdministraci t la informaci bsica per realitzar treballs de recerca en el camp de les cincies socials i, al mateix temps, s la principal interessada en el resultat final. Daltra banda, un treball com el que us presentem, que exigeix multiplicitat de mitjans i de recursos, no es pot plantejar fora del marc de lAdministraci, a qui correspon el mrit de lencrrec.
Dra. Maria Jess Lluelles Larrosa Coordinadora
11
I
Fluxos migratoris durant el segle XX
Maria Jess Lluelles Larrosa
FLUXOS
MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX
1. Introducci
La migraci s un moviment territorial de la poblaci que desarrela temporalment o definitivament les persones del seu lloc dorigen emigraci per introduir-les en un altre pas o regi immigraci. Les causes de les migracions poden ser diverses, per en el cas de les migracions del segle XX a Andorra, han estat determinades, majoritriament, per motius econmics. A les acaballes del segle XIX i durant les primeres dcades del XX, les condicions de vida del pas van determinar que sestabls un corrent emigratori dAndorra cap a Espanya i Frana. Durant aquest perode, Andorra, com la resta dels Pirineus, es veia obligada a expulsar els seus excedents demogrfics. El fenomen de lemigraci compensava, de forma espontnia, els desequilibris existents entre la poblaci i els recursos disponibles. Transitriament, la construcci dinfraestructures realitzades durant la primera meitat dels anys trenta del segle XX, va atreure treballadors espanyols i va compensar lxode que patia el pas. Com a conseqncia dels conflictes bllics dels pasos del nostre entorn, el pas va esdevenir punt de concentraci de nombrosos exiliats, que van contribuir a mantenir un saldo immigratori positiu, que perdurar fins a lactualitat. A partir de la segona meitat del segle XX, lobertura econmica dAndorra porta aparellada lestabliment de fluxos migratoris dorigen netament econmic. Amb el desenvolupament del sector turstic es formen nous fluxos migratoris integrats per treballadors i emigrants retornats que es beneficien de les noves circumstncies del pas. T lloc, fins als anys noranta, un procs dexpansi econmica que determina lafluncia duna immigraci ms massiva. Per, a partir de final de segle, sobserva una reducci del dinamisme que shavia mantingut en anys anteriors. Per tant, es redueix la incorporaci de m d'obra estrangera, tot i que l'atracci de treballadors procedents de l'exterior continua apareixent com un tret rellevant de la base econmica del pas. 15
2. Emigraci
El panorama de les dades demogrfiques de les primeres dcades del segle resulta confs a causa de la multiplicitat de fonts. La Mitra dUrgell proporciona una srie de dades que shan considerat fidedignes, pel lligam poltic i eclesistic de la instituci amb Andorra: lany 1900 es registren 5.231 habitants; deu anys desprs la xifra es redueix a 4.661. Lany 1920 la poblaci continua el ritme decreixent i se situa en 4.298 habitants, fins que lany 1930 assoleix els mnims de tot el segle, amb 4.042 habitants. Aquest descens presenta unes taxes de creixement anual acumulatiu negatiu per als primers trenta anys dun -0,9%. La taxa de la primera dcada resulta la ms important, amb un -1,1%, seguida per les de les dues dcades segents, dun -0,8% i un -0,6%, respectivament. Lautor francs Gaston Combarnous proporciona xifres de poblaci molt similars a les de la Mitra dUrgell: 4.309 habitants per a lany 1920, dels quals 224 eren estrangers, i 4.038 habitants per a lany 1932, amb 200 estrangers que residien al pas i uns centenars dobrers empleats per FHASA.1 Lestructura demogrfica del primer quart del segle XX la proporciona lautor Fernando De Los Ros Urruti, ministre de la Segona Repblica espanyola, en la monografia que dedica a Andorra. El cens, referit segurament a 1917, lestableix en 4.309 habitants, dels quals 224 sn espanyols i dos francesos. La mortalitat anyal s de 48 homes i 40 dones; els naixements, de 82 nens i 50 nenes, i els matrimonis, 30.2 Una natalitat alta, del 30,6 per mil, i una mortalitat tamb elevada, del 20,4 per mil, amb una taxa de creixement moderat, caracteritzen la poblaci andorrana durant la Primera Guerra Mundial. La densitat de poblaci era molt baixa, de 9,2 habitants per quilmetre quadrat. Per a la majoria de la gent, la pagesia proporciona uns recursos limitats amb lobligaci de treballar molt durament durant tot lany i, fins i tot, demigrar per buscar feina. La despoblaci que pateix Andorra, a causa de lemigraci, sinicia a partir de lany 1870 i es mant fins a la dcada dels anys trenta. Lemigraci, temporal o definitiva, es presenta com la soluci ms simple a les dures condicions de vida, al mateix temps que fa disminuir la pressi demogrfica sobre el territori i, alguns cops, es constitueix en una font suplementria dingressos, a travs dels emigrats, per als membres de la famlia que es queden. A la tradici migratria temporal, com a estratgia per adaptar-se a la situaci econmica i social, safegeix lemigraci definitiva. La prdua defectius humans s el resultat de la coincidncia dun conjunt de factors que collaboren plegats en la crisi del darrer ter del segle XIX, caracteritzada per un empobriment general del pas. El despoblament originat pel fenomen migratori no resulta exclusiu dAndorra, sin que es produeix de manera similar a la resta dels Pirineus, un territori que suporta un volum
1 2
COMBARNOUS, G. Les Valles dAndorre. Voyage aux tats Lilliputiens. Montpellier, 1933, pg. 68 i s. ROS, F. DE LOS, Vida e Instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia seorial. Madrid, 1920, pg. 14.
16
FLUXOS
de poblaci superior a les possibilitats dacollida. El diferencial de serveis pblics entre les zones de muntanya i les urbanes tamb t un paper clau en la intensitat del moviment migratori. La greu situaci econmica que viu Andorra fa que el Consell General pregui als coprnceps, el maig de 1929, la ratificaci urgent de les concessions atorgades per a lexplotaci dels recursos hidroelctrics, per solucionar la crisi de treball que sofreix el pas. Alguns autors assenyalen lamor dels andorrans emigrats pel seu pas natal i lafany de tornar peridicament a la casa familiar sempre que fos possible. Els qui es dirigien a Espanya es concentraven principalment a lrea metropolitana de Barcelona, un dels principals pols datracci dimmigrants a Espanya a partir de 1870. El contacte amb la cultura urbana daquesta ciutat fa que intervinguin en els afers de la poltica andorrana des de lestranger i es mostrin especialment actius als anys trenta, poca de canvi. A Espanya, les idees de la Repblica influeixen en aquests grups demigrats, mentre que a Andorra les obres de FHASA, que compten amb ms dun miler de treballadors, majoritriament espanyols, aporten lelement social de canvi. En dirigir-se a Barcelona, no tenien una conscincia clara danar a lestranger, pel fet que no hi havia una frontera cultural diferenciada. Podien beneficiar-se de la protecci del Govern francs amb la simple inscripci al Consolat de Frana, malgrat que no disposem de cap registre exacte del total dandorrans emigrats perqu la inscripci no era obligatria. Els andorrans residents a Espanya seximien del servei militar espanyol si presentaven un certificat conforme estaven inscrits com a sbdits andorrans al registre del Consolat general a Barcelona. Encara que es desconeix el nombre exacte dels residents andorrans a Barcelona i les activitats a qu es dedicaven, aquest collectiu dna mostra duna intensa activitat poltica i cultural, que es tradueix en nombroses publicacions de carcter reivindicatiu, durant el perode de la Segona Repblica. Editen butlletins de carcter mensual entre lany 1929 i la Guerra Civil espanyola, per les circumstncies del conflicte bllic nacaben impedint la continutat. Les publicacions, que canvien sovint de nom i ra social, tracten amb freqncia temes poltics, culturals i educatius, i de vegades es caracteritzen pel radicalisme ideolgic. Shi qestiona tant la figura institucional dels coprnceps com els inversors estrangers en infraestructures hidroelctriques dAndorra. Lany 1929 apareix el Butllet de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, com a rgan dexpressi del Centre Andorr de la Societat de Residents a Barcelona, en qu es responsabilitza una minoria de retrgrads del retard cultural existent a Andorra. Als butlletins que publica, durant el 1930 i el 1932, abunden els atacs a la poltica de contractaci laboral de FHASA, que dna prioritat a la m dobra forana, que accepta salaris baixos, davant dels andorrans. La publicaci, que es caracteritza per un grau elevat de patriotisme, reclama la necessitat devoluci econmica i poltica i abunda en crtiques a una societat que ha perms que milers dandorrans hagin emigrat. Lany 1930, el Butllet compta amb 84 socis que realitzen activitats collectives, organitza conferncies, balls i 17
excursions a Andorra, i gestiona passaports.3 El Consell General, molest amb les crtiques de la Societat de Residents a Barcelona, envia un ofici al seu president, el 8 dagost de 1931, pel qual sel commina a deixar de publicar articles ofensius a les autoritats, amb lamenaa de prohibir la difusi del Butllet al pas.4 El Centre Andorr de la Societat de Residents a Barcelona patrocina una nova publicaci, que sedita primer, durant els anys 1932 i 1933, amb el nom de La Nova Andorra i, al mar de 1934, canvia a El Poble Andorr. Aquesta darrera publicaci, que neix com a portaveu de la Societat de Residents a Barcelona i es proclama continuadora del Butllet de la Societat de Residents a Barcelona i de la Nova Andorra, comunica que el nom de lentitat passa a ser Casal Andorr de Barcelona. Afirma no pertnyer a cap partit poltic i, al nmero del mes de maig de 1936, defensa la conservaci del status quo com a base de lorganitzaci poltica pel pas. Aquesta publicaci coneix dues etapes, la primera entre 1934 i 1936, i la segona de 1936 a 1937. Lany 1933 veu la llum una publicaci mensual anomenada Acci Andorrana, amb un tiratge de mil exemplars. La revista, que reprodueix un pargraf de la Constituci francesa com a divisa, s portaveu de lAgrupaci Democrtica Republicana Pro-Andorra, que considera la destituci del Consell General acordada pel Tribunal de Corts com una revifalla del feudalisme. Un any desprs, el 1934, lAgrupaci Democrtica edita una nova publicaci mensual, El 29 de Juliol, que en el primer nmero demana la protecci de la Societat de Nacions i repudia el rgim dopressi i tirania existent al pas. Amb la mateixa lnia ideolgica que lanterior, sassenyala com a objectiu la defensa dels interessos collectius dAndorra. El mateix any 1934, la revista de lAgrupaci Democrtica canvia de nom per anomenar-se Reivindicaci, sense variar la lnia de pensament. Una nova revista mensual, El Andorr, neix a la ciutat comtal el desembre de 1934 com a portaveu de lAssociaci dAndorrans Emigrats, que diuen que es constitueixen per evitar lesfondrament de la ptria. Fan un ress especial de la problemtica que gira al voltant dun andorr honorari, el sus Frederik Weilenmann, que actua en nom duna societat australiana. El representant dEspanya prop de les autoritats de la Mitra, nomenat pel Govern espanyol lany 1933, desqualifica aquest grup i diu que publiquen a Barcelona un diari descndol i calmnia, amb el suport del sus esmentat, que ha estat expulsat dAndorra.5 Lhistoriador Pere Cavero assenyala una publicaci feta a Barcelona, lany 1934, anomenada Butllet del Govern Provisional dAndorra, i tamb una altra a Andorra, anomenada Andorra Agrcola, entre 1933 i 1936.6 Frana tamb esdev punt de dest dels emigrants andorrans, en especial el departament de lArieja per la proximitat amb Andorra, on llocs com Luzenac, per les mines de talc, i
3 4 5
PUJADAS, J. J. Identitat social i construcci nacional a Andorra. 1995, pg.111 i s. Llibre dActes del Consell General, 1864-1949, sessi del 8 dagost de 1931, f. 274. AHN. LLUELLES, M. J. Relacions hispanoandorranes durant la II Repblica, Quaderns dEstudis Andorrans 6. Andorra, 1994, pg. 97 i s. CAVERO, P. Visi del segle
XX,
Andorra vers el segle
XXI.
Andorra, 1996, pg. 128 i s.
18
FLUXOS
St. Girons, Pamiers i Foix es constitueixen en nuclis receptors duna part del flux emigratori andorr. Tamb trobem andorrans als departaments de lAude i lHrault, a les localitats de Narbona i Besiers, respectivament, atrets per les activitats relacionades amb la verema. Simultniament, per, sense la continutat que mostra el grup de Barcelona, es crea a Besiers un nombrs nucli dandorrans que, malgrat tenir una activitat ms puntual, publiquen el novembre de 1931 la revista Le Rveil de lAndorre, rgan dexpressi de la societat damics francoandorrana de Besiers. Proposen una constituci moderna per a Andorra i defensen el sufragi universal. Frana exercia un poder datracci especial sobre els andorrans, entre altres raons, per la cobertura sanitria que donava lEstat. Daltra banda, els autoritzava a circular i installar-se lliurement en territori francs, amb lnica justificaci de la seva identitat dandorrans. Lautor Gaston Combarnous comenta que Andorra experimenta una reducci de poblaci similar a la dels cantons francesos limtrofes: Sallagosa, als Pirineus Orientals, i Ax-lesThermes, a lArieja, que tenen respectivament 7.400 i 4.000 habitants, en el mateix perode. Combarnous afirma que hi ha diverses colnies dandorrans emigrats a Frana i Espanya, en nombre de 400 persones a la pennsula Ibrica i entre 1.300 i 1.400 a Frana. Assegura que la colnia ms important de totes s la de lHrault, on hi ha la meitat dels que es troben en territori francs i que es dediquen a vendre productes agrcoles o a treballar al camp com a assalariats. El fet que els andorrans no fossin obligats a fer cap declaraci especial per treballar a Frana dificultava el seu cens; malgrat aix Combarnous proporciona la xifra de 647 andorrans que lany 1933 viuen a la circumscripci de Besiers: 242 al cant de Capestang, 186 a Besiers i 164 a Puisserguier.7 Durant la Segona Guerra Mundial les autoritats alemanyes convoquen els andorrans residents a la Frana ocupada per obligar-los a treballar en obres de fortificaci i indstries de guerra. Els andorrans solliciten que, com a estrangers, sels exceptu daquesta prestaci, tal com es fa amb els espanyols. La resposta alemanya exigeix que les autoritats andorranes defensin els drets dels seus ciutadans; per aquest motiu, sadrecen al bisbe, per conducte del cnsol espanyol a Ste, perqu faci les gestions oportunes prop de les autoritats alemanyes docupaci per eximir els sbdits andorrans del treball obligatori de la guerra, com a membres duna naci neutral. Finalment, a petici del coprncep mitrat, Espanya assumeix la representaci episcopal per fer la gesti prop de les autoritats alemanyes.8 Aquests moviments migratoris que sofreix Andorra, amb carcter temporal o definitiu, formen part dun context social i econmic que variar substancialment en poques dcades, en funci de la situaci poltica internacional i dels canvis experimentats pel pas. Entre els anys 1966 i 1967 tornen molts andorrans emigrats, alguns dells procedents de Frana, atrets per les bones condicions econmiques que ofereix el pas, que viu un
7 8
COMBARNOUS, G. (op. cit.), pg. 68 i s. VIAS R., El Treaty Making Power y la representacin internacional del Principado de Andorra, Revista jurdica de Catalua. Nm. 2, abril - juny 1976, pg. 53 i s.
19
perode de prosperitat. Lautor Gabriel Chapeau considera que durant aquests dos anys el retorn andorr suposa el 40% de les entrades de poblaci forana. Les xifres de retornats decauen al final de la dcada dels seixanta i esdevenen insignificants a principi dels setanta.9 Si b s cert que molts andorrans retornen als anys seixanta, lestimaci de Chapeau sembla exagerada, ja que suposaria el regrs de 600 persones en noms dos anys.
3. Immigraci
La immigraci estrangera a Andorra sinicia a la dcada dels anys trenta del segle XX i adquireix una intensitat especial a les dcades dels anys seixanta i setanta. Per tractar el tema global de levoluci de la immigraci podem establir etapes o fases. Durant tot el principi del segle XX el pas ha experimentat un procs important de despoblament, a causa de la recessi econmica soferta en les darreres dcades del segle XIX. Lemigraci ha redut les xifres de poblaci a poc ms de 4.000 persones, de manera que sha acostat al nombre dhabitants de principi del segle anterior. A partir de larribada massiva dimmigrants estrangers, la poblaci dAndorra ha multiplicat per quinze els seus efectius, en un perode de seixanta anys. El pas comena a recrrer a la incorporaci de recursos humans procedents de lexterior a partir de 1930, ja que dels 5.385 habitants de 1947 sha passat a 83.137 el 2007, i la densitat dhabitants per quilmetre quadrat sha incrementat dels 12 que hi havia lany 1947 fins als 178 actuals. El nombre destrangers per mil habitants s un indicador de la incidncia de la immigraci estrangera en el conjunt de la poblaci. La taxa destrangeria de 1920 se situava en 52 estrangers per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra sincrementa de forma espectacular per arribar als 527 del 1957 i als 634 del 2007. La primera onada destrangers que arriba al pas est integrada per espanyols que acudeixen a treballar a les obres de FHASA, entre els anys 1929 i 1933. Es tracta duna m dobra de sexe mascul que aporta el capital hum necessari per construir infraestructures bsiques, com carreteres i una central hidroelctrica. Lexili posterior a la Guerra Civil espanyola aporta lelement hum necessari per dinamitzar la societat civil andorrana. A partir dels anys seixanta del segle XX, la immigraci adopta un carcter ms massiu i el territori nacional acull un important contingent destrangers que superaran amb escreix la poblaci nacional, un fet inslit i nic en el mn occidental en temps de pau. El poder datracci dAndorra sobre el territori espanyol, ms marcat que sobre el francs, sestn vint anys ms tard a altres pasos, com Portugal. Es produeix, daquesta manera,
9
CHAPEAU G., La mise en valeur dune rgion de montagne. Les Valles dAndorre. Centre Regional de Documentaci Pedaggica, Nancy-Metz, 1986, pg. 7.
20
FLUXOS
un boom demogrfic, caracteritzat per una immigraci massiva i selectiva, que configura una nova estructura demogrfica feta a mesura de les necessitats dels sectors poltics i econmics.
3.1 Inversi del flux migratori

Andorra comena la seva transformaci amb la concessi atorgada a la societat FHASA, que actua dautntic revulsiu del canvi socioeconmic per acci i per omissi, tant per les obres que realitza i tot el que genera de forma directa o indirecta, com pels compromisos eludits que, en alguns moments, sn motiu de fortes protestes internes. La necessitat dobrir-se al mn exterior mitjanant les comunicacions i de trobar els recursos econmics necessaris per aconseguir-ho a travs de les concessions, exigeix un canvi de mentalitats, que condueix inexorablement a la modernitzaci de les institucions de lEstat. Les inversions en infraestructures aconsegueixen frenar lemigraci i atreure m dobra procedent de distintes regions espanyoles. Alguns autors afirmen que el gruix dels treballadors estava format per murcians, amb alguns castellans, gallecs i catalans. Joan Vehils, enginyer de FHASA, que fa esment duna srie daccidents mortals produts durant les obres de construcci, especifica el lloc de procedncia dels accidentats: Almeria, Llavors, la Bastida de Sort, Trvia i Lleida.10 Una part important daquest flux retornar al seu pas dorigen, per uns quants optaran per quedar-se definitivament a Andorra i contribuir a un canvi que, en la segona meitat del segle, adquirir unes dimensions impensades fins a la data. Les condicions laborals dels treballadors, especialment els salaris, desencadenen una onada de vagues. Joan Vehils explica que es van produir quatre vagues de carcter revolucionari, una el 1931 i tres el 1933. Al juliol de 1933, malgrat les negociacions mantingudes entre els representants de Firmas y Construcciones i els treballadors afectats, es produeix la primera vaga de lany, i el 26 dagost esclata una vaga general entre els treballadors de FHASA, que el 14 de setembre s seguida tamb pels treballadors de Firmas y Construcciones. El conflicte finalitza el 21 de setembre. Aquestes protestes coincideixen amb la destituci del Consell per sentncia del Tribunal de Corts, i amb les reivindicacions dels joves andorrans, que reclamen el dret al sufragi universal mascul. De resultes dels fets, els coprnceps acorden fer entrar al pas la gendarmeria francesa. Actualment no es disposa encara de fons documentals suficients que acreditin la xifra exacta de treballadors, el lloc de procedncia i la durada de la seva estada al pas. De ben segur que no van estar censats com a residents en cap parrquia; en tot cas, les actes del Consell General no en fan cap comentari.
10
VEHILS J., Forces hidroelctriques dAndorra SA. FHASA (1929-1983), (treball indit), 1983, pg.124 i s.
21
Ladministraci andorrana intueix les obres de FHASA com a potencialment conflictives, i la desconfiana prpia duna societat de muntanya envers els elements forans es tradueix en ladopci de mesures relatives a la residncia destrangers i a lordre pblic. Un decret del 30 doctubre de 1929 estipula que, amb motiu de les obres que shan de comenar, cal adoptar disposicions, ja que poden acudir persones poc desitjables, i sacorda que els comuns portin un llibre de registre destrangers. Histricament, els comuns i el Consell sencarregaven dautoritzar o denegar la residncia dels forasters, per cal esperar lany 1931 perqu es dictin les primeres Ordinacions del Consell referents al control i el registre de la poblaci estrangera. Es mana als cnsols lestabliment dun llibre registre en el qual shan dinscriure els noms de tots els estrangers residents a la parrquia. Posteriorment, lany 1935, sestipula la documentaci de qu shan de proveir els estrangers residents, on es fa constar, entre altres aspectes, el temps de residncia i la conducta observada, amb la certificaci del cnsol corresponent.11 Segons Ren Baulard, FHASA ocupa prop de mil treballadors, i una societat filial, Firmas y Construcciones, que sencarrega de la construcci de les carreteres, ocupa 200 treballadors ms, la majoria dells espanyols. Les obres de FHASA donen a conixer al pas les primeres vagues de la histria. Els conflictes shavien iniciat el 1931 i ressorgeixen entre abril i juliol de 1933.12 De ben segur que els sindicats espanyols no van ser aliens als conflictes laborals que es van desencadenar, ja que la major part dels obrers eren de nacionalitat espanyola i una part estaven afiliats a la Confederaci Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. Alguns autors han constatat que es tractava de colles de treballadors que es desplaaven per les diferents obres hidroelctriques que es construen en aquelles dates al Pirineu. FHASA crea una infraestructura de serveis necessria per a latenci dels seus treballadors, que no t antecedents al pas i constitueix un aven social en les relacions dels assalariats amb els patrons. Lempresa construeix el primer hospital dAndorra prop de la plaa Prncep Benlloch dAndorra la Vella, amb equipament de raigs X, destinat a latenci mdica i quirrgica dels obrers, a ms de cobrir una assegurana daccidents per als treballadors amb la companyia La Prservatrice. Tamb aixeca tres edificis, habilitats com a habitatges dels obrers, i installa una cantina per vendre als treballadors els queviures necessaris, a preus especials. Per bastir la construcci de la carretera que havia denllaar Andorra la Vella amb el Pas de la Casa simprovisen poblats transitoris per als treballadors i la maquinria, a banda i banda del port dEnvalira. El nucli central se situa al Pas de la Casa i est format per un aglomerat de barraques de fusta i plaques de ciment. A laltra banda del port, un grup de barraques formen el refugi dEnvalira. Lenginyer de FHASA, lvar Menndez, un dels primers impulsors de lesqu andorr, s el responsable de les obres daquest sector.
11 12
FITER, R., Legislaci administrativa andorrana. Casal i Vall, Andorra, 1973, pg. 745 i s. BAULARD, R. La Gendarmerie Franaise dans les Valles dAndorre (18 aot-9 octobre 1933), Perpiny, 1934, pg. 73 i s.
22
FLUXOS
Les condicions laborals devien ser dures, i la salut dels treballadors i els accidents mortals eren el preu que sovint es pagava en obres daquestes caracterstiques. Aix ho constata lautora Dolors Comas a partir de les entrevistes realitzades als obrers que hi van treballar.13 Per la seva banda, Joan Vehils fa la relaci de dos accidents mortals que es van produir durant lany 1932, amb un total de set morts. El mateix autor constata que un dels accidentats, a qui una pedra grossa li ocasiona un aixafament vertebral, s traslladat rpidament a lhospital de la Seu dUrgell, on mor el mateix dia de laccident. El trasllat daquest ferit posa en evidncia les limitacions sanitries de lpoca i suggereix que lhospital de FHASA s ms aviat un centre dassistncia primria, sense dotaci quirrgica ni hospitalitzaci.14 Les reivindicacions econmiques i les vagues consegents, les primeres i gaireb niques del segle XX, aix com la intervenci de la gendarmeria francesa, trasbalsen la vida quotidiana duna tranquilla societat rural. Bona mostra del neguit plantejat pels aldarulls la dna el Consell quan lany 1931 ja recorda que les vagues estan prohibides al pas, i el 21 de gener de 1932 amenaa dexpulsi un ve dEncamp si continua intrigant per moure revoltes i pertorbar lordre. Els coprnceps acorden lentrada de la gendarmeria francesa per pacificar el pas. Un comboi format per dos autobusos, tres turismes i quatre motocicletes, amb un total de 52 gendarmes a les ordres del comandant de gendarmeria Ren Baulard, va arribar al Pas de la Casa el dia 19 dagost de 1933.15 Baulard havia rebut ordres de detenir lexsndic general Roc Pallars. Posteriorment, sn reforats amb vint gendarmes ms, que arriben el 27 dagost amb motiu duna vaga general dels treballadors de FHASA i de Firmas y Construcciones. Les autoritats andorranes es queixen per lentrada dels gendarmes i deleguen el sus F. Weilenmann perqu protesti, en nom del Consell, davant la Societat de Nacions contra locupaci dAndorra per les tropes franceses. Lorganisme internacional no t en compte la protesta.16 En una reuni celebrada al casino dEscaldes el dijous 21 de setembre entre la direcci de FHASA i la representaci obrera, es dna per finalitzada la vaga i els obrers es reincorporen a la feina. Baulard destaca que, en aquests moments, una part important dels treballadors ja havien abandonat el pas. El 9 doctubre el comandant abandona Andorra amb el darrer contingent de gendarmes que deixen el pas de forma escalonada. El 17 de novembre de 1933, un cop acabades les vagues de lestiu, el Consell prohibeix a tots els obrers, tant de Firmas y Construcciones com de FHASA, celebrar reunions i mtings dins el territori andorr.
13 14 15 16
COMAS DARGEMIR, D. Andorra, una economia de frontera. Lleida, 2002, pg.143 i s. VEHILS, J. (op. cit.), pg. 124 i s. BAULARD, R. (op. cit.), pg.18. GIRAL, E. La radiodifusin en Andorra. Facultat de Cincies Econmiques UB (tesi doctoral indita). Barcelona, 1988, pg. 76.
23
Entre els estrangers que van entrar a Andorra abans de la Guerra Civil espanyola, cal destacar alguns personatges que han deixat una clara empremta en la memria collectiva, com Joan Vehils i lvar Menndez, enginyers de FHASA; Valent Claverol, fotgraf i comerciant, aix com els empresaris Francesc Saludes i els germans Antoine i Georges Prez, i molts altres que, malgrat que no apareixen en aquesta relaci, van collaborar plegats en el procs de canvi del pas.
3.2 Immigraci poltica i refugiats de les guerres

Andorra va actuar de territori dacollida i de trnsit de bona part dels fluxos migratoris de carcter poltic que van desencadenar la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, que, en funci de les circumstncies poltiques de cada moment histric, es van establir en direcci nord i sud respectivament. Durant la Guerra Civil es va generar un doble flux migratori de signe poltic oposat: els que fugien dels republicans i els que ho van fer de les tropes franquistes, que van coincidir amb els primers evadits de la Segona Guerra Mundial. Les referncies al volum daquests fluxos que van utilitzar Andorra com a via de pas o terra dacollida i que proporcionen els autors que han estudiat el tema, sn parcials i no permeten establir una xifra global que acosti a la dimensi de limpacte demogrfic que van tenir sobre el pas. En tot cas, cal destacar que el procs de recepci dimmigrants refugiats, que es va produir amb independncia de la seva ideologia, va ser particularment durador i intens.17 Lhistoriador Francesc Badia, que ha tingut un accs privilegiat a la documentaci daquest perode, fa una relaci detallada de les condicions dels refugiats que van arribar al pas durant la Guerra Civil espanyola, fugint de la zona republicana, sense poder arribar a quantificar la magnitud exacta daquest fenomen.18 Lautor descriu la bona acollida que, majoritriament, van donar els andorrans als refugiats. El mateix bisbe Guitart, coprncep episcopal daquell moment, va ser un dels molts que van utilitzar Andorra com a via de pas en la seva fugida del bndol republic. Com a bisbe, es va preocupar de manera especial de facilitar levasi dels nombrosos religiosos dambds sexes que provenien preferentment de les dicesis catalanes, malgrat que alguns arribaven de destins ms llunyans, com va ser el cas del recentment canonitzat Josemara Escriv de Balaguer, fundador de lOpus Dei. A finals de juliol de 1936, pocs dies desprs desclatar el conflicte bllic, les tropes republicanes impedeixen passar la frontera hispanoandorrana als possibles desertors del bndol republic. Els atacs a religiosos sovintegen en aquests moments a tot Catalunya i queda encara la possibilitat de fugir pels camins de muntanya. En aquest context, no s estrany
17
BAR, L. LAndorra de la primera meitat del segle Barcelona, 2006, pg. 324 i s.
XX,
De la prehistria a lEdat Contempornia. Edicions 62,
18
BADIA, F. El coprncep Mons. Just Guitart i el seu temps (1920-1940). Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2007.
24
FLUXOS
que un bon nombre de sacerdots i laics que fugien per motivacions personals o poltiques, utilitzessin els senders que conduen a Andorra. El diari Frente Popular, en la seva edici del 9 dagost, ressenya el comunicat del prefecte dels Pirineus Orientals, delegat permanent del coprncep francs, segons el qual shan refugiat al pas cinquanta sacerdots espanyols.19 Badia fa referncia als controls portats a terme pel cos de policia en els primers mesos, aix com a la documentaci existent a lArxiu del Bisbat dUrgell relacionada amb lajuda proporcionada als religiosos de la dicesi, refugiats primer a Andorra i exiliats desprs a terres franceses. Sobre aquesta base documental, lautor fa una relaci detallada de 110 religiosos que passen la frontera durant un mes i mig. En allargar-se el conflicte i generalitzar-se els intents de fugida de la zona republicana, sestableixen dues vies daccs a Andorra des de les comarques catalanes, que coincidien substancialment amb les valls del Llobregat i del Segre.20 Segons Badia, la gran majoria dels fugitius, el 90%, entraven a Andorra per la parrquia de Sant Juli de Lria i la resta per lactual parrquia dEscaldes-Engordany. Alguns dies saplegaven a la plaa de Sant Juli ms de cent persones, en lespera didentificar-se al despatx de policia. A partir de 1937 sorganitzen expedicions ms nombroses, que en els primers mesos, sense excedir les vint-i-cinc persones, obtenen resultats molt positius per als evadits. Ms endavant, apareix el fenomen de les macroexpedicions, veritables columnes de centenars de persones (una delles integrada per 343 fugitius) que feien clandestinament cam vers la frontera andorrana. Aquestes grans expedicions van resultar, en general, menys afortunades que les ms petites, per raons de seguretat i dinfraestructura. Lexcellent treball de Badia mostra com els religiosos eren atesos a Sant Juli pel rector de la parrquia i a Andorra la Vella per larxiprest de les Valls. A ms, van ser nombroses les cases que acolliren refugiats, com la de la famlia Molines, on pernoctaven ordinriament ms de trenta persones i on hi menjaven una quarantena. Tamb els benedictins, que tenien un collegi a Escaldes, van convertir les aules en dormitoris i es dedicaven plenament a lacolliment dels fugitius. Els refugiats que disposaven de diners sallotjaven en hotels, fondes i hostals. La gran majoria dels refugiats romanien pocs dies al pas, els necessaris per refer forces i curar-se, i desprs es dirigien a Frana. Les condicions del pas no permetien que tots els refugiats shi quedessin, per manca de mitjans. Daltra banda, el carcter poltic i religis dels refugiats feia tmer represlies dels revolucionaris espanyols.21
19
La Diputaci Foral de Guipscoa reprodueix el diari republic Frente Popular [en lnia], editat entre el 27 de juliol i el 13 de setembre de 1936. En data 9 dagost recull una notcia relativa a sacerdots refugiats a Andorra. http://www.gipuzkoa1936.com/diadia.php. [consulta:14/10/2008]. BADIA, F. El refugi de clergues i religiosos a Andorra durant la persecuci religiosa de 1936-1939. Anuari 1992-1993 de la Societat dEstudis dHistria Eclesistica Moderna i Contempornia de Catalunya. Diputaci de Tarragona, 1997, pg. 9 i s. BADIA, F. (op. cit.), pg.49.
20
21
25
El moviment de refugiats sintensifica al mes de maig de 1937 i durant lestiu, en qu passen per la frontera una mitjana de setanta persones al dia, majoritriament desertors de lexrcit republic.22 Quan el conflicte bllic sacosta al seu final, la Catalunya Nord acull milers de refugiats i els fluxos cap a Andorra sincrementen, per canvia el signe poltic dels exiliats, que ara pertanyen al bndol republic. Malgrat que la xifra pot resultar exagerada, alguns autors estimen que a Andorra hi ha entre 3.000 i 4.000 exiliats a mitjan febrer de 1939, immediatament desprs de locupaci de Catalunya per lexrcit nacional, pendents tots de les durssimes condicions legals que imposen les autoritats andorranes per aconseguir un perms destada.23 El cap de la policia fa una relaci de les activitats comercials del pas, al novembre de 1939, en qu figuren un total de 115 comeros, 42 dels quals estan en mans destrangers, la majoria procedents de Catalunya. Daquests estrangers, una dotzena shi havien establert durant la Guerra Civil espanyola.24 Resulta comprensible que aspectes com lordre pblic, la nacionalitat, la residncia destrangers i tot el que fa referncia a la circulaci de persones preocupin en un perode en qu els dos vens intervenen en una guerra. El conjunt de la serralada pirinenca, sense que Andorra en sigui una excepci, actua de frontera permeable durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, perode en qu el pas coneix diferents onades migratries causades pels desplaaments que ocasiona la guerra, que es dirigeixen cap al nord o cap al sud, en funci dels belligerants. La poblaci sincrementa temporalment per lafluncia dels refugiats que provenen dels pasos en conflicte i pel retorn dalguns andorrans. Amb lesclat de la Segona Guerra Mundial Andorra es beneficia de la presncia despanyols que shavien exiliat a Frana amb motiu de la Guerra Civil espanyola i del retorn dalguns andorrans emigrats. Es comptabilitzen 400 passos fronterers en el Pirineu catal a travs dels quals es pot penetrar. Els historiadors estimen en gaireb mig mili els espanyols que deixen el seu pas en el decurs dels primers mesos de 1939. Es calcula que durant el perode 19391944 al voltant de 60.000 persones van entrar a Espanya en solitari o formant part de petits grups devasi i que, habitualment, eren detingudes noms creuar la frontera per les forces policials desplegades al Pirineu, on eren distribudes en presons, balnearis o b posades en llibertat.25
22 23
SORIANO, A. Andorra durant la Guerra Civil Espanyola. Consell General dAndorra. Andorra, 2006, pg. 85. VILANOVA, F. A lexili: dels camps francesos al llindar de la deportaci. Els camps de concentraci europeus. Models comparatius [en lnia]. http://www.cefid.uab.es/files/primerraseccio.pdf. [consulta:10/10/2008]. LLUELLES, M. J. La transformaci econmica dAndorra. LAven, Barcelona, 1991, pg. 314. MIR, C.; CALVET, J.; SAGUS J.; Historia, patrimonio y territorio: polticas pblicas de memoria en el frente del Segre y la frontera pirenaica catalana [en lnia]. Hispania Nova. Revista de Historia Contempornea. Nmero 6 (2006). http://hispanianova.rediris.es. [consulta:15/10/08].
24 25
26
FLUXOS
Sembla que les autoritats andorranes van ser restrictives amb els permisos de residncia atorgats als refugiats, ats que tan sols 115 persones figuren com a tal el mes de gener de 1940. Andorra actuava, bsicament, com a territori de trnsit on lestada de la majoria de refugiats es limita a pocs dies. Sobre una poblaci total de 4.121 habitants, en els registres parroquials tamb hi consten, a ms dels refugiats, presumiblement tots ells de nacionalitat espanyola, 463 espanyols.26 Des del punt de vista institucional lactitud va estar marcada per la tolerncia amb els refugiats, tot i que la situaci sobrepassava la capacitat de resposta de les autoritats andorranes. No obstant aix, tement que lhospitalitat que es donava al considerable nombre de refugiats, alguns dels quals amb antecedents molt desfavorables, pogus comprometre greument el pas, van adoptar disposicions de control dels residents estrangers que afectaven fins i tot els matrimonis entre estrangers i andorrans. Aix, el Consell General declara, lany 1940, que no encobrir la presncia destrangers acusats de delictes i que donar facilitats perqu siguin expulsats. Durant 1940 la corporaci estima que el pas compta amb una poblaci de 5.000 a 6.000 habitants i demana als comuns que facilitin la llista dels residents, andorrans i estrangers degudament autoritzats, per establir el consum de farina i altres. La llista oficial lliurada pels comuns, en la sessi del Consell del 16 de novembre, dna un cens de 4.418 habitants, inclosos els estrangers. Aquesta xifra, malgrat resultar inferior a lestimaci inicial efectuada pel mateix Consell, concorda amb els 4.121 habitants que Vidal y Guitart proporciona per al mes de gener del mateix any, tal com sha indicat anteriorment. Tamb es registren la data i la nacionalitat dels transents no domiciliats. La progressi del nombre de refugiats obliga, lany 1943, a fer-ne un nou recompte, que sencarrega al cap de policia. A causa del maquis, la frontera espanyola es torna restrictiva, fins i tot per a les autoritats andorranes. El 21 de juny de 1944, els agents de policia espanyola impedeixen al sndic i al secretari del Consell, que van de viatge oficial al Bisbat dUrgell, passar la frontera de la Farga de Moles. Amb motiu del tancament fronterer, el coprncep episcopal, Ramon Iglesias, que ja havia negociat prviament amb el Govern espanyol, sollicita oficialment al governador civil de Lleida locupaci dAndorra per forces espanyoles per prevenir les agressions de les partides de rojos espanyols i francesos que ronden pels voltants de la frontera francesa i volen crear un greu conflicte a Espanya. Afegeix que potser alguns refugiats han fet manifestacions contrries als sentiments del poble espanyol, fet que el Consell lamenta i espera que, quan es restableixi lautoritat a Frana, els indesitjables perdran tota esperana de pertorbar el territori espanyol.27 Les autoritats andorranes garanteixen el respecte als refugiats poltics, mentre facin vida pacfica i respectin les lleis i els costums del pas que els ha acollit. Malgrat que el veguer episcopal aconsegueix detenir els alemanys a la frontera, aquests exigeixen que Andorra
26 27
VIDAL, J. M. Instituciones polticas y sociales de Andorra. CSIC, Madrid, 1949, pg. 16. LLUELLES, M. J. (coord). El segle XX. La modernitzaci dAndorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra, Lleida, 2004, pg. 107 i s.
27
no esdevingui refugi dels qui la utilitzin com a via de pas per arribar al Marroc i unir-se a les tropes aliades. El sndic Cairat acorda amb les forces alemanyes la limitaci del temps destada dels refugiats i que els malalts i ferits es puguin quedar el temps necessari per guarir-se. Lemigraci poltica dEspanya durant la Guerra Civil es componia de persones joves, entre els quals hi havia gent de nivell cultural elevat i tamb gent modesta. Des daquest punt de vista, el moviment migratori generat per la Guerra Civil va donar un fort impuls al pas, que es va beneficiar dun capital hum que, ben sovint, estava constitut per professionals que sincorporaren i impulsaren associacions diverses a travs de les quals es va anar conformant una societat immersa en un procs de canvi. Aquestes entitats, de carcter voluntari i sense nim de lucre, tenien vincles amb ladministraci i depenien parcialment del seu suport econmic. Les seves actuacions es limitaven a una simple activitat cultural o esportiva, per, algunes vegades arribaven a participar en processos ms amplis, a escala nacional, en estreta collaboraci amb el Consell, com va ser el cas del Sindicat dIniciativa a linici dels anys cinquanta. A partir de la segona meitat de la dcada dels quaranta cal tenir en compte larribada destrangers desitjosos dobrir nous comeros i lafluncia creixent de turistes dels pasos vens, ansiosos de comprar a Andorra els productes de qu es troben escassos. La poblaci experimenta un creixement anual acumulatiu durant la dcada dels quaranta dun 3,4%. Entre els refugiats que van acudir a Andorra, cal destacar la presncia dun bon nombre de metges catalans de prestigi que es van exiliar a lestranger amb motiu de la Guerra Civil. Per a la majoria el primer dest va ser Frana, que noms servia com a primera parada per a linici de camins ms llunyans, sobretot els americans. Aix, Joaquim Trias, ntimament lligat a la figura del Dr. Antoni Vilanova, exerceix un temps a Carcassona per passar posteriorment a Andorra, on funda una clnica a la capital, i tornar el 1947 a Barcelona. Tamb es van exiliar a Andorra altres metges per residir-hi de manera temporal o definitiva, entre els quals cal citar lintellectual i poeta Josep Estadella, ministre de Treball i Previsi Social entre 1933-1934, que tamb sexilia a Carcassona, per passar ms tard a Andorra. Segons informaci oral, va residir a Andorra fins al 1950. Entre els metges que van exercir la medicina general, hi havia els doctors Antoni Barcia i Josep Farrs, que van recalar a Andorra desprs de passar per Frana, aix com el doctor Josep Sastre i lexdiputat Miquel de los Santos Cunillera, que van exercir la professi durant uns anys al pas.28 Moltes altres persones van entrar a Andorra en aquest perode per quedar-shi i contribuir a la transformaci del pas. Algunes van tenir una incidncia especial en la vida pblica, en el desenvolupament de la societat civil o en el ressorgiment econmic. Entre tots, mereixen menci especial persones com Francesc Escud, que esdevindria sndic als anys seixanta, els advocats Ramon Vilar i Antoni Forn, que seria secretari permanent
28
Museu dHistria de la Medicina de Catalunya. Metges catalans a lexili [en lnia]. http://www.metgesalexili.cat/redres_exili39_exterior.htm#andorra [consulta:18/06/08].
28
FLUXOS
del Sindicat dIniciativa, aix com els empresaris Higini Cierco i Francesc Viladomat, lligat al mn de lesqu. Una part daquests refugiats arriben amb motiu de locupaci de Frana pels alemanys. En definitiva, durant el perode de guerres, Andorra acull milers de refugiats de les diferents parts en conflicte, amb independncia de la seva ideologia. Malgrat no disposar de dades de poblaci fidedignes, aquests anys es mostren fora actius des del punt de vista demogrfic, ja que la poblaci sincrementa de 4.418 habitants lany 1940 fins a 5.962 lany 1949, xifres que representen una taxa de creixement anual acumulatiu dun 3,4%. Tampoc hi ha xifres oficials sobre el moviment de persones daquesta poca de guerres, tot i que sembla congruent el nombre de refugiats que travessen Andorra durant la Guerra Civil espanyola, estimat per alguns autors en gaireb 80.000 persones.
3.3 Transici dels anys cinquanta

La dcada dels cinquanta, amb una taxa anual acumulativa daugment del total dhabitants del 3,1%, es pot considerar una poca de transici per Andorra, influda per la crisi que experimenta el pas entre els anys 1952-1954 i pels canvis que es produeixen en les economies dels pasos vens. Els cinquanta constitueixen el preludi de lpoca daurada que van ser els anys seixanta. La poblaci augmenta, malgrat la recessi puntual observada entre els anys 1952 - 1954, i laportaci de la immigraci duplica la del creixement vegetatiu, durant la dcada dels cinquanta, mentre que la quadruplica durant la dcada dels seixanta. L'any 1950 hi ha censats 6.176 habitants, que arriben a 7.239 lany 1959. El desenvolupament es veu comproms per les desavinences poltiques amb Frana, que provoquen una recessi econmica entre els anys 1952 - 1954. El procs emigratori que es desencadena com a conseqncia de la crisi provoca un saldo migratori negatiu, que comporta una prdua de 807 habitants, en termes absoluts, entre lany 1952 i el 1954. La inflexi demogrfica resulta especialment significativa a Sant Juli, on la crisi sinicia un any abans, i a tota la resta de parrquies, excepte la capital, que escapa al comportament general i prcticament no sofreix variacions demogrfiques. La minva de poblaci, experimentada durant aquest trienni va lligada a un procs de prdua de confiana en el pas dun ampli sector. A final de la dcada, coincidint amb la recuperaci econmica, els valors de les taxes de natalitat sincrementen i durant els primers anys dels seixanta assoleixen valors elevats, dun 23 per mil. Sn anys en qu una represa de la fecunditat, juntament amb lentrada de treballadors estrangers, collabora en laugment de la poblaci. Les taxes de mortalitat shan redut de manera sensible, ja que passen de 9,48 per mil habitants, lany 1953, a 7,87 per mil, lany 1959, mentre que la taxa de creixement vegetatiu sincrementa de forma continuada, sense variacions negatives, a partir de lany 1957. 29
Durant aquesta dcada es continuen regulant els drets i les activitats dels estrangers residents al pas. Es dicten normes sobre lexercici dactivitats comercials, la circulaci de persones, laccs a lhabitatge i a la nacionalitat. Novament, ladministraci posa lmits al creixement econmic, com ja havia fet a final dels quaranta; amb el Decret del 12 de gener de 1951, sexigeixen deu anys de residncia als estrangers que vulguin exercir una activitat. Es recomana als comuns donar prioritat als andorrans que vulguin exercir lactivitat comercial i no donar excessives autoritzacions per a botigues de comestibles, fleques, cafs i bars, que hauran de guardar una proporci amb el nombre dhabitants. Es reserva als andorrans la titularitat del transport pblic i es reclama el compliment del decret de l11 de juny de 1939, que prohibeix prestar el nom, i de ledicte del 17 de maig de 1940, que exigeix que les dues terceres parts del capital duna empresa sigui andorr. Tamb es recorda que s necessari residir degudament al pas per poder matricular un vehicle. Tant Frana com Espanya atorguen als andorrans, en atenci al nombre redut que representen, un tracte especial que els permet exercir lliurement les seves professions com si fossin naturals del pas. El Consell declara la igualtat de condicions entre els residents francesos i els andorrans lany 1951, per tres anys ms tard ladministraci francesa exigeix que satorgui lestatus privilegiat als residents francesos, en reciprocitat del que tenen els andorrans a Frana. Amb motiu duna visita del delegat permanent francs, les autoritats andorranes demanen que els andorrans nascuts a Frana, fills dels antics emigrants andorrans, quedin eximits del servei militar. Neix la necessitat de reglamentar la residncia destrangers, motiu pel qual les Ordinacions de lany 1952 suspenen temporalment les instncies presentades per estrangers per obrir comeros, indstries i exercir determinades professions, en lespera que el Consell efectu un cens de totes les persones estrangeres que exerceixen legalment una professi o una activitat lligada a la indstria i al comer. El 1953 sels exigeix una autoritzaci del Consell per residir, edificar i comprar terrenys, basant-se en largument que shan coms abusos en aquest sentit. Lany 1955 marca la recuperaci demogrfica que determina el veguer francs a parlar dexcs destrangers i de la necessitat de tenir informaci sobre la poblaci. Aquest any resideixen al pas 6.189 habitants i hi entren ms de sis-centes persones, que representen el valor ms alt de la dcada. El Consell respon a les pressions del veguer francs i suspn temporalment els permisos de residncia, fet que provoca una reducci de lafluncia dimmigrants durant els dos anys segents. Lany 1956 es tornen a suspendre les instncies dels residents estrangers per obrir comeros o indstries, sinsisteix en el fet que no es pot prestar el nom per obrir comeros i noms satorga als estrangers una sola autoritzaci. El Consell demana la collaboraci dels veguers per reglamentar la situaci dels estrangers que exerceixin o vulguin exercir qualsevol activitat o professi a les valls dAndorra, ja que sincrementa, de dia en dia, el nombre dels que solliciten establir-se en la indstria o el comer, tenir representacions, comprar terrenys, edificar o residir a les valls. Lany 1957 aquest perms queda 30
FLUXOS
limitat a un sol foc o famlia i es fa extensiu a la compra dimmobles, finques rstiques i edificacions. Es considera un perill vendre terrenys a persones no residents i, davant la inexistncia dun registre de la propietat, el Consell es mostra interessat a conixer les transaccions notarials. Des del principi de la dcada, es veu la necessitat datorgar la nacionalitat als estrangers casats amb andorranes no pubilles. Malgrat aix, el decret dels delegats permanents del 24 de mar de 1958, que expressa linters en la conservaci de les famlies de soca, limita la transmissi dels drets de nacionalitat nicament a les pubilles.
3.4 Alluvi immigratori

A partir de la segona meitat dels cinquanta fins a la crisi dels noranta (1955 1993) Andorra assisteix a un procs de recuperaci i expansi de leconomia, que determina lafluncia duna immigraci ms massiva. En aquesta poca la immigraci va ms lligada a qestions de carcter econmic que a les causes poltiques que van moure els refugiats de les guerres i, consegentment, esdev un fenomen integrat per persones que majoritriament resten en lanonimat. La dcada dels seixanta presenta un ritme de creixement de poblaci notable, ja que la taxa anual acumulativa daugment del total dhabitants assoleix un 8,8%, molt per sobre del de dcades anteriors. Per nacionalitats, entre els anys 1963 i 1970, correspon als andorrans una taxa anual de creixement del 7,2% i als estrangers del 8,5%. Laugment de la natalitat, la disminuci de la mortalitat i lafluncia massiva dimmigrants fan que la poblaci es multipliqui per 2,3 entre 1960 i 1970, ja que passa de 8.392 a 19.545 habitants. A partir dels ltims anys de la dcada dels cinquanta, i ms especialment en els anys seixanta, sinicia un cicle econmic expansiu que sintensifica notablement al llarg dels anys posteriors, a mesura que es consolida el model de desenvolupament del pas, basat en el sector turstic. Si el turisme s el fenomen econmic ms important de la dcada, larribada de m dobra s un factor clau per entendre la dinmica de la societat andorrana i les respostes poltiques als fets socials que sen deriven. Lexpansi econmica dels seixanta sacompanya de lafluncia massiva dimmigrants per treballar en el sector dels serveis i de la construcci. En un primer moment es constitueixen zones dalta concentraci dimmigrants a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, poblacions que concentren la major part dels habitants i serveis del pas. En les dcades posteriors la poblaci immigrant es distribueix progressivament per tot el territori. El pas esdev pol datracci de la immigraci espanyola, un fet que es constituir en factor clau del creixement demogrfic i que obligar a desenvolupar un marc legal regulador i a modificar les lleis que atorguen la ciutadania andorrana. Durant aquesta dcada el mercat del treball marca les poltiques de control de la immigraci, amb normes de carcter 31
exclusiu dordre pblic i control policac, i la nacionalitat satorga amb criteris molt restrictius. La regulaci de la immigraci provoca tensions entre els rgans institucionals, especialment a partir de 1975, quan els veguers es proclamen els nics competents per regular-la i controlar-la, en detriment de les atribucions del Consell General. La irrupci en lescenari andorr daltres cultures que provenen dun entorn geogrfic proper, per amb una forta presncia de castellanoparlants, porta ladministraci a promoure el coneixement de la llengua oficial i de la histria dAndorra com a motor dintegraci, voluntat que es formalitza a partir de lany 1971. Aquest procs dandorranitzaci sacompanya duna actitud favorable, per part del Consell, a una integraci ms gran de les primeres i segones generacions nascudes al pas. Es modifiquen les lleis de nacionalitat per integrar les primeres generacions nascudes al pas i reequilibrar la peculiar composici per nacionalitats de la societat andorrana. Aix, lany 1966 el Consell acorda atorgar els drets poltics als andorrans de primera generaci fills de mare andorrana i als de segona generaci. Aquesta reforma no es materialitza fins al 7 dabril de 1970 quan s aprovada pels delegats permanents, en resposta a la demanda del Consell. Una situaci similar es planteja quan, lany 1968, el Consell adopta un acord favorable a la petici de les dones andorranes perqu els siguin reconegudes les facultats de votar i de ser elegides. Aquests dos drets es faran efectius els anys 1970 i 1973, respectivament. Els valors de la immigraci superen amb escreix els del creixement natural durant tota la dcada, i els andorrans queden reduts a una participaci del 33%. La proporci destrangers respecte a la poblaci global varia entre un 63% i un 67%, amb una distribuci territorial que no resulta uniforme. Es creen zones dalta i baixa concentraci dimmigrants; a les parrquies dAndorra la Vella, Encamp, Sant Juli de Lria i lactual EscaldesEngordany la proporci destrangers supera la poblaci local, mentre que a les de Canillo, Ordino i la Massana els andorrans mantenen la seva superioritat numrica. Entre la poblaci espanyola, que arriba a duplicar landorrana, la principal representaci correspon a Andalusia i Catalunya, seguides de Galcia. La regularitzaci anual destrangers oscilla entre els 443 individus de lany 1961 i els 1.392 de lany 1968, valors que, en general, resulten molt superiors als dels anys cinquanta. La natalitat tamb sincrementa, en relaci amb la dcada anterior, amb taxes que fluctuen entre un 20,31 per mil i un 23,46 per mil, mentre que la mortalitat disminueix dun 8,70 per mil el 1960 a un 5,22 per mil el 1965. Lany 1962, sinstaura una assegurana daccidents de treball obligatria per a tots els obrers i empleats de la indstria, el comer i lagricultura. Lassegurana es contracta amb les companyies acreditades legalment al pas i, en cas dincompliment, el patr sha de fer crrec de les despeses sanitries i de les indemnitzacions per incapacitat temporal o permanent i per defunci, segons les prescripcions de la legislaci espanyola i francesa, mentre no es dicti una llei daccidents de treball a Andorra. Aquest sistema es mant vigent fins a lany 1968, quan entra en vigor el sistema de seguretat social, i la seva abolici requereix que els delegats permanents reconeguin expressament la capacitat dels patrons per rescindir els contractes dassegurances particulars. 32
FLUXOS
La rapidesa dels esdeveniments econmics obliga a la modernitzaci del pas, i el sector pblic, conscient de les seves obligacions socials, assumeix latenci sanitria. El procs dexpansi demogrfica, que respon a les necessitats dun model econmic de creixement basat en activitats amb una utilitzaci elevada de m dobra i caracteritzat pel seu dinamisme extraordinari, exigeix la creaci dun sistema de protecci social sanitria. L'inspector dAfers Socials del Govern francs, Jean Moitrier, tcnic delegat pel Ministeri dAfers Estrangers francs, relata com es crea un sistema socioadministratiu ex nihilo i destaca les dificultats que shan de superar. Andorra viu moments desplendor econmica, per labsncia de base jurdica constitueix un entrebanc que afecta greument la instauraci dun sistema de seguretat social, un projecte centralitzador que suscita el recel parroquial. Els sectors ms conservadors ho consideren com un sistema de protecci social recolzat en leconomia andorrana que noms servir als estrangers, en gran majoria espanyols de parla castellana. Cal tenir present que un sector del pas t en aquesta poca els mitjans suficients per fer front als riscos de malaltia, hospitalitzaci i vellesa.29 No sha pogut palliar la manca de dades sobre el mn del treball; lnica estadstica consultable sinicia lany 1968, quan finalment entra en funcionament la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). A partir dels anys seixanta Andorra actua com una borsa de treball en qu principalment hi ha demanda dobrers no qualificats de sexe mascul. La poblaci assalariada de lany 1968 declarada a la recentment creada Caixa Andorrana de Seguretat Social, s de 6.500 persones, en un entorn en qu la poblaci total ascendeix a 17.216 habitants i la poblaci activa, assalariats ms els que no depenen de la CASS per que treballen, sestimaria en 10.000 persones, equivalents al 58% dels habitants. Els assalariats espanyols representen el 87%, dels quals el 33% prov dAndalusia i el 32% de Catalunya. Predominen els solters, amb una proporci de gaireb el 47%. Els andorrans assalariats tan sols representen el 7%, per es pot suposar que uns 2.000 ms treballen sense lligams amb la CASS. La mobilitat sectorial s feble i la dimensi de les empreses ve determinada pel sector. A la construcci, que ocupa el 34% dels assalariats de lany 1968, shi troben les ms grans, amb una mitjana docupaci entre 10,6 i 16,2 treballadors. Entre el grup que engloba altres nacionalitats shi poden distingir 71 marroquins, 27 portuguesos i 49 sense especificar. Pel que fa a lestructura per edats, dels 6.500 assalariats de lany 1968, gaireb el 56% estan compresos entre 20 i 40 anys, un 28% t ms de quaranta anys i un 16% menys de vint. En aquest moment ja sapunta el potencial que representen les dones en el mercat laboral. Lestructura per sexes de la poblaci assalariada demostra que fins ben entrat el segle XX la dona no va assolir el protagonisme que li pertoca en lmbit laboral. A les darreries dels anys seixanta el 25,2% dels assalariats sn dones, de les quals el 27% estan casades i la meitat treballen fins als 25 anys. Els homes representen el 74,8%, i el 44,5% sn solters.
29
MOITRIER, J. La Scurit Sociale andorrane, Les problmes actuels des Valles dAndorre. Pdone, Pars, 1970, pg. 153 i s.
33
La proporci de vidus i separats entre els assalariats s dun 3,4%. Entre els homes s dun 2,2% i entre les dones dun 7,1%. Aquesta relaci mant uns valors similars en els individus que pertanyen al sexe mascul, mentre que entre les dones dominen amb escreix les vdues davant de les separades. Levoluci en valors absoluts de la poblaci total resulta prou illustrativa: al llarg de la dcada dels anys cinquanta la poblaci va crixer de 2.216 persones, i durant els anys seixanta el nombre de persones es va incrementar en 11.153 persones, de les quals 9.997 sn estrangeres. En les dues dcades posteriors laugment de poblaci resulta encara ms volumins. Laugment de la dcada dels setanta s de 15.915 habitants, dels quals 13.332 sn estrangers. La dcada dels setanta presenta una taxa anual acumulativa daugment del total dhabitants global del 6,1%; per nacionalitats, correspon als andorrans una taxa del 4,7% i als estrangers una taxa del 6,7%. Durant la dcada dels vuitanta laugment s de 19.047, dels quals 18.849 sn estrangers. Aquesta dcada presenta una taxa anual acumulativa daugment del total dhabitants del 4,4%, de la qual correspon als andorrans una taxa del 4,8% i als estrangers del 4,2%. Segons les estadstiques de poblaci, lany 1960 els habitants del pas representen un 35,9% ms que deu anys abans, en contrast amb el creixement enregistrat entre 1960 i 1970, que s del 132,9%, i amb les dues dcades segents els anys setanta i vuitanta, en qu sassoleixen percentatges del 81,4% i 53,7%, respectivament. A partir de 1970 el ritme de creixement de la poblaci es modera progressivament en termes relatius, cosa lgica, ats que mantenir durant perodes molt prolongats unes taxes dincrement com en els perodes anteriors resultaria difcilment assumible. Leconomista catal Xavier Sez assenyala que, si shagus mantingut entre 1970 i 2000 la mateixa pauta de creixement experimentada al llarg dels anys seixanta, la poblaci andorrana shauria aproximat a les 250.000 persones a linici del segle XXI.30 La taxa de creixement de la poblaci decau a partir dels primers anys setanta, per laugment del nombre absolut dhabitants continua una marxa ascendent fins al comenament dels anys noranta: mentre que la taxa mitjana de creixement demogrfic passa del 6,1% de la dcada dels setanta al 4,4% dels anys vuitanta, l'increment mitj anual s de 1.591,5 habitants/any en el primer cas i de 1.904,7 habitants/any en el segon. s a dir, en valors mitjans la poblaci del pas augmenta ms de 1.900 persones cada any durant els anys vuitanta, mentre que al llarg de la dcada anterior havia crescut una mica menys de 1.600 persones per any. Ara b, en la mesura que en el clcul de les taxes de creixement el valor del denominador augmentava significativament, el ritme de creixement es va anar moderant de manera apreciable. En tot cas, l'expansi demogrfica enregistrada des del comenament dels anys setanta fins al 1990 es pot qualificar despectacular, ja que va comportar que la poblaci es mul30
SEZ, X. La consolidaci: de 1970 al segle XXI, El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra, Lleida, 2004, pg.239 i s.
34
FLUXOS
tipliqus per 2,8 vegades en vint anys. Evidentment, aquest fenomen va ser el resultat d'una important afluncia d'immigrants motivada per les necessitats de m d'obra que generava el fort impuls econmic experimentat en aquests anys, en els quals es va consolidar el model productiu del pas.31
3.5 Reducci del dinamisme de la immigraci

L'evoluci de la base demogrfica que s'observa en la dcada dels anys noranta mostra una notable reducci del dinamisme que shavia mantingut durant els trenta anys anteriors. Un nou episodi emigratori, menys intens que el dels anys cinquanta, fa reduir la poblaci en un 2% entre 1993 i 1995. Aix, entre l'any 1990 i el 2000 el total de la poblaci va augmentar en un 20,8%, un percentatge equivalent a una taxa anual acumulativa de l1,9%, molt inferior a les taxes que es van assolir en dcades anteriors. Per nacionalitats, els andorrans assoleixen una taxa anual acumulativa del 4,3% durant aquesta dcada, mentre que els estrangers noms arriben al 0,8%. Com indica Sez, aquesta dada posa de manifest l'entrada del sistema productiu en una fase relativament avanada de maduresa, que exigeix la incorporaci d'un volum d'obra netament inferior al que va absorbir en poques anteriors, tot i que, en la mesura que l'estructura productiva es fonamenta en activitats que utilitzen mpliament el factor treball, l'atracci de treballadors procedents de l'exterior continua apareixent com un tret rellevant de la base econmica del pas.32 Tanmateix, aquesta situaci es va veure corregida l'any 2002 i, especialment, el 2003. En el conjunt dels dos anys, la poblaci estrangera va experimentar un increment de 4.955 persones. Aquest augment tan important va comportar que la taxa de creixement migratori, inferior a l1% durant els anys 1999 i 2000, sincrements fins al 6,9% l'any 2003. Cal dir que el canvi que revelen les xifres de poblaci corresponents a l'exercici del 2003 obeeix en gran part a motius estadstics, derivats de la retenci durant els anys anteriors d'una borsa d'estrangers pendents de regularitzaci, que es va resoldre l'any 2003. Lentrada en vigor de la nova Llei qualificada dimmigraci, el setembre de 2002, va permetre regularitzar, en el perode 2003-2005, un important contingent de treballadors que shavia acumulat en anys anteriors, amb la distorsi consegent de la imatge grfica.33 Per aquesta ra, els saldos migratoris, que sn el resultat de les entrades i sortides de persones del pas, presenten oscillacions importants i no sempre es corresponen al flux anual real.
31 32 33
SEZ, X. (op. cit.), pg.239 i s. SEZ, X (op. cit.), pg. 349. Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig de 2002. BOPA nm. 44 del 12/06/2002.
35
Levoluci histrica de la normativa aplicable al fenomen immigratori presenta una certa complexitat per la multiplicitat drgans reguladors de la matria. El Decret de bases sobre immigraci de 1980, que va regir el procediment administratiu fins a lany 1998, va atorgar al Consell General la capacitat de fixar quotes anuals o semestrals dimmigraci que van deixar dobservar-se labril de 1998.34 Com a mesura transitria, en lespera duna Llei qualificada dimmigraci, es va atorgar als immigrants un perms no definitiu de sojorn i treball renovable cada sis mesos, conegut amb el nom de rebut rosa. Durant gaireb quatre anys, per renovar les seves autoritzacions els nous immigrants no van tenir lobligaci de donar-se dalta als comuns, fet que va generar un dficit dinscripcions en els censos comunals. Finalment, la regularitzaci es va iniciar en els mesos subsegents a la publicaci de la Llei qualificada de 2002. Els canvis legislatius en matria de nacionalitat i de regularitzaci administrativa destrangers obliguen a relativitzar el valor de 2,4% de la taxa anual acumulativa de lincrement de poblaci entre 2000 i 2007. Resulta evident que les normes que regulen la nacionalitat, adoptades durant els anys noranta, han tingut com a efecte que la taxa acumulativa dels andorrans, dun 2,5%, se situ per sobre de la dels estrangers, dun 2,3%.
34
ROS, F. Levoluci histrica de la normativa andorrana aplicable al fenomen migratori, La integraci a Andorra. XXIX Universitat Catalana dEstiu, SAC, Andorra, 1997, pg. 19-23.
36
II
Impacte social de la immigraci
Josepa Batalla Salvad, Merc Casals Sol, Cristina Fernndez Farina, Joan R. Mic Ibez
IMPACTE
SOCIAL DE LA IMMIGRACI
1. Introducci. Objectius i metodologia
La immigraci s un dels elements que caracteritza la societat andorrana actual, on la majoria de la poblaci s dorigen estranger, i ha estat un factor bsic en la transformaci econmica i social que ha viscut el pas en les darreres dcades, i que tamb ha comportat canvis en lmbit cultural, poltic, etc. Lobjectiu daquest captol s analitzar la percepci que t la poblaci dAndorra sobre lefecte de la immigraci en leconomia i en la societat andorrana. Duna banda sanalitza com valora la poblaci limpacte de la immigraci en leconomia del pas i especialment la seva participaci en el mercat laboral (si es considera positiva o negativa, si sestableix una relaci de complementarietat o de competncia amb la poblaci autctona, etc.), i daltra banda, com es valora lefecte que t la presncia de la poblaci immigrada en lmbit cultural i identitari (si es considera un enriquiment cultural o es creu que posa en perill la llengua, la cultura i la identitat andorrana). Tamb es descriu i sanalitza lopini de la poblaci sobre diferents aspectes relacionats amb el procs dintegraci dels immigrants (valoraci sobre els drets socials i poltics dels immigrants, i sobre els elements que es consideren importants per a la seva integraci). Finalment, tamb es presenten algunes dades que poden servir com a indicadors de la interacci entre tots els grups nacionals en lmbit de les relacions personals (relacions familiars, damistat, de treball, etc.) i en la formaci de parelles. Pel que fa a la metodologia emprada cal assenyalar que es tracta duna investigaci secundria, ja que sha analitzat informaci existent prviament (shan utilitzat dades procedents daltres estudis realitzats pel Centre de Recerca Sociolgica). Aix mateix, per a lelaboraci del marc teric i contextual sha realitzat una revisi bibliogrfica i sha recollit informaci destadstiques, documents i daltres textos sobre el tema. Aquest text est estructurat en sis parts. En la primera es presenta el marc teric centrat especialment al voltant dels conceptes dimmigraci i integraci. En el segon punt sexposa de forma breu la transformaci econmica i els canvis experimentats en la poblaci i 39
en la societat andorrana durant la segona meitat del segle XX en relaci amb lafluncia dimmigrants. En el tercer punt es planteja lestructuraci de la societat andorrana al voltant de tres eixos: segmentaci juridicopoltica, segmentaci laboral (socioeconmica), i segmentaci lingstica i cultural. En lapartat segent sanalitzen les dades relacionades amb la percepci de la poblaci dAndorra sobre la immigraci (com valoren limpacte de la immigraci en lmbit econmic i en el mercat de treball, en lmbit cultural i social, i tamb la percepci sobre diferents aspectes relacionats amb la integraci dels immigrants). El cinqu apartat tracta sobre les relacions interpersonals entre els grups nacionals que componen la poblaci dAndorra. En el darrer apartat es resumeixen les principals conclusions sobre lefecte de la immigraci en la societat andorrana en relaci amb els aspectes plantejats en aquest estudi.
2. Sobre els conceptes dimmigraci i integraci

Parlar dimmigraci suposa veure el moviment migratori (el desplaament de persones dun lloc a un altre on estableixen la seva residncia definitiva o per un perode de temps considerable) des del punt de vista del pas darribada, que s diferent de la visi del fenomen des del lloc dorigen (emigraci). Cal precisar que el concepte dimmigrant no sempre correspon al duna persona de nacionalitat estrangera, ja que hi ha persones que han arribat com a immigrants per han adquirit la nacionalitat andorrana, mentre que algunes persones amb nacionalitat estrangera no sn immigrants, ja que han nascut a Andorra (fills de pares estrangers) per no han adquirit la nacionalitat andorrana. En general, per, a efectes legals o administratius, sn considerats immigrants els residents que no tenen la nacionalitat andorrana, ats que necessiten lautoritzaci corresponent per residir o treballar a Andorra; en aquest sentit, una persona deixa de ser immigrant quan adquireix la nacionalitat andorrana. Des del sorgiment dels estats naci com a forma dorganitzaci poltica, el concepte de nacionalitat (estat jurdic o condici de pertinena duna persona nascuda o naturalitzada en una naci) est relacionat amb el de ciutadania (amb la qual una persona adquireix uns drets i uns deures dins duna collectivitat poltica), i cada estat t unes normes que regulen el procs pel qual un individu adquireix la nacionalitat.1 Per en lactualitat sestan produint transformacions, arran dels processos de globalitzaci i lincrement dels fluxos migratoris, que qestionen el paper dels estats naci i el concepte de ciutadania, de manera que hi ha persones que poden gaudir dalguns beneficis de la ciutadania duna
Als estats naci moderns, hi ha dos criteris bsics per determinar el dret a la nacionalitat: el lloc de naixement o ius soli (dret de sl o territori) i la filiaci o ius sanguinis (dret de sang o descendncia), que es combinen entre si. Tamb es pot adquirir la nacionalitat per altres vies com el matrimoni, la naturalitzaci o lelecci, que segons el cas exigeixen certes condicions prvies (temps de residncia, coneixement de la llengua, etc.).
40
IMPACTE
naci sense tenir-ne la nacionalitat (es reconeixen certs drets als estrangers residents) i la ciutadania pot transcendir lmbit nacional (per exemple, la ciutadania europea).2 Les motivacions que duen les persones a emigrar, aix com les intencions de quedar-se definitivament al pas o marxar passat un temps i els motius pels quals escullen un dest o un altre, sn alguns condicionants del flux migratori. En lanlisi de les migracions sha produt des dels anys 70, sobretot en alguns pasos europeus i als Estats Units, un debat entre dos enfocaments principals: lindividualista i lestructural.3 La perspectiva individualista parteix de considerar les migracions com a resultat de la lliure decisi dindividus particulars; aquests, a partir de la informaci de qu disposen, valoraren els avantatges i desavantatges de residir en un altre pas, i si els primers superen els segons prenen la decisi demigrar. El mateix criteri subjectiu (optimitzar el benestar) s la clau utilitzada per analitzar els comportaments dels immigrants al pas de dest. Latenci se centra en les motivacions i les expectatives dels individus, en les seves formes de convivncia i contactes, s a dir, en el microcontext. Des daquesta perspectiva es considera que els fets socials sn la suma de les accions individuals, sense tenir en compte com els contextos socials condicionen i limiten les decisions de les persones. La perspectiva historicoestructural se centra en el carcter sistmic o estructural dels fenmens migratoris. Un sistema migratori s caracteritzat com un conjunt dinmic, integrat per dos o ms punts (pasos, regions, comarques) vinculats per fluxos humans. Des daquesta perspectiva la unitat danlisi ja no sn els individus, sin el sistema i els seus elements, i es considera que els moviments migratoris noms es poden comprendre dins dun context duna anlisi histrica, s a dir que per explicar les migracions cal tenir en compte les condicions estructurals especfiques de cada perode histric. Des daquesta perspectiva es dna al procs migratori un carcter macrosocial: sn els canvis estructurals i no la suma de decisions individuals els que lexpliquen. Per superar les limitacions de lindividualisme i del determinisme estructural, s convenient integrar les dues perspectives en lanlisi de les migracions, i incloure tant una dimensi socioeconmica (per conixer les grans tendncies que afecten les societats dorigen i destinaci, les relacions que sestableixen entre elles i el lloc que ocupa cadascuna en el sistema mundial), com una altra dimensi ms ideologicocultural (conformada per imatges, percepcions, valoracions, discursos socials que no sn producte purament individual, sin que les estructures ideolgiques relacionen els contextos socioeconmics i institucionals amb els agents socials individuals). Enmig daquests dos nivells danlisis hi ha les xarxes socials migratries, enteses com a processos socials que connecten gent
2
OCAA, J. C. La Unin europea: el proceso de integracin y la ciudadana europea. [en lnia] http://clio.rediris.es/udidactica/ciudadeuropea.htm [consulta:14/07/08]. ACTIS, W.; PEREDA, C.; DE PRADA, M. A. / COLECTIVO IO. Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos: una visin de las migraciones desde Espaa. Valncia, Universitat de Valncia, 1999, pg. 205 i s.
41
establerta en espais diferents, i ofereixen possibilitats de desenvolupar estratgies fora del lloc de naixement. Les xarxes socials actuen com a mediaci entre el context global i les conductes individuals i permeten explicar comportaments concrets que poden semblar aparentment discordants: de vegades una persona pot prendre la decisi demigrar ms per la seguretat que li ofereixen els seus contactes que no pas pels avantatges materials que pot obtenir. Quan es parla de la immigraci generalment tamb es fa referncia a la integraci, un concepte que t diverses accepcions i sutilitza amb sentits diferents. Duna banda, en el llenguatge com es considera integrat el grup dorigen estranger que no planteja problemes a la poblaci autctona (connotaci dinvisibilitat), i daltra banda, tamb sutilitza el concepte dintegraci en el sentit digualtat formal dels immigrants i els seus descendents en relaci amb la poblaci autctona.4 Des de la sociologia de la immigraci, la integraci es defineix com el procs dincorporaci dels immigrants a una societat darribada en diversos mbits relacionats entre si: estructural (inserci en el mercat de treball), juridicopoltic (estatus jurdic assolit en relaci amb la legislaci dimmigraci i de ciutadania), cultural (maneres dactuar, formes de vida, pautes culturals, tradicions, etc.), identitari (sentiment de pertinena a un collectiu o sentiment de pertinena nacional) i de xarxes socials (relacions entre els diferents grups de poblaci).5 Segons alguns autors (Salt, 1991), la integraci de les minories tniques que t com a objectiu la incorporaci a la societat dels grups tnics que pateixen situacions de subordinaci o exclusi no es pot entendre com una assimilaci que anulli la identitat, sin que ha deliminar obstacles jurdics, culturals, lingstics, etc., per tal que les minories tniques puguin viure de la mateixa forma i sentir-se part del conjunt de la societat. En alguns casos el terme integraci sutilitza per definir la situaci final en la qual es produeix una relaci i una articulaci entre les parts que componen una societat, alhora que hi ha certa identificaci de cadascuna de les parts amb el tot, i que es respecten les diferncies socioculturals i les identitats (Glazer, 1983). Per altres autors (Gordon, 1964), la integraci s la incorporaci en igualtat de condicions a la poltica i a lestructura socioeconmica de la comunitat, amb absncia de discriminaci a causa de lorigen o per la pertinena a una minoria tnica.6
HERRERA, E. Reflexiones en torno al concepto de integracin en la sociologa de la inmigracin. Papers. Revista de Sociologia, nm. 43. Barcelona, Universitat Autnoma de Barcelona, 1994, pg. 71-76. HERRERA, E. La incorporaci dimmigrants a societats darribada. Revista Catalana de Sociologia, nm. 6. Institut dEstudis Catalans, 1998, pg. 23-32. [en lnia]. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000043%5C00000030.pdf. [consulta:23/07/08] J.; SAMPER, L. Integraci sociocultural dels immigrants: aspectes terics. SAMPER L. (coord.) Integraci dels immigrants a Lleida: noves i velles migracions. Lleida, Pags editors, 2002, pg. 5 i s.
42
IMPACTE
Segons Daniel Wagman,7 hi ha propostes dintegraci que, en lloc de reconixer les barreres de participaci social, consideren que la causa que els immigrants no estiguin integrats s que mostren certes limitacions o mancances culturals, socials o personals (idea de la relativa inferioritat de les cultures i dels pasos dels immigrants), i que per integrar-se han daprendre i adquirir els valors i les capacitats que els permetin accedir a la societat dacollida. Aquest concepte dintegraci t en el rerefons la idea de la relativa inferioritat de les cultures i pasos emissors dimmigrants, i sovint aquesta creena es relaciona amb la imatge de limmigrant com a persona menys respectuosa, ms molesta o fins i tot com a persones conflictives o perilloses. Hi ha diverses formes dincorporaci dels immigrants a les societats receptores en funci de les particularitats histriques, poltiques i socials de cada pas o regi, i de com sha format i com es defineix la comunitat nacional i la pertinena. De manera esquemtica, i seguint el text de Dan Rodrguez,8 els models dintegraci-incorporaci es poden classificar en tres tipus: lassimilacionista, basat en la idea digualtat a travs de ladopci dels valors i normes de la societat dominant sense tenir en compte la diversitat, com en el cas de Frana; el model multiculturalista o pluralista, basat en el respecte i la protecci de la diversitat cultural dins un marc didentitat compartida, com als Pasos Baixos, Sucia o Canad; i el model de separaci o exclusi, amb un marc restrictiu sobre immigraci i accs a la ciutadania, i la separaci entre les diferents comunitats etnicoculturals, com en el cas dustria o Alemanya. A la prctica, segons el mateix autor, en cada pas es produeix una combinaci en diferent grau de les dues perspectives bsiques: el model assimilacionista i el model pluralista. El model assimilacionista, de tradici liberal francesa, es basa en la necessitat de respectar uns valors i uns principis legals comuns i compartits per tots, per arribar a una societat cohesionada, sense tenir en compte la diversitat, de manera que el grup minoritari ha dadoptar totalment els valors i les normes de la societat dominant (submissi o absorci). El pluralisme cultural, de tradici anglosaxona, es basa en el reconeixement i la protecci de la diversitat cultural, amb ms o menys igualtat cvica o consideraci separada de les minories. Segons el pas o la regi es dna una combinaci de tendncies ms pluralistes o ms assimilacionistes. Aix, es pot donar un reconeixement de la diversitat cultural noms en lesfera privada mentre que en lesfera pblica predomina lassimilaci dels immigrants i les minories tniques (el que alguns autors anomenen multiculturalisme feble), o hi pot haver un reconeixement institucional de la diversitat cultural en lesfera pblica amb un suport actiu de les diverses comunitats tniques o culturals, en el qual les persones sidentifiquen amb el pas i amb la societat en conjunt sense renunciar a les prpies identitats etnicoculturals (multiculturalisme fort).
WAGMAN, D. Integracin e inmigracin. Seminario Inmigracin y Seguridad, 2003, pg. 3. [en lnia] http://www.sosracismomadrid.es/descargas/7.html. [consulta:23/07/08]. RODRGUEZ, D. Inmigracin y modelos de incorporacin: contextos, claves del debate y tendencias de futuro. Polticas y modelos de acogida. Una mirada transatlntica: Canad y Alemania, Francia y los Pases Bajos. Barcelona, Documentos CIDOB. Serie: Migraciones, nm. 12, 2007, pg. 15 i 16.
43
Aquests models presenten limitacions que els condueixen al fracs. El model assimilacionista, pel fet de no reconixer la diversitat cultural en lmbit pblic, pot conduir a la marginaci o lexclusi dalguns grups, mentre que el model multiculturalista es critica perqu pot afavorir processos de segregaci amb la creaci de societats paralleles i separades (mosaic cultural) que limiten la cohesi social. Per evitar aquestes tendncies extremes cal articular models que permetin conjugar la diversitat cultural i didentitat amb la cohesi social, econmica i poltica, que proporcionin als immigrants i a les minories els mateixos drets civils i les mateixes oportunitats socioeconmiques que a la majoria, i que reconeguin les diferncies, per ho facin superant les relacions de desigualtat i la fragmentaci de la societat formada per comunitats allades.9 Shan fet diverses interpretacions del multiculturalisme, que en alguns casos han derivat en argumentacions xenfobes. Hi ha autors que consideren que el multiculturalisme s una ideologia perniciosa perqu fragmenta i enfronta, i creuen que hi ha immigrants que sn molt difcils o impossibles dintegrar (per exemple, els immigrants musulmans a Europa, per considerar que lIslam s incompatible amb la civilitzaci actual, ja que les seves creences estan en contra del sistema pluralista i la democrcia), i que latorgament dels drets de ciutadania a aquests immigrants condueix a una desintegraci multitnica (Sartori, 2001). Des daquesta perspectiva es consideren les cultures com a entitats homognies i esttiques (sidentifica lIslam amb la intransigncia religiosa, quan de fet hi ha mltiples formes de viure lIslam i de ser musulmans) en lloc de veure-les com a construccions heterognies i canviants. Des duna altra perspectiva, el multiculturalisme, ents com la convivncia de grups amb cultures diferents en un mateix entorn geogrfic i social, es considera que pot ser una oportunitat per a lenriquiment mutu, si b s cert que exigeix dambdues parts un procs deducaci en la tolerncia i de dileg intercultural, i un respecte dels valors, les lleis i les normes mnimes de convivncia.10 Alguns autors, com Miguel Pajares,11 consideren el dileg intercultural com una proposta que es diferencia del multiculturalisme. Una societat es defineix com a multicultural pel fet de contenir una gran diversitat de pautes culturals, creences, aspectes identitaris, etc., diversitat que sincrementa amb la immigraci i que es veu com un fenomen dinmic que enriqueix la societat, ats que les persones immigrades introdueixen aspectes culturals nous a la societat receptora alhora que incorporen aspectes culturals daquesta societat. A diferncia del multiculturalisme, que condueix a un desenvolupament separat de cada grup i a la conservaci de les cultures existents, el dileg intercultural parteix del reconeixement de les diferncies culturals i ha de facilitar els mecanismes perqu els aspectes culturals diferenciats canvin tant en la poblaci autctona com en la immigrada i amb el temps en sorgeixin altres de nous; s a dir, es tracta de facilitar una interrelaci que enriqueixi totes les parts i que acabi conduint al mestissatge cultural.
9 10
RODRGUEZ, D. (op. cit.), pg. 17-20. CALVO BUEZAS, T. Inmigracin, racismo y multiculturalidad. Gangrena de la sociedad o enriquecimiento mutuo? 1r Congrs Internacional sobre Multiculturalitat i Ciutadania. Lleida, Institut dEstudis Ilerdencs, 2003, pg. 107-114. PAJARES, M. La inmigracin en Espaa. Barcelona, Icaria, 1999, pg. 71-82, 131-135.
11
44
IMPACTE
Des duna perspectiva pluralista, la integraci no es pot entendre com una assimilaci que anulli la identitat com a conseqncia de la imposici de la cultura dominant (procs unidireccional), sin que per poder parlar duna veritable integraci, aquesta ha dafectar tant la poblaci immigrada com la societat receptora, i es valora la diversitat cultural com una font de progrs i denriquiment mutu.12 Aix, es considera la integraci social com un procs dinteracci, dadaptaci mtua que es produeix al llarg del temps i que comporta canvis en ambdues parts (la poblaci autctona i la immigrada), ja que resulta impossible que un procs social dinteracci noms es produeixi en un sentit, s a dir que no s possible que la societat dacollida incorpori els nouvinguts sense quedar alhora transformada, a no ser que simposi un model dassimilaci i daculturaci, basat en la negaci del reconeixement dels altres. Tot i aix, tamb cal tenir present que en el procs dimmigraci hi ha una relaci asimtrica, amb una situaci de domini per part de la societat dacollida, que s la que ha de prendre la iniciativa en el procs dintegraci, i tamb ha de garantir i mostrar als immigrants els drets i els deures que els corresponen.13 Carlota Sol14 considera la integraci sociocultural com una uni de la diversitat i no com una uniformitzaci. Per arribar a aquesta uni limmigrant passa per un procs que sinicia en penetrar en lestructura social a travs de lestructura ocupacional (integraci social a travs de la inserci laboral), continua amb lacceptaci voluntria i lliure de les institucions socials i poltiques (participaci com a ciutad de ple dret), per passar a ladopci voluntria dels valors, costums, elements culturals, smbols, etc., de la societat receptora (integraci nacional i cultural). Per arribar a la identificaci amb la cultura i la naci, cal garantir el procs dintegraci sociopoltica. Evidentment, la integraci sociocultural dels immigrants tamb est condicionada per altres factors, com la situaci anterior dorigen, les intencions en el desplaament, la poltica del pas de dest, les condicions administratives i econmiques, ledat darribada, el nivell de formaci, el temps destada en la nova comunitat, la similitud entre els dos grups, lactitud dels immigrants i de la poblaci autctona, de manera que dins dun mateix collectiu dimmigrants no hi ha un nivell homogeni dintegraci. Lassoliment dels drets i especialment dels drets poltics s un factor bsic per a la integraci dels immigrants, fins al punt que es considera que aquests drets no sn una conseqncia sin una condici per a la integraci, ja que suposa lassoliment de la plena ciutadania: ser reconegut com a membre de la comunitat poltica i jurdica. Malgrat que el fet de gaudir de ple dret poltic no garanteix automticament la integraci en altres esferes de la societat (s el cas dels immigrants nacionalitzats que poden continuar patint els mateixos problemes dintegraci social o discriminaci laboral que un immigrant acabat darribar), s que s un component important de la plena integraci.15
12 13
GARRETA, J.; MOLINA, F. La integraci i lexclusi dels nous immigrants. SAMPER L. (coord.) (op. cit.), pg. 108 i s. DE LUCAS, J. Sobre las condiciones de ciudadana en la sociedad multicultural. 1r Congrs Internacional Multiculturalitat i Ciutadania. Lleida, Institut dEstudis Ilerdencs, 2003, pg. 21-25. SOL, C. Integracin sociocultural de los inmigrantes en Catalua. Madrid, CIS, 1981. WAGMAN, D. (op. cit.), pg. 4 i 5.
14 15
45
Michel Oriol16 considera que hi ha principalment dos obstacles que poden reduir la capacitat dintegraci de la societat dacollida: els obstacles econmics i els obstacles culturals. Els obstacles econmics es manifestarien especialment en moments de crisi (quan es considera menys necessria la contribuci de la poblaci immigrada a leconomia del pas), ja que en el discurs dominant la immigraci es considera legtima quan s necessria com a m dobra, per la seva aportaci a lactivitat econmica, per no pot ser una crrega per al sistema econmic.17 La idea de lestat naci porta implcita la noci exclusivista de pertinena i dels drets poltics i econmics dels seus ciutadans, i daqu sen deriva la idea que els estrangers no tenen dret a compartir els recursos ni la riquesa nacionals (especialment quan aquests semblen escassos), que sutilitza per culpar els immigrants dels problemes socioeconmics.18 Daltra banda, es tendeix a culturalitzar el debat sobre la integraci dels immigrants, considerant que la distncia cultural (en la llengua, els costums o la religi) determina el grau dintegraci i de cohesi social, i per tant es poden produir tensions socials a causa dels seus diferents valors i trets culturals, per cal tenir en compte que la distncia cultural tamb depn del grau dobertura o tancament del codi identitari de la societat receptora i de com tracta la diversitat.19 A ms, no cal perdre de vista que la majoria de conflictes que es produeixen entre comunitats diferenciades no sn producte dels seus trets identitaris, sin que es produeixen per desigualtats en les relacions socioeconmiques. s a dir, molts conflictes que es presenten com a tnics, racials, religiosos o interculturals, sn en realitat la conseqncia de situacions dinjustcia o de pobresa.20
16 17
Citat a GARRETA, J.; SAMPER, L. (op. cit.), pg. 109. TORRES, F. La integracin de los inmigrantes y algunos de sus obstculos y fronteras. Seminari Prioridades de una poltica europea de inmigracin. Instituto Internacional de Sociologa Jurdica. Oate, 10-11 maig 2001. [en lnia] http://www.giemic.uclm.es/index.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=1081&Itemid=60. [consulta:17/10/08]. STOLCKE, V. Europa: Nuevas fronteras, nuevas retricas de exclusin. Extranjeros en el paraso. Barcelona, Virus, 1994, pg. 238 i s. TORRES, F. (op. cit.). DELGADO, M. Diversitat i integraci. Barcelona, Empries, 1998, pg. 93-94, 154 i s.
18
19 20
46
IMPACTE
3. La transformaci dAndorra i la immigraci

3.1 Transformaci econmica i demogrfica
A mitjan segle XX Andorra va passar de ser una societat tradicional, amb una economia de subsistncia basada en la ramaderia i en lagricultura, a ser una societat moderna que va experimentar un gran creixement econmic basat en activitats de serveis.21 La transformaci econmica i demogrfica dAndorra est determinada per la seva situaci de pas fronterer22 (per la seva localitzaci geogrfica i per la seva condici destat independent), una condici que li confereix una posici estratgica i ha propiciat una evoluci molt diferent a la daltres poblacions del Pirineu. Durant el perode de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial, Andorra desenvolupa un paper important com a punt de distribuci de mercaderies entre Frana i Espanya (tamb de contraban) en un moment en qu aquests pasos tenen carncies i restriccions diferents. Aquesta situaci comporta ingressos complementaris als de lactivitat agrcola i ramadera que fins en aquell moment havia estat el principal mitj de vida, i facilita la formaci del capital que va fer possible el desenvolupament i el canvi dorientaci econmica dAndorra en les dcades posteriors. Lactivitat comercial es veu afavorida pel diferencial de preus (grcies a les exempcions aranzelries i la baixa fiscalitat) i per laugment progressiu de la capacitat adquisitiva de la poblaci dels pasos vens, que pot trobar a Andorra productes que no es troben al seu pas o que sn molt cars. Aquest creixement econmic, vinculat a lactivitat comercial i turstica, genera un gran creixement immigratori per la necessitat de m dobra i de noves infraestructures i serveis, i tot plegat comporta una forta expansi urbanstica i de lactivitat constructora. Parallelament es desenvolupa lactivitat financera que tamb passa a ser un dels pilars bsics de leconomia andorrana. Aix, arran de la transformaci de lestructura productiva, Andorra esdev un focus dimmigraci, i deixa enrere una etapa de regressi demogrfica a principis del segle XX.23 Tot i que Andorra ja havia rebut immigrants a principis dels anys trenta amb motiu de les obres de construcci de la central hidroelctrica i de carreteres per part de lempresa FHASA (Forces Hidroelctriques dAndorra, SA), i tamb durant els anys quaranta amb
21 22 23
LLUELLES, M. J. La transformaci econmica dAndorra, Barcelona, LAven, 1991. COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. Andorra un pas de frontera. Barcelona, Editorial Alta Fulla, 1997, pg. 39-47. La poblaci va disminuir un 23% en trenta anys, ja que va passar de 5.231 habitants lany 1900 a uns 4.042 lany 1930, segons les dades de lOficina dEstadstica del Bisbat recollides a ADELLACH, B.; GANYET, R. Estadstiques de les Valls dAndorra. Andorra, Consell General de les Valls dAndorra, 1977, pg. 91.
47
larribada de refugiats a causa de les guerres als pasos vens,24 s a finals dels anys cinquanta i sobretot a partir de la dcada dels seixanta quan es registra un gran flux immigratori lligat al creixement de leconomia andorrana (immigraci laboral atreta per la demanda de m dobra). Aquesta arribada massiva dimmigrants es tradueix en un gran creixement de la poblaci dAndorra (que passa de 8.392 habitants lany 1960 a 26.558 lany 1975, 54.507 el 1990 i 83.137 lany 2007) i modifica en pocs anys la seva composici, fins al punt que la proporci destrangers (majoritriament dorigen espanyol) supera mpliament la poblaci nacional. Si fins a la primera meitat del segle XX el nombre dandorrans supera el nombre destrangers, a finals dels anys cinquanta aquesta relaci sinverteix, i des daleshores el nombre destrangers supera el dandorrans (lany 1963 hi ha un 33,3% de poblaci de nacionalitat andorrana, un 62,2% despanyols, un 3,6% de francesos i un 0,9% daltres nacionalitats),25 situaci que est relacionada amb laplicaci duna poltica restrictiva per accedir a la nacionalitat andorrana. Durant els anys setanta i vuitanta la poblaci de nacionalitat espanyola continua augmentant i s la ms nombrosa (prcticament el doble de landorrana), tot i que el seu pes relatiu va disminuint al mateix temps que augmenta la proporci de francesos i daltres nacionalitats. Cal destacar que el collectiu de nacionalitat portuguesa s el grup que augmenta ms durant els anys vuitanta i noranta, fins a superar el nombre de francesos i convertir-se en el segon grup de residents estrangers darrere dels espanyols. A mitjan anys noranta es registra un augment de la proporci de poblaci amb nacionalitat andorrana, que des de lany 2005 supera la de nacionalitat espanyola. Aquest canvi de tendncia sexplica en part per laplicaci de la nova legislaci en matria de nacionalitat,26 que facilita la nacionalitzaci duna part de la poblaci estrangera (molts dells espanyols), i en part per la disminuci de lentrada dimmigrants. Entre la poblaci immigrada hi ha perfils diferents pel que fa a lorigen, el nivell de qualificaci, els motius pels quals han vingut a Andorra, la situaci socioeconmica i les expectatives. Alguns immigrants van arribar a Andorra atrets per la possibilitat de fundar un negoci, sobretot als anys cinquanta i seixanta en un moment de gran expansi econmica (principalment catalans); altres han vingut a treballar com a assalariats buscant millors oportunitats que al seu pas dorigen, que en alguns casos suposa un procs de mobilitat social ascendent, ja sigui per a ells ja sigui per als seus fills. Hi ha immigrants que shan establert de manera definitiva al pas i alguns participen activament en la vida social, per tamb hi ha immigrants que arriben a Andorra per motius laborals o econmics amb un projecte de curta durada (amb la intenci de tornar aviat al pas dorigen), i aix, juntament amb el fet que en molts casos ocupen els estrats inferiors en lescala laboral, que viuen en condicions ms precries o que vnen de ms lluny, es tradueix en general en
24
LLUELLES, M. J. El procs de canvi i la creaci de serveis: 1900-1970. LLUELLES, M. J. (coord.) El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Lleida, Pags editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis, 2004, pg. 61 i 103. ADELLACH, B.; GANYET, R. (op. cit.), pg. 96. Llei qualificada de la nacionalitat, del 3 de setembre de 1993, i Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 doctubre de 1995.
25 26
48
IMPACTE
Taula 1. Poblaci registrada per nacionalitats

Any 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Andorrans 6.476 6.906 7.082 7.271 7.290 7.789 7.952 8.414 8.627 9.228 9.601 10.395 10.881 11.571 11.860 12.445 13.019 13.654 14.277 22.743 23.697 24.654 25.467 26.506 27.465 28.251 29.535 30.441 Espanyols 20.378 22.025 23.423 24.095 24.443 24.930 25.880 26.374 26.734 25.869 27.066 28.028 28.556 30.043 29.329 28.778 28.656 28.521 28.229 27.588 26.750 26.251 26.071 27.680 28.728 28.073 27.638 27.476 Francesos 2.474 2.416 2.510 2.723 2.938 3.120 3.492 3.735 3.932 3.979 4.130 4.395 4.662 4.900 4.658 4.299 4.352 4.423 4.420 4.384 4.283 4.270 4.336 4.718 5.095 5.078 5.104 5.200 Portuguesos 1.092 1.304 1.425 1.465 1.519 1.731 1.944 2.262 2.480 2.468 3.951 6.075 6.853 7.368 7.035 6.885 6.886 6.981 7.024 6.894 6.748 6.708 6.729 8.311 9.980 11.294 12.789 13.519 Nats a Andorra 3.316 3.381 3.613 3.948 4.211 4.507 4.969 2.023 5.376 5.747 6.015 6.255 6.563 6.948 7.157 7.208 7.312 7.447 7.589 ---------Altres 1.724 1.776 1.887 2.125 2.266 2.519 2.739 6.125 3.379 3.535 3.744 3.900 4.084 4.397 4.272 4.244 4.254 4.280 4.338 4.362 4.366 4.451 4.556 5.105 5.607 5.853 6.156 6.501 Total 35.460 37.808 39.940 41.627 42.667 44.596 46.976 48.933 50.528 50.826 54.507 59.048 61.599 65.227 64.311 63.859 64.479 65.306 65.877 65.971 65.844 66.334 67.159 72.320 76.875 78.549 81.222 83.137
Font: Ministeri de Justcia i Interior: Estadstiques de poblaci. Nota: El Decret de Nacionalitat del 24 de desembre de 1974 va suspendre ladquisici de la nacionalitat als nascuts a Andorra de pares estrangers fins a la Llei qualificada de nacionalitat del 1993, quan aquest collectiu va poder optar de nou a la nacionalitat andorrana. A efectes estadstics, aquestes persones es van classificar com a nats a Andorra fins lany 1998, posteriorment es van agrupar amb els andorrans. Entre lany 1998 i el 2002 les estadstiques no van recollir laugment de la poblaci ja que les persones amb una autoritzaci de treball provisional no estaven inscrites al cens.
49
una implicaci menor en la vida social andorrana, i tot plegat dificulta la formaci del sentit de comunitat.27 Tamb hi ha un altre tipus dimmigraci temporal que no est reflectida en les dades de poblaci, atreta per la necessitat puntual de cobrir la demanda de feines estacionals (sobretot a lhivern per activitats relacionades amb lesqu) i que presenta unes caracterstiques diferenciades. Sn majoritriament joves procedents de Sud-amrica (principalment Argentina i Xile), que tenen contractes temporals limitats per a les activitats de temporada dhivern en les estacions desqu. Tot i que les autoritzacions de treball temporal noms permeten viure i treballar al pas mentre sn vigents,28 una part daquests treballadors es queden al pas de manera illegal fins que poden regularitzar la seva situaci.29
3.2 Canvis en la societat andorrana

La transformaci de lestructura productiva i demogrfica dAndorra ha anat acompanyada de la modificaci de les institucions poltiques i de canvis en diversos mbits de la vida social. Aquests canvis formen part del procs de modernitzaci que sha produt de manera similar als pasos del nostre entorn, si b en el cas dAndorra de forma molt accelerada i amb algunes especificitats relacionades amb la seva estructura econmica i amb una proporci elevada dimmigrants en el conjunt de la poblaci. El procs de modernitzaci es relaciona amb els canvis tecnolgics que condueixen al procs dindustrialitzaci i al creixement econmic, i que comporta una srie de transformacions estructurals en el conjunt de la societat (urbanitzaci, especialitzaci ocupacional, augment del nivell destudis, burocratitzaci, desenvolupament dels mitjans de transport i les comunicacions, etc.), relacionades amb transformacions poltiques i culturals. La modernitzaci es caracteritza per prioritzar la racionalitat instrumental (adaptaci dels mitjans als fins desitjats), i aquest fet es manifesta en els processos dindividualitzaci (que suposa el reconeixement dels drets i lautonomia de lindividu com a unitat de la vida social, en lloc de la relaci a travs dels grups), i de secularitzaci (les institucions religioses deixen de ser referents de la societat i la religi es considera una dimensi de lmbit privat). A Andorra a partir de la segona meitat del segle XX, arran de la transformaci econmica, shan produt canvis importants en la composici, lestructura i les funcions de la casa
27 28
COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 64-66. Larticle 27 de la Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig del 2002, especifica que la durada de lautoritzaci dimmigraci temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits i comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econmic concret. Lautoritzaci dimmigraci temporal t carcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigncia, no pot sollicitarne ni obtenir-ne una altra fins que hagin transcorregut com a mnim cinc mesos des de la data de venciment de lautoritzaci anterior. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R.: Anlisi de la situaci laboral a Andorra. Institut d'Estudis Andorrans, 2003, pg. 160-167.
29
50
IMPACTE
dins el sistema dorganitzaci de la societat (encara que es mant com a valor simblic de la identitat personal i social), i tamb hi ha hagut canvis en lmbit de la interacci social (amb la disminuci de la participaci venal i de la vida comunitria), que han donat pas a noves formes dorganitzaci poltica i social.30 La renda i el nivell de vida han augmentat de forma espectacular, al mateix temps que sha incrementat el nivell destudis de la poblaci. Tamb ha canviat radicalment lestil de vida, lorganitzaci del treball i la famlia. Andorra es caracteritza per una intensa activitat laboral, amb situacions de pluriocupaci (moltes famlies andorranes viuen dingressos de diverses ocupacions), una alta taxa docupaci (en les famlies assalariades tots els membres han de treballar per fer possible un nivell de vida elevat, fet que suposa una alta participaci de les dones en el mercat de treball) i una dilatada jornada laboral (sobretot en els sectors del comer i de lhoteleria, que tenen horaris molt extensos i una activitat ms important els caps de setmana, dies festius o poca de vacances).31 Aquesta participaci intensiva en el mercat laboral es tradueix en dificultats per compaginar la feina amb la vida familiar i el temps personal o de lleure, agreujades en el cas dels immigrants per la manca de xarxes familiars de suport.32
[] fue difcil acostumbrarse a este pas porque para m es como si estuviera en una crcel, porque en Portugal es totalmente distinto de aqu, porque all hay ms libertade, porque slo trabajaba de cinco de la tarde a una de la maana, en una empresa de coches y tena todo el da libre para m, para quedarme con el nio. No precisaba de guardera, estaba siempre con l, a las cuatro de la tarde me marchaba a trabajar. Despus mi madre se quedaba con l hasta que mi marido llegaba del trabajo. Aqu en Andorra cambi todo totalmente, porque mi vida consiste en trabajocasa, casatrabajo, empiezo a las nueve de la maana, me marcho a las tres y media de la tarde para comer, y vuelvo al trabajo a las seis y salgo a las nueve de la noche. Hago un da de fiesta, slo el lunes, y as trabajo todos los das. No tengo tiempo para estar con el nio, ni con mi marido, no tengo tiempo alguno para la familia Todo el comercio tendra que estar obligado a cerrar los domingos, para tener un da en familia [] no tengo convivencia alguna con mi hijo. Mi hijo, un nio pequeo, muchas veces me ha dicho: mam, por qu en Portugal tenas ms tiempo para m y aqu nunca tienes? All siempre estabas conmigo y aqu siempre estas trabajando, para qu trabajas tanto? Yo le contesto: para tener que comer y tener algo en el futuro (Dona portuguesa de 32 anys, treballadora en un comer, amb tres anys de residncia a Andorra)33
30 31 32
COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 81-95. COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 116-119. SEZ, L. et al. Estudi sociolgic sobre la infncia i la conciliaci de la vida personal, familiar i laboral a Andorra. Lleida, Pags editors, 2006, pg. 22-27, 85-92. SALAS, Diana (2008): Entrevista extreta del treball Investigaci realitzat per a lassignatura Tcnicas de Investigacin Social de la carrera de sociologia de la UNED.
33
51
4. Segmentaci de la societat andorrana

La societat andorrana sestructura al voltant dunes divisions que sinterrelacionen i se superposen. Aix, es pot parlar duna divisi de naturalesa juridicopoltica, que divideix la societat entre les persones que tenen la nacionalitat andorrana i els estrangers residents al pas, i que defineix el conjunt de drets i deures de cada collectiu (drets poltics i econmics); duna divisi socioeconmica (segmentaci laboral) relacionada amb la situaci en lestructura social; i duna divisi lingisticocultural.34
4.1 Segmentaci juridicopoltica

A part dels drets poltics que corresponen als andorrans segons els articles 24, 25 i 26 de la Constituci (dret de sufragi, exercici de crrecs institucionals, etc.), tamb hi ha una srie de restriccions per als estrangers en els drets econmics, en lexercici de professions liberals i en laccs a llocs de treball del sector pblic, si b aquestes restriccions shan redut per als residents espanyols, francesos i portuguesos, en aplicaci duns convenis especials amb aquests pasos: Els andorrans i les persones fsiques estrangeres amb ms de vint anys de residncia a Andorra poden adquirir tota mena dimmobles, per els estrangers amb menys de 20 anys de residncia necessiten una autoritzaci administrativa, limitada a una autoritzaci per unitat familiar. En el cas de terrenys o parcelles en qu shagi construt un habitatge unifamiliar, no poden excedir els 1.000 metres quadrats. Per exercir qualsevol activitat comercial o industrial a Andorra s indispensable i obligatria lautoritzaci del Govern. Mentre que per als andorrans no hi ha cap limitaci, els estrangers residents a les Valls que formen un sol foc o famlia, solament podran gaudir de la pertinent autoritzaci dun sol establiment comercial.35 Per participar amb el capital en societats mercantils36 i per exercir crrecs que comportin atribuci general de facultats de representaci de la societat (president, conseller delegat, administrador nic), els estrangers han dhaver residit durant vint anys a Andorra.37 A partir de lany 2003, dacord amb els convenis establerts entre el Principat
34 35 36
Seguint les lnies de divisi o fronteres internes com es defineixen a COMAS, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 59-60. Decret del Consell General del dia 29 de juliol de 1981. Fins a lentrada en vigor de la Llei 2/2008, del 8 dabril, dinversions estrangeres al Principat dAndorra, dos terceres parts del capital social duna societat havia de ser andorr. Amb aquesta nova Llei la inversi estrangera samplia al 49,9% del capital social per a les activitats econmiques amb ms pes a Andorra i poden superar el 50% en determinats sectors, amb lautoritzaci prvia del Govern. Segons el Reglament de societats mercantils, aprovat pel Consell General el 19 de maig de 1983.
37
52
IMPACTE
dAndorra, Espanya i Frana,38 els nacionals espanyols i francesos que poden justificar, de conformitat amb la legislaci andorrana, una residncia efectiva i ininterrompuda a Andorra dun perode mnim de deu anys, poden, en les mateixes condicions que els nacionals andorrans, exercir qualsevol activitat professional no assalariada que no sigui una professi lliberal, fer aportacions de capital a les societats mercantils andorranes i exercir crrecs dadministraci o de representaci daquestes societats. Des de lany 2008, a partir de laprovaci del Conveni entre Andorra i Portugal, tamb sha redut a deu anys el temps de residncia exigit als nacionals portuguesos per accedir a aquests drets.39 Es reserva als nacionals andorrans laccs als llocs de treball del sector pblic que comportin atribucions que impliquin lexercici de la sobirania o la participaci directa o indirecta en lexercici de les prerrogatives de potestat pblica de lEstat o de les altres corporacions pbliques. Tamb es pot reservar laccs a llocs de treball del sector pblic als andorrans en primera convocatria, si b aquesta convocatria sobre als espanyols, francesos i portuguesos que exerceixen una activitat en el sector pblic andorr; si no sha cobert el lloc de treball en primera convocatria, tots els nacionals espanyols, francesos i portuguesos es poden presentar en la segona convocatria en igualtat de condicions amb els andorrans. Per a lexercici de professions liberals, a ms dels requisits de titulaci (ttol oficial andorr o reconegut al Principal dAndorra exigit per a lexercici de la professi), cal tenir la nacionalitat andorrana o acreditar un perode mnim de 20 anys de residncia efectiva i ininterrompuda al Principat dAndorra, llevat dels casos en qu els tractats internacionals estableixin un termini inferior.40 Malgrat aquestes limitacions en ladquisici de bns immobles, per fundar negocis i exercir determinades activitats, alguns estrangers han pogut accedir-hi mitjanant la figura del prestanoms (andorrans o estrangers que han assolit aquests drets i cedeixen el seu nom per legalitzar la situaci, a travs dun contracte privat fiduciari amb el propietari real, normalment a canvi duna remuneraci econmica o alguna compensaci), tot i que aquesta prctica no est permesa.
38
Proposta de ratificaci dels Convenis entre el Principat d'Andorra, el Regne d'Espanya i la Repblica Francesa relatius a l'entrada, la circulaci, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals i a la circulaci i el sojorn al Principat d'Andorra dels nacionals d'estats tercers, del 14-6-2001. Conveni entre el Principat d'Andorra i la Repblica Portuguesa relatiu a l'entrada, la circulaci, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals, del 18-10- 2007. Llei 6/2008, del 15 de maig, dexercici de professions liberals i de collegis i associacions professionals.
39
40
53
4.2 Segmentaci laboral (socioeconmica)

Des duna perspectiva estructural es considera que la clau per entendre la realitat de la immigraci (larribada dun gran nombre dimmigrants, els problemes dintegraci i moltes de les concepcions socials i de les poltiques institucionals) s la qesti de la seva participaci en el mercat de treball. La demanda de m dobra (en general, de m dobra barata) fa necessria larribada dimmigrants. La pressi per abaratir el cost de la m dobra en el mercat global fa que, quan s possible, sexporti la producci a pasos on aquest cost s molt inferior (deslocalitzaci), i en el cas de treballs que no poden ser exportats (agricultura, construcci, hoteleria, treball domstic, etc.), la pressi s abaratir el cost important la m dobra dels pasos de lanomenat Tercer Mn, ats que els ciutadans de les societats riques del nord cada cop tenen menys necessitat de treballar en feines ms dures i ms mal remunerades.41 Aix, en molts llocs, els immigrants sn els que treballen majoritriament en aquests sectors. En aquest context, les oportunitats laborals dels immigrants estan determinades per lEstat, que amb la poltica migratria limita laccs dels immigrants a determinats llocs dins del mercat de treball (marc institucional de la discriminaci).42 Aquest control no permet als treballadors situar-se lliurement en el mercat de treball, ja que sn seleccionats segons criteris dtnia o nacionalitat i no segons la seva capacitat, de manera que, encara que tinguin una formaci qualificada, es reserva per als immigrants els llocs de treball que la poblaci autctona rebutja per ser ms durs i amb pitjors condicions (procs detnoestratificaci del mercat laboral). Dalta banda, laugment del nivell educatiu de la poblaci autctona, la protecci econmica que ofereix la famlia i el desenvolupament de lestat de benestar, sn factors que permeten una llibertat ms gran delecci dels treballadors autctons a lhora de triar una feina, de manera que augmenta el nivell dacceptabilitat; per contra, els immigrants accepten pitjors condicions de treball, un fet que suposa un augment de la flexibilitat i permet reduir costos a les empreses. Segons la teoria de la segmentaci o dualitzaci del mercat de treball, en les economies avanades es genera una demanda continuada de treballadors disposats a realitzar treballs mal pagats i desprestigiats (segment secundari), que sn ocupats pels immigrants, mentre que els llocs de treball del segment primari (llocs de treball amb millors condicions, millor retribuci i ms prestigi) els ocupen majoritriament els nacionals.43 A Andorra, la distribuci dels assalariats en els sectors dactivitat indica una segmentaci laboral per raons dorigen. Aix, destaca una proporci ms gran de treballadors originaris
41 42
WAGMAN, D. (op. cit.), pg. 7-8. SOL, C.; PARELLA, S. La insercin de los inmigrantes en el mercado de trabajo. El caso espaol. SOL, C. (coord.) El impacto de la inmigracin en la economa y en la sociedad receptora. Barcelona, Anthropos, 2001, pg. 29-32, 43-49. GONZLEZ, A. Efectos macroeconmicos de la inmigracin. Impacto sobre el empleo y los salarios de los nativos. Papers: Revista de Sociologia. Nm. 66, 2002, pg. 133-153. Universitat Autnoma de Barcelona.
43
54
IMPACTE
dAndorra que estan ocupats en el sector de lAdministraci pblica, mentre que els treballadors procedents dEspanya i Frana estan ocupats amb ms freqncia en el comer, i els de Portugal en la construcci. Una part important dels assalariats procedeixen de Frana; els de Portugal i del grup daltres orgens tamb treballen en lhoteleria, i aquests darrers tamb destaquen en les activitats socials i els serveis personals.44 Aquesta segmentaci t lorigen en lespecialitzaci de certs grups nacionals en determinats sectors o feines (en alguns sectors sobserven fortes concentracions dassalariats originaris duna mateixa provncia), fet que sexplica per factors com el nivell de qualificaci de la m dobra procedent de cada lloc, les especialitzacions productives de cada zona geogrfica, el nivell de desenvolupament i lestructura ocupacional de cada zona, aix com les formes de reclutament dels treballadors (reclutament en el lloc de procedncia, contractaci mitjanant les relacions familiars, de venatge, etc.),45 elements que determinen lexistncia duns canals fora estructurats dels fluxos migratoris. La immigraci dels anys 80 i 90 procedent de Portugal va proveir el mercat laboral andorr de molts treballadors en sectors com la construcci, lhoteleria i el comer, que necessitaven molta m dobra poc qualificada. Aquesta immigraci, com la dAndalusia i Galcia als anys 60 i 70, es va concentrar en aquests sectors, si b amb el temps ha anat ampliant la seva activitat en altres sectors. En les darreres dcades tamb han arribat treballadors de diversos orgens que es troben ocupats sobretot en els sectors relacionats amb el turisme (comer, hoteleria i serveis personals). Evidentment, el lloc dorigen o la nacionalitat no sn els nics factors que expliquen la situaci dels treballadors en el mercat laboral, sin que tamb hi intervenen altres factors, com el nivell de formaci o el temps de residncia, i tamb altres caracterstiques adscriptives (sexe, edat). s a dir, la situaci de cada grup nacional dins de lestructura ocupacional varia segons les seves caracterstiques, les condicions en qu van arribar a Andorra, el temps que fa que hi viuen, etc., uns elements que poden afavorir una mobilitat laboral i social ascendent.
44
Les dades de poblaci assalariada es donen pel lloc dorigen dels treballadors, mentre que les dades del cens de la poblaci es presenten per nacionalitat. Cal tenir en compte que les dades de la CASS corresponen a la poblaci assalariada i que no registren tots els treballadors per compte propi o empresaris (ja que fins ara no tenen lobligaci destar afiliats a la CASS), i en canvi s que inclouen els assegurats voluntaris sense activitat i tamb els treballadors fronterers i treballadors temporals que no consten en el cens de poblaci. Tot i aquestes limitacions, levoluci de les dades de la poblaci assalariada aporta una informaci molt interessant per analitzar la participaci en el mercat laboral dels immigrants i de la poblaci dAndorra en general. ESTIVILL, J. La immigraci a Andorra. Andorra, Departament de Poblaci del Consell General, 1979, pg. 28-29.
45
55
Taula 2. Assalariats per sector i lloc dorigen (mitjana anual), any 2007
Sector dactivitat Agricultura, ramaderia, caa i silvicultura Indstries manufactureres Producci i distribuci denergia elctrica, gas i aigua Construcci Comer i reparaci de vehicles de motor Hoteleria Transport i comunicacions Sistema financer Activitats immobiliries i serveis empresarials Administraci pblica i seguretat social Educaci Activitats sanitries i veterinries, serveis socials Altres activitats socials i serveis personals Personal domstic autnom Organismes extraterritorials Treball domstic a la comunitat Declarant voluntari sense activitat Total
Font: Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Andorra 15 212 69 639 1.327 221 286 479 754 2.229 117 259 334 41 1 5 0 6.988
Espanya 56 865 78 2.156 5.320 1.890 675 992 2.046 1.775 445 930 1.055 406 1 101 4 18.795
Frana 6 75 6 173 982 491 78 49 219 178 23 52 127 41 2 5 0 2.507
Portugal 57 452 3 3.311 2.412 1.675 151 39 754 131 33 89 224 659 3 80 5 10.078
Altres 13 126 3 403 1.275 1.246 110 50 442 139 52 101 701 187 2 10 7 4.866
Total 147 1.730 159 6.682 11.316 5.523 1.300 1.609 4.215 4.452 670 1.431 2.441 1.334 9 201 16 43.234
Per tamb cal tenir en compte lefecte de la legislaci sobre lestructura ocupacional, que condiciona un accs desigual als llocs de treball en funci de la nacionalitat dels treballadors. Duna banda hi ha limitacions en laccs a certes activitats per als estrangers (en lAdministraci pblica i en les professions liberals), i daltra banda en les quotes dimmigraci sestableixen els permisos en determinats tipus de feina segons la nacionalitat dels immigrants. Aix, mentre la majoria dautoritzacions prorrogables shan destinat a nacionals de la UE (especialment espanyols i francesos), les autoritzacions prorrogables per als treballadors de pasos de fora de la UE shan limitat a treballs relacionats amb lassistncia domstica o treballs molt qualificats, i shan obert les quotes dautoritzacions a treballadors de qualsevol nacionalitat (principalment sud-americans), per noms per a la temporada dhivern i per a feines relacionades amb lesqu. 56
IMPACTE
4.3 Segmentaci lingstica i cultural

El domini de la llengua del pas dacollida es considera una de les estratgies fonamentals (juntament amb latorgament de la nacionalitat) per a la integraci social dels immigrants.46 A Andorra, on el catal s la llengua oficial, en la prova dintegraci per a les persones que volen adquirir la nacionalitat andorrana es requereix el coneixement i la comprensi del catal, tot i que no han de passar aquesta prova les persones que es consideren integrades a la societat andorrana per haver efectuat lescolaritzaci obligatria al Principat, i les que acreditin disposar dun diploma que atesti que han assolit el nivell A de catal i el nivell mitj de coneixements dhistria i institucions andorranes.47 Tamb s necessari el coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de treball en lAdministraci pblica, i en la resta de treballs datenci al pblic des de lany 2002.48 La gran presncia de persones dorgens i llenges diferents (especialment castellanoparlants) entre la poblaci dAndorra va portar a promoure el coneixement de la llengua oficial i de la histria dAndorra com a mitj dintegraci. Lany 1972 es va posar en marxa el programa dandorranitzaci de lensenyament (Programa de Formaci Andorrana), destinat a preservar la identitat i les peculiaritats del pas en els sistemes educatius espanyol i francs.49 Lany 1982 es va posar en marxa el sistema educatiu andorr, amb uns plans destudis especfics i atenent la realitat lingstica andorrana. En el prembul de la Llei de lEscola Andorrana, del 2 de maig de 1989, sexpressen aquestes prioritats:
El sentiment de la identitat nacional, de la ciutadania, s profund i complex, i no es presta a reduccions simplificadores. Per, com tot sentiment, tan sols adquireix solidesa quan troba suport en racionalitzacions culturals, al servei duna visi compartida del futur de la collectivitat. En tot pas, la cultura nacional est formada per un conjunt delements complexos i variats: essencialment lingstics, histrics, religiosos, geogrfics i tics.
Les dades sobre els coneixements i els usos lingstics mostren que entre la poblaci dAndorra hi ha un bon nivell de coneixement del catal per una utilitzaci ms limitada. Aix, segons un estudi realitzat lany 2004,50 el nivell de comprensi del catal de la poblaci dAndorra s de 8,4 de mitjana en una escala entre 0 (gens) i 10 (perfectament), de 8,0 en la lectura, i de 7,2 en la parla, mentre que el nivell ms baix correspon a lescriptura amb una mitjana de 5,7; el castell presenta uns nivells de coneixement ms elevats, amb una mitjana per sobre de 9 en els diferents mbits, excepte en el cas de lescriptura (8,5); el francs ocupa el tercer lloc amb uns nivells de coneixement entre
46 47 48 49
RUIZ
DE
OLABUNAGA, J. I. Inmigrantes. Madrid, Acento, 2000, pg. 57-58.
Reglament per a l'apreciaci de la suficient integraci a Andorra, del 3 de maig de 1996. Disposici transitria segona de la Llei d'ordenaci de l's de la llengua oficial, del 16 de desembre de 1999. BASTIDA, R. Els sistemes educatius a Andorra. Estudi sobre la joventut al Principat dAndorra. Andorra, Critas Andorrana, 2001, pg.4. SERVEI DE POLTICA LINGSTICA, Coneixements i usos lingstics de la poblaci dAndorra. Situaci actual i evoluci (1995-2004). Govern dAndorra, Ministeri dAfers Exteriors, Cultura i Cooperaci, 2005.
50
57
un 4,2 de mitjana en lescriptura i un 5,6 en la comprensi. Pel que fa als usos lingstics destaca que el castell ha passat a ser la llengua ms parlada a casa (un 39,4% utilitza ms el castell davant el 31,1% que utilitza ms el catal) i amb els amics (un 41,6% utilitza ms el castell davant el 34,0% que utilitza ms el catal). A la feina, en les relacions internes (amb companys de feina, caps, subordinats, etc.) sobserva que el castell (42,4%) s ms utilitzat en les relacions internes que el catal (37,9%), mentre que en les relacions externes (amb clients i provedors) el catal continua sent la llengua predominant (el 45,9% utilitzen ms el catal, davant del 33,2% que utilitza ms el castell). Amb lAdministraci pblica el catal s la llengua ms utilitzada (69,1%). Finalment, amb relaci als usos lingstics en altres contextos es poden distingir situacions en qu sutilitza el catal en ms proporci que la resta de llenges (en les visites a bancs, companyies dassegurances o gestories i visites al metge o al dentista), situacions intermdies on la prctica ms habitual s el bilingisme de catal i castell (en restaurants, botigues i perruqueries), i situacions en qu predomina ls del castell (en el taxi o lautobs, els bars, pubs o discoteques i els grans magatzems). En el mateix estudi es destaca que una gran part de la poblaci considera que encara queda molt per fer per afavorir ls del catal a Andorra (71,2%), i que la majoria tamb est dacord amb la idea que des del punt de vista professional s ms important dominar el catal que el castell (70,5%), o que langls o el francs (67,8%). Tamb predomina lopini que s fcil trobar feina a Andorra tot i no saber catal (61,0%) i que lAdministraci pblica ja fa prou per la difusi del catal a Andorra (58,9%). En canvi, hi ha una divisi dopinions sobre si el catal resulta imprescindible o no per integrar-se al pas (50%), sobre si els empresaris haurien dobligar els treballadors a parlar catal (un 49,7% pensa que s i un 50,3% no ho creu), i sobre si caldria acreditar coneixements de catal per obtenir la renovaci del perms de treball (el 46,8% creu que caldria pel 53,2% que creu que no s necessari). El coneixement de la llengua nacional sha considerat com un factor important per a la integraci dels immigrants en la societat receptora. El fet que el coneixement del catal entre la poblaci dAndorra sigui prou bo pel que fa a la comunicaci oral (tot i que aquest coneixement est relacionat amb la nacionalitat o el lloc dorigen i amb el temps de residncia) pot suposar un element a favor de la integraci. Per tamb hi ha la percepci que cal afavorir ls el catal, ja que la seva utilitzaci s inferior en molts mbits, on predomina el castell o el bilingisme. En alguns casos la poblaci immigrant adopta el castell com a llengua alternativa a la seva llengua materna (per exemple, els francesos i els portuguesos tenen un indicador ds del castell ms elevat que el del catal), fet que es pot entendre no com una manca dintegraci, sin com una estratgia dintegraci a lAndorra actual heterognia i plural, creada pel gran creixement econmic i migratori de les ltimes dcades. Evidentment la societat de lAndorra actual s molt diferent de lAndorra de principis del segle passat (una societat ms homognia, en qu la majoria de la poblaci era andorrana i de llengua catalana), i per tant, la integraci de les persones immigrades no es fa sobre aquesta societat que ja no existeix. En aquest context, lexigncia del coneixement del catal en el mercat de treball s diferent segons el segment laboral. Duna banda, es considera fcil trobar feina a Andorra tot 58
IMPACTE
i no saber catal, com a conseqncia de la manca de m dobra (en aquest cas es tractaria principalment de treballs de menys qualificaci, en lanomenat segment secundari). Daltra banda, tamb es constata que en lmbit professional s ms important dominar el catal que el castell o que altres llenges (com langls o el francs), i de fet el catal s imprescindible per accedir a determinats llocs de treball com lAdministraci pblica i altres ocupacions qualificades del segment primari (com ara les professions liberals).
4.4 Factors de divisi en la poblaci

Relacionant aquests tres eixos de divisi descrits (el laboral, el juridicopoltic i el lingstic i cultural) es poden establir a grans trets algunes caracterstiques dels grups existents dins la societat andorrana.51 Els andorrans, tot i que no sn un grup homogeni, tenen en com una srie de privilegis derivats de la nacionalitat: participaci poltica, i avantatges en laccs als recursos i al treball. Es poden diferenciar els andorrans de soca (les persones que han nascut al pas i tenen avantpassats andorrans), que sn un grup minoritari que en general han obtingut ms avantatges econmics i poltics de la transformaci dAndorra, i els andorrans de primera generaci (fills de persones dorigen estranger o altres persones que han adquirit la nacionalitat andorrana), que sn un grup ms nombrs per amb menys prestigi i, en general, menys ben situats. Tamb hi ha els nats a Andorra (persones nascudes a Andorra, de pares estrangers, per que encara no tenen la nacionalitat andorrana), que passen a ser andorrans de primera generaci quan adquireixen la nacionalitat andorrana. Els espanyols sn el grup dimmigrants ms nombrs i ms antic. En general els catalans estan ms ben situats (petits empresaris vinculats al comer i lhoteleria) i comparteixen amb la poblaci andorrana la llengua i la cultura, mentre que entre la resta despanyols hi ha ms proporci dassalariats en el comer, la construcci i lhoteleria, i en general els castellanoparlants estan menys integrats socioculturalment en la societat andorrana (en alguns casos han creat les seves prpies associacions). Els francesos sn tamb un grup antic de residents i se situen sobretot en les capes mitjanes, com a propietaris dhotels, restaurants i comeros. En general gaudeixen de cert prestigi social i duna valoraci elevada en lmbit cultural i lingstic, i es concentren sobretot al Pas de la Casa i a Canillo, factors que afavoreixen un cert tancament lingstic daquest collectiu. Els portuguesos constitueixen un grup dimmigrants relativament recent i en general amb menys qualificaci, de manera que ocupen una posici ms baixa en lescala sociolaboral (sobretot treballen com a personal no qualificat en la construcci i els serveis).
51
COMAS, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 60-63.
59
Provenen principalment de dues regions del nord de Portugal (Minho i Trs-os-Montes),52 i tant per les condicions de vida com per la llengua formen un grup menys integrat. Entre la resta de poblaci estrangera hi ha collectius molt diversos, entre els quals destaca un nombre important de britnics, que en general tenen una posici social alta (molts sn jubilats), viuen sobretot a la parrquia de la Massana i es relacionen ms entre ells. Entre els altres residents dorigen europeu (sobretot holandesos, alemanys i belgues), tamb hi ha molts jubilats i altres es dediquen al comer. Entre els residents extracomunitaris destaquen els llatinoamericans (que treballen majoritriament en el sector comercial i de serveis), els filipins (que treballen principalment en el servei domstic), els indis (ocupats sobretot en el comer) i els marroquins (en la construcci). Les interaccions ms freqents en aquests grups sn amb persones del mateix origen.
5. Percepci sobre la immigraci

La base de les formes de gesti diferents de la immigraci es troba en les concepcions i les mentalitats. Darrere dels diversos models que adopta cada pas es poden distingir dues concepcions de com es veu i com es gestiona la immigraci i la diversitat:53 En general, als pasos europeus, on la immigraci no ha contribut a la formaci de lestat naci, la immigraci i la diversitat es percep com un problema, un factor que suposa un cost que pot comportar la prdua de drets socials i un risc per a la identitat nacional i cultural. Es mant la concepci de la immigraci com un fenomen conjuntural, i dels immigrants com a treballadors convidats temporalment que han de suposar el mnim cost possible, ja que noms sen valora laportaci com a m dobra. Cada societat es considera ja construda i amb una identitat sociocultural fixa on els immigrants shan dassimilar o en cas contrari queden segregats. En aquest cas predomina la idea de preservaci ms que de canvi i les poltiques sn molt proteccionistes (en alguns casos antiimmigratries). Noms recentment comena a arrelar la idea que la immigraci s un factor de dinamisme i de riquesa fonamental per al desenvolupament dels pasos, i es pren conscincia que no s un fet conjuntural i que cal un enfocament integral i de la interculturalitat per gestionar la immigraci i la diversitat. Als pasos com els Estats Units, Canad i Austrlia, amb una histria i una tradici indubtables en la recepci dimmigrants, on les migracions han produt canvis estructurals en la societat i la cultura, en general aquests canvis shan valorat positivament (no hi ha un rebuig social de la immigraci i la diversitat, i es considera que la societat est
52
SANTOS, M. Quin sabor t un Sumol a 2.200 metres daltitud? Identitat, integraci i xarxes socials dels ciutadans portuguesos a Andorra. Lleida, Pags editors, 2008, pg. 67-70. RODRGUEZ, D. (op. cit.), pg. 30-33.
53
60
IMPACTE
en evoluci contnua grcies a la immigraci). Malgrat que tamb hi ha hagut restriccions a la immigraci i poltiques racistes i xenfobes, la immigraci es veu com una aportaci ms que com una prdua, es considera com una contribuci essencial i com una oportunitat, i en general safavoreix ladquisici de la ciutadania. En el cas de Canad, les poltiques dacollida permeten als immigrants desenvolupar-se i participar plenament en lmbit econmic, poltic, social i cultural; aix, tot i que es mant la identitat tnica o cultural prpia tamb es desenvolupa un sentiment de pertinena compartida o didentificaci nacional. A Andorra, fins als anys cinquanta la immigraci es considera com una qesti dordre pblic i de control policial, i es regula a travs de disposicions sobre la residncia i lactivitat dels estrangers. En la dcada dels setanta sinicia una nova etapa, en la qual es considera necessari el control de la immigraci pels problemes dinfraestructura, cohesi social i didentitat que comporta, per fins als anys vuitanta no sestableix un sistema de quotes per regular el flux dimmigrants. La poltica de quotes t com a objectiu posar un sostre a la immigraci de treballadors sense ofegar el creixement econmic del pas. Aquestes quotes es van anar establint durant els anys vuitanta i noranta en funci de les necessitats conjunturals de les empreses, seguint la llei de loferta i la demanda del mercat laboral, per sense tenir en compte una planificaci a llarg termini dels interessos dAndorra, s a dir, sense la definici duna poltica dimmigraci.54 Amb la Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig del 2002, el Govern fixa les quotes dautoritzacions dimmigraci en funci de les necessitats socials i econmiques del pas, i ho fa privilegiant laccs als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents amb lobjectiu dafavorir la cohesi social; aix, el mercat de treball sobre a nous immigrants noms quan es considera necessari, i satorguen de forma prioritria les autoritzacions dimmigraci als nacionals dEspanya i Frana i dels altres estats membres de la Uni Europea o de lEspai Econmic Europeu.
5.1 La immigraci com a problema

En els estudis sobre la immigraci realitzats als anys setanta i vuitanta shi reflecteix la preocupaci per alguns problemes derivats del gran creixement demogrfic, en relaci amb les infraestructures per atendre les necessitats de la poblaci (habitatges, escoles, hospitals, etc.), i en relaci amb la identitat cultural i la cohesi social, que es veu perillar davant la gran proporci de poblaci estrangera. En un informe de lany 1979 encarregat pel Consell General per estudiar el creixement desordenat del pas,55 es considera que la immigraci constitueix en lactualitat un
54
BAR, L. La poltica dimmigraci a Andorra 1980-1989. Una aproximaci al sistema poltic andorr. Treball dinvestigaci. Universitat Autnoma de Barcelona, Facultat de Cincies Poltiques i de Sociologia, 1992. ESTIVILL, J. (op. cit.), pg. 1-4.
55
61
dels problemes ms greus que es plantegen a Andorra i se cita el discurs de presa de possessi de la Sindicatura (rgan rector del Consell General) daquell any, on es diu que la demografia galopant actual fa perillar lexistncia de la personalitat andorrana, malgrat els lloables esforos dandorranitzaci El creixement demogrfic incideix sobre lurbanstic, i aquest, sobre el demogrfic, quan lelement motor ns la venda dapartaments. En aquest estudi es proposa lestabliment dunes quotes per regular lentrada dimmigrants en funci de les necessitats dels sectors econmics, i tamb lajustament entre la poltica urbanstica i les previsions de poblaci (per cobrir les necessitats de vivenda, escoles, sanitat, etc.). Davant la desproporci tan gran entre poblaci autctona i poblaci forana, que provoca un conjunt de tensions, desajustos i contradiccions que poden sser a la llarga desestabilitzadores de la societat andorrana, tamb es proposa el replantejament de les bases del sistema dels drets poltics dels residents per potenciar la identitat andorrana dels immigrants. En un estudi de lany 1987 encarregat pel cap de Govern sobre la immigraci a Andorra inscrita dins la problemtica de demografia econmica,56 es proposa donar prioritat al manteniment de la cohesi de la naci andorrana, i subordinar lobjectiu econmic al respecte de certs equilibris socioculturals. Per aix, es defineixen com a objectius la diversificaci de les activitats econmiques i lincrement de la proporci dandorrans dins la poblaci dAndorra: lestudi proposa potenciar activitats noves i a travs daquesta diversificaci incidir en lestructura dels llocs de treball, ja que un dels problemes ms grans de la immigraci a Andorra s lescassa qualificaci de les ocupacions. En les conclusions tamb sassenyala que parallelament a la transformaci econmica caldrien modificacions institucionals, com la reforma del Codi de la nacionalitat, que permeti la naturalitzaci dels immigrants (amb deu anys de residncia), i laccs a la nacionalitat dels nats a Andorra; i per afavorir la inserci dels estrangers apunta la necessitat dadoptar mesures per flexibilitzar els drets dels residents. La consideraci de la immigraci com a problema tamb es veu reflectida en els textos legislatius sobre aquest tema. En les quotes dimmigraci dels diversos anys sesmenten algunes preocupacions concretes envers el fenomen de la immigraci (habitatge, crrega familiar), i tamb la necessitat dun control quantitatiu i qualitatiu del flux migratori, tenint en compte la necessitat de m dobra per al desenvolupament de les diverses activitats econmiques:
Si la immigraci constitua ja un problema important a l'inici de la dcada dels 80 data de la redacci del vigent Decret de bases sobre la immigraci avui aquest fenomen s'ha agreujat molt sensiblement, degut, per una banda, al creixement molt important de l'activitat econmica d'Andorra, i per l'altra, a l'agreujament catastrfic del problema de l'habitacle, donat que malgrat es construeixi molt, els pisos amb uns preus prohibitius, sn destinats exclusivament a la venda i, en la majoria dels casos, adquirits per inversors estrangers. (Edicte de 13-7-90 per qual es publica la Quota dImmigraci per a lany 1990).
56
TAPINOS, G. Rapport sur limmigration en Andorre. Diagnostic et perspectives. Pars, exemplar mecanografiat, 1987.
62
IMPACTE
Conscients del cost social que esdev del fenomen immigratori al Principat i conscients, tamb, que la crrega familiar del treballador immigrant s un dels principals factors d'aquest cost, l'Oficina de treball tindr en compte l'estat civil del treballador immigrant. (Edicte de 13-7-92 relatiu a la quota dimmigraci per a lany 1992).
En la legislaci sobre la nacionalitat es planteja la problemtica sobre la identitat nacional, que sorgeix arran del creixement de la poblaci resident estrangera i del desequilibri respecte a la poblaci nacional:
La realitzaci de diferents estudis demogrfics en el decurs dels darrers anys ha tornat a plantejar la necessitat acuitant destablir un nou equilibri entre la comunitat andorrana i la no andorrana. Es tracta duna qesti de cabdal importncia per a la defensa de la identitat andorrana. (Llei qualificada de la nacionalitat, del 3 de setembre de 1993). La legislaci andorrana en matria de nacionalitat, des del Decret del 17 de juny de 1939, han tingut sempre com a constant la preservaci de la identitat nacional. [] Una forta immigraci en els darrers decennis ha dut com a conseqncia una desproporci entre la poblaci nacional i la forana; aquesta desproporci ha estat percebuda com un element que calia corregir. (Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 doctubre de 1995).
Darrere aquestes apreciacions hi ha, duna banda, la preocupaci pels problemes dinfraestructures i les possibles tensions socials com a resultat del rpid increment de la poblaci, i daltra banda, una consideraci de la immigraci com a amenaa per a la conservaci de la identitat nacional (la integritat cultural de la naci), en una situaci en qu la poblaci autctona es troba en minoria.
5.2 Percepci sobre el fet migratori i la poltica dimmigraci

El dret de tota persona a circular lliurement i a escollir la seva residncia a linterior dun estat (dret a emigrar) est recollit en la Declaraci universal dels drets humans (article 13), per a la prctica est limitat pel dret a ser acceptat pel pas al qual es vol traslladar la residncia, ja que cada estat t dret a regular la immigraci. El problema no sn els lmits raonables del dret a immigrar, sin que aquest dret no est reconegut i aix repercuteix en les actituds socials cap als immigrants, especialment cap als immigrants de determinats pasos.57 Mitjanant lObservatori, el Centre de Recerca Sociolgica de lInstitut d'Estudis Andorrans va realitzar una enquesta durant el mes doctubre de lany 200758 (amb moltes de les mateixes preguntes que es van fer lany 2002 en un estudi sobre la immigraci a Andorra)59 a una mostra formada per 849 persones escollides de manera aleatria i repre57 58
PAJARES, M. (op. cit.), pg. 202-203. CENTRE DE RECERCA SOCIOLGICA. Observatori segon semestre 2007. Enquesta telefnica realitzada durant el mes doctubre del 2007 [en lnia] http://www.iea.ad/cres/observatori/observatori.html. Enquesta personal realitzada a una mostra de 1.072 persones majors de 18 anys, realitzada durant lany 2002. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. La immigraci a Andorra. Lleida, Pags editors, 2004.
59
63
sentativa de la poblaci resident a Andorra major de 18 anys, en la qual es demana, entre altres opinions sobre temes relacionats amb el fet migratori, quina s la seva actitud davant els moviments migratoris. Els resultats es poden apreciar en les taules segents:
Taula 3. Creu que tota persona hauria de tenir plena llibertat per viure i treballar en qualsevol pas encara que no sigui el seu?
Freqncia S, amb total llibertat S, per sota les condicions que estableixi cada pas receptor No, llevat dexcepcions, cadasc hauria de viure i treballar al seu propi pas dorigen Ns/Nc Total
Font: CRES: Observatori segon semestre 2007.
Percentatge 23,8 70,1 4,9 1,1 100,0
202 595 42 10 849
De la lectura de la taula 3 es pot despendre que la poblaci dAndorra t una actitud ms aviat oberta sobre el fet migratori, per sota unes condicions que el regulin. Aix, un 70% considera que tota persona hauria de tenir plena llibertat per viure i treballar en qualsevol pas per sota les condicions que estableixi el pas receptor, un 24% pensa que hi hauria dhaver total llibertat i un 5% de la poblaci t una actitud ms tancada (creu que, llevat excepcions, cadasc hauria de viure i treballar al seu pas dorigen). Segons la nacionalitat sobserva que els andorrans i els espanyols sn els que diuen en ms proporci que tota persona ha de tenir llibertat per viure i treballar en qualsevol pas en funci de les condicions que estableixi el pas receptor dimmigrants (un 74% i un 72% respectivament). A lenquesta de lany 2002, les opinions davant aquesta qesti estaven ms dividides (un 50% considerava que totes les persones haurien de tenir llibertat per viure i treballar en qualsevol pas per sota les condicions que estableixi cada pas receptor, un 46% pensava que hi hauria dhaver total llibertat, i un 3% creien que, llevat dexcepcions, cadasc hauria de viure i treballar al seu propi pas).60 Un altre aspecte interessant que complementa els resultats de la pregunta anterior s lopini directa sobre quina s la poltica migratria que seria ms adequada en relaci amb els treballadors immigrants:
60
Per fer comparacions entre les dues enquestes cal tenir en compte que la de lany 2002 es va realitzar de forma presencial mentre que lenquesta del 2007 es va realitzar per via telefnica.
64
IMPACTE
Taula 4. Quina poltica creu que seria la ms adequada respecte als treballadors immigrants?
Freqncia Facilitar ms lentrada de treballadors immigrants a Andorra Mantenir la poltica actual Restringir ms lentrada de treballadors immigrants a Andorra Ns/Nc Total
Percentatge 15,3 56,1 18,7 10,0 100,0
129 476 159 85 849
La majoria de la poblaci enquestada (un 56%) opina que sha de mantenir la poltica actual, un 19% considera que shauria de restringir ms lentrada de treballadors immigrants i un 15% que se nhauria de facilitar ms lentrada. Aquestes dades han variat en relaci amb els resultats de lany 2002; destaca que ha augmentat lopini restrictiva envers lentrada dimmigrants al pas o de mantenir la poltica actual, per sobretot ha disminut la proporci dels que aposten per facilitar lentrada dimmigrants (el 46% va triar lopci de mantenir la poltica actual i un 40% optava per facilitar ms lentrada dimmigrants, mentre que un 12% preferia restringir lentrada de treballadors immigrants), fet que es podria atribuir possiblement a la conjuntura econmica actual ms desfavorable (amb una desacceleraci del ritme de creixement, una disminuci del nombre de turistes, etc.), que pot incidir en una posici ms conservadora davant la incertesa. Segons la nacionalitat, els que pensen en ms proporci que cal mantenir la poltica actual sn les persones de nacionalitat francesa (69%), espanyola (57%) i andorrana (57%), i els que ho pensen en una proporci menor sn els portuguesos (55%), i sobretot el grup daltres nacionalitats (36%), mentre que entre els que creuen que shauria de facilitar ms lentrada dels treballadors immigrants destaquen les persones del grup daltres nacionalitats (38%), entre les quals hi ha els extracomunitaris, que presenten quotes dimmigraci ms limitades i han dacreditar una srie de requisits per obtenir una autoritzaci, seguits dels portuguesos (21%). Per una altra banda, les persones amb nivells formatius inferiors (estudis primaris incomplets o sense estudis) tenen percentatges ms alts respecte a la restricci de lentrada dimmigrants al pas (32%), seguits dels que tenen estudis de Segona Ensenyana, FP-1 o equivalent (21%), i en percentatges menors dels que tenen estudis secundaris o FP-2 (14%) i de les persones amb formacions universitries (14%). Sobserven actituds ms favorables a facilitar lentrada dimmigrants a Andorra entre la poblaci de ms formaci acadmica (un 18% dels que tenen formacions universitries, un 17% dels que tenen estudis secundaris i un 16% de les persones amb formacions de FP-1 o equivalent), i 65
menys entre les persones amb estudis primaris incomplets (6%). De totes maneres, lopci ms generalitzada entre la poblaci s mantenir la poltica actual dimmigraci: ho creuen aix les persones amb formaci secundria superior (61%), els universitaris (59%), els que tenen formaci primria o secundria bsica (52%) i i els que tenen formaci primria incompleta (49%).
5.3 Contribuci de la immigraci a leconomia i efectes en el mercat de treball

A les enquestes fetes tant lany 2002 com el 2007 es pregunta tamb si el fenomen migratori en general s positiu o negatiu i quins sn els aspectes que determinen aquesta valoraci. Com es pot apreciar en aquest apartat, la major part de la poblaci considera la immigraci positiva per la necessitat de m dobra i reconeix i valora la seva contribuci en el creixement econmic del pas. La majoria de la poblaci considera que la immigraci s positiva per a Andorra, (segons les dades de lenquesta de lany 2007 un 76% de la poblaci considera que la immigraci s positiva, davant un 10% que consideren que no s ni positiva ni negativa i un 8% que creu que s negativa), si b aquesta percepci ha disminut lleugerament en els darrers anys (lany 2002 un 84% considerava la immigraci positiva per a Andorra, un 10% ni positiva ni negativa, i prop dun 6%, negativa). No hi ha diferncies significatives estadsticament en funci de la nacionalitat. Segons el nivell destudis de la poblaci sobserva que les persones que tenen estudis universitaris sn les que consideren en ms proporci que la immigraci s positiva (el 83%), seguides de les persones amb nivell destudis secundaris superiors (80%), les persones amb formaci primria o secundria bsica (78%) i en menor proporci les persones amb estudis primaris no acabats (59%).
Taula 5. Creu que la immigraci per Andorra s positiva o negativa?

Freqncia Positiva Ni positiva ni negativa Negativa Ns/Nc Total
Percentatge 76,4 10,3 8,4 4,9 100,0
649 87 71 42 849
66
IMPACTE
Aquesta valoraci positiva sembla lgica en un pas on la majoria de la poblaci s dorigen immigrant i satribueix majoritriament a les necessitats del desenvolupament econmic del pas, ja que hi ha molts llocs de treball pels quals no hi ha prou m dobra autctona. De fet, en demanar els motius principals pels quals es considera positiva, es destaca sobretot per la necessitat de m dobra (40%) i per afavorir el desenvolupament i leconomia del pas (33%). La mateixa idea sexpressa en una entrevista sobre la immigraci a Andorra:61
Qu pensa del gran nombre destrangers que viuen a Andorra? Hi ha feina, a Andorra, i si la volen fer, per qu no? Si no, qui ho faria? (Dona, nascuda lany 1914 a Andorra la Vella. Propietria dun establiment del sector hoteler)
En aquest sentit, la societat andorrana sembla plenament conscient de la necessitat de comptar amb els treballadors estrangers i de la seva contribuci a leconomia del pas (entre un 92% i un 93% de la poblaci est dacord que els immigrants han fet possible el desenvolupament econmic dAndorra i que els immigrants sn necessaris per al funcionament de leconomia andorrana). Com es pot apreciar a la taula 6, es considera que hi ha situacions de complementarietat per tamb de competncia entre poblaci autctona i immigrant en el mercat de treball. Aix, la majoria de la poblaci (el 73%) t la percepci que els immigrants ocupen els llocs de treball que no volen els andorrans, mentre que un 21% no ho creu aix (lany 2002 un 70% tamb estava dacord amb aquesta idea i un 25% shi mostrava en desacord). En aquest cas, les diferncies en funci de les variables sociodemogrfiques de les persones enquestades no es poden considerar estadsticament significatives.
Taula 6. Amb relaci a les afirmacions segents que es diuen sobre la immigraci i els immigrants, diguins, si us plau, si est ms aviat dacord o ms aviat en desacord:
Dacord Els immigrants ocupen llocs de treball que no volen els andorrans Lafluncia de molts immigrants fa que baixin els salaris Larribada de ms immigrants dificultar en el futur laccs al treball dels andorrans i residents
En desacord 20,7% 37,0% 41,8%
Ns/Nc 6,5% 12,2% 9,1%
72,8% 50,8% 49,1%
61
Fragment duna entrevista extret de COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. Els canvis econmics i socials dAndorra: les opinions dels protagonistes. LLUELLES, M. J. (coord.) (op. cit.), pg. 506.
67
Aix indica que es considera que en el mercat laboral andorr hi ha una situaci de complementarietat entre locupaci de la poblaci autctona i dels immigrants, s a dir, que els immigrants ocupen llocs de treball per als quals no hi ha oferta de m dobra autctona i que sense els treballadors immigrants quedarien sense cobrir. Molts daquests llocs de treballs sn per a feines poc qualificades, sobretot en activitats relacionades amb el turisme (comer, hoteleria, serveis turstics), i tamb amb el sector de la construcci i annexos, encara que tamb hi ha certa demanda de treballs altament qualificats per als quals cal contractar professionals de fora del pas, ja que no es troben entre els nacionals. Les diferncies en laccs a determinats llocs de treball, i tamb en la distribuci de la poblaci assalariada en els diversos sectors dactivitat dAndorra en funci del lloc dorigen, configuren la segmentaci del mercat laboral. Aquesta segmentaci est reforada per la legislaci, ja que part de les quotes dautoritzacions dimmigraci que saproven es concentren en determinats sectors dactivitat (sobretot en el sector hoteler, en el comer i per a les activitats de temporada dhivern en les estacions desqu) i sestableixen limitacions per als treballadors extracomunitaris. Com sha assenyalat anteriorment, tamb hi ha limitacions per als estrangers a lhora docupar llocs de treball en lAdministraci pblica o exercir com a professionals liberals. Els treballadors immigrants, doncs, no es veuen com a competidors perqu se situarien en segments diferents del mercat de treball (tot i que la seva situaci en el mercat laboral pot variar en funci daltres factors, com el temps de residncia i la capacitaci professional), i aix, es produeix una relaci de complementarietat entre la fora de treball autctona i la immigrada. Amb relaci a la idea que lafluncia dimmigrants fa que baixin els salaris, prcticament la meitat (51%) de les persones enquestades lany 2007 ho creu aix, mentre que un 37% no est dacord amb aquesta afirmaci i un 12% diu que no ho sap o no respon. En lenquesta de lany 2002 la proporci dacord era ms baixa (47%) i hi havia ms percentatge de poblaci en desacord (gaireb un 44%). Per nacionalitat, les diferncies no sn significatives. Segons el nivell destudis disminueix la proporci dacord entre els que tenen estudis ms alts (del 62% dels que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis al 43% dels que tenen estudis universitaris), alhora que augmenta la proporci de desacord amb lafirmaci (del 23% dels que tenen menys estudis al 46% dels que tenen formaci universitria). Amb relaci a locupaci, els que ms consideren que lafluncia dimmigrants fa baixar els salaris sn les mestresses de casa (63%), els treballadors no qualificats (59%), els treballadors del comer, lhoteleria i els serveis personals (55%), i els de la indstria, la construcci i lagricultura (53%). Tamb es mostren ms dacord amb aquesta afirmaci les persones que consideren que la immigraci s negativa que no pas les persones que la consideren positiva (un 86% davant un 46%). Sobre aquesta qesti hi ha la percepci duna situaci de competncia entre els treballadors immigrants i una part de la poblaci autctona, sobretot les persones ocupades en els estrats inferiors de lestructura ocupacional (mercat secundari de treball) i les que 68
IMPACTE
tenen nivells destudis ms baixos, ja que els treballadors immigrants poden ocupar els mateixos llocs de treball (treballs menys qualificats) i podrien fer baixar els salaris per la seva disponibilitat a acceptar pitjors condicions laborals (nivell dacceptabilitat inferior dels treballadors immigrants).62 Daltra banda, el 49% dels enquestats en lObservatori del segon semestre del 2007 creu que larribada de ms immigrants pot dificultar en el futur laccs al treball dels andorrans i residents, mentre que un 42% hi est en desacord i un 9% no sha definit. La percepci que la presncia de ms immigrants dificultar laccs al mercat de treball de la poblaci nacional i dels residents ha augmentat respecte de lany 2002 (en qu un 45% estava dacord amb lafirmaci i un 49% en desacord). En funci de la nacionalitat destaca un acord majoritari entre els portuguesos (58%), andorrans (51%) i espanyols (50%), mentre que els francesos (30%) i el grup daltres nacionalitats (32%) sn els que hi estan dacord en menor proporci (de fet, la majoria hi estan en desacord; un 47% i un 55% respectivament). A mesura que augmenta el nivell destudis va disminuint significativament la proporci de persones que creuen que larribada de ms immigrants dificultar laccs al treball dels andorrans i els residents (ho pensen un 73% dels que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis, en contrast amb el 37% dels que tenen estudis universitaris), al mateix temps que, parallelament, augmenta la proporci dels que no creuen que larribada de ms immigrants hagi de dificultar laccs al treball dels andorrans i els residents (un 17% dels que tenen estudis inferiors, i un 56% dels universitaris). Per ocupaci destaca que els que estan ms dacord amb lafirmaci sn els jubilats, les mestresses de casa i els treballadors no qualificats (al voltant dun 58% en cada cas), els treballadors del comer, lhoteleria i els serveis personals (56%), i els treballadors de la indstria, la construcci i lagricultura (52%). Es constata, doncs, que les persones amb nivells ms baixos destudis i amb ocupacions menys qualificades fan una valoraci ms negativa de larribada de ms immigrants a Andorra, perqu els veuen com a possibles competidors directes per accedir als mateixos llocs de treball a causa de la pressi substitutria (poden ser substituts fcilment per altres treballadors) i tamb perqu sn ms receptius a alguns dels tpics recurrents, en part perqu estan ms desinformats sobre el fenomen, mentre que les persones amb nivells ms alts destudis i ms ben situades en el mercat de treball no senten aquesta pressi de manera tan evident. Tamb s ms alta la proporci de persones que creuen que larribada de ms immigrants dificultar laccs al treball entre les que es mostren reticents a la immigraci (un 74% dels qui pensen que cadasc hauria de viure i treballar al seu pas), que no pas entre les persones que creuen que tothom hauria de tenir total llibertat per viure i treballar en qualsevol pas (45%). I tamb s ms alta aquesta opini entre les persones que consi-
62
SOL, C. : Immigraci econmica. Curs de Poltiques dimmigraci a Catalunya 2000-2001. Barcelona, Institut Catal de la Mediterrnia, 2001.
69
deren la immigraci negativa (un 89%), que no pas entre les que consideren que la immigraci s positiva (42%). Tot i que una gran part de lopini pblica de molts pasos considera que la presncia dimmigrants dificulta laccs a la feina dels treballadors locals o provoca una reducci dels salaris que sn factors que tenen molta importncia en el rebuig de la immigraci, en diversos estudis realitzats sobre lefecte de la immigraci en el mercat laboral (tant als EUA com a Europa) no shan detectat diferncies gaire importants en les taxes datur i en el nivell de salaris entre ciutats amb un alt ndex dimmigraci i ciutats amb poca immigraci; per tant, no hi ha una evidncia emprica clara que justifiqui aquesta percepci. De fet, els resultats dalguns daquests estudis conclouen que unes taxes dimmigraci elevades augmenten latur noms a curt termini, i que a llarg termini hi ha una reducci de latur, ja que els immigrants creen ms llocs de treball dels que ocupen. Segons lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE), les migracions laborals permetrien als pasos industrialitzats cobrir els llocs de treball vacants amb una pressi reduda sobre el salaris, i augmentaria la renda i la productivitat daquests pasos.63 El que s que sha observat s que els efectes de la immigraci sobre el mercat laboral varien en funci de la capacitaci professional de la fora de treball immigrada, entre altres coses perqu afecta els treballadors autctons amb caracterstiques similars (que competeixen per les mateixes feines). En general no es pot afirmar que els immigrants treguin llocs de treball a la poblaci autctona, sin que es produeixen situacions de complementarietat i substituci en les activitats amb pitjors condicions que els autctons rebutgen (els immigrants actuen com a exrcit de reserva), encara que tamb es donen situacions de competncia en els segments ms baixos del mercat laboral, perqu els immigrants, pel fet dacceptar condicions laborals inferiors, poden desplaar els autctons, ja que els empresaris preferiran contractar treballadors immigrants per abaratir costos (i reduir conflictes laborals per la seva escassa capacitat reivindicativa). Si es produeix una situaci de competncia entre la fora de treball immigrada i lautctona, s probable que els criteris de discriminaci en el mercat de treball se centrin en factors de ciutadania o culturals.64
5.4 Percepci sobre lefecte de la immigraci en la convivncia, en la llengua i la cultura

Un dels temes ms controvertits sobre el fet migratori al Principat, s quina s la seva incidncia en la convivncia, la llengua i la cultura del pas. Aquestes qestions es desenvolupen a les preguntes segents fetes a lObservatori:
63
OR I VENDRELL, M. Economia i fet migratori. Curs de Poltiques dimmigraci a Catalunya 2000-2001. Barcelona, Institut Catal de la Mediterrnia, 2001. SOL, C. (coord.) (op. cit.), pg.47-49.
64
70
IMPACTE
Taula 7. Amb relaci a les segents afirmacions que es diuen sobre la immigraci i els immigrants, diguins, si us plau, si hi est ms aviat dacord o ms aviat en desacord:
Dacord Laugment dimmigrants afavoreix que es produeixin ms conflictes socials Laugment dimmigrants far que a Andorra es perdi la llengua catalana
En desacord 39,6% 46,1%
Ns/Nc 11,9% 7,7%
48,5% 46,2%
Duna banda, i com es desprn dels resultats de la taula nmero 7, es tendeix a relacionar laugment de la immigraci amb laugment de conflictes socials: gaireb un 49% de la poblaci enquestada (Observatori del segon semestre del 2007) estaria dacord amb lafirmaci que laugment dimmigrants afavoreix que es produeixin ms conflictes socials, davant un 40% que no hi est dacord (un 12% no ha respost). Respecte a lany 2002, la proporci dacord amb aquesta afirmaci ha disminut (un 54% dels enquestats hi estaven dacord davant un 39% que hi estaven en desacord). Comparant les respostes en funci de la nacionalitat de les persones enquestades, les diferncies no resulten significatives estadsticament. Lanlisi per nivell destudis revela que els que estan ms dacord amb el fet que laugment dimmigrants afavoreix la conflictivitat social sn els que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis (71%), seguits dels que tenen estudis primaris o secundaris bsics (55%); en canvi, els que tenen estudis secundaris superiors (36%) o universitaris (45%) hi estan dacord amb menys freqncia. Per ocupacions, els que hi estan dacord en una proporci ms gran sn els jubilats (58%), les mestresses de casa (54%), els treballadors del comer, lhoteleria i els serveis personals (50%), i els de la indstria, la construcci i lagricultura (52%); a laltra banda, els que ho pensen menys sn els propietaris, directius i comandaments intermedis (42%) i els professionals o tcnics (41%). Tamb sobserva que les persones que consideren que la immigraci s negativa afirmen en ms proporci que laugment dimmigrants afavoreix la conflictivitat (83%), en contrast amb lopini de les persones que la consideren positiva (44%); i tamb hi ha un nombre ms gran denquestats que pensen que laugment dimmigrants afavoreix la conflictivitat entre les persones que pensen que cadasc hauria de viure i treballar al seu pas (64%) que no pas entre les que pensen que hi hauria dhaver llibertat total (42%). A Andorra, tot i la presncia elevada dimmigrants, fins ara no shan produt conflictes greus entre poblaci autctona i immigrada. Aquesta situaci es pot explicar, en part, per les caracterstiques del mercat laboral andorr amb una oferta abundant de llocs de treball, una alta flexibilitat laboral i gran rotaci, i una organitzaci collectiva escassa dels treballadors, que promou una certa mobilitat social, per que fa que davant de 71
condicions desfavorables els immigrants optin per canviar de feina o marxar del pas i no es produeixin tensions que desemboquin en conflictes. El fet que una gran part de la poblaci dAndorra pensi que un augment de la immigraci afavoreix la conflictivitat social es pot atribuir en part a la imatge que arriba des daltres pasos on, ms enll dels conflictes que es poden haver produt entre la poblaci autctona i la poblaci immigrada, sovint es vincula la immigraci al concepte de delinqncia i conflictivitat social. Duna banda, en els convenis internacionals aprovats des que es va iniciar el tancament de les fronteres externes de lEuropa comunitria, es tracten qestions com la criminalitat, el terrorisme i el trfic de drogues juntament amb la immigraci, de manera que els governs europeus tracten el tema de la immigraci com un assumpte dordre pblic, i es preocupen fonamentalment pel control policial de les persones immigrades. Daltra banda, els mitjans de comunicaci tamb contribueixen a la transmissi daquesta imatge incidint en la nacionalitat de les persones que cometen un delicte si sn estrangeres i donant xifres de delictes comesos per immigrants (que en molts casos noms sn faltes administratives per la manca de perms de residncia),65 tot i que les dades mostren que la participaci de persones immigrants en activitats delictives s minoritria i que, per tant, no est justificada la percepci social que relaciona immigraci amb inseguretat. Aquesta imatge social que condueix a la criminalitzaci de la immigraci representa un obstacle per a la integraci de les persones immigrants.66 Daltra banda, hi ha una divisi dopinions (Observatori del segon semestre del 2007) sobre si laugment dimmigrants pot fer perdre ls del catal, ja que quasi la meitat de la poblaci (46%) pensa que laugment del nombre dimmigrants far que a Andorra es perdi la llengua catalana (46%), mentre que hi ha una proporci igual (46%) de persones que estan en desacord amb aquesta afirmaci. La proporci dels qui estan dacord amb aquesta afirmaci ha augmentat respecte a lenquesta de lany 2002 (en qu un 42% hi estava dacord i un 55% en desacord). Per nacionalitats, els andorrans (50%) sn els que ms pensen que laugment dimmigrants far que a Andorra es perdi la llengua catalana, mentre que els que ho afirmen menys sn els francesos i el grup daltres nacionalitats (noms un 25% i un 37% respectivament hi estan dacord). Per nivell destudis les diferncies no sn significatives, i segons locupaci destaquen amb percentatges dacord superiors al 50% els estudiants i altres no ocupats, les mestresses de casa, els treballadors de la indstria, la construcci o lagricultura, i el grup dels directius, propietaris o comandaments intermedis. Tamb es mostren ms dacord amb lafirmaci les persones que pensen que cadasc hauria de viure i treballar al seu pas (64%) que no pas les persones que creuen que hi hauria dhaver total llibertat per viure i treballar a qualsevol pas (41%), i en el mateix sentit estan ms dacord que laugment del nombre dimmigrants far que a Andorra es perdi la llengua catalana les persones que consideren que la immigraci s negativa (75%) que no pas les que la consideren positiva (41%).
65 66
PAJARES, M. (op. cit.), pg. 257 i s. WAGMAN, D. (op. cit.), pg. 1-2.
72
IMPACTE
El catal s la llengua oficial dAndorra, per en un pas on la major part de la poblaci s dorigen estranger es fa evident la influncia de la immigraci en lmbit lingstic i es constata que en alguns mbits el castell s predominant. Per aquest motiu hi ha un cert temor que la llengua catalana cada cop tingui menys presncia i que aquesta situaci empitjori amb el temps. Una altra de les qestions importants s com valora la poblaci la diversitat de procedncies i orgens de molts dels habitants del pas, i si aquest fet enriqueix la cultura andorrana o comporta una prdua de la identitat del pas. Els resultats de la taula nmero 8 demostren que la convivncia amb persones immigrades es valora ms com un enriquiment per a la cultura andorrana que com una prdua de la identitat. Aix, en lenquesta de lany 2007 destaca que la majoria de la poblaci (54%) considera que la convivncia amb les persones de diferents procedncies suposa un enriquiment per a la cultura andorrana, davant un 37% que est ms dacord que el gran nombre dimmigrants comporta una prdua de la identitat andorrana (cultura, llengua, costums, etc.). Respecte a lany 2002, sobserva una disminuci dels que estan ms dacord que la convivncia amb immigrants suposa un enriquiment de la cultura andorrana (que passen dun 67% a un 54%) i un augment dels que consideren que comporta una prdua de la identitat andorrana (que passen del 31% al 37%), tot i que en lenquesta ms recent tamb hi ha ms proporci dels que no han triat cap de les dues frases (gaireb un 9% davant un 2% lany 2002).
Taula 8. Amb quina de les frases segents est ms dacord?

Freqncia El fet de conviure amb persones procedents de diferents llocs i de diverses nacionalitats suposa un enriquiment per a la cultura andorrana El fet que el nombre de residents que provenen daltres pasos superi el nombre dandorrans comporta una prdua de la identitat andorrana (cultura, llengua, costums i tradicions andorranes) Cap de les dues Les dues Ns/Nc Total
Percentatge 53,9
457
318 3 10 61 849
37,4 0,3 1,1 7,2 100,0
73
Per nacionalitats les diferncies no sn significatives estadsticament, i en tots els casos la major part de la poblaci valora ms la immigraci com un enriquiment de la cultura andorrana que com una prdua de la identitat. Des del punt de vista del nivell de formaci, destaca que els que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis estan majoritriament dacord que lelevat nombre dimmigrants comporta una prdua de la identitat andorrana (53%), mentre que la resta de grups estan majoritriament dacord que la convivncia amb immigrants de procedncies diferents suposa un enriquiment de la cultura andorrana. Per ocupacions, el personal administratiu (70%), els treballadors del comer, lhoteleria o els serveis personals (63%) i els estudiants i altres no ocupats (62%) destaquen amb percentatges superiors dacord amb la consideraci que la convivncia amb immigrants suposa un enriquiment per a la cultura andorrana, mentre que els que ho diuen en menor proporci sn els jubilats (41%) i les mestresses de casa (43%), que shan mostrat ms dacord amb lafirmaci que un nombre elevat dimmigrants comporta una prdua de la identitat andorrana. Les persones que es manifesten contrries a la immigraci consideren en ms proporci que aquesta convivncia comporta una prdua de la identitat andorrana (el 60% dels que pensen que cadasc hauria de viure i treballar al seu pas i el 65% dels que consideren que la immigraci s negativa), mentre que les persones ms favorables a la immigraci valoren en ms proporci la convivncia com un enriquiment per a la cultura andorrana (el 64% les persones que creuen que hi hauria dhaver plena llibertat per immigrar a qualsevol pas i el 61% de les persones que consideren que la immigraci s positiva).
5.5 Opini sobre el manteniment de la llengua, els costums, els estils de vida, les creences i les prctiques religioses dels immigrants
Sha vist a lapartat anterior com majoritriament la poblaci dAndorra valora de manera positiva la diversitat de la societat andorrana actual. Per com es valora que els residents mantinguin els seus trets culturals, encara que adoptin trets culturals autctons com parlar el catal? En lapartat segent sanalitza lopini de la poblaci del Principat en relaci amb aquesta pregunta:
Taula 9. Qu li sembla que, tot i que aprenguin la llengua i que adoptin costums andorrans, els residents estrangers?
B Mantinguin ls de la seva prpia llengua Mantinguin els seus costums i estils de vida dorigen Mantinguin les seves creences religioses i les practiquin habitualment
Ni b ni malam. 3,2% 8,8% 6,5%
Malament 11,2% 10,8% 6,1%
Ns/Nc 0,3% 1,6% 2,4%
85,3% 78,8% 85,0%
74
IMPACTE
Com es pot apreciar a la taula nmero 9, es considera bo que els residents estrangers mantinguin la llengua, els costums, les creences i les prctiques religioses que els sn propis, sempre que aprenguin la llengua i adoptin costums andorrans. Segons les dades de lenquesta de lany 2007, la majoria de la poblaci enquestada es mostra favorable que els residents estrangers mantinguin la seva prpia llengua (85%), mantinguin els seus costums i estils de vida (79%) i les seves creences i prctiques religioses (85%), sempre que aprenguin la llengua i adoptin costums andorrans. Aquesta acceptaci ha augmentat lleugerament respecte als resultats registrats en lenquesta dimmigraci de lany 2002 (un 83% estava dacord que mantinguin la seva llengua, a un 71% li semblava b el manteniment dels seus costums i estils de vida i un 79% tamb estava dacord amb el manteniment de les creences i prctiques religioses). Les diferncies observades en funci de les variables sociodemogrfiques (nacionalitat, nivell destudis, ocupaci, etc.) no sn significatives. Aquestes preguntes plantegen la qesti sobre el model dinserci dels immigrants, en funci de si hi ha una percepci favorable a la diversitat cultural (model dintegraci pluralista on s possible el manteniment de la identitat cultural dels immigrants) o si, contrriament, la poblaci no s partidria que els immigrants mantinguin les seves particularitats culturals i considera que han dadoptar les de la societat receptora (model dassimilaci cultural). En general, sobserva que la poblaci accepta de forma majoritria que els immigrants mantinguin la llengua, els costums, les creences i la prctica religiosa, i entn que alhora han daprendre la llengua i adoptar costums andorrans. Aquests resultats per si sols no permeten concretar si el model dintegraci acceptat majoritriament s de multiculturalisme fort o feble.
5.6 Opini sobre els drets socials i poltics dels immigrants

Un altre dels aspectes analitzats en les enquestes del CRES, que sinsereix dins del debat present a la resta dEuropa sobre els drets i deures dels immigrants i la seva integraci, s lopini de la poblaci del Principat sobre els drets socials i poltics dels immigrants que ja resideixen al Principat.
Taula 10. Est dacord o en desacord que els immigrants que arriben a Andorra puguin?
Dacord Portar la seva parella i fills a viure amb ells a Andorra Obtenir ms fcilment la nacionalitat andorrana Tenir temples propis per practicar la seva religi Accedir a un lloc de treball en igualtat de condicions que els andorrans Constituir grups o associacions per defensar els seus drets
En desacord 3,7% 38,2% 39,3% 9,0% 15,7%
Ns/Nc 1,7% 10,1% 10,3% 2,7% 7,3%
94,6% 51,8% 50,3% 88,3% 77,0%
75
De la taula 10 es desprn que hi ha una opini favorable al reconeixement dels drets socials dels immigrants, ja que, segons les dades de lenquesta de lany 2007, prcticament el 95% de la poblaci est dacord que els immigrants puguin portar la parella i els fills a Andorra, i noms un 4% shi mostra en desacord (percentatges molt similars als recollits en lenquesta de lany 2002, en qu un 97% shi va mostrar dacord i un 2% en desacord). Les diferncies en funci de les variables sociodemogrfiques no sn significatives. Aix doncs, sembla que el dret al reagrupament familiar67 est plenament acceptat. Tamb hi ha un acord majoritari sobre el dret dels immigrants daccedir a un lloc de treball en igualtat de condicions amb els andorrans (el 88% de la poblaci enquestada en lObservatori de lany 2007 hi est dacord, i noms el 9% hi est en desacord). Destaca que la proporci dacord ha augmentat respecte a les dades de lany 2002 (ja que ha passat dun 83% a un 88%), alhora que ha disminut la proporci dels que hi estan en desacord (del 13% al 9%). En tots els casos hi ha un acord majoritriament favorable al dret dels immigrants daccedir al treball en igualtat de condicions amb els andorrans, si b en funci de locupaci sobserva que els que hi estan dacord en menor proporci sn els jubilats (78%) i els directius, els propietaris o els comandaments intermedis (81%). El 77% de la poblaci enquestada lany 2007 tamb es mostra dacord que els immigrants puguin formar grups o associacions per defensar els seus drets, davant un 16% que shi mostra en contra i un 7% que no sha definit (resultats molt similars als de lenquesta de lany 2002, en qu un 78% va declarar estar-hi dacord i un 16% en contra).68 Hi ha ms proporci dhomes dacord amb aquesta qesti (el 80% dels homes i el 73% de les dones), i tamb hi estan ms dacord les persones entre 25 i 39 anys (87%), que no pas les de ms de 55 anys, que sn les que hi estan dacord en una proporci menor (61%). Per nacionalitats, el 73% dels andorrans estan dacord que els immigrants puguin crear associacions per defensar els seus drets, per hi estan dacord en ms proporci els portuguesos (85%) i el grup daltres nacionalitats (91%). Per nivell destudis, els que tenen menys formaci sn els que hi estan menys dacord (57%), mentre que els que tenen estudis universitaris hi estan dacord en una proporci molt superior (89%). Per ocupacions, els jubilats (51%) i les mestresses de casa (67%) sn els grups que hi estan dacord en una proporci menor, mentre que els professionals o tcnics sn els que shi mostren ms dacord (93%). Segons les dades de lObservatori del segon semestre del 2007, un 51% de la poblaci manifesta que est dacord que els immigrants puguin obtenir ms fcilment la nacionalitat andorrana, un 38% hi est en desacord, i un 10% no ha respost. Respecte a lenquesta sobre la immigraci a Andorra realitzada lany 2002, ha disminut aproximadament
67
En el ttol IX de la Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig del 2002, sestableixen els requisits per al reagrupament familiar per als estrangers titulars duna autoritzaci dimmigraci de residncia i treball. La Llei qualificada dassociacions, del 15 de desembre del 2000, reconeix el dret dassociaci de totes les persones, i estableix que poden constituir una associaci tant les persones de nacionalitat andorrana com les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra.
68
76
IMPACTE
en 9 punts el percentatge denquestats que estan dacord a facilitar laccs a la nacionalitat andorrana, en la mateixa mesura que ha augmentat el percentatge de persones que hi estan en desacord. Segons ledat, els grups que es mostren ms dacord que els immigrants puguin obtenir ms fcilment la nacionalitat andorrana sn els de 25 a 39 anys (55%) i els de 40 a 54 anys (53%); a laltra banda, els menors de 25 anys sn els que menys hi estan dacord (un 40% dacord i un 52% en desacord). Per nacionalitat, sobserva que els andorrans i els francesos sn els que estan menys dacord amb aquesta qesti i es mostren en ms proporci en desacord (un 50% i un 44% respectivament), mentre que els espanyols (57%), portuguesos (66%) i el grup daltres nacionalitats (63%) hi estan majoritriament dacord. Les persones amb estudis primaris incomplets o sense estudis (56%) i les que tenen formaci universitria (57%) sn les que estan ms dacord a facilitar laccs a la nacionalitat andorrana, mentre que els que tenen estudis secundaris sn els que hi estan menys dacord (46%). Amb relaci a locupaci destaquen els professionals i tcnics (60%) i els treballadors de la indstria i la construcci (59%) com els que hi estan ms dacord, en contrast amb el personal administratiu (41%) i les mestresses de casa (42%), que sn els que hi estan dacord en una proporci menor. De fet, la legislaci sobre la nacionalitat ha anat evolucionant durant els darrers anys i sha fet ms oberta progressivament, per des de diversos mbits es continua reclamant ms facilitat per accedir-hi, concretament rebaixar els anys de residncia necessaris per obtenir la nacionalitat (dels vint anys actuals a deu) i permetre la doble nacionalitat.69 Sobre la qesti que els immigrants dAndorra puguin tenir temples propis per practicar la seva religi, un 50% de les persones enquestades lany 2007 hi estan dacord mentre que un 40% hi est en desacord i un 10% no sha definit, uns resultats prcticament iguals als de lenquesta de lany 2002. Lanlisi en funci de les variables sociodemogrfiques mostra que els menors de 40 anys sn els que hi estan ms dacord (el 57% dels menors de 25 anys i el 59% dels que tenen entre 25 i 39 anys), mentre que entre els de ms de 55 anys nhi ha ms en desacord (un 42% dacord i un 47% en desacord). Pel que fa a la nacionalitat, tots els grups hi estan majoritriament dacord, excepte els espanyols, entre els quals nhi ha un percentatge ms gran en desacord (43% dacord pel 45% en desacord). Per nivell destudis, augmenta la proporci dacord entre els grups amb ms formaci (del 40% dels que tenen estudis primaris no acabats o inferiors al 60% dels que tenen estudis universitaris). Per ocupacions, les diferncies no sn significatives. En lmbit religis sobserva que la majoria de la poblaci es mostra dacord amb el manteniment i la prctica de les creences religioses dels immigrants, per lacceptaci s ms baixa en relaci amb el dret a tenir temples propis per practicar la religi prpia; en aquest sentit, destaca que les persones que troben b que els immigrants mantinguin les seves creences religioses i les practiquin es mostren tamb ms dacord que puguin tenir tem-
69
Comissi Europea contra el Racisme i la Intolerncia. Tercer informe sobre Andorra. Estrasburg, Consell dEuropa, 2008, pg. 25, [en lnia] http://www.coe.int/t/e/human_rights/ecri/1-ECRI/2-Country-bycountry_approach/Andorra /Andorra%203e%20rapport%20-%20cri08-1%20-%20catalan.pdf. [consulta: 22/09/08].
77
ples propis (un 56% dacord per un 35% en desacord), mentre que la majoria de les persones que no troben b que els immigrants mantinguin les creences i les prctiques religioses es mostren tamb en desacord que puguin tenir temples propis (un 73% en desacord per un 19% dacord). Aquestes valoracions es poden relacionar amb la influncia dels pasos del nostre entorn sobre lobertura de temples, sobretot els de religi musulmana. Una altra explicaci seria la consideraci cada cop ms estesa de la religi com un assumpte de lmbit privat. El fet que noms una minoria de la poblaci dAndorra sigui membre duna religi diferent de la catlica i la manca dajudes pbliques fan ms difcil lobtenci de recursos econmics per construir llocs de culte, de manera que en molts casos les persones es reuneixen en locals no especfics per a la prctica religiosa.71
70
En relaci amb els drets poltics, aquesta s lopini de la poblaci resident al pas:
Taula 11. Est dacord o en desacord que els estrangers que resideixen i treballen de forma estable a Andorra puguin?
Dacord Votar a les eleccions comunals Votar a les eleccions generals Presentar-se a les eleccions i ser escollits Afiliar-se a partits poltics o sindicats
En desacord 18,3% 34,7% 48,5% 19,0%
Ns/Nc 4,9% 7,8% 10,0% 7,3%
76,8% 57,5% 41,5% 73,7%
Com es pot apreciar a la taula 11, hi ha un acord majoritari respecte a laccs als drets poltics dels estrangers, excepte pel que fa al sufragi passiu. Aix, segons les dades de lenquesta de lany 2007, la majoria de la poblaci est dacord amb la possibilitat que els residents estrangers establerts de forma estable a Andorra puguin votar a les eleccions comunals (un 77%) i que puguin afiliar-se a partits poltics o sindicats (un 74%), i tamb est dacord, encara que en una proporci ms moderada, que puguin votar a les eleccions generals (un 57,5%). En canvi, hi ha ms proporci de poblaci en desacord (48,5%) que dacord (41,5%) amb la possibilitat que els immigrants es puguin presentar com a candidats a les eleccions i ser escollits. Aquests resultats sn fora similars als obtinguts en lenquesta de lany 2002: un 79,5% estava dacord que els estrangers puguin votar a les eleccions comunals i un 74% que
70
Aproximadament un 5% de la poblaci, segons lenquesta sobre la immigraci a Andorra de lany 2002, sn creients daltres religions (principalment musulmans, protestants, evanglics, mormons, anglicans i hinds). Segons el Tercer informe sobre Andorra de la Comissi Europea contra el Racisme i la Intolerncia (op. cit., pg. 19), la comunitat jueva dAndorra est formada per unes 100 persones i disposa duna sinagoga i un centre comunitari, i la comunitat musulmana, amb unes 600 persones, disposa dun centre comunitari per no duna mesquita.
71
78
IMPACTE
puguin afiliar-se a partits poltics o sindicats, un 62% tamb estava dacord que els estrangers puguin votar a les eleccions generals, per noms un 46% considerava que haurien de poder presentar-se com a candidats a les eleccions (un altre 46% hi estava en desacord). Les persones de 25 a 54 anys estan dacord que els estrangers que resideixen i treballen de forma estable a Andorra puguin accedir a aquests drets (votar a les eleccions comunals i generals, afiliar-se a partits poltics i sindicats i presentar-se com a candidats a les eleccions), mentre que els ms joves i els de ms de 55 anys sn els que ho diuen en menor proporci. Tamb sobserven diferncies significatives segons la nacionalitat, ja que les persones de nacionalitat espanyola, portuguesa i el grup daltres nacionalitats estan dacord en ms proporci que els estrangers puguin votar a les eleccions comunals (entre un 80% i un 86%), i els andorrans i francesos ho diuen en menor proporci (un 65,5% i un 70% respectivament). Sobre la possibilitat que els estrangers puguin afiliar-se a partits poltics i sindicats, hi estan ms dacord els espanyols (80%) i el grup daltres nacionalitats (79%), seguits dels portuguesos (72%) i, en menor proporci, els andorrans (68%) i francesos (65%). Pel que fa al dret dels immigrants a votar en les eleccions generals tamb sn ms favorables les persones del grup daltres nacionalitats (71%), els espanyols (70%) i els portuguesos (64%) que no pas els francesos i els andorrans (un 42% en tots dos casos). Sobre el dret dels residents estrangers a presentar-se a les eleccions, hi estan dacord en ms proporci els espanyols (52%), seguits dels residents daltres nacionalitats (48%), els portuguesos (41%), els francesos (35%) i els andorrans (31%). Igualment, estan ms dacord amb tots aquests drets per als immigrants les persones que consideren que la immigraci s positiva i les persones que creuen que tothom hauria de tenir plena llibertat per viure i treballar en qualsevol pas, que no pas les persones que tenen opinions ms negatives i restrictives amb relaci a la immigraci. Lassoliment dels drets poltics (dret a escollir els representats poltics duna comunitat i a ser escollit com a representant poltic de la comunitat) s un factor important per a la integraci, ja que representa la culminaci del reconeixement formal que es forma part de la comunitat i que es posseeixen els drets de ciutadania (situa la persona que t aquest dret dins de la comunitat i nexclou la persona que no el t).72 Entre els anys 1975 i 1985 es va aprovar en alguns pasos europeus el dret de vot dels residents estrangers en les eleccions locals i regionals (a partir dun cert perode de residncia), i des de laprovaci del Tractat de Maastricht (lany 1991) est reconegut el dret al sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals per als ciutadans de la Uni Europea residents en un estat membre del qual no sn nacionals. En el cas dAndorra noms una minoria de la poblaci gaudeix del dret de sufragi, per les dades indiquen que la majoria de la poblaci acceptaria la participaci dels estrangers establerts a Andorra, sobretot en les eleccions comunals.
72
PAJARES, M. (op. cit.), pg. 263-270.
79
Pel que fa al dret dafiliaci a partits poltics i sindicats, mentre no sadopti una legislaci especfica, est regulat tamb per la Llei qualificada dassociacions, del 15 de desembre del 2000, que en larticle 4 assenyala que tenen dret dassociaci les persones de nacionalitat andorrana i les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra, si b en les disposicions addicionals especifica que noms les persones de nacionalitat andorrana poden crear partits poltics.
5.7 Valoraci sobre els factors dintegraci dels immigrants

Lenquesta demanava tamb, en relaci amb el concepte de la identitat dAndorra del conjunt de la poblaci, lopini sobre els aspectes que ms determinen la integraci dun immigrant al Principat:
Taula 12. Valori la importncia que creu que tenen les qestions segents per a la integraci dels immigrants que viuen a Andorra?
Molta Parlar catal Conixer la histria, geografia, institucions dAndorra Adaptar-se als costums andorrans Participar en la vida social dAndorra Tenir amics de nacionalitat andorrana Treballar de forma permanent a Andorra Viure de forma permanent a Andorra Casar-se amb un andorr/ana Adquirir la nacionalitat andorrana 64,4% 27,2% 38,6% 31,8% 25,5% 52,0% 52,9% 13,9% 22,9% Bastant 27,5% 45,1% 43,6% 45,6% 37,0% 37,2% 35,7% 14,1% 27,3% Poca 5,9% 22,3% 14,2% 18,0% 27,1% 7,8% 8,6% 31,3% 24,8% Gens 2,0% 4,8% 3,6% 4,2% 10,1% 2,4% 2,6% 40,2% 24,8% Ns/nc 0,2% 0,6% 0,0% 0,4% 0,4% 0,6% 0,2% 0,6% 0,2%
Font: BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2004): La immigraci a Andorra (dades de lany 2002).
Com a conclusi de la taula 12 es pot despendre que el fet de parlar catal s lelement que es considera ms important per a la integraci dels immigrants al pas, ja que s el factor que es valora ms: el 92% de la poblaci enquestada lany 200273 ho considera molt o bastant important. Els aspectes segents que es consideren ms importants per a la integraci dels immigrants sn viure i treballar a Andorra de forma permanent (un 89%
73
No hi ha dades ms recents perqu aquesta pregunta no es va realitzar en lenquesta de lany 2007.
80
IMPACTE
en cada cas ho valora com a molt o bastant important), adaptar-se als costums andorrans (82%), participar en la vida social dAndorra (77%), i conixer la histria, la geografia i les institucions dAndorra (72%). La majoria tamb considera important, tot i que amb un percentatge inferior, tenir amics de nacionalitat andorrana (62%) i adquirir la nacionalitat andorrana (en aquest cas el 50% ho considera molt o bastant important i el 50% poc o gens important). En canvi, el fet de casar-se amb una persona de nacionalitat andorrana no es considera important per a la integraci dels immigrants que viuen a Andorra (gaireb el 72% pensa que s poc o gens important davant el 28% que ho considera molt o bastant important). En la mateixa enquesta sobre la immigraci, la majoria de la poblaci tamb considera que per viure a Andorra s necessari conixer la llengua catalana (64%), encara que un 21% considera que noms s necessari en alguns mbits i un 15% creu que no s necessari, s a dir, que es pot viure a Andorra sense conixer lidioma oficial. Entre les persones que creuen que per viure a Andorra s necessari conixer el catal, ho consideren principalment perqu s la llengua oficial i per millorar la integraci i la comunicaci, mentre que entre les persones que creuen que no s necessari conixer la llengua el motiu principal s perqu pensen que a Andorra es poden entendre amb altres idiomes. Tot i que el fet de conixer el catal es considera important per a la integraci dels immigrants i en general per viure a Andorra, tamb es reconeix que es pot viure al pas sense conixer lidioma, a causa de la situaci plurilinge del pas, on en moltes situacions sutilitza ms el castell que el catal.
5.8 Opinions sobre la integraci dels immigrants

La majoria de la poblaci estrangera dAndorra s dun entorn cultural similar (dEspanya i especialment de Catalunya), i com sha vist en lapartat anterior, per integrar-se a Andorra es valora molt el fet de parlar catal. Entre la poblaci andorrana, tal com es recull en els fragments dentrevistes que es mostren a continuaci,74 hi ha lopini que els immigrants procedents dels pasos vens (especialment els catalans) estan ms integrats en la societat andorrana per les similituds culturals (costums, religi, llengua), i en general tamb els que van arribar fa ms anys; daltra banda hi ha persones de nacionalitat andorrana que expressen un cert malestar perqu se senten en minoria davant els immigrants que no el parlen, un fet que en alguns casos satribueix a una manca dinters per part daquests immigrants. Tamb es manifesta la idea que la manca dintegraci de molts dels immigrants ms recents s un problema de cara al futur, especialment perqu aquests sn majoria i hi ha el temor que es perdin els trets identitaris dAndorra (usos i costums). Tot i aix, i encara que no
74
Fragments dentrevistes extrets de COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. (2004): Els canvis econmics i socials dAndorra: les opinions dels protagonistes. LLUELLES, M. J. (coord.) (op.cit.), pg 462-541.
81
sempre es consideri que els immigrants estan integrats al pas (sobretot els treballadors en situaci transitria), en general es destaca que fins ara no hi ha hagut problemes greus amb els immigrants.
Larribada de poblaci estrangera suposa un esfor per a la integraci. Creu que els estrangers shan pogut integrar b? Ha estat ms fcil integrar els dorigen catal? Els que van arribar a treballar amb FHASA s que shan integrat al pas. Els que van venir desprs de la Guerra Civil tamb shan integrat bastant; per mi amb aquests no hi ha hagut problema. Jo diria que els catalans shan integrat ms que els altres, per mentalitat, per usos i costums, per les tradicions Tamb han vingut gallecs, nhan vingut del sud dEspanya i daltres llocs i la gent ja shi ha fet, fins i tot ara han vingut portuguesos. Aquesta gent no ha portat cap problema, perqu els que han vingut ho han fet per treballar. Molts daquests han hagut de marxar desprs. Es pot dir que el treballador que ha vingut aqu no ha buscat cap problema, potser ara nhi ha que alguns que volen ms drets socials. Crec que no hi ha motius de queixa, perqu aquells que han vingut de fora sels han donat els mateixos drets que als andorrans, com leducaci i la sanitat gratuta, sels ha reconegut poder adquirir la nacionalitat, els mateixos drets que a tothom [] Ara som uns setanta mil i si anem a veure quants som els andorrans trobem que la immigraci ens supera. Si nhi ha un que parla catal nhi ha tres que no ho fan. Crec que larribada de gent hauria destar una mica ms controlada, perqu ja ens superen. El mal ha estat que de vegades ha vingut alg a treballar, i si tenia la famlia fora la feia pujar i han anat constituint plegats un contingent fora important. A Andorra hi ha unes lleis, uns usos i costums i la gent de fora que ha vingut aquests anys hauria dintegrar-se al nostre model, per sembla que s tot el contrari i que nosaltres ens hem dintegrar a un model que ells tenen i que no s nostre, i aix s un problema greu per al pas. (Home, nascut el 1922 a lAldosa de Canillo. Vinculat al mn de la pagesia. Ha participat en la vida poltica) Creu que sintegra la gent que ha vingut en els darrers trenta anys? Alguns sintegren bastant b, per nhi ha molts que no hi ha manera. Ara mateix, vas a una botiga i parles en catal i no tentenen. Ells diuen que no entenen el catal, per tampoc fan res per aprendrel. Ara nhan fet uns milers dandorrans, la majoria fills dimmigrants, que els hem anat assimilant. Penso que s una acci poltica per integrar-los ms. Jo he nascut aqu i no vaig tenir la nacionalitat fins fa deu anys. Era depriment (Home, nascut el 1916 a Andorra la Vella. Empresari del sector del transport de viatgers) s un fet que hi ha ms estrangers que andorrans a Andorra; com que fa anys que s aix, qu opina sobre les condicions dintegraci? Si anem fins als treballs de FHASA, alguns dels treballadors que van venir de fora es van quedar aqu i els seus fills han estat companys meus de classe. Aquests ja estaven integrats com nosaltres, eren tan andorrans com nosaltres mateixos. Desprs, cap als anys setanta i setanta-cinc va venir gent de molts altres llocs. Cal dir que aqu, a Andorra, fins a lany 1972 no es va ensenyar catal a lescola [] va comenar all que sen diu landorranitzaci, s
82
IMPACTE
a dir, laprenentatge de la llengua, dels costums i de la histria del pas. Ms recentment es va posar en marxa un sistema densenyament propi, lescola andorrana que ha estat un xit. Leducaci s un factor clau en les poltiques dintegraci. (Home, nascut el 1927 a Escaldes. Empresari vinculat al sector turstic i comercial. Ha participat en la vida poltica)
6. Relacions entre grups nacionals

Les relacions interpersonals dels immigrants (entre ells i amb la poblaci autctona) sn molt importants com a factors de cohesi de la vida social, ja que sn mecanismes informals a lhora de buscar feina, de trobar habitatge, de sentir-se protegit, de reproduir formes culturals, etc. El vincle familiar s un dels ms importants per integrar-se en el mn social; tamb ho s lamistat, que no depn noms de lelecci lliure dels individus, sin que s una conseqncia de la localitzaci fsica i de la ubicaci dels individus en lestructura social i econmica, s a dir, que es van construint xarxes socials entre individus de similars nivells educatius, posici social, personalitat, mode de vida, etc. Per tot aix, el nombre de relacions intertniques i la seva qualitat permeten fer una aproximaci al grau dacceptaci mtua i al grau dintegraci social en els diferents mbits de la vida de les minories tniques.75 En lenquesta sobre la immigraci a Andorra realitzada lany 2002 es va demanar a la poblaci enquestada si tenia relaci amb persones daltres collectius nacionals presents al pas, i ms concretament si hi tenien relaci familiar, damistat, de treball o estudis i de venatge, o si per contra no hi tenien cap tipus de relaci. Segons es desprn daquestes dades, prcticament tota la poblaci t algun tipus de relaci amb persones andorranes i catalanes (noms un 2% i un 3% respectivament no hi tenen cap relaci), i en segon terme hi ha un percentatge ms gran de poblaci que t alguna relaci amb espanyols (amb els andalusos i els gallecs hi ha un 22% dels enquestats que no hi tenen relaci, i amb la resta despanyols noms un 12% declara que no hi t cap relaci), portuguesos (un 19% no hi t cap relaci) i francesos (un 25% no hi t cap relaci). Lgicament, com que aquests collectius sn ms nombrosos sn tamb objecte amb ms freqncia dalgun tipus de relaci. En canvi, amb els collectius ms minoritaris la major part de la poblaci manifesta que no hi tenen cap relaci: un 53% de la poblaci no t cap relaci amb sud-americans, un 64% no t cap relaci amb marroquins, un 70% del total tampoc t cap relaci amb britnics, i aproximadament tres quartes parts (entre un 75% i un 76%) no t cap relaci amb filipins ni amb indis.
75
GARRETA, J.; MOLINA, F.: La integraci i lexclusi dels nous immigrants. Samper L. (coord.) (op. cit.), pg. 129 i s.
83
Taula 13. Poblaci sense cap relaci amb els diversos grups nacionals, segons el lloc de naixement. Any 2002
Lloc on va nixer
Andorra Catalunya Galcia Andalusia Resta Espanya Frana Portugal Gran Bretanya Pasos Europa i altres Pasos Amrica llatina Pasos frica i sia
Andorrans Catalans Gallecs Andalusos Resta Espanya Francesos Portuguesos Britnics Sudamericans Marroquins Filipins Indis
0,5% 0,8% 16,1% 13,8% 8,4% 15,4% 21,1% 69,1% 46,1% 61,4% 76,4% 66,6%
1,4% 0,5% 23,1% 20,3% 15,2% 27,1% 23,3% 69,7% 53,1% 65,6% 72,0% 75,8%
0% 0% 2,1% 19,1% 10,6% 29,6% 6,4% 59,3% 59,3% 60,3% 63,0% 77,3%
0% 0% 19,5% 2,9% 13,2% 32,7% 19,9% 83,1% 61,0% 71,3% 84,6% 84,2%
4,7% 4,7% 22,9% 21,3% 5,6% 43,4% 19,7% 75,2% 51,1% 65,1% 74,9% 81,5%
0,9% 6,4% 37,7% 37,9% 18,2% 2,1% 16,1% 58,7% 65,2% 54,6% 77,6% 75,9%
7,0% 10,8% 19,7% 30,6% 12,7% 29,9% 0,6% 86,0% 64,9% 69,6% 80,3% 86,6%
9,4% 21,9% 68,8% 75,0% 12,5% 15,6% 62,5% 6,3% 53,1% 71,9% 84,4% 62,5%
4,7% 8,9% 33,5% 40,2% 11,2% 18,4% 31,5% 34,0% 34,1% 74,9% 65,4% 74,7%
3,6% 3,6% 18,1% 18,1% 20,9% 25,3% 18,3% 66,2% 14,9% 66,9% 67,5% 69,6%
5,0% 5,4% 35,4% 28,3% 23,7% 20,4% 21,0% 86,0% 53,8% 40,0% 60,6% 61,0%
Font: BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2004): La immigraci a Andorra.
Analitzant si es t o no alguna relaci en funci del lloc dorigen, sobserva que sn molt poques les persones que no tenen cap relaci amb andorrans (els enquestats nascuts a Gran Bretanya i a Portugal sn els que en ms proporci diuen que no tenen cap relaci amb andorrans, i noms sn un 9% i un 7% respectivament). Tamb sn pocs els que no tenen cap relaci amb catalans (els que menys shi relacionen sn els nascuts a Gran Bretanya i a Portugal, dels quals un 22% i un 11% respectivament diuen que no tenen cap relaci amb catalans). La major part de la poblaci dels diversos collectius tamb tenen alguna relaci amb persones dorigen espanyol, si b els nascuts a Gran Bretanya sn els que diuen en ms proporci que no hi tenen cap relaci. Per contra, com sha dit, la majoria de la poblaci no t cap relaci amb els collectius minoritaris pels quals sha demanat, precisament perqu sn els que tenen menys presncia entre la poblaci dAndorra. En general, en tots els casos es constata que les persones que tenen ms sovint algun tipus de relaci sn del mateix origen. 84
IMPACTE
6.1 Relaci familiar

Les relacions familiars es donen amb ms freqncia entre persones del mateix grup dorigen (endogmia) i entre persones dels pasos ms propers, especialment entre Andorra i Espanya (sobretot Catalunya), i en menor mesura amb francesos i portuguesos. Amb els grups nacionals amb poca representaci en la poblaci dAndorra hi ha molt pocs casos de relaci familiar.
Taula 14. Relaci familiar amb els grups nacionals, segons el lloc de naixement
Lloc on va nixer
Andorrans Catalans Gallecs Andalusos Resta despanyols Francesos Portuguesos Britnics Sudamericans Marroquins Filipins Indis
90,1% 72,8% 27,2% 40,0% 37,9% 28,0% 8,1% 1,9% 7,9% 1,4% 1,1% 1,0%
65,9% 85,1% 11,1% 27,7% 27,0% 13,0% 3,3% 2,0% 7,1% 0,4% 0% 0,5%
59,8% 37,0% 93,6% 22,2% 34,9% 5,8% 16,9% 11,1% 8,5% 0% 2,1% 0%
62,1% 57,4% 13,2% 89,0% 48,5% 13,2% 5,9% 4,0% 7,0% 1,5% 0% 0%
47,0% 39,1% 10,3% 21,5% 62,8% 9,6% 3,7% 2,3% 3,0% 0,9% 0% 0%
40,6% 30,2% 10,2% 12,9% 18,3% 85,8% 8,0% 4,5% 5,9% 4,8% 0% 0%
28,1% 6,6% 7,7% 5,7% 8,3% 19,2% 88,5% 1,9% 1,9% 0,6% 0% 0%
3,1% 18,8% 0% 0% 6,3% 12,5% 6,3% 87,5% 3,1% 0% 0% 0%
22,7% 20,7% 9,2% 11,4% 34,5% 7,1% 4,5% 15,6% 15,9% 0% 0% 0%
25,8% 20,4% 21,4% 14,4% 17,7% 3,6% 7,2% 1,8% 66,8% 0% 0% 0%
49,4% 8,3% 7,9% 14,8% 7,9% 5,6% 22,5% 5,0% 9,8% 29,6% 15,0% 5,0%
6.2 Relaci damistat

Hi ha ms relacions damistat entre els diversos collectius nacionals que no pas en les relacions familiars, tot i que lgicament tamb sobserven percentatges superiors de relacions damistat amb els grups majoritaris i en cada cas amb el propi collectiu, i percentatges 85
inferiors entre els grups ms minoritaris, pel fet que hi ha menys persones daquests collectius nacionals dins la poblaci dAndorra.
Taula 15. Relaci damistat amb els grups nacionals, segons el lloc de naixement
Lloc on va nixer
Andorrans Catalans Gallecs Andalusos Resta despanyols Francesos Portuguesos Britnics Sudamericans Marroquins Filipins Indis
94,7% 94,3% 62,5% 70,6% 81,0% 67,6% 56,4% 22,9% 42,6% 26,7% 14,0% 27,2%
90,9% 96,3% 55,0% 57,9% 67,1% 47,4% 43,5% 19,9% 31,2% 19,5% 10,1% 11,4%
74,6% 76,7% 90,0% 62,4% 76,7% 47,6% 66,7% 22,2% 28,6% 21,2% 14,3% 8,5%
87,5% 89,0% 64,7% 91,5% 69,5% 39,3% 47,8% 7,4% 23,5% 14,0% 12,9% 11,4%
78,7% 86,9% 61,1% 64,9% 85,3% 34,8% 55,0% 13,8% 34,1% 22,9% 13,8% 13,8%
83,7% 77,1% 39,6% 39,9% 57,4% 84,2% 44,1% 27,5% 25,7% 24,1% 7,3% 14,8%
69,5% 59,3% 61,2% 41,4% 62,4% 45,4% 87,9% 7,0% 23,7% 17,1% 9,5% 8,9%
68,8% 68,8% 18,8% 21,9% 71,9% 71,9% 28,1% 65,6% 37,5% 21,9% 9,4% 31,3%
79,4% 81,9% 39,2% 34,5% 70,5% 58,8% 36,7% 47,6% 45,5% 22,9% 25,5% 18,6%
62,6% 62,4% 54,6% 53,6% 65,4% 40,9% 41,0% 24,7% 72,2% 23,0% 5,4% 19,3%
72,9% 73,9% 43,1% 47,3% 61,7% 68,1% 65,6% 11,5% 33,3% 57,5% 31,5% 30,0%
6.3 Relaci de treball

Pel que fa a les relacions internes de treball (amb els companys de feina, superiors o subordinats) o destudis, en tots els casos sn molt freqents amb andorrans, espanyols (sobretot catalans), portuguesos i francesos, i en menor proporci amb els britnics i amb els collectius dels pasos extracomunitaris (els grups ms minoritaris).
86
IMPACTE
Taula 16. Relaci de treball o estudis amb els grups nacionals, segons el lloc de naixement
Lloc on va nixer
Andorra Catalunya Andorrans Catalans Gallecs Andalusos Resta despanyols Francesos Portuguesos Britnics Sudamericans Marroquins Filipins Indis Galcia Andalusia Resta Espanya Frana Portugal Gran Bretanya Pasos Europa i altres Pasos Amrica llatina Pasos frica i sia
87,0% 73,6% 31,0% 34,9% 48,7% 42,5% 41,2% 7,2% 17,0% 11,0% 9,6% 6,7%
79,4% 78,8% 40,7% 40,3% 47,1% 40,7% 50,2% 12,2% 21,5% 150% 15,4% 13,8%
74,6% 66,1% 50,3% 45,5% 56,1% 47,1% 60,3% 16,4% 24,9% 27,0% 20,1% 12,2%
77,2% 67,6% 38,2% 45,2% 51,5% 29,4% 42,3% 4,0% 11,4% 11,4% 7,0% 5,5%
72,8% 71,4% 40,7% 35,1% 51,3% 27,4% 45,2% 13,1% 21,7% 14,7% 9,8% 2,8%
82,3% 73,7% 30,5% 35,1% 50,0% 68,0% 54,1% 15,4% 15,4% 18,3% 12,4% 6,6%
64,5% 61,3% 40,1% 38,0% 59,7% 35,3% 75,6% 4,5% 14,6% 15,1% 12,7% 3,2%
65,6% 43,8% 21,9% 15,6% 43,8% 43,8% 18,8% 59,4% 18,8% 6,3% 6,3% 12,5%
59,3% 57,3% 32,1% 36,9% 47,8% 45,5% 41,0% 34,4% 31,8% 4,5% 13,7% 8,9%
72,7% 63,2% 33,8% 36,7% 48,7% 47,0% 52,4% 10,8% 43,8% 16,5% 21,4% 12,9%
77,5% 59,8% 33,8% 35,2% 47,5% 35,6% 50,6% 2,5% 11,5% 20,6% 18,1% 11,5%
6.4 Relaci de venatge

Les relacions de venatge tamb sn ms freqents amb els grups ms majoritaris (andorrans i catalans), de manera que la majoria de la poblaci de tots els orgens hi t relaci, excepte els britnics i els portuguesos en el cas de relacions de venatge amb els andorrans, i els britnics, els portuguesos i els nascuts als pasos dAmrica llatina, frica i sia en el cas de relacions de venatge amb catalans. En general les relacions de venatge sn escasses amb els grups minoritaris (britnics, sud-americans, filipins i indis). Tamb destaca una proporci elevada de relacions de venatge dels britnics amb les persones del mateix origen.
87
Taula 17. Relaci de venatge amb els grups nacionals, segons el lloc de naixement
Lloc on va nixer
Andorra Catalunya Andorrans Catalans Gallecs Andalusos Resta despanyols Francesos Portuguesos Britnics Sudamericans Marroquins Filipins Indis Galcia Andalusia Resta Espanya Frana Portugal Gran Bretanya Pasos Europa i altres Pasos Amrica llatina Pasos frica i sia
82,0% 68,8% 25,9% 28,1% 41,8% 24,9% 25,7% 9,0% 9,8% 6,4% 2,7% 5,3%
75,5% 75,4% 21,6% 24,4% 34,9% 18,3% 28,1% 5,3% 4,4% 6,5% 5,7% 1,8%
58,2% 56,1% 31,2% 32,8% 43,9% 22,7% 32,8% 4,2% 7,9% 2,1% 6,4% 2,1%
68,7% 70,6% 29,1% 44,1% 32,0% 14,3% 37,1% 7,4% 5,9% 5,9% 1,5% 1,5%
59,8% 62,8% 20,8% 15,2% 40,6% 10,3% 31,9% 3,5% 8,9% 5,6% 2,4% 2,8%
63,6% 52,2% 13,6% 15,7% 33,1% 46,5% 29,2% 10,2% 3,6% 6,4% 4,5% 4,5%
47,9% 34,3% 20,3% 13,4% 36,3% 12,7% 61,6% 3,9% 3,8% 7,6% 0% 3,2%
34,4% 28,1% 12,5% 6,3% 25,0% 37,5% 9,4% 50,0% 15,6% 6,3% 3,1% 0%
63,5% 54,6% 20,4% 16,0% 35,7% 22,7% 15,6% 20,1% 13,4% 2,2% 0% 2,2%
52,5% 36,1% 11,9% 19,3% 34,1% 17,7% 23,1% 10,8% 12,9% 2,9% 7,4% 2,9%
56,0% 39,6% 13,6% 8,6% 25,0% 16,9% 27,3% 2,5% 5,4% 5,4% 15,4% 7,5%
Segons expressen alguns immigrants,76 les relacions entre les comunitats presents no sn molt habituals, fet que satribueix en part als diferents nivells socials a qu pertanyen i al fet que no coincideixen en els entorns on es desenvolupen els diversos mbits relacionals (residncia, treball, oci, etc.):
La convivncia s difcil, s aix una mica utpica perqu hi ha sempre aquesta diferncia destratificaci social, els pobres i els rics mai es donen b, no s aix? Trobo que s difcil perqu els portuguesos, en principi, sn persones Els que vnen cap aqu, almenys pel que veig, sn persones que no tenen molts mitjans econmics. Ni resideixen en els mateixos llocs perqu no poden, ni van a les mateixes activitats perqu no poden. Llavors, clar, no conviuen. Els portuguesos fan el que poden, van als bars i estan all dues o tres hores. No anem als mateixos llocs, hi hauria dhaver ms llocs on poguessin estar ms els andorrans amb els portuguesos, i no noms andorrans, espanyols i altres nacionalitats que hi ha aqu a Andorra. (Dona, entre 20 i 30 anys dedat, amb estudis universitaris. Nascuda a Portugal, amb 10-20 anys de residncia a Andorra. Estudiant)
76
Fragments dentrevistes extrets de Santos, M. (op. cit.), pg. 100.
88
IMPACTE
Tinc els meus amics andorrans i tinc els meus amics portuguesos i surto amb la gent daqu o surto amb la gent portuguesa. Es pot barrejar per no s habitual. (El festeig) s ms entre portuguesos. S, a vegades, estic amb el grup damics daqu dAndorra i els hi dic danar a prendre una copa i anar amb aquesta gent o perqu necessito de trobar-me amb alg, ells diuen: Ah, no. Vs tu i desprs No els agrada molt. (Home, entre 20 i 30 anys dedat, amb estudis de Formaci Professional. Nascut a Portugal, amb 20-30 anys de residncia a Andorra. Ocupat en el sector de serveis empresarials)
6.5 Parelles
En general, en la formaci de la parella intervenen estratgies de mobilitat social o de manteniment de la posici, de manera que fins i tot en les societats en qu lelecci de la parella s lliure, aquesta es forma majoritriament dins del mateix medi social. s a dir, hi ha una tria individual de la parella per est influda per factors socials i econmics. De fet, la majoria de les parelles es formen entre persones destatus socioeconmic similar (homogmia)77 i tamb entre persones del mateix grup ja sigui en funci de ltnia, ja sigui en funci de lorigen geogrfic, la nacionalitat, la religi, etc. (endogmia). Aix, els membres de la parella tendeixen a tenir caracterstiques similars pel que fa a edat, nacionalitat, educaci, religi, classe social, residncia, grup tnic, etc., tant per factors estructurals (distncia social i espacial, oportunitats dinteracci), com per factors normatius (preferncies personals i pressions externes que reforcen lelecci homgama).78 Diversos treballs assenyalen que el factor social predomina sobre els altres (com ltnic o nacional), de manera que lhomogmia (factor de classe o estatus social) predomina tant en els casos dendogmia com en els exemples dexogmia,79 s a dir, sempre es tendeixen a formar parelles entre persones del mateix nivell socioeconmic. En el cas de la poblaci dAndorra, resulta interessant analitzar la nacionalitat de les parelles (tant si sn casades com si sn unions de fet) com a indicador del grau dinterrelaci entre grups nacionals diferents. Una enquesta sobre la composici de les llars dAndorra (taula 18) revela que gaireb el 76% de les parelles shan format entre persones de la mateixa nacionalitat (un 24% sn
80 77
Lhomogmia fa referncia a la igualtat o simetria dels cnjuges, i sutilitza en relaci amb diverses dimensions: educaci (homogmia educativa), nivell socioeconmic (homogmia socioeconmica) o categoria professional (homogmia ocupacional), entre altres. KERCKOFF, A. C. (1963) Patterns of Homogamy in Mate Selection. ANDERSON, M. Sociology of the family. Penguin, Harmondsworth, 1971, pg. 169-185. RODRGUEZ, D. Endogamia, exogamia y relaciones intertnicas. Tesi de doctorat en Antropologia social i cultural. Universitat Autnoma de Barcelona, 2002, pg. 610-614. [en lnia] http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0223103-184400//drg1de2.pdf. [consulta:30/09/08]. Enquesta telefnica realitzada durant els mesos de juliol i agost del 2003 a una mostra de 2.106 llars del pas, que va obtenir informaci sobre les 6.044 persones que residien en aquestes llars. Entre les persones enquestades nhi havia 1.689 que tenien parella (matrimonis o parelles de fet). BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R.: Composici de les llars a Andorra. Lleida, Pags editors, 2005.
78
79
80
89
de nacionalitat andorrana, un 35% de nacionalitat espanyola, un 3% de nacionalitat francesa, un 11% de nacionalitat portuguesa i un 3% de la resta de nacionalitats), cosa que indica una clara tendncia a la uni entre membres del mateix grup (endogmia) amb relaci a lorigen geogrfic. Entre les parelles en qu lhome i la dona sn de nacionalitat diferent (un 24% de les parelles), destaquen les formades entre persones andorranes i espanyoles (12%), que tamb sn els collectius amb ms presncia en el conjunt de la poblaci i amb ms proximitat geogrfica i cultural (el 7% de les parelles estan formades per un home andorr i una dona espanyola i en el 5% la dona s andorrana i lhome espanyol). Les parelles entre persones espanyoles i portugueses representen noms un 3% del total (un 2% entre una dona espanyola i un home portugus i un 1% entre un home espanyol i una dona portuguesa), i prop dun 2% sn parelles formades per una persona de nacionalitat andorrana i una de nacionalitat francesa.
Taula 18. Nacionalitat de les parelles

Nacionalitat home Total Andorrana 398 Andorrana 23,6% 119 Espanyola 7,0% 18 Francesa 1,1% 8 Portuguesa 0,5% 20 Altres 1,2% 563 Total 33,3% 44,6% 4,3% 13,7% 4,1% 100,0% Espanyola 93 5,5% 597 35,3% 18 1,1% 20 1,2% 25 1,5% 753 Francesa 10 0,6% 13 0,8% 45 2,7% 2 0,1% 2 0,1% 72 Portuguesa 6 0,4% 28 1,7% 6 0,4% 188 11,1% 3 0,2% 231 Altres 9 0,5% 8 0,5% 1 0,1% 1 0,1% 51 3,0% 70 516 30,6% 765 45,3% 88 5,2% 219 13,0% 101 6,0% 1689
Nacionalitat dona
Font: BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2005): Composici de les llars a Andorra (dades de lany 2003).
Amb relaci a la nacionalitat de la parella en funci de la nacionalitat de la dona (taula 19) destaca que el 77% de dones andorranes estan amb homes andorrans i el 18% amb espanyols, i de manera similar, el 78% de les dones espanyoles estan amb homes espanyols i el 16% amb andorrans. Un 51% de les dones franceses estan amb homes de la 90
IMPACTE
mateixa nacionalitat, mentre que un 21% estan amb andorrans i un altre 21% amb espanyols. Les dones portugueses sn les que presenten una endogmia ms important, ja que el 86% estan emparellades amb homes portuguesos (noms un 9% ho estan amb homes espanyols). Entre les dones daltres nacionalitats gaireb un 51% tamb forma parella amb homes daltres nacionalitats (tot i que no estan detallats els grups nacionals), un 25% estan amb homes espanyols i un 20% amb andorrans.
Taula 19. Nacionalitat de la parella en funci de la nacionalitat de la dona

Nacionalitat home Total Andorrana 398 Andorrana 77,1% 119 Espanyola 15,6% 18 Francesa 20,5% 8 Portuguesa 3,7% 20 Altres 19,8% Espanyola 93 18,0% 597 78,0% 18 20,5% 20 9,1% 25 24,8% Francesa 10 1,9% 13 1,7% 45 51,1% 2 0,9% 2 2,0% Portuguesa 6 1,2% 28 3,7% 6 6,8% 188 85,8% 3 3,0% Altres 9 1,7% 8 1,0% 1 1,1% 1 0,5% 51 50,5% 516 100,0% 765 100,0% 88 100,0% 219 100,0% 101 100,0%
Nacionalitat dona
Pel que fa als homes (taula 20), tamb sobserven proporcions similars: els homes de nacionalitat andorrana estan majoritriament (71%) amb dones de nacionalitat andorrana (un 21% estan amb dones espanyoles), i els homes espanyols estan majoritriament (79%) amb dones espanyoles (un 12% amb andorranes). El 62% dels francesos estan amb dones franceses (nhi ha un 18% que estan amb dones espanyoles i un 14% que estan amb andorranes), i el 81% dels portuguesos estan emparellats amb dones de la mateixa nacionalitat (un 12% amb dones espanyoles). Entre els homes daltres nacionalitats, una clara majoria (el 73%) forma parella amb dones que tamb sn del grup daltres nacionalitats.
91
Taula 20. Nacionalitat de la parella en funci de la nacionalitat de lhome

Nacionalitat home Andorrana 398 Andorrana 70,7% 119 Espanyola 21,1% 18 Francesa Nacionalitat dona Portuguesa 3,2% 8 1,4% 20 Altres 3,6% 563 Total 100,0% Espanyola 93 12,4% 597 79,3% 18 2,4% 20 2,7% 25 3,3% 753 100,0% Francesa 10 13,9% 13 18,1% 45 62,5% 2 2,8% 2 2,8% 72 100,0% Portuguesa 6 2,6% 28 12,1% 6 2,6% 188 81,4% 3 1,3% 231 100,0% Altres 9 12,9% 8 11,4% 1 1,4% 1 1,4% 51 72,9% 70 100,0%
Aquestes dades mostren que entre les parelles dAndorra predomina lendogmia en funci de la nacionalitat (que alhora est relacionada amb lhomogmia), si b aquesta tendncia encara s ms accentuada en el cas de les persones de nacionalitat portuguesa i s menys forta entre les persones de nacionalitat francesa.
7. Conclusions
En lanlisi de la percepci que t la poblaci dAndorra de la immigraci i de la seva integraci a la societat andorrana cal tenir en compte, duna banda, lestructura socioeconmica del pas i les necessitats del mercat laboral (que comporten una gran demanda de m dobra immigrada amb unes determinades caracterstiques), i daltra banda, la quantitat i les caracterstiques dels immigrants que han arribat al pas i lefecte que pot tenir en la identitat cultural i la cohesi social. Les dades mostren que, en general, la poblaci dAndorra t una percepci positiva de la immigraci (sobretot per la necessitat de m dobra) i reconeix que els immigrants han contribut al desenvolupament econmic del pas. Tamb hi ha una opini favorable sobre 92
IMPACTE
el dret a emigrar (llibertat per viure i treballar en qualsevol pas), per sempre amb les condicions que estableixi el pas receptor, s a dir, que es considera necessari que hi hagi un control de la immigraci. En lmbit laboral, la majoria de la poblaci dAndorra pensa que els immigrants ocupen els llocs de treball que no volen els andorrans. En el cas dAndorra, amb una gran demanda de m dobra, es pot interpretar que els immigrants ocupen llocs de treball per als quals no hi ha m dobra autctona suficient i que sense la seva presncia quedarien sense cobrir, s a dir, que hi ha una situaci de complementarietat entre treballadors autctons i immigrats. Per tamb cal tenir en compte que els immigrants es troben amb un mercat de treball segmentat, en el qual ocupen en ms proporci determinades activitats del segment secundari (feines menys qualificades, en pitjors condicions i menor prestigi o estatus social), que la poblaci autctona, a causa de laugment del seu nivell educatiu i de les expectatives laborals, no est disposada a realitzar. s en aquest segment on es pot produir una certa competncia entre la poblaci autctona i la immigrada o entre immigrants ms antics i nouvinguts, ja que es considera que la immigraci pot generar cert efecte a la baixa de les condicions laborals en determinats sectors, sobretot on la presncia sindical s inferior, per la seva disponibilitat ms gran a acceptar pitjors condicions laborals. Aix ho perceben les persones amb un nivell destudis menor i ocupacions menys qualificades, que sn les que ms consideren que lafluncia de molts immigrants fa que baixin els salaris i que larribada de ms immigrants dificultar en el futur laccs al treball dels andorrans i residents; s a dir, les que veuen els immigrants com a possibles competidors pels mateixos llocs de treball. Davant daquests arguments cal tenir en compte que, independentment de la presncia dimmigrants, alguns sectors ofereixen pitjors condicions laborals perqu noms aix resulten competitius, i no existirien si no trobessin m dobra adaptable a aquestes condicions. Daltra banda, el supsit que els immigrants treuen els llocs de treball dels autctons parteix duna consideraci econmica falsa, ja que es considera que el nombre de llocs de treball s fix, quan de fet es constata que la immigraci no fa disminuir els llocs de treball disponibles sin que en molts casos els augmenta, perqu contribueix al sosteniment de certs sectors econmics i ajuda a mantenir i crear altres llocs de treball que sense la seva presncia no existirien. Si b a Andorra no es pot afirmar que lafluncia de molts immigrants hagi fet baixar els salaris, s que es constata que els empresaris demanen ms facilitat per contractar treballadors immigrants (sobretot en els sectors de lhoteleria i els serveis turstics), una situaci que si no estigus regulada es podria aprofitar per oferir salaris i condicions laborals pitjors. En aquest sentit, el Govern defineix la poltica dimmigraci, desprs danalitzar la situaci nacional del treball i les necessitats socials i econmiques del pas, i ho fa privilegiant laccs al treball dels andorrans i dels estrangers residents autoritzats a treballar i obrint el mercat de treball a nous immigrants quan es considera necessari, i fixa quotes dautoritzacions de treball (de forma prioritria per als nacionals dEspanya i Frana i dels altres estats membres de la Uni Europea o de lEspai Econmic Europeu), i finalment 93
estableix el salari que com a mnim ha de percebre el treballador que sollicita una autoritzaci dimmigraci en funci de la seva qualificaci (Classificaci salarial dimmigraci). Les caracterstiques del mercat laboral andorr (amb molta oferta de llocs de treball, flexibilitat laboral, rotaci, manca de prestacions datur, etc.) expliquen, en part, que no shagin produt tensions o conflictes entre la poblaci autctona i la immigrada tensions i conflictes que es podrien produir si hi hagus una competncia ms dura pels llocs de treball, ja que si es troben en una situaci molt desfavorable, els treballadors immigrants poden intentar canviar de feina o opten per marxar del pas. Tot i que fins ara a Andorra no shan produt conflictes greus entre poblaci autctona i immigrada, la poblaci tendeix a estar dacord que laugment dimmigrants afavoreix que es produeixin ms conflictes socials. Aquesta percepci probablement est relacionada amb la imatge que sovint transmeten els mitjans de comunicaci, que vincula la immigraci amb delinqncia i conflictivitat social (que incideixen en la nacionalitat de les persones que cometen un delicte si sn estrangeres i donen xifres de delictes comesos per immigrants, que en molts casos noms sn faltes administratives per la manca de perms de residncia). Daltra banda, tamb es transmet aquesta imatge a travs de la legislaci europea, amb laprovaci de convenis en qu es tracten els temes de criminalitat, terrorisme i trfic de drogues juntament amb els dimmigraci, de manera que la immigraci s abordada com un assumpte dordre pblic. Aquesta imatge social que condueix a la criminalitzaci de la immigraci representa un obstacle per a la integraci de les persones immigrants. En lmbit cultural, duna banda hi ha cert temor entre la poblaci dAndorra que laugment del nombre dimmigrants posi en perill la llengua catalana. En un pas on la major part de la poblaci s dorigen estranger es fa evident la influncia de la immigraci en lmbit lingstic i es constata que en alguns mbits el castell s predominant. Daltra banda, el fet de conviure amb les persones de procedncies diferents es valora ms com un enriquiment per a la cultura andorrana que com un element que afavoreix la prdua de la identitat andorrana. La poblaci dAndorra tamb es mostra favorable al manteniment de la diversitat cultural: hi ha un acord majoritari que els residents estrangers mantinguin la seva prpia llengua, els seus costums i les seves creences i prctiques religioses, sempre que aprenguin la llengua i adoptin costums andorrans. s a dir, la poblaci es mostra a favor que la incorporaci dels immigrants a la societat andorrana es faci en la lnia del model multiculturalista o pluralista, ja que no es pretn que els immigrants renuncin als trets culturals propis (aculturaci segons el model assimilacionista), sempre que tamb aprenguin la llengua i sadaptin als costums dAndorra. Des la perspectiva multiculturalista es considera la integraci sociocultural com una uni de la diversitat i no com una uniformitzaci (Sol, 2001). Aquesta integraci requereix un procs que comena amb la inserci laboral de limmigrant que el posiciona en lestructura social (integraci social), i continua amb ladopci voluntria dels valors, els costums 94
IMPACTE
i els elements culturals de la societat receptora (integraci nacional i cultural). Finalment, es pot arribar a la identificaci amb la cultura i la naci mitjanant lassoliment dels drets, inclosos els drets poltics (integraci sociopoltica). En aquest sentit, laccs als drets poltics, encara que no sempre garanteix automticament la integraci en altres esferes de la societat, es considera una condici per a la plena integraci dels immigrants, ja que suposa lassoliment de la plena ciutadania. Les restriccions en matria legislativa poden afavorir els vincles comunitaris dels diversos collectius dimmigrants i dificultar-ne la integraci; aix, els vincles entre les persones immigrades del mateix origen creixen en la mesura que es van fent conscients de les dificultats de la seva integraci a la societat receptora. En aquest cas, s la societat receptora la que dificulta la integraci dels grups immigrats, i crea aix una mena dincomunicaci sociocultural. La poblaci dAndorra est majoritriament dacord amb al reconeixement dels drets dels immigrants, com ara el dret al reagrupament familiar, laccs als llocs de treball en igualtat de condicions que els andorrans i la constituci dassociacions per defensar els seus drets; la majoria de la poblaci tamb est dacord, encara que en menor proporci, que els immigrants puguin obtenir ms fcilment la nacionalitat andorrana i puguin disposar de temples propis per practicar la seva religi. Amb relaci als drets poltics, la majoria de la poblaci es mostra dacord amb la possibilitat que els residents estrangers establerts de forma estable a Andorra puguin votar a les eleccions comunals i que puguin afiliar-se a partits poltics o sindicats; tamb es tendeix a estar dacord, encara que en una proporci ms moderada, que puguin votar a les eleccions generals. En canvi, pel que fa al dret a presentar-se com a candidats a les eleccions i ser escollits (sufragi passiu), hi ha ms proporci de poblaci en desacord que no pas dacord. Pel que fa als principals aspectes relacionats amb la integraci dels immigrants, destaca que el ms valorat pel conjunt de la poblaci dAndorra s el fet de parlar catal; seguidament es valora com a molt o bastant important viure i treballar a Andorra de forma permanent, adaptar-se als costums andorrans, participar en la vida social del pas, conixer la histria, la geografia i les institucions dAndorra, i tenir amics de nacionalitat andorrana. Sobre la importncia de ladquisici de la nacionalitat andorrana per a la integraci dels immigrants, lopini est dividida entre els que ho consideren molt o bastant important i els que ho consideren poc o gens important. En canvi, el fet de casar-se amb una persona de nacionalitat andorrana no es considera important per a la integraci dels immigrants que viuen a Andorra (la majoria de la poblaci pensa que s poc o gens important). Per tant, duna banda la poblaci es mostra dacord en general amb lassoliment dels drets socials i poltics dels immigrants, que suposen el seu reconeixement com a ciutadans i que des de la perspectiva terica es consideren factors bsics per a la seva integraci en la societat receptora; per, daltra banda, la poblaci tamb considera molt important per integrar-se a Andorra que els immigrants parlin catal, que sadaptin als costums del pas, que participin en la vida social i que coneguin la histria, la geografia i 95
les institucions dAndorra, s a dir, es valora que hi hagi un inters i un esfor per part dels immigrants per integrar-se. En general, la proximitat geogrfica i cultural dels immigrants i la seva permanncia al pas es relacionen amb una integraci ms elevada. En aquest sentit, es manifesta lopini que els immigrants procedents dels pasos vens, especialment els catalans, estan ms integrats a la societat andorrana per les similituds culturals (llengua, costums, religi), i perqu en general tamb sn els que van arribar fa ms anys. Entre alguns ciutadans andorrans es percep un cert malestar perqu se senten en minoria davant els immigrants que no parlen catal (alguns ho atribueixen a una manca dinters per part daquests immigrants), i en alguns casos consideren que la integraci escassa de molts dels immigrants ms recents representa un problema de cara al futur (dilueix la identitat andorrana). De totes maneres, tamb es reconeix que fins ara no hi ha hagut problemes greus amb aquests immigrants, malgrat que no sempre es consideri que estan integrats. La idea que alguns immigrants no aprenen catal satribueix sovint a la manca dinters o perqu consideren que no els resulta necessari (ja sigui perqu es poden comunicar amb altres llenges ja sigui perqu pensen estar poc temps a Andorra), per tamb cal considerar altres motius, com la manca de temps per assistir a cursos formatius (en molts casos s difcil compaginar el temps de treball i familiar a causa dels horaris, la manca de xarxa familiar, etc., fet que es podria corregir facilitant laprenentatge en hores laborals). En aquest sentit sha de remarcar que, duna banda, el catal s un dels vehicles per accedir a les millors feines i, en conseqncia, per la mobilitat social, i aix fa que molts immigrants facin lesfor daprendrel, en funci don socupen. Daltra banda, gaireb tots els fills dels immigrants dominen lidioma catal. Un factor molt important en relaci amb la cohesi social s el grau dinterrelacions entre els diversos collectius nacionals (relacions familiars, damistat, de treball, de venatge), ja que sn vincles que faciliten la integraci en la societat. Com que els grups amb ms efectius a Andorra sn els andorrans i els espanyols (sobretot catalans), s lgic que siguin els dos collectius amb els quals prcticament tota la poblaci t relaci, seguits dels portuguesos i francesos, mentre que amb els collectius ms minoritaris (britnics, sud-americans, marroquins, filipins, indis) la major part de la poblaci manifesta que no hi t cap tipus de relaci. En aquests collectius amb menys presncia a Andorra es constata que les persones que ms sovint hi tenen alguna relaci sn del mateix origen. Les causes daquestes escasses relacions intertniques poden estar relacionades amb tots els mbits de segmentaci social (sociolaboral, juridicopoltica i lingisticocultural), que dificultarien laproximaci entre els grups nacionals diferents, ja que no comparteixen molts espais de relaci. Una altra explicaci complementria est relacionada amb els anys de residncia dels collectius, ja que en alguns casos la seva presncia al Principat s relativament recent. Tamb sobserva aquesta tendncia en la formaci de parelles, s a dir, que en la majoria dels casos tant lhome com la dona tenen la mateixa nacionalitat, i en els casos de parelles que shan format entre persones de nacionalitat diferent destaquen les formades 96
IMPACTE
entre persones andorranes i espanyoles (els collectius amb ms presncia en el conjunt de la poblaci i amb ms proximitat geogrfica i cultural). Aquestes dades mostren que en la formaci de parelles dAndorra tamb predomina lendogmia (tendncia a formar parella amb persones del mateix grup en funci de ltnia, lorigen geogrfic, la nacionalitat, la religi, etc.), que alhora est relacionada amb lhomogmia (igualtat o simetria dels cnjuges amb relaci a factors de classe o estatus social: nivell socioeconmic, nivell educatiu o de categoria professional). En resum, les dades analitzades indiquen que la poblaci dAndorra valora positivament la immigraci per la seva contribuci a leconomia del pas (necessitat de m dobra), tot i que tamb considera que larribada dimmigrants ha destar regulada i controlada. En general, es percep que la situaci dels immigrants en el mercat de treball s de complementarietat (per cobrir els llocs de treball que no volen els andorrans), per el fet que sincorporin en un mercat laboral segmentat, en qu es troben ocupant en ms proporci llocs de treball del segment secundari, fa que tamb es vegin com a possibles competidors, especialment entre les persones que tenen menys formaci i que ocupen els llocs de treball menys qualificats. En lmbit cultural, destaca que la poblaci dAndorra valora el fet de conviure en una societat multicultural ms com un enriquiment per a la cultura andorrana que com un element que afavoreix la prdua de la identitat andorrana, i malgrat que hi ha un cert temor que per la influncia de la immigraci perilli la llengua catalana, en general hi ha una opini favorable al manteniment de la diversitat cultural. Daltra banda, hi ha un acord majoritari que els immigrants puguin gaudir de tots els drets socials i de la majoria dels drets poltics, per tamb es considera important per a la seva integraci que els immigrants parlin catal, que sadaptin als costums del pas, que participin en la vida social, etc. I pel que fa a les relacions entre les comunitats nacionals presents a Andorra, segons les dades presentades en aquest treball, sn ms habituals entre els nacionals andorrans i els espanyols (grups majoritaris i amb ms proximitat cultural) i sobretot entre persones del mateix grup (relacions intratniques); en la formaci de parelles tamb sobserva endogmia en funci de la nacionalitat (relacionada amb lhomogmia). Amb aquests elements, el model dintegraci dels immigrants a la societat andorrana que es perfila no s el dassimilaci (aculturaci), sin que tendiria al multiculturalisme. Ara b, perqu aquest procs dintegraci es pugui qualificar dintercultural sha de produir un reajustament cultural i identitari per ambdues parts (poblaci autctona i poblaci immigrada), que comporta canvis i adaptacions del que es considera propi de cada cultura o transformacions en les pautes culturals prpies per a la relaci amb altres tradicions culturals (mestissatge). A ms daquest reajustament, per afavorir la cohesi social sha de construir una nova identitat compartida que sigui compatible amb la de cada grup (de manera que es configuri una societat amb mltiples identitats creuades per a cada individu), un procs que es realitza a travs del dileg intercultural a partir del reconeixement i el respecte mutu, ja que en cas contrari cada comunitat pot quedar segregada i incomunicada de la resta. Per, com sha exposat al llarg del treball, el procs dintegraci no es redueix a lmbit cultural i identitari, sin que depn tamb daltres factors com lestatus jurdic o la inserci en el mercat laboral de la poblaci immigrada. 97
III
Poltiques dintegraci
Montserrat Badia Gomis
POLTIQUES DINTEGRACI
1. Introducci
La voluntat dun grup tnic de conservar la prpia tradici cultural i la llengua s un dels mecanismes de protecci fonamentals duna comunitat tnica. Ni regulacions soles per part de lEstat ni el pur desig de manteniment sense la protecci estatal poden assegurar a la llarga la permanncia de letnocultura regional i la vitalitat de la llengua. [Harald Haarmann]
Aquesta no s la primera aproximaci al fenomen de la immigraci a Andorra des dun punt de vista sociocultural i identitari. Ni de bon tros. Els estudis qualitatius i quantitatius en qu es basa aquest captol demostren linters que la qesti ha suscitat tradicionalment entre intellectuals, estudiosos i administracions. Ens interessa abordar les peculiaritats de la integraci des dun perspectiva andorrana, quina ha estat levoluci de la immigraci al llarg del temps, particularment des del segle XX, i en quina mesura ha contribut a modelar la fisonomia identitria andorrana. Quan parlem dimmigraci, ens referim sobretot al boom dels anys seixanta del segle XX. s cert que abans daquesta dcada, sobretot abans dels anys 30, la societat andorrana era molt homognia, per seria falsa la imatge duna Andorra isolada del mn i sense contactes en els segles anteriors. A tall dexemple, ja al segle XVII, Andorra no era un lloc allat de la resta dEuropa. Molts andorrans entraven i sortien del pas; anaven a treballar a altres llocs, anaven a fires i mercats, a pobles i ciutats que es trobaven a distncies de dies de viatge, i hi feien tractes i negocis. I de la mateixa manera que els andorrans sortien del pas tamb molts estrangers visitaven el pas per qestions de negoci. Aquesta mobilitat era una font de desenvolupament econmic i servia per obtenir els recursos bsics i els aliments necessaris per sobreviure. Lars Martin Pohle, en el seu ingent estudi sobre la delinqncia al segle XVII, Perqu ara grcies a Du hi ha justcia,1 t documentats no pocs exemples destrangers, dalguna manera immigrants, sobretot comerciants francesos o catalans, bandolers catalans, o forasters en general, perqu portaven armes o delinquien (robaven, falsificaven moneda, etc.). I encara que a lpoca la majoria de delinqents jutjats lgicament eren andorrans,
POHLE, L. M. Perqu ara grcies a Du hi ha justcia. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2008.
101
el fet de ser foraster podia comportar ms dun inconvenient, com ara la imposici duna multa ms elevada que als autctons. Com a ancdota, en aquella poca lapellatiu despectiu gavatx designava tots els estrangers sense distinci, per especialment els que eren poc respectuosos amb Andorra, els que no se sotmetien als costums i les tradicions locals, els que, en definitiva, no sintegraven. Heus aqu que limmigrant, el foraster, ja existeix, i participa i influeix en les relacions socials de lAndorra del segle XVII. Tot i aix, s cert que fins ben entrat el segle XX Andorra i el Pirineu en general, amb uns serveis pblics precaris, amb un volum de poblaci superior a les seves possibilitats i amb una crisi important de treball, eren un territori emissor dimmigrants cap a Barcelona i cap al sud de Frana. Com se sap, la realitzaci de les obres de FHASA als anys trenta va ser un primer pas en el canvi de dinmica migratria, ja que van estar a lorigen duna frenada de lemigraci, que va coincidir, a ms, amb una atracci de m dobra estrangera.2 FHASA va fer possible lelectrificaci total del pas i lobertura de les carreteres a la circulaci, amb la configuraci de la xarxa bsica de comunicacions viries del pas. La possibilitat de transitar per carreteres, encara que no estiguessin asfaltades, va permetre la circulaci de vehicles amb una certa comoditat, i aix va comportar laugment del parc automobilstic nacional i lestabliment de lnies regulars de transports de viatgers aix com el trnsit de mercaderies.3 Va facilitar, doncs, una mobilitat imprescindible per a leconomia andorrana. Durant els anys quaranta la poblaci dAndorra continu augmentant, per a linici dels anys cinquanta va experimentar un descens. Entre lany 1951 i lany 1954 la poblaci va disminuir gaireb en un 13%.4 Fins en aquella poca la gent de fora que sinstallava al pas prcticament noms tenia lopci dintegrar-se, encara que, com es veur ms endavant, algunes ordinacions del Consell General ja van haver de regular qestions com la llengua dels documents oficials o de la publicitat. Ms endavant, lexpansi econmica dels anys seixanta provoc larribada massiva dimmigrants per treballar en el sector dels serveis i de la construcci, i Andorra va esdevenir pol datracci de la migraci espanyola, fet que fou un factor clau del creixement demogrfic.5
LLUELLES, M. J.; COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J.; SEZ, X. El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. Pags Editors, 2004. BADIA, F. El coprncep Mons. Just Guitart i el seu temps (1920-1940). Biblioteca Abat Oliba, 280. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007. BATALLA, J.; CASALS, M. I MIC, J. R. La immigraci a Andorra. Centre de Recerca Sociolgica. Institut dEstudis Andorrans. Pags Editors, 2004. P. 28. LLUELLES, M. J. i altres. (op. cit.)
102
El ritme vertigins de canvis que shan produt a Andorra a partir de mig segle XX ha provocat que els colors socials i els estils de vida de la poblaci autctona shagin vist alterats per la vinguda massiva dimmigrants que han configurat una nova situaci lingstica i cultural. La histria de lAndorra del segle XX des del punt de vista identitari s la crnica de tres grans circumstncies: en primer lloc, lentrada de gent de fora per contribuir al gran creixement autcton amb laugment de poblaci consegent; en segon lloc, les estratgies dels pasos vens per fer hegemnica la seva influncia cultural en territori andorr, i en tercer lloc, la intervenci ms o menys activa de les institucions andorranes per afrontar les conseqncies dels dos factors anteriors en unes poltiques dintegraci, que shan concentrat al llarg del segle en les qestions educativa i lingstica, i que no han acabat denfocar amb perspectiva i profunditat la qesti de la integraci i de la identitat. Lobjectiu daquest captol s abordar la intervenci dels poders pblics en les qestions que han influt ms en la en la construcci duna identitat andorrana i en la integraci de les persones de fora que shan anat incorporant en la societat del pas. Des de quan i per qu se sent la necessitat dintervenir? Quina mena dactuaci ha caracteritzat els poders pblics andorrans? Quina importncia sha donat a la intervenci legislativa i executiva en matria dintegraci? Quina eficcia t cada mesura adoptada? Qu vol dir integraci? En qu consisteix la identitat andorrana? Quina influncia han tingut en la intervenci dels poders pblics andorrans les poltiques, en primer lloc, dels pasos vens, i en segon lloc, la realitat migratria de la globalitzaci? Quines perspectives hi ha en els propers anys?
2. Poltiques dintegraci: immigraci, llengua i identitat

Aplicar una poltica dintegraci significa necessriament planificar i aplicar una poltica dimmigraci. Una cosa comporta laltra. Que la immigraci sigui un fet natural, fins i tot necessari i viscut amb una certa normalitat en els nostres dies, s positiu, per no pot amagar que quasi sempre respon a una situaci de mancana per part de la societat emissora i tamb per part de la societat receptora, fruit no duna decisi lliure i espontnia sin duna voluntat necessitat de millorar un estatus, sovint econmic, i en algunes zones del mn, tamb poltic, ideolgic i social. Els discursos polticament correctes que descriuen la immigraci com un fenomen que gaireb cal fomentar, no semblen els ms adequats, perqu han contribut a lexistncia de reaccions injustament hostils, i daltra banda han dificultat altres enfocaments cientfics menys carregats dideologia i ms rigorosos. 103
La terra, entesa com el medi que permet a les persones desenvolupar-se en un entorn conegut i acollidor, format per persones amb qui es comparteixen costums, llengua, religi, tradicions i maneres de veure el mn, s un dels valors ms reconeguts, tant individualment com collectivament, per a la realitzaci dels individus. s cert que no tothom necessita tenir uns lligams igualment intensos amb tot aquest conglomerat de circumstncies propcies que anomenem aqu terra. Tamb hi ha qui prefereix deslligar-se daquests referents vitals per viure duna manera molt diferent de la majoria. I tamb s veritat que aquest medi, lluny de la visi unvoca i monoltica tradicional, no s immutable, sin que es transforma constantment amb les influncies i les aportacions de tots els elements que en formen part. Tot i aix, sn poques les persones que marxen del seu entorn fent s duna opci ms intellectual que no pas econmica o de necessitat. I vist des de laltra banda: dins la societat dacollida de moviments migratoris, no hi ha una preferncia espontnia i generalitzada per acollir persones de fora amb qui no es comparteix terra si no s tamb per motius econmics. Andorra, a diferncia daltres pasos desenvolupats molt propers, no ha hagut dafrontar el dilema entre ser la terra dasil que ha estat histricament, i combatre les xarxes mafioses de pasos subdesenvolupats, que senriqueixen en una forma moderna de trfic dssers humans. Des daquest punt de vista, la realitat andorrana ha estat menys complexa de gestionar. Tot i aix, lexigitat demogrfica ha fet que les arribades dimmigrants hagin tingut un impacte significatiu en la societat receptora. Des del punt de vista teric, per analitzar la integraci duna persona o collectiu immigrant shan descrit graus diferents, segons els patrons culturals, lentorn i lactitud de receptors i acollits, i tamb models diferents segons la cultura social de les comunitats que sencaixen, per sobretot segons la societat dacollida. Pel que fa als graus diferents dadaptaci dels immigrants, es diu que lindividu opta per lassimilaci quan abandona el seu estil de vida anterior, renuncia als seus valors culturals i adopta lestil i els valors de la cultura de la societat que lacull. Un nivell intermedi, que rep noms diferents per que aqu anomenarem simplement integraci, t lloc quan lindividu s capa dadoptar els valors culturals de la societat receptora sense renunciar als valors de la cultura prpia dorigen. Es pot dir que en aquest cas les persones accepten una nova cultura que se suma a la prpia. A la banda oposada de lassimilaci hi ha el model anomenat dexclusi o de preservaci, segons els autors. En aquest cas els individus opten per tancar-se en la cultura dorigen i rebutgen completament adoptar la cultura i els valors de la societat dacollida. Quant als models socials diferents, es poden sintetitzar en dos grans exemples ben coneguts. El primer s el model de lassimilaci, tamb conegut com a model francs. En aquest cas, com passa tradicionalment i com a mnim tericament a Frana, la persona immi 104
grant ha dassumir els valors de la societat dacollida i esborrar tota diferncia pblica, considerada una amenaa per als principis constitutius de lEstat. Aquesta demanda duniformitat es veu qestionada actualment tant pels francesos com pels immigrants, com sha pogut constatar en alguns dels coneguts disturbis produts als barris perifrics dalgunes ciutats franceses. El segon s el model multiculturalista o model anglosax. Un immigrant per integrar-se al Regne Unit, per exemple, sha de mantenir integrat en la seva minoria tnica, la qual sha de relacionar a la vegada amb altres minories i amb la majoria. Sn relacions intertniques, basades en una cultura de la diferncia. Els grups diferents tenen dret a espais poltics i a suports pblics.6 Per a alguns que ho han viscut com a protagonistes,7 aquesta via ms freda amb els receptors ofereix menys dificultats que la de voler integrar-se positivament en la societat dacollida. Per en aquest model tampoc no es garanteix que no es doni una alta conflictivitat social. Lesbs dels dos grans models ja deixa clar que cap dels dos esquemes sadapta a les peculiaritats de la societat andorrana: Andorra no es pot permetre ser una comunitat assimiladora en el sentit dexigir a limmigrant ladaptaci a la cultura majoritria, perqu seria difcil establir quina s la cultura majoritria actualment; a ms, el pas sha caracteritzat, fins avui com a mnim, per no establir diferncies significatives entre grups dimmigrants i autctons ni per barris de residncia, ni per les escoles dels joves ni per serveis pblics. La integraci a qu ens referim en aquestes pgines sha dentendre en un doble sentit, que es produeix en un pla digualtat: hauria de significar que els qui arriben a un pas adopten i accepten aquest pas (sense necessitat de renunciar als valors identitaris dorigen), i que aquest pas els adopta com a membres seus (sense necessitat de renunciar a la seva identitat, que evoluciona tamb amb els nous valors aportats). Malgrat la dificultat evident de trobar exemples dharmonia perfecta, el primer pas imprescindible consisteix a considerar la identitat com un fenomen que no s ni excloent ni immutable. Efectivament, la identitat s un concepte inestable i canviant, que va adquirint les formes que els temps, les experincies i les interaccions li atorguen. En un mn global i multicultural cada cop s menys determinant per a la identitat nacional el concepte de diferenciaci respecte dels altres, la distinci entre els membres duna comunitat i els estrangers o els altres, perqu aquests darrers tamb integren i caracteritzen la comunitat. Els altres sn, en tot cas, els membres dorgens diferents que donen forma a una altra comunitat-identitat. La identitat es compon de valors educatius, culturals, socials, religiosos, poltics i econmics, de creences i costums, dexperincia i coneixement, dart i de normes, que
6
PREZ, T. L. El dilogo intercultural como gestin de la multiculturalidad: un reto por alcanzar, a Casa nostra s casa vostra. Critas Espaola. Fiselgraf, 2007. ZGUSTOVA, M. Exilis a La immigraci: una oportunitat? XXII Universitat destiu. Govern dAndorra. 2006. Zgustova shi refereix en el cas especfic dels exiliats.
105
sinfluencien i es barregen amb nous valors de procedncies diverses i formen un conglomerat cohesionat per no homogeni. Les combinacions peculiars daquests valors defineixen la identitat. A lentremig de tot plegat hi ha una llengua que dna forma a les representacions culturals i que s leina ms important de transmissi i dassumpci daquestes representacions. Per aquesta ra, la llengua s un element fonamental en la definici de la identitat. Els membres duna societat que no comparteixen la mateixa llengua no comparteixen tampoc tots els significats i comportaments daquesta societat, ms enll de les coincidncies que hi pugui haver entre cultures amb llenges diferents i tamb de les divergncies existents sens dubte entre cultures diferents que comparteixen llengua.8 Un cop fetes aquestes consideracions prvies, cal dir que la intervenci pblica andorrana en matria dintegraci est circumscrita sobretot a les qestions educatives i lingstiques. Efectivament, hi ha les normes especialment de defensa de la llengua i dordenaci de leducaci que al llarg del temps i segons la instituci han tingut forma dacords, ordinacions, decrets, reglaments, lleis, i fins i tot de Constituci. I tamb hi ha la promoci i la creaci dinfraestructures, que shan anat materialitzant en forma descoles, serveis culturals, formaci per a adults, cursos especfics de llengua, geografia i histria, centres dautoaprenentatge, serveis dinamitzadors, casals per a infants i joves, universitat, centres culturals i esportius, escoles dart i tallers de tota mena, i una mplia oferta cultural basada en museus, conferncies, exposicions, i tamb en msica, teatre i dansa. Des daquest punt de vista, no s exagerat afirmar que la societat andorrana s privilegiada pel que fa a oferta i a possibilitats, sobretot si la comparem amb zones properes dels pasos vens amb un nombre de poblaci similar.
3. Trets principals de la intervenci pblica

La poltica educativa i lingstica andorrana, reflectida sobretot en la legislaci, ha mantingut al llarg del temps una certa coherncia, probablement com a resultat de les peculiaritats poltiques, histriques, geogrfiques i sociodemogrfiques del Principat. Entre les caracterstiques de la intervenci pblica en matria dintegraci destaca, com a mnim fins a final de segle, la prioritat per les actuacions a curt termini. Fins a la fi dels anys vuitanta, s difcil trobar normes redactades o actuacions decidides amb perspectiva de futur. Aix, per exemple, es fomentava la creaci dun centre educatiu si hi havia necessitat o demanda en un lloc determinat: el Consell General va autoritzar la installaci
BALLARN, J. M. La interrelaci entre la identitat cultural de la poblaci andorrana i els seus usos lingstics. Treball indit del Servei de Poltica Lingstica. Lestudi es va fer lany 2002.
106
de la primera escola de la Sagrada Famlia a Canillo lany 1882 perqu ho van demanar expressament uns vens.9 I, en la mateixa lnia, saprovava una ordinaci sobre ls obligatori de la llengua oficial en un mbit molt especfic quan es detectava una disfunci concreta, perqu era aquell el problema que calia solucionar en aquell moment determinat:
Tota publicitat comercial que presentin els cinemes deur sser redactada, preferentment, en la llengua oficial. (Ordinaci X del Consell General, del 22 de maig de 1953)
En segon lloc, molt relacionat amb el primer tret esmentat, destaca el tractament no exhaustiu de la intervenci pblica. La Llei dordenaci de ls de la llengua oficial, que aborda per primera vegada amb ambici global ls del catal a Andorra, fou aprovada el desembre de 1999, i les tres grans lleis que ordenen el panorama educatiu nacional amb amplitud de mires i perspectiva, tamb sn de la darrera dcada del segle XX.10 Les institucions andorranes han tingut, doncs durant el segle XX, una actitud clarament no intervencionista. La prudncia s el tercer tret que es pot deduir del paper del Consell General i dels comuns, i tamb dels delegats permanents i dels veguers. No hi ha excessos. Es busquen les solucions. Hi ha ms dun exemple dordinacions que tenen com a nic objectiu recordar obligacions ja establertes per altres ordinacions:
Es recorda igualment la vigncia i lobligatorietat de lOrdinaci III de lany 1953, per la qual es disposa que els rtols anunciadors dels comeros i indstries han dsser redactats en la llengua oficial de les Valls, o sigui en catal. En conseqncia, aquesta Ordinaci s aplicable a tots els establiments creats a partir de lany 1953, o sigui des de que es promulg lOrdinaci. El seu incompliment donar lloc a una multa de 500 pessetes als infractors, amb lobligaci de retirar els rtols que no sajustin a la mateixa Ordinaci, quedant exceptuats els noms comercials o industrials formats per un grup de lletres que no tinguin cap significat propi. (Ordinaci VII del Consell General, del 12 de juliol de 1966)
LOrdinaci transcrita posa de manifest una combinaci molt efica entre el possibilisme i la sanci ferma en cas dincompliment. Un exemple de la manera de fer andorrana, amb lobjectiu exclusiu posat en la reparaci de la situaci anormal. La prudncia esmentada no sha de confondre amb tebior. En les normes andorranes lobjectiu de defensa o promoci de la llengua i de la cultura s clar. I lltima caracterstica remarcable s el respecte per la diversitat, que es manifesta, a ms, amb una absncia absoluta de rebuig per les altres llenges i cultures, les quals sn considerades sense excepcions en la legislaci andorrana com un patrimoni que suma sense restar.
9 10
Cf. Bastida, R. Cent anys densenyament a Andorra. Grafinter. Andorra la Vella, 1987. P. 14. Llei de l'Escola Andorrana, del 2 de maig de 1989; Llei qualificada d'educaci, del 3 de setembre de 1993, i Llei d'ordenament del sistema educatiu andorr, del 9 de juny de 1994.
107
4. Escola, integraci i identitat

Lescola s un dels instruments dintegraci ms potent dun estat. La peculiaritat dAndorra amb la coexistncia de sistemes educatius diferents ha dotat lescola duna dimensi complexa i en alguns casos contradictria. Efectivament, per als andorrans lescola ha constitut alhora una oportunitat de formaci extraordinria i una certa dificultat per assumir la identitat prpia. Fins a la fi del segle XIX lensenyament dels nens i nenes anava a crrec del Com, que contractava el personal docent, que molt sovint era el mateix vicari. El Consell General, conscient de la importncia de leducaci escolar estableix, lany 1899, lobligaci que hi hagi un mestre a totes les parrquies:
Vista y atesa la lley i totes les Parroquies venen obligades en tenir mestre y mestra de enseansa. (Decret del Consell General del 30 de maig de 1899)11
La importncia de lescola com a nucli dinfluncia cultural queda testimoniada amb una evidncia. Durant la primera meitat del segle XX la installaci de les escoles franceses o espanyoles t lloc com una reacci a la influncia de laltre sistema educatiu, espanyol o francs. Lany 1882 es crea la primera escola de la Sagrada Famlia a Canillo, que s seguida per la dAndorra la Vella, creada lany 1883, i la de Sant Juli de Lria, de lany 1887. A partir daleshores, a ms del mestre o vicari contractat pel Com, les noies daquestes parrquies tenen accs a una escola de les anomenades tradicionalment congregacionals. A principis del segle XX es creen les primeres escoles franceses al Principat. Segons Bastida, els serveis del coprncep francs, veient lamplitud que anaven adquirint els ensenyaments existents, jutjaren convenient introduir lensenyament francs.12 I la supremacia que les escoles franceses havien aconseguit durant els primers anys de segle va ser contrarestada lany 1930 per la implantaci de les escoles espanyoles, instaurades a instncia del coprncep Guitart, que convenut que la influncia cultural i lingstica de les escoles franceses havia de tenir un contraps, va aconseguir que el Govern espanyol subvencions unes escoles espanyoles a travs de la Mitra, que es guardava el dret descollir els mestres. Tres documents poden exemplificar perfectament el rerefons de lestabliment daquests ensenyaments:
11 12
Llibre de Decrets del Consell General, citat a BASTIDA, R. (op. cit.), p.14. BASTIDA, R. (op. cit.), p. 17.
108
Decret del 18 de juny del Ministeri francs dInstrucci Pblica i Belles Arts
Des coles primaires publiques reconnues et subventionnes par le Gouvernement franais et ayant spcialement pour objet lenseignement de la langue franaise peuvent tre crs sur le territoire de la Rpublique dAndorre dans les conditions ci-aprs indiques (art. 1).13
Informe de 1930 del Ministeri dAfers Estrangers espanyol

s important contrarestar lacci dels anomenats mestres de francs, que subvenciona la vena Repblica amb el pretext densenyar als andorrans aquella llengua i que sn en realitat els principals agents que t Frana per mantenir la seva influncia a Andorra.14
Informe de Joaquim Saltor i Madorell al Govern espanyol de la Repblica15

Las escuelas diu es [sic] el aspecto ms lamentable de la actuacin de la Repblica. En todas las parroquias o distritos hubo siempre la escuela francesa y la de la Mitra. Estas ltimas eran sostenidas por la subvencin que le daba el Estado espaol y siempre fueron las escuelas ms concurridas de Andorra haciendo una eficaz labor contra el afrancesamiento de aquellos valles.16
No correspon aqu fer un reps detallat de la histria de lensenyament,17 per s que s interessant remarcar que la implantaci posterior de centres escolars dun sistema o dun altre segueix aquesta mateixa tnica daccireacci al llarg de tot el segle. A Escaldes es crea un escola espanyola de nens per una ordre del Govern espanyol del 21 de juliol de 1943 amb una certa urgncia perqu els pares benedictins de Les Escaldes volien tancar el collegi i si no hi havia una escola espanyola, els nens anirien tots a lescola francesa.18 L1 de maig de 1965 el bisbe dUrgell, Ramon Iglesias i Navarri, estableix per decret lacta fundacional del collegi confiat a la Congregaci Salesiana, el Collegi Sant Ermengol. I lany 1968 les escoles de la Sagrada Famlia es traslladen a un centre de nova creaci a Santa Coloma. Aquestes noves implantacions, especialment la construcci del nou Collegi de Sant Ermengol, foren locasi per replantejar el projecte de Liceu francs, que finalment es va comenar a construir lany 1972. I els andorrans? Com percebien les autoritats andorranes aquesta pugna per exercir una certa hegemonia en matria densenyament dels dos estats vens? Ms aviat duna manera positiva. Andorra disposava, facilitant recursos i terrenys, de dos sistemes educatius de qualitat, i la diversitat densenyaments era vista i ha estat considerada com un valor per la majoria dels andorrans.
13 14 15
BASTIDA, R. (op. cit.), p. 181. BASTIDA, R. (op. cit.), p. 32. PELEZ, M. J. I GUILLAMET, J. La situacin poltica de los Valles de Andorra en abril de 1936: El informe de Joaquim Saltor i Madorell. Cuadernos Informativos de Derecho Histrico Pblico, Procesal y de la Navegacin. Juny, 1990 (separata), citat a BADIA I BATALLA, F. El coprncep Mons. Just Guitart i el seu temps (1920-1940). BADIA, F. (op. cit.), p. 174. El llibre de Bastida s exhaustiu sobre aquesta qesti. BASTIDA, R. (op. cit.), p. 88.
16 17 18
109
Aix no vol dir que els poders pblics no fossin conscients, a mesura que anava avanant el segle, que aquesta riquesa podia constituir una arma de doble tall. Sn significatius alguns acords del Consell General que mostren una certa inquietud pels possibles efectes contraproduents dels prestigiosos sistemes estrangers sobre la identitat andorrana i que alhora posen de manifest linters de la instituci per lensenyament del catal com a instrument per salvaguardar landorranitat.
Sacorda exposar a les dues M. I. Delegacions Permanents, que sn les genunes representacions dels Excellentssims Coprnceps, que: Essent la llengua catalana loficial, seria de molta utilitat que fos ensenyada a tots els alumnes que freqenten les escoles franceses, aix com en els exmens de final de curs hi hagus una pregunta sobre la llengua catalana []. (Acord del 3 doctubre de 1950)19 Sacorda cursar, per la via que escaigui, una demanda perqu sigui ensenyat el catal (llengua oficial dAndorra) a les escoles despanyol dAndorra. (Acord del 25 de gener de 1967)20
El punt dinflexi daquesta inquietud del Consell General per preservar els valors culturals andorrans s la Nota informe sobre landorranitzaci de lensenyament, del mes de juny de 1972. Els termes daquest document, que va constituir una novetat en la poltica identitria andorrana, van molt ms enll de la referncia al catal. La Nota informe apella directament a la identitat i ho fa en termes positius:
Tot poble, en efecte, ha de tenir uns arrelaments peculiars i propis (ancorats en un passat i projectats en un futur) que el diferencin dels altres no pas solament de forma negativa.21
El concepte didentitat expressat cal emmarcar-lo, dacord amb lpoca, en la visi dun sentit de pertinena, individual i collectiu, en qu identitat representa all que sn uns individus i els diferencia positivament dels altres, un concepte que determina lemplaament de cadasc en el mn i tamb el dels altres individus i pobles. El gran pas endavant daquest document el constitueix la voluntat del Consell General dintervenir en matria educativa per facilitar la integraci dels joves com a membres actius de la societat andorrana:
El Consell General es proposa demprendre i acomplir un esfor moral i material per a assegurar a tots els infants que cursen estudis a Andorra un complement essencial de la seva educaci que els capaciti per a integrar-se de forma lliure, conscient i plena a la societat andorrana, creant-los-hi plena conscincia de ser membres actius i operants de la mateixa.22
La Nota informe sobre landorranitzaci de lensenyament constitueix linici dun procs lent per imparable que desemboca lany 1982 en la creaci d'un sistema educatiu propi
19
BADIA, M. Referncies lingstiques en la legislaci andorrana a Revista de Llengua i Dret, nm. 23. Juliol de 1995. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, p. 78. Ibid. Nota informe per a landorranitzaci de lensenyament, a BASTIDA, R. (op. cit.), p. 147. Ibid.
20 21 22
110
amb la posada en marxa de l'Escola Andorrana. I el 2 de maig de 1989 amb laprovaci de la Llei de lEscola Andorrana, el primer gran text que regula el sistema educatiu nacional. Noms comenar, lexposici de motius evoca com a argument la identitat nacional:
El sentiment de la identitat nacional, de la ciutadania, s profund i complex, i no es presta a reduccions simplificadores. Per, com tot sentiment, tan sols adquireix solidesa quan troba suport en racionalitzacions culturals, al servei d'una visi compartida del futur de la collectivitat.
I la mateixa exposici de motius especifica els elements ms importants daquesta identitat:

En tot pas, la cultura nacional est formada per un conjunt d'elements complexos i variats: essencialment lingstics, histrics, religiosos, geogrfics i tics. La llengua s un element primordial. No hi ha pensament sense llenguatge, i tot coneixement s'expressa en una llengua: sovint, a travs de la llengua s'ha forjat i mantingut un esperit nacional. Amb tot, la sola identitat lingstica no s suficient per a crear una conscincia nacional. La histria t un valor i una fora almenys iguals que la llengua, i la nostra histria aglutina elements que no es troben en cap altre lloc del mn: quina enorme riquesa ens confereix set segles d'independncia i de neutralitat. La geografia s, per a nosaltres, una feblesa i una fora alhora, per, en tot cas, est indissociablement unida a la nostra identitat. La nostra tica ens ve dictada per la histria: la tradici cristiana i els valors universals dels drets de l'home. L'educaci cvica i moral, la conscincia de pertnyer a una comunitat, sn exigncies indissociables a tot Estat, i ms encara en el nostre que es caracteritza per un model de poblaci tan obert. Cal que els infants del pas gaudeixin del substrat que afavoreixi el sentiment d'una conscincia nacional.
Una de les constants del sistema educatiu andorr ha estat la reivindicaci duna escola plurilinge que no renuncia al protagonisme de la llengua prpia:
La llengua catalana hi ser utilitzada com a vehicle normal d'expressi. Encara que la llengua prpia de l'escola sigui la catalana, caldr assegurar un bon coneixement de les llenges castellana i francesa, ja que tamb sn llenges de relaci i de treball a Andorra. Aix mateix, es dotaran els recursos necessaris per fer possible que els alumnes que assisteixin a aquestes escoles puguin estudiar una quarta llengua viva, per a facilitar-los una fluida relaci amb els altres pasos europeus i l'obertura a la cultura universal, a l'enriquiment de la qual han de contribuir des d'Andorra.
Els articles primer i tercer incideixen una vegada ms en les dues grans qestions objecte daquest captol, que semblen estar al darrere daquesta Llei important: identitat i integraci.
Article primer L'Escola Andorrana t per missi donar a tots els infants d'Andorra la formaci que els permeti integrar-se a la nostra comunitat com a adults lliures, ciutadans responsables i professionals qualificats. []
111
Article tercer Totes les escoles andorranes desenvoluparan les seves activitats adreades a la consecuci dels objectius segents: a) Assegurar la formaci dels infants i joves en els diferents nivells de l'ensenyament. b) Promoure i afavorir el desenvolupament personal dels alumnes en el marc de la cultura i de la identitat andorrana. c) Contribuir a la formaci i enriquiment dels elements culturals propis i especfics de la societat andorrana.
La Llei de lEscola Andorrana s un esgla fonamental en ledifici normatiu de leducaci, i ja estableix lobligaci, a la disposici transitria primera, delaborar una Llei general deducaci, que arribaria el 1993. La Llei qualificada deducaci, del 3 de setembre de 1993, estableix l'estructura educativa andorrana a partir dels sistemes educatius diferents que coexisteixen en una sola organitzaci educativa, que la mateixa norma defineix com una especificitat certament enriquidora, a la qual no es vol renunciar. Shi regulen el dret a l'educaci i els altres drets relacionats, i shi fixa l'escolaritzaci obligatria i gratuta fins als 16 anys; el dret dels adults a la formaci bsica, i el principi d'igualtat en l'accs als nivells superiors de l'ensenyament. Igualment, la Llei es refereix a la situaci dels centres educatius oberts a Andorra dependents dels sistemes educatius espanyol o francs, i tamb del Collegi Sant Ermengol i les escoles de la Sagrada Famlia, que shan de regular per conveni amb el Govern andorr. Encara que les disposicions daquesta Llei posen ms aviat mfasi a desplegar una educaci de qualitat basada en els drets, les llibertats i els principis que s'estableixen en la Constituci, tamb tenen en compte la importncia de laprenentatge del catal, dels elements culturals propis i especfics de la societat andorrana i de la integraci:
Article 3 L'activitat educativa s'adrear a la consecuci de les finalitats segents: a) promoure i afavorir el desenvolupament de la personalitat de l'alumne. b) impulsar l'adquisici d'hbits intellectuals i tcniques de treball. c) transmetre coneixements cientfics, tcnics, humanstics, artstics i tics. d) capacitar per a l'exercici d'activitats professionals. e) impulsar el catal com a llengua prpia del pas, vetllant perqu s'assoleixi un domini correcte i un s matisat i ric del catal oral i escrit. f) fomentar l'esperit universal crtic, aix com els comportaments d'autonomia i adaptabilitat, i contribuir a l'enriquiment dels elements culturals propis i especfics de la societat andorrana. g) fomentar la integraci i la participaci social i cvica.
112
h) formar els infants i els joves en el respecte de la diversitat i dels drets i llibertats fonamentals, i en l'exercici de la tolerncia i la llibertat, dins els principis democrtics de convivncia i pluralisme. [] Article 18 El catal s la llengua prpia del sistema educatiu andorr. En les diferents modalitats i nivells del sistema educatiu andorr es promour l'aprenentatge de llenges estrangeres que podran ser vehiculars per afavorir l'obertura a la cultura universal i la relaci fluida amb els altres pasos. [] Article 21 Els centres docents que depenguin de sistemes educatius diferents de l'andorr impartiran obligatriament les matries especfiques de formaci andorrana que determini el Govern a travs del corresponent conveni.
Quedava pendent lordenaci del sistema educatiu andorr, que havia desbordat mpliament lmbit de lEscola Andorrana (educaci maternal, educaci bsica, batxillerat), i es configurava constitut, a ms, per la formaci professional, lensenyament superior, la formaci permanent per a adults, la formaci andorrana i leducaci especial. La Llei d'ordenament del sistema educatiu andorr, del 9 de juny de 1994, regula tots aquests ensenyaments. Entre les seves finalitats, enumerades a larticle 2, i que es van desgranant a cada captol especfic, hi ha una vegada ms lobjectiu dintegraci dels joves desenvolupar la integraci i la participaci social i cvica i el foment de ls de la llengua assegurar l's de la llengua catalana en els diferents mbits de comunicaci, per mitj del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d's. La mateixa norma destaca la tasca integradora i cvica de la formaci permanent per a adults i fa referncia a la formaci andorrana com a eina que permet assegurar la formaci en els trets bsics de la identitat, la cultura, la llengua, les institucions i la geografia i la histria andorranes, en els centres dels sistemes educatius diferents de l'andorr. Desprs daquesta Llei marc saproven molts reglaments que en despleguen les disposicions i algunes lleis igualment importants, com la Llei reguladora de la formaci professional mitjanant l'aprenentatge a l'empresa, de l11 de juliol de 1996. No correspon aqu fer una llista de tota la reglamentaci relativa a educaci, que aborda qestions tan variades com lexpedici i el registre de ttols oficials,23 sobre els professionals,24 sobre la
23
Entre altres, Reglament sobre l'expedici de ttols d'ensenyament obligatori, postobligatori de carcter estatal, del 20 de juny del 2007 o el Decret, de la mateixa data, creador i regulador del Registre Oficial de Ttols d'Ensenyament Obligatori i Postobligatori de Carcter Estatal. Entre altres, Reglament intern del personal collaborador educatiu del Govern d'Andorra, del 4 dagost del 2004 i les seves modificacions del mateix 2004 i del 2006, i el Reglament intern del personal tcnic d'ensenyament del Govern d'Andorra, de l'11 de febrer del 2004.
24
113
formaci del personal de lAdministraci general,25 i tamb sobre multitud de qestions no relacionades amb qestions culturals o didentitat. Tres exemples poden definir lestil de tot aquest nombre tan volumins de normativa: En primer lloc el Reglament de centres privats, del 6 de desembre de 1994, que estableix a larticle 5.2:
El catal s la llengua prpia del sistema educatiu andorr. Les comunicacions dins i fora dels centres docents privats han de ser sempre en aquesta llengua.
En segon lloc, el Reglament de guarderies infantils, del 30 de novembre de 1995, que estableix entre els objectius del Reglament per a una franja determinada dedat:
Ser capa de comprendre i d'utilitzar amb fludesa el catal oral en les seves activitats quotidianes escolars i extraescolars, i valorar i apreciar aquesta llengua com la prpia de la comunitat a la qual pertany. Ser capa de reconixer i apreciar el valor informatiu, expressiu i comunicatiu de la llengua escrita. Ser capa d'identificar alguns trets distintius de la comunitat a la qual pertany, manifestant una curiositat i una actitud participativa i, alhora, assolir un coneixement elemental de l'entorn prxim.
Aquest Reglament fou derogat, juntament amb el Reglament de guardes d'infants a domicili (del 28 de febrer del 2001), pel Reglament de guarderies infantils, del 27 dabril del 2005. Crida latenci que lexposici de motius daquest nou Reglament, que cont 40 articles, esmenti la Convenci sobre els drets dels infants i el Conveni sobre l'eliminaci de tots els tipus de discriminaci envers la dona, i inclogui tota mena de previsions tcniques, de seguretat i dinstallacions, per en canvi lnica referncia, certament vaga, als objectius culturals o integradors, sigui lobligaci de totes les guarderies ordinries i extraescolars de desenvolupar un projecte pedaggic, sense detallar-ne ms el contingut. El tercer exemple s el Reglament deducaci bsica dadults, del 27 de juliol de 1996, que ja a lexposici de motius alludeix al carcter integrador dels objectius de la norma:
L'educaci bsica d'adults pretn ampliar la qualitat de vida de les persones adultes i dotar els individus d'una formaci que els serveixi per comprendre, intervenir i, si cal, transformar i construir ms elements del seu entorn i la seva cultura.
En el marc del desplegament de lensenyament superior cal citar la Llei duniversitats, del 30 de juliol de 1997, que estableix com a centres de la Universitat d'Andorra, l'Escola d'Infermeria i l'Escola d'Informtica, creades lany 1988, i tamb el Centre Universitari d'Estudis Virtuals. La Llei disposa que la llengua oficial dels centres d'ensenyament superior s el catal, i dacord amb la tnica legislativa andorrana, que tamb es poden utilitzar altres llenges com a instrument vehicular de l'ensenyament.
25
Per exemple, el Reglament de formaci del personal de l'Administraci general, del 22 de mar del 2000, entre una llargussima llista de reglaments de desplegament de la Llei de la funci pblica, del 15 de desembre de lany 2000.
114
5. La poltica educativa vista des dels convenis internacionals i els acords amb institucions estrangeres
Malgrat que la implantaci duns sistemes educatius estrangers respongui, com sha vist, a una voluntat de mantenir la cultura dominant als pasos respectius en el si de la societat andorrana, el pas ha sabut trobar els beneficis duna oferta educativa de qualitat i variada, i tamb molt avantatjosa des del punt de vista econmic per al pressupost de lEstat. Desprs de les regulacions de les escoles estrangeres de la primera meitat del segle XX, hi ha dos textos significatius anteriors a les grans lleis educatives dels anys noranta que mereixen una menci: El 9 de juliol de 1981 es formalitza un Conveni entre la Mitra dUrgell i el Govern espanyol, que posa fi a una certa desregularitzaci simbolitzada per la instauraci unilateral a Andorra de lInstitut Espanyol de Batxillerat. El conveni estableix el comproms de gestionar les convalidacions dels plans destudis especficament andorrans i proclama la preferncia entre el professorat dels docents que coneguin el catal i, entre aquests, els que tinguin la nacionalitat andorrana.26 A la prctica aquesta preferncia troba dificultats per fer-se efectiva. El cos docent de les escoles espanyoles depn del Govern espanyol i les classes sn impartides majoritriament en llengua castellana. El 25 de gener de 1982 saprova el Decret de les escoles i Liceu del coprncep francs, que substitueix el Decret de 1917. Tamb fixa una prioritat per als professionals andorrans, que poden formar part del cos docent de les escoles amb menys dificultats que en el sistema espanyol. El personal docent depn del Ministeri dEducaci Nacional francs i les classes sn impartides en francs. Cap a la fi del segle XX, la intervenci dels poders pblics andorrans en matria deducaci amb ms perspectiva i planificaci coincideix amb laprovaci dels dos principals convenis amb Espanya i Frana. Daquests dos convenis reguladors de leducaci de lany 1993 sen desprenen algunes peculiaritats que defineixen la manera de fer de cada administraci estrangera. El Conveni amb Espanya s ms de principis que el de Frana, que baixa molt ms al detall tcnic i a laplicaci prctica. Una de les previsions positives daquest acord s que inclou lobligaci del Ministeri d'Educaci i Cincia dadoptar les disposicions pertinents per aconseguir la mxima estabilitat i permanncia possible dels funcionaris docents espanyols a fi de garantir el millor coneixement de les institucions i peculiaritats del pas.
26
BASTIDA, R. (op. cit.), p. 125.
115
I finalment el Conveni estableix lobligaci que els serveis educatius andorrans i espanyols coordinin esforos en els aspectes relatius a les caracterstiques lingstiques i culturals especfiques del Principat d'Andorra. Hi ha una diferncia de tractament donat als professionals andorrans: mentre que els convenis amb el Govern francs atorguen prioritat als docents de nacionalitat andorrana (amb uns certs lmits),27 en els acords amb el Govern espanyol els ensenyants andorrans poden ser contractats noms si escau i desprs dels funcionaris espanyols. Lacord de 1993 amb el Govern espanyol estableix una obligaci general de garantir lensenyament de les assignatures de llengua, histria, geografia i institucions autctones en tots els nivells, etapes, cicles, graus i modalitats d'ensenyament.28 Tot i aix el conveni instaura una excepci, ms aviat poc definida i borrosa, a aquest principi dobligatorietat en els termes segents: exceptuant els supsits en qu expressament s'acordi una exempci, ateses les circumstncies objectives que concorrin en els interessats. Es deixa a mans de la comissi mixta en matria deducaci una definici ms detallada de lexcepci.29 Lacord del mateix any amb el Govern francs ja alludeix en el mateix prembul als valors identitaris: Considerant, [] la seva voluntat d'enfortir l'estudi de la llengua i civilitzaci andorrana, fonament de la identitat andorrana. Ms endavant especifica el tipus exacte de tractament que es donar a cada assignatura andorrana per etapa escolar i arriba a fixar a lannex II els horaris especfics que corresponen a cada matria i nivell densenyament. I aquest Conveni tamb cont una excepci, molt ms especfica i parcial que el Conveni amb el Govern espanyol: les famlies que porten menys de 5 anys de residncia a Andorra, a la data d'inscripci dels seus fills a 6me, poden no cursar el catal com a langue vivante I. Aquests alumnes segueixen, llavors, un ensenyament obligatori de 2 hores de llengua catalana, histria, geografia i institucions d'Andorra. El Conveni amb el Govern francs es formalitza per una durada de deu anys; el conveni amb el Govern espanyol ho fa per temps indefinit. Desprs daquests dos grans acords es conclouen els convenis segents: En primer lloc, el Conveni entre el Govern de la Repblica Francesa i el Govern del Principat dAndorra en lmbit de lensenyament, del 18 doctubre de 1996, formalitzat amb lintercanvi de cartes sobre el reconeixement del diploma andorr de segona ensenyana i el reconeixement mutu dels batxillerats andorr i francs, del 10 i el 18 dabril de 1997.
27 28 29
El conveni estableix la prioritat dels andorrans per ocupar una plaa docent i a la meitat de les places de direcci. Que la Llei qualificada deducaci aprovada pocs mesos desprs confirma. Aquest sol fet ja dna una idea de les dificultats per aconseguir un aprenentatge de la cultura tradicional andorrana, alhora que atribueix a uns aprenentatges que no haurien de tenir oposici, la consideraci duna crrega de la qual alguns privilegiats es podien deslliurar.
116
Efectivament, tres anys desprs del Conveni amb el Govern francs de 1993, amb motiu de la visita a Andorra del ministre francs de lEducaci Nacional, de lEnsenyament Superior i de la Recerca, Franois Bayrou, se signa el Conveni entre el Govern de la Repblica Francesa i el Govern del Principat dAndorra en lmbit de lensenyament, del 18 doctubre de 1996. Els punts ms importants sn el reconeixement dels diplomes andorrans de segona ensenyana i de batxillerat, que sequiparen a les titulacions franceses, i tamb una demanda de la part francesa que tots tres sistemes educatius presents al pas compleixin igualment la missi de servei pblic del sistema francs. Laven s important encara que no hi hagi cap allusi ni a la integraci ni a la identitat. En segon lloc, el Protocol d'entesa entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern del Canad, de 4 de desembre de 1996, que t lobjectiu molt genric de fomentar i promoure una cooperaci ms estreta entre els dos pasos en l'mbit de les relacions universitries. I finalment, el Conveni de cooperaci educativa entre el Principat d'Andorra i la Repblica Portuguesa, del 15 de novembre del 2000. Molt diferent dels anteriors, lacord respon a la voluntat compartida de tots dos pasos que els infants portuguesos residents al Principat d'Andorra puguin rebre un ensenyament de la llengua portuguesa en el marc de l'estructura educativa establerta a Andorra. Per aix, s'instaura l'ensenyament de la llengua portuguesa a la primera ensenyana i s'estableix el rgim d'equivalncies d'estudis entre ambds sistemes educatius. Es tracta dun bon instrument per afavorir el benestar i la integraci dels infants lusfons amb la resta dels companys. Tot i aix, es troba a faltar que no aparegui en les disposicions cap objectiu amb un contingut ms integratiu o identitari: largument ms important de la part andorrana t un to asptic i tcnic, lacord es basa en el fet que la poltica educativa del pas fomenta el plurilingisme. A laltra banda dels textos esmentats hi ha una srie dacords en matria educativa orientats a lintercanvi amb institucions acadmiques estrangeres. Ms que convenis internacionals en sentit propi, sn acords administratius entre un rgan de lEstat andorr i una instituci estrangera diferent de lestat. Aquest tipus dacord desiguals entre lEstat andorr i ens subestatals o institucions sense competncia per concloure tractats internacionals ha suscitat un debat jurdic interessant entre els experts, que no es posen dacord sobre el seu encaix internacional. Ms enll dels resultats eventuals, i del fet que cap acord no s intil, ni que sigui en la mesura que reconeixen lexistncia del Principat,30 sn els segents: LAcord per a la cooperaci i els intercanvis acadmics entre el Principat dAndorra i la Universitat de Western Ontario, del 4 de desembre de 1997, com lanterior, per promoure la cooperaci en camps acadmics dinters mutu.
30
El ress en lmbit internacional s positiu per al reconeixement de lEstat. Noms cal recordar la transcendncia del discurs del cap del Govern, scar Ribas, davant lAssemblea de les Nacions Unides amb motiu de lingrs dAndorra en aquesta organitzaci, lany 1993.
117
LAcord de cooperaci entre el Govern del Principat dAndorra i la Universitat de Western Ontario, del 10 de juliol de 1998, que desplega els anteriors i se centra exactament a constituir en el termini dun any un programa que permeti la presncia destudiants dAndorra a UWO i dUWO a Andorra, durant el curs 1999-2000. LAcord de cooperaci acadmica i dintercanvis entre el Ministeri dEducaci, Joventut i Esports i la Universitat de Califrnia Los Angeles, del 2 de juny de 1998, en qu les dues institucions, en la lnia dels convenis anteriors, pacten promoure la cooperaci en camps acadmics dinters mutu. I lAcord de cooperaci cultural i acadmica entre el Govern del Principat dAndorra i la Universitat de New Mexico, del 21 de setembre de 1999, sobre el Programa interministerial Polibius destudis i dintercanvis amb Amrica del Nord. Alguns tenen objectius diferents. s el cas del Conveni administratiu entre l'Organitzaci Mundial del Turisme i el Govern del Principat d'Andorra per a l'establiment d'un institut per a la qualitat i l'eficincia en educaci i formacions turstiques, del 3 de juny de1998, pel qual el Govern dAndorra es va comprometre a contribuir amb mitjans financers i materials a l'establiment i funcionament inicial de Themis, l'Institut per a la qualitat i l'eficincia en educaci i formaci turstica de l'OMT, dedicat bsicament al desenvolupament de recursos humans en turisme. Encara que no es fa allusi a cap aspecte cultural, podria constituir un bon instrument per promoure el turisme com un factor identitari andorr. La trajectria exposada posa en relleu fins a quin punt la histria dels sistemes educatius francs i espanyol ha estat una histria dequilibri poltic, que noms ha sofert un canvi important amb la implantaci i larrelament del sistema educatiu nacional. Des del punt de vista identitari, la qesti no s banal: la majoria dels estudiosos destaquen com, al llarg de la histria dAndorra, fins i tot els coprnceps han procurat, tant a travs dels sistemes educatius com en altres mbits, mantenir la influncia francesa i espanyola contrarestant qualsevol acci mitjanant una altra i han aconseguit un equilibri que ha contribut a salvaguardar la independncia dAndorra a travs dels anys.31 Curiosament aquest equilibri tan valorat pels andorrans havia existit en el nombre destudiants universitaris que marxaven dAndorra per fer carrera a Frana o a Espanya. Als ltims decennis del segle XX saprecia, per, una tendncia creixent dels joves andorrans a estudiar a Espanya. Les comunicacions amb Barcelona cada cop millors i lauge daquesta ciutat a la fi del segle han contribut sens dubte a aquesta preferncia per fer els estudis al pas del sud. Les primeres dades documentades sn del curs 1986-1987, en el qual de 574 estudiants universitaris registrats, 341 (el 59,4%) estudiaven a Espanya i 218 (el 38%) ho feien a Frana. Laugment dels joves que estudien a Espanya s definitiu a partir de lany 2000, com es pot veure en el quadre segent:
31
BASTIDA, R. (op. cit.), p. 32.
118
Pas destudi dels estudiants universitaris per anys
PAS DESTUDI Frana Espanya Andorra Altres
1987 218 341 ----15
2000 246 842 232 15
2001 248 796 377 13
2002 218 746 307 17
2003 212 721 330 13
2004 181 644 342 6
2005 131 503 431 1
Font: Estadstiques del Ministeri dEducaci i Departament dEstudis i Estadstica, Govern dAndorra.
El fams equilibri tan essencial per a Andorra sembla, en aquest cas, definitivament trencat. Moltes veus alerten sobre el perill duna influncia poltica i cultural massa gran dun dels dos poderosos vens en detriment de laltra.
6. Legislaci lingstica
Com sha vist en aquesta mena de cursa per lhegemonia educativa dels sistemes estrangers, el valor ms evocat en totes les regulacions s la llengua, tant des del punt de vista francs i espanyol, com des de la perspectiva andorrana. I s que la llengua, com a smbol, reflecteix els lligams que un individu estableix amb el seu grup tnic, la seva cultura canviant i el poder socioeconmic dins duna determinada societat. Integrar, en paraules dels estudiosos, vol dir compartir amb els nouvinguts un projecte collectiu, construir conjuntament i cohabitar en un espai social.32 Per per fer possible tot aix cal una llengua comuna. La llengua s el mirall ms fidel de les relacions humanes: ls que sen fa, lelecci duna llengua o duna altra segons el lloc, linterlocutor, el to de formalitat, i fins i tot lestat dnim personal, o la utilitzaci simultnia de llenges diferents, reflecteixen molts altres comportaments que van ms enll de les relacions estrictament lingstiques.33
32
GABANCHO, P. Immigraci i llengua: de qu parlem quan parlem dintegrar? a Cercle sembre de 2008. [en lnia] http://www.cercle21.org.
XXI.
Butllet nm. 6. 30 de de-
33
CANTURRI, P. Introducci del ministre dAfers Socials i Cultura a lestudi Coneixements i usos de la poblaci dAndorra. Servei de Poltica Lingstica. Andorra, 1995.
119
Vist des de fora, sobretot des de Catalunya, el Principat dAndorra sovint ha estat mitificat com lnic espai en el qual la llengua catalana sha parlat i ha estat oficial de manera ininterrompuda i tamb com lEstat a travs del qual la llengua ha arribat a la seva internacionalitzaci (com la inclusi del catal com a llengua oficial a lONU). Aquesta mitificaci ha estat simplificadora, perqu lestatus legal de monolingisme oficial de la llengua catalana no ha comportat necessriament la seva hegemonia i legitimaci socials.34 Una bona aproximaci a la situaci real de cada poca la constitueix lestudi del tractament legal. Per abans de fer un reps de la intervenci del legislador andorr en matria lingstica, s til destacar la naturalitat amb qu Andorra va viure larribada a partir de mig segle XX despanyols i de francesos que parlaven llenges diferents i tenien tamb costums diferents. Sobretot en els primers anys, no es percebia com un deteriorament de la identitat andorrana. Pel que fa al castell, a diferncia dEspanya, a Andorra no hi havia cap repressi contra la llengua autctona, i pel que fa al francs, es considerava que era una llengua de cultura que obria portes, de manera que ning no veia cap perjudici a expressar-se en francs amb els immigrants que el parlaven. A ms, fins ben entrats els anys seixanta, no hi va haver cap ra demogrfica que justifiqus una normativa de gran abast. A partir daquesta poca van proliferar les ordinacions per protegir la llengua en mbits determinats, una soluci suficient durant bastants anys, que va anar acompanyada de diverses manifestacions culturals reforadores de la identitat, com ara el Pessebre vivent dEngordany, els primers professors de catal que va contractar lmnium Cultural o el primer programa en catal a lemissora Rdio de les Valls. Les consideracions anteriors, juntament amb la naturalesa turstica de leconomia, poden explicar les caracterstiques ms importants de la intervenci pblica del segle XX en matria lingstica. Lacceptaci raonablement ben viscuda i espontnia de les llenges dels immigrants per part dels andorrans no ha impedit en la histria del segle XX certs abusos que el legislador sha encarregat de corregir amb les normes corresponents. LAdministraci s un dels sectors on ls de la llengua catalana, encara avui, s majoritari. Molts usuaris que no parlen gaireb mai en catal fan un esfor si sadrecen a qualsevol administraci. Es tracta dun esfor no noms per parlar en catal, sin tamb per copsar que es troben en un pas amb unes peculiaritats culturals prpies, amb una administraci diferent de lespanyola o francesa i, en tot cas, independent. No s casual que el sector de lAdministraci tamb sigui, desprs de leducaci i dels rtols publicitaris, lmbit que ha merescut ms atenci per part del legislador andorr. Un dels testimonis ms antics s un acord del Consell General just abans diniciar-se el segle, del 1898. El sndic hi mana que simprimeixin los passaports y guas ab lo lenguatge catal y no castell, per ser aquell lo propi idioma de las Valls.
34
BALLARN, J. M. (op. cit.)
120
El Consell General ha de recordar ms dun cop al llarg del segle que la documentaci que els usuaris li presenten ha destar redactada en catal. LOrdinaci IV de l1 de juny de 1938, per exemple, en relaci amb les spliques, introdueix una sanci original en forma de no-admissi de la documentaci no presentada en catal:
Totes les spliques adreades al M. I. Consell General de les Valls deuran sser redactades en llengua oficial, que s la catalana, i es trametran per duplicat, loriginal amb paper segellat de la Vall i el duplicat amb paper simple. Si manquen aquests requisits, es procedir a la devoluci al peticionari sense examen de la splica.
LOrdinaci I, del 28 de juny de 1968, del mateix Consell General, introdueix la sanci en forma de multa i fa previsions, encara que poc precises pel que fa a la quantitat, per al supsit de reincidncia:
Essent el catal la llengua oficial de les Valls, totes les peticions adreades a les Corporacions pbliques hauran de ser obligatriament redactades en catal. [] Els infractors seran sancionats amb una multa de 100 a 1.000 pessetes. [] En cas de reincidncia la sanci ser fixada segons criteri del M. I. Consell General.
Lany 1976 la situaci sha desbordat una mica i no hi ha manera de fer complir estrictament les ordinacions precedents. Per aix, el Consell General recorda lobligatorietat de la documentaci en catal, per obre la porta a possibles excepcions. Transcrivim una bona part de lAcord perqu constitueix una mostra interessant de la manera de fer rotunda per possibilista que ha caracteritzat la legislaci andorrana en matria lingstica:
Considerant lelevat nombre de documents redactats en llengua estrangera que els respectius interessats aporten per a la formalitzaci de diferents tramitacions administratives, com poden sser la compra i la venda de terrenys o apartaments, o la matriculaci dautombils, i ateses les dificultats que poden sorgir per a la pertinent comprovaci de la legalitat i autenticitat de la documentaci aportada, a causa de la diversitat dusos jurdics i administratius de cada naci, a partir de la data davui tota documentaci que no vingui redactada en lidioma oficial del pas o legalment traduda al catal, noms ser admesa, excepcionalment i en casos justificats, tenint en compte les circumstncies especials de cada cas, documentaci en espanyol o francs o traduccions autentificades a qualsevulla daquestes dues llenges, i pel cas de poders atorgats a lestranger, deuran sser fets per davant de notari o organisme diplomtic o consular francs o espanyol.
Alguns acords del Consell General35 mostren linters perqu els funcionaris rebin formaci en llengua i institucions andorranes, i tamb hi ha acords tant del Consell General36 com dalguns comuns37 perqu lensenyament de la llengua catalana sestengui a la poblaci adulta.
35 36 37
Del 15 de mar de 1974 i del 31 de maig de 1978, a BADIA, M. (op. cit.), p. 74. Del 31 de gener i del 17 de mar de 1978. Ibid., p. 83. Com lAcord del Com de Sant Juli de Lria del 20 doctubre de 1962. Ibid., p. 79.
121
La norma ms recent reguladora de lmbit administratiu i oficial s el Reglament d's de la llengua oficial en organismes pblics, del 16 de febrer del 2005, que desplega la Llei dordenaci de ls de la llengua oficial, del 16 de desembre del 1999, i aborda tant els usos administratius com la publicitat institucional i les publicacions institucionals amb una visi de globalitat. Hem vist fins ara lactuaci de legislador andorr per mantenir en alguns casos per no perdre ms els valors culturals andorrans en els mbits de leducaci i de lAdministraci. Els qui visiten Andorra per primera vegada, encara avui, arriben a un pas, en qu amb ms o menys dificultats, la retolaci pblica i la publicitat estan majoritriament redactats en catal. I el contrast amb un s oral molt minoritari s gran. Una vegada ms, la realitat no s fruit de latzar. Les normes andorranes han fet des de linici del segle XX un seguiment extremadament minucis per preservar la retolaci pblica i la publicitat en catal. I aquesta actuaci ha donat uns fruits indiscutibles. El 20 de juny de 1938 el Consell General recorda mitjanant un edicte que:
Tots els cartells i rtols oficials i semi-oficials hauran dsser redactats en la llengua oficial catalana.
El 22 de maig de 1953 dues ordinacions38 fan referncia a rtols i a publicitat en els cinemes respectivament:
Els rtols anunciadors dels comeros i indstries deuran sser redactats, inexcusablement, en la llengua oficial. Tota publicitat comercial que presentin els cinemes deur sser redactada, preferentment, en la llengua oficial.
Aquestes dues normes sn objecte de diversos recordatoris al llarg del segle: un edicte del 28 de juny de 1957 pel que fa als cinemes, i un llarg nombre dordinacions pel que fa als rtols i a la publicitat:39 Ordinaci VII del Consell General del 12 de juliol de 1966. Ordinaci I del Consell General del 28 de juny de 1968. Ordinaci IV del Consell General del 4 de juny de 1970. Ordinaci XXIX del Com de Sant Juli de Lria del 25 doctubre de 1976. Acord del Consell General del 29 de juliol de 1981. Ordinaci IV, apt. 5 del Consell General, del 29 de juliol de 1981. Ordinaci III, apt. 3r del Consell General del 5 dagost de 1982.
38 39
Ordinacions III i X del Consell General. BADIA, M. (op. cit.), p. 74-78.
122
La llista mostra com, des de lany 1938 fins a final de segle, el Consell General no ha parat de recordar i de posar ordre en un mbit que, com s lgic, ha preservat molt ms la llengua dAndorra que cap altre. Al llarg del segle hi ha hagut moltes altres qestions que han estat objecte de regulaci amb vista a fomentar o defensar la identitat lingstica o cultural andorrana. Disposicions sobre toponmia40 i antroponmia41, sobre creaci dinstitucions com lInstitut dEstudis Andorrans i les seves finalitats,42 sobre els contractes de concessi en matria de radiodifusi,43 sobre les proves per obtenir una llicncia de taxi,44 sobre la llengua de la central de reserves45 o sobre els exmens de conduir en catal,46 per posar noms uns quants exemples ben diferents, donen una idea de la tasca de lAdministraci andorrana per preservar determinats valors andorrans, amb la llengua al capdavant, en el marc duna realitat cada cop ms complexa. Un exemple emblemtic s el de la naturalitzaci de les persones estrangeres. La Llei sobre nacionalitat, que ha anat evolucionant a poc a poc al llarg dels anys, s invariable sobre una qesti: les persones que vulguin esdevenir andorranes han de demostrar la seva integraci. Els diversos reglaments que han regulat la qesti de la integraci47 coincideixen, cadascun amb les seves expressions, que per demostrar la integraci cal parlar catal i conixer el pas (la histria, la geografia i les institucions). L'article 36 de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995, estableix que els mecanismes per a la constataci de la integraci han de ser "el ms objectius i tcnics possibles", i han devitar qualsevol mena de discriminaci, "per tenint en compte el coneixement de la llengua catalana i de les institucions andorranes com a element essencial". Pel que fa a immigraci, val la pena citar una disposici innovadora i indita en la normativa andorrana fins a la data, introduda per la Llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificaci de la Llei qualificada d'immigraci, del 14 de maig del 2002. Larticle 52 daquesta Llei estableix un benefici concret i tangible per a les persones residents que hagin fet un esfor dintegraci en els termes segents:
40
Acta del Consell General del 4 de maig de 1976. Reglament d'organitzaci i funcionament de la Comissi de Toponmia d'Andorra, del 16 de febrer del 2005. Acta del Consell General del 27 de novembre de 1980. Actes del Consell General del 30 de juny de 1976 i del 17 de mar de 1983. Acta del Consell General del 8 de febrer de 1983. Reglament dels taxis, de l11 de mar de 1987. Reglament de la central de reserves del servei de taxi ordinari interurb, del 6 doctubre de 1994. Art. 21 i 27. Avs del Govern del 26 de novembre de 1990. Que han anat canviant de denominaci dacord amb els temps. Aix dels Reglaments del Tribunal dAssimilaci dels anys 1978 i 1982 es va passar a la Comissi de la Nacionalitat creada per la Llei de creaci de la Comissi de la Nacionalitat per apreciar la suficincia de la integraci a Andorra, del 4 de desembre de 1987, i posteriorment als Reglaments per a l'apreciaci de la suficient integraci a Andorra, del 21 juliol de 1994 i del 3 de maig de 1996, que desplegaven la Llei qualificada de la nacionalitat, en les seves versions dels anys 1993 i 1995.
41 42 43 44 45 46 47
123
Integraci, seguretat i ordre pblic 1. L'estranger titular d'una autoritzaci de residncia i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la histria i el medi natural del pas pot obtenir la renovaci de la seva autoritzaci de residncia i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, per la durada de la renovaci de residncia i treball s la immediatament segent a la que li correspondria. Els procediments de valoraci del grau d'integraci es determinen reglamentriament.
s una novetat que caldr continuar explorant i seguir de prop en el futur per comprovarne leficcia. Per acabar aquest apartat s imprescindible fer una referncia especfica a la Constituci, aprovada el 1993, que proclama tot just comenar a larticle 2.1, que la llengua oficial de lEstat s el catal. Com a desplegament daquest article, el 16 de desembre de 1999 el Consell General va aprovar la Llei dordenaci de ls de la llengua oficial, que aborda per primer cop de manera extensa ls del catal al Principat dAndorra. La primera frase de lexposici de motius alludeix ja a raons identitries:
La llengua catalana s la llengua prpia del poble andorr; per tant, s un dels elements primordials que en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la mxima protecci que li puguin oferir els poders pblics. [] El venatge amb dues llenges de gran abast demogrfic, la tradici de l'ensenyament a Andorra en aquestes dues llenges, la incidncia dels mitjans de comunicaci de masses i, ms modernament, la forta immigraci vinculada al creixement de l'economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dcades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua. [] Com a llengua de l'Estat, i tamb com a vehicle d'expressi collectiva de la societat andorrana, el catal n'ha de ser la llengua d's general. Aquest objectiu s'ha d'assolir amb un esperit de justcia, d'obertura i de respecte de les altres expressions lingstiques.
I la mateixa exposici de motius tamb fa referncia als objectius dintegraci amb qu saprova el text legal:
La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relaci d'integraci lingstica amb Andorra. Aquesta relaci s'ha de produir des de la conservaci i tamb la promoci dels seus valors culturals. Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau ms elevat d'integraci lingstica que el que esmenta la Llei noms pot ser resultat d'una opci plenament lliure de la persona, i no pot ser ni forada ni tan sols induda. La voluntat integradora que presideix la Llei s'oposa decididament a qualsevol actitud d'intransigncia, que noms podria ser provocada per una interpretaci errnia del text.
En lmbit dels acords amb institucions estrangeres s destacable lAcord entre el Govern dAndorra, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, concls el 17 de desembre del 2007 al Santuari de Cura, amb la voluntat de sumar esforos en la projec 124
ci exterior de la llengua catalana que els s comuna i de la cultura prpia, de promoure la projecci internacional de la llengua catalana a la categoria dinters com de tots tres governs. Fruit daquest acord i per fer-ne efectius els objectius, es constitueix el 31 de mar del 2008 la Fundaci Ramon Llull amb seu institucional a Andorra, per acord entre el Govern andorr i el Consorci de lInstitut Ramon Llull, format pels governs de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya. La cooperaci en el marc daquesta fundaci sha vist ampliada a linici de lany 2009 per representacions institucionals dels altres territoris de parla catalana, grcies a la incorporaci del Consell General dels Pirineus Orientals, de l'Ajuntament de l'Alguer i de la Xarxa de Ciutats Valencianes. Els mateixos Estatuts especifiquen que la fundaci es constitueix dacord amb les disposicions de la Llei dordenaci de ls de la llengua oficial, que estableix el deure del Govern dafavorir acords i convenis de collaboraci amb universitats i altres organismes estrangers per fomentar el desenvolupament i la presncia del catal en marcs internacionals. La introducci daquests Estatuts es refereix a la promoci del patrimoni i la identitat dels pobles:
Una llei, per, s noms un instrument que contribueix amb eficcia als objectius del legislador si es produeix una comuni dinteressos i daportacions des de molts mbits diferents. Els governs sn decisius en laplicaci duna poltica determinada, per tamb ho sn les institucions acadmiques, les associacions, els intellectuals, els artistes i els dinamitzadors socials. Per aix, en la noble tasca de promoci del patrimoni i la identitat dels pobles, cal arbitrar noves iniciatives i nous enfocaments que obrin ms portes al mn i a ms interlocutors i augurin noves expectatives.
El 10 dabril del 2008 es va signar un acord de collaboraci en matria cultural entre el Govern d'Andorra i la Generalitat de Catalunya. L'objecte daquest acord s l'establiment d'un marc de collaboraci entre ambds governs per a la cooperaci mtua en l'mbit de la comunicaci, la disposici d'informaci relativa a producci i consum culturals, de la promoci del patrimoni i de les indstries culturals, el suport tcnic, la difusi d'activitats artstiques i l'intercanvi d'experincies culturals. Per donar un fonament jurdic ms slid a aquest acord i a diversos altres que estan en vigor de manera sectorial, tots dos governs han signat el gener del 2009 un conveni marc de collaboraci general, que t lobjectiu de facilitar encara ms la cooperaci. Seria molt interessant analitzar el grau de compliment i els resultats tangibles tant de la normativa interna com dels acords internacionals i transnacionals per reconduir si conv la poltica legislativa i de convenis i posar en prctica altres instruments eventualment ms eficaos.
125
7. La societat andorrana: estat de la qesti

La procedncia europea de les diverses comunitats de residents fa que a Andorra parlar de multiculturalitat en els mateixos termes que a molts pasos vens pugui ser exagerat, fins i tot si apareixen diferncies gens negligibles entre les prctiques i lestil de vida duna famlia portuguesa i les duna famlia britnica.48 En comenar aquest captol hem esmentat tres circumstncies com a rerefons de la poltica dintegraci del s. XX (immigraci, estratgies dels pasos vens per fer hegemnica la seva influncia cultural en territori andorr, i intervenci de les institucions andorranes per defensar la identitat). A linici del segle XXI la immigraci sha mundialitzat, ha adoptat unes proporcions incomparables amb les dels obrers de FHASA, dels refugiats de les guerres, dels treballadors espanyols i francesos i de les darreres onades de portuguesos. En general, est demostrat que la millor estratgia per influir culturalment, i doncs lingsticament, s la demografia. La realitat s que Andorra s cada dia un pas menys catalanoparlant, en qu els costums i les tradicions autctons es van esvaint progressivament i donen pas a noves formes dexpressi cada cop menys particulars i idiosincrtiques, ms diludes i sobretot ms assemblades a les espanyoles. La intervenci de les institucions andorranes, malgrat alguns esforos encomiables, no sembla que hagi tingut ni la intensitat ni leficcia perseguides. Levoluci dels valors identitaris, com hem vist, s un fet propi dels nostres dies i no hauria de provocar cap alarma. En tot cas, el que s caldria tenir molt ms en compte s la prdua de lequilibri tradicional entre influncies culturals que ha presidit histricament la vida social, poltica, cultural i econmica andorrana. Lhegemonia duna sola de les cultures existents al pas deixaria de ser un factor devoluci i esdevindria simplement i cruament una substituci identitria. Lactitud dels andorrans tamb s un factor clau en aquest context. Deia el ministre de Cultura en un article de lany 2007 a la premsa:49
Al cap i a la fi, no estem mancats de referents identitaris. Els vivim, els sentim, potser no els proclamem amb esperit nacionalista com altres pobles que els han hagut de defensar davant els intents de supressi, per no ens pot fer mal que ens els enumerem de tant en tant. De vegades els andorrans que marxen lluny sn els qui la veuen ms clara, la nostra identitat, perqu la distncia els permet d'apreciar el bosc per sobre dels arbres. [] Fer de la multiculturalitat un signe identitari no ens ha de fer perdre els elements que ens ancoren a la terra. I la llengua n's un d'ells, antic, preservat des de la creaci de la llengua catalana en aquestes valls del Pirineu. I hem de saber compartir-la, mimar-la fins i tot, totes les noves generacions d'andorrans que conformem l'Estat del segle XXI.
48
RUI, S. Comunitat mixta, integraci i microestat. Reflexions sobre el cas dAndorra a La integraci a Andorra. 10a Diada Andorrana. XXIX Universitat Catalana dEstiu. Prada de Conflent, 1997. Article del ministre Portaveu, de Cultura i Ensenyament Superior, Juli Minoves, al diari Bon Dia, del 27 de novembre del 2007.
49
126
La llengua, efectivament, es revela com el component com, ms poders i representatiu de la identitat andorrana en evoluci constant. Des dels anys 80 del segle XX els estudis sociolingstics, fets privadament per investigadors o promoguts per alguna instituci, han contribut a explicar levoluci daquest factor identitari tan potent. s molt revelador el treball recent de Joaquim Torres i altres autors sobre llengua i societat als nostres dies.50 Lestudi arriba a les conclusions segents, que retraten amb claredat lestat de la qesti basant-se en el panorama lingstic: 1. La societat andorrana sestructura sociolingsticament en quatre grans grups, cadascun dels quals es forma al voltant duna llengua diferent. Aquestes llenges sn el catal, el castell, el portugus i el francs. 2. La societat andorrana t capacitat de transmetre el coneixement del catal a la gran majoria dels nascuts a Andorra. Aquesta capacitat es redueix considerablement, per, quan es tracta dadults arribats de fora portadors daltres llenges inicials. 3. Entre les quatre llenges presents a Andorra, noms el catal t un percentatge ms alt com a llengua didentificaci que com a llengua inicial. En aquest sentit hi ha un trasps de parlants del castell cap al catal. El mateix fenomen es dna entre els parlants de portugus i altres llenges cap al castell. 4. En la transmissi lingstica intergeneracional, la balana tamb s clarament favorable al catal: hi ha un trasps de parlants del castell cap al catal, aix com del portugus i altres llenges cap al castell. 5. Els nascuts a Andorra o Catalunya fills de nats fora daquests territoris parlen catal als seus fills de manera fortament majoritria. 6. Tot i que la capacitat datracci del catal pel que fa a ls en general s apreciable i creix entre els joves, aquest s baixa en disminuir ledat: latracci de nous parlants joves es dna amb fora, per no arriba a compensar larribada massiva de parlants daltres llenges. 7. El catal no ha esdevingut de moment una llengua emprada amb prou extensi pel conjunt de collectius del pas. Per tant, no t prou fora per atreure suficientment els nouvinguts que tenen altres llenges inicials. Ls del catal no augmenta amb el temps destada. 8. El consum meditic s predominantment en catal a la rdio i a la premsa i predominantment en castell a la TV i Internet. 9. Una minoria apreciable (16%) de la poblaci sn catalanfons mantenidors del catal en la vida social, mentre que un percentatge similar (19%) sn no catalanfons que no shi adapten mai (ni comencen a parlar en catal ni shi adapten quan alg els hi parla).
50
TORRES, J.; VILA, F. X.; FAB, A.; BRETXA, V., i PRADILLA, M. . Enquesta sobre els usos lingstics a Andorra 2004. Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle XXI. Generalitat de Catalunya en collaboraci amb el Govern dAndorra. Barcelona, 2006.
127
10. A Andorra laven del catal, protagonitzat bsicament per la poblaci installada, s insuficient per contrarestar el creixement del castell. Dit duna altra manera: a Andorra milloren els mecanismes dels catalanoparlants i les facilitats per aprendre i fer servir la llengua oficial, per encara milloren ms els mecanismes que impedeixen un aven de ls del catal i que afavoreixen una extensi de la llengua i els valors culturals espanyols. Lestudi s concloent en el fet que una de les qestions que contribueix de manera notria a explicar la disminuci de ls del catal a Andorra s que els arribats de fora de llengua inicial no catalana no van augmentant el seu coneixement del catal amb el temps destada. Lnica manera de contrarestar aquest fre s amb mesures que impulsin i fomentin ls del catal, que donin avantatges als immigrants que laprenguin,51 i tamb augmentant el percentatge dels catalanoparlants que no canvien de llengua. La tercera gran via que proposa lestudi que ms aviat hauria de ser un objectiu s aconseguir que el catal substitueixi el castell com a llengua franca; que els portuguesos o els anglesos aprenguin abans el catal que el castell. A Andorra per abordar les relacions que sestableixen entre els individus i els grups socials cal tenir en compte:52 La importncia numrica de cada grup lingstic La relaci entre grup tnic i grup lingstic Lestatus de cada grup El paper de cada llengua des dun punt de vista institucional La tria duna llengua determinada en funci de cada situaci Les representacions socials que cada individu t sobre el grup lingstic propi i els altres grups immersos en el mateix context social Una dada positiva, que sorprendria en qualsevol pas amb uns percentatges alts dimmigraci, s que la poblaci dAndorra considera amb una gran unanimitat que la diversitat tnica s un valor. Probablement es tracta duna consideraci ben coherent si s t en compte que la majoria de la poblaci del pas t lorigen en un pas estranger. Aquesta realitat tamb pot explicar que, segons tots els estudis consultats, Andorra sigui un pas amb un grau molt baix de conflictivitat.
51 52
Nhem vist una mostra interessant amb la Llei qualificada dimmigraci, de lany 2007. BALLARN, J. M. (op. cit.).
128
8. Percepcions
s difcil objectivar una sensaci tan subjectiva com la percepci. Tot i aix, hi dediquem un petit apartat per la coincidncia de les dades de tots els estudis consultats. Per la part de la comunitat andorrana dacollida es constata una diferncia palpable entre la consideraci que hi ha envers els immigrants de fa 25 o 3553 anys i la percepci envers els dels ltims 10 anys. La majoria dels andorrans54 considera que hi ha hagut un canvi de tracte amb les persones dorigen immigrant, i que la tendncia s cap a una acceptaci ms gran de lheterogenetat de la poblaci andorrana. Per laltra banda, s a dir lopini que tenen els immigrants sobre lacollida dels andorrans, el grup que es considera ms ben acollit s el grup dels catalans, desprs hi ha els espanyols de fora de Catalunya, i en tercer lloc, els francesos, per, segons lopini dalguns enquestats,55 pitjor que els espanyols o normal, perqu landorr est ms vinculat a Espanya culturalment parlant. El grup dels portuguesos s el que est ms allunyat socialment de la resta de collectius. Probablement es tracta, amb nombroses excepcions notables, del grup amb menys adaptaci cultural i lingstica,56 i per tant amb unes dificultats dintegraci importants, principalment derivades dun fort afecte a les arrels luses, una baixa escolaritat, una baixa estima social com a collectiu, una escassa participaci en les activitats culturals andorranes i un inters baix per la naturalitzaci. La planificaci de qualsevol mesura sociopoltica dintegraci ha de tenir en compte tant aquesta realitat com, en general, els factors que faciliten la integraci i els que la fan ms difcil.
9. Factors que afavoreixen la integraci

Quins aspectes haurien de tenir en compte les poltiques dintegraci? Si fem un recull de tots els factors que sesmenten en els estudis consultats com a afavoridors duna identificaci social amb la societat dacollida, podem esmentar els segents: a) Tenir fills. Tenir fills integrats a Andorra, amb la nacionalitat, s el factor ms potent dintegraci, perqu significa que hi ha perspectiva de vida i de futur. Un 33% dels espanyols i un 36% dels portuguesos (percentatges a lala)57 pensen installar-se defi53
Una dada gens sorprenent si es t en compte que ms del 60% de les persones nascudes a Andorra sn fills de pare i mare immigrants. Un 88% segons lestudi de Ballarn. BALLARN, J. M. (op. cit.), p.186. BALLARN, J. M. (op. cit.), p.188. BALLARN, J. M. (op. cit.).
54 55 56 57
129
nitivament a Andorra. Les raons addudes sn que la descendncia ja s andorrana, el bon nivell de vida, o b que han establert la famlia dins lentorn andorr. b) Els anys de residncia. Com ms temps de residncia ms integraci. Tot i aix, com sha vist en la dificultat per parlar catal dalgunes persones amb molt de temps de residncia, sembla que no totes les edats tenen la mateixa facilitat per a la integraci. Els millors resultats es donen entre les persones que ja han fet una part o tota lescolaritat al pas. En tot cas, lestabilitat no s noms un factor de benestar individual, sin tamb collectiu. c) Lescola. Es configura com lmbit ms integrador en una societat. Des del punt de vista estrictament lingstic, hi ha una relaci estreta entre usos lingstics extraescolars amb professors i companys, i llengua vehicular del sistema educatiu. En aquest mbit, lEscola Andorrana es revela com el sistema que fomenta ms ls del catal, seguida per les escoles religioses (Sagrada Famlia, Collegi M. Janer i Collegi Sant Ermengol),58 que malgrat seguir un pla destudis espanyol tenen com a llengua vehicular majoritria la llengua catalana. A les escoles espanyoles hi ha un s quasi exclusiu del castell fora de laula. La majoria59 dels alumnes declara parlar castell amb els professors fora de laula i tamb amb els companys.60 A les escoles franceses la majoria dels alumnes parlen en francs fora de laula amb els professors, per noms una minoria61 parla en francs amb els companys. En un pas normalitzat es podria esperar que com que hi ha pocs francfons dorigen la resta parlessin en la llengua del pas, s a dir, en catal. Per no s el cas. Segons les dades de lestudi del 2001, a les escoles franceses dAndorra ms del 50% dels alumnes amb edats compreses entre 8 i 16 anys parlen en castell amb els seus companys.62 La dada concorda amb alguns estudis63 que conclouen que per als joves procedents dun grup dominant i aqu hem dentendre que els castellanoparlants, sobretot en el mn dels joves s el grup dominant lorientaci cultural dominant a casa i en el seu entorn preval sobre la llengua descolaritzaci quan aquesta s diferent de la llengua del grup. El mateix estudi realitzat el 2001 revelava que prcticament un 10% de la poblaci escolar declarava que entenia regular o malament el catal i ms del 12% deia que el parlava regular o malament.64 Seria molt interessant disposar de dades sobre levoluci daquesta informaci en lmbit educatiu per poder establir mesures duna certa eficcia.
58
R Consultors. Coneixements i usos lingstics de la poblaci escolar dAndorra. Centre de la Cultura Catalana. Servei de Poltica Lingstica, 2002. El 94%, segons lestudi esmentat. El 99%. Un 21%. Ibid., p. 35. Genese, Tucker i Lambert (1978) citat a BALLARN, J. M. (op. cit.), p.74. R Consultors. (op. cit.), p. 13.
59 60 61 62 63 64
130
Sens dubte, lexistncia de sistemes educatius on conviuen joves de tots els collectius presents al pas s un factor altament positiu per a la integraci. No obstant aix, no es pot amagar una altra realitat menys amable: diversos testimonis atesten sobre algunes dificultats creixents dintegraci dels joves, entre els quals es constaten mostres del que sanomena autoodi, un producte greu duna baixa autoestima que preocupa molts ensenyants. No s estrany trobar una actitud de menyspreu declarat per tot el que tingui relaci amb Andorra, inclosa la llengua, que contrasta amb una gran adhesi als valors i smbols culturals estrangers sobretot espanyols castellanitzants en una mena de rebelli antiandorrana difcil dexplicar i tamb de contrarestar.65 d) Com sha dit, el coneixement i ls del catal s un factor promotor de la integraci a Andorra. La primera via dintegraci citada tant pels residents estrangers com pels nacionals en lestudi citat de Ballarn, i tamb pels ciutadans portuguesos en lestudi de Santos Matias, s parlar catal, una capacitat que adquireix una funci integradora de primer ordre:
Eu creio que se estou num pas onde se fala o catal, eu creio que se debe falar o catal. Era una coisa que quando chegamos aqui deveria ser obrigatrio, se te falassem en catal. Eu quando cheguei aqui falaram-me em espanhol, nao me falaram em catal. Se me tivessem falado em catal, hoje mesmo falava catal.66
s cert que aquesta percepci est molt relacionada amb les possibilitats i la realitat de cadasc. Aix, una persona que no sap parlar catal t una percepci molt ms negativa sobre la necessitat dintegrar-se, sobre linters per aprendre la llengua o sobre la importncia de fer-la servir, que una altra persona que s que la sap parlar. En totes les enquestes consultades, les persones monolinges, castellanoparlants o francfones o bilinges lusfones i castellanoparlants, s a dir les que no saben parlar catal, sn les que ms sovint alleguen contra ls o la promoci del catal el fet que Andorra s un pas turstic.67 Les motivacions relacionades amb la identitat o la integraci sn prcticament inexistents. Un aspecte positiu de la realitat andorrana s que les quatre llenges ms parlades sn romniques i tenen moltes similituds, de manera que laprenentatge s ms senzill que en altres combinacions de llenges presents en pasos de lentorn europeu. e) El manteniment del catal per part dels qui el parlen habitualment. En un pas com els altres, els autctons, dorigen o naturalitzats, mantenen ls de la llengua prpia del pas excepte en cas dincomunicaci important per desconeixement. Els arguments per defensar ladaptaci lingstica, s a dir el canvi, acostumen a ser que els andorrans sempre canvien (al castell), perqu Andorra s un pas turstic (sense tenir en compte tots els turistes catalanoparlants a qui es nega latenci en la seva llengua),
65 66
Testimoni directe de diversos professors que exerceixen en tots els sistemes educatius. SANTOS, M. Quin sabor t un Sumol a 2.200 metres daltitud? Identitat, integraci i xarxes socials dels ciutadans portuguesos a Andorra. Pags editors, 2008. Una argumentaci sorprenent, que oblida que el percentatge ms alt de turistes del Principat prov de Catalunya.
67
131
perqu amb el castell vas a tot arreu, perqu tothom entn el castell, per eficcia, per automatisme, per bona educaci o per comoditat. Molt pocs perceben una actitud obstaculitzadora per a la integraci dels altres i fins i tot discriminatria envers els immigrants, molt pocs sadonen que parlar castell amb els immigrants s posar traves a la seva integraci. La realitat s que noms un 16%68 dels catalanoparlants declaren que es mantenen ferms en ls del catal. El poder transformaci daquesta actitud minoritria s prcticament nul. f) La possibilitat de trobar una bona feina. De la mateixa manera que en els usos interpersonals la utilitat de parlar catal per a molts immigrants s posada en dubte, aprendre catal s vist com una sortida per fer feines en qu no calgui treballar el cap de setmana. Lassociaci entre el coneixement de la llengua i la collocaci en sectors professionals millors s evident.69 Tenir una bona ocupaci laboral s un motiu dorgull, dautoestima i darrelament al lloc on es viu. g) Lassociacionisme. Com a factor integrador lassociacionisme s bo quan s transversal, per s perjudicial quan es produeix una endogmia intergrupal, perqu aleshores hi ha un tancament grupal que fomenta la distncia amb els altres grups i dificulta la participaci social. Lorganitzaci duna festa major, duna festa popular, duna obra de teatre popular com Els pastorets, o la participaci en associacions amb interessos comuns separats de les particularitats tniques de cada grup s molt efica per afavorir lorgull (la satisfacci) de pertnyer a una comunitat. La promoci de lassociacionisme s clau. h) El reconeixement institucional: Si Andorra est com est s grcies als immigrants.70 Probablement s una de les afirmacions ms sentides sobretot per boca de ciutadans portuguesos, entre els quals destaquen tamb afirmacions com ara els portuguesos som els qui hem construt lAndorra dels ltims anys, les carreteres, els ponts, les cases. Un discurs institucional ms integrador sobre el concepte de landorranitat noms pot contribuir positivament a la integraci. El problema fins avui, ms que el tipus de discurs poltic o institucional, s la inexistncia daquest discurs. Cal definir i configurar el concepte didentitat andorrana i fomentar aquest concepte: qui s andorr i per qu. Cap poltica encaminada a afavorir una societat ms cohesionada no pot passar per alt la importncia daquest factor. i) El reconeixement jurdic de limmigrant com a subjecte davant lEstat, les institucions i els altres ciutadans per ser titular de drets i deures socials i poltics. Afavorir la participaci no consisteix solament a atorgar ms drets ni ms ajuts ni ms favors. Consisteix sobretot a vincular les persones, els seus drets i tamb les seves obligacions al desenvolupament duna societat. El discurs poltic no pot separar els deures dels drets ni a linrevs.
68 69 70
Segons lestudi de TORRES, J. i altres. (op. cit.) SANTOS, M. (op. cit.), p. 133. SANTOS, M. (op. cit.), p. 163.
132
j) El vot com a instrument dintegraci social. Segons alguns estudis,71 tres quartes parts de la poblaci estaria dacord que els residents de ms de deu anys tinguessin dret de vot sempre que demostressin el seu grau de coneixement de llengua i cultura i que fos el vot per a les eleccions comunals. Lnic inconvenient s que entre alguns sectors de poblaci, com ara en una part de la comunitat dels portuguesos, hi ha un grau dindiferncia altssim perqu no es consideren ciutadans del pas. k) Les facilitats per exercir una activitat econmica prpia, que a ms de fomentar un sentiment positiu daportaci al progrs del pas, farien que certs sectors professionals no es veiessin exclusius de la poblaci autctona. l) La no existncia de ghettos, de barris dimmigrants. A diferncia daltres societats, Andorra no destaca per tenir barris exclusius dun grup tnic determinat. s un valor que no es pot deixar deteriorar. m) La premsa local en catal. I tamb un cert equilibri o enfocament internacional dels canals terrestres de rdios i televisions estrangeres. La premsa gratuta ha estat molt positiva per a la interrelaci dels ciutadans i per a laccs a la informaci local de molts ciutadans que altrament no llegirien cap diari andorr, o fins i tot no llegirien cap diari. Tot i aix, en aquest punt conv distingir entre premsa en catal i premsa prpiament andorrana: sovint es barregen en els diaris andorrans les notcies espanyoles amb les andorranes. Per posar un parell dexemples, no s estrany trobar entre la informaci nacional titulars que parlin del pont de la Constituci sense especificar res ms, per fer referncia a la festa espanyola, o dels nostres artistes, per escriure sobre algun actor o cantant estranger. Quan es produeixen aquestes barreges de vegades per comoditat, de vegades per desconeixement o poca cura dels redactors lefecte s, no cal dir-ho, contraproduent. Quant a rdio i televisi en una llengua estrangera, la clau per a Andorra s afavorir un equilibri entre cadenes sobretot franceses i espanyoles, sense oblidar les de llengua anglesa i portuguesa. La situaci actual, de domini absolut de cadenes espanyoles, t com a conseqncia directa una espanyolitzaci creixent dels hbits i la visi del mn dels ciutadans dAndorra. n) Altres: segons lestudi de Ballarn, un 84% dels residents estrangers recomanarien sens dubte el pas a altres coneguts. Entre les principals raons addudes hi ha alguns factors, que per aquest motiu cal considerar favorables a la integraci al pas: la seguretat, la tranquillitat, lestabilitat laboral, les altes remuneracions, la proximitat amb la terra dorigen, les bones installacions esportives o el paisatge. o) Una bona informaci als immigrants.72 Fer un esfor important dinformaci no solament sobre els ajuts existents sin sobretot sobre la realitat del pas, i els serveis i les infraestructures disponibles, afavoreix laccs a aquests serveis (formaci, salut, benestar, casals per a infants, etc.), i millora la relaci entre persona i territori. Laccs als
71 72
Entre altres, BALLARN, J. M. (op. cit.), p. 202. Pode haver muitas actividades mas em termos de informao no h nada. As actividades que h em Andorra so para ricos. SANTOS, M. (op. cit.), p. 350.
133
recursos socials en condicions digualtat amb la poblaci autctona s sovint un problema daccs a la informaci. A ms, una bona informaci s la que defineix els lmits dels serveis pblics disponibles i difon amb claredat els criteris per beneficiar-se dels recursos pblics. s, en definitiva, linstrument ms democrtic duna bona poltica dintegraci. p) Centres esportius i centres socials, guarderies pbliques, en la mesura que sn espais comuns dintercanvi i interrelaci entre els habitants independentment de qualsevol circumstncia personal. En general, els estudis que demanen lopini dels ciutadans sobre els factors que afavoririen la integraci no revelen cap dada sorprenent. Segons els residents no andorrans,73 el factor citat en primer lloc s aprendre el catal; desprs, participar en costums i tradicions, collaborar en associacions (no tancar-se noms a la Casa de Portugal), treballar i tenir una feina estable, participar en activitats culturals i de lleure (teatre, exposicions, fires), participar en equips esportius, etc. Segons els andorrans,74 tamb apareix en primer lloc compartir la llengua catalana amb els estrangers, i desprs organitzar ms activitats conjuntes, trobar espais que permetin disminuir la distncia social, utilitzar lesport, i afavorir relacions intergrupals.
10. Factors que dificulten la integraci

A la part oposada, hi ha circumstncies de naturalesa molt diversa que fan ms difcil lencaix entre immigrants i societat dacollida. Algunes sn situacions objectives sobre les quals es pot actuar amb una certa capacitat de maniobra, per altres entren en el terreny dels sentiments i de les percepcions i sn molt ms difcils de modificar. Les citem a continuaci sense cap ordre determinat dimportncia. a) El desarrelament. Lany 2001 noms el 34,9% dels joves enquestats deia que tenia algun dels avis a Andorra. Cal tenir en compte que la majoria de nens provenen de famlies dimmigrants encara que molts hagin nascut a Andorra.75 b) El tancament grupal. Est relacionat sovint amb el desarrelament. Lallament familiar distingeix els andorrans de la poblaci immigrada en els darrers anys, sobretot el collectiu de nacionals portuguesos. Aquest isolament refora les relacions damistat i de paisanatge i es configura en grups tancats, que la poblaci autctona o ms arrelada veu difcils dintegrar al pas.76
73 74 75 76
BALLARN, J. M. (op. cit.) Ibid. R Consultors. (op. cit.), p. 35. BALLARN, J. M. (op. cit.)
134
c) Grups dimmigrants massa grans. Quan el grup dimmigrants s gran, el contacte intragrupal s ms freqent que el contracte intergrupal. Un grup nombrs i cohesionat tendeix a tancar-se i, per tant, a tenir menys inters per integrar-se en la comunitat dacollida. d) La percepci que a Andorra noms shi treballa. Hi ha la percepci que a Andorra es treballa ms i que a Espanya, a Frana i a Portugal hi ha ms qualitat de vida, en el sentit que es viu ms relaxadament. Si tenim en compte que una bona part dels immigrants consideren com a positiu de viure a Andorra la seguretat, la tranquillitat, loferta laboral o un salari ms alt, all que troben a faltar, aquesta qualitat de vida, ha de fer referncia ms aviat a les condicions laborals, loci o les relacions interpersonals. e) La manca duna vida social activa (La vida a Andorra consisteix a treballar i anar cap a casa. Tothom va a la seva.). Es tracta dun factor molt relacionat amb la percepci que les coses bones dAndorra citades al punt anterior sn avorrides o poc atractives. f) La proximitat geogrfica. Una part important dimmigrants est constituda per poblaci adulta que ha viscut gran part de la seva vida en llocs on hi havia una altra llengua i sovint encara mantenen forts lligams amb els llocs dorigen per la proximitat geogrfica amb el Principat. g) Ladaptaci lingstica dels autctons. s la cara oposada de lapartat e) dels factors que afavoreixen la integraci. Tamb s un dels instruments amb ms capacitat de canviar la situaci, cap a una banda o cap a laltra. Ladaptaci lingstica seria ms comprensible si els andorrans catalanoparlants sadaptessin en castell amb els espanyols, en francs amb els francesos i en portugus amb els portuguesos. La realitat s que els catalanoparlants dAndorra (excepte en algunes poblacions amb ms influncia francesa) acostumen cada cop ms a adaptar-se a tothom independentment de la seva llengua en castell, en una clara imitaci dels models espanyols practicats a Catalunya. La qesti s fonamental perqu reflecteix la tendncia creixent de la societat andorrana a repetir models i prctiques espanyolitzants. Ras i curt, a la dissoluci progressiva de la identitat andorrana, no tan sols la tradicional, sin tamb la versi multicultural i plurilinge ms actual. h) La manca de necessitat de parlar catal per viure. Entre els que no creuen que sigui gaire o gens til parlar catal (entre els quals hi ha un 32% dandorrans),77 les opinions ms repetides sn que s una llengua amb poc reconeixement internacional, que no s necessria per comunicar-se (perqu els andorrans sempre canvien), que amb el castell es va a tot arreu, i que tothom entn el castell. i) El fet que els residents portuguesos i francesos aprenguin el castell en lloc del catal.78 I ho fan, segons les raons addudes ms sovint als estudis: perqu lentorn s castell,
77
BALLARN, J. M. (op. cit.). Probablement shi barregen els qui ho diuen per convicci i els qui creuen que la realitat s aquesta encara que no els agradi. Ibid.
78
135
perqu s un pas turstic, perqu (segons lopini dels portuguesos) els s ms fcil, perqu (segons lopini dels portuguesos) els s ms til si volen tornar al seu pas, perqu hi ha molts espanyols, perqu el castell el parla tothom, o perqu als andorrans no els costa gens adaptar-se i si no ho fan sn mal educats. j) La poca pressi governamental per fer complir la legislaci sobre la llengua oficial. I la quasi nulla pressi en les empreses. Els incompliments reiterats de les obligacions legals en lmbit lingstic inviten a la reflexi. En la qesti lingstica, Andorra, clarament influda per la realitat i la poltica espanyola i catalana, no gosa aplicar la llei sense un complex estrany. La majoria dintervencions pbliques opten per explicar les obligacions legals i intentar convncer els parlants perqu canvin dactitud amb instruments basats en la simpatia i la seducci, agradables per gaireb sempre ineficaos. k) La temporalitat, tant laboral com destada al pas, que fa que hi hagi poc inters per la societat dacollida i els seus valors. l) El desconeixement: la confusi entre el castell i el catal. Segons lestudi de la situaci entre els escolars esmentat, la majoria dels nens saben que la llengua oficial s el catal, per entre els que no ho saben nhi ha bastants79 que pensen que s el castell. m) La TV. Com sha dit a lapartat m) dels factors positius per a la integraci, la visi del mn que donen els mitjans de comunicaci influeix en el sentiment de pertinena a una cultura i en la identificaci amb una societat. A Andorra les cadenes amb ms audincia sn les espanyoles;80 per laltra banda, les cadenes franceses tenen una audincia a la baixa. No s estrany que sestigui produint una identificaci creixent amb Espanya i decreixent amb Frana. n) Lescassa oferta dhabitatge. Un habitatge car i poc adequat no deixa gaires expectatives de realitzaci ni personal, ni social ni professional. o) La manca de dret de vot. p) La impossibilitat dexercir una activitat econmica prpia fins al cap de 20 anys de residncia. q) La por o el desconeixement de les conseqncies dun fenomen poc conegut. En la majoria dels casos, i Andorra no ns una excepci, malgrat tenir una visi poc conflictiva de la immigraci, la societat dacollida no en percep b els avantatges: no valora que contribueix al creixement global de leconomia, que les seves contribucions mantenen la seguretat social,81 que respon a necessitats del mercat laboral, que els immigrants sn consumidors i gasten: en alimentaci, en telecomunicacions, en habitatge,
79 80 81
Concretament un 14% dalumnes de nacionalitat portuguesa. R Consultors, (op. cit.), p. 36. Un 53% dels espanyols no mira gaireb mai un programa en catal. BALLARN, J. M. (op. cit.). A Espanya, segons dades del Ministeri de Treball del 2007 per cada espanyol que cobrava una pensi nhi havia gaireb tres (2,65) en actiu. Per cada immigrant que en rebia nhi havia 30 que cotitzaven. (Casa nostra s casa vostra. Critas Espaola. Fiselgraf, 2007.)
136
en cotxes, i tamb que la majoria dels immigrants es concentren en els sectors laborals de construcci, servei domstic, hoteleria i agricultura, sectors en qu hi ha un mnim de nacionals treballant.
11. Conclusions i perspectives

1. La immigraci no saturar ni es frenar. Caldr prendre mesures per gestionar-la de la manera ms satisfactria per a tothom. La identitat andorrana a linici del segle XXI no es pot basar en cap consideraci exclusivament tnica ni de sang, raa, llengua, cultura o religi. 2. Els resultats de les poltiques dintegraci dutes a terme fins avui han estat insuficients, o b perqu no sha tingut en compte limpacte real que havia de produir la immigraci, o b perqu el fenomen ha sobrepassat les expectatives, o b perqu no sha actuat amb prou contundncia o visi de futur. 3. Les poltiques dintegraci del segle
XXI
han de ser diferents de les del segle
XX.
4. Una poltica dintegraci basada en normes clares, ben comunicades i equitatives afavoreix la realitzaci personal, familiar, professional i social. 5. Les campanyes de sensibilitzaci sn tils per proposar el debat i facilitar la comunicaci, per en general tenen una influncia escassa en el canvi dactituds. Les mesures ms eficaces sn les que afavoreixen directament el destinatari, perqu en t necessitat per a alguna cosa o b perqu aporta un benefici difcil de rebutjar. 6. De tots els estudis consultats sen desprn un mateix rerefons. A Andorra parlar catal s el factor indicador ms important del grau dintegraci. 7. La llengua s un poders factor didentificaci i de categoritzaci tant social com cultural i tnic. El factor de la motivaci s fonamental en laprenentatge duna nova llengua. Entre els dos tipus de motivaci: la instrumental la llengua saprn per una qesti utilitria, com ara promocionar-se en la feina, i la integrativa la llengua saprn amb lobjectiu dentrar a formar part del grup tnic que el parla, no hi ha dubte que la motivaci instrumental s la ms efectiva, i s tamb la que menys sha utilitzat en les poltiques dintegraci andorranes. El parlant estndard actua amb la lgica conseqent que no cal aprendre una altra llengua si la que ja sap cobreix totes les necessitats. 8. La realitat actual s que hi ha un domini del castell en ls social, del qual els ciutadans no sn ben conscients i que els fa tendir a un monolingisme gens desitjable, perqu encara que se sap una mica de tot es fa servir ms el castell en tots els mbits.82
82
Aquesta tendncia pel que fa als joves ja havia estat constatada per Boix i Farrs lany 1996 al seu estudi Coneixements i usos lingstics dels estudiants de secundria dAndorra lany 1992. Jornades de la Secci Filolgica de lIEC. Barcelona-Andorra la Vella, 1996.
137
Aquest s tan generalitzat de la llengua castellana, que reflecteix una tendncia ds monolinge, contrasta amb lafirmaci tan habitual que entre els ciutadans dAndorra domina el multilingisme. Quan aquest multilingisme esdev exclusivament teric s a dir, quan se saben diverses llenges per noms sen fa servir una deixa de ser multilingisme de veritat i es converteix en una simple capacitat no explotada. 9. Al Principat dAndorra els collectius despanyols, en primer lloc, i francesos i portuguesos en segon lloc, tenen totes les facilitats per conservar la vitalitat lingstica prpia i reforar la seva etnicitat. En el cas del castell i el francs disposen de sistemes educatius propis, i en el cas del castell i el portugus gaudeixen dun suport demogrfic molt important. Amb tot plegat qui t ms trumfos per dominar continua sent tamb des del punt de vista dels factors fomentadors de la vitalitat, el castell.83 10. La comunitat andorrana, doncs, es troba immersa en un entorn en qu preval en la majoria dels usos en tots excepte en els que sn oficials una altra llengua majoritria, la castellana. Es tracta duna societat originriament catalanoparlant, en qu els parlants daltres llenges, com el portugus, langls o el francs, sintegren fent s duna llengua que no s la prpia, el castell. Per aix, cal afavorir una integraci al pas en la llengua oficial, en contra del desarrelament o la tendncia a adaptar-shi. 11. La influncia creixent de la llengua castellana en tots els usos socials es materialitza en detalls quotidians quasi imperceptibles per al ciutad del carrer, per que van fent un forat potser irrecuperable per a la identitat andorrana no ja tradicional, sin la que hauria hagut de sorgir en normalitat de condicions de les marees migratries dels darrers seixanta anys. 12. Lxit dun bona poltica dintegraci depn de totes les parts del sistema. No es pot basar noms en lEstat ni noms en la voluntat dels immigrants o dels nacionals. 13. A Andorra hi conviuen segments de poblaci molt diferents. Sen podrien fer molts subgrups, per a gran trets hi ha una Andorra formada pels andorrans, naturalitzats o no, per installats de fa anys, que disposa de mecanismes integradors suficients, que participa i actua; i una altra Andorra formada per les darreres onades dimmigrants, que no sestableixen, que van i vnen, amb una poblaci que es renova contnuament, que no participa i no t la sensaci de tenir els drets que li corresponen ni de ser ben acceptada. Els mecanismes dintegraci existents no funcionen en aquest segon cas. 14. Entre els aspectes que distingeixen particularment els nacionals dels estrangers hi ha:84
83 84
BALLARN, J. M. (op. cit.), p. 98. BALLARN, J. M. (op. cit.), p. 147.
138
a) Lestatus professional: en relaci amb el tipus de feina exercida hi ha una clara diferncia entre la poblaci de nacionalitat andorrana i la daltres nacionalitats. La poblaci de nacionalitat portuguesa ocupa una situaci ms baixa en l'escala social en relaci amb la poblaci andorrana. Les persones de nacionalitat espanyola mostren un espectre ms ampli docupacions. b) Un habitatge de propietat: la majoria dandorrans tenen habitatge de propietat, i la majoria dimmigrants tenen habitatge de lloguer. c) El coneixement de llenges: fent un resum simplificador es pot dir que els andorrans parlen tres llenges (catal, castell i francs aquesta darrera la parlen cada vegada menys), les altres nacionalitats amb totes les excepcions parlen la seva llengua i el castell, i els espanyols tamb amb excepcions nombroses i notables parlen el castell. 15. Les poltiques dintegraci sn ms eficaces si tenen en compte els factors esmentats en aquest captol. 16. Lestabliment de ponts entre les poblacions dorigen i les poblacions immigrades per crear llaos socials cohesionats amb vista a una identificaci social del grup s imprescindible. 17. Lestabilitat dels immigrants s una de les bases per integrar-se. La prdua de vincles familiars de limmigrant provoca pors, ansietats, depressions o alcoholisme. Ladaptaci s ms senzilla quan ve tota la famlia. 18. A Andorra es troba a faltar un model identitari, integrador i reconeixedor de les aportacions de cadasc i de la construcci dun projecte com grcies a tots els individus i collectius. 19. Els estats tenen dret de regular legalment la seva immigraci laboral,85 i els correspon establir i fer complir les lleis que regulin lencaix entre collectius diferents. Lobligaci legal de fer servir la llengua en determinats mbits, entre altres, ha de ser efectiva i no pot reduir-se a lestadi de la recomanaci amable. 20. Cal preveure el fenomen immigratori i la seva evoluci i anticipar-se als fets amb serveis, informaci i regulaci. 21. s necessari permetre que els immigrants es converteixin en integrants de ple dret dels pasos que els acullen, sense que aix signifiqui abandonar els vincles amb els seus pasos dorigen. La identitat no s una dinmica excloent. Alguns grups dimmigrants poden voler mantenir la seva identitat cultural, i aix no significa que no desenvolupin lleialtats envers el nou pas. Els estats han dadmetre que la gent pot conservar identitats culturals mltiples i complementries, sense que aix impliqui una amenaa a la unitat nacional.86
85 86
Tal com ha manifestat reiteradament el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Informe sobre el desenvolupament hum.
139
Dacord amb un estudi impulsat pel CRES sobre els valors de la poblaci del Principat87, un 43% de la poblaci enquestada diu que se sent dAndorra, un 30% se sent dEspanya o duna comunitat autnoma (sobretot catalans), un 8% se sent de Portugal, un 4% de Frana, i un 6% daltres pasos. Per tamb hi ha una part considerable de residents (42%), que encara que se senten daltres pasos diuen que se senten dAndorra si sels planteja directament. Aquesta dada s positiva. 22. La poblaci dAndorra considera majoritriament que la diversitat tnica s un valor que enriqueix la vida.88 23. La configuraci clara dun marc legal que reconegui als immigrants uns drets inherents a la seva condici de persones (dret a la vida, dret a viure en famlia, a la llibertat de pensament i religi) contribueix a la cohesi social. 24. No hi ha drets sense deures. Cal fixar amb criteris objectius tots els drets i deures i fer-los compatibles amb els de la societat dacollida. En el debat poltic ideolgic internacional, entre una posici ms desquerres a favor datorgar cada cop ms drets als immigrants, i una posici ms de dretes a favor dinstaurar cada cop ms controls, sha perdut de vista lequilibri imprescindible entre drets i deures. 25. La majoria de conflictes que es produeixen entre comunitats diferenciades no sn producte dels seus trets identitaris, sin que es produeixen per desigualtats en les relacions socioeconmiques. Molts conflictes que es presenten com a tnics, racials, religiosos o interculturals sn, en realitat, la conseqncia de situacions dinjustcia o de pobresa.89 26. Malgrat el mosaic lingstic i cultural que compon la societat del Principat dAndorra, i a pesar de la seva vocaci turstica i del gran nombre de visitants daltres llenges i cultures present en la vida quotidiana, les petites dimensions del pas actuen a favor de la vigncia duns certs valors identitaris, canviants per idiosincrtics, configurats per totes les aportacions dels nous integrants de la comunitat. Ho demostra lxit bastant general dintegraci aconseguit fins ara en la segona generaci dimmigrants. 27. La immigraci s una realitat amb conseqncies importants tant per als qui emigren com per a les societats dacollida. Cal defugir la instrumentalitzaci ideolgica daquesta realitat i emmarcar el debat en una relaci objectiva i positiva de necessitat, benefici i cooperaci entre totes les parts implicades en el fenomen immigratori. El fet que la societat andorrana del segle XXI sigui multicultural no pot fer perdre de vista que hi ha dhaver una cultura que fa de paraigua, que les relliga totes i estableix quina s la llengua que fa de pont entre totes les llenges presents.
87
Noms he tingut accs a un resum indit daquest treball. Es tracta duna anlisi impulsada pel Centre de Recerca Sociolgica de lInstitut dEstudis Andorrans, feta a partir d'una enquesta amb el mateix disseny que la utilitzada a l'enquesta mundial de valors i dirigida pel professor Ronald Inglehart. Amb una nota de 7,3 sobre 10, una qualificaci que s ms alta encara entre les persones de ms formaci, segons el mateix treball esmentat. BATALLA, J.; CASALS, M. I MIC, J. R.(op. cit.), p. 90.
88
89
140
La multiculturalitat conforma sense cap dubte la identitat de cadasc. Una persona, com un poble, no t diferents identitats, en t una, formada per tots els elements que li han donat forma, lhan modelat i la configuren contnuament. La identitat andorrana no es perdr ni per la multiculturalitat ni pel multilingisme, que en tot cas la matisaran i lenriquiran, per sempobrir i corre el risc cert danar-se dissolent en un monolingisme i monoculturalisme estrangeritzant si no sestableixen poltiques dintegraci desacomplexades, decidides i efectives.
141
IV
El sistema institucional i la immigraci
Ladislau Bar Sol
EL
SISTEMA INSTITUCIONAL I LA IMMIGRACI
1. Introducci
Estudiar el fet immigratori s una bona manera dobtenir una idea del que ha estat el canvi social a Andorra durant el segle XX. Dit duna altra forma, potser ms contundent, la immigraci arribada a partir dels anys trenta del segle passat i ms clarament durant gaireb tota la segona meitat del segle XX i comenaments del segle XXI constitueix el factor de canvi social ms important que ha condicionat el desenvolupament de lAndorra contempornia. A partir de la segona meitat de la dcada dels cinquanta Andorra queda definida com una societat receptora de poblaci, i es produeix una transformaci radical des duna societat demigraci cap a un pas dimmigraci en un perode de temps fora redut. Fins als anys cinquanta del segle passat el sistema econmic dAndorra, com el de les regions pirinenques venes, no tenia capacitat per donar mitjans de subsistncia als seus habitants. Aquest fet s especialment cert arran de la crisi econmica que va patir el pas a finals del segle XIX i queda, noms parcialment, contradit per la immigraci rebuda a Andorra durant els anys trenta del segle XX. En canvi, a partir de la segona meitat dels anys cinquanta leconomia inicia un procs significatiu de transformaci vinculat a un cicle llarg de creixement econmic que condueix al desenvolupament dun fenomen immigratori duna intensitat extraordinria. Aix doncs, a mitjan segle passat, Andorra va deixar de ser una societat demigrants per transformar-se en un pas dacollida, i en pocs anys va passar a ser lestat europeu amb el percentatge ms elevat de poblaci immigrant. Dinamisme econmic i motivaci laboral sn a lorigen de la vinguda de nova poblaci. Per tamb hi t a veure laccs a bns pblics, com ara la sanitat, leducaci, lassistncia social i la seguretat. En el present treball, es pretn avaluar quina ha estat la resposta que els sistemes poltic i jurdic dAndorra han donat al fet immigratori. Ens cal, dentrada, establir una consideraci terica de carcter general: els sistemes institucionals i normatius acostumen a actuar com a elements esttics dins lestructura social, mentre que els factors demogrfic i socioeconmic solen tenir un paper dinamitzador sovint decisiu. Aix no vol dir que aquests 145
Ladislau Bar Sol
darrers no es vegin condicionats pels primers, ja que sovint les decisions poltiques i les estratgies normatives tenen fora incidncia en el desenvolupament duna societat (o en la manca daquest desenvolupament), per cal tenir en compte que, sovint, desprs dun joc daccions i de reaccions entre el sistema institucional i lestructura social i econmica, aquesta darrera instncia acaba per tenir un pes decisiu en levoluci de la realitat social. Feta aquesta breu consideraci de carcter teric, ens cal avanar quina ha de ser la nostra estratgia daproximaci al tema que ens ocupa. En primer lloc, descriurem levoluci de la normativa en matria de poltica dimmigraci que ha anat produint el sistema institucional andorr durant el segle XX. Aix s: posarem lmfasi en les poltiques de control dels fluxos immigratoris que el pas ha anat rebent en el decurs del perode estudiat. En segon terme, considerarem els instruments normatius que han determinat les poltiques de nacionalitat generades pel sistema institucional andorr com a resposta al fenomen immigratori. Finalment, tractarem de valorar, breument, com la resposta normativa generada pel sistema institucional sha anat adaptant tant a les profundes transformacions socials i econmiques que ha viscut lAndorra de la segona meitat del segle XX com als canvis que shan produt en el sistema poltic andorr.
2. La normativa de la immigraci
2.1 Les poltiques dimmigraci en un pas demigrants
El costum t un paper primordial en el sistema jurdic andorr anterior al segle XX. Aquest teixit normatiu, que queda fixat en el Manual digest, s un element constitutiu de la identitat poltica i institucional dAndorra. Les normes consuetudinries en matria dimmigraci recullen un esperit del que podrem denominar por a all desconegut; aquest s un tret caracterstic de lorganitzaci de les comunitats de lAntic Rgim, que veuen en els forasters una amenaa potencial per a la cohesi de la societat. Aix, el 1784, en el Manual digest hi queden recollits els usos i costums que regeixen secularment la relaci dels andorrans amb els estrangers: la malfiana envers els forasters i la necessitat de protegir les valls de fascinerosos, lladres y altres homens de semblants pessimas qualitats, com tamb no sufrir en ellas Vagamundos y mal Entretinguts.1 LAndorra dabans del segle XX, i de bona part del mateix segle XX, estava definida per una economia dalta muntanya, de subsistncia, que necessriament havia de mantenir un llindar demogrfic estricte com a estratgia de supervivncia comunitria. A aquesta necessitat respon el nostre dret consuetudinari en matria dimmigraci: el foraster, fins que no acrediti un determinat
1
Manual digest. Mxima nm. 42.
146
EL
perode de residncia a les valls, no pot gaudir de privilegis ni de cap mena de prerrogatives. Els usos i costums prescriuen el tancament davant tot all que ve de fora. La malfiana envers lestranger defineix la nostra poltica dimmigraci tradicional. A la vegada, aquesta pauta normativa impregnar el nostre desenvolupament normatiu posterior. Com assenyala Jordi Llus Francs, les diferents normes sorgides posteriorment en lmbit de la legislaci dimmigraci han accentuat el seu rigor, seguint les pautes daquest usos i costums, que sempre han mostrat un recel cap a les persones no membres de la comunitat andorrana.2 Leconomia de subsistncia andorrana, present encara fins ben entrat el segle XX, genera i promou una poltica dimmigraci tancada, dacord amb les capacitats dacollida redudes daquella societat. Hi ha una coherncia plena entre les caracterstiques de la societat andorrana de lAntic Rgim una societat exportadora de poblaci i la resposta normativa que es genera davant larribada de forasters. Ms endavant, especialment a partir de finals dels anys cinquanta, les transformacions econmiques i socials del nostre pas requeriran la presncia de poblaci immigrant per satisfer les exigncies del mercat de treball andorr. El sistema normatiu andorr en matria dintegraci dels immigrants, per la seva banda, romandr fora temps esttic: al llarg de gaireb tot el segle XX la resposta normativa andorrana a la necessitat dintegraci derivada de la immigraci estar sovint definida pel tancament i la malfiana que han impregnat els usos i costums, en contradicci amb el dinamisme creixent de leconomia. Ens cal tornar, per, a principis de segle XX. Lescs dret positiu en matria dimmigraci produt llavors per les institucions es limita a recollir el dret consuetudinari; aix els decrets promulgats pels Coprnceps relatius a lmbit que ens ocupa acostumen a contenir mandats adreats a les autoritats de la Terra per tal que vetllin per la bona conducta dels estrangers aix com prohibicions dirigides als caps de casa a lhora de donar acollida als forasters.
2.2 Larribada dobrers i refugiats

A finals dels anys vint del segle passat satura el procs de despoblaci com a conseqncia de lemigraci que havia caracteritzat levoluci demogrfica dAndorra des del 1870. Amb la concessi, el 27 de mar de 1929, de lexplotaci hidroelctrica a FHASA a canvi de la construcci de carreteres, arriba a Andorra, tot duna, el desenclavament, una petita industrialitzaci i una presa de contacte, lleu per significativa, amb el moviment obrer. LAndorra contempornia comena a caminar, la societat capitalista comena a obrir-se cam enmig de la comunitat tradicional. En matria de normativa dimmigraci, conv remarcar que la nova situaci social generada per la concessi esmentada va trobar una rpida resposta amb laprovaci del Decret dels veguers del 30 doctubre de 1929 en matria dordre pblic i de residncia destrangers. A la vegada, en el decurs dels anys
FRANCS, J. L. La regulaci de la immigraci al Principat dAndorra. Postgrau de Dret andorr, 2005, p. 4.
147
Ladislau Bar Sol
trenta, el Consell General va promulgar diversos acords i ordinacions relatius a qestions dimmigraci i estrangeria. Cal dir que totes aquestes normes mostren una doble preocupaci: les qestions dordre pblic i els problemes de registre. LEstat andorr t en aquest perode la necessitat destablir mecanismes jurdics de control sobre la nova realitat generada per la inversi del flux migratori. La immigraci a Andorra ja no s un fenomen espordic, sin que comena a esdevenir, gradualment, un procs estructural. El vell dret consuetudinari resulta insuficient per regular la nova realitat, per, en canvi, es mostrar ben aviat eficient per dotar de marc ideolgic la nova normativa: larribada destrangers continua sent percebuda en termes de perill. Control de la informaci i control dels comportaments. Estadstica i policia. LEstat andorr modern saixeca, lentament i en bona part, sobre aquests dos fonaments. Aix, el Decret del 30 doctubre de 1929 estableix que a totes les parrquies es portar un llibre registre en qu shauran dinscriure tots els forasters que faci ms de set dies que es troben dins el terme de la parrquia. Una voluntat de tractament de la informaci que tamb queda explicitada en diverses ordinacions i edictes promulgats pel Consell General durant els anys trenta. Per la seva banda, lOrdinaci del Consell General del 20 de maig de 1931 i lAcord del Consell General del 17 de novembre constitueixen una reacci davant la conflictivitat laboral desencadenada al voltant de lactivitat de FHASA (lempresa concessionria i les seves filials donen feina, el 1933, a uns 1.200 treballadors), ja que recorden que les vagues i les reunions sindicals estan prohibides a Andorra.3 Tot i que aquestes darreres disposicions emanades del Consell General fan referncia a qestions dordre pblic, es pot afirmar que en aquest perode es va confirmant una dualitat entre les poltiques de registre i administraci de les dades relacionades amb la immigraci, gestionades pel Consell General, i les poltiques dordre pblic, que institucionalment queden en mans dels veguers; una dualitat que definir un nou pol de confrontaci poltica entre el Consell General i els coprnceps que pautar bona part del debat institucional de lAndorra del segle XX. El Consell General aprova el dia 11 de juny de 1939 un Decret sobre residncia i actuaci dels forasters a les valls. Aquesta norma estableix un perode de tres mesos com el temps mxim perms per residir a les valls sense autoritzaci de residncia; a la vegada, defineix la necessitat, per part dels estrangers, dobtenir una autoritzaci administrativa per poder desenvolupar qualsevol activitat professional o comercial, i instaura una primera diferenciaci entre resident actiu i resident passiu. La Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial mantenen larribada constant de gent forana per motius poltics. El sistema institucional andorr continua generant normes de dret positiu encaminades a establir mesures dordre pblic i de control administratiu. Aix, podem esmentar el Decret dels veguers del 13 de desembre de 1940, en qu es regula lentrada i la permanncia destrangers a Andorra, i el Decret dels veguers del 2 doctubre de 1941, en qu es tracta la qesti de la residncia a Andorra dels refugiats poltics.
LLUELLES, M. J. El segle
XX:
La modernitzaci dAndorra. Pags, Andorra, 2004.
148
EL
Tamb conv esmentar el Decret dels veguers del 14 dagost de 1944, que estableix lobligatorietat dels estrangers de proveir-se duna targeta didentitat, lanomenada tarja de presentaci al Servei de Policia.
2.3 El control de la immigraci en lAndorra del comer

Durant els anys cinquanta, malgrat la recessi econmica que es produeix a inicis de la dcada, la poblaci andorrana continua creixent amb una aportaci important de la immigraci. Aquest fenomen sintensifica a partir de la dcada dels seixanta, amb la important transformaci econmica basada en el turisme i el comer que viur el pas. Des del punt de vista de la normativa destinada al control dels fluxos immigratoris, continuen persistint les disposicions fonamentades en lordre pblic i en el control administratiu. De qualsevol manera, les transformacions demogrfiques, econmiques i socials que est vivint el pas fan que els veguers i el Consell General vagin prenent conscincia de la nova dimensi que el fet de la immigraci est adquirint i, en conseqncia, de la necessitat de modernitzar la legislaci en aquesta matria. Durant els anys setanta, i a partir tant de la referida necessitat dadaptaci de la legislaci dimmigraci a la nova realitat com de linici del procs de Reforma de les institucions, es tornar a plantejar amb una intensitat especial el problema de competncies entre els coprnceps i el Consell General en matria dimmigraci. El Consell General sost la tesi segent: els veguers han de tenir nicament les competncies que institucionalment els pertoquen en lmbit de lordre pblic; per la seva banda, el Consell General, sempre segons la seva prpia tesi, ha dassumir totes les competncies relacionades amb la poltica de la terra i, en conseqncia, ha de ser lrgan encarregat datorgar les autoritzacions de residncia. En realitat, el debat sobre la Reforma de les institucions impregna la producci de la normativa en matria dimmigraci i en condiciona el desenvolupament normatiu durant la segona meitat de la dcada dels setanta i durant tota la dcada dels vuitanta.
2.4 El procs de Reforma de les institucions i la normativa dimmigraci

El 1975, enmig del debat competencial alludit, els veguers aproven el Decret del 3 de gener de 1975 sobre residncia destrangers. Aquest fet, per ell mateix, suposa un clar posicionament poltic sobre la controvrsia institucional, ja que els veguers satribueixen la capacitat de distribuir les competncies entre les institucions concernides. Pel que fa a les disposicions concretes sobre immigraci que estableix el Decret referit, dentrada sestableix un doble mecanisme de control en el desenvolupament de la poltica dimmigraci. Des dun punt de vista qualitatiu, el Consell General s lrgan encarregat de fixar el contingent de poblaci immigrada que ha de rebre el pas. El control qualitatiu, per la 149
Ladislau Bar Sol
seva banda, recau en els veguers, ja que sn els encarregats datorgar les autoritzacions de residncia. El Decret de 1975 estableix un sistema de control de la immigraci ms sofisticat i modern, i supera lesquema tradicional basat fonamentalment en qestions dordre pblic. Daquesta manera, el Decret estableix lobligatorietat dobtenir un perms de residncia per als estrangers majors de 16 anys, crea tipus dautoritzacions dimmigraci diferents (temporal, ordinria i privilegiada), regula el dret al reagrupament familiar, atribueix al Consell General la facultat de fixar anualment les quotes dimmigraci i preveu un procediment per a lobtenci i la renovaci de les autoritzacions i tamb per a lexpulsi administrativa per motius dordre pblic. Durant la dcada dels anys vuitanta el creixement econmic va continuar alimentant les demandes defectius dun mercat de treball cada vegada ms exigent. Parallelament, el procs de Reforma institucional, malgrat lassoliment dalgunes fites concretes, no acabava de resoldre les seves contradiccions. Com sigui que el Decret de 1975 no va aclarir les controvrsies competencials, els veguers van optar per reblar el clau amb laprovaci del Decret de bases sobre la immigraci, del 26 de juny de 1980. Aquesta important norma pretenia aclarir els mbits competencials respectius dels rgans delegats dels coprnceps i del Consell General en matria dimmigraci. Estem davant dun text normatiu fora complex i desenvolupat, en la lnia del Decret de 1975, que s producte duna realitat econmica, social i poltica tamb complexa i dinmica. La norma, involuntriament, recull tamb les contradiccions que patia el sistema poltic andorr en el perode de reforma institucional.4 El Decret de bases vincula de forma explicita i aquest s un fet despecial rellevncia immigraci i desenvolupament econmic i pretn regular el creixement demogrfic del pas. Val a dir que aquesta darrera qesti, en els anys vuitanta, passa a ser un dels temes clau en lagenda poltica, ja que sinicia el debat sobre la sostenibilitat dun model demogrfic expansiu fortament basat en la immigraci com el que estava vivint Andorra. s interessant remarcar tamb que el Decret referit regula lestatus del treballador fronterer, una modalitat particular dimmigraci de gran rellevncia econmica, geogrfica i poltica en lAndorra contempornia. Daltra banda, com no podia ser daltra manera, el Decret de bases insisteix en la necessitat de delimitar clarament lesfera competencial en matria dimmigraci del Consell General i dels veguers. Aix, el Consell General s lrgan encarregat destablir les quotes dimmigraci per nacionalitats, i de lliurar les autoritzacions de treball. Estem parlant daspectes econmics i socials derivats de la immigraci que semmarquen dins les competncies tradicionals de la terra reservades al Consell General. Per la seva banda, els veguers lliuren les autoritzacions de residncia, per mantenen les seves atribucions en matria dordre pblic. Daquesta dualitat en sorgeix un doble mecanisme de control administratiu: per un costat, lOficina de Treball, amb competncies en matria sociolaboral, i per laltre, el Servei dEstrangers del Servei de Policia, que exerceix el control sobre
4
BAR, L. La poltica dimmigraci a Andorra (1980-1989), Mai, Andorra, 1989.
150
EL
les residncies. A la vegada, la dualitat esmentada queda recollida des del punt de vista institucional en les anomenades comissions mixtes: la Comissi Mixta, integrada per dos representants dels veguers i per dos representants del Consell General, i la Comissi Mixta dAlt Nivell, que sha de reunir nicament en casos despecial rellevncia, composta pels sndics generals, en representaci del Consell General, i pels dos veguers. El model de sobirania compartida entre el poble andorr (representat pel Consell General) i els coprnceps (representats pels veguers) que, segons alguns autors, regia en lAndorra preconstitucional no podia trobar una illustraci ms clara que la que quedava reflectida en la Comissi dAlt Nivell. Pocs dies desprs de laprovaci del Decret de bases, els veguers promulguen una nova norma en matria dimmigraci, el Decret del 3 de juliol de 1980. s cert que la intensitat creixent del fenomen de la immigraci exigeix una resposta normativa cada vegada ms complexa. Per tamb s cert que la dinmica del procs de reforma trasllada la seva lgica poltica implacable al desenvolupament normatiu dun tema tan rellevant com s el de la immigraci. En aquest Decret els veguers es reserven la competncia exclusiva en matria de residncies passives (que shan datribuir a partir dun criteri econmic), dordre pblic i de control policial de la immigraci. El Decret del 3 de juliol de 1980 regula determinats aspectes del control fronterer de la immigraci, com ara la prohibici dentrada i lexpulsi, i insisteix en lobligatorietat dels majors de 16 anys dobtenir lautoritzaci de residncia. El 15 de gener de 1981 els veguers promulguen el Decret de reforma de les institucions, en qu, entre altres qestions, es disposa la creaci del Consell Executiu; daquesta manera Andorra avana cap a un esquema institucional de separaci de poders, demanat tant pel Consell General com pels coprnceps. Uns anys ms tard, el 25 dabril de 1984, es produeix ladaptaci inevitable del Decret de bases al Decret de reforma de les institucions, per mitj de les Disposicions complementries al Decret de bases sobre la immigraci aprovades pels veguers i el Consell General. Les Disposicions complementries estableixen que les quotes dimmigraci sn aprovades pel Consell General a proposta del Consell Executiu. A la vegada, es preveu que dos membres del Consell Executiu han de substituir els dos membres del Consell General en la Comissi Mixta dImmigraci, mentre que el cap del Consell Executiu i el conseller de Treball han de substituir els sndics generals en la Comissi Mixta dAlt Nivell. Igualment, per desenvolupar els instruments administratius en matria dimmigraci, es crea el fitxer informatitzat dimmigraci i lOficina dImmigraci, en la qual conflueixen les tasques realitzades pel Servei dEstrangers de la policia i per lOficina de Treball del Govern. Parallelament, el Consell General ha danar aprovant anualment les quotes dimmigraci (establertes per sectors i per nacionalitats i, a partir del 1990, per empreses) mitjanant normes amb rang de llei, amb lobjectiu de fer compatibles les demandes del mercat de treball amb les possibilitats i les necessitats ms generals del pas.
151
Ladislau Bar Sol
2.5 Les normes i les poltiques dimmigraci en lAndorra constitucional

El procs de Reforma de les institucions que va pautar el debat poltic de la dcada dels vuitanta va quedar superat pel procs constituent del perode 1990-1993. Amb laprovaci de la Constituci del Principat dAndorra, el 14 de mar de 1993, quedaven finalment resoltes les qestions de titularitat i exercici de la sobirania que havien condicionat la reforma institucional i, de retruc, els decrets dimmigraci successius dels anys vuitanta. Val a dir, per, que la normativa dimmigraci elaborada des dels anys cinquanta fins a principis dels noranta est ms atenta a satisfer les demandes del mercat de treball, a les qestions dordre pblic i, fins i tot, a les disputes competencials, que no pas a respondre a unes hipottiques necessitats de programaci del creixement demogrfic del pas. El model de lstatu quo definit pel professor Tapinos en el seu informe adreat al Govern dAndorra lany 19875 s lopci escollida de forma tcita pel legislador andorr. En efecte, la satisfacci de les necessitats econmiques a curt termini i la millora del control administratiu del flux immigratori han estat els principals objectius de la poltica dimmigraci des de finals dels anys cinquanta fins a laprovaci de la Constituci lany 1993. Cal remarcar que laprovaci de la Carta Magna va coincidir amb una recessi demogrfica i econmica que podia haver portat a replantejar la poltica dimmigraci duta a terme fins a la data. Certament, des del punt de vista jurdic, formal si es vol, la Constituci exigia una modificaci del sistema normatiu en matria dimmigraci. A la vegada, la recessi del 1993 donava una oportunitat de repensar la poltica dimmigraci i el model de creixement. Lexigncia formal, per b que amb retard, va ser resolta lany 2002 amb lelaboraci de la Llei qualificada dimmigraci. La poltica dimmigraci desenvolupada den de laprovaci de la Constituci, per la seva banda, ha continuat consistint en el manteniment de lstatu quo. Amb laprovaci de la Constituci de 1993, el Decret de bases i les seves Disposicions complementries van esdevenir instruments normatius no adequats al nou ordenament institucional i jurdic. De qualsevol manera, el Consell General no va encarar lelaboraci duna llei que reguls de manera general la immigraci fins gaireb deu anys ms tard, el maig de 2002. Fins a lany 1998 es van anar aprovant anualment les lleis de quota dimmigraci, que tractaven dadaptar el nombre defectius que convenia incorporar a les demandes del mercat de treball. Daltra banda, en el perode que va del mar de 1993 al maig de 2002 es van anar elaborant diverses normes, algunes de fora rellevants, en matria dimmigraci. El 30 de juny de 1995 es va aprovar la Llei qualificada de residncies passives, una norma que pretenia limitar el nombre de residents a Andorra acollits a aquest estatus normatiu, donar seguretat jurdica als operadors i, com a objectiu de poltica econmica, atreure persones dalt nivell econmic. Es pot tamb destacar que la Llei referida establia la defi5
TAPINOS, G. Rapport sur limmigration en Andorre. Diagnostic et perspectives, Andorra, 1987.
152
EL
nici de resident passiu en dues categories, regulava els requisits per a lobtenci i la renovaci de les autoritzacions de residncia, i finalment exigia als que shavien dacollir a aquesta modalitat de residncia lestabliment dun dipsit a lINAF. Val a dir que laprovaci daquesta Llei va culminar un perode, iniciat el 1990, en el qual no shavia aprovat cap quota dimmigraci relativa a residents passius i que les niques autoritzacions que shavien atorgat en aquest mbit eren les lliurades en el marc del reagrupament familiar. Aquest fet, que havia generat determinades tensions, juntament amb el nivell dexigncia i de complexitat excessivament elevat que cal atribuir a la Llei de 1995, va propiciar que el 28 de novembre de 1996 saprovs la Llei qualificada de modificaci de la Llei qualificada de residncies passives, que va flexibilitzar alguns aspectes de la Llei anterior que havien creat malestar. En relaci amb les normes de rang reglamentari elaborades durant el perode 1993-2002 ens cal esmentar, dentrada, el Reglament regulador de les revisions mdiques dels immigrants, del 9 de juny de 1993, que troba cobertura legal en larticle 20.b de la Llei dorganitzaci de lAdministraci general i que ms endavant acabar per tenir un encaix normatiu poc pacfic amb la Llei qualificada dimmigraci. Aquest Reglament estableix, en relaci amb les proves mdiques a qu shan de sotmetre els immigrants, el procediment, el contingut de la revisi, els rgans competents i les causes que motiven la declaraci de no apte. No cal dir que aquesta s una norma de gran rellevncia, ja que t un paper clau a lhora datorgar les autoritzacions de sojorn i de treball. Daltra banda, en el Decret regulador del Servei dImmigraci, del 15 de febrer de 1996, sespecifiquen les competncies del Servei dImmigraci i dels rgans que el componen (Departament de Treball i Servei de Policia), per adaptar el Servei al nou marc normatiu derivat de laprovaci de la Constituci. El 12 de setembre de 1996 saprova el Reglament de les condicions mnimes dhabitabilitat per a la concessi o la renovaci duna autoritzaci de sojorn i treball, per condicionar latorgament inicial i la renovaci de les autoritzacions de treball al requisit que el domicili de la persona sollicitant reuneixi les condicions mnimes de salubritat. Uns anys desprs de laprovaci de la Constituci, superada la recessi econmica i demogrfica de lany 1993, el creixement demogrfic vinculat a la immigraci es recupera. A finals dels anys noranta Andorra est vivint un cicle econmic expansiu, dintensitat elevada, fortament basat en el sector immobiliari. A la vegada, com sha esmentat anteriorment, el 1998 saprova la darrera Llei de quota dimmigraci en previsi de lelaboraci duna llei de carcter general que reguli la qesti. Per la pressi del mercat de treball no satura, i el sistema jurdic i institucional ha de continuar donant resposta a la demanda creixent defectius laborals. Daquesta manera, el perode que va des de laprovaci de la darrera Llei de quota dimmigraci fins a laprovaci de la Llei qualificada dimmigraci (1998-2002) queda definit per la poltica dels anomenats rebuts rosa; sota aquesta denominaci es coneixen les autoritzacions provisionals renovables de residncia i treball que es van atorgar durant aquest perode. Malgrat el seu nom simptic aquests documents donen un nivell elevat dinseguretat jurdica als seus titulars i no atorguen dret al reagrupament familiar ni a la inscripci dels titulars al Com de la parrquia on resideixen; aquest darrer aspecte genera nombrosos problemes prctics al titular del rebut rosa, que 153
Ladislau Bar Sol
van des de la impossibilitat descolaritzar els fills menors fins a dificultats per obtenir el perms de conduir. LAndorra constitucional encarava, doncs, un cicle econmic expansiu, exigent quant a laportaci de nova m dobra immigrada, atenent bsicament la necessitat de guany immediat dels empresaris.6 Els poders pblics no havien optat, una vegada ms, per un model demogrfic sostenible en el temps i sinsistia en la poltica immigratria incrementalista, nicament condicionada per les demandes del mercat laboral. A ms, lesgotament del model normatiu heretat del Decret de bases feia necessria lelaboraci duna nova llei marc dimmigraci adaptada al nou esquema competencial i sociolaboral derivat de la Constituci. A la vista daquesta exigncia, es va deixar daplicar el vell sistema de les lleis de quotes mentre es preparava el nou model normatiu. La conseqncia fou que lAndorra constitucional no noms no tenia una poltica dimmigraci sostenible, sin que, a ms, durant el perode 1998-2002 no va disposar duna norma legal que reguls la immigraci i que dons seguretat jurdica als nous residents.
2.6 La Llei qualificada dimmigraci

El 14 de maig de 2002 es va aprovar la Llei qualificada dimmigraci. Es tracta duna norma dimportncia cabdal en el desenvolupament normatiu de lAndorra constitucional. Amb la seva aprovaci es posava fi al buit normatiu que havia caracteritzat el perode 1998-2002. A la vegada, amb la seva entrada en vigor es va regularitzar la situaci de 7.500 titulars de rebuts rosa, xifra que dna una idea quantitativa dels efectes reals i quotidians que havia tingut el buit normatiu alludit. La Llei qualificada dimmigraci estableix, dentrada, en coherncia amb lesquema institucional establert per la Constituci, el principi de competncia del Govern per determinar el contingut de la poltica general dimmigraci. En segona instncia, i ara en concordana amb el que disposa el ttol II del text constitucional, es garanteixen els drets i les llibertats fonamentals dels residents, ja que es proporciona seguretat jurdica al seu estatus. En tercer lloc, la Llei explicita la voluntat de mantenir una poltica preventiva efica en matria de salut pblica, ordre pblic i seguretat de lEstat, de les persones i dels bns. Per fer efectius els seus objectius, la Llei qualificada dimmigraci estableix, en matria dautoritzacions, dos rgims jurdics generals: les autoritzacions dimmigraci de tipus temporal i les autoritzacions renovables, a les quals cal afegir-hi supsits especials destades a Andorra per motius destudis, recerca, docncia i afers diplomtics. A la vegada, la Llei estableix els estatus dactiu no resident (fronterer), dactiu resident (basant-se en el doble rgim jurdic esmentat dautoritzaci temporal i renovable) i de no actius residents, on sinclouen supsits destudis o recerca i de residncia sense treball per reagrupament familiar. A ms, la Llei tamb fixa un doble sistema de criteris datorgament i de
6
TAPINOS, G. (op. cit.), pg. 49 Le modle htelier. Priorit lenrichissement conomique.
154
EL
renovaci o anullaci de les autoritzacions; pel que fa als criteris datorgament, sestableix un sistema de prioritats del qual es pot remarcar la possibilitat daccedir a un perms de treball del nivell superior que t la persona que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la histria i el medi natural dAndorra; en relaci amb els criteris de renovaci o anullaci de les autoritzacions val a dir que es mantenen uns criteris generals ja fora coneguts en el nostre ordenament jurdic: per un costat, la residncia i el treball permanent i efectiu a Andorra i, per laltre, la seguretat i lordre pblic. Cal afegir tamb que la Llei qualificada dimmigraci incorpora la regulaci de determinades mesures de policia administrativa, com ara denegacions daccs, foragitaments i expulsions. Finalment, la Llei suposa una important modificaci en lmbit competencial, ja que el Govern, en assumir la direcci de la poltica immigratria, s lrgan encarregat, per via reglamentria, de fixar les quotes dimmigraci dacord amb els criteris establerts per la mateixa Llei. Daltra banda, el 27 doctubre de 2000 es van concloure dos convenis entre el Principat dAndorra, la Repblica Francesa i el Regne dEspanya: el Conveni relatiu a lentrada, la circulaci, el sojorn i lestabliment dels seus nacionals respectius i el Conveni relatiu a lentrada, la circulaci, el sojorn i lestabliment dels nacionals destats tercers. El contingut de tots dos tractats, anomenats trilaterals, va influir i condicionar decisivament el sistema de prioritats establert a la Llei qualificada dimmigraci, en relaci amb latorgament dautoritzacions de residncia i treball despanyols i francesos, amb la renovaci de les renovacions referides i tamb en aspectes vinculats al reagrupament familiar. Amb referncia al desenvolupament normatiu de la Llei qualificada dimmigraci, cal esmentar el Decret regulador del Servei dImmigraci, del 16 doctubre de 2002, el qual, en substituci del Decret del 15 de febrer de 1996, adequa lorganitzaci i el funcionament del Servei dImmigraci al nou marc legal, concreta lorganitzaci i el funcionament del Registre Central dImmigraci i estableix els procediments administratius que han de seguir els usuaris. La Llei qualificada dimmigraci ha estat adaptada posteriorment, per la Llei qualificada del desembre de 2004, al rgim transitori daccs al mercat de treball establert entre la Uni Europea i els nous estats membres. Ms significativa s la modificaci de la Llei qualificada del mes de maig de 2002 per la Llei qualificada del 22 de novembre de 2007 amb lobjectiu explcit dincrementar laplicaci dels principis que han de permetre assegurar un lloc de treball als andorrans i als residents estrangers autoritzats a treballar; es tracta dun text legal de carcter proteccionista, que fonamenta els seus objectius, com es desprn de lexposici de motius, en lanlisi de fenmens recents causats pel desequilibri econmic i social entre els mateixos estats europeus i entre aquests i els del continent afric. La Llei qualificada de modificaci endureix, per un costat, les condicions del reagrupament familiar i, per laltre, dna cobertura legal al Decret sobre les condicions daptitud preceptives per obtenir una primera autoritzaci. En relaci amb el desenvolupament normatiu de rang legal relatiu a la immigraci, cal esmentar finalment la Llei qualificada de residncies passives, del 30 de novembre de 155
Ladislau Bar Sol
2006, aprovada per solucionar determinats problemes normatius derivats de les lleis anteriors en matria de residncies passives i per adaptar la normativa daquest mbit a la Llei qualificada dimmigraci. Daquesta manera, la Llei qualificada del 30 de novembre de 2006 pretn harmonitzar la regulaci daquest tipus concret dimmigraci amb referncia a les persones que no pretenen introduir-se en el mercat laboral sin residir al Principat de forma no activa, amb la finalitat de donar un tracte igualitari a tots els tipus dimmigraci que arriben a Andorra, tenint en compte les caracterstiques especfiques de cada situaci.
3. Laccs a la nacionalitat
Si fem un balan general del que ha estat el segle XX en matria de legislaci daccs a la nacionalitat ens cal admetre lenorme discrepncia existent entre la transformaci econmica i social extraordinria del pas i levoluci experimentada pel sistema normatiu en matria daccs a la nacionalitat. Cal esmentar, en aquest sentit, que la titularitat dels drets poltics ha estat sempre vinculada a la nacionalitat, fet que atribueix una gran rellevncia a aquesta qesti, en termes dintegraci poltica dels residents a la comunitat andorrana.
3.1 Ius sanguini i andorrans de primera generaci

Dentrada, no s fins a lany 1939 que trobem el primer text normatiu que regula la nacionalitat. Es tracta del Decret de 1939 proposat pel Consell General als delegats permanents i aprovat per aquests darrers. Com assenyala Ramon Vias, aquesta norma segueix all establert en les normes consuetudinries en la matria.7 El criteri fonamental per adquirir la nacionalitat s el ius sanguinis per via paterna, acompanyat del requisit de la residncia a Andorra. Dacord amb aquest Decret sn andorrans: a) els infants nascuts a Andorra de pare andorr; b) els infants nascuts a lestranger que siguin fills de pare andorr (considerant que a la tercera generaci la nacionalitat es perd si linfant, dins el mes dhaver arribat a la seva majoria dedat, no sinstalla a Andorra); c) les dones estrangeres que es casen amb un andorr podran optar, en casar-se, per la nacionalitat andorrana; i d) els descendents de lindividu nascut a Andorra, fill de pare estranger, seran andorrans a la tercera generaci nascuda a les Valls, sempre i quan aquestes tres generacions hagin viscut contnuament a les Valls i no es provi que han mirat amb menyspreu o indiferncia les coses i assumptes del pas.
VIAS, R Nacionalitat i drets poltics al Principat dAndorra. Edicions Andorra, Avui, Andorra, 1989.
156
EL
Per la seva banda, els decrets del 26 de desembre de 1941 i del 16 de gener de 1942 contenen determinats acords relatius als andorrans de primera generaci i als estrangers casats amb pubilla. El legislador senfrontava al problema de lapatrdia generada per una normativa daccs a la nacionalitat excessivament drstica en la seva aplicaci del principi del ius sanguinis. Daquesta manera es va crear la figura dels andorrans de primera generaci: els fills de pares estrangers amb ms de vint anys de residncia a Andorra. Aix, satorgava el dret de ciutadania a la primera generaci nascuda a Andorra sempre que els pares i els interessats tinguessin la residncia permanent a Andorra. De qualsevol manera, cal dir que el dret de ciutadania que sels atorgava era un dret limitat i es pot afirmar que els andorrans de primera generaci gaudien dun estatus intermedi entre els andorrans de ple dret i els estrangers. Ms endavant es van aprovar els decrets del 3 i del 24 de mar de 1958, que pretenien aclarir determinats dubtes interpretatius sobre, respectivament, la prdua de la nacionalitat andorrana per a la segona generaci nascuda a lestranger i la situaci dels estrangers casats amb andorranes no pubilles que havien esdevingut pubilles posteriorment, sempre en inters de la conservaci de famlies soques, s a dir cases de tradici, com diu lexposici de motius del Decret del 24 de mar. El Decret del 7 dabril de 1970, per part seva, reconeix que les normes de dret aplicable en matria de nacionalitat no estaven dacord amb les noves situacions que es produen en la societat andorrana. Daquesta manera, es dna continutat a la ms que tmida obertura iniciada amb els decrets de 1941 i 1942 i es possibilita laccs a la nacionalitat pel criteri de ius sanguinis per via materna i pel criteri de ius soli a la segona generaci nascuda a Andorra. A la vegada, satorga la nacionalitat andorrana, amb plenitud de drets poltics, i es pressuposa ladquisici de la mentalitat andorrana als fills nascuts a les valls de pare estranger i mare andorrana no pubilla que hagi conservat la nacionalitat. Lany 1973 el Consell General va considerar que les disposicions contingudes en els decrets de 1941 i 1942 sobre les persones nascudes a les valls filles de pares estrangers (andorrans de primera generaci) constituen una via oberta a un nombre molt considerable de casos dadquisici de la nacionalitat andorrana a ttol de primera generaci, i aquest fet, vista la importncia creixent de la immigraci, segons el mateix Consell General, posava en perill la identitat del pas. Atenent al contingut de la lletra adreada pel Consell General als delegats permanents, en qu hi constava lacord anterior, el Decret del 24 de desembre de 1974 prescrivia que les persones nascudes a Andorra filles de pares estrangers havien de seguir lestatus personal dels pares en matria de nacionalitat. Aix, el Decret referit recollia la voluntat del Consell General i suspenia, transitriament i durant un any, a comptar de l1 de gener de 1975, laccs a la nacionalitat andorrana dels nascuts a Andorra fills de pares estrangers nascuts a lestranger. La norma recollia la por de les institucions davant el que es considerava una concessi indiscriminada de la nacionalitat, que podia posar en perill la identitat de la comunitat andorrana. De qualsevol manera, el mateix Decret reconeixia el carcter conjuntural daquesta mesura i els delegats permanents es comprometien a publicar un Decret nic que unifiqus les normes en matria de nacionalitat. 157
Ladislau Bar Sol
3.2 La relativa obertura del Codi de la nacionalitat

Els canvis normatius que es produeixen en el perode que va del 1977 al 1985 en matria de nacionalitat reflecteixen un gran esfor per sistematitzar i unificar normes i una relativa obertura en relaci amb els criteris dadquisici i/o atorgament de la nacionalitat. En el Codi de la nacionalitat andorrana, de l11 de mar de 1977, i en la Llei de modificaci del Codi de la nacionalitat andorrana, del 7 de setembre de 1985, el ius sanguinis hi t encara un paper determinant: sn andorrans els infants nascuts a Andorra de pare o mare andorrans; els infants nascuts a Andorra de pares estrangers sn andorrans si un dels pares s nascut a Andorra i hi resideix de forma permanent. La filiaci s el principi fonamental per a latribuci de la nacionalitat, mentre que el criteri del naixement queda limitat als immigrants de la segona generaci. Per la seva banda, ladquisici de la nacionalitat andorrana per naturalitzaci s possible per matrimoni. Al llarg dels anys setanta la demografia andorrana es transforma profundament, com la mateixa societat. En aquest perode, la normativa sobre immigraci es mostra complaent amb les necessitats del mercat laboral, per b que exigent pel que fa a aspectes dordre pblic i de policia administrativa. En canvi, la normativa sobre nacionalitat opta per un nivell dobertura molt gradual: el Codi de la nacionalitat de 1977 no permet ladquisici de la nacionalitat per naixement als nascuts desprs de l1 de gener de 1975; la Llei de 1985 de reforma del Codi, per la seva banda, atenua una mica el requisit anterior, ja que permet ladquisici de la nacionalitat andorrana als infants que tenen un dels pares, l1 de gener de 1975, amb 15 anys de residncia efectiva i ininterrompuda a Andorra. El cert s que les modalitats datribuci o dadquisici de la nacionalitat andorrana que acabem de comentar atorguen, en el perode que estem comentant, escasses nacionalitats en relaci amb el conjunt de naixements i en relaci amb la poblaci total, un fet que va augmentant la desproporci entre efectius nacionals i estrangers. Durant els anys vuitanta els naixements dandorrans tenen un pes relatiu limitat per causa de lescassetat mateixa defectius andorrans i tamb per la seva baixa taxa de fecunditat. La rigidesa del dispositiu institucional, acompanyada de lincrement constant de la poblaci estrangera, tant per la immigraci creixent com per la taxa de creixement superior de la poblaci estrangera ja resident, porta cap a un agreujament cada vegada ms significatiu del desequilibri entre la comunitat andorrana i les poblacions immigrades.8 En definitiva, lAndorra de finals dels anys setanta i de primers dels anys vuitanta vivia el canvi social amb un cert temor. Lextrema lentitud del procs de reforma de les institucions i la tmida obertura en matria de nacionalitat aix ho acrediten. En qualsevol cas, el procs constituent (1990-1993) i laprovaci posterior de la Constituci contriburen a modificar els plantejaments dominants fins llavors en matria de nacionalitat.
TAPINOS, G. (op. cit.), pg. 35.
158
EL
3.3 Constituci i nacionalitat. Naturalitzaci per residncia

El Consell General, el 3 de setembre de 1993, cap a finals de la segona legislatura constituent, aprova la primera llei de la nacionalitat de lAndorra constitucional. La Llei qualificada de la nacionalitat, en lexposici de motius, fa referncia a diversos estudis demogrfics realitzats al pas, dels quals es deriva la necessitat destablir un nou equilibri entre la comunitat andorrana i la no andorrana. A la vegada, fa un esment de la legislaci andorrana moderna en la matria, des del Decret de 1939 fins a la Reforma de 1985 del Codi de la nacionalitat, i en remarca que la legislaci referida ha tingut sempre com a nord la preservaci de la identitat nacional andorrana. La Llei qualificada de la nacionalitat de 1993 pretn promoure la tendncia a fer coincidir la poblaci de fet i la poblaci de dret i ho fa per mitj de dos grans criteris dobertura: el dret a la nacionalitat per naixement (condicionat per algunes exigncies de residncia), i el dret a la nacionalitat per anys de residncia (en el cas de tenir domicili i residncia efectius, ininterromputs i exclusius a Andorra des dabans de l1 de gener de 1960). Cal reconixer que els canvis que introdueix aquesta norma en relaci amb els criteris dadquisici de la nacionalitat sn fora significatius. El ius soli, que permet latribuci de la nacionalitat a la primera generaci, queda consolidat en el nostre ordenament jurdic, i alhora sintrodueix la naturalitzaci per anys de residncia, per b que de manera fora limitada. A la vegada, lobertura en relaci amb determinats criteris datribuci sha danalitzar juntament amb lobligaci que estableix la Llei doptar lliurement entre la nacionalitat andorrana i les altres nacionalitats que pugui tenir la persona interessada, dacord amb el mandat de larticle 7 de la Constituci. Tant el constituent com el legislador han considerat que un estat de dimensions fsiques i demogrfiques redudes, com s landorr, ha de tractar de preservar que els seus ciutadans andorrans tinguin una nica nacionalitat com a poltica de nacionalitat bsica per enfortir la identitat de la comunitat nacional. Cal dir, per, que aquest objectiu de poltica identitria troba determinades dificultats, jurdiques i poltiques, que nobstaculitzen lassoliment. El 21 de desembre de 1994 sintrodueix una primera modificaci a la Llei qualificada de la nacionalitat, amb vista a solucionar alguns problemes daplicaci de la prohibici de la doble nacionalitat. Amb aquesta finalitat, la Llei qualificada de 1994 modifica els terminis per aportar la prova de la prdua de la nacionalitat o de les nacionalitats que es tenien. La nova Llei qualificada de nacionalitat, del 5 doctubre de 1995, introdueix una modificaci molt significativa en la nostra normativa en matria de nacionalitat: satorga el dret a la nacionalitat per naturalitzaci a una part de la poblaci que es pot considerar integrada per un determinat nombre danys de residncia al pas; la Llei estableix el criteri de 25 anys de residncia principal i permanent a Andorra com a perode de temps per activar la naturalitzaci, de manera que supera aix el plantejament ms limitador datribuci del dret a la nacionalitat basat en la residncia acreditada des dabans duna determinada data. A la vegada, dacord amb el ja referit article 7 de la Constituci, la Llei de 1995 regula acuradament lobligaci doptar lliurement entre la nacionalitat andorrana i altres nacio 159
Ladislau Bar Sol
nalitats, i estableix la prdua de la nacionalitat andorrana en els casos de possessi de doble o mltiple nacionalitat. Nou anys ms tard, la Llei qualificada, del 27 de maig de 2004, de modificaci de la Llei qualificada de la nacionalitat de 1995 estableix en 20 anys de residncia el perode necessari per demanar la naturalitzaci amb carcter general. A la vegada, confirmant la lnia dobertura, aquesta Llei disposa que, per als joves que han assistit a centres educatius del Principat dAndorra durant lescolaritat obligatria, el termini requerit per a la naturalitzaci es redueix a 10 anys. Finalment, la Llei tamb introdueix en alguns supsits determinats que restaven pendents, mecanismes dequiparaci entre fills adoptius i biolgics. En relaci amb aquesta darrera matria s especialment significativa la modificaci de la Llei qualificada de 1995 introduda per la Llei qualificada de modificaci del 27 doctubre de 2006 amb lobjectiu dequiparar al mxim els drets dels fills biolgics i dels adoptius. A partir de laprovaci de la Constituci la normativa en matria daccs a la nacionalitat sobre gradualment amb vista a enfortir la tendncia dirigida a fer coincidir la poblaci de fet i la poblaci de dret. Els sistema institucional sorgit de lAndorra constitucional ha estat capa de proporcionar una resposta ms integradora davant el desequilibri en la composici per nacionalitats que ha patit lestructura demogrfica andorrana durant la segona meitat del segle XX i la primera dcada del segle XXI. Aix, el pes relatiu dels nacionals andorrans es recupera durant els anys noranta i torna a constituir, per primera vegada des de la dcada dels seixanta, el primer grup nacional, amb una mica ms dun ter del total dels efectius.
4. Valoraci final
Durant el segle XX Andorra viu un intens procs de desenvolupament econmic i de transformaci social i institucional que no respon de cap manera a un programa preconcebut, sin a la combinaci de mltiples decisions estratgiques, algunes danticipaci, algunes de resistncia i moltes dacompanyament, en relaci amb el canvi estructural donat, sobretot, per factors exgens. Es pot afirmar que el desenvolupament econmic sinicia amb el desenclavament del pas, vinculat a lobertura de carreteres durant els anys trenta del segle XX, i que continua, ja a partir de la dcada dels seixanta, sota la dependncia de factors relacionats amb lestatus fiscal i duaner dAndorra, que promouen el desenvolupament de diverses formes de turisme i un decidit impuls dels sectors comercial, hoteler i de la construcci. Finalment, en una darrera etapa del procs de transformaci, el sector terciari i financer adquireix un protagonisme creixent en el conjunt de leconomia. La transformaci econmica promou, en la segona meitat de segle XX, un creixement demogrfic espectacular fonamentat en la immigraci. Davant del fenomen immigratori el sistema institucional no ha restat indiferent; les dues principals lnies de resposta queden 160
EL
definides per les poltiques i les normatives produdes en matria dimmigraci i de nacionalitat. A tall de conclusi, es pot afirmar que les decisions preses en lmbit de la immigraci han estat complaents amb les necessitats del mercat laboral, lentes quant al desenvolupament de lestructura administrativa encarregada de gestionar la immigraci, i contundents en matria dordre pblic. Per la seva banda, la normativa de la nacionalitat ha estat, en sntesi, molt restrictiva, per b que ha anat evolucionant de forma gradual cap a nivells dobertura significatius. El desfasament entre les poltiques de complaena amb el mercat laboral i la persistncia durant bona part del segle XX duna normativa de la nacionalitat ms aviat tancada han generat un desequilibri demogrfic per nacionalitats de proporcions molt elevades. Aquest fet, sense precedents en altres pasos, s un dels trets caracterstics de lAndorra contempornia i posa en joc, en certa forma, la cohesi de la societat i de la mateixa naci andorrana. De tota manera, el sistema institucional ha anat responent a les demandes duna societat en plena transformaci. Aix ho acredita levoluci que ha experimentat al llarg del segle XX la normativa produda en els mbits entrelligats de la immigraci i la nacionalitat. Ja hem advertit al principi que els sistemes normatius i poltics acostumen a ser ms esttics que la resta dinstncies que organitzen una societat. Daltra banda, tamb es pot constatar que els canvis que shan anat produint en les poltiques i normatives dimmigraci i de nacionalitat han quedat sovint associats a transformacions importants del sistema poltic i institucional. De vegades, els motllos institucionals tradicionals no permeten donar una resposta rpida a les noves demandes i cal esperar que les modificacions en el sistema poltic es produeixin per poder articular noves poltiques i elaborar noves normatives. Cal, per, reconixer que en alguns mbits les institucions han sabut adaptar-se amb fora solvncia a les noves realitats. Els sistemes de protecci social, sanitari i educatiu, que alguns autors consideren els tres fonaments de lestat del benestar, han respost amb eficincia i capacitat integradora davant el repte derivat del creixement demogrfic. En un nivell intermedi/baix de capacitat dintegraci hi podem trobar les normes sobre activitats econmiques no assalariades (comer, indstria, professions liberals) i sobre el dret de propietat, que han acabat per portar al desenvolupament de procediments parallels al marge dall establert en la legislaci. Cal dir que la Llei de societats, del 18 doctubre de 2007, i la Llei dinversions estrangeres, del 8 dabril de 2008, han introdut en el nostre ordenament jurdic determinats criteris dobertura en lexercici dactivitats econmiques. Finalment, en el nivell ms baix de capacitat dintegraci ens cal situar-hi les normes que han pautat laccs a la nacionalitat durant gaireb tot el segle XX, si exceptuem, amb cautela, les lleis aprovades a partir de lany 1993. Un viatger estranger arribat a Andorra a finals dels anys cinquanta shauria trobat encara amb un pas buclic i rural. Si aquest viatger hagus tornat a finals dels noranta li hauria costat fora identificar el pas que ja havia visitat. Andorra ha viscut en menys de cinquanta anys el pas duna economia de muntanya i poc competitiva a una economia que sobre a la globalitzaci; el pas duna societat rural a una societat urbana; el pas dun sistema poltic particular i anacrnic a un estat de dret, democrtic i social. Tots aquests canvis han 161
Ladislau Bar Sol
estat alhora causa i conseqncia del fenomen immigratori. En tot cas, shan fet amb laportaci decidida de la immigraci. La societat davui, urbana i complexa, s producte del canvi social derivat de la immigraci. Un canvi que el sistema institucional ha tractat de normar, amb totes les limitacions i contradiccions que acostumen a trobar els mecanismes productors de normes a lhora de regular els fenmens migratoris.
162
V
Impacte demogrfic de la immigraci
Alain Grioche i M. Jess Lluelles Larrosa
IMPACTE
DEMOGRFIC DE LA IMMIGRACI
1. Introducci
La immigraci, com a factor demogrfic, influeix en la societat receptora de forma directa i indirecta: de forma directa afecta el creixement de la poblaci a travs dels mateixos immigrants que entren al pas, i de forma indirecta repercuteix en els components de la dinmica natural de la poblaci. El factor clau del creixement demogrfic del pas ha estat laportaci directa de la immigraci que, en relaci amb el volum de poblaci, ha resultat dimportncia cabdal. La contribuci especial de la immigraci al creixement de la poblaci andorrana es deriva de la mateixa estructura de la poblaci immigrant, integrada majoritriament per joves, en edat de treballar i de procrear. Amb el decurs del temps, els immigrants tamb han envellit, com la resta de la poblaci i, per compensar el procs denvelliment, els fluxos migratoris han tendit a ser continus en el temps, amb la incorporaci de noves onades dorgens diferents. Daltra banda, els fluxos migratoris shan complementat amb larribada dimmigrants temporals. A tall dexemple, la temporada dhivern 2006-2007, noms les persones nascudes a lArgentina ja van obtenir 1.445 permisos de treball temporal, la majoria lligats al mn de lesqu.1 Aquest captol ha de significar una reflexi sobre la consistncia de les estadstiques demogrfiques que sutilitzen amb ms freqncia, com els efectius totals, els naixements, les defuncions i els saldos migratoris. Actualment, el Ministeri dInterior, a travs del Departament dImmigraci, ofereix estadstiques de poblaci amb una publicaci anual que es va iniciar el 1977. Les fonts que sutilitzen per a lelaboraci del recull dEstadstiques de Poblaci del Principat dAndorra provenen dels censos de poblaci dels comuns i del Registre Civil. Els comuns sn els responsables de registrar la poblaci resident i el criteri que utilitzen s el de residncia de dret. Dacord amb la informaci dels censos comunals, sidentifica immigrant amb estranger amb perms de residncia al pas, no temporal, sense entrar a analitzar les diverses tipo1
LVAREZ P.; MIC, J. R.; RAFANELLI, C.; Els treballadors argentins temporals a Andorra. CRES, 2008, pg. 45 i s.
165
logies de permisos de residncia i/o treball que satorguen als estrangers. s a dir, les dades del cens inclouen les persones que resideixen legalment al pas i que, per tant, estan donades dalta als comuns. No shi inclouen ni els treballadors temporers ni els treballadors fronterers. El recull dEstadstiques de Poblaci no cont informaci referida al mn del treball, ja que ladministraci no disposa dinformaci oficial relativa a la poblaci activa, a la poblaci ocupada, a les relacions laborals ni a latur. Per aquesta ra, la informaci sobre el mn laboral queda limitada a les dades que proporciona la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), referides exclusivament als seus afiliats, amb les limitacions que aix comporta. Lobtenci de xifres homognies presenta certa dificultat, ja que els canvis legislatius fan variar el criteri de nacionalitat i, per tant, ladscripci duna srie de persones als diversos grups nacionals, en funci de com han estat considerades en cada moment de la seva vida pel marc legislatiu. A tall dexemple, les darreres lleis de nacionalitat han afavorit que sincloguin com a andorrans tots els nascuts a Andorra, amb independncia de la nacionalitat dels pares. Aquest fet altera lestudi demogrfic dels grups nacionals estrangers, amb referncia a la composici per edats. Aquesta distorsi no es produeix quan sestudien les taxes de natalitat i fecunditat, en qu es t en compte la nacionalitat de la mare i no la del fill.
2. Procedncia
Tradicionalment, els europeus han estat els estrangers ms nombrosos, per continents de procedncia, tal com es pot apreciar a la taula 1. Aix, lany 1957 els europeus representaven el 99,2% de la poblaci estrangera, mentre que els no europeus, amb noms 26 persones, tan sols eren el 0,8%.2 Entre els europeus, els espanyols i els francesos, per ra de proximitat, han estat els ms representats. Lautor De los Ros Urruti constata, lany 1920, la presncia de 224 espanyols ms del 5% del total de poblaci i de 2 francesos, sobre un global de 4.309 habitants.3 Per la seva banda, lhistoriador Josep Maria Vidal y Guitart esmenta la presncia, lany 1940, de 463 espanyols ms de l11% del total de poblaci i de 117 francesos, per a un global de 4.121 persones. Segons aquest autor, les tres quartes parts dels espanyols residien a la parrquia dAndorra la Vella.4 Dacord amb aquestes xifres, saprecia que els espanyols dupliquen la seva participaci en la poblaci nacional en dues dcades, ja que passen del 5,2% de la poblaci el 1920 a l11,2% de lany 1940.
2 3 4
PALAU, M. Andorra. Barcelona, 1967, pg. 99. ROS, F. de los. Vida e Instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia seorial. Madrid, 1920, pg. 14. VIDAL, J. M., Instituciones polticas y sociales de Andorra. CSIC, Madrid, 1949, pg. 12-16.
166
IMPACTE
Taula 1. Residents estrangers per continents de procedncia. 1980-2007

Continent Europa Amrica frica sia / Oceania Indeterminat Total estrangers 1980 24.960 281 217 210 25.668 1985 31.303 388 279 330 32.300 1990 37.460 472 370 367 222 38.891 1995 42.308 599 491 516 292 44.206 2000 40.107 642 554 547 297 42.147 2007 49.278 1.870 662 631 255 52.696
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Elaboraci prpia.
Els espanyols es constitueixen en el primer collectiu nacional del pas a partir de 1957, primer any del qual es disposa de dades relatives a la composici de la poblaci per nacionalitats, data en qu ja es registren 3.242 espanyols, en contrast amb els 3.045 andorrans. El predomini espanyol es mant fins a lany 2005, en qu es veu superat pel grup andorr. A mesura que sincrementa lafluncia destrangers es diversifica lorigen dels immigrants, amb la disminuci consegent de la proporci dels europeus. Aix, lany 1975 els estrangers procedents dEuropa representaven el 70,1% dels estrangers, seguits dels americans, amb un 19,5%. Novament sinverteix el flux i, en el decurs dels anys noranta, el predomini dels europeus creix de nou fins a assolir el 93,5% lany 2007. Aquest mateix any, els residents procedents del continent americ redueixen la seva presncia al 3,5% dins del collectiu estranger. Entre els europeus, cal assenyalar que sempre han estat majoria els procedents de la UE, en especial els espanyols i francesos, als quals safegiran els portuguesos en lltim quart de segle XX, mentre que la resta deuropeus ha estat menys significativa. Per ordre dimportncia, desprs daquests tres primers grups nacionals, cal fer referncia a altres de menys nombrosos per que compten amb ms de mig miler de residents cadascun, com s el cas dels britnics, els argentins, els marroquins i els italians. A certa distncia, segueixen els filipins, els brasilers i els alemanys. Com es pot observar a la taula 2 relativa a la nacionalitat dels estrangers procedents dEuropa entre els anys 1980 i 2007, els espanyols representen la majoria dels residents originaris daquest continent, malgrat que la seva participaci ha disminut de manera molt sensible en el decurs del perode. Saprecia que han passat de representar el 81,6% dels europeus, lany 1980, a noms el 55,8%, lany 2007, i tan sols han multiplicat els seus efectius per 1,3. Els portuguesos segueixen en importncia, i en els darrers 27 anys multipliquen els efectius per 12, mentre que els francesos dupliquen la xifra. Aquests tres 167
collectius, els majoritaris del pas, estan estretament lligats a la concessi de permisos de treball, en especial els portuguesos. La supeditaci a un perms de treball els confereix un carcter marcadament econmic. Per tant, el que podrem anomenar immigraci econmica constitueix la majoria aclaparadora del collectiu destrangers residents.
Taula 2. Residents europeus per nacionalitat. 1980-2007

Nacionalitat Espanyols Francesos Portuguesos Anglesos Alemanys Holandesos Belgues Italians Altres europeus Total europeus 1980 20.378 2.474 1.092 426 191 118 102 73 106 24.960 1985 24.930 3.120 1.731 658 292 149 159 95 169 31.303 1990 27.066 4.130 3.951 1.042 347 189 240 109 386 37.460 1995 28.778 4.299 6.885 974 336 211 247 146 432 42.308 2000 26.750 4.283 6.748 904 354 228 240 150 450 40.107 2007 27.476 5.200 13.519 1.058 384 241 241 478 681 49.278
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra.
Una atenci especial mereix el collectiu portugus, pel seu creixement espectacular, ja que ha passat de representar el 4,4% dels europeus a constituir el 27,4% daquest collectiu en aquests 27 anys. Cal assenyalar que lany 1968 tan sols es constata la presncia de 27 portuguesos declarats com a assalariats, mentre que lany 1975 Adellach ja comptabilitza 87 persones daquesta nacionalitat. Amb la prdua de les colnies, Portugal va assistir al retorn dun gran contingent hum que, fins en aquell moment, havia nascut o residit lluny de la metrpoli. Lany 1975, sinicia a Andorra un procs dafluncia massiva dimmigrants portuguesos que lany 1980 representa un collectiu de 1.092 persones, que arriben a les 13.519, lany 2007. A banda de levoluci dels grans collectius nacionals, genunament representats pels espanyols, portuguesos i francesos, destaca lexistncia duna srie de nacionalitats europees que, encara que numricament no sn tan importants, mereixen un comentari per linters que representa la seva evoluci en els darrers anys. Els anglesos i els alemanys, amb un predomini elevat de persones de ms de 50 anys, aix com els holandesos i els belgues, amb una estructura per edats similar, sn els grups numricament ms significatius. Aquests collectius han incrementat els seus efectius de manera significativa i 168
IMPACTE
constant i, majoritriament, estan vinculats a la presncia de jubilats que gaudeixen dun perms de residncia passiva. Per contra, els italians estan ms associats a un perms de treball, i si es t en compte noms el lloc de naixement, sobserva que una part important dels residents italians han nascut a Argentina. Pel que fa a la resta deuropeus, cal destacar la representaci gaireb inexistent de residents procedents dels nous pasos membres de la UE. El conjunt de nacionalitats iberoamericanes, amb prop de 1.800 persones el 2007, s el segon per nombre de residents a Andorra. Amb tot, aquesta xifra tan sols representa el 3,5% de la poblaci estrangera. Segons la taula 3, els argentins sn el grup iberoameric ms representat, amb una evoluci positiva que ha multiplicat per deu els seus efectius en dues dcades, per situar-se en 673 residents lany 2007. La xifra dargentins sincrementa si shi agreguen els europeus, com s el cas dalguns italians i espanyols, que han tingut com a escenari del seu naixement Argentina.
Taula 3. Residents procedents de pasos iberoamericans. 1980-2007

NACIONALITAT Argentins Brasilers Colombians Cubans Mexicans Uruguaians Xilens Altres TOTAL 1980 218 1985 68 16 16 11 11 84 67 53 326 1990 86 20 16 4 15 78 68 140 427 1995 161 34 19 6 19 93 66 106 504 2000 150 49 34 29 22 77 58 134 553 2007 673 201 131 79 39 125 141 388 1.777
Cal recordar que larticle 39 de la Llei qualificada dimmigraci de 2002 estableix el principi de prioritat en latorgament de les autoritzacions dimmigraci als nacionals dels dos estats vens i dels altres estats membres de la UE i als nacionals daltres estats dacord amb les disposicions en matria dimmigraci dels tractats internacionals vigents al Principat dAndorra.5 Els acords internacionals amb Espanya i Frana, de 2001, i amb Portugal, de 2007, van regular, entre altres qestions, el sojorn i lestabliment a Andorra
5
Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig de 2002. BOPA del 12 de juny del 2002.
169
dels nacionals espanyols, francesos i portuguesos, respectivament, i dels nacionals andorrans en aquests territoris.6 En el grfic nm. 1, referent a levoluci dels residents andorrans i estrangers, en el perode 1957-2007, es comparen el valor total de la poblaci amb el dels andorrans i el dels estrangers. En el decurs de mig segle, sobserva com les pautes de comportament de la poblaci total guarden un estret parallelisme amb laportaci forana, fins al 1994-1995, per ambdues corbes es distancien amb els efectes de la regulaci en matria de nacionalitat, que provoca un increment del grup andorr. Es constata la reducci dels efectius de poblaci estrangera i de la poblaci general a partir de 1993, a conseqncia de la recessi econmica dels primers anys noranta i de les lleis de nacionalitat adoptades en aquesta dcada. Els esforos per reconduir la composici singular per nacionalitats, centrats en les lleis que regulen laccs a la nacionalitat, han perms assimilar una part de la poblaci forana i corregir, en part, el fort desequilibri existent entre nacionals i estrangers. El pes relatiu dels andorrans es comena a recuperar a partir dels anys noranta i, per primera vegada des dels anys seixanta, durant el 2005 es tornen a constituir en el primer grup nacional, amb el 35,97% dels efectius, malgrat que els estrangers representin encara el 64%.
Grfic 1. Evoluci del nombre de residents andorrans i estrangers (1957-2007)
Font: Palau, M. (1967); Adellach, B. (1977); Estadstiques de Poblaci. Anual. Elaboraci prpia. Nota: Srie de dades no completa.
Els acords internacionals es poden consultar al BOPA nm. 66, any 13, del 14 de juny del 2001 i al BOPA nm. 98, any 19, del 18 doctubre del 2007.
170
IMPACTE
3. Perfil demogrfic: edat i sexe

El canvi demogrfic que el pas experimenta durant la segona meitat del segle XX est ntimament lligat a la presncia estrangera. Lestructura per edat i sexe de la poblaci est marcada pel predomini de les edats joves i del sexe mascul sobre el femen, fruit duna afluncia migratria que aporta preferentment homes en edat laboral. Cal destacar per, que els ndexs de masculinitat shan redut a les acaballes del segle XX per larribada de m dobra femenina i per efecte del reagrupament familiar. En conseqncia, la relaci entre homes i dones immigrants tendeix a equiparar-se. Aix es desprn de lanlisi de les taules 4 i 5, referents a lestructura per edat i sexe de la poblaci estrangera resident a Andorra, que posen de manifest les variacions que shan produt entre 1987 i 2007 en els collectius andorr i estranger. El 1987 s el primer any del qual shan pogut obtenir dades de poblaci relatives a la composici per sexe, edat i nacionalitat.
Taula 4. Andorrans i estrangers residents per edat i sexe. 1987

Andorrans Grups dedat < 16 16-64 > 64 Edats 0-2 3-5 6-15 16-18 19-24 25-44 45-64 65 i ms Total 463 547 1.718 446 794 1.343 795 515 6.621 526 577 1.857 533 853 1.347 716 461 6.870 989 1.124 3.575 979 647 2.690 1.511 976 13.491 137 298 1.700 513 1.601 6.889 3.497 1.558 16.193 145 334 1.770 503 1.738 8.550 4.056 1.671 18.767 282 632 3.470 1.016 3.339 15.439 7.553 3.229 34.960 600 845 3.418 959 2.395 8.232 4.292 2.073 22.814 671 911 3.627 1.036 2.591 9.897 4.772 2.132 25.637 1.271 1.756 7.045 1.995 4.986 18.129 9.064 4.205 48.451 Dones 2.728 3.378 515 Homes 2.960 3.449 461 Total 5.688 6.827 976 Dones 2.135 12.500 1.558 Estrangers Homes 2.249 14.847 1.671 Total 4.384 27.347 3.229 Dones 4.863 15.878 2.073 Poblaci total Homes 5.209 18.296 2.132 Total 10.072 34.174 4.205
171
Taula 5. Andorrans i estrangers residents per edat i sexe. 2007

Andorrans Grups dedat < 16 16-64 > 64 Edats 0-2 3-5 6-15 16-18 19-24 25-44 45-64 65 i ms Total 891 993 2.813 720 1.169 4.527 2.405 1.233 14.751 1.036 1.072 3.143 779 1.308 4.682 2.611 1.059 15.690 1.927 2.065 5.956 1.499 2.477 9.209 5.016 2.292 30.441 75 233 1.130 387 1.543 10.499 7.210 3.794 24.871 90 248 1.265 410 1.564 11.531 8.865 3.852 27.825 165 481 2.395 797 3.107 22.030 16.075 7.646 52.696 966 1.226 3.943 1.107 2.712 15.026 9.615 5.027 39.622 1.126 1.320 4.408 1.189 2.872 16.213 11.476 4.911 43.515 2.092 2.546 8.351 2.296 5.584 31.239 21.091 9.938 83.137 Dones 4.697 8.821 1.233 Homes 5.251 9.380 1.059 Total 9.948 18.201 2.292 Dones 1.438 19.639 3.794 Estrangers Homes 1.603 22.370 3.852 Total 3.041 42.009 7.646 Dones 6.135 28.460 5.027 Poblaci total Homes 6.854 31.750 4.911 Total 12.989 60.210 9.938
Lany 1987 mostra un predomini dels homes, que representen el 53,7%, sobre les dones, que arriben al 46,3%, amb una taxa de masculinitat de 115,9 homes per cada 100 dones. En el decurs dels vint anys dobservaci, aquesta relaci no sha mantingut constant per lincrement proporcional que han experimentat les dones. Aix, lestructura per sexe dels estrangers de 2007 mostra una lleugera disminuci del predomini del sexe mascul, que representa un 52,8%, sobre el femen, amb un 47,2%. Per tant, la taxa de masculinitat disminueix a 111,9 homes per cada 100 dones. Aix doncs, lincrement de dones estrangeres ha estat un 4% superior al dhomes. Encara que la composici desigual per sexes hagi estat un dels trets caracterstics de la immigraci, la intensitat daquest desequilibri ha variat en funci del collectiu nacional. Sevidencia com en el perode destudi la relaci de masculinitat tendeix a equiparar-se en tots els collectius nacionals, a excepci del francs i landorr, que coneixen una evoluci inversa, ms exagerada per part del collectiu francs, que, duna rtio de masculinitat de 101,7 homes per cada 100 dones el 1987, passa a una de 121,4 el 2007; per part seva, landorr, amb una rtio de 103,8 homes per cada 100 dones el 1987 passa a una de 106,4 el 2007.
172
IMPACTE
La dissimetria per sexes ha estat especialment rellevant en el cas dels portuguesos, que van comenar a venir, als anys setanta, vinculats a sectors com la construcci i els seus annexos. La presncia masculina elevada comportava una taxa de masculinitat de 171,2 homes per cada 100 dones lany 1987, per, amb larribada de dones portugueses, sanivellen parcialment els valors de la taxa de masculinitat, que se situa en 130,9 homes per cada 100 dones, lany 2007. En el collectiu espanyol la rtio de masculinitat gaireb sha igualat, ja que ha passat de 114,4 homes per cada 100 dones a 103,5 en aquests vint anys. Igualment, el grup integrat per les altres nacionalitats presenta uns valors similars als del grup espanyol, de 114,6 el 1987, que disminueix a 105,5 el 2007. Ara b, quan la composici per sexes es relaciona amb la variable edat, el sexe femen dalguns collectius supera el mascul, en determinats trams dedat. Aix, la taula 8, relativa als estrangers per edat i sexe de 2007, permet observar el predomini de les dones espanyoles dedats compreses entre 16 i 44 anys, i tamb el de les dones daltres nacionalitats entre 19 i 44 anys, grcies al pes de les dones sud-americanes. De les dades anteriors es desprn que loferta de treball per a dones s inferior a loferta dels homes, ja que encara que en nombres relatius les dones han augmentat la seva participaci durant aquests vint anys, en termes absoluts lincrement del nombre dhomes ha estat de 1.070 individus ms que el de dones, dels quals 380 sn estrangers i 690 andorrans. Levoluci de lestructura per edat dels residents estrangers daquests darrers vint anys, que es desprn de lanlisi de les taules 4 i 5, acusa una disminuci important dels efectius entre els 0 i els 18 anys, que shan redut de 5.400 a 3.838 persones. En contrapartida, en el mateix interval dedat, els andorrans han incrementat els seus efectius de 6.667 a 11.447. Entre els 25 i 44 anys es produeix un increment general que afecta a tots el grups: els estrangers ho fan de 15.439 a 22.030 i els andorrans passen de 2.690 a 9.209. Un comportament similar sobserva en linterval de ms de 45 anys, en qu els estrangers passen de 10.782 a 23.721 i els andorrans de 2.487 a 7.308. Com mostra el grfic 2, sobre levoluci de la poblaci andorrana per grans grups dedat entre 1987 i 2007, els andorrans menors de setze anys han disminut la participaci en termes relatius del 42,2% el 1987 al 32,7% el 2007. Com es pot veure en el grfic 3, sobre levoluci de la poblaci estrangera per grans grups dedat entre 1987 i 2007, la disminuci dels menors de setze anys tamb s important en el collectiu destrangers, ja que passa del 12,5% el 1987 al 5,8% el 2007. En linterval dedats de 16 a 64 anys, la participaci daquest grup sincrementa de manera ms exagerada en els andorrans, que passen dun 50,6% el 1987 a un 59,8% el 2007, mentre que els estrangers noms ho fan dun 78,2% a un 79,7%, respectivament. Pel que fa a linterval dels majors de 64 anys, els andorrans gaireb no modifiquen els seus valors, que passen del 7,2% el 1987 al 7,5% el 2007. Per contra, els estrangers sincrementen del 9,2% el 1987 al 14,5% del 2007. 173
Grfic 2. Poblaci andorrana per grans grups d'edat (1987-2007)
Font: Registre del Cens Comunal. Elaboraci prpia.
Grfic 3. Poblaci estrangera per grans grups d'edat (1987-2007)
De les dades anteriors es desprn que es produeix un procs lent denvelliment de la poblaci estrangera, a causa, entre altres factors, de larrelament experimentat per alguns sectors, i tamb per la poltica de reagrupament familiar i pel fet que els fills destrangers nascuts en territori andorr han accedit majoritriament a la nacionalitat andorrana. 174
IMPACTE
La taula 6, relativa a ledat mitjana de la poblaci resident per nacionalitat de 1987 i 2007, corrobora aquesta tendncia a lenvelliment que presenten tots els collectius que integren la poblaci del pas. Com es pot observar, ledat mitjana general del conjunt de la poblaci del pas sha incrementat de 5 anys i ha passat de 33,6 a 38,7 anys en les dues darreres dcades.
Taula 6. Edat mitjana de la poblaci per nacionalitat. 1987 i 2007

Any 1987 2007 Andorrans 25,16 29,81 Espanyols 36,66 48,30 Francesos 38,24 45,91 Portuguesos 27,60 33,64 Altres nacionalitats 44,69 45,36 Edat mitjana general 33,66 38,77
Les taules 7 i 8, relatives a la poblaci estrangera per edat i sexe per nacionalitat dels anys 1987 i 2007, respectivament, mostren que els espanyols estan immergits en un procs denvelliment, ja que han estat els ms afectats pel procs de rejoveniment dels andorrans menors de 18 anys. Aix, els espanyols menors de 18 anys han disminut en termes absoluts el 68,6%, i els de ms de 45 anys han duplicat el seu valor, de manera que, amb 48 anys, presenten tamb ledat mitjana ms elevada del pas el 2007. Pel que fa al collectiu portugus, els menors de 18 anys han multiplicat el seu valor per 4,2; els de 25 a 44 gaireb es dupliquen, i els de ms de 45 es multipliquen per 17,4. Per contra, en el collectiu dels francesos, els menors de 18 anys es redueixen dun 44,5%, i els de 25 a 44 anys i els de ms de 45 anys dupliquen els efectius. Les altres nacionalitats incrementen quasi un 50% els menors de 18 anys, multipliquen per 2,8 els situats entre 25 i 44 anys i gaireb dupliquen els de ms de 45 anys.
175
Taula 7. Estrangers residents per edat, sexe i nacionalitat. 1987

Espanyols Grups dedat Dones Homes < 16 16-64 > 64 Total Edats 0-2 3-5 6-15 16-18 19-24 25-44 45-64 65 i ms Total 85 185 1.277 376 1.239 5.290 2.535 1.128 89 213 1.344 383 1.302 174 398 2.621 759 2.541 21 43 190 75 154 721 430 194 1.828 27 43 189 71 181 709 402 238 1.860 48 86 379 146 335 1.430 832 432 3.688 20 36 119 12 131 447 56 9 830 11 45 108 24 180 957 89 7 1.421 31 81 227 36 311 1.404 145 16 2.251 11 34 114 50 77 431 476 227 1.420 18 33 129 25 75 442 537 368 1.627 29 67 243 75 152 873 1.013 595 3.047 1.547 1.646 Francesos Total Dones Homes 3.193 254 1.380 194 1.828 259 1.363 238 1.860 Portuguesos Total Dones Homes 513 2.743 432 3.688 175 646 9 830 164 1.250 7 1.421 Altres nacionalitats Total Dones Homes 339 1.896 16 2.251 159 1.034 227 1.420 180 1.079 368 1.627 Total 339 2.113 595 3.047
9.440 11.155 20.595 1.128 1.058 2.186
12.115 13.859 25.974
6.442 11.732 3.028 1.058 5.563 2.186
12.115 13.859 25.974
La visi sobre el perfil demogrfic de la poblaci estrangera a Andorra sha volgut completar amb el clcul duns ndexs bsics que condueixen a un millor coneixement del fenomen de la immigraci: ndex denvelliment: mesura el grau denvelliment de la poblaci. s el quocient entre els habitants majors de 64 anys i la poblaci menor de 15 anys. Aquest ndex dna una idea de la capacitat de renovaci de la poblaci. Si l'ndex passa el valor 1, vol dir que la proporci dels de ms de 64 anys supera la proporci dels habitants de menys de 15. ndex de dependncia global: estableix la relaci entre el grup de poblaci potencialment activa i els grups dindividus econmicament dependents. Es calcula dividint el conjunt de la poblaci menor de 15 anys i major de 64 anys per la poblaci compresa entre 15 i 64 anys. Una taxa superior a 1 vol dir que hi ha ms persones dependents (joves i jubilats) que en edat de treballar.
176
IMPACTE
Taula 8. Estrangers residents per edat, sexe i nacionalitat. 2007

Espanyols Grups dedat Dones Homes < 16 16-64 > 64 Total Edats 0-2 3-5 6-15 16-18 19-24 25-44 45-64 65 i ms Total 27 69 367 163 489 5.027 4.652 2.709 32 60 387 137 422 59 129 754 300 911 6 20 104 43 135 851 766 424 2.349 9 22 122 40 137 1.130 937 454 2.851 15 42 226 83 272 1.981 1.703 878 5.200 24 115 455 119 750 3.343 980 69 5.855 30 133 526 167 865 4.193 1.669 81 54 248 981 286 1.615 7.536 2.649 150 18 29 204 62 169 1.278 812 592 3.164 19 33 230 66 140 1.184 892 773 3.337 37 62 434 128 309 2.462 1.704 1.365 6.501 463 479 Francesos Total Dones Homes 942 130 1.795 424 2.349 153 2.244 454 2.851 Portuguesos Total Dones Homes 283 4.039 878 5.200 594 5.192 69 5.855 689 Altres nacionalitats Total Dones Homes 1.283 251 2.321 592 3.164 282 2.282 773 3.337 Total 533 4.603 1.365 6.501
10.331 10.950 21.281 2.709 2.544 5.253
6.894 12.086 81 150
13.503 13.973 27.476
7.664 13.519
5.024 10.051 5.367 10.019 2.544 5.253
13.503 13.973 27.476
7.664 13.519
ndex de recanvi de la poblaci en edats actives: es refereix a la poblaci en edat de jubilar-se en comparaci amb la poblaci en edat de comenar a treballar. s el quocient entre el nombre de persones de 60 a 64 anys i el nombre de persones de 15 a 19 anys. Lndex denvelliment, tot i que sha multiplicat gaireb per dos en vint anys, fins a acostar-se al valor 1, ha evolucionat de manera diferent en funci del collectiu demogrfic. Tots els grups presenten una tendncia clara a lenvelliment, per hi ha dos collectius que destaquen per la seva joventut: els andorrans, amb un valor de 0,24 el 2007, grcies a la poltica dintegraci dels nats a Andorra, i els portuguesos, amb un valor de 0,13, motivat per lescassa presncia de poblaci de ms de 65 anys. Levoluci ms drstica la coneixen els espanyols, amb una taxa denvelliment que sha multiplicat per vuit en el perode 1987-2007. La poltica de nacionalitat ha promogut la integraci massiva del segment ms jove daquest collectiu, el ms nombrs i ms antic dels grups estrangers del pas, amb la nacionalitzaci de la majoria dels seus fills nascuts a Andorra. 177
Taula 9. ndex d'envelliment de la poblaci per nacionalitat. 1987 i 2007

Any 1987 2007 Andorrans 0,18 0,24 Espanyols 0,75 6,27 Francesos 0,95 3,60 Portuguesos 0,05 0,13 Altres nacionalitats 1,89 2,80 Poblaci total 0,45 0,82
Al contrari de lndex denvelliment, lndex de dependncia a escala nacional resulta bastant estable i evoluciona poc en el perode de referncia, encara que cal destacar la important reducci que experimenta el grup andorr, a conseqncia de la incorporaci laboral dels nats a Andorra. Els valors de 0,39 i 0,36 dels anys 1987 i 2007, respectivament, demostren que el grau de dependncia de les persones compreses en edats no productives, respecte a les que estan en edat activa, s molt baix.
Taula 10. ndex de dependncia de la poblaci per nacionalitat. 1987 i 2007

Levoluci de lndex de recanvi de la poblaci en edats actives va lligada a la de lndex denvelliment. Lincrement daquests ndexs en els ltims vint anys indica que, si segueix la mateixa tendncia, pot perillar el recanvi generacional. Quan aquest ndex passa del valor 1, la renovaci laboral est compromesa. Per sha de relativitzar la utilitzaci daquest indicador, ja que la majoria de persones que sincorporen al mn laboral provenen de la immigraci i no del tram jove de la poblaci resident. La complementarietat entre els diferents collectius nacionals del pas permet obtenir un valor mitj de 0,96, lany 2007, que indica que la renovaci de la poblaci en edat de jubilar-se est en equilibri amb la poblaci en edat de comenar a treballar. Lequilibri entre els collectius presents, que permet obtenir un ndex de recanvi inferior a 1, es veu afavorit per la baixa taxa del collectiu andorr. En el cas dels collectius espanyol i francs, laugment en lndex de recanvi de la poblaci, amb valors de 3,89 i 2,25 respectivament, allunya perillosament la situaci del seu nivell ptim, que s un ndex de valor 1. En el cas daquests dos grups nacionals, lincrement de lndex de recanvi evoluciona parallelament a laugment de lndex denvelliment. 178
IMPACTE
En contrapartida, els collectius portugus i daltres nacionalitats han experimentat un increment de lndex denvelliment i un descens de lndex de recanvi. El grup portugus mant uns ndexs denvelliment i de recanvi reduts, que lany 2007 resulten els ms baixos de tots els grups. Aquestes xifres evidencien que la gent gran de nacionalitat portuguesa t tendncia a retornar al seu pas dorigen.
Taula 11. ndex de recanvi de la poblaci per nacionalitat. 1987 i 2007

4. Poblaci estrangera i dinmica natural

El creixement demogrfic espectacular dAndorra durant el segle XX ha estat conseqncia de dos factors: el primer i el ms important ha estat el saldo migratori altament positiu, i el segon el saldo vegetatiu, aportat majoritriament per la poblaci immigrant. A continuaci sanalitzen els efectes que els diversos components del moviment natural de la immigraci estrangera han tingut sobre la dinmica local i laportaci demogrfica a la reproducci de la societat andorrana, a partir de lanlisi dindicadors de natalitat, fecunditat i mortalitat, que permeten comparar els comportaments dambdues poblacions. Definicions: Taxa bruta de natalitat: nombre de naixements per cada 1.000 habitants. Taxa especfica de natalitat: nombre de naixements per 1.000 persones del mateix collectiu. Taxa de fecunditat: nombre de naixements per cada 1.000 dones. Taxa especfica de fecunditat: nombre de naixements per cada 1.000 dones del mateix collectiu. Indicador conjuntural de fecunditat: suma de les taxes especfiques de fecunditat de l'any per edat de la mare (14 49 anys) = fecunditat de renovaci. L'ndex indica el nombre mitj de nens nascuts vius que tindr una dona durant la seva vida. Es tracta, doncs, de la descendncia final duna generaci fictcia. Lindicador conjuntural de 179
fecunditat sutilitza tamb per indicar el llindar de fecunditat que garanteixi la renovaci de la poblaci; als pasos ms desenvolupats, es considera que la taxa de 2,1 infants per dona s el valor mnim per renovar la poblaci. Edat mitjana al naixement: mitjana de les edats de les mares de l'any. Taxa bruta de mortalitat: nombre de defuncions per 1.000 habitants. Taxa especfica de mortalitat: nombre de defuncions per 1.000 persones del mateix collectiu (nacionalitat, tram dedat, etc.). Edat mitjana de defunci: mitjana de les edats dels difunts de l'any. Creixement vegetatiu: diferncia entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions registrades en un any determinat.
4.1 Incidncia en la natalitat i la fecunditat
4.1.1 Impacte sobre la natalitat

Andorra, des del punt de vista del creixement natural, ha mantingut saldos vegetatius positius des de la segona meitat del segle XX, moment en qu es comena a disposar de les primeres sries estadstiques relatives al conjunt de la poblaci. En el decurs daquest perode, com es pot observar en el grfic 4, referent als naixements i la taxa de natalitat entre 1953 i 2007, sha experimentat una reducci progressiva de les taxes brutes de natalitat, malgrat que el nombre absolut de naixements creix a causa de laugment global de la poblaci. Tot i que la informaci relativa als diferents collectius nacionals s relativament recent, resulta evident que la contribuci del collectiu estranger a la natalitat nacional ha estat molt superior a la del collectiu andorr des dels anys seixanta. La ra s que ja lany 1963 els estrangers representaven el 66,7% de la poblaci del pas, una situaci que amb ms o menys variacions sha mantingut fins al moment actual, en qu els estrangers encara constitueixen el 63,4% de la poblaci. Pel que fa a les taxes de natalitat, en el grfic es poden distingir dos perodes ben diferenciats: el primer, entre 1953-1975, amb taxes brutes de natalitat a lentorn del 20, i el segon, a partir de 1976, en qu els valors de les taxes decauen durant una dcada per situar-se en xifres que oscillen al voltant del 10, que, en arribar al segle XXI, se situen per sota del 10. Pel que fa al nombre absolut de naixements del perode, sobserva una tendncia creixent ininterrompuda, excepte en alguns anys de la srie. Lincrement relatiu del perode ha estat dun 708%, amb un valor mxim de 843 naixements lany 2006. 180
IMPACTE
Grfic 4. Naixements i taxa de natalitat de la poblaci del Principat (1953-2007)
Font: ADELLACH, B. (1977); Estadstiques de Poblaci. Anual. Elaboraci prpia.
En la taula 12 es recull el nombre total de naixements generats anualment, durant el perode 2004-2007, diferenciant els que procedeixen nicament de persones andorranes dels que afecten residents estrangers, amb els ndexs de variaci corresponents, amb base 100 lany 2004. La suma dels naixements del perode, en qu consta la nacionalitat del pare i la mare, seleva a 3.311. Daquests, 664 procedeixen de pares andorrans, 718 procedeixen de pare o de mare estranger, mentre que 1.929 tenen tots dos progenitors, pare i mare, estrangers. s a dir, el 58% dels naixements daquest perode sn aportats per un collectiu en qu ambds progenitors sn estrangers, i tan sols el 20% sn fruit del collectiu estrictament autcton. El 22% restant sn aportats per matrimonis mixtos.
Taula 12. Evoluci dels nascuts dandorrans i destrangers. 2004-2007

Pares andorrans Any 2004 2005 2006 2007 Nre. 162 172 164 166 Variaci 100 106,2 101,2 102,5 % 19,9 20,8 19,5 20,1 Pare o mare estranger Nre. 171 205 178 164 Variaci 100 119,9 104,1 95,9 % 21,0 24,8 21,1 19,9 Pares estrangers Nre. 481 451 501 496 Variaci 100 93,8 104,2 103,1 % 59,1 54,5 59,4 60,1 Total naixements Nre. 814 828 843 826 Variaci 100 101,7 103,6 101,5 % 100 100 100 100
Font: Registre civil. Elaboraci prpia.
181
La taula 13, que recull levoluci dels nascuts segons la nacionalitat de la mare entre el 2004 i el 2007, sha elaborat creuant els valors de les taules 12 i 14. Com ja sha comentat, els fills de parelles en qu ambds progenitors sn estrangers gaireb tripliquen els de les parelles en qu ambds progenitors sn andorrans. Per contra, la xifra dinfants nascuts de matrimonis mixtos durant el perode 2004-2007 s fora equilibrada, ats que nhi ha 355 que sn fills de pare estranger i mare andorrana, i 363 que sn fills de pare andorr i mare estrangera.
Taula 13. Evoluci dels nascuts per la nacionalitat de la mare. 2004-2007

Andorrana Any 2004 2005 2006 2007 Total nascuts 253 262 250 254 Estrangera Total Nre. nascuts 814 828 843 826
Pare andorr Pare estranger Total nascuts Pare estranger Pare andorr 162 172 164 166 91 90 86 88 561 566 593 572 481 451 501 496 80 115 92 76
Font: Registre civil. Elaboraci prpia.
La taula 14 recull els naixements anuals, durant el perode 2000-2007, diferenciant els que procedeixen nicament de mares andorranes dels que afecten mares immigrants estrangeres, aix com els ndexs de variaci corresponents, amb base 100 per a lany 2000. La suma dels naixements del perode seleva a 6.305, dels quals el 70,8% corresponen a fills de mares estrangeres i tan sols el 29,2% a fills de mares andorranes. s a dir, de cada deu naixements daquest perode, set infants sn fills de mares estrangeres i tres de mares andorranes. Al llarg del perode, els naixements de mares andorranes no evolucionen al mateix ritme que els de les immigrants estrangeres. Les dades demostren que lincrement dun 4% que acusen les xifres del collectiu de dones immigrants resulta inferior al que experimenten les andorranes, que assoleix un 28,9%. Entre els anys 2000 i 2007 els naixements totals han experimentat un increment lleuger, ja que han passat de 747 a 826, per amb tendncia a lestabilitzaci en els darrers anys. En el grup de les mares andorranes, els naixements han passat de 197 a 254, mentre que en el cas de les mares estrangeres els naixements augmenten de 550 fins a 572. Aquestes xifres demostren la participaci de la poblaci andorrana en la reactivaci dels naixements. En realitat tradueixen un efecte de la poltica dintegraci del Principat amb el pes creixent en la poblaci andorrana dels nascuts a Andorra, que permeten als autctons i assimilats de guanyar ms efectius que els altres collectius. 182
IMPACTE
Taula 14. Evoluci dels nascuts per la nacionalitat de la mare. 2000-2007

Andorrana Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Nascuts 197 211 210 202 253 262 250 254 V 100 107,1 106,6 102,5 128,4 133,0 126,9 128,9 % 26,4 27,2 28,0 28,0 31,1 31,6 29,7 30,8 Nascuts 550 566 539 519 561 566 593 572 Estrangera V 100 102,9 98,0 94,4 102,0 102,9 107,8 104,0 % 73,6 72,8 72,0 72,0 68,9 68,4 70,3 69,3 Nascuts 747 777 749 721 814 828 843 826 Poblaci total V 100 104,0 100,3 96,5 109,0 110,8 112,9 110,6 % 100 100 100 100 100 100 100 100
Font: Registre civil. V= variaci en base 100.
La incidncia relativa dels naixements de mares estrangeres tendeix a reduir la seva participaci en el cmput global. Levoluci de les xifres mostra que lany 2001, amb 211 naixements de mare andorrana i 566 de mare estrangera, experimenta un increment respecte lany 2000 dun 7,1% i un dun 4% respectivament, dins dels seus collectius corresponents. Lany 2002 es generen un total de 749 naixements 28 ms que lany anterior i els fills de mare estrangera sn els que aporten la major part del creixement. En els anys subsegents les situacions es repeteixen en la mesura que, un cop ms, els fills de mare estrangera sn els que aporten la major part de lincrement absolut. Durant els anys 2004 i 2005 la situaci va ser ms favorable per als fills nascuts de mare andorrana, ja que la participaci daquests es va incrementar fins al 31,08% i el 31,64% respectivament. Al llarg del perode els fills de mare estrangera han passat de representar des del 73,6% del total de lany 2000 fins al 69,25% de 2007. Dels 826 naixements de 2007, 572 corresponen a fills de mare estrangera i 254 a fills de mare andorrana. Durant el 2007 es produeix un descens dels naixements totals dun 2,02%, respecte del 2006, que afecta ms els fills de mare estrangera, que es redueixen en un 3,54%, que els de mare andorrana, que tan sols decreixen un 1,60%, una situaci que incrementa la participaci dels fills de mare andorrana a un 30,8% en el total de naixements davant del 26,37% de participaci de lany 2000. Si en lloc de recrrer a les xifres absolutes de naixements, es fa el clcul en xifres relatives, es pot mesurar amb ms precisi la incidncia de la poblaci immigrant en la natalitat, tal com queda reflectit a la taula 15, que recull les taxes brutes de natalitat segons la nacionalitat de la mare en el perode 2000-2007. 183
Taula 15. Taxes brutes de natalitat per nacionalitat de la mare. 2000-2007

Andorrana Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TBN 2,99 3,18 3,13 2,79 3,29 3,34 3,08 3,06 V 100 106,3 104,5 93,4 110,0 111,5 102,9 102,1 Nascut 197 211 210 202 253 262 250 254 % 26,4 27,2 28,0 28,0 31,1 31,6 29,7 30,8 TBN 8,35 8,53 8,03 7,18 7,30 7,21 7,30 6,88 Estrangeres V 100 102,2 96,1 85,9 87,4 86,3 87,4 82,4 Nascut 550 566 539 519 561 566 593 572 % 73,6 72,8 72,0 72,0 68,9 68,4 70,3 69,3 TBN 11,34 11,71 11,15 9,97 10,59 10,54 10,38 9,94 Poblaci total V 100 103,3 98,3 87,9 93,3 92,9 91,5 87,6 Nascut 747 777 749 721 814 828 843 826 % 100 100 100 100 100 100 100 100
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. TBN = taxa bruta de natalitat. V= variaci en base 100.
Lany 2000 la taxa de natalitat bruta va ser dun 11,34: el 73,63% daquest nivell procedia del comportament reproductiu de la poblaci estrangera, mentre que tan sols el 26,37% havia estat aportat pel collectiu andorr. Transcorreguts set anys, els valors absoluts de la natalitat seleven un 10,58%, amb increments ben diferents per collectius: mentre que les mares andorranes augmenten un 29%, les estrangeres tan sols sincrementen un 4%. Actualment la taxa de natalitat bruta se situa en un 9,94: el 69,25% daquest nivell procedeix del comportament reproductiu de la poblaci estrangera, mentre que el 30,75% ha estat aportat pel collectiu andorr. s a dir, les estrangeres aporten 6,88 naixements per cada mil habitants del pas, mentre que les andorranes naporten 3,06. La taula 16 recull els naixements anuals durant el perode 2000-2007, diferenciant els principals collectius nacionals que integren les mares estrangeres, aix com els ndexs de variaci corresponents, en base 100 lany 2000. Entre la poblaci estrangera shan diferenciat quatre grups: els espanyols, els francesos, els portuguesos i un grup anomenat altres nacionalitats que engloba tota la resta.
184
IMPACTE
Taula 16. Natalitat de les mares estrangeres residents. 2000-2007

Espanyola Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Nascuts 303 300 283 260 268 261 253 218 V 100 99,0 93,4 85,8 88,5 86,1 83,5 72,0 % 40,6 38,6 37,8 36,1 32,9 31,5 30,0 26,4 Nascuts 47 36 39 34 33 39 53 41 Francesa V 100 76,6 83,0 72,3 70,2 83,0 112,8 87,2 % 6,3 4,6 5,2 4,7 4,1 4,7 6,3 5,0 Portuguesa Nascuts 144 182 161 149 182 191 193 232 V 100 126,4 111,8 103,5 126,4 132,6 134,0 161,1 % 19,3 23,4 21,5 20,7 22,4 23,1 22,9 28,1 Altres nacionalitats Nascuts 56 48 56 76 78 75 94 81 V 100 85,7 100,0 135,7 139,3 133,9 167,9 144,6 % 7,5 6,2 7,5 10,5 9,6 9,1 11,2 9,8
Font: Registre Civil. V= variaci en base 100. % sobre els naixements totals.
La taula 17, que amplia la taula anterior, recull les taxes de natalitat brutes durant el mateix perode 2000-2007, diferenciant els valors que procedeixen dels principals collectius nacionals que integren les mares estrangeres, aix com la participaci de cadascuna de les nacionalitats en la taxa anual corresponent.
Taula 17. Taxes de natalitat brutes de les mares estrangeres. 2000-2007

Espanyola Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TBN 4,60 4,52 4,21 3,60 3,49 3,32 3,11 2,62 V 100 98,3 91,6 78,1 75,8 72,2 67,7 57,0 % 40,6 38,6 37,8 36,1 32,9 31,5 30,0 26,4 TBN 0,71 0,54 0,58 0,47 0,43 0,50 0,65 0,49 Francesa V 100 76,0 81,4 65,9 60,1 69,6 91,4 69,1 % 6,3 4,6 5,2 4,7 4,1 4,7 6,3 5,0 TBN 2,19 2,74 2,40 2,06 2,37 2,43 2,38 2,79 Portuguesa V 100 125,5 109,6 94,2 108,3 111,2 108,7 127,6 % 19,3 23,4 21,5 20,7 22,4 23,1 22,9 28,1 Altres nacionalitats TBN 0,85 0,72 0,83 1,05 1,01 0,95 1,16 0,97 V 100 85,1 98,0 123,6 119,3 112,3 136,1 114,6 % 7,5 6,2 7,5 10,5 9,6 9,1 11,2 9,8
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. TBN = taxa bruta de natalitat. V= variaci en base 100. % sobre els naixements totals.
185
La suma total de naixements del perode 2000-2007 s de 6.305, dels quals 2.146 corresponen a mares espanyoles, seguits dels 1.434 de mares portugueses. Entremig cal situar les mares andorranes, amb 1.839 naixements. Les darreres posicions les ocupen els naixements daltres nacionalitats amb 564 i els de mares franceses amb 322. En xifres percentuals la primera posici locupen els fills de mare espanyola, amb el 34,04% del total, seguits dels fills de mare andorrana, amb el 29,17%, i dels de mare portuguesa, amb el 22,74%. Com ja sha indicat anteriorment, de cada deu naixements daquest perode, set infants sn fills de mares estrangeres, dels quals 3,4 sn de mare espanyola, 2,3 de mare portuguesa, 0,9 de mare altres nacionalitats i 0,5 de mare francesa, i 2,9 de mare andorrana. En el perode 2000-2007 els naixements de les mares portugueses i daltres nacionalitats han experimentat els ndexs de variaci ms espectaculars, amb un increment positiu de 61,11% i de 44,64%, respectivament. Per contra, els naixements de les mares espanyoles i franceses han sofert una davallada important, dun 28,05% i dun 12,77%, respectivament. La davallada del nombre de naixements de les mares espanyoles s la ms significativa, ats que la taxa de natalitat gaireb sha redut a la meitat entre el 2000 i 2007. El comportament dels naixements de mare francesa s poc representatiu, ja que la mostra s tan reduda que qualsevol petit canvi t una incidncia excessiva. Per contra, les taxes de natalitat de les mares portugueses i altres nacionalitats noms han crescut lleugerament.
4.1.2 Impacte sobre la fecunditat

La informaci que permeten calcular les taxes de natalitat es comena a recollir a partir de 1953, amb dades referides al conjunt de la poblaci. Durant els anys seixanta les taxes de natalitat presenten uns nivells excepcionals que no shan tornat a repetir, amb un mxim de 23,46 per mil habitants lany 1962. A partir de 1975 la taxa de naixements experimenta una caiguda que els deu primers anys (1975-1985) s dun 35,6%, malgrat que en termes absoluts els naixements sincrementen en un 8,16%. La tendncia decreixent de la taxa de natalitat es mant fins a lactualitat, en qu, amb un 9,94 per mil, es colloca al nivell ms baix de la srie, que sinicia el 1953. Els efectes que genera la immigraci sobre la intensitat i el calendari de la fecunditat de la poblaci nacional queden reflectits en la taula 18, que fa referncia a la fecunditat de la dona andorrana i de la dona estrangera entre els anys 2002-2007; les principals nacionalitats estan detallades en la taula 19. La taula 21 recull ledat mitjana de la maternitat de les dones andorranes i estrangeres. La srie sinicia lany 2002, per la inexistncia de dades anteriors que estableixin la distinci de la nacionalitat i ledat de la mare, per sha pogut disposar dels valors nacionals des de 1999. Aix, lindicador conjuntural de fecunditat del conjunt de la poblaci mostra un descens moderat del nombre de fills per dona. El valor mitj del pas ha passat duna mitjana d1,40 fills per dona a 1,17 en el perode 2002-2007. Com saprecia a la taula 18, la dona andorrana presenta durant el 2002 uns nivells de fecunditat ms baixos que la dona estrangera, ja que el nombre mitj de fills per dona s 186
IMPACTE
d1,03 enfront de l1,70 de lestrangera. Cinc anys ms tard, el 2007, els nivells de fecunditat del collectiu andorr augmenten fins a l1,08 fills per dona. La dona andorrana registra el valor ms baix de la srie el 2003, amb 0,96, i el ms elevat el 2005, amb 1,19.
Taula 18. Indicador conjuntural de fecunditat. 2002-2007

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Dona andorrana 1,03 0,96 1,18 1,19 1,10 1,08 Dona estrangera 1,70 1,39 1,30 1,33 1,38 1,29 Total 1,37 1,19 1,21 1,23 1,23 1,17
Per la seva banda, la fecunditat de la dona immigrant mant un nivell dintensitat lleugerament diferent del de la dona andorrana. Aix doncs, durant el perode analitzat, 2002-2007, el nombre mitj de fills de la dona immigrant s ms elevat que el de la dona andorrana, amb el valor ms elevat de tota la srie, el 2002 amb l1,70. Les diferncies entre els dos collectius satenuen a mesura que avana el perode dobservaci, ja que els valors de la dona estrangera mostren una clara tendncia a lafebliment. Lany 2007 sacosten els valors dels dos grups, i la dona immigrant, amb un ndex conjuntural de fecunditat d1,29 fills per dona, representa un 0,21 fills ms que la dona andorrana. Levoluci de lndex conjuntural de fecunditat general presenta una tendncia lleugerament decreixent, ja que disminueix en 0,2 punts des de 2002, fet que incideix en lestrenyiment de la base de la pirmide demogrfica. Els patrons de reproducci de les dones immigrants tendeixen a convergir amb els de les dones de la societat receptora, i per tant, la capacitat de la immigraci per contrarestar la baixa fecunditat i lefecte en lestructura dedat es redueixen a mesura que augmenta la permanncia en el pas. La taula 19 recull els indicadors conjunturals de fecunditat de la dona immigrada per nacionalitats: espanyola, francesa, portuguesa i la resta, agrupades en altres nacionalitats. Els valors ms elevats corresponen a la dona portuguesa, que se situa com a capdavantera pel que fa al nombre de fills: el 2002 en t 1,27 ms que landorrana, una diferncia que queda reduda a 0,66 lany 2007. Els indicadors conjunturals de fecunditat ms baixos de la srie corresponen a la dona francesa de lany 2004 i a lespanyola del 2007, amb valors per sota de la unitat. 187
Taula 19. Indicador conjuntural de fecunditat de les estrangeres. 2002-2007

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Espanyola 1,43 1,19 1,11 1,07 1,10 0,92 Francesa 1,26 0,94 0,83 1,00 1,40 1,25 Portuguesa 2,30 1,65 1,58 1,56 1,40 1,58 Altres nacionalitats 2,08 2,08 1,81 1,63 1,91 1,32
En la taula 20 es comparen els indicadors conjunturals de fecunditat dAndorra amb els dEspanya, Frana i Portugal, els tres principals pasos emissors de poblaci estrangera a Andorra. Cal tenir present que les xifres van referides al total de la poblaci de cada pas, sense desagregar-les per collectius nacionals. Tant Espanya com Portugal tendeixen a equiparar els seus valors en el quinquenni 2002-2006, mitjanant un discret augment en el cas espanyol i una discreta disminuci en el cas portugus. Andorra mant unes xifres moderadament inferiors a aquests dos pasos i, en contrapartida, Frana mostra una evoluci creixent que, amb els dos fills per dona de lany 2006, se situa com a capdavantera dels pasos comunitaris, pel que fa a les taxes de fecunditat.
Taula 20. Indicador conjuntural de fecunditat dels pasos vens. 2002-2006

Any 2002 2003 2004 2005 2006 Andorra 1,37 1,19 1,21 1,23 1,23 Espanya 1,26 1,31 1,33 1,35 1,38 Frana 1,88 1,89 1,92 1,94 2,00 Portugal 1,47 1,44 1,40 1,40 1,35
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra i Eurostat.
El grfic 5 recull lindicador conjuntural de fecunditat per nacionalitats dels anys 2002 i 2007, que permet observar com les diferncies ms acusades de lany 2002 entre els diversos collectius de dones tendeixen a atenuar-se en el decurs del sexenni. Lany 2002 lindicador conjuntural de fecunditat de la dona portuguesa duplica amb escreix el de la 188
IMPACTE
dona andorrana; en canvi, el 2007 la diferncia ja ha baixat fins al voltant del 50%, encara a favor de la dona portuguesa.
Grfic 5. Indicador conjuntural de fecunditat per nacionalitat (2002 i 2007)
En general, la fecunditat s un fenomen demogrfic que est molt condicionat per ledat. Es considera que les edats frtils sn les situades entre els 15 i 49 anys. A ms de les limitacions biolgiques, hi ha factors de carcter socioeconmic i cultural que provoquen variacions en els nivells de fecunditat de les dones que pertanyen a una mateixa poblaci. En la taula 21 es recullen les edats mitjanes de la maternitat dels anys 2002-2007 de dos collectius: el de les mares andorranes i el de les mares estrangeres, sense diferenciaci dels grups nacionals. Es confirma que en aquest sexenni ledat mitjana de la mare, a escala nacional, ha experimentat un increment progressiu i ha passat de 29,90 anys a 31,18 anys. Tamb es pot apreciar que la dona immigrant per terme mitj arriba a ledat de la maternitat abans que la dona andorrana. Lany 2002 les estrangeres residents al pas tenien els fills a una edat mitjana de 29,68 anys, gaireb un any ms joves que les andorranes. Lany 2007 les estrangeres tenen els fills a una edat mitjana de 30,18 anys, gaireb tres anys ms joves que les andorranes, que els tenen amb 32,94 anys. Levoluci de ledat de maternitat mostra un retard entre els anys 2002-2007, de 2,41 anys en el cas de les dones andorranes i de 0,5 anys en el cas de les immigrants. En aquests moments, ledat mitjana nacional de la maternitat s de 31,18 anys. Aquesta edat mitjana seria ms elevada, concretament d1,76 anys, si el collectiu immigrant no fos present al pas.
189
Taula 21. Edat mitjana de la maternitat. 2002-2007
Total dones Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 A 29,90 30,18 31,08 30,48 30,64 31,18
Andorrana B 30,53 30,90 32,35 32,06 32,04 32,94
Estrangera C 29,68 29,91 30,51 29,75 30,05 30,18
Diferncia A-B -0,63 -0,72 -1,27 -1,58 -1,40 -1,76
Diferncia CB -0,85 -0,99 -1,84 -2,31 -1,99 -2,76
La taula 22 compara ledat mitjana de maternitat de les mares de nacionalitat andorrana amb la de les mares estrangeres per nacionalitat en el perode 2002-2007. Es pot apreciar que ledat mitjana de maternitat dels collectius andorr i espanyol se situa per sobre de la mitjana nacional, de 31,18 anys, mentre que els collectius francs, portugus i daltres nacionalitats estan per sota de la mitjana nacional. Lany 2007, les ms joves, amb 27,83 anys, sn les mares franceses, seguides de les portugueses, amb 27,97 anys, mentre que les andorranes, amb 32,94 anys, sn les ms grans.
Taula 22. Edat mitjana de la maternitat de les estrangeres. 2002-2007

Andorrana Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 A 30,53 30,90 32,35 32,06 32,04 32,94 Espanyola (B) B 30,96 31,02 31,48 31,44 32,07 32,90 B-A 0,43 0,12 -0,87 -0,61 0,03 -0,03 Francesa (C) C 29,92 30,50 29,55 30,23 30,26 27,83 C-A -0,61 -0,40 -2,80 -1,83 -1,78 -5,11 Portuguesa(D) D 27,66 27,83 29,21 27,63 27,40 27,97 D-A -2,87 -3,07 -3,14 -4,42 -4,64 -4,97 Altres nac. (E) E 28,86 29,91 30,58 28,97 29,96 30,41 E-A -1,67 -0,99 -1,77 -3,08 -2,08 -2,53
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. Elaboraci prpia.
190
IMPACTE
Durant el perode 2002-2007 ledat mitjana de maternitat a Andorra sincrementa 1,28 anys, ja que passa dels 29,90 anys de 2002 als 31,18 de 2007. Lexplicaci cal buscar-la en laugment de ledat mitjana de maternitat de les mares dels collectius ms nombrosos: andorr, portugus i espanyol. Les andorranes han experimentat un augment important de dos anys i mig, i les espanyoles augmenten dos anys. Per la seva banda, les mares portugueses presenten un increment ms discret de ledat de maternitat, de tan sols 0,31 anys. Pel que fa a les variacions dels grups francs i daltres nacionalitats, que decreixen i augmenten respectivament, resulten poc valorables pel nombre redut de mares que integren aquests collectius. En la taula 23 es recullen les taxes especfiques de fecunditat per edats dels anys 2002 i 2007, diferenciant les dones andorranes de les estrangeres. Aix, lany 2002 els nivells de fecunditat globals de les dones estrangeres sn ms elevats que els de les andorranes, especialment en les edats ms joves, ja que a partir dels 35 anys les taxes especfiques de les andorranes superen lleugerament les de les estrangeres.
Taula 23. Taxes especfiques de fecunditat per edats. 2002 i 2007

2002 Dona andorrana Edats 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-45 45 i ms Taxa total A 5,56 13,93 58,06 85,13 35,05 6,13 1,87 8,25 % 41,7 15,1 27,0 32,0 29,1 25,0 100,0 28,0 Dona estrangera B 11,57 90,08 111,84 89,06 32,72 5,29 0 12,93 % 58,3 85,0 73,0 68,0 70,9 75,0 0 72,0 Dona andorrana A 0,83 7,37 38,18 88,78 67,73 13,75 0 8,34 % 7,7 9,0 19,3 36,2 44,5 38,9 0 30,8 2007 Dona estrangera B 17,37 52,17 73,30 70,62 36,81 8,22 0,41 10,85 % 92,3 91,0 80,7 63,8 55,5 61,1 100,0 69,3
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. Elaboraci prpia. A = nascuts de dones andorranes per cada mil dones andorranes del mateix tram dedat. B = nascuts de dones immigrants per cada mil dones immigrants del mateix tram dedat. % = percentatge sobre el total de la poblaci nacional.
La situaci general no varia gaire el 2007, amb uns nivells de fecunditat globals superiors per a les dones estrangeres, especialment en les franges dedat ms joves. Aix, en linterval 15-19 anys, les estrangeres tenen una taxa de participaci del 92,31%, que resulta vint vegades superior al de les andorranes, les quals presenten una minsa taxa especfica 191
de 0,83 fills per cada mil dones daquesta franja dedat. En linterval 20-24 anys, les dones estrangeres mantenen una distncia similar a lexistent el 2002, set vegades superior, amb una taxa de participaci del 91,03%. Per sobre dels 30 anys, les taxes especfiques de fecunditat de les dones andorranes esdevenen superiors, especialment en la franja 3539 anys, en qu gaireb dupliquen els valors de les estrangeres. De totes les dades anteriors es desprn, doncs, que la majoria de dones que han estat mares en edats joves o molt joves sn immigrants; per part seva, levoluci de les taxes de les dones andorranes mostra la tendncia a lenfortiment de la fecunditat en les edats mitjanes i elevades. El fenomen es pot vincular a la manera desigual de concebre la famlia que tenen els diversos collectius poblacionals. En conseqncia, si no hagus estat per la presncia de la poblaci immigrant, els nivells que expressen les taxes especfiques de fecunditat en cada edat per al conjunt de la poblaci haurien estat molt ms reduts. Aquest collectiu ha aconseguit fer augmentar els nivells globals de fecunditat, especialment en les edats joves i molt joves. Les taules 24 i 25 recullen el nombre de nascuts segons ledat de la mare i la nacionalitat dels principals collectius els anys 2002 i 2007. Respecte al volum de naixements, sobserva que la participaci de les mares espanyoles ha disminut sensiblement en el perode analitzat, una baixa que afecta amb la mateixa intensitat tots els intervals de la taula. En les edats joves i molt joves lincrement de la participaci de les mares portugueses compensa la prdua de les espanyoles. A partir dels 30 anys, el desplaament que pateixen les mares espanyoles es compensa amb lincrement de les mares andorranes. En definitiva, les mares espanyoles, malgrat que la seva aportaci a la natalitat del pas continu essent important, han estat parcialment rellevades per les portugueses en les edats joves i molt joves i per les andorranes en les edats mitjanes i elevades.
Taula 24. Nombre de nascuts segons ledat de la mare i la nacionalitat. 2002

Andorrana Edats 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 Total Nre. 5 14 63 91 32 4 1 210 % 41,7 15,1 27,0 32,0 29,1 25,0 100,0 28,0 Espanyola Nre. 2 22 82 114 53 10 0 283 % 16,7 23,7 35,2 40,1 48,2 62,5 0,0 37,8 Francesa Nre. 0 4 12 19 4 0 0 39 % 0 4,3 5,2 6,7 3,6 0,0 0,0 5,2 Portuguesa Nre. 3 40 63 42 11 2 0 161 % 25,0 43,0 27,0 14,8 10,0 12,5 0,0 21,5 Altres nacionalitats Nre. 2 13 13 18 10 0 0 56 % 16,7 14,0 5,6 6,3 9,1 0,0 0,0 7,5 Total dones Nre. 12 93 233 284 110 16 1 749 % 100 100 100 100 100 100 100 100
192
IMPACTE
Taula 25. Nombre de nascuts segons ledat de la mare i la nacionalitat. 2007

Andorrana Edats 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 Total Nre. 1 7 41 110 81 14 0 254 % 7,7 9,0 19,3 36,2 44,5 38,9 0,0 30,8 Espanyola Nre. 0 6 37 98 61 16 0 218 % 0 7,7 17,5 32,2 33,5 44,4 0,0 26,4 Francesa Nre. 2 8 19 10 2 0 0 41 % 15,4 10,3 9,0 3,3 1,1 0,0 0,0 5,0 Portuguesa Nre. 9 53 80 63 23 3 1 232 % 69,2 68,0 37,7 20,7 12,6 8,3 100,0 28,1 Altres nacionalitats Nre. 1 4 35 23 15 3 0 81 % 7,7 5,1 16,5 7,6 8,2 8,3 0,0 9,8 Total dones Nre. 13 78 212 304 182 36 1 826 % 100 100 100 100 100 100 100 100
Respecte al comportament dels grups nacionals, les mares es poden agrupar en dos grans grups dedat: el de les ms joves, per sota de trenta anys, i el que inclou les de trenta a quaranta anys, deixant de banda les de ms edat per lescassa incidncia. Amb aquest criteri, sobserva un comportament quasi idntic dels grups andorr i espanyol, en qu les edats de les mares sincrementen, de manera que lany 2002 el 58% dels naixements es produeixen amb mares de 30-40 anys, una xifra que arriba gaireb al 75% el 2007. El collectiu de mares franceses, malgrat ser poc nombrs, evidencia una clara tendncia al rejoveniment, amb un 70% dels naixements en mares de menys de 30 anys el 2007, mentre que el 2002 les mares daquestes edats tan sols representaven el 41%. Les mares portugueses, que predominen en edats joves, mostren una discreta tendncia a lenvelliment, ja que passen del 66% de mares de menys de 30 anys lany 2002 al 61% el 2007. Pel que fa al collectiu de mares daltres nacionalitats, mantenen les mateixes proporcions en els dos grups dedat en el decurs del perode analitzat.
4.2 Incidncia en la mortalitat

4.2.1 Impacte sobre la mortalitat general
La poblaci de nacionalitat andorrana presenta avui una estructura per edats amb una base molt ampla, mentre que la poblaci estrangera concentra la major part dels efectius en els trams compresos entre 25 i 54 anys, on resulta determinant el pes dels adults en 193
edat productiva. Tot plegat influeix directament en els nivells de mortalitat que presenten aquests collectius. Pel que fa a la informaci relativa a les defuncions, cal tenir una certa prudncia a lhora danalitzar la informaci. Les dades disponibles no sempre reflecteixen la realitat de les defuncions. Aix, no resulta infreqent que alguns residents estrangers en edat de jubilaci es traslladin al seu pas dorigen, lloc on es pot produir la defunci, que no sempre es notifica al Registre Civil andorr. s a dir, registre i residncia no sempre sn coincidents. Daltra banda, lestructura de la poblaci, amb predomini de les edats compreses entre 25 i 54 anys, aix com el grau de rotaci de la poblaci inherent a les caracterstiques del mercat laboral, determinen que les taxes brutes de mortalitat siguin especialment baixes. Algunes variacions interanuals de les taxes brutes de mortalitat semblen massa importants, per cal tenir present que el valor de la mostra s redut, i per tant, qualsevol variaci expressada en xifres absolutes t una repercussi exagerada en xifres relatives. En el grfic 6, que mostra levoluci de les taxes brutes de mortalitat del conjunt de la poblaci en el perode 1953-2007, saprecia un descens continuat de la taxa bruta de mortalitat, que tendeix a estabilitzar-se a partir dels anys noranta, amb un descens lleuger en els darrers anys de la srie. Per la seva banda, el nombre total de defuncions experimenta un increment progressiu ntimament lligat al creixement de la poblaci.
Grfic 6. Evoluci de les defuncions i la taxa de mortalitat (1953-2007)
194
IMPACTE
En la taula 26 es recull la xifra total de defuncions anuals del perode 1995-2007, amb els ndexs de variaci corresponents, diferenciant-hi les defuncions dandorrans i destrangers. Es produeixen un total de 3.037 defuncions en aquest perode, 2.080 de les quals corresponen a residents estrangers, que representen el 68,49% del total, i 957 sn de residents andorrans, equivalents al 31,51% del total.
Taula 26. Evoluci de les defuncions dandorrans i destrangers. 1995-2007

Defuncions andorrans Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Nre. 47 56 48 76 68 75 74 73 61 101 106 94 78 Variaci 100 119,2 102,1 161,7 144,7 159,6 157,5 155,3 129,8 214,9 225,5 200,0 166,0 % 21,5 28,4 24,4 32,3 32,9 29,0 31,2 33,5 27,6 35,9 38,4 36,2 33,9 Defuncions estrangers Nre. 172 141 149 159 139 184 163 145 160 180 170 166 152 Variaci 100 82,0 86,6 92,4 80,8 107,0 94,8 84,3 93,0 104,7 98,8 96,5 88,4 % 78,5 71,6 75,6 67,7 67,2 71,0 68,8 66,5 72,4 64,1 61,6 63,9 66,1 Nre. 219 197 197 235 207 259 237 218 221 281 276 260 230 Total defuncions Variaci 100 90,0 90,0 107,3 94,5 118,3 108,2 99,5 100,9 128,3 126,0 118,7 105,0 % 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Durant lany 1995 es registren 219 defuncions, 172 de les quals corresponen a estrangers i 47 a andorrans. Lany segent en el collectiu estranger moren 31 persones menys, amb una reducci del 7%, una circumstncia que no sobserva en la poblaci andorrana, que augmenta en 9 el nombre de defuncions. Per tant, durant el 1996 els andorrans incrementen la seva participaci fins a un 28,43%, amb 56 difunts, malgrat que el major nombre de defuncions correspon al collectiu destrangers, amb 141. Lany 1997 les defuncions globals es mantenen estables, per sinverteix la tendncia, amb un augment discret de les defuncions dels estrangers i una reducci moderada dels andorrans. La situaci canvia a partir de 1998, moment en qu la xifra global de defuncions experimenta un increment del 19,3%, que afecta tant el collectiu estranger com landorr. 195
Lany 2000 els estrangers assoleixen el seu valor mxim, amb 184 defuncions, que els donen una participaci del 71,04% en el total de lany. Durant lany 2004 sarriba al valor mxim de la srie, amb 281 defuncions. Sincrementen les defuncions que afecten els dos collectius, per en laugment interanual pesa ms el comportament de la poblaci andorrana que el de lestrangera, amb 40 defuncions ms respecte a lany anterior davant de les 20 en qu augmenta el collectiu estranger. Pel que fa al collectiu andorr, el valor ms elevat de la srie es registra lany 2005, amb 106 defuncions, que fan augmentar la seva participaci fins a un 38,41% del total. A partir de 2006 sexperimenta un nou canvi de tendncia que es mant durant el 2007, ja que disminueixen les xifres globals de defuncions, tant les que afecten els andorrans com les que es refereixen als estrangers. En el grfic 7, que mostra levoluci de les taxes de mortalitat dels collectius andorr i estranger entre 1995 i 2007, sobserva la reducci de la taxa bruta de mortalitat global, que ha passat de 3,43 per mil habitants a 2,77. Aquest comportament segueix el patr de conducta del collectiu estranger que, molt ms nombrs que landorr, ha experimentat una disminuci de la taxa de mortalitat de 0,86 per mil. Per la seva banda, els andorrans han augmentat la taxa de mortalitat en 0,2 per mil.
Grfic 7. Taxes de mortalitat dandorrans i estrangers (1995 i 2007)
Durant aquests dotze anys, les defuncions anuals dels andorrans es multipliquen per 1,7, mentre que les dels estrangers es redueixen un 11,63%. s a dir, la tendncia dels andorrans s dincrementar la seva incidncia en la taxa bruta de mortalitat, mentre que els estrangers tendeixen a disminuir-la. Actualment, es pot afirmar que gaireb una de cada tres defuncions que es registren al pas s dandorrans. 196
IMPACTE
La taula 27, que recull levoluci del nombre de defuncions dels estrangers per nacionalitats al llarg del perode 1995-2007, permet veure com els collectius nacionals no evolucionen ni participen en la mateixa proporci en la xifra global de defuncions. Aix, el grup nacional que presenta un nombre ms gran de defuncions del perode estudiat s lespanyol, amb un total de 1.602 defuncions, seguit del francs amb 204, el daltres nacionalitats amb 108 i finalment el portugus amb 94.
Taula 27. Defuncions destrangers per nacionalitats. 1995-2007

Espanyols Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Nre. 133 111 116 130 106 133 124 108 123 141 133 122 122 V 100 83,5 87,2 97,7 79,7 100,0 93,2 81,2 92,5 106,0 100,0 91,7 91,7 % 60,7 56,4 58,9 55,3 51,2 51,4 52,3 49,5 55,7 50,2 48,2 46,9 53,0 Nre. 11 15 14 16 18 21 16 18 15 15 14 20 11 Francesos V 100 136,4 127,3 145,5 163,6 190,9 145,5 163,6 136,4 136,4 127,3 181,8 100,0 % 5,0 7,6 7,1 6,8 8,7 8,1 6,8 8,3 6,8 5,3 5,1 7,7 4,8 Nre. 12 5 2 6 4 8 6 4 8 10 10 11 8 Portuguesos V 100 41,7 16,7 50,0 33,3 66,7 50,0 33,3 66,7 83,3 83,3 91,7 66,7 % 5,5 2,5 1,0 2,6 1,9 3,1 2,5 1,8 3,6 3,6 3,6 4,2 3,5 Altres nacionalitats Nre. 16 10 17 7 11 22 17 15 14 14 13 13 11 V 100 62,5 106,3 43,8 68,8 137,5 106,3 93,8 87,5 87,5 81,3 81,3 68,8 % 7,3 5,1 8,6 3,0 5,3 8,5 7,2 6,9 6,3 5,0 4,7 5,0 4,8
Font: Registre Civil. Elaboraci prpia. V = variaci en base 100. % = percentatge sobre les defuncions totals.
Els espanyols presenten un descens d11 persones entre el primer i el darrer any de la srie, els portuguesos es redueixen de 4 persones, el collectiu altres nacionalitats ho fa de 5 i els francesos no varien. Com a conclusi, es pot afirmar que de cada sis defuncions que es produeixen al pas, gaireb la meitat sn despanyols, dos sn dandorrans i una daltres nacionalitats diferents. Lanlisi de les taxes brutes de mortalitat que recull la taula 28 permet corroborar les valoracions que shan fet fins ara. Els estrangers tenen una taxa bruta inicial de mortalitat ms elevada que els andorrans, per la taxa bruta en els immigrants acusa una reducci mentre 197
que la dels andorrans experimenta un increment. En conseqncia, sobserva una tendncia a lapropament del fenomen demogrfic dels dos grups poblacionals, amb uns comportaments que inicialment eren desiguals i progressivament shomogenetzen, grcies a lincrement numric dels residents andorrans en relaci amb els estrangers.
Taula 28. Taxes de mortalitat de la poblaci. 1995-2007

Andorrans Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Taxa especfica 2,39 2,75 2,27 3,48 2,99 3,16 3,00 2,87 2,30 3,68 3,75 3,18 2,56 Taxa bruta 0,74 0,87 0,74 1,15 1,03 1,14 1,12 1,09 0,84 1,31 1,35 1,16 0,94 % taxa total 21,5 28,4 24,4 32,3 32,9 29,0 31,2 33,5 27,6 35,9 38,4 36,2 33,9 Taxa especfica 3,89 3,19 3,37 3,61 3,22 4,37 3,91 3,48 3,49 3,64 3,38 3,21 2,88 Estrangers Taxa bruta 2,69 2,19 2,28 2,41 2,11 2,79 2,46 2,16 2,21 2,34 2,16 2,04 1,83 % taxa total 78,5 71,6 75,6 67,7 67,2 71,0 68,8 66,5 72,4 64,1 61,6 63,9 66,1 Poblaci total Taxa total 3,43 3,06 3,02 3,57 3,14 3,93 3,57 3,25 3,06 3,66 3,51 3,20 2,77
Lany 1995, la taxa especfica de mortalitat de la poblaci andorrana s de 2,39 defuncions per cada mil andorrans, un nivell que resulta inferior al de la poblaci estrangera, que s de 3,89 defuncions per cada mil immigrants. Dotze anys ms tard, el 2007, la diferncia de mortalitat entre els dos grups poblacionals ha disminut, ja que la taxa especfica de mortalitat de la poblaci andorrana, de 2,56 per mil, tan sols resulta un 11,1% inferior a la del collectiu immigrant, que se situa en el 2,88 per mil. Queda pals, doncs, que les estructures demogrfiques desiguals inicials que caracteritzaven aquests dos grups poblacionals shan redut pel fet que els seus comportaments shan acostat com a conseqncia, en bona mesura, de les poltiques dintegraci dels anys noranta. Lany 1995, el conjunt de la poblaci presenta una taxa bruta de mortalitat de 3,43 defuncions per cada mil habitants, de les quals 2,69 havien estat aportades pel collectiu 198
IMPACTE
estranger i 0,74 per landorr. Aquest mateix any, la taxa especfica de la poblaci andorrana era del 2,39, un 30,3% inferior a la taxa bruta de mortalitat global. En canvi, lany 2007 el conjunt de la poblaci del pas mostra una taxa bruta de mortalitat de 2,77 defuncions per cada mil habitants, dels quals 1,83 han estat aportades pel collectiu estranger i 0,94 per landorr. En aquest cas, la taxa especfica de la poblaci andorrana s de 2,56, un 7,6% menys que la taxa bruta de mortalitat global. La participaci progressiva del collectiu andorr en la mortalitat global del pas es fa palesa en el fet que, mentre el 1995 dos de cada nou defuncions corresponien al collectiu andorr i set a lestranger, lany 2007 tres de cada nou defuncions corresponen a andorrans i sis a estrangers. Les taxes brutes de mortalitat dels collectius nacionals estrangers en el mateix perode 1995-2007 es recullen en la taula 29. Els estrangers sagrupen en quatre grups nacionals: espanyols, francesos, portuguesos i altres nacionalitats.
Taula 29. Taxes de mortalitat dels estrangers. 1995-2007

Espanyols Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TE 4,62 3,87 4,07 4,61 3,84 4,97 4,72 4,14 4,44 4,91 4,74 4,41 4,44 TB 2,08 1,72 1,78 1,97 1,61 2,02 1,87 1,61 1,70 1,83 1,69 1,50 1,47 % 60,7 56,4 58,9 55,3 51,2 51,4 52,3 49,5 55,7 50,2 48,2 46,9 53,0 TE 2,56 3,45 3,17 3,62 4,11 4,90 3,75 4,15 3,18 2,94 2,76 3,92 2,12 Francesos TB 0,17 0,23 0,21 0,24 0,27 0,32 0,24 0,27 0,21 0,20 0,18 0,25 0,13 % 5,0 7,6 7,1 6,8 8,7 8,1 6,8 8,3 6,8 5,3 5,1 7,7 4,8 TE 1,74 0,73 0,29 0,85 0,58 1,19 0,89 0,59 0,96 1,00 0,89 0,86 0,59 Portuguesos TB 0,19 0,08 0,03 0,09 0,06 0,12 0,09 0,06 0,11 0,13 0,13 0,14 0,10 % 5,5 2,5 1,0 2,6 1,9 3,1 2,5 1,8 3,6 3,6 3,6 4,2 3,5 Altres nacionalitats TE 3,77 2,35 3,97 1,61 2,52 5,04 3,82 3,29 2,74 2,50 2,22 2,11 1,69 TB 0,25 0,16 0,26 0,11 0,17 0,33 0,26 0,22 0,19 0,18 0,17 0,16 0,13 % 7,3 5,1 8,6 3,0 5,3 8,5 7,2 6,9 6,3 5,0 4,7 5,0 4,8
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. Elaboraci prpia. TE= taxa especfica per cada mil habitants del seu collectiu. TB= taxa bruta per cada mil habitants de la poblaci nacional. % = percentatge sobre la mortalitat total.
199
De lanlisi de la taula anterior ja es desprenia que les taxes brutes de mortalitat del collectiu estranger disminueixen dun 32% en el decurs del perode. Aquest comportament es confirma per a tots els grups nacionals que integren el collectiu estranger. El grup espanyol ha experimentat un envelliment dels seus efectius, que han passat de 41,93 anys dedat mitjana a 48,3 entre 1995 i 2007, aix com una reducci de 1.302 persones, equivalent al 4,5% del total. Aquesta situaci sembla contradictria amb levoluci de les taxes de mortalitat: duna banda, el collectiu ha redut la taxa bruta dun 29,33%, i daltra banda ha mantingut estable la seva taxa especfica. Un fenomen similar es produeix en la poblaci global del pas, que ha experimentat un envelliment de dos anys i mig en aquests dotze anys. Aquest comportament es presenta en totes les nacionalitats estudiades, especialment marcat en el cas espanyol, tal com sha destacat anteriorment. Novament, la situaci sembla contradictria i paradoxal, si ho comparem amb el fet que en el mateix perode i per a totes les nacionalitats, a banda de landorrana, les taxes especfiques de defuncions han disminut, malgrat el procs denvelliment de la poblaci.
4.2.2 Impacte en la mortalitat per edats i nacionalitats

El risc de morir sincrementa amb ledat i varia en funci de determinades caracterstiques socioeconmiques, de manera que no tots els collectius de la mateixa edat mostren els mateixos nivells de mortalitat. De lanlisi de la taula 30, que recull ledat mitjana de defunci dels andorrans i dels estrangers en el perode 2002-2007, es desprn que ledat mitjana de defunci al pas sha avanat en els dos darrers anys de la srie, fins a situar-se per sota dels 70 anys. Aquesta situaci afecta la poblaci en general, per incideix de manera ms acusada en el collectiu andorr, que ha vist reduir sis anys ledat mitjana de la mort en el decurs del perode. Cal constatar que, pel fet de tractar-se duna mostra fora reduda, qualsevol variaci, com s el cas de la mortalitat infantil, t una incidncia important en ledat mitjana de defunci.
Taula 30. Edat mitjana de defunci dandorrans i estrangers. 2002-2007

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total defuncions (A) 73,15 73,57 72,68 73,91 71,51 69,94 Andorrans (B) 72,15 73,92 73,83 74,09 69,80 66,06 Estrangers (C) 73,65 73,43 72,03 73,79 72,48 71,93 AB 1,00 -0,35 -1,15 -0,18 1,71 3,88 CB 1,50 -0,49 -1,80 -0,30 2,68 5,86
Font: Registre Civil. Elaboraci prpia.
200
IMPACTE
Les defuncions de menors de 10 anys dels anys 2006 i 2007 per nacionalitats, permeten, en certa mesura, entendre la davallada andorrana. Aix, lany 2006 es van produir 3 defuncions de nounats de nacionalitat andorrana i cap de les altres nacionalitats. Durant el 2007 hi va haver 4 defuncions de menors de 10 anys, que van afectar, exclusivament, el collectiu andorr. Una vegada ms la consideraci dandorrans de la majoria dels nascuts al pas emmascara la realitat demogrfica dels collectius diferents, ja que els menors que moren solen rebre la consideraci dandorrans. Tal com es mostra a la taula 31, referent a ledat mitjana de defunci dels estrangers per nacionalitat en el perode 2002-2007, aquesta edat resulta desigual en els diversos collectius nacionals que integren la poblaci del pas. Aix, durant el 2007, ledat de defunci del collectiu andorr va ser de 66 anys, set i mig inferior a la del grup espanyol, per vuit i mig superior a la del portugus, que presenta ledat de mortalitat ms jove de tots els collectius. Aquestes divergncies guarden una relaci directa amb la diferncia en ledat mitjana que presenten aquests collectius, tal com es veu a lapartat sobre edat i sexe de la poblaci.
Taula 31. Edat mitjana de defunci dels estrangers per nacionalitats. 2002-2007
Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Espanyols 75,94 75,92 74,48 75,41 74,59 73,49 Francesos 69,17 77,20 72,60 77,64 72,25 65,36 Portuguesos 43,50 42,88 38,30 44,90 45,36 57,63 Altres nacionalitats 70,53 65,00 70,86 75,38 76,00 71,55
A escala nacional, ledat mitjana de defunci sha redut en ms de 3 anys entre el 2002 i el 2007. En general, en els collectius ms nombrosos sobserva una tendncia clara a la disminuci de ledat mitjana de defunci, mentre que, parallelament, senvelleix la poblaci. En el cas dels andorrans, la reducci s de sis anys, de dos i mig en els espanyols i de gaireb quatre anys en els francesos. Per contra, ledat mitjana de defunci dels portuguesos sha incrementat notablement degut al poc nombre de defuncions. En la taula 32 es recullen les taxes especfiques de mortalitat per grups dedat del perode 2002-2007, dels collectius andorr i estranger. En termes globals, les taxes especfiques de mortalitat del collectiu estranger resulten inferiors a les del collectiu andorr en 201
gaireb totes les edats. Les diferncies ms importants se situen en les edats les edats joves i molt joves. Els factors que intervenen perqu les taxes especfiques de mortalitat dels andorrans en les edats molt joves siguin ms elevades, estan relacionats amb la inscripci com a andorrans de la majoria dinfants nascuts al pas. Pel que fa a les edats joves, lany 2007 destaca el grup 20-29, en qu els andorrans presenten un nivell de mortalitat d1,42 per mil, que quintuplica el valor la poblaci immigrada. La causa del menor nivell de mortalitat que mostren els estrangers respecte de la poblaci autctona, en el cas de les edats elevades, cal atribuir-la al menor envelliment demogrfic i al fet ja comentat que molts estrangers retornen al seu pas desprs de jubilar-se. Aix, aquest comportament sobserva duna manera clara lany 2002, per el 2007 la taxa especfica de mortalitat dels de 60 a 69 anys s ms acusada en el collectiu estranger, a diferncia del que succea en el mateix interval dedat el 2002. A partir dels 70 anys hi ha un predomini andorr en els dos anys estudiats que es manifesta, de manera ms acusada, en les edats de sobreenvelliment.
Taula 32. Taxes especfiques de mortalitat per edats. 2002-2007

2002 Andorrans Edats < 10 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i ms A 0,17 0,46 0,47 0,25 1,22 2,70 6,10 38,24 % total 1,4 2,7 2,7 1,4 4,1 6,9 9,6 71,2 Estrangers B 0 0 1,06 0,33 0,66 1,82 3,73 20,47 % total 0,0 0 3,5 2,1 4,1 8,3 10,3 71,7 Andorrans A 0,60 0 1,42 1,02 0,81 3,27 3,84 27,03 % total 5,1 0 7,7 6,4 3,9 10,3 7,7 59,0 2007 Estrangers B 0 0 0,26 0,61 0,90 1,39 5,24 17,07 % total 0 0 1,3 4,6 6,6 7,2 16,5 63,8
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. Elaboraci prpia. A= nombre de defuncions dandorrans per cada mil andorrans del mateix tram dedat. B= nombre de defuncions destrangers per cada mil estrangers del mateix tram dedat.
El nombre de defuncions per nacionalitat dels anys 2002 i 2007 est recollit en les taules 33 i 34. En ambdues taules es constata la baixa incidncia de la mortalitat del collectiu portugus, amb 4 i 8 defuncions respectivament. En termes absoluts els collectius nacionals que aporten ms a la xifra total de defuncions sn els espanyols i els andorrans; 202
IMPACTE
no obstant aix, mentre les defuncions dels andorrans shan incrementat dun 6,8% de 2002 a 2007, les defuncions dels espanyols han crescut un 13% en el mateix perode.
Taula 33. Nombre de defuncions per nacionalitat i edat. 2002

Andorrans Edats < 10 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i ms Total Nre. 1 2 2 1 3 5 7 52 73 % 1,4 2,7 2,7 1,4 4,1 6,9 9,6 71,2 100 Espanyols Nre. 0 0 2 1 2 10 12 81 108 % 0,0 0,0 1,9 0,9 1,9 9,3 11,1 75,0 100 Francesos Nre. 0 0 1 0 3 1 2 11 18 % 0,0 0,0 5,6 0,0 16,7 5,6 11,1 61,1 100 Portuguesos Nre. 0 0 1 1 1 0 0 1 4 % 0,0 0,0 25,0 25,0 25,0 0,0 0,0 25,0 100 Altres nac. Nre. 0 0 1 1 0 1 1 11 15 % 0,0 0,0 6,7 6,7 0,0 6,7 6,7 73,3 100 Total defuncions Nre. 1 2 7 4 9 17 22 156 218 % 0,5 0,9 3,2 1,8 4,1 7,8 10,1 71,6 100
Taula 34. Nombre de defuncions per nacionalitat i edat. 2007

Andorrans Edats < 10 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i ms Total Nre. 4 0 6 5 3 8 6 46 78 % 5,1 0,0 7,7 6,4 3,9 10,3 7,7 59,0 100 Espanyols Nre. 0 0 1 4 5 9 22 81 122 % 0,0 0,0 0,8 3,3 4,1 7,4 18,0 66,4 100 Francesos Nre. 0 0 1 1 2 0 1 6 11 % 0,0 0,0 9,1 9,1 18,2 0,0 9,1 54,6 100 Portuguesos Nre. 0 0 0 1 3 1 1 2 8 % 0,0 0,0 0,0 12,5 37,5 12,5 12,5 25,0 100 Altres nac. Nre. 0 0 0 1 0 1 1 8 11 % 0,0 0,0 0,0 9,1 0,0 9,1 9,1 72,7 100 Total defuncions Nre. 4 0 8 12 13 19 31 143 230 % 1,7 0,0 3,5 5,2 5,7 8,3 13,5 62,2 100
203
4.3 Incidncia en el creixement vegetatiu

El factor clau del creixement demogrfic del pas ha estat laportaci directa de la immigraci, que en relaci amb les dimensions de la poblaci del pas ha resultat duna importncia cabdal. Laportaci directa de la immigraci, entesa com el saldo dentrades i sortides de persones, representa els dos teros del creixement total de la poblaci durant la segona meitat del segle XX, molt superior a la del creixement vegetatiu, que noms ha representat una tercera part. Aquest fenomen, que sinicia a la dcada dels anys trenta del segle XX, ha mantingut la seva importncia fins a lactualitat. A tall dexemple, lany 2007 Andorra va augmentar la poblaci amb lentrada directa al pas de 1.319 persones, mentre que el creixement vegetatiu va contribuir amb 596 persones. En el grfic 8 es pot observar levoluci de les taxes de creixement per immigraci i de creixement natural, els dos factors que contribueixen al creixement de la poblaci per al perode 1953-2007. Com ja sha dit, el creixement per immigraci se situa per sobre del creixement vegetatiu en la majoria danys de la srie i la seva aportaci global resulta molt superior. En conseqncia, el creixement vegetatiu, en qu la poblaci estrangera resident hi t un paper clau, ha tingut ms importncia com a factor de creixement en els moments en qu laportaci directa de la immigraci ha estat menor. Aix, a partir de la dcada dels noranta del segle XX el saldo vegetatiu adquireix ms pes per la prdua de dinamisme de la immigraci.
Grfic 8. Taxes de creixement per immigraci i creixement natural (1953-2007)
204
IMPACTE
En el grfic saprecia com aquests dos components del creixement demogrfic no guarden parallelisme, ja que la taxa per immigraci presenta valors molt variables, en funci dels processos de regularitzaci que shan produt, mentre que el creixement vegetatiu presenta un comportament ms regular. Els residents estrangers fan una contribuci al creixement vegetatiu superior a la de la poblaci autctona, ja que numricament constitueixen un collectiu ms important. Cal recordar que en lestudi de la fecunditat sarribava a la conclusi que de cada deu naixements produts en el decurs del segle XXI, set infants sn fills de mares estrangeres i tres de mares andorranes. Les taules 35, 36 i 37 recullen levoluci del creixement vegetatiu de la poblaci i les seves taxes durant els darrers vuit anys, diferenciant-hi laportaci andorrana de la del collectiu destrangers que resideixen en el territori nacional.
Taula 35. Creixement vegetatiu de la poblaci. 2000-2007

Andorrana Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 CV 122 137 137 141 152 156 156 176 VA -15 0 4 11 4 0 20 % 25,0 25,4 25,8 28,2 28,5 28,3 26,8 29,5 CV 366 403 394 359 381 396 427 420 Estrangers VA -37 -9 -35 22 15 31 -7 % 75,0 74,6 74,2 71,8 71,5 71,7 73,2 70,5 CV 488 540 531 500 533 552 583 596 Poblaci total VA -52 -9 -31 33 19 31 13 % 100 100 100 100 100 100 100 100
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. CV = creixement vegetatiu absolut. VA= variaci anual absoluta. % = percentatge sobre el creixement vegetatiu total.
Aix doncs, la informaci de la taula 35 posa de manifest que el creixement natural dels dos collectius poblacionals, nacional i estranger, no evoluciona de la mateixa manera en el perode analitzat, encara que ambds grups mostren una dinmica natural que es pot qualificar de vigorosa, ja que el nombre de naixements s superior al nombre de defuncions. El collectiu estranger inicia la srie amb una participaci del 75% del creixement 205
vegetatiu total lany 2000, i decau progressivament per acabar amb un 70,5% lany 2007. Per contra, els andorrans mostren una evoluci creixent, amb un 25% lany 2000 i prop del 30% el 2007. Com ja sha dit anteriorment, les darreres lleis de nacionalitat creen distorsions importants, especialment en els ndexs denvelliment, per tamb afavoreixen lincrement del creixement vegetatiu del collectiu andorr, ja que inclouen els nats a Andorra, fills destrangers, com a andorrans. Durant aquest perode, el creixement vegetatiu, s a dir lincrement dels naixements sobre les defuncions, resulta evident en tots dos collectius. A escala nacional, el creixement va passar de 488 persones lany 2000 a 540 el 2001, per reduir-se a 500 el 2003 i incrementar-se novament de manera interrompuda, entre 2004 i 2007. Per tant, el creixement vegetatiu de la poblaci nacional presenta durant els darrers vuit anys un increment del 22,1%, com a conseqncia dun augment del 10,6% en el nombre de naixements i duna reducci de l11,2% en les defuncions. A la taula 36, relativa al creixement vegetatiu dels collectius estrangers en el perode 2000-2007, crida latenci el retrocs que experimenta el collectiu espanyol, que en aquests vuit anys pateix una reducci del 43,5%. Aquesta involuci comporta que la participaci del grup espanyol en el creixement vegetatiu total shagi redut des del 34,8% de lany 2000, fins al 16,1% de lany 2007. Molt ms activa es mostra la poblaci portuguesa, ja que el seu creixement vegetatiu sincrementa en un 64,7% i levoluci en la participaci del creixement vegetatiu total passa del 27,9% lany 2000, al 37,6%, lany 2007.
Taula 36. Creixement vegetatiu dels estrangers. 2000-2007

Espanyola Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 CV 170 176 175 137 127 128 131 96 VA -6 -16 15 18 -8 -11 0 % 34,8 32,6 33,0 27,4 23,8 23,2 22,5 16,1 CV 26 20 21 19 18 25 33 30 Francesa VA --6 -16 15 18 -8 -11 0 % 5,3 3,7 4,0 3,8 3,4 4,5 5,7 5,0 CV 136 176 157 141 172 181 182 224 Portuguesa VA -40 -16 15 18 -8 -11 0 % 27,9 32,6 29,6 28,2 32,3 32,8 31,2 37,6 Altres nacionalitats CV 34 31 41 62 64 62 81 70 VA --3 -16 15 18 -8 -11 0 % 7,0 5,7 7,7 12,4 12,0 11,2 13,9 11,7
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. CV = creixement vegetatiu absolut. VA = variaci anual absoluta. % = percentatge sobre el creixement vegetatiu total.
206
IMPACTE
El grup francs, amb un 5% dincidncia sobre el creixement vegetatiu total lany 2007, presenta poques variacions en el perode destudi. En contrapartida, el grup daltres nacionalitats duplica amb escreix el seu creixement vegetatiu i multiplica per 1,7 la participaci en el creixement vegetatiu total, un augment que representa un gens negligible 11,7% lany 2007. La taula 37, que compara el valor de les taxes de creixement vegetatiu dels estrangers i de la poblaci autctona durant els anys 2000-2007, permet veure que les taxes del creixement vegetatiu de la poblaci estrangera resulten superiors a les de la poblaci andorrana en tots els anys de la srie. Durant lany 2000 la poblaci estrangera va experimentar un creixement vegetatiu del 8,7 per mil que, lany segent va augmentar fins a un 9,7; en els darrers anys de la srie disminueix per finalitzar amb una taxa del 8 per mil, inferior a la de lany 2000. Els andorrans experimenten una certa recuperaci a partir del 2001, que es mant fins al final del perode amb variacions discretes.
Taula 37. Taxa especfica de creixement vegetatiu. 2000-2007

Andorrana Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 CV 5,15 5,56 5,38 5,32 5,53 5,52 5,28 5,78 VA -0,41 -0,18 -0,06 0,21 -0,01 -0,24 0,5 Estrangers CV 8,68 9,67 9,45 7,84 7,71 7,87 8,26 7,97 VA -0,99 -0,22 -1,61 -0,13 0,16 0,39 -0,29 Poblaci total CV 7,15 7,81 7,91 6,91 6,93 7,03 7,18 7,17 VA -0,66 0,1 -0,99 0,02 0,09 0,15 -0,01
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. CV = creixement vegetatiu per mil persones del seu collectiu. VA = variaci anual.
A la taula 38 es recullen les taxes del creixement vegetatiu de tots els collectius estrangers per nacionalitats durant els anys 2000-2007. Crida latenci, una vegada ms, la dinmica de la poblaci portuguesa, que, malgrat reduir la seva taxa especfica, presenta els valors ms elevats de creixement vegetatiu de tots els grups nacionals que integren la poblaci del pas, amb xifres molt superiors a la resta de grups. Tamb destaca la reducci de les taxes espanyoles a gaireb la meitat, aix com la relativa estabilitat del collectiu francs i lincrement de la taxa del grup daltres nacionalitats durant aquest perode. 207
Taula 38. Taxa especfica de creixement vegetatiu dels estrangers. 2000-2007

Espanyola Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 CV 6,36 6,70 6,71 4,95 4,42 4,56 4,74 3,49 VA -0,35 0,01 -1,76 -0,53 0,14 0,18 -1,25 Francesa CV 6,07 4,68 4,85 4,03 3,53 4,92 6,47 5,77 VA --1,39 0,16 -0,82 -0,49 1,39 1,54 -0,70 Portuguesa CV 20,15 26,24 23,33 16,97 17,23 16,03 14,23 16,57 VA -6,08 -2,91 -6,37 0,27 -1,21 -1,80 2,34 Altres nacionalitats CV 7,79 6,96 9,00 12,14 11,42 10,59 13,16 10,77 VA --0,82 2,03 3,15 -0,73 -0,82 2,57 -2,39
Font: Estadstiques de Poblaci. Anual. Govern dAndorra. CV = creixement vegetatiu per mil persones del seu collectiu. VA = variaci anual.
5. Conclusions
Laportaci directa de la immigraci representa els dos teros del creixement total de la poblaci durant la segona meitat del segle XX, molt superior a la del creixement vegetatiu, que noms nha representat una tercera part. De lestudi demogrfic de la poblaci estrangera es dedueix que laugment dels fills destrangers nascuts a Andorra ha repercutit positivament en la reactivaci de la natalitat nacional i, per consegent, en el desenvolupament de la poblaci. En el perode 20002007 les dones estrangeres han aportat el 71% dels naixements. s a dir, de cada deu naixements daquest perode, set infants sn fills de mares estrangeres i tres de mares andorranes. Actualment, tant el collectiu de residents estrangers com landorr mostren una dinmica natural vigorosa, per tal com el nombre de naixements resulta molt superior al de defuncions. La dona estrangera ha rebaixat ledat mitjana de maternitat nacional, ja que arriba a aquesta edat abans que landorrana, per els patrons de reproducci de les dones immigrants tendeixen a convergir amb els de les dones andorranes a mesura que augmenta el temps de permanncia del seu collectiu al pas. Durant el perode analitzat destaca la participaci progressiva del collectiu andorr en la mortalitat global del pas. Mentre que durant lany 1995 dos de cada nou defuncions sn 208
IMPACTE
aportades pel collectiu andorr i set per lestranger, lany 2007 tres de cada nou defuncions corresponen a andorrans i sis a estrangers. En les dues darreres dcades t lloc un lent procs denvelliment de la poblaci estrangera a causa, entre altres factors, de larrelament experimentat per alguns collectius, i tamb per la poltica de reagrupament familiar i pel fet que els fills destrangers nascuts en territori andorr han accedit majoritriament a la nacionalitat andorrana. Daltra banda, lestructura per edats dels residents estrangers mostra una disminuci important dels efectius entre els 0 i 18 anys, mentre que els efectius andorrans gaireb es dupliquen en el mateix interval dedat. Existeixen uns trets definidors de cadascun dels principals collectius nacionals que integren la poblaci estrangera. Aix, el grup espanyol, el ms nombrs i el de ms tradici dels grups estrangers del pas, ha estat durant gaireb mig segle el primer grup nacional i sha vist superat, en data recent, pel collectiu andorr. Amb un valor mitj de 48 anys, el collectiu espanyol presenta ledat mitjana ms elevada del pas lany 2007, i tamb lndex denvelliment ms elevat. Igualment s el grup nacional que aporta les xifres ms altes de naixements i defuncions, per sobre del grup andorr. Tanmateix, la reducci del creixement vegetatiu a gaireb la meitat en els darrers vuit anys, i la davallada de lindicador conjuntural de fecunditat, que s el ms baix del pas, donen idea de la transformaci demogrfica que ha experimentat el collectiu, per haver estat assimilat parcialment pel collectiu andorr. La poltica en matria de nacionalitat adoptada per Andorra ha promogut la integraci massiva del segment ms jove del collectiu espanyol, amb la nacionalitzaci de la majoria dels seus fills nascuts a Andorra. Han estat els ms afectats pel procs de rejoveniment dels andorrans menors de 18 anys. En congruncia amb aquesta realitat, els espanyols menors dedat han disminut en termes absoluts el 68,6%, i els de ms de 45 anys han duplicat el seu valor. Els portuguesos, que numricament constitueixen el segon grup estranger, sn el collectiu ms jove. El seu ndex denvelliment s el ms baix dels grups estrangers i presenten la xifra ms baixa de defuncions. El collectiu presenta la taxa de masculinitat ms elevada del pas, i les dones portugueses tenen els indicadors conjunturals de fecunditat ms elevats. La dinmica vigorosa de la poblaci portuguesa presenta els valors ms elevats de creixement vegetatiu de tots els grups nacionals, amb xifres molt superiors a la resta de grups. La gent gran de nacionalitat portuguesa t tendncia a retornar al seu pas dorigen. Els francesos, el tercer collectiu en importncia, presenta una relativa estabilitat del creixement vegetatiu, per les mares franceses, malgrat ser poc nombroses, presenten ledat mitjana de la maternitat ms baixa, amb un 70% dels naixements de mares de menys de 30 anys el 2007. El perfil del flux migratori francs ha canviat en el decurs del temps i actualment est vinculat a lobtenci dun perms de treball, a diferncia daltres collectius europeus, com els britnics o els alemanys, en qu predominen les residncies passives. 209
El grup que inclou la resta de nacionalitats, anomenat en lestudi altres nacionalitats, aglutina una multiplicitat important de grups nacionals. Entre tots destaquen en importncia, amb ms de mig miler de residents cadascun, els britnics, seguits dels argentins, els marroquins i els italians. Curiosament, el conjunt de les altres nacionalitats ha duplicat amb escreix el seu creixement vegetatiu i ha multiplicat per 1,7 la seva participaci en el creixement vegetatiu nacional, una xifra que li dna una gens negligible participaci de l11,7% lany 2007. En els ltims anys ha canviat lorigen dels immigrants de les altres nacionalitats i sobserva lincrement diberoamericans, aix com la reducci proporcional dels europeus jubilats titulars de residncies passives. Tots aquests fenmens subratllen els canvis entre la immigraci de proximitat del principi del segle XX, la immigraci de supervivncia de la segona meitat del segle XX i la globalitzaci del mercat de treball del segle XXI.
210
VI
Distribuci territorial de la immigraci
Joan Colldeforns Almiron
DISTRIBUCI
TERRITORIAL DE LA IMMIGRACI
1. Introducci
Segurament no hi ha cap altre pas al mn on la geografia hagi incidit al llarg de la histria duna forma tan decisiva en locupaci del sl, i per tant en la distribuci de la poblaci. Sentn per ocupaci del sl locupaci de qualsevol territori que duna forma o altra est humanitzat, sigui per viure-hi en una casa allada, un conjunt de cases o un nucli de poblaci, sigui per qualsevol activitat econmica o per infraestructures, com ara els camins o els ponts. La distribuci de la poblaci, com s lgic, es refereix noms a lespai habitat pels humans, de manera temporal o contnua, i t en compte tant la densitat del poblament, com les caracterstiques de la poblaci i la seva forma docupar el territori. Es pot dir que des de la prehistria fins al primer quart de segle XX, el model andorr es basava en una proporcionalitat directa entre la distribuci de la poblaci i laprofitament dels recursos naturals, molt marcada per la incidncia orogrfica. Els petits nuclis de poblaci, molts existents des de temps remots, sestenien al llarg de les valls per treballar i explotar de la forma ms efica possible els recursos ramaders, agrcoles, miners o forestals que el medi fsic els donava. Es produa una concentraci poblacional bsica en forma de grup de cases o nuclis de poblaci, alhora que tamb hi havia una dispersi racional respecte als diferents recursos que soferien per ser explotats. s curis observar un comportament molt similar tant en la distribuci de poblaci com en la grandria dels nuclis poblacionals arreu de les parrquies. La lgica de la distribuci territorial respon al fet que com ms allargat s el fons de vall, com ara dOrdino, la Massana o Canillo, ms dispersi hi ha en nuclis de poblaci petits; en aquests casos la capital o el nucli de poblaci ms important es troba en el punt on la vall seixampla per la confluncia de rius. En canvi, en fons de vall ms amples per tamb ms curts, com ara dEncamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, els nuclis de poblaci principals sn ms grans, amb una certa dispersi de diferents nuclis de poblaci dins de la mateixa vall. Sn els casos de Vila, Encamp vell, la Mosquera i les Bons a la parrquia dEncamp, o de Santa Coloma, Andorra la Vella, el Fener (que va desaparixer a mitjan segle XIX), Escaldes i Engordany i els Vilars a la vall central dAndorra la Vella i EscaldesEngordany. 213
Un cas a part s el de Sant Juli de Lria, on, per lestretor especial del fons de vall, amb ms erosi fluvial que no glacial, les millors condicions climatolgiques i certs petits replans existents com a petits balcons sobre la vall ptims per a laprofitament agrcola, van aparixer petits nuclis de poblaci en aquests punts ms elevats, com Juberri, Aubiny, Aixirivall, Nagol, Llumeneres o Certs, aix com Fontaneda o la Moixella al costat de solana de la vall. Malgrat aix, la localitat de Sant Juli es troba situada en la part baixa del riu Valira, on la vall seixampla un xic per la confluncia dels rius Llumeneres, dAixirivall, i altres torrenteres secundries. Lantiga lgica geogrfica de distribuci de la poblaci i ocupaci del sl marcada pel medi fsic noms queda reflectida per les mateixes limitacions orogrfiques del territori andorr. Per aquest motiu, la poblaci es distribueix en els mateixos nuclis tradicionals, per abastant el mxim de fons de vall o de lentorn ms immediat daquests antics nuclis habitats, amb certes excepcions, com sn les urbanitzacions i els nuclis estacionals turstics dhivern. Un clar referent daquestes excepcions s el nucli del Pas de la Casa, a ms de 2.000 metres daltitud, que a ms de ser un centre turstic i una estaci hivernal per excellncia, s tamb un gran centre comercial. Hi ha tres factors que han provocat que tot el fons de vall estigui avui en dia o b construt o b amb tanta pressi urbanstica que cap pla dordenament urbanstic parroquial ha deixat prcticament espai per a la natura. En primer lloc, el clar retrocs del sector primari tant agrcola com ramader, i tamb de lexplotaci forestal o minera. En segon lloc, el desenvolupament del sector terciari com a gran motor econmic del pas, des dels anys 40 del segle XX fins als nostres dies, propulsat especialment en les darreres dcades del segle XX per la prctica de lesqu i laparici consegent dels diversos dominis esquiables i les infraestructures associades. En tercer lloc, el gran creixement, tant de la poblaci, que passa dels escassos 5.000 habitats als anys 40 fins als ms de 80.000 del 2007, com dels visitants turistes, uns 12 milions a lany en lactualitat, un augment que ha provocat la pressi consegent sobre el sl en forma de consum urbanstic. Gran part dels espais ms alts de les muntanyes tamb estan ocupats pels dominis esquiables i tot el conjunt dinfraestructures associades. Tot i aix, curiosament, enmig de tota aquesta teranyina humana, es veu com el bosc domina mpliament en tots els indrets entremitgers o espais que shan salvat miraculosament de la voracitat econmica humana del segle XX, fins al punt que hi ha parcs naturals importants, com el de Sorteny o el de Coma Pedrosa, o el magnfic de la Vall del Madriu, Perafita i Claror, patrimoni de la humanitat. Dacord amb les caracterstiques esmentades de locupaci del sl i la distribuci de la poblaci, hom es podria preguntar fins a quin punt aquesta ocupaci intensiva del sl, des del punt de vista urbanstic, ha estat provocada per la poblaci nacional o per lestrangera. s evident que limpacte territorial del creixement de lactivitat econmica al pas no es pot atribuir ni de bon tros a la poblaci estrangera. Seria lgic pensar que en una societat sense mobilitat interna, el patrimoni existent en els nuclis antics i centres urbans, hagus continuat en mans dels autctons i que els immigrants haguessin ocupat la perifria, formant els anomenats guetos, per nacionalitats. Per la realitat davui en dia, o 214
DISTRIBUCI
almenys la que es percep, s que ni els nuclis antics i centres urbans shan mantingut intactes, ni la mobilitat interna entre els mateixos autctons sembla que hagi estat precisament baixa, ans al contrari. Tot i que pot existir un sentiment darrelament a certes parrquies per part de certes famlies andorranes, sembla que la mobilitat interna i fins i tot el canvi de parrquia com a lloc de residncia han estat fora elevats. A partir dara, doncs, es mirar desbrinar, de quina forma sha distribut la poblaci estrangera arreu del territori des de la meitat del segle XX fins als nostres dies. A ms, grcies a la disponibilitat de dades estadstiques, a partir de la dcada dels 80 podem arribar a detallar aquesta distribuci carrer per carrer, cosa que dna una idea real sobre si realment existeixen barris o zones determinades amb una intensitat especial de poblaci estrangera duna determinada nacionalitat, que conformaria per tant una mena de gueto, sempre tenint en compte les dimensions del pas. Grcies al treball cartogrfic efectuat per a aquest estudi, sha pogut arribar a representar la distribuci de la poblaci estrangera de les principals nacionalitats, carrer per carrer, amb la qual cosa el lector es podr formar una imatge prou acurada, i fins i tot en podr extreure les seves prpies conclusions.
2. Metodologia de treball
Sexposa, tot seguit, una breu descripci dels treballs duts a terme per aconseguir la cartografia representativa de levoluci de la distribuci de la poblaci estrangera. Aquesta justificaci s necessria no tan sols per explicar la dificultat per obtenir aquest tipus de mapes representatius, sin tamb per facilitar-ne la lectura i entendre millor les anlisis descriptives realitzades. Abans que res, per, cal dadvertir que hi ha un problema amb les dades estadstiques de poblaci. En teoria, el Cens de poblaci representa les dades oficials de la gent que resideix a Andorra i hauria de ser una font fidedigna i segura. La realitat, malauradament, s que la falta de control en lactualitzaci de les dades fa que els censos comunals no siguin una font del tot fiable. En teoria, si sagafa el total de residents estrangers que consten en el Registre del Servei dImmigraci, i se suma al dels andorrans, el resultat hauria de ser el total dhabitants, i la xifra hauria de coincidir, tericament i com a mnim, amb les dels censos, que enregistren les altes i baixes de cadascun dels seus residents. Per en un pas amb tanta mobilitat de residents per motius de feina, s humanament comprensible que molts daquests treballadors, almenys els estrangers, marxin dun dia per laltre sense notificar-ho ni al Com ni al Registre del Servei dImmigraci, i que per tant aquests canvis no quedin enregistrats com a baixa ni en una base de dades ni en laltra. Aix doncs, hi ha un desajustament considerable en les dades de les diferents administracions que cal tenir en compte. 215
En aquest captol, pel tipus danlisi distributiva que sefectua, el conjunt de les dades de qu es disposa representa una mostra prou significativa perqu els percentatges resultants sajustin prou a la realitat, i doncs per donar com a vlida la distribuci de la poblaci estrangera que sest representant. Sha treballat amb el Registre del Servei dImmigraci, que proporciona les dades dels estrangers, treballadors i/o residents al pas, en qu consta la nacionalitat i ladrea completa a Andorra, s a dir, parrquia, poble, carrer i portal. Aquestes dades shan obtingut per als anys 1984, 1994, 2004 i 2006. El treball de validaci de dades, agrupaments, clculs i tractaments necessaris era tan quantis, laboris i meticuls, que es va decidir, pel que fa a les anlisis ms detallades, escollir dues dates concretes de representaci i tres parrquies com a base de representaci territorial. Un cop feta una primera anlisi de la qualitat de les dades i la seva representativitat, es va triar lany 1984 com a data prou llunyana i alhora fiable per representar un moment de lestructura de la poblaci estrangera diferent del moment actual, tenint en compte que les dades ms properes disponibles sn les del 2006. Quant a les parrquies seleccionades, per un cant, era lgic tractar tota la conurbaci urbana de la vall central conformada per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La tercera parrquia triada, prou significativa, s la dEncamp. Lobjectiu era, doncs, aconseguir una representaci de la distribuci de la poblaci estrangera per carrers. Per tal que es veis ms clara la representaci grfica de les dades als mapes, sha digitalitzat una zonificaci per carrers, agafant com a zona no tan sols el carrer fsic en si, sin tamb els edificis del carrer. A cada zona se li ha donat el nom i el codi de carrer corresponent, per tal que finalment es pogus realitzar lenlla entre la capa grfica creada i les taules finals tractades. Shan agrupat els estrangers per nacionalitat i carrer, i sha obtingut aix el nombre de persones de cada nacionalitat per cada carrer, per cada localitat i per cada parrquia. Sha de dir que en tot aquest tractament de dades hi ha hagut forosament una petita prdua dinformaci, principalment per dos fets: perqu la persona estrangera no tenia una adrea assignada o b perqu shan trobat dades incongruents. Aquestes dades, tot i que no apareixen als mapes, shan conservat assignant-les a un codi general de nucli de poblaci. Sha intentat obtenir unes dades tan representatives com ha estat possible utilitzant el nombre mnim de mapes. Sha dividit el treball per nuclis de poblaci, per exemple Santa Coloma i Andorra la Vella, i sha efectuat aix totes les operacions per nucli de poblaci i carrer. El mateix ha passat per Encamp, on shan dividit les dades per Vila, les Bons, Encamp i el Pas de la Casa. Per cada nucli de poblaci i per cada carrer shan agrupat els registres de poblaci estrangera per les categories segents: espanyols, francesos, portuguesos i altres nacionalitats. Tot i que lobjectiu del treball no era representar detalladament cadascuna de les altres nacionalitats, sha optat per fer almenys una agrupaci de la resta de nacionalitats per zones geogrfiques, que ha estat finalment la segent: 216
DISTRIBUCI
Resta de pasos de la UE o Europa Occidental, inclosos Sussa, pasos escandinaus, sense comptar els pasos de lEuropa de lEst. Europa de lEst, pasos ms enll dAlemanya, excepte els pasos escandinaus (resta UE). Magrib, Orient Mitj i resta dfrica. sia, inclosos hinds, filipins o xinesos. Argentins, xilens i uruguaians. Resta dAmrica. El fet que tots aquests tractaments de dades shagin integrat informticament en una sola base de dades associada a un sistema dinformaci geogrfica (programari informtic per representar mapes), ha perms que en tot moment, mentre sha fet lanlisi descriptiva, es pogus consultar quantes persones de qualsevol de les nacionalitats tractades hi havia en un carrer determinat. A ms, sha afegit altres camps de clculs que en algun moment donat sha considerat que podien ser tils. Sn els segents: rea: sha calculat lrea de cada zona o carrer, cosa que permet obtenir la densitat de poblaci estrangera per carrer, pel fet de conixer el total de poblaci estrangera per zona o carrer. Poblaci total estrangera per nucli de poblaci. Poblaci total andorrana per nucli de poblaci. Poblaci total de la parrquia. Espanyols: % despanyols respecte a poblaci immigrant per carrer. Portuguesos: % de portuguesos respecte a poblaci immigrant per carrer. Francesos: % de francesos respecte a poblaci immigrant per carrer. Altres: % altres nacionalitats respecte a poblaci immigrant per carrer. Poblaci estrangera per carrer: % de poblaci estrangera del carrer respecte al total de poblaci estrangera del nucli de poblaci. s important comentar tamb que si b en les anlisis descriptives sha partit dels percentatges de poblaci estrangera de les diferents nacionalitats, sempre sha tingut en compte el nombre total de poblaci estrangera. Efectivament, no s el mateix el cas dun carrer on tan sols hi viuen 10 persones i nhi ha 5 destrangeres, que representen el 50% de la poblaci, que la situaci dun altre carrer on viuen un total de 1.200 persones i daquestes 400 sn immigrants. Si b el percentatge de poblaci resulta ms elevat en el primer cas, est clar que en el segon cas es pot parlar duna alta concentraci de poblaci estrangera, molt ms que en el primer exemple. Per en tot cas, en les anlisis detallades de les totes les parrquies i de tots els carrers ja sha fet esment daquests casos excepcionals i shan contrastat amb les xifres reals en nombre dindividus. 217
Conv destacar, finalment, el fet que els percentatges de poblaci estrangera donats sn sempre respecte del total de poblaci estrangera del mateix carrer, sense tenir en compte els andorrans. Aix s aix perqu malauradament no ha estat possible conixer el total dandorrans que hi ha per carrer, una xifra que hauria perms donar una imatge completament ajustada a la realitat, no tan sols de la distribuci de la poblaci estrangera, sin tamb de tota la poblaci, cosa que sens dubte hauria estat de gran inters.
3. Distribuci territorial de la immigraci

En aquest captol sinicia una anlisi acurada de levoluci en la distribuci de la poblaci estrangera per nacionalitat, a partir de les dades del Cens comunal de poblaci. En lanlisi de la distribuci de la poblaci per nacionalitats cal distingir dues parts clarament diferenciades. La primera, el captol 3.1, tracta duna forma ms global levoluci de les principals distribucions de totes les nacionalitats que conformen la poblaci dAndorra des dels anys 60 del segle XX fins a lactualitat. Aquesta anlisi descriptiva es fa aglutinada per parrquies, agafant les dades relatives als anys 1964, 1974, 1984 i 2006. Com es veur, aquesta anlisi evolutiva permet per un cant poder distingir dos perodes diferents, el primer, anterior al 1980, i un segon de posterior, on tant les procedncies com la distribuci i la concentraci de la poblaci estrangera varia substancialment, a ms dintensificar-se tant la diversificaci com la quantia dels fluxos migratoris. La segona part daquest captol tracta de representar la distribuci i levoluci de la poblaci estrangera en detall, i per fer-ho baixa a un nivell de representaci de la poblaci estrangera carrer per carrer. Les parrquies representades sn Andorra la Vella (captol 3.2), Escaldes-Engordany (captol 3.3) i Encamp (captol 3.3).
3.1 Evoluci de la distribuci parroquial per nacionalitats

Fins abans dels anys 70, el fet immigratori no era un fenomen generalitzat arreu del pas, sin que hi havia com una lnia divisria en diagonal entre les parrquies altes (la Massana, Ordino i Canillo) i les ms baixes o prximes a Espanya (excepte el Pas de la Casa). Lany 1964 la poblaci daquestes tres parrquies altes era bsicament andorrana, que superava sempre el 60% de la poblaci total, i la resta era, aclaparadorament, de nacionalitat espanyola.
218
DISTRIBUCI
Mapa 1. Percentatge de poblaci per nacionalitat i parrquia. 1964
Efectivament, segons el Cens comunal, a Canillo hi havia uns 350 andorrans (86%), 50 espanyols (12%), 3 francesos i 2 persones daltres nacionalitats, dun total de 405 habitants. A Ordino hi havia 294 andorrans (70%), 120 espanyols (28%), 2 francesos (1%) i 2 residents daltres nacionalitats (1%), dun total de 418 habitants. Finalment, a la Massana hi havia 392 andorrans (66%), 180 espanyols (30%), 9 francesos (2%) i 10 persones daltres nacionalitats (2%), dun total de 591 habitants. En canvi, a les parrquies baixes, la poblaci era ja majoritriament estrangera superava sempre el 50% de la poblaci i els espanyols eren, amb molta diferncia, el grup predominant. A Encamp hi havia 483 andorrans (40%), 647 espanyols (54%), 35 francesos (3%) i 25 daltres nacionalitats (3%), dun total de 1.190 habitants. A Andorra la Vella hi havia 1.097 andorrans (24%), 3.121 espanyols (68%), 304 francesos (7%) i 57 daltres nacionalitats (1%), dun total de 4.579 habitants. A Sant Juli de Lria hi vivien 641 andorrans (37%), 1.037 espanyols (60%), 50 francesos (3%) i 11 persones daltres nacionalitats (<1%), dun total de 1.739 habitants. Finalment, la parrquia dEscaldesEngordany encara per crear tenia 1.018 andorrans (31%), 2.180 espanyols (66%), 62 francesos (2%) i 18 residents daltres nacionalitats (<1%), dun total de 3.278 habitants. 219
En tan sols deu anys, el 1974, a causa duna forta onada dimmigraci espanyola, la participaci de la nacionalitat andorrana es veu reduda substancialment arreu del territori, tot i que preserva encara la majoria a les parrquies dOrdino i Canillo. Alhora creix notablement la presncia dels francesos, que fins llavors resultava inapreciable en els mapes de representaci. Tamb cal destacar la rellevncia progressiva del grup altres nacionalitats. s, tamb, linici de larribada dels portuguesos, que comencen a aparixer en les estadstiques, fet que permetr, deu anys ms tard, que apareguin al mapa del 1984 ja com una unitat estadstica representativa separada de les altres nacionalitats. Per el fenomen realment important dels anys 70 s linici de la diversificaci de la poblaci estrangera.
El 1974 la poblaci andorrana era encara majoritria a les parrquies ms allunyades de la frontera espanyola, les de Canillo i Ordino. A Canillo hi vivien 343 andorrans (58%), 178 espanyols (30%), 50 francesos (8%) i 19 persones daltres nacionalitats (3%), dun total de 590 habitants. A Ordino hi havia 270 andorrans (58%), 144 espanyols (31%), 34 francesos (7%) i 16 residents daltres nacionalitats (3%), dun total de 464 habitants. 220
DISTRIBUCI
A la resta de parrquies, la poblaci espanyola era mpliament majoritria, sobretot a Sant Juli de Lria, Andorra la Vella i EscaldesEngordany. En canvi, a Encamp, i sobretot a la Massana, es redueixen els percentatges, grcies sobretot als immigrants francesos i daltres nacionalitats, bsicament europeus, britnics i alemanys. A la Massana hi havia 407 andorrans (33%), 483 espanyols (40%), 135 francesos (11%) i 190 persones daltres nacionalitats (16%), dun total de 1.215 habitants. A Encamp hi vivien 671 andorrans (30%), 1.152 espanyols (51%), 337 francesos (15%) i 106 persones daltres nacionalitats (4%), dun total de 2.266 habitants. A Andorra la Vella hi vivien 2.616 andorrans (25%), 6.683 espanyols (65%), 684 francesos (7%) i 281 daltres nacionalitats (3%), dun total de 10.264 habitants. A Sant Juli de Lria hi havia 1.042 andorrans (34%), 1.745 espanyols (57%), 159 francesos (5%) i 101 residents daltres nacionalitats (4%), dun total de 3.047 habitants. Finalment, a EscaldesEngordany, hi havia 1.955 andorrans (28%), 4.573 espanyols (66%), 244 francesos (3%), 189 persones daltres nacionalitats (3%), dun total de 6.961 habitants. El 1984 sobserva una continutat en el flux migratori, tot i que amb una procedncia ms diversificada, que provoca la reducci del percentatge de poblaci andorrana arreu de les parrquies. Respecte a la procedncia daquests moviments migratoris, cal destacar larribada amb fora dels portuguesos. Tamb augmenta la categoria daltres nacionalitats. El 1984 s lany en qu proporcionalment tots els grups de nacionalitats apareixen ms representats, amb ms diversificaci, i en qu la poblaci andorrana mostra un percentatge ms redut. Segons les estadstiques de poblaci, a Canillo hi havia 409 andorrans (41%), 18 nats a Andorra (2%), 328 espanyols (33%), 143 francesos (14%), 16 portuguesos (2%) i 85 persones daltres nacionalitats (8%), dun total de 999 habitants. A Encamp hi vivien 790 andorrans (15%), 406 nats a Andorra (8%), 2.618 espanyols (51%), 788 francesos (15%), 219 portuguesos (4%) i 310 persones daltres nacionalitats (7%), dun total de 5.131 habitants. A Ordino hi havia 312 andorrans (35%), 27 nats a Andorra (3%), 301 espanyols (34%), 80 francesos (9%), 30 portuguesos (3%) i 131 residents daltres nacionalitats (16%), dun total de 881 habitants. A la Massana hi vivien 553 andorrans (19%), 211 nats a Andorra (7%), 1197 espanyols (42%), 297 francesos (10%), 130 portuguesos (4%) i 478 residents daltres nacionalitats (18%), dun total de 2.866 habitants. A Andorra la Vella eren ja 16.551 habitants repartits en 2.241 andorrans (14%), 1.788 nats a Andorra (11%), 10.404 espanyols (63%), 859 francesos (5%), 621 portuguesos (4%) i 638 persones daltres nacionalitats (3%). A Sant Juli de Lria hi vivien 1.194 andorrans (24%), 438 nats a Andorra (9%), 2.776 espanyols (56%), 227 francesos (5%), 90 portuguesos (2%) i 220 persones daltres nacionalitats (4%), dun total de 4.945 habitants. Finalment, a Escaldes-Engordany hi havia 1.791 andorrans (16%), 1.323 nats a Andorra (12%), 6.819 espanyols (60%), 544 francesos (5%), 413 portuguesos (3%) i 449 residents daltres nacionalitats (4%), dun total d11.339 habitants.
221
Cal saber qu passa dels anys 90 en i com ha pogut crixer tant espectacularment la proporci dandorrans i reduir-se els percentatges de la resta de nacionalitats. Una particularitat de les dades demogrfiques a Andorra s que des de finals dels 70 fins al 1999, els fills destrangers nascuts al pas es registraven com a nats a Andorra. Aquest collectiu va anar augmentant fins a arribar el 1998 a quasi 8.000 persones. El 1999 els nats a Andorra passen a ser registrats com a andorrans. Es pot dir que a causa dels processos de nacionalitzaci, en certa manera progressius per tamb de vegades a batzegades, la poblaci andorrana ha augmentat considerablement. En poc ms de vint anys es passa duna situaci de clara minoria nacional a una de nova, en qu el grup andorr ha esdevingut novament el ms nombrs. Respecte a lorigen dels pares daquests nous andorrans, probablement nhi havia de totes les nacionalitats de manera proporcional i segurament va ser el collectiu espanyol el que va aportar el nombre ms gran dinfants. Les darreres dades sn de lany 2006 i representen la imatge de lactualitat en la distribuci de la poblaci estrangera. La imatge de 2006 mostra com a Canillo hi havia 1.032 222
DISTRIBUCI
andorrans (20%), 1.997 espanyols (39%), 736 francesos (14%), 684 portuguesos (13%) i 618 persones daltres nacionalitats (12%). A Encamp hi havia 4.513 andorrans (33%), 3.843 espanyols (28%), 1.636 francesos (12%), 2.891 portuguesos (21%) i 802 persones daltres nacionalitats (6%). A Ordino hi havia 1.568 andorrans (45%), 1.050 espanyols (30%), 287 francesos (8%), 241 portuguesos (7%) i 321 persones daltres nacionalitats (9%). A la Massana hi havia 3.181 andorrans (35%), 2.473 espanyols (28%), 646 francesos (7%), 1.293 portuguesos (14%) i 1.360 persones daltres nacionalitats (15%).
A Andorra la Vella hi havia 9.099 andorrans (38%), 9.121 espanyols (38%), 889 francesos (4%), 3.567 portuguesos (15%)i 1.535 persones daltres nacionalitats (5%). A Sant Juli de Lria hi havia 4.139 andorrans (44%), 3.142 espanyols (33%), 319 francesos (3%), 1.378 portuguesos (14%) i 470 persones daltres nacionalitats (5%). Finalment a Escaldes-Engordany hi havia 6.003 andorrans (37%), 6.013 espanyols (37%), 591 francesos (3%), 2.735 portuguesos (17%) i 1.050 persones daltres nacionalitats (6%).
223
3.2 Andorra la Vella

Abans dentrar a analitzar levoluci de la distribuci de la poblaci estrangera dels anys 1984 i 2006, conv fer una breu introducci sobre les diverses zones de concentraci destrangers que shan trobat. Marcar aquestes zones, fetes desprs dhaver efectuat ja lanlisi dels resultats obtinguts, servir de guia al llarg de les explicacions per situar-les i comentar-les. A la parrquia dAndorra la Vella, shan definit fins a deu zones de concentraci de poblaci estrangera.
Mapa 5. Zones dincidncia de la poblaci estrangera a la parrquia dAndorra la Vella
Les zones de concentraci ms alta de poblaci estrangera sn les segents: Zona 1: Encreuament entre lavinguda Prncep Benlloch, el carrer Ciutat de Valls, el barri del Puial i el barri antic dAndorra la Vella, antic carrer Major. Zona 2: Entorn de la plaa Guillem, popularment dita plaa de les Arcades, Cap del Carrer, i carrers de lAlzinaret, la Llacuna, Mossn Tremosa, etc.
224
DISTRIBUCI
Zona 3: Entorn de lavinguda Santa Coloma, cap amunt, Roureda de Sansa, Bonavista, Baixada del Mol, zona de la Closa i antic cam Ral. Zona 4: Entorn de lavinguda Doctor Mitjavila encreuament amb avinguda Meritxell. Zona 5: Entorn de leixample format entre lavinguda Tarragona, el carrer de la Uni, lavinguda Meritxell i el carrer Bonaventura Armengol, tenint com a eix principal el carrer Bonaventura Riberaygua. Zona 6: Entorn del Cedre i lavinguda dEnclar a Santa Coloma. Zona 7: Entorn del carrer Prat de la Creu. Zona 8: Entorn del poble antic de Santa Coloma. Zona 9: Entorn del carrer les Canals i Sant Ermengol. Zona 10: Entorn de la Comella.
3.2.1 Distribuci de la poblaci estrangera el 1984

El 1984 a la parrquia dAndorra la Vella hi ha 16.551 habitants que, segons els censos comunals, es distribueixen entre 2.241 andorrans i 1.788 nats a Andorra, 10.404 espanyols, 859 francesos, 621 portuguesos, i 638 daltres nacionalitats. Segons el Registre del Servei dImmigraci, hi ha enregistrats i tractables 7.050 espanyols, 546 francesos, 479 portuguesos i 410 persones daltres nacionalitats, que fan un total de 8.485 estrangers. Queden, doncs, 4.037 habitants sense definir. Malgrat aix, la mostra del Servei dImmigraci encara s prou significativa per representar la distribuci de la poblaci estrangera per carrers. Al mapa 6 sha representat la distribuci dels estrangers el 1984. Lobjectiu s obtenir una primera visi de la distribuci de la poblaci estrangera, sigui de la nacionalitat que sigui, aix com de la intensitat i la concentraci en locupaci en lespai urb dAndorra la Vella i Santa Coloma. Les principals zones de concentraci de poblaci estrangera en aquesta data sn la zona 4, a lentorn de lavinguda Meritxell i lavinguda Doctor Mitjavila, i tamb el carrer principal de la zona 5 de leixample, al carrer Bonaventura Riberaygua. Altres zones importants eren tamb lavinguda Santa Coloma i la zona del Cedre a lentorn de lavinguda dEnclar a Santa Coloma.
225
Mapa 6. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dAndorra la Vella. 1984
Els espanyols
Lany 1984 els espanyols constitueixen la majoria aclaparadora de la poblaci parroquial, ja que superen el 60% de la poblaci estrangera, excepte al carrer major de Santa Coloma i al del Parc de Guillem, on representen un 30% de la poblaci estrangera. Les zones dibuixades on no apareixen espanyols, encara no estaven desenvolupades urbansticament el 1984, amb tres excepcions: la zona de la Borda Mateu, el carrer de Sant Andreu (ermita de Sant Andreu) i el carrer de la Sobrevia, i tamb per sobre del carrer Doctor Molines. Si sintenta identificar possibles zones amb un alt grau de concentraci despanyols a partir dun mapa ms detallat amb els totals de poblaci per nacionalitat i carrer, es pot destacar per exemple que a la zona 1, s a dir al principi del carrer Ciutat de Valls confluncia amb lavinguda Prncep Benlloch, el carrer del Pui al barri antic dAndorra la Vella, aix com el barri del Puial, hi ha una especial concentraci de poblaci espanyola, amb un total duns 1.250 espanyols (18%) del total de 7.050 enregistrats, una xifra que supera el 90% del percentatge de poblaci estrangera de la zona. 226
DISTRIBUCI
Tamb es produeix una forta concentraci de poblaci espanyola a la zona 5, al voltant del carrer Bonaventura Riberaygua, on es poden comptabilitzar uns 1.500 nacionals espanyols (20%), que superen el 90% de la poblaci estrangera en carrers com Na Maria Pla, i el 80% en la majoria de la resta de carrers de la zona. Una altra zona important i molt prxima s la zona 4, entre lavinguda Doctor Mitjavila i lavinguda Meritxell, on resideixen un total duns 1.100 espanyols (15% del total). A la zona 3, a lentorn de lavinguda Santa Coloma, hi viuen uns 1.029 espanyols, quasi el 15% del total despanyols de la parrquia. A la resta de zones, amb una presncia una mica menys important, es poden destacar Santa Coloma, amb una important concentraci al llarg de tota lavinguda dEnclar, i especialment la zona del Cedre, s a dir la zona 6, on viuen una mica ms de 500 espanyols.
Mapa 7. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 1984. Espanyols
227
Els francesos
La poblaci de nacionalitat francesa a Andorra la Vella el 1984 no t una gran rellevncia en el conjunt de la poblaci estrangera. Es troba mpliament repartida arreu del territori i no supera en la majoria de zones el 10% del total de poblaci estrangera. Els carrers que presenten ms concentraci sn el carrer de la Vinyeta i els carrers de Sant Andreu i els Marginets, en qu la poblaci francesa representa la totalitat de poblaci estrangera. En aquests dos darrers casos, per, aquesta dada s enganyosa, ja que tan sols sn 1 i 2 individus, respectivament. Aix doncs, lnica concentraci destacable s la del carrer de la Vinyeta, amb 18 persones de nacionalitat francesa, que representen un 40% de la poblaci estrangera. A Santa Coloma passa el mateix amb el carrer Poblad, on els 4 francesos que hi resideixen representen el 100% dels immigrants residents, per, s clar, tan sols sn 4 individus. Conv fixar-se en altres zones en qu la poblaci francesa s present amb un percentatge molt ms baix del total de poblaci estrangera, per est representada per un nombre ms gran de persones.
Mapa 8. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 1984. Francesos
228
DISTRIBUCI
El sector amb ms efectius de poblaci francesa s segurament lentorn comprs entre les zones 2 i 7, s a dir entre la plaa Guillem, el Cap del Carrer, el principi de les avingudes Meritxell i Prncep Benlloch, entre la plaa Prncep Benlloch i la plaa Rebs, el carrer de la Vinyeta, i lentorn del llavors poc edificat carrer Prat de la Creu. En tot aquest espai, relativament petit en el seu conjunt tot i que molt cntric, hi viuen un total duns 150 francesos. A la zona 1, a lentorn de la confluncia dels carrers Ciutat de Valls amb Prncep Benlloch, shi concentren uns 68 francesos, que tot i aix no superen mai el 10% de la poblaci estrangera. Amb un nombre semblant de persones hi ha lampla zona de leixample, s a dir la zona 5, al voltant del carrer Bonaventura Riberaygua. Per finalitzar, a Santa Coloma, a la zona 6, a lentorn de lavinguda dEnclar, tamb shi troba una petita concentraci duna cinquantena de francesos.
Els portuguesos
El 1984 la poblaci portuguesa s encara molt reduda comparat amb avui. A ms, tendeix a localitzar-se en zones de clara concentraci de poblaci estrangera, amb la qual cosa, les possibles zones amb ms presncia sn encara ms imperceptibles. Malgrat aquesta clara dispersi, que es pot veure al mapa 9, on en la majoria de casos no supera el 10% de la poblaci estrangera en un mateix carrer, s que es percep una certa tendncia a la concentraci en unes zones molt concretes. No obstant aix, abans dentrar a descriure aquestes zones, cal fer una precisi sobre el mapa: la sorprenent visualitzaci duna concentraci al carrer Major de Santa Coloma no reflecteix la realitat, ja que tan sols fa referncia a un total de 2 persones; com hem dit, s una xifra que no s significativa en un espai on la poblaci s evidentment andorrana, amb lnica presncia a part dels 2 portuguesos, d1 espanyol. Cal fixar-se, doncs, en el nombre de persones ms que no pas en el percentatge de poblaci estrangera. Comenant precisament per Santa Coloma, la concentraci ms important es troba a la zona 6, entre lavinguda dEnclar i la zona del Cedre, amb unes 50 persones de nacionalitat portuguesa. A Andorra la Vella segurament la zona 3 s la ms important, a la part alta de la zona del carrer Ciutat de Valls, especialment entre els carrers Bonavista, Roureda de Sansa i lavinguda Santa Coloma, on saglutinen quasi 100 portuguesos, un 40% dells al carrer Bonavista. A la zona 1, en canvi, shi troba molt poca presncia de portuguesos, noms uns 40. Aquesta dada posa de manifest que en aquesta poca encara hi ha poca substituci de poblaci estrangera en una zona en qu el 90% de la poblaci s espanyola. Tot i que en un nombre no gaire elevat, cal destacar la presncia de fora portuguesos dins del barri antic dAndorra la Vella, especialment al carrer de la Vall, on viuen 30 persones daquesta nacionalitat. 229
De la resta de zones, cal assenyalar la zona 4, a lavinguda Doctor Mitjavila, amb 44 persones de nacionalitat portuguesa concentrades en un sol carrer, i unes altres 30 a lavinguda Meritxell, segurament en lencreuament amb Doctor Mitjavila. Finalment, a la zona 5, dins de leixample a lentorn del carrer Bonaventura Riberaygua, shi troba una concentraci important duns 75 portuguesos.
Mapa 9. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 1984. Portuguesos
Les altres nacionalitats

El problema de les altres nacionalitats s distingir quines sn aquestes altres nacionalitats o, si ms no, si sn significatives o no ho sn. En tot cas, el cmput global defectius daquestes altres nacionalitats mai supera el nombre destrangers espanyols, francesos o portuguesos, en cap dels dos anys de referncia de lestudi. Per aquest motiu, tan sols descrivim per sobre els resultats globals de distribuci daquesta part de la poblaci estrangera, i intentem detectar, si escau, alguna caracterstica significativa o curiositat daquestes altres nacionalitats. 230
DISTRIBUCI
Al mapa 10 es veu que les persones corresponents al grup daltres nacionalitats es distribueixen majoritriament arreu dels carrers dAndorra la Vella i Santa Coloma, per no superen el 10% de percentatge de poblaci estrangera. Malgrat aix, com en els altres casos, als llocs on hi ha ms concentraci de poblaci estrangera, tamb es dna una concentraci ms alta de poblaci daltres nacionalitats. No es pot establir cap relaci especial respecte a la procedncia daquest grup.
Mapa 10. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 1984. Altres nacionalitats
A la zona 1, a lentorn del carrer Ciutat de Valls shi troben unes 70 persones, entre les quals la gran majoria, 42 (60%), provenen de la resta de lEuropa occidental, nhi ha 15 dafricans o del Magrib i 9 dasitics. A la zona 2, a lentorn de la plaa Guillem, hi ha 47 immigrants daltres nacionalitats, entre els quals 13 sn asitics; 12, de la resta de UE; 10, argentins, i 8, africans o del Magrib. A la zona 3, a lentorn de lavinguda Santa Coloma, es troben unes altres 34 persones daquest grup, de les quals 11 sn asitiques i 12 sn de la resta dEuropa occidental (UE). A la zona 5, al nou eixample, a lentorn del carrer Bonaventura Riberaygua, hi consten unes 100 persones daltres nacionalitats, entre les quals cal destacar que el grup ms 231
important sn els asitics, amb 35 persones (35%), un fet remarcable, ja que aquest collectiu no s tan present enlloc ms de la parrquia, molt per sobre dels 22 de la resta de la UE o dels 15 argentins. Finalment, a la zona 6, a lentorn de lavinguda dEnclar i zona del Cedre a Santa Coloma, shi troben unes 34 persones, procedents majoritriament dfrica (10) i de la resta de lEuropa occidental (13).

El 2006 a la parrquia dAndorra la Vella hi ha, segons el Cens de poblaci, 9.121 espanyols, 889 francesos, 3.567 portuguesos, i 1.535 persones daltres nacionalitats, amb un total de 15.112 immigrants per 9.099 andorrans. Tot plegat fa una poblaci total de 24.211 habitants, 21.212 a Andorra la Vella i 2.999 a Santa Coloma. Del Registre del Servei dImmigraci sha obtingut una mostra amb: 8.055 espanyols, 773 francesos, 3.989 portuguesos i 1.427 daltres nacionalitats, xifres que sumen un total de 14.244 estrangers. El decalatge total entre el Cens comunal i el Registre del Servei dImmigraci s de 868 persones. La mostra del Servei dImmigraci s prou significativa per representar la distribuci de la poblaci estrangera per carrers. Cal recordar tamb que el 2006 ja no existeix la categoria estadstica dels nats a Andorra, ja que aquests a partir de lany 1999 van ser considerats andorrans. Al mapa 11 sha volgut representar la intensitat de poblaci estrangera per zones dAndorra la Vella el 2006. Lobjectiu s obtenir una primera visi de la distribuci de la poblaci estrangera, sigui de la nacionalitat que sigui, aix com de la intensitat i la concentraci en locupaci de lespai urb dAndorra la Vella i Santa Coloma. La principal diferncia amb el mapa del 1984 s lexpansi dels graus de concentraci de poblaci estrangera cap a altres espais urbans. Si el 1984 aquestes concentracions es donaven en els vials principals, com lavinguda dEnclar, lavinguda Santa Coloma, lavinguda Prncep Benlloch i lavinguda Meritxell, lany 2006 aquesta concentraci augmenta considerablement cap a la zona del carrer Ciutat de Valls, per es desplaa un xic de la zona 1 cap a la zona 3, i es concentra a lentorn dels carrers Roureda de Sansa, Bonavista o Xavier Mestre Planas. Tamb destaca lentorn del carrer Prat de la Creu, aix com lavinguda Tarragona i tota la zona de leixample a lentorn dels carrers Bonaventura Riberaygua o de la Sardana. A Santa Coloma tamb es dna una expansi de la presncia de la poblaci estrangera arreu del territori, sobretot en la zona del Cedre.
232
DISTRIBUCI
Mapa 11. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dAndorra la Vella. 2006
Els espanyols
El 2006 el collectiu espanyol continua essent majoritari a Andorra la Vella en una gran part de carrers, per a tot arreu es percep una clara tendncia a la baixa. Aquesta disminuci respon bsicament a la naturalitzaci de residents espanyols i tamb a laugment del nombre total de poblaci estrangera a Andorra en els darrers vint anys. Per tant, la proporci de nacionals espanyols ha baixat arreu, i sha situat en els intervals del 35% al 50% de la poblaci estrangera. Les zones on es constata aquest descens sn la zona 4, a lentorn del lavinguda Doctor Mitjavila; la zona 5, dins de leixample, el carrer de lAigeta o el carrer Ciutat de Consuegra; el centre prxim al barri antic, en carrers com el de la Vinyeta, el Roc dels Escolls, la zona del Cap de Carrer, i la zona 2, a lentorn de la plaa Guillem, sobretot al carrer de la Llacuna. Per sobretot on ms han baixat els percentatges de poblaci espanyola s a les zones 1, a lentorn del carrer Ciutat de Valls, i 3, en carrers com Roureda de Sansa, Bonavista o Prada Motxilla. A Santa Coloma, en canvi, sembla que ms aviat hagi pujat, fins i tot al nucli antic mateix de Santa Coloma, com al carrer Major. 233
La concentraci ms gran despanyols per carrers es dna a la zona 5, dins de leixample, amb unes 2.000 persones. A la zona 1, al principi del carrer Ciutat de Valls i als carrers de lentorn hi ha uns 1.200 espanyols, quan el 1984 sen comptabilitzaven uns 1.250. A la zona 3, a lentorn de lavinguda Santa Coloma, tant per baix, Prada Motxilla i antic Cam Ral, com per dalt, carrers Roureda de Sansa, Bonavista i daltres, shi concentren unes 1.200 persones de nacionalitat espanyola, quan el 1984 neren poc ms de 1.000. El fet que hagi augmentat la poblaci espanyola per que alhora hagin disminut els percentatges respecte a altres nacionalitats significa que tota aquesta zona ha crescut urbansticament i que ha continuat essent un pol datracci de poblaci estrangera, no tan sols despanyols, sin tamb daltres nacionalitats, sobretot portuguesos. Una altra rea de fort creixement s la zona 7, a lentorn del carrer Prat de la Creu, que juntament amb el carrer Bonaventura Armengol i fins a trobar-se amb lavinguda Meritxell, i daquesta fins al carrer Uni, sestan convertint en el petit CBD (Central Business District) andorr, i shi concentren uns 400 espanyols.
Mapa 12. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 2006. Espanyols
234
DISTRIBUCI
Finalment, la zona 6, a lentorn del Cedre, ha estat tamb una zona de creixement urbanstic i datracci de poblaci estrangera. Efectivament, lentorn de lavinguda dEnclar i els carrers de la zona del Cedre aglutina avui en dia unes 700 persones de nacionalitat espanyola. Cal esmentar que aix com abans al nucli antic de Santa Coloma, carrers Major i de les Escoles, la presncia despanyols era ben minsa i no havia registrat mai 10 persones, avui hi viuen ms de 60 espanyols.
Els francesos
Respecte als percentatges que representaven el 1984, els francesos augmenten considerablement, ja que passen de 546 a 889. Per el ms important ha estat lexpansi dels residents francesos arreu de la parrquia, aix com una certa concentraci en diversos espais concrets: lun, a Santa Coloma, sobretot a lavinguda dEnclar, on superen el 35% de poblaci estrangera, i laltre, als voltants del Liceu francs, al carrer Prada Motxilla, on representen entre el 25 i 35% de la poblaci estrangera. Tot i no ser concentracions molt importants, destaquen pel fet que sn els nics indrets on superen el 25% de poblaci estrangera. A la zona 6, doncs, a lentorn de Santa Coloma, tant a lavinguda dEnclar, com a altres carrers i al carrer de les Escoles o la zona del Cedre, es poden trobar uns 62 nacionals francesos. A la zona 3, a lentorn de lavinguda Santa Coloma, des de la zona de la Closa fins al Liceu o antic cam Ral, shi troba tamb una important concentraci de nacionals francesos, que arriben a uns 150. A la zona 5, dita de leixample, es concentren uns 170 nacionals francesos; daquesta rea destaquen els 35 residents concentrats al carrer de lAigeta. Laltre entorn tradicional, la zona 2, a lentorn de la plaa Guillem i carrers adjacents, hi ha en aquesta poca uns 54 francesos. Cal destacar dues zones on tamb hi ha presncia de nacionals francesos i on fa vint anys amb prou feines nhi havia. Una s lentorn de la zona 7, al carrer Prat de la Creu i carrers adjacents, com Prada Casadet, Doctor Vilanova, Baixada del Mol i altres, on hi ha registrats fins a uns 90 francesos. La segona, i tot i que el nombre de nacionals francesos s baix, s significativa perqu s considerada la zona de classe alta dAndorra la Vella; es tracta de tota la part del carrer de les Canals i lentorn de lAmbaixada francesa, els carrers de la Creu Grossa, la urbanitzaci Parc Guillem o el carrer Sant Andreu, on hi ha uns 30 nacionals francesos.
235
Mapa 13. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 2006. Francesos
Els portuguesos
En poc ms de vint anys la poblaci portuguesa experimenta un creixement espectacular al pas, ja que passa en el cas dAndorra la Vella de 621 habitants el 1984 a 3.567 el 2006. Es constata una certa concentraci en el comportament distributiu dels portuguesos, amb zones en qu la seva presncia s especialment important. En lnies generals, all on ja nhi havia, el seu percentatge actual s molt ms important, fins al punt que supera el 25 % a les avingudes de Santa Coloma, Prncep Benlloch i Meritxell. En zones adjacents a aquests grans eixos superen llargament el 35% de la poblaci estrangera, com ara tota la zona de Ciutat de Valls i Roureda de Sansa, lentorn de la plaa Guillem, o lavinguda Doctor Mitjavila. Tamb sobrepassen aquest percentatge al carrer Ciutat de Consuegra confluncia amb Bonaventura Riberaygua i carrer de lAigeta. A Santa Coloma sobserva tamb aquest fenomen, i de la mateixa manera, en zones on ja nhi havia, augmenta considerablement la seva presncia, com passa a lavinguda dEnclar. Moltes altres zones passen de no tenir presncia de portuguesos a tenir-ne com a mnim un 10% i algunes fins i tot arriben al 25 % de la poblaci estrangera. A la zona 5, a la zona de leixample, la poblaci portuguesa supera el 25 % en els carrers Bonaventura Riberaygua, Callaueta i Ciutat de Consuegra, i a quasi tots els al 236
DISTRIBUCI
tres carrers supera el 10%. En aquesta zona es concentren uns 837 portuguesos, entre els quals destaquen els 224 del carrer Bonaventura Riberaygua. A la zona 4 hi resideixen 559 portuguesos, concentrats en un petit sector de la capital, 373 dels quals es localitzen al carrer Doctor Mitjavila i 186 a lavinguda Meritxell. A la zona 2, lespai de lentorn de la plaa Guillem, sobretot el carrer de lAlzinaret, ha estat tamb una zona de recepci de poblaci estrangera portuguesa, que ha aglutinat fins a 241 portuguesos. Daquesta rea destaquen els 142 del carrer de lAlzinaret i els 22 del petit carrer de la Llacuna, que representen el 45% dels estrangers del carrer. Vint anys enrere, a les zones 1 i 3, la poblaci estrangera es concentrava a la part baixa del carrer Ciutat de Valls, el barri del Puial i el carrer del Pui, com tamb a lavinguda de Santa Coloma. El 2006 el centre gravitacional sha desplaat cap al sud-oest, cap al carrer Roureda de Sansa i lavinguda Santa Coloma. En aquest espai es concentren 1.350 portuguesos, als quals es podrien afegir els 125 de lavinguda Santa Coloma, cap a Santa Coloma, ms enll del cementiri. A ms, al carrer del Roc de lAldis, on lany 1984 no nhi havia cap, el 2006 hi ha 280 portuguesos, que representen fins a un 72% de la poblaci estrangera.
Mapa 14. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 2006. Portuguesos
237
Finalment, laltra zona a destacar seria la zona 6, a Santa Coloma, on es troben concentrats bsicament al llarg de lavinguda dEnclar (35%), i tamb a la zona del cam dels Barrers i carrer de la Roureda Tapada, on es concentren 315 portuguesos.

Laugment del grup de les altres nacionalitats, fins ara prcticament residual, i el dels portuguesos s lelement ms rellevant de levoluci de la poblaci estrangera a Andorra lany 2006. A la localitat de Santa Coloma les altres nacionalitats es concentren a la zona del Cedre, amb 60 persones (de les quals 20 sn africans o del Magrib, 10 sn asitics i 11 sn argentins), un collectiu prou redut per les 1.519 persones daltres nacionalitats que hi ha a la parrquia. El conjunt ms important de ciutadans daltres nacionalitats es troba a la zona 3, a lentorn de lavinguda Santa Coloma i cap a lentorn de Roureda de Sansa. En aquest espai, on ja hi eren presents el 1984, els valors han pujat i superen el 10% dels estrangers, sobretot als carrers Xavier Mestre Plana i Gil Torres, on es troben 306 persones daltres nacionalitats, de les quals destaquen els 84 africans concentrats a lavinguda Santa Coloma (25) i al carrer Xavier Mestre Planes (23). Com a segon grup, hi ha les persones procedents dAmrica (65), ms de la meitat de les quals es concentren a lavinguda Santa Coloma. Aquest grup no inclou ni argentins ni xilens ni uruguaians (29 en total), que shan comptabilitzat a part. El grup procedent de la resta de la UE (62) es concentra a lavinguda Santa Coloma, com tamb ho fa el grup dEuropa de lEst (10). A la zona 5 de leixample dAndorra la Vella hi ha 325 estrangers daltres nacionalitats, on destaquen ms de 75 asitics, molt concentrats a Bonaventura Riberaygua (37). Tamb estan representats els africans (60), els de la resta de la UE (55), argentins, xilens i uruguaians (50) i de la resta dAmrica (45). A la urbanitzaci Terra Nova representen el 17 % dels estrangers, amb 28 persones. A la zona 7, a lentorn del Prat de la Creu, destaquen els 80 estrangers daltres nacionalitats, on el grup asitic, amb 22 persones, s majoritari, seguit de la resta de la UE, de la resta dAmrica, i dfrica amb 15 persones de cada grup. A la zona 4 hi ha una concentraci al voltant del carrer Doctor Mitjavila i la confluncia amb lavinguda Meritxell, amb un total de 130 persones daltres nacionalitats. Els americans (53) sn els ms nombrosos, seguits dels africans (28), els de la resta de la UE (19), els asitics (15) i dEuropa de lEst (14). Per finalitzar, a la zona alta dAndorra, a lentorn del carrer de les Canals, tamb hi ha un grup considerable de 50 immigrants daltres nacionalitats, on curiosament els asitics tornen a ser els majoritaris, amb 19 persones, seguits dels de la resta de la UE, amb 12.
238
DISTRIBUCI
Mapa 15. Distribuci dels estrangers a la parrquia dAndorra la Vella, 2006. Altres nacionalitats
3.3 Escaldes-Engordany
Com sha fet per a Andorra la Vella, es defineixen les zones que serviran de guia al llarg de les explicacions. Aquesta zonificaci no s invariable, ja que hi ha altres zones per comentar, com ara la part antiga dEscaldes, entre el pont dEngordany i el pont de la Tosca. Les zones definides a la parrquia dEscaldes-Engordany sn: Zona 1: Entorn de les avingudes Carlemany, del Fener i de lObac. Zona 2: Entorn dEngordany, avingudes Coprncep de Gaulle, del Pessebre i de les Escoles. Zona 3: Entorn de lavinguda Fiter i Rossell i carretera dels Vilars. Zona 4: Entorn de lavinguda Miquel Mateu i carretera dEngolasters. Zona 5: Entorn del Parc de la Mola, Prat Gran, Constituci i Josep Viladomat. 239
Zona 6: Urbanitzacions del Sol dEngordany: Can Diumenge, Coll de Jou, Sa Calma, Guem i Ermengol Serra. Zona 7: Urbanitzacions dEngolasters. Zona 8: Nou eixample, entre el carrer de la Uni i carrer Franois Mitterrand.
Mapa 16. Zones dincidncia de la poblaci estrangera a la parrquia dEscaldes-Engordany

El 1984 a la parrquia dEscaldes-Engordany hi havia, segons el Cens comunal, 11.339 habitants, que es distribuen de la manera segent: 1.791 andorrans, 1.323 nats a Andorra, 6.819 espanyols, 544 francesos, 413 portuguesos, i prop de mig miler de persones daltres nacionalitats. Segons el Registre del Servei dImmigraci, hi havia a la parrquia 4.213 espanyols, 280 francesos, 202 portuguesos i 212 daltres nacionalitats, xifres que sumen un total de 4.907 estrangers. Tenint en compte que hi havia 1.791 andorrans, aix significa que hi ha un cmput de 3.318 habitants sense definir.
240
DISTRIBUCI
Malgrat el desajustament de les estadstiques, es considera igualment que la mostra del Servei dImmigraci s prou significativa per representar la distribuci de la poblaci estrangera per carrers.
Mapa 17. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dEscaldes-Engordany. 1984
Al mapa 17 sha representat la intensitat de la presncia de poblaci estrangera per rees a Escaldes-Engordany el 1984. Lobjectiu s obtenir una primer visi de la distribuci de la poblaci estrangera, sigui de la nacionalitat que sigui, i tamb de la intensitat i la concentraci en locupaci en lespai urb dEscaldes-Engordany. Com es desprn de la lectura del mapa, durant lany 1984 la poblaci estrangera es concentra sobretot en els principals vials de la parrquia, com sn lavinguda Fiter i Rossell, lavinguda Carlemany, i les avingudes Coprncep de Gaulle i del Pessebre.
Els espanyols
El 1984 la poblaci espanyola dEscaldesEngordany representa mpliament la majoria de poblaci estrangera arreu de la parrquia, i supera quasi sempre el 50% de la poblaci estrangera. Per per tenir una idea ms exacta de les concentracions de poblaci espanyola cal mirar les xifres absolutes de persones ms que no pas els percentatges, que podrien donar alguna idea desviada de la realitat. 241
Des daquest punt de vista, el sector de ms concentraci poblacional s la zona 1, amb 606 espanyols a lavinguda Carlemany, seguit de dues zones properes, lavinguda del Fener i els carrers perpendiculars a lavinguda Carlemany que conflueixen a lavinguda del Fener, amb 534 espanyols ms. A la zona 2, a lentorn de lavinguda del Pessebre, shi localitzen uns 1.500 espanyols. Laltre espai important s la zona 3, a lentorn de Fiter i Rossell, amb ms de 800 espanyols. La resta de zones, donada la gran quantitat despanyols en aquestes 3 grans zones, queden ms aviat redudes; a la zona 4, entre lavinguda Miquel Mateu i la carretera dEngolasters hi ha un total duns 150 espanyols, tot i que representen el 75% de poblaci estrangera daquesta rea. A la zona 5, a lentorn del Parc de la Mola i el Prat Gran, els espanyols sumen un total de 200 ms.
Mapa 18. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 1984. Espanyols
A les zones 6 i 7, a les urbanitzacions, tot i que els percentatges sn tamb importants, hi consta un nombre de persones molt menor. A la zona del sol dEngordany, hi ha una diferncia quantitativa significativa entre les parts ms properes als nuclis urbans i les parts ms elevades. Aix, per exemple, mentre que a la zona de la carretera dels Vilars hi resideixen un total duns 150 espanyols, a la zona de Can Diumenge, tan sols se nhi tro 242
DISTRIBUCI
ben 5. La mateixa distinci sha destablir a la zona de Sant Jaume dEngordany: a lavinguda Sant Jaume hi viuen uns 150 espanyols, i en canvi, a la resta durbanitzacions de la zona, com Sa Calma, Guem, etc., noms nhi resideixen uns 50. A la part dEngolasters, en canvi, hi consten registrades sempre unes quantitats molt petites despanyols, ja que en total sn poc ms de 20 espanyols entre la urbanitzaci de Can Noguer i les de Sant Miquel dEngolasters.
Els francesos
A la parrquia dEscaldesEngordany, segons el Cens comunal, el 1984 hi figuren un total de 544 francesos, mentre que al Registre del Servei dImmigraci tan sols hi consten 280 persones. Tot i que en aquestes dates estan repartits arreu de la parrquia, es concentren en major nombre en unes zones molt determinades. Sobretot a les zones 4 i 7, a lentorn de la carretera dEngolasters i la urbanitzaci de Can Noguer, on hi ha unes 43 les persones de nacionalitat francesa, que arriben a representar dins la urbanitzaci de Can Noguer fins a un 32% de la poblaci estrangera.
Mapa 19. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 1984. Francesos
243
Laltra zona important de concentraci de poblaci francesa s una part de la zona 1, a lentorn del carrer de la Uni i lavinguda Carlemany, en qu consten uns 60 francesos residents. Laltre sector destacable s segurament la zona 5, a lentorn del Parc de la Mola, amb uns 25 individus. A la zona 2, sobretot a lavinguda de les Escoles, shi concentra un nombre important de francesos, en total uns 70. Per finalitzar, hi ha la zona 3, al llarg de lavinguda Fiter i Rossell i principi de la carretera dels Vilars, on resideixen uns 50 nacionals francesos.
Els portuguesos
El 1984 a EscaldesEngordany els portuguesos representen globalment 413 persones, tot i que pel que fa a la representaci grfica la mostra queda limitada a 202 persones. Els percentatges de poblaci estrangera que representen els portuguesos, aix com les xifres dindividus totals per carrers, permeten concloure que la poblaci portuguesa era el 1984 molt poc representativa a la parrquia dEscaldesEngordany.
Mapa 20. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 1984. Portuguesos
244
DISTRIBUCI
Tan sols es poden destacar certes agrupacions a lentorn de la zona 4, a lavinguda Miquel Mateu i lantic cam dEngolasters, on shi concentren noms unes 25 persones. Destaquen perqu s una zona poc poblada i perqu el seu percentatge en termes de poblaci estrangera resulta ms important en aquest petit espai. El nombre ms important de portuguesos, per, es troba a la zona 1, entre lavinguda Carlemany i lavinguda del Fener, amb un cmput total duns 58 portuguesos. El grup segent ms important cal localitzar-lo a la zona dEngordany o zona 2, entre lavinguda de les Escoles i lavinguda del Pessebre, amb unes 40 persones. Per finalitzar, hi ha la zona 3, a lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, on es concentren un total de 78 residents portuguesos.

El 1984 a EscaldesEngordany el grup daltres nacionalitats, segons el Cens comunal, queda representat per quasi mig miler de persones. Les dades del Registre del Servei dImmigraci han perms obtenir una mostra de 212 persones amb les seves nacionalitats respectives. Aquesta mostra s prou representativa, ja que en tot cas no sembla que el nombre real daquest collectiu superi cap altra de les nacionalitats comentades fins al moment.
Mapa 21. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 1984. Altres nacionalitats
245
De lobservaci i la comparaci dels percentatges de poblaci estrangera, aix com de les xifres de poblaci daquest collectiu per carrers, es pot concloure que aquests estrangers es concentren sobretot a les zones tradicionals de captaci de poblaci estrangera, com ara la zona 1, a lavinguda Carlemany i del Fener (amb unes 50 persones), i la zona 2, a lentorn dEngordany amb lavinguda de les Escoles i avingudes del Pessebre i Coprncep de Gaulle (amb unes 60 persones). Curiosament tamb destaca la seva presncia a la nova zona del Prat Gran, la plaa Coprnceps i el carrer del Parnal, on sumen tan sols 21 persones per que representen l11% i el 18% de la poblaci estrangera. Per finalitzar, cal tenir en compte la zona 3, de lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, amb unes 45 persones daltres nacionalitats. Dels residents daltres nacionalitats a Escaldes-Engordany, uns 70 procedeixen de la resta de pasos de lEuropa occidental o UE, uns 70 ms sn africans i uns 50 sn asitics.

Lany 2006 a la parrquia dEscaldes-Engordany hi ha, segons el Cens comunal, 6.012 espanyols, 591 francesos, 2.735 portuguesos, i 1.050 daltres nacionalitats, que fan un total de 10.388 estrangers, que sumats als 6.003 andorrans donen un cens de 16.391 habitants a la parrquia dEscaldes-Engordany. El Registre del Servei dImmigraci tenia registrats 4.481 espanyols, 399 francesos, 2.700 portuguesos i 781 daltres nacionalitats, xifres que representen un total de 8.361 estrangers residents, de manera que en queden uns 2.027 sense definir. Malgrat el desajustament entre les dades de les dues administracions, una vegada ms es considera que la mostra del Servei dImmigraci s prou significativa per representar la distribuci de la poblaci estrangera per carrers. El mapa de representaci de la presncia de poblaci estrangera per rees a la parrquia (mapa 22) dna una idea de la distribuci de la poblaci estrangera, sigui de la nacionalitat que sigui, aix com de la intensitat i la concentraci en locupaci en lespai urb dEscaldes-Engordany. La principal diferncia respecte al 1984, com passava a la parrquia dAndorra la Vella, s lincrement dels percentatges de poblaci estrangera en altres espais diferents de les vies principals tradicionals de concentraci de poblaci estrangera, com eren les avingudes Carlemany, Fiter i Rossell i del Pessebre. Ara es poden incorporar com a zones de densitat elevada de poblaci estrangera zones com lavinguda Miquel Mateu, la carretera dEngolasters o la zona de lentorn del Parc de la Mola.
246
DISTRIBUCI
Mapa 22. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dEscaldes-Engordany. 2006
Els espanyols
Lany 2006 els espanyols continuen essent majoria arreu de la parrquia i continuen superant el 50% de la poblaci estrangera en moltes zones, per a diferncia del 1984 hi ha carrers on el percentatge ha baixat fora. Aix no significa que hagin marxat espanyols, ni de bon tros, sin que vol dir que la poblaci daquestes zones ha augmentat, amb la particularitat que altres immigrants daltres procedncies shi han installat. Les zones que han perdut aquest percentatge de poblaci espanyola sn bsicament lentorn de lavinguda Fiter i Rossell i lentorn de Caldea, com el Parc de la Mola o lavinguda de la Constituci, aix com tota la zona 4, per especialment lavinguda Miquel Mateu, i en especial els carrers Cam del Barri o el Cam dEngolasters, a lentorn del pont de la Tosca, on el percentatge ha baixat significativament del 50% al 30%. Malgrat aix, cal dir que a la zona 3, de lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, tot i baixar el percentatge de poblaci espanyola, s avui en dia el carrer amb un nombre ms gran despanyols: noms en aquest carrer hi viuen 754 persones daquesta nacionalitat. A tota la zona, sumant els carrers de lentorn, hi ha, doncs, si no la principal, s la concentraci ms densa despanyols de la parrquia, amb un total de ms 1.150 residents. 247
Mapa 23. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 2006. Espanyols
La zona 2 s laltra zona important de concentraci despanyols, a lentorn de lavinguda de les Escoles, conjuntament amb lavinguda del Pessebre i lavinguda Coprncep de Gaulle. En aquesta rea hi ha 1.250 espanyols. La zona 1, a lentorn de Carlemany i lavinguda del Fener, tamb acull una altra concentraci important despanyols, del voltant del miler de persones. Altres zones per destacar sn la zona 6, la part alta dEngordany, les urbanitzacions Guem i Ermengol Serra (amb unes 100 persones) i Sa Calma (amb 37). El mateix passa a la zona dels Vilars, a la urbanitzaci Sant Rom dels Vilars (amb unes 100 persones), o amb menys intensitat a Can Diumenge (9 persones). Tamb s interessant el cas de la zona 7, dEngolasters, on els espanyols shan installat en un nombre important al voltant de la carretera dEngolasters (unes 225 persones), a les urbanitzacions de El Noguer (unes 70 persones), o de Sant Miquel dEngolasters (unes 30 persones). Es veu, doncs, com segurament espanyols amb molts anys de residncia shan pogut anar installant en zones de ms nivell adquisitiu, ja que sn urbanitzacions en forma de xalets amb terreny, i per tant, a preu de mercat ms elevat. A la urbanitzaci de la Plana, situada a la carretera de la Plana en direcci a la Comella, al vessant obac dEscaldes-Engordany, hi viuen 40 espanyols.
248
DISTRIBUCI
Els francesos
La parrquia dEscaldes-Engordany no t avui en dia gaire presncia francesa. Tot i que els francesos es distribueixen arreu del territori parroquial, ho fan en un nombre bastant baix de persones (poc ms de 500), i no superen quasi mai el 25% de la poblaci estrangera. Igualment, si noms es t en compte el nombre de persones que hi resideixen, en cap cas arriba a concentracions importants. Als carrers on se superen els percentatges esmentats, com el carrer de la Constituci, noms hi resideixen una vintena de francesos; a la urbanitzaci la Plana nhi ha una altra vintena, i en altres zones, com el carrer i la carretera del Coll de Jou, noms consta que hi visquin una desena de persones. A la urbanitzaci Sa Calma, en canvi, el nombre de francesos, uns 15, es pot considerar ms significatiu.
Mapa 24. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 2006. Francesos
Per intentar veure certa continutat en la distribuci de la poblaci francesa a EscaldesEngordany, sha dagafar com a eix viari amb continutat la zona que va des de lavinguda Carlemany, en el tram entre lencreuament amb el carrer Pare Enric Graner i el carrer de la Constituci, fins a lavinguda de les Escoles, incloent-hi la plaa Coprnceps, i agafant com a eixos viaris de referncia tant el carrer de la Constituci en direcci cap al Parc de 249
la Mola com lavinguda de les Escoles en direcci cap a lavinguda Josep Viladomat. En el conjunt daquest espai quadrat, hi resideixen 70 persones de nacionalitat francesa. Altres zones destacables sn la zona 3, a lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, i sobretot la carretera dels Vilars, on viuen 75 persones daquesta nacionalitat. Finalment, es pot remarcar la zona de la carretera dEngolasters i la urbanitzaci de Can Noguer, on hi consten ms de 50 francesos.
Els portuguesos
El creixement de la poblaci portuguesa a Escaldes-Engordany en poc ms de vint anys ha estat espectacular: ha passat de 413 persones el 1984 a les ms de 2.700 del 2006. Aquest increment ha fet baixar la participaci dels altres collectius estrangers. A banda dels percentatges de participaci, cal analitzar el nombre absolut defectius per veure si es formen guetos. A primer cop dull sembla que la poblaci portuguesa es concentra ms en unes zones determinades, especialment en les que tradicionalment tenien presncia destrangers, com les avingudes Fiter i Rossell, del Pessebre, Miquel Mateu o Carlemany. A la zona 3, a lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, els portuguesos representen el 43% de la poblaci estrangera, xifra prou significativa, i arriben al final de lavinguda del Pessebre, al voltant del pont dels Escalls, i tamb al principi de la carretera dels Vilars. Els 900 portuguesos que habiten en aquesta rea representen la tercera part del total de la parrquia. Laltra zona de concentraci s la zona 2, a lentorn de lavinguda del Pessebre, lavinguda de les Escoles i lavinguda Coprncep de Gaulle, que concentra uns 800 portuguesos, la quarta part del total parroquial. A lavinguda del Pessebre, els portuguesos representen ms del 40% de poblaci estrangera. s interessant destacar el sector constitut pel nucli antic, les zones ms velles com el carrer dEngordany, el carrer Santa Anna, el carrer de lObac, Mossn Guillem Adellach, el Cam del Barri al voltant del pont de la Tosca, el cam dEnsucaranes i lavinguda Miquel Mateu. En aquesta rea hi habiten 350 portuguesos, amb percentatges prou significatius, que arriben al 54% de la poblaci estrangera a la zona del pont de la Tosca, i al voltant del 40% en carrers com el dEngordany o el de Santa Anna. Aquesta zona ja va ser el primer indret de concentraci significativa de portuguesos, tot i que llavors era en nombre molt menys important. Al voltant del principi de la carretera dEngolasters, coincidint amb la carretera de lObac, sha format un nucli de poblaci amb edificis que ja tenen ms de vint anys. s una nova zona de concentraci de poblaci estrangera i de nouvinguts on es concentren uns 200 portuguesos, que ja suposen un 30% de la poblaci estrangera, quan fa vint anys no representaven ni el 10%.
250
DISTRIBUCI
Mapa 25. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 2006. Portuguesos
Finalment, hi ha la zona 1, a lentorn de lavinguda Carlemany, lavinguda del Fener i els carrers perpendiculars, on hi ha 450 portuguesos. A lavinguda Carlemany, amb una concentraci superior a la del Fener, hi habiten 275 portuguesos, gaireb el 35% de la poblaci estrangera.

El creixement del collectiu daltres nacionalitats a Escaldes-Engordany en vint anys ha estat, tamb, espectacular: ha passat de les poc ms de 200 persones el 1984 a les 1.000 del 2006. El tret ms significatiu s lexpansi daquest grup arreu del territori parroquial, ja que el 1984 hi havia molts carrers en qu no hi eren presents. Laltra caracterstica s laugment del percentatge de poblaci que representa en algunes zones fora poblades, on passa de menys del 10% fa vint anys al 25% el 2006. Com a exemple despais fora poblats i on representa ms del 10% de la poblaci estrangera, es poden citar lavinguda del Fener i lavinguda de les Escoles, aix com el primer tram de la carretera dEngolasters. Altres casos excepcionals sn els de les urbanitzacions, com Guem (on supera el 35% de la poblaci estrangera), Sa Calma o Ermengol Serra, la zona de Can Diumenge o Sant Miquel dEngolasters. 251
Mapa 26. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEscaldes-Engordany, 2006. Altres nacionalitats
La zona amb ms representants daltres nacionalitats s la zona 3, de lentorn de lavinguda Fiter i Rossell, amb 170 persones. El grup majoritari s lameric, 60 en total; daquests hi ha uns 20 argentins o xilens i la resta sn sud-americans o centreamericans. Desprs hi ha els asitics (50), de la resta de la UE (30), els africans (15) i noms 5 persones de lEuropa de lEst. Laltra zona important s la zona 1, a lentorn entre lavinguda del Fener i lavinguda Carlemany, amb 160 persones. En aquest sector el grup majoritari tamb sn els americans (50, dels quals 30 sn argentins o xilens), seguit per igual per africans (40) i asitics (40), curiosament molt concentrats a lavinguda Carlemany. Finalment, hi ha un grup de 25 persones de la resta de la UE. A la zona 2, a lentorn de les avingudes Coprncep de Gaulle, del Pessebre i de les Escoles, hi ha un grup important, que suma 150 persones, entre les quals una cinquantena sn sud-americans (20 argentins o xilens), 40 sn asitics, 30 sn de la resta de la UE, i 25 sn de lfrica o el Magrib. Per finalitzar, hi ha lentorn de lavinguda Miquel Mateu i la carretera dEngolasters, on resideixen menys dun centenar de persones daquest collectiu, entre les quals el grup majoritari s el de la resta de la UE (unes 30), seguit dels sud-americans (25), els africans (20), de lEuropa de lEst (10), i finalment els asitics amb tan sols 2 persones. 252
DISTRIBUCI
3.4 Encamp
Seguint la metodologia utilitzada per a les parrquies dAndorra la Vella i dEscaldesEngordany, sha establert una zonificaci de la parrquia dEncamp que ha de servir de guia al llarg de les explicacions i senumera a continuaci. Malgrat aquesta zonificaci, hi ha altres petites zones que tamb mereixen ser comentades. Zona 1: Entorn de lavinguda Coprncep Episcopal. Zona 2: Entorn dels carrers del Balc del Sol, del carrer del Pedral, Ren Baulard, Prncep Benlloch, i carrers Valireta i el Pas de la Casa. Zona 3: Entorn del Tremat i la Mosquera. Zona 4: Entorn de lavinguda Coprncep Francs, Mirador dEncamp i carretera dels Cortals dEncamp. Zona 5: Entorn de les Bons i lavinguda de Rouillac. Zona 6: Entorn de Vila. Zona 7: El Pas de la Casa.
Mapa 27. Zones dincidncia de la poblaci estrangera a la parrquia dEncamp.
253

El 1984 a la parrquia dEncamp hi ha 5.131 habitants segons el Cens comunal, dels quals 790 sn andorrans, 406 nats a Andorra, 2.618 espanyols, 788 francesos, 219 portuguesos i 310 daltres nacionalitats. El Registre del Servei dImmigraci t censats 1.721 espanyols, 663 francesos, 313 portuguesos i 211 daltres nacionalitats, que fan un total de 2.908 estrangers. Aix significa que hi ha 1.027 persones estrangeres sense identificar. Malgrat aix, la mostra del Servei dImmigraci serveix per representar la distribuci dels estrangers per carrers.
Mapa 28. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dEncamp. 1984
Al mapa de localitzaci de la poblaci estrangera (mapa 28) es representa la densitat de la localitzaci de la poblaci estrangera dEncamp el 1984. En aquesta data la parrquia encara diferencia clarament les zones tradicionalment andorranes de les noves rees dexpansi urbanstica. Els nuclis ms antics i tradicionals com Vila, Encamp vell o les Bons sn andorrans, mentre que la poblaci estrangera es concentra als nous vials com Coprncep Episcopal, Coprncep Francs, o el carrer Sant Jordi al Pas de la Casa. Mentre 254
DISTRIBUCI
que a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany els eixos viaris principals rebien ms estrangers, a Encamp hi ha altres zones amb presncia destrangers, com el barri del Tremat, la zona del Mirador dEncamp o lavinguda de Rouillac a les Bons. Tamb s important la zona 2, a lentorn del carrer Ren Baulard o el del Pedral, el Balc del Sol o lavinguda Prncep Benlloch.
Els espanyols
Lany 1984 la poblaci estrangera a Andorra i tamb a Encamp s bsicament i majoritriament espanyola. A la vall central dEncamp, la poblaci espanyola supera el 50% de la poblaci estrangera a totes les zones dexpansi urbanstica. Sens dubte al llarg dels vials principals, com a la zona 1, a lentorn de lavinguda Coprncep Episcopal (uns 200), o a la zona 4, entre lavinguda Coprncep Francs (uns 150) i el Mirador dEncamp (uns 70). A la zona 3, al barri del Tremat (uns 50) i la Mosquera (uns 100) tamb hi habiten 150 espanyols. A la zona 2 es poden trobar uns 130 espanyols repartits entre la zona del Balc del Sol (25), lavinguda Ren Baulard (30), o els carrers del Pas de la Casa i Valireta (75). A les Bons, per molt concentrat a lavinguda de Rouillac, hi viuen 75 espanyols.
Mapa 29. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 1984. Espanyols
255
Malgrat aquesta gran concentraci de poblaci espanyola, a Encamp, a diferncia daltres parrquies, hi ha molt poca concentraci als nuclis antics dels pobles de Vila (amb tan sols 2 espanyols) o al poble de les Bons (amb tan sols 4 espanyols) o a Encamp vell (amb tan sols 3 espanyols). Al Pas de la Casa, tot i que els espanyols constitueixen el collectiu de poblaci estrangera majoritari, es distribueixen quasi equitativament entre espanyols (uns 200) i francesos (uns 150). Els espanyols es concentren a la part nord, de fet part baixa del nucli de poblaci, sobretot al carrer Sant Jordi (85 persones), per tamb als carrers Catalunya (50), la plaa Coprnceps (11), lavinguda Consell General (14), i a la zona dels carrers Major (41) i Comte de Foix (14).
Els francesos
Lany 1984, i segurament encara avui en dia, parlar dEncamp i dels francesos comporta parlar per fora separadament del Pas de la Casa i de la resta de la parrquia. Efectivament, el Pas de la Casa constitueix un mn a part, ja que enlloc ms dAndorra saglutinen tantes persones de nacionalitat francesa, les quals superen a totes les zones el 25% del cmput de poblaci estrangera, i fins i tot arriben a superar el 50% en algunes rees, com el carrer de la Solana o lavinguda dEncamp. La percepci duna poblaci afrancesada dedicada al turisme francs es constata clarament el 1984, poca en qu no tan sols els turistes eren majoritriament francesos, sin tamb molts dels mateixos residents, unes 150 persones, un nombre tan sols superat pels espanyols. A la localitat del Pas de la Casa saprecia una clara separaci entre la part nord i sud de la poblaci: la part nord, ms espanyola, comprn els carrers Sant Jordi, Catalunya, Major, Comte de Foix i la plaa Coprnceps; la part sud, majoritriament francesa, comprn el carrer de la Solana i lavinguda dEncamp i el carrer de Bearn. A la vall central dEncamp, en canvi, els francesos hi sn molt menys presents i es concentren en zones molt concretes, com lentorn de lavinguda Coprncep Francs, lavinguda de Rouillac (sense superar el 10% de poblaci estrangera), el carrer Ciutat Pubilla (60% per amb tan sols 4 persones) i el Mirador dEncamp (15% amb unes 20 persones). En tot el conjunt daquest sector hi viuen unes 50 persones de nacionalitat francesa. Laltre espai on es registra fora concentraci de persones de nacionalitat francesa s lentorn dEncamp vell, el carrer Prncep Benlloch (35% i unes 20 persones), i la zona del Balc del Sol (20% i unes 10 persones) i de lavinguda Ren Baluard (25% i unes 15 persones).
256
DISTRIBUCI
Mapa 30. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 1984. Francesos
Els portuguesos
Lany 1984 els portuguesos ja comencen a ser presents a la parrquia dEncamp. Contrriament al que es pugui pensar, no formen cap mena de gueto, sin que es distribueixen uniformement per tots els carrers, aix s, sempre en les noves zones de desenvolupament urbanstic. Lnica concentraci destacable, que supera el 25% de la poblaci estrangera, es dna al barri de la Mosquera, tot i que noms es tracta dunes 20 persones. En menor mesura, entre el 10% i el 25%, hi ha la zona de lavinguda de Rouillac, amb tan sols una dotzena de persones, i lentorn del Balc del Sol, del Pedral, lavinguda Ren Baluard o el carrer Valireta, amb unes 25 persones de nacionalitat portuguesa. A la urbanitzaci Mirador dEncamp nhi ha una dotzena ms. A la resta, no supera el 10%. Com es veu, el 1984 la presncia de portuguesos s ms aviat escassa, amb certes famlies distribudes per les diferents zones de poblaci estrangera. Pel que fa al Pas de la Casa, es distribueixen uniformement per tota la localitat sense distinci de zones concretes, i mai superen el 10% de concentraci de poblaci estrangera. Es tracta dunes xifres realment baixes, ja que en cap cas superen les 10 persones per carrer, excepte al carrer Sant Jordi. 257
Mapa 31. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 1984. Portuguesos

Lany 1984 les altres nacionalitats ja comencen a destacar a Andorra. Tamb Encamp comena a percebre larribada daquesta diversitat destrangers. Al mapa 32 es poden veure concentracions elevades de les altres nacionalitats, i aquest fet podria fer pensar en la possible creaci de guetos. No obstant aix, cal tenir present que es refereix a quantitats molt petites de persones, com a molt 30 persones en un mateix carrer. Els percentatges de les altres nacionalitats shan de relativitzar, doncs, tenint en compte el nombre real de persones, i sense perdre de vista, a ms, que com a mnim es tracta de tres o quatre nacionalitats diferents. Com ja sha dit, en el moment dexpressar els percentatges respecte a la poblaci estrangera, pot passar que una sola famlia dhinds, per exemple, installada en una zona molt concreta on no hi ha altres immigrants, constitueixi el 100% de la poblaci estrangera, quan en realitat noms s una sola famlia. Aquest exemple extrem passa en tres casos o en tres carrers: al carrer Bellavista, on tan sols dos persones de la resta de la UE representen el 100% de la poblaci estrangera; al carrer Canadilla, on tamb dos persones representen el 100% de la poblaci estrangera, i a la carretera de Vila a Beixals, a la zona que sha anomenat Vila 258
DISTRIBUCI
nou, on igualment hi ha tres persones del grup daltres nacionalitats, tot i que en aquest indret no representa el 100% de la poblaci estrangera per la presncia de francesos i espanyols per s el 30%. Si aquestes nacionalitats es concentren en zones on ja hi ha altres categories de nacionalitats, la seva representaci queda diluda en el cmput general de percentatges de poblaci estrangera. Lnica rea on concorda el percentatge de poblaci estrangera daltres nacionalitats amb un nombre considerable daquests residents, que representa ms del 50% de poblaci estrangera, s la zona de la carretera dels Cortals, on viuen unes 25 persones, procedents de la resta de la UE. En intentar esbrinar aquesta darrera concentraci, sha consultat les zones prximes, i es constata que precisament a lavinguda Coprncep Francs es concentra un grup dunes 30 persones, la majoria tamb de la resta de la UE. Una mica ms lluny, al Mirador dEncamp, curiosament shi troba un grup dunes 15 persones que sn, igualment, nacionals de la resta de la UE.
Mapa 32. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 1984. Altres nacionalitats
259
Al voltant de la carretera dels Cortals i tot el sector que va des del Mirador dEncamp fins al carrer Bellavista i lavinguda Coprncep de Gaulle, hi ha unes 70 persones daquest collectiu, de les quals el 90% sn de la resta de la UE. Fent una consulta amb ms profunditat a la base de dades, per intentar veure les nacionalitats principals daquesta agrupaci de residents daltres nacionalitats, sha vist que la majoria daquestes persones sn alemanyes, seguides dels britnics i daltres en quantitats molt testimonials de diversos orgens, com sussos o holandesos. Efectivament, sobserva que a Encamp, el 1984 la majoria daltres nacionalitats sn de la categoria de la resta de la UE i que es concentren sobretot en aquesta zona. Les persones daltres nacionalitats sn minoritries a la resta de carrers i provenen majoritriament de la resta de la UE: tan sols nhi ha 11 a lavinguda Coprncep Episcopal, 10 a lavinguda de Rouillac i 6 a la zona del carrer del Pedral. Al Pas de la Casa hi ha un grup encara ms redut daltres nacionalitats (unes 25 persones), amb un mxim duna desena de persones a lavinguda dEncamp i les mateixes a lavinguda de Sant Jordi. Curiosament, per, el grup majoritari s el dels asitics (uns 15), seguit dels de la resta de la UE. De fet, una recerca ms detallada a la base de dades revela que tots els asitics del Pas de la Casa sn hinds.

El 2006 a la parrquia dEncamp hi ha oficialment, segons el Cens comunal, 3.843 espanyols, 1.636 francesos, 2.891 portuguesos, i 802 daltres nacionalitats. Hi ha 4.513 andorrans i 9.172 estrangers, que fan un total de 13.685 habitants a la parrquia dEncamp. Segons el Registre del Servei dImmigraci, hi ha enregistrats 3.107 espanyols, 1.535 francesos, 3.161 portuguesos i 614 daltres nacionalitats, que fan un total de 8.417 estrangers, per la qual cosa queden 755 persones sense definir. Malgrat un altre cop el desajustament de les dades, es considera igualment que la mostra del Servei dImmigraci s suficient per representar la distribuci de la poblaci estrangera per carrers. Al mapa de localitzaci de la poblaci estrangera del 2006 (mapa 33) es pot veure com, per comparaci amb el 1984, lexpansi de la poblaci estrangera sha donat arreu del territori parroquial, i ha arribat a estendres fins i tot a zones on abans no hi havia poblaci estrangera, com Vila o el nucli antic de les Bons.
260
DISTRIBUCI
Mapa 33. Nombre destrangers per carrers a la parrquia dEncamp. 2006
Els espanyols
Cal destacar els canvis experimentats en la distribuci de la poblaci espanyola. En zones on el 1984 prcticament no hi residien, avui en dia representen el collectiu estranger ms important, com a Vila, a les urbanitzacions Hort de Godi i a Vila del Sol. Tamb a les Bons dominen aclaparadorament. A la resta de zones sobserva una reducci del percentatge per tres motius: la reubicaci en les noves zones esmentades, la naturalitzaci duna part dels espanyols i laugment daltres collectius destrangers, com els portuguesos, que ha fet reduir el percentatge total de poblaci espanyola respecte al total de poblaci estrangera. Malgrat la reducci percentual, a Encamp els espanyols han crescut de les 2.618 persones de 1984, a les 3.843 de 2006, segons el Cens comunal. La concentraci ms important es dna al llarg de lavinguda Coprncep Episcopal, on habiten poc ms de 400 espanyols. A la continuaci del carrer en lavinguda Coprncep Francs tamb hi resideixen uns 250 espanyols ms, cosa que significa que al llarg de tota lavinguda principal dEncamp hi ha ms de 650 espanyols. Daltra banda, al principi de la carretera dels Cortals, molt a prop de lavinguda Coprncep Francs, hi ha un important grup de ms de 180 espanyols. 261
Mapa 34. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 2006. Espanyols
Al Mirador dEncamp saglutinen uns 325 espanyols, mentre que a la zona prxima a Encamp vell, cap a les Bons, hi ha el Balc del Sol, el carrer del Pedral i el carrer Ren Baluard, una zona en qu els espanyols sn ms de 350. A les Bons, la poblaci espanyola ha redut el percentatge a lavinguda de Rouillac, per ha augmentat considerablement en els carres adjacents, sobretot al carrer Ciutat Pubilla i al carrer 14 de mar, on superen, en tots dos casos, el 50% del total de poblaci estrangera. En total, en aquest espai de les Bons, hi viuen unes 225 persones de nacionalitat espanyola. A la zona de la Bartra, els 200 espanyols que hi resideixen representen el 55% dels estrangers. A Vila, aix com el 1984 sorprenia la falta despanyols, el 2006 sorprn la seva presncia ms que destacable, tot i que molt concentrada en tres zones: sobretot a la urbanitzaci Hort de Godi, amb ms dun centenar; a la urbanitzaci Vila del Sol, amb 25, i al nou espai urb anomenat Vila nou, al costat de Vila vell, amb 30. Finalment, al Pas de la Casa sobta la reducci considerable dels percentatges de poblaci espanyola: shi comptabilitzen 325 espanyols dels 2.964 habitants que registra el Cens comunal lany 2006. Els espanyols es concentren al carrer Sant Jordi (115), al carrer Catalunya (uns 50) i a lavinguda dEncamp (uns altres 50). 262
DISTRIBUCI
Els francesos
Com sha dit, parlar de francesos i de la parrquia dEncamp significa parlar del Pas de la Casa, ja que, efectivament, s en aquesta poblaci on es troba la concentraci ms gran de francesos de tot el pas. Les 850 persones de nacionalitat francesa representen quasi el 30% de la poblaci. A ms, estan concentrades en dos carrers, on superen mpliament el 50% de la poblaci estrangera: el llarg carrer de la Solana (ms de 150) i lavinguda dEncamp (275). Tamb sn nombrosos al carrer Sant Jordi, encara que els 200 francesos que hi viuen representen un percentatge menor perqu aquesta rea s ms poblada.
Mapa 35. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 2006. Francesos
A la vall central dEncamp es veu com des del 1984 fins al 2006 els francesos shan ests per totes les zones urbanitzades del fons de vall, amb certs canvis en la seva concentraci. Per exemple, al carrer Ciutat Pubilla, predominantment francs, on representaven ms del 50% el 1984, han redut a menys del 35% la seva presncia. En canvi, en altres zones de la parrquia, on abans no hi havia francesos, avui han esdevingut majoritaris com si, dalguna forma, busquessin acomodar-se en un entorn ms o menys francs. Aix, a Vila, a lentorn del carrer Ventiga i la zona de Vila nou, prxima al Vila vell, hi viuen unes 263
12 persones. A la urbanitzaci Hort de Godi, tot i que amb un percentatge menor, hi resideixen 20 persones. Laltra zona amb presncia significativa s lentorn de la carretera dels Cortals dEncamp, que aglutina 50 francesos. Molt prxima a aquesta rea hi ha lavinguda Coprncep Francs, que conjuntament amb la zona del carrer Ciutat Pubilla sumen un centenar de francesos ms. Altres rees amb una presncia ms minoritria sn lentorn de lavinguda Coprncep Episcopal (50), la zona del Mirador dEncamp i el Tremat (50), i la zona del Balc del Sol, el carrer del Pedral i lavinguda Ren Baluard (amb unes 60 persones).
Els portuguesos
El collectiu portugus s sens dubte el que ha crescut ms des del 1984 fins al 2006, ja que han passat, a la parrquia dEncamp, dels escassos 219 als 2.891, segons el Cens comunal. Han passat de tenir una presncia minoritria a ser el grup estranger majoritari en molts carrers de la parrquia.
Mapa 36. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 2006. Portuguesos
264
DISTRIBUCI
La concentraci ms important de portuguesos es dna al llarg dels vials principals dEncamp, com ara al llarg de lavinguda Coprncep Episcopal, amb unes 600 persones daquesta nacionalitat, que representen ms del 50% dels estrangers, o lavinguda Coprncep Francs, amb unes 300 persones. La poblaci portuguesa supera el 60% de la poblaci estrangera a lentorn del carrer Tirader, el dels Pastoressos, i el dels Cortals, malgrat no superar les 70 persones. Laltre espai de concentraci, molt prxim, s lentorn del Tremat, amb 50 persones. Tocant al Tremat hi ha el carrer Mirador dEncamp, on sagrupen 150 portuguesos. A la zona del carrer del Pedral, el Balc del Sol, els carrers Valireta i del Pas de la Casa, es comptabilitzen 450 portuguesos, que constitueixen el 60% de la poblaci estrangera. A les Bons, a lavinguda de Rouillac, on abans hi havia majoria espanyola, ara hi ha un centenar de portuguesos que representen quasi el 40% dels estrangers del sector. A la zona de la Bartra, la poblaci portuguesa, unes 120 persones de les ms o menys 375 que hi viuen, representa el 31% de la poblaci estrangera. Al Pas de la Casa, la poblaci portuguesa ha crescut espectacularment: actualment hi viuen uns 550 portuguesos. La concentraci principal es dna al carrer Sant Jordi i a la plaa Coprnceps, i els carrers de les Abelletes i Comte de Foix.

Les altres nacionalitats tamb han crescut duna forma significativa des del 1984 fins al 2006, ja que han passat de 200 a 800 persones aproximadament a la parrquia. A lavinguda Coprncep Episcopal hi ha 70 individus daltres nacionalitats, on el grup ms nombrs s el dargentins, amb uns 25 individus, seguit dels africans amb una vintena, igual que de la resta de la UE. En canvi, prcticament no hi ha ni asitics ni de la resta dAmrica. A la zona de lavinguda Coprncep Francs, el grup principal s el de la resta de la UE, amb uns 20 residents, seguit dels argentins, amb una dotzena, i dels africans o del Magrib, amb 10. A la zona del Mirador dEncamp hi ha un grup similar de persones daltres nacionalitats, en qu destaquen en primer lloc amb un nombre semblant els argentins i les persones de la resta de la UE, seguits dels africans, que estan representats per una desena dindividus. A la zona del Pedral i el Balc del Sol hi ha 40 persones daltres nacionalitats. El grup ms nombrs el constitueixen els africans, que sn una vintena, concentrats sobretot al carrer Ren Baluard. Desprs hi ha unes 10 persones de la resta de la UE, uns 10 argentins i uns 10 ms de lEuropa de lEst, concentrats sobretot al carrer de les Arribes. A la Bartra hi ha una trentena dindividus daltres nacionalitats, que es reparteixen quasi per igual entre africans o del Magrib, argentins i de la resta de la UE.
265
Mapa 37. Distribuci dels estrangers a la parrquia dEncamp, 2006. Altres nacionalitats
A les Bons noms hi viuen una vintena de persones daltres nacionalitats, que principalment sn dfrica o el Magrib, concentrats tots a lavinguda de Rouillac, i de la resta de la UE, repartits pels diferents carrers. A Vila hi ha una vintena ms de persones daltres nacionalitats, repartits per igual entre argentins i de la resta de la UE, i en menys mesura de lEuropa de lEst. Al Pas de la Casa, les altres nacionalitats estan constitudes com a grup majoritari pels nacionals de la resta de la UE, amb uns 35, seguits dels asitics i els africans, amb una vintena cadascun. Tamb hi ha vint americans i 10 persones de lEuropa de lEst.
266
DISTRIBUCI
4. Conclusions
El 1984 la poblaci estrangera de les parrquies dAndorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp era majoritriament espanyola. Era, a ms, molt homognia, composta bsicament per espanyols, seguits ja de lluny per francesos, portuguesos i persones daltres nacionalitats, bsicament de la resta de la UE, britnics o alemanys, amb una presncia minoritria dalguns argentins, hinds o magribins. Els estrangers es concentraven sobretot en els grans eixos viaris de primer ordre que travessaven el fons de vall, aix com en les zones ms degradades i en tot cas molt concretes dels nuclis antics, com el cas de lentorn del pont dEngordany a Escaldes-Engordany, lentorn del barri del Puial a Andorra la Vella, o lentorn del Tremat i la Mosquera, a Encamp. En canvi, a la resta del territori, sobretot a Encamp, encara hi havia una separaci bastant clara entre els nuclis tradicionals bsicament andorrans molt caracteritzats pels pobles, com Santa Coloma a Andorra la Vella o Encamp vell, Vila o el poble de les Bons a Encamp. El 2006 la poblaci estrangera, a part de ser molt ms important que el 1984, t la caracterstica que sha diversificat notablement i, daltra banda, sha expandit arreu del territori. Pel que fa a la diversificaci, cal remarcar el fort creixement dels portuguesos, que sn ja el tercer grup nacional en importncia, desprs dels mateixos andorrans i dels espanyols, i que han adquirit recentment el mateix estatus que els espanyols i els francesos. Laltre fet important s la diversificaci i laugment significatiu del grup daltres nacionalitats, en el qual destaca sobretot la incorporaci de persones dAmrica del Sud, i tamb de lfrica o el Magrib, els asitics (a part dels hinds, filipins i xinesos), i un nou grup incipient, que s el de lEuropa de lEst. Pel que fa a lexpansi, cal posar en relleu locupaci per part de qualsevol nacionalitat de qualsevol part del territori andorr, amb una intensitat especial de tot el fons de vall, per tamb de les parts altes, en forma durbanitzacions, a les quals tamb ha accedit la poblaci estrangera amb ms poder adquisitiu. A part daquesta diversificaci i expansi, tamb s interessant destacar certs fenmens tant de concentraci en llocs determinats de poblaci estrangera duna mateixa nacionalitat, com de substituci, en altres llocs, de la poblaci estrangera duna nacionalitat per la duna altra. Aquests fenmens sn visibles sobretot en el cas despanyols i portuguesos, s a dir, en algunes zones on abans hi havia predominantment espanyols, avui en dia hi ha portuguesos. s lgic pensar que aquest fenomen segurament sha donat tamb entre andorrans i espanyols; els andorrans ocupen les noves zones urbanitzades, com ara lentorn de la urbanitzaci de Can Diumenge, Sa Calma, els Vilars o Sant Jaume dEngordany, i per part seva, els espanyols ocupen urbanitzacions ms antigues, com la part baixa de la carretera dels Vilars o la carretera dEngolasters, al voltant de la urbanitzaci Can Noguer. Seria interessant analitzar la migraci interna per observar tots aquests fenmens de desplaament i confirmar, per exemple, la idea que els andorrans han deixat les parrquies 267
centrals per anar-sen a viure a les parrquies altes o zones ms allades, com ara els nuclis de poblaci sobretot de la parrquia dOrdino, com la Cortinada o Sorns; Meritxell o Prats a Canillo; Vila a Encamp; Aixirivall, Nagol o Certs a Sant Juli; Erts, Sispony, Anys o lAldosa a la Massana, o lentorn del carrer les Canals a Andorra la Vella. Per acabar amb tot un atreviment teric, es podria dir que els canvis en les caracterstiques i lestructura de la poblaci estrangera a Andorra i els canvis en la seva distribuci arreu del territori representen dalguna forma els canvis socioeconmics que hi ha hagut al mn en aquests poc ms de vint anys de diferncia. En aquest perode sha passat de ser una mena de ciutat rural tradicional (sinnim del fenomen anomenat com a rururbanitzaci) per alhora adaptada a leconomia capitalista de masses, amb una poblaci estrangera fora homognia que prov de lentorn ms immediat, a ser una mena de ciutat mn cosmopolita (fenomen de la globalitzaci), amb una poblaci estrangera globalitzada en una societat andorrana cada cop ms complexa i que forosament es va adaptant a les necessitats duna economia global.
268
VII
Impacte econmic dels estrangers des del 1960 fins al 2006
Mireia Maestre Cortadella i Joan Soler Dria
IMPACTE
ECONMIC DELS ESTRANGERS DES DEL
1960
FINS AL
2006
1. Introducci
Aquest captol relatiu a limpacte econmic de la poblaci estrangera a Andorra sha plantejat duna forma molt analtica recollint totes les dades disponibles, per posar-les en parallel i ordenar-les amb vista a seguir un fil conductor lgic. La premissa de sortida s que la poblaci estrangera s aportadora neta en el sistema econmic andorr. No obstant aix, mitjanant lanlisi dels ingressos i les despeses del Govern, lanlisi de limpacte dels estrangers en la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la contribuci dels estrangers en el mercat laboral, i finalment el consum dels estrangers, es podran extreure les conclusions oportunes i quantificar-ne en certa mesura limpacte global. Lobtenci de dades ha estat el criteri de definici dels perodes.1 Per als pressupostos i les dades sobre poblaci sha pogut anar fins a lany 1960. Les dades disponibles han estat els pressupostos i les liquidacions del Govern. Fins al 1995 sha treballat amb les dades dels pressupostos i a partir del 1996 amb dades de liquidacions. Aquesta diferncia de dades no suposa una dificultat en lanlisi de les dades, atesa la progressi important del pressupost i ladequaci del pressupost amb les liquidacions per als conceptes tractats. Totes les dades de pressupostos i liquidacions shan deflactat en euros de lany 2007 per fer comparables les dades entre els diferents anys. Per deflactar les sries, sha disposat de lndex de preus de consum dAndorra i quan aquest no ha estat disponible, sha extret la inflaci a Andorra com una relaci entre la inflaci a Frana i a Espanya, amb un pes del 60% per a Espanya i del 40% per a Frana. Les dades de la CASS sn disponibles a partir de lany 1968, la seva data de creaci. Les dades sobre despeses, ingressos i salaris shan deflactat seguint el mateix criteri, per en euros de lany 2006. Les dades de la CASS relatives als assalariats conserven la nacionalitat dorigen del treballador, amb la precisi que, encara que la persona hagi canviat de nacionalitat, cap a landorrana o cap a una altra, mant la nacionalitat dorigen a la CASS. Aquesta dada permet, doncs, de fer un seguiment dels estrangers durant la seva vida
Els autors daquest apartat agram a lOlga Ingls la seva collaboraci en el recull i tractament de les dades.
271
laboral, i donar una imatge ms realista del mercat andorr sobre la contribuci dels estrangers. Les dades docupaci es refereixen a la poblaci ocupada assalariada, ja que no s possible fer lanlisi en relaci amb les persones que sn responsables de negoci no assalariades, perqu noms hi ha informaci disponible de les persones que shan donat dalta a la CASS voluntriament, i no es disposa tampoc de la seva retribuci perqu la seva cotitzaci s un preu fet. A ms, atesa la legislaci restrictiva en matria dinversi estrangera, molts estrangers poden ser titulars dun negoci per poden no ser-ho davant de les administracions. En aquest estudi no es pot avaluar, doncs, la part emprenedora dels estrangers en leconomia andorrana. Un estudi realitzat per lAmbaixada de Portugal apuntava que el 2008 uns 350 comeros es trobaven gestionats per persones portugueses, per noms un 20% el tenien a nom seu ja que tenien acreditats ms de vint anys de residncia.2 Aquesta situaci queda regularitzada a finals del 2008 amb lentrada en vigor del tractat bilateral entre Andorra i Portugal, que redueix els anys de residncia a deu des de l1 de setembre. Per als nacionals espanyols i francesos, la reducci dels anys de residncia a deu per obtenir els drets econmics s un fet des del1 de juliol del 2003, amb lentrada en vigor dels acords trilaterals. Prenent com a base, doncs, la informaci disponible sexplica al llarg daquest apartat quin s limpacte dels estrangers en el sistema econmic: com a beneficiaris dun sistema de prestacions, com a generadors de riquesa amb el seu treball, com a consumidors dins del pas, i com a finanadors del sistema pblic.
2. Evoluci del pressupost de lEstat per fer front a la immigraci

Limpacte de la immigraci en leconomia andorrana sha plantejat en diferents vessants, i el primer ha estat lavaluaci de lefecte de la immigraci sobre el pressupost de lEstat. El creixement de la poblaci dAndorra durant el perode analitzat (1960 a 2007) ha deps de forma molt majoritria de la immigraci. La distinci en el pressupost entre andorrans i estrangers no dna ms detall ni informaci que la comparaci de levoluci amb el total de la poblaci. Per aquest motiu, en aquesta secci sha comparat levoluci del pressupost amb el total de la poblaci, tenint en compte que, en una part molt considerable, lincrement ve donat per la immigraci i els fills daquesta immigraci. El perode danlisi, que sinicia el 1960 i va fins al 2007, ha estat dividit en tres fases que es poden observar en el grfic 1 i que sn: La dcada dels anys 1960, que es podria allargar fins al 1975, moment de les crisis petroleres. Aquest perode est marcat per una forta entrada destrangers al pas, que
2
Diari dAndorra, 16 de desembre del 2008.
272
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
est vivint la fase econmica ms expansiva del segle xx. Andorra viu uns creixements anualitzats de dos dgits, de la poblaci estrangera, del pressupost i de les importacions.3 La fase comprn un cicle dexpansi complet, sense a penes alentiments, grcies al desenvolupament de les economies venes i a ladaptaci del pas al nou turisme de masses. Aquesta nova modalitat turstica sorgeix arran de les primeres vacances pagades a Frana lestiu 1936 i del final de lautarquia a Espanya, que havia durat des del final de la Guerra Civil i fins a finals dels anys 50. Les dcades dels anys 1970 i 1980 es poden definir com letapa de consolidaci4 del model basat en el turisme i en els serveis. Els increments anualitzats de les diferents variables continuen tenint unes xifres molt notables, amb un creixement de les importacions del 9%, i de la poblaci immigrada del 6,2%. Tot i aix, el pressupost segueix un creixement de dos dgits amb un 13,1%, per adequar-se a les necessitats de serveis i dinfraestructures de la poblaci creixent del pas. Durant aquest perode les crisis mundials del petroli i la crisi de principis dels anys 80 tamb afecten Andorra. Tanmateix, malgrat aquestes recessions, les importacions es multipliquen per gaireb 6 vegades durant el perode comprs entre 1983 i el 1990. Les dcades dels anys 90 i 2000 han estat qualificades com a perode destabilitzaci del model i de maduresa. Els creixements anualitzats, tot i que sn importants, mostren els signes de la maduresa i la consolidaci. El perode comena amb una recessi, per es recupera a partir de lany 1994, i fins a lany 2005 permet a Andorra de viure una nova fase dexpansi encara basada en el turisme i la construcci. Durant aquest perode sautoritzen ms de 247 mil metres quadrats de mitjana cada any, un 30% ms que en el perode anterior.
Taula 1. Creixements anualitzats. 1960-2007

1960-1969 Importacions (constants) en % Superfcie autoritzada mitjana anyal Poblaci total en % Poblaci estrangera en % Pressupost de despeses en % 14,9 9,0 17,5 16,4 1970-1989 9,0 190.750 m2 (1) 5,2 6,2 13,1 1990-2007 0,7 247.024 m2 2,5 1,8 6,0
Font: Dades diverses procedents dels organismes segents: Duana Andorrana, Departament d'Ordenament Territorial, Departament d'Immigraci i Ministeri de Finances. (1): dades disponibles per al perode 1981 a 1990.
3 4
Vegeu la taula 1. LLUELLES, M. J.; COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J.; SEZ, X. El Segle xx, La modernitzaci dAndorra. Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra i Pags Editors, Andorra 2004, pg. 239 i segents.
273
El grfic 1 posa en parallel les dades de les importacions, que sn el reflex dun dels principals motors econmics dAndorra, el comer, i daltra banda la superfcie autoritzada.5 El sector de la construcci es troba al servei de la modernitzaci del pas, que necessita millores de carreteres, construcci dhabitatges i infraestructures per acollir els turistes, entre altres. s per aquest motiu que sobserven els mateixos cicles entre les importacions i la construcci, si b aquesta darrera porta en general un parell danys de retard, ja que la variable dimportacions s ms reactiva per la seva quasi immediatesa.
Grfic 1. Importacions i superfcie autoritzada de construcci (1960-2007)
Font: Estadstiques de les Valls dAndorra (1976); Departament dEstudis i Estadstica. Nota: Dades no disponibles de la superfcie autoritzada dels anys 1960 a 1968; 1975 i 1977 a 1980.
Fins als anys 70, el creixement de la poblaci prov majoritriament de larribada destrangers. Aquest fenomen es redueix durant el perode segent, durant les dcades dels anys 70 i 80, en qu els creixements de la poblaci total i estrangera sn ms similars tot i que la taxa de la poblaci estrangera s un punt superior. En el darrer perode estudiat lincrement de la poblaci ja no sexplica majoritriament per larribada destrangers. Aquesta primera introducci sobre el moment econmic que es viu en cadascun dels perodes aporta algunes referncies per comprendre els efectes de la immigraci en els comptes de lEstat, i sobretot en la configuraci dun estat del benestar, amb la creaci
5
Les dades no disponibles per a aquesta variable shan deixat en blanc.
274
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
de la CASS el 1968, la consolidaci de les escoles espanyola i francesa, lobertura del Collegi Sant Ermengol el 1966 i la creaci de lEscola Andorrana a principis dels anys 80, com a fites principals.
2.1 El pressupost del Govern, cap a un Estat providencial

Durant el perode analitzat, lEstat andorr passa de disposar dun pressupost gestionat pel Consell General i que es podria qualificar descs, a tenir un pressupost que denota un paper ms actiu de lEstat. En el passat, el pas havia contractat concessions per fer front als serveis bsics, atesa la manca de recursos interns, i els estats francs i espanyol assumien la despesa corresponent a leducaci. Els serveis cobrien les necessitats de la poblaci nacional, per el pas es va haver dadaptar a la demanda de serveis duna poblaci nacional i estrangera creixent. El grfic 2 mostra levoluci de les despeses, els ingressos i el dficit del pressupost del Govern. Tot al llarg del perode analitzat des de lany 1960 fins al 2006, com sobserva en el grfic 2, els ingressos del Govern sn insuficients en relaci amb la despesa i la inversi. Els ingressos i les despeses del Govern han tingut un creixement molt sostingut a partir de lany 1975. Els cicles esmentats en el grfic 1 no sembla que hagin afectat de forma directa el pressupost general.
Grfic 2. Ingressos i despeses del pressupost nacional (1960-2007)
Font: Ministeri de Finances. Nota: Dades no disponibles per als anys 1970, 1983 i 1984.
275
Les figures tributries vigents fins als anys 90 sn: Els impostos de consum sobre mercaderies i carburants. Els cnons dexplotaci de lenergia hidroelctrica (Forces Hidroelctriques dAndorra, SA, FHASA) i dexplotaci demissores relatius a les concessions. Taxes i preus pblics per la prestaci de serveis. Serveis telefnics. Els impostos de consum sobre mercaderies i carburants sn amb molta diferncia la figura tributria que ms aporta a les arques del Govern, amb un pes relatiu que oscilla entre el 65% i el 80% des de lany 1960 fins al 1975, i que passa al 90% des dels anys segents fins a principis dels anys 90. El cnon de FHASA es mant fins al rescat de la concessi el 1988 per part del Govern. El resultat daquesta operaci s la creaci de Forces Elctriques dAndorra (FEDA), una entitat parapblica. A partir de lany 1991 entra en funcionament limpost de mercaderies indirecte i la taxa sobre el consum, que reemplacen els impostos de consum vigents fins a la data, fruit de lAcord dUni Duanera signat el 1990. LAcord permet que Andorra es consideri en uni duanera per als productes industrials (captols 25 a 97 del Sistema Harmonitzat), pels quals Andorra no percep drets de duana quan simporten directament dun estat de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i aplica la tarifa exterior comuna (TEC) en cas dentrada de fora de la CEE, i en situaci de pas tercer per als productes agrcoles (captols 1 al 24 del Sistema Harmonitzat). Per a aquests productes, Andorra aplica els drets de duana, la taxa sobre el consum, i t dret a rebre els productes restituts dels excedents de la Poltica agrcola comuna. Per aquest motiu, els productes derivats de la llet i sucres, entre altres, es troben al pas a un preu ms baix, fet que suposa un reclam comercial molt important. Durant els anys 90 sinicia una diversificaci dels ingressos del Govern, mitjanant la contribuci de la banca a mitjan anys 90, les aportacions ordinries i extraordinries de FEDA i el Servei de Telecomunicacions dAndorra (STA), creat el 1975, i la generalitzaci progressiva de la imposici indirecta a principis dels anys 2000 amb limpost de transmissions patrimonials i els impostos indirectes sobre la producci interna, la prestaci de serveis i les activitats comercials. Totes les figures sn de carcter indirecte, excepte les plusvlues immobiliries, que entren en funcionament durant el 2007. Malgrat aquesta diversificaci, la major part dels ingressos provenen dels impostos indirectes sobre la importaci de mercaderies, cosa que permet afirmar que el finanament del Govern i dels comuns des dels anys 60 procedeix essencialment del turisme i del comer. Pel que fa al finanament dels comuns, el 1993 saproven les lleis qualificades de competncies dels comuns i de transferncies als comuns, que aporten claredat a lestructura de lEstat, i que estableixen que el Govern ha de transferir a les corporacions locals limport ms elevat entre el 30% dels ingressos que provenen de limpost de mercaderies indirecte (IMI), i el 18% de tots els ingressos del Govern. Lany 2007 aquestes transferncies passen a ser 276
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
del 18% dels ingressos totals. El pes relatiu de les transferncies del Govern sobre el total dels ingressos dels comuns s aproximadament del 30%. Per als comuns, lnica figura tributria que afecta tots els ciutadans s el foc i lloc, que grava el fet de residir en una parrquia. La Llei de les finances comunals, del 2003, estableix amb claredat les figures tributries dels comuns i fixa un lmit dendeutament. Durant tot el perode analitzat, els ingressos sn insuficients per assumir les despeses, i tot el perode coneix dficits excepte els anys 1998 i 1999, grcies a les fortes importacions de tabac, que van culminar amb lanomenada crisi del tabac, que va portar a la tipificaci del delicte de contraban a Andorra. Les despeses es van adaptant a les noves necessitats dinversi i serveis de la nova poblaci del pas. Durant aquests gaireb 50 anys es poden observar uns perodes que no coincideixen exactament amb els perodes del grfic 1, ja que la reacci a les necessitats de la poblaci no va ser immediata. Mentre que fins a lany 1977 el pressupost es troba en unes xifres inferiors als 28 milions deuros (en valors de lany 2007), en 17 anys, les despeses shan multiplicat per 9 vegades. Tanmateix, com sobserva en el grfic 3, aquest increment s ms lent que el creixement de la poblaci total. Durant la dcada dels anys 60, les inversions es concentren en infraestructures de transport, per sobretot en la nova clnica Verge de Meritxell, que sinaugurar el 1971, en sistemes de telecomunicacions per modernitzar el pas i en escoles. Durant els anys 70, la inversi segueix destinada a serveis de telecomunicacions, per sobretot a les escoles, i lEstat comena a invertir en la planificaci de les estacions dhivern. El perode que podria comenar lany 1978 i que arribaria fins a lany 1993 multiplica el pressupost per gaireb 5 vegades, per en tres anys, entre el 1985 i el 1988 el pressupost es multiplica per 2,3 vegades. Aquesta fase es podria considerar com letapa dadequaci dels serveis a la demanda. Linici de lEscola Andorrana el curs 1982-1983 confirma lesfor del Govern per proveir el pas dels serveis bsics, juntament amb el rescat de la concessi denergia hidroelctrica (FHASA) el 1988. El darrer perode, que comena el 1994 i va fins a lany 2007, s un moment de confirmaci del paper actiu de lEstat, amb uns pressupostos que es doblen. La manca dinfraestructures fa que lesfor inversor durant el perode sigui molt important. Es consoliden les inversions en medi ambient, es continuen construint escoles que any rere any necessiten ms places, sinverteix en la millora de carreteres i sobre el tnel dEnvalira, una connexi histrica. El pressupost durant tot el perode creix ms que la poblaci total per adequar-se a la demanda en serveis que necessita el pas, com es pot comprovar en el grfic 3. En aquestes anlisis sha optat per comparar el pressupost amb el total de la poblaci, ja que, tenint en compte que el creixement de la poblaci sexplica principalment fins a finals dels anys 80 per lentrada destrangers, la poblaci estrangera s la que ha creat les necessitats. 277
Grfic 3. Evoluci de la poblaci i del pressupost de despeses (1960-2007)
Font: Ministeri de Finances i Departament de Treball. Nota: Dades no disponibles per als anys 1970, 1983 i 1984.
Els dficits en els comptes es poden considerar estructurals durant tot el perode analitzat i es van incrementant perqu no sorgeixen noves fonts de finanament; per aix, el pes dels impostos a la importaci de mercaderies representa ms dun 90%. Noms els anys 1998 i 1999 es viu un supervit pressupostari, que s un efecte dels ingressos del tabac dels anys anteriors. La despesa per habitant pot passar de 347 euros lany 1960 (euros equivalents 2007) a 4.356 euros el 2007, de manera que es multipliquen per 12 vegades les dotacions, com mostra el grfic 4, grcies al creixement del pressupost per sobre de lincrement de la poblaci. Els ingressos per habitant es troben per sota de les despeses que fa lEstat per equipar i modernitzar el pas. Els ingressos de lEstat no sn aportacions directes dels ciutadans. Els ingressos estan, doncs, correlacionats amb les compres dels turistes, que representen el 2006 un 63% del total del consum a Andorra.6
Font: Departament dEstudis i dEstadstica, Govern dAndorra.
278
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Grfic 4. Evoluci de la despesa per habitant i dels ingressos (1960-2007)
Si b no es pot considerar que laportaci dels habitants del pas, nacionals i estrangers, sigui directa, s que es pot dir que els ingressos es correlacionen fortament amb el creixement de la poblaci, i consegentment dels estrangers, pel fet que s aquesta poblaci la que fa possible lexpansi econmica amb el seu treball en tots els sectors productius: comer, turisme, construcci i serveis; i tamb amb el seu consum, per en menor mesura. Per a aquesta anlisi, sha distingit dins del pressupost la part de despesa lligada a les qestions socials de la resta del pressupost. Les qestions socials en el pressupost i liquidacions sn les despeses en matria de sanitat, educaci, esports, joventut, benestar comunitari, cultura i promoci, i protecci social. Durant el perode estudiat, es poden considerar tres fases diferenciades pel que fa al pes de les despeses socials en el pressupost de lEstat, com sobserva en el grfic 5. Sha fixat com a primera fase la que va des de lany 1960 i fins a principis dels anys 80. En aquest perode, el pes de la despesa social no representa ms del 20% en el pressupost, excepte a finals dels anys 70, i el pressupost en general, tot i tenir increments notoris, encara es troba en nivells inferiors a les necessitats del pas. En aquesta primera etapa t lloc lacollida ms important destrangers al pas, sobretot durant la dcada dels 60. Davant del fenomen, el pressupost triga encara una dcada a fer front a les necessitats socials. 279
Lany 1968 es crea el sistema de seguretat social, el 1971 entra en funcionament la Clnica Verge de Meritxell i el 1977 la Clnica de Santa Coloma, per donar resposta a les necessitats sanitries creixents del pas per lincrement notori de la poblaci.
Grfic 5. Despesa social i despesa nacional total (1960-2007)
La segona fase va des de principis del 1980 fins a mitjan dcada dels 90. Linici de letapa est marcat per lentrada en funcionament de lEscola Andorrana. En aquest cas, s majoritriament el cost de leducaci nacional el que fa passar el percentatge de despesa social en el total del pressupost daquests anys del 20% al 50% aproximadament. La tercera fase sha fixat des de la meitat dels anys 90 fins al 2007, moment en qu la despesa social representa entre el 30 i el 40% de la despesa total. Conv destacar els anys 90 a 92, durant els quals la despesa social sobrepassa el 50%, encara que desprs sestabilitza al voltant del 35%. En aquest darrer perode, les despeses totals creixen de forma molt important, ja que passen de 219 milions deuros constants 2007 a 375 milions, diferncia que representa un 70% dincrement. La despesa social, per la seva banda, creix un 87% durant el mateix perode, ja que passa de 69 milions deuros (constants 2007) el 1997 a 129 milions el 2007. Lany 1998 les despeses socials inclouen el rescat de lHospital Nostra Senyora de Meritxell a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que havia finanat prviament aquesta inversi des de la branca de vellesa. Loperaci es 280
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
tanca per 4.000 milions de pessetes del 1997, s a dir, uns 32,7 milions deuros del 2007. En resum, la despesa social durant el perode sha incrementat el 16,4% anualitzat, mentre que la despesa total ho ha fet en menor mesura, amb un 10,9% anualitzat. Aquest augment es pot explicar perqu lEstat ha hagut de fer front a un cert retard en matria social, originat per les necessitats de serveis bsics socials que tenen els nous habitants estrangers, igual que la resta de la poblaci. Aix, duna banda, lEstat construeix tres centres hospitalaris: la Clnica Verge de Meritxell, que es comena a construir a finals dels anys 60 i entra en funcionament el 1971; la Clnica de Santa Coloma, que es construeix durant els anys 70 i entra en funcionament el 1977, i lHospital Nostra Senyora de Meritxell, que s el resultat de la unificaci dels dos anteriors. La CASS va fer possible el finanament daquest darrer Hospital durant la segona meitat dels anys 80 i entr en funcionament a principis dels anys 90. Daltra banda, tamb durant aquest llarg perode, el Govern construeix nous centres escolars per complementar els sistemes existents francs i espanyol, amb el Collegi Sant Ermengol el 1966, lEscola Andorrana el curs 1982-83, lEscola dInfermeria i dInformtica a finals dels anys 80 i, ja durant els darrers anys, la Universitat dAndorra i la formaci professional; i tamb es fa crrec de latenci social amb el servei assistencial.
2.2 Leducaci, la necessitat dun sistema nacional

En matria deducaci, a Andorra el nombre de naixements explica la necessitat de noves infraestructures durant tot el perode analitzat. A linici dels anys estudiats, s a dir, lany 1960, Andorra comptava amb els sistemes educatius espanyol i francs, que acollien respectivament 414 i 754 escolars. Durant la dcada dels anys 60 tant larribada destrangers com laugment de nens que neixen al pas provoca una demanda molt superior als serveis existents. En aquest estudi no se separen (per tal com sen desconeixen les dades) els nens nascuts de pares andorrans o estrangers. Tot i aix, no hi ha dubte que els naixements procedents de la immigraci tenen un fort impacte. El grfic 6 mostra les dades disponibles sobre poblaci escolaritzada en relaci amb els naixements a Andorra. En la corba dels naixements es pot apuntar una primera fase de forta natalitat, que anomenem baby boom, seguida duna fase de natalitat sostinguda durant els anys posteriors. El perode de baby boom s molt important i llarg sestn entre els anys 1958 i 1974 i shi acumulen 5.445 naixements, que formen part de la primera onada important dimmigraci. Aquest perode ha estat anomenat per altres autors7 perode dexplosi demogrfica
BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J. i TOMS, R. Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Edicions 62. Barcelona, 1975, pg. 267.
281
comprs entre els anys 1950 i 1972. El baby boom arriba a Andorra uns 10 anys desprs que a Europa occidental, on es va conixer un episodi similar per de gran magnitud desprs de la Segona Guerra Mundial, entre el 1947 i el 1967. En canvi, a Espanya el fenomen no va arribar fins al 1957, ms o menys com a Andorra. Aquesta forta natalitat es transforma en necessitat descoles a mitjan anys 60 i principis dels 70, i requerir una inversi sostinguda en educaci durant tot el cicle educatiu daquests nens i nenes. Per tant, la construcci de lescola Sant Ermengol el 1966 i de nous edificis escolars per als sistemes espanyols i francs s necessria per donar resposta a la nova demanda daules i de professorat. A ms, en aquest perode la necessitat dandorranitzar lensenyament es fa palesa especialment amb la Nota informe sobre landorranitzaci de lensenyament, elaborada per una comissi ad hoc i aprovada el 1972 pel Consell General. El projecte plasmat en la Nota informe provenia duna decisi poltica del 26 de juny del 1970, tot i que lesperit duna andorranitzaci de leducaci a Andorra ja feia anys que existia, des del 1913.8 En aquest moment, per, esdev ms important la transmissi de la cultura, la histria i les peculiaritats del poble andorr, ats que els sistemes densenyament sn el francs i espanyol, i congregacional, i sobretot per lentrada destrangers que escolaritzen els seus fills.
Grfic 6. Poblaci escolaritzada i naixements (1960-2006)
Font: ADELLACH, B.; GANYET, R. (1977); Anuari estadstic (2008); BASTIDA, R. (1987); Ministeri dEducaci. Nota: Dades no disponibles per als anys 1983 i 1984. Per a la poblaci escolaritzada, no hi ha dades disponibles dels anys 1964 a 1967 i del 1976.
BASTIDA, R. Cent anys densenyament a Andorra. Andorra, 1987, pg.143 i segents.
282
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Entre els anys 1979 i 1982, moment de recuperaci econmica desprs de les crisis del petroli dels anys 70, la natalitat reprn fortament amb 2.187 naixements. Aquests nens i nenes sn els que formaran part de les primeres promocions de la nova Escola Andorrana. El curs 1982-1983 es creen les escoles maternals de lEscola Andorrana per decisi del Consell General del 7 dabril del 1982, que considera, entre altres coses, que les escoles existents no permeten un bon coneixement als escolars de la llengua materna, el catal, i que shan descolaritzar en una llengua que no s la seva. El nou sistema andorr t una bona acceptaci per part dels pares, fins al punt que mentre que el curs 1982-83 consta de 38 alumnes, el curs 1983-84 ja en t 82 i el segent 176. Si sanalitza levoluci dels sistemes educatius en dates diferents, es pot confirmar la gran acceptaci de lensenyament pblic andorr, que passa de tenir un 2% dels efectius el tercer any de funcionament a representar-ne un 35% el curs 2006-2007. Lensenyament andorr sembla que ha absorbit una part molt important de la nova demanda escolar, juntament amb el sistema francs, en contrast amb el sistema espanyol, que ha perdut efectius. Finalment, entre els anys 1987 i 1999 sinscriuen 8.941 naixements totals, xifra que representa 526 naixements anyals de mitjana, inferior al ritme del cicle anterior, en qu hi havia hagut 729 naixements de mitjana. Durant aquest perode sha consolidat el flux migratori i la poblaci andorrana suma ja 48.451 persones. Aquests naixements provenen majoritriament dels fills dels babyboomers de la primera fase i dels fills dels nous immigrants. s el perode en qu els naixements representen laportaci ms important en la poblaci total, un 41%. Durant aquesta etapa, lensenyament a Andorra encara acull els nens i nenes dels 16 anys anteriors (des del 1971); per tant, una part encara dels babyboomers del primer perode. Igualment, s la fase en qu el pressupost del Govern reacciona de forma ms notria a la demanda escolar, com sobserva en el grfic 7. Tamb es pot apuntar un darrer perode de forta natalitat entre els anys 2003 i 2006, amb uns 800 naixements anyals de mitjana. Els efectes daquesta forta natalitat es veuran els propers anys, en qu caldr adequar loferta escolar. Una mica abans dels anys esmentats, ms concretament lany 2000, es crea el Collegi dels Pirineus, collegi densenyament espanyol privat, amb 106 alumnes lany 2000 i 242 el 2006, que representen un 2,2% de la poblaci escolaritzada. Levoluci del pressupost en matria educativa des de lany 1960 es presenta en el grfic 7. Es constata que el creixement de la despesa i la inversi en matria educativa arriba a partir de finals dels anys 70 i sobretot a partir dels anys 80, si b en els anys anteriors es pot destacar la forta inversi en infraestructures educatives i en terrenys a totes les parrquies. En aquesta etapa les inversions representen un 22% del total de la despesa en educaci de mitjana a partir dels anys 80, mentre que anteriorment aquesta relaci havia estat del 38%, ja que el Govern comena a tenir una despesa important de funcionament en matria deducaci amb lEscola Andorrana. Prenent com a base del grfic 7 sembla que hi hagi hagut un decalatge duns 10 anys entre els alumnes escolaritzats i la despesa pblica. Aquest desfasament sentn perqu 283
el sistema andorr comena a absorbir el creixement de la poblaci en edat descolaritzaci a partir dels anys 80. Fins aleshores noms es feia crrec de les inversions en centres educatius i de les subvencions a centres com Sant Ermengol.
Grfic 7. Poblaci escolaritzada i despesa en educaci (1960-2007)
Font: Estadstiques de les Valls dAndorra (1976); Ministeri de Finances; Bastida, R. (1987); Departament de Treball. Nota: Dades no disponibles per als anys 1983 i 1984. Per a les despeses, dades no disponibles per als anys 1960 i 1970. Per a la poblaci escolaritzada dades no disponibles per als anys 1964 a 1967, 1974 a 1976 i 2007.
El resultat de la voluntat poltica de disposar dun sistema deducaci nacional es pot mesurar el 2005 amb una despesa en el sistema andorr densenyament de 8.063 euros per alumne i any, sense incloure les inversions. Si es compara aquesta xifra amb les dels pasos de lOCDE, la despesa andorrana es troba entre la de Blgica i la de Frana. La gran afluncia destrangers durant els anys 60 i lincrement de natalitat consegent van fer que les necessitats en matria educativa esdevinguessin una prioritat per al Consell General: duna banda, per donar resposta a la demanda creixent, per daltra banda, i el que era ms important, per la necessitat duna andorranitzaci de leducaci en un moment de creixement i de diversitat cultural.
284
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
2.3 Evoluci de la despesa sanitria i social

Durant els ms de quaranta anys analitzats, el pressupost de lEstat sha anat transformant, ja que ha passat de ser un pressupost molt redut propi dun estat poc providencial, a constituir un pressupost en qu la despesa social, incloses leducaci i la sanitat, ha suposat una part molt rellevant del total. En matria de salut, els primers avanaments en lestat del benestar van comenar lany 1962 amb un sistema dassegurana privat daccidents de treball obligatori per a tots els empleats i obrers dels sectors de la indstria, el comer i lagricultura. Uns anys ms tard, aquest sistema dassegurana per accidents de treball desapareix per donar pas a un sistema de seguretat social. Efectivament, el 12 de juliol del 1966 es creava per decret el sistema andorr de seguretat social, que entraria en vigor lany 1968 i que estava molt inspirat en el sistema francs, grcies a la cooperaci administrativa que existia entre ambds pasos. La Caixa Andorrana de Seguretat Social sestructurava en dues branques essencials: la cobertura sanitria, amb els accidents de treball i la malaltia, i la previsi per a la vellesa. Daquesta manera, tots els assalariats dAndorra tenien lobligaci i el dret destar coberts per la CASS i quedava establert un dels pilars bsics de lestat del benestar. La CASS es va constituir com una caixa autnoma i independent, que sequilibrava amb els seus propis ingressos i despeses, sense disposar de transferncies de lEstat. El sistema de seguretat social andorr es complet el 1970 i el 1978 amb els convenis bilaterals de seguretat social amb Frana i Espanya, respectivament, que permetien una ampliaci dels drets a aquests pasos, per sobretot obrien la possibilitat de computar els terminis de cotitzaci a Andorra i en aquests pasos per donar dret a les prestacions de malaltia i vellesa. La formalitzaci daquests dos convenis, i el conveni amb Portugal del 1987, sn el reconeixement de la nova estructura de la societat andorrana amb treballadors que fan part de la seva vida laboral a Andorra, els uns per quedar-shi i establir-shi, i els altres per trobar feina mentre el seu pas no els nofereix. Segons J. M. Bricall,9 una de les motivacions principals dels immigrants dels anys 70 s aconseguir, en un medi assequible, uns estalvis prou elevats per retornar peridicament o definitivament al lloc dorigen, per tal de trobar un allotjament digne o establir-se pel seu propi compte. Als anys 70 entren en funcionament la Clnica Verge de Meritxell i la Clnica de Santa Coloma per donar cobertura a les necessitats de la poblaci creixent, i gaireb 15 anys desprs sobre el nou centre hospitalari andorr, lHospital Nostra Senyora de Meritxell. En els comptes del Govern, com sobserva en el grfic 8, es posa en relleu el rescat de lHospital. Lany 1986 es constitueix el Servei Andorr dAtenci Sanitria (SAAS), que t per objectiu centralitzar tots els recursos de prestaci de serveis sanitaris del pas; impulsar la poltica
BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J. i TOMS, R. Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Edicions 62. Barcelona, 1975, pg. 279.
285
sanitria; coordinar els diferents nivells assistencials, i controlar la despesa. El SAAS es finana amb les aportacions del Govern i de la CASS per a la contraprestaci de serveis. Aquest sistema s vigent encara avui amb un balan de funcionament adequat. El rgim de seguretat social, per part seva, tampoc canvia substancialment fins al 2008, uns canvis que han dentrar en vigor en un futur. El nou sistema de seguretat social mant lestructura i el funcionament que es va dissenyar el 1968, per crea noves prestacions, com ara les prestacions familiars; aclareix el finanament de la CASS amb el pagament de les pensions no contributives per part del Govern; i millora les pensions tot i modificar els drets del sistema de pensions per fer-lo viable a llarg termini, cosa que es preveu aconseguir tamb amb un increment de les cotitzacions.
Grfic 8. Poblaci i despesa en sanitat i benestar social (1960-2007)
Font: Ministeri de Finances i Departament de Treball. Nota: Dades no disponibles per als anys 1970, 1973, 1983 i 1984.
Levoluci de la despesa en salut i acci social ha crescut de manera important durant el perode analitzat parallelament al creixement de la poblaci, i per tant a lentrada destrangers en leconomia productiva. La despesa per habitant passa duns nivells molt reduts, amb menys de 100 euros (equivalents 2007) per habitant, a uns 450 euros els anys 2000. Entre els anys 2003 i 2007, el pressupost del SAAS inclou millores substancials en serveis, professionals de la salut i inversions per donar servei. 286
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
La despesa en salut del pressupost de lEstat no inclou la despesa de la seguretat social, que sanalitza a continuaci. El Govern ha de fer front a les inversions en matria sanitria, al dficit de gesti del SAAS, que gestiona les infraestructures sanitries, i tamb a les despeses de desenvolupament de la poltica sanitria. Com a referncia, el 2005 la despesa pblica en salut en percentatge del Producte interior brut (PIB) a Andorra era del 8,1%,10 prop de la mitjana dels pasos de lEuropa occidental.
3. Efectes de la immigraci sobre la seguretat social andorrana

Els comptes del Govern, com sha dit, no inclouen els ingressos i les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ja que aquest ens fou creat de forma independent i autnoma. Per tant, la CASS cobra les seves cotitzacions i paga les seves prestacions amb lobjectiu dequilibrar els comptes i ser autosuficient. Per aquest motiu, es planteja un sistema de malaltia general que inclou principalment les prestacions per malaltia, les prestacions de salari en cas de baixa i les pensions per invalidesa, que sequilibra amb les cotitzacions que rep de les persones assegurades. Laltra branca principal s la branca de vellesa, que es va plantejar amb un sistema de capitalitzaci segons el qual cada assegurat cotitza per crear un capital per al moment de la jubilaci, que la CASS li retornar mitjanant una pensi mensual fins a la seva defunci. La branca de vellesa incloa, per, tamb un principi de repartiment amb els complements no contributius, que consistien en una pensi de fins a 5.000 punts de la CASS (842,50 euros mensuals el 2008) per a les persones que havien treballat al pas abans de lentrada en funcionament de la CASS. La implantaci daquests complements no contributius es va fer amb lobjectiu de millorar unes pensions insuficients pel fet que el sistema no havia existit amb anterioritat. En lactualitat s un complement no contributiu que arriba fins al 50% del salari mnim vigent per a les persones que acreditin certes condicions de residncia i cotitzaci. A Andorra la seguretat social es va crear per ser obligatria per als assalariats i voluntria per als treballadors per compte propi i altres categories. La cotitzaci es va fixar en un 18% per als assalariats, un percentatge desglossat en un 5% a crrec del treballador i un 13% a crrec del patr. Daquesta cotitzaci, un 8% es destina a la vellesa i un 10% a les branques de malaltia. Lassalariat pot optar a cotitzar ms per a la branca vellesa. Els altres cotitzants no assalariats cotitzen un preu fet que equival al 18% del salari mitj declarat a la CASS.
10
Font: OMS i Departament dEstudis i dEstadstica.
287
3.1 El finanament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social

Levoluci de les cotitzacions a la CASS des de lany 1970 fins al 2006 en euros constants del 2006 es presenta en el grfic 9 segent. Aquest grfic presenta les dades per origen del cotitzant. Es poden considerar dos perodes. El primer aniria des del 1970 fins a finals dels anys 1980. Durant aquests anys el pes del collectiu de treballadors espanyols s el principal finanador de la CASS amb unes aportacions superiors al 70% de tots els ingressos de la CASS. Aquesta xifra sexplica pel gran nombre de treballadors daquest pas que van venir a Andorra durant els anys 60 i 70 i que es troben en el mercat de treball. A ms, tamb cal tenir en compte que entre els andorrans hi ha ms responsables dempreses i pot ser que hagin optat per no afiliar-se a la CASS durant els primers anys de vida de la instituci.
Grfic 9. Ingressos de la CASS per collectius dorigen (1970-2006)
Font: CASS.
288
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
El segon perode, que sinicia a finals dels anys 80 i arriba fins a lany 2006, mostra un canvi de tendncia. El pes del collectiu espanyol en el finanament global de la CASS segueix sent el ms important, per va minvant a favor daltres collectius. La part de finanament dels espanyols passa, aix, del 70% al final del perode anterior al 48% de lany 2006. En aquest segon perode els collectius andorr i portugus guanyen molt de pes. La importncia del collectiu portugus sexplica per la forta immigraci provinent daquest pas a finals dels anys 70 i sobretot als anys 80. Per part del collectiu andorr, la generaci del baby boom dels anys 60 i 70 arriba al mn laboral i hi va ampliant fortament la presncia. Laportaci dels andorrans al finanament global de la CASS passa duna mitjana del 10% durant el primer perode a una mitjana del 17% aproximadament durant el segon. El collectiu portugus t un impacte molt minso durant el primer perode, ja que la seva aportaci s inferior al 6%, i augmenta fins a un 15% de mitjana en el segon. Laportaci del collectiu francs s molt estable durant tot el perode, amb una mitjana des de lany 1970 del 5%. I el collectiu daltres nacionalitats t poca incidncia fins als darrers anys estudiats, en qu la seva aportaci arriba al 9% del finanament total de la CASS.
Grfic 10. Ingrs mitj per cotitzant i per origen (1970-2006)
Font: CASS.
Per tant, la primera contribuci al finanament de la CASS prov dels cotitzants dorigen espanyol, per laportaci mitjana per a aquest collectiu es troba per sota del grup dorigen andorr, com mostra el grfic 10. Aquest grfic destaca com ha evolucionat laportaci 289
mitjana de cada collectiu. Sha elaborat dividint les cotitzacions de cada grup pel nombre mitj de cotitzants daquest grup durant lany de referncia. Vist el pes relatiu dels espanyols, aquests es troben molt a prop de la mitjana de cotitzaci. Per sobre shi troben els andorrans durant tot el perode. El collectiu francs s el que ha canviat ms en el temps, ja que fins al 1978 es trobava per sobre dels andorrans, i per sobre de la mitjana els 10 anys segents, i acaba el perode per sota daquesta mitjana. Els collectius portugus i daltres nacionalitats cotitzen de mitjana menys que els altres durant tot el perode analitzat. Aquestes cotitzacions estan relacionades amb els salaris declarats i tamb amb els llocs de treball que cada collectiu ocupa.
3.2 La despesa de la seguretat social en malaltia i en prestaci de salari

Per analitzar la despesa de la seguretat social, sha estudiat la despesa per malaltia, prestacions de salari i pensions per origen de lassegurat. Pel que fa a les despeses per malaltia, noms hi ha dades disponibles a partir del 1986. Els resultats de la despesa generada a la CASS per origen es presenten en el grfic 11.
Grfic 11. Despesa de la CASS - branca malaltia- per origen (1988-2006)
Font : CASS.
290
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
En divuit anys, la despesa per malaltia sha multiplicat per gaireb 4 vegades en euros constants, una mica per sota de lincrement dels ingressos per cotitzacions, que ho van fer per 4,7 vegades. En canvi, els cotitzants noms ho han fet per 2 vegades. Malgrat lincrement dels ingressos, la despesa ha augmentat molt ms rpidament que el nombre dassegurats, confirmant aix la tendncia a lincrement de la despesa sanitria. El sistema de lliure elecci de metge i de centre mdic fa que sigui lassegurat qui decideixi sobre la despesa i no la CASS. Aquest sistema i sobretot loferta creixent de productes mdics i de proves noves i ms costoses expliquen en part aquest increment de la despesa. La despesa mitjana per cotitzant (sense beneficiaris) ha passat de 671 euros (constants del 2006) el 1988 a 1.358 euros el 2006, que constitueix un increment del 102%. Per collectius, la part ms important de la despesa la fa el collectiu dorigen espanyol. Aquest fet sexplica tant pel volum ms important daquest collectiu com pel fet que la seva despesa per cotitzant s la ms elevada des dels anys 2000. El grup dels espanyols, doncs, supera de poc el collectiu andorr, que s el que se situava amb ms despesa. El motiu de la despesa ms elevada dels espanyols rau tamb en la seva edat ms elevada. El grup dorigen espanyol passa de representar el 70% lany 1988 a ser del 58% el 2006. El grup andorr s el segon amb ms despesa a la CASS, per el que ha tingut un increment ms moderat, ja que ha passat del 14% el 1988 al 16% el 2006. Els francesos han redut la seva part relativa de despesa del 6 al 4% durant el mateix temps. I finalment el grup portugus s el que ha incrementat de forma ms notable la seva proporci, ja que ha passat duna despesa que representava el 6% el 1988 a una del 15% el 2006. Quant a la despesa per assegurat, cal dir que varia molt per collectiu i que ha tingut un increment molt important en els darrers anys. Aix, mentre que els grups dandorrans i espanyols tenen tendncia a consumir per sobre de la mitjana, la resta de grups gasten de mitjana un 50% menys que els andorrans i els espanyols. En aquest punt sha de destacar que el 2006 la despesa del grup espanyol ha estat gaireb del doble que la dels collectius portugus, francs i daltres orgens. Una situaci semblant, en el sentit que els estrangers utilitzen menys la sanitat, tamb es constata a Espanya: els motius que va avanar lestudi de la Fundaci Cincies de la Salut sn la dificultat ms gran per absentar-se de la feina i el desconeixement de loferta mdica i dels especialistes per part dels nouvinguts.11 La despesa de la CASS en concepte de prestacions de salari als assegurats en cas de baixa tamb ha tingut un increment molt important durant el perode analitzat. El grfic 12 presenta levoluci daquesta despesa des de lany 1970 fins al 2006. La despesa per prestaci de salari sha multiplicat per 27 vegades des de lany 1970 fins al 2006 en euros constants, i per 5 vegades, ms que la malaltia, des del 1988 fins al 2006. Durant el mateix temps, els assalariats shan multiplicat per 7 vegades, i 2 vegades entre el 1988 i el 2006. La despesa per prestaci de salari arriba gaireb als 20 milions deuros anyals.
11
Estudi de la Fundaci Cincies de la Salut, El Peridico de Catalunya, 25/5/2008.
291
Com que el collectiu dassegurats dorigen espanyol s el ms nombrs, s tamb el que presenta una part ms important de la despesa, amb un 50% del total de la despesa el 2006, encara que el 1970 representava el 85% del total. El segon collectiu en importncia dins la despesa s el portugus, amb un 22% del total de la despesa, que contrasta amb el 15% que representa en despesa per malaltia. El grup andorr tamb ha tingut un increment notori amb els anys, ja que gasta un 16% daquesta despesa el 2006, quan el 1970 noriginava un 10%. Cal tenir en compte que el nombre dandorrans assalariats sha multiplicat per ms de 12 vegades. El collectiu francs s molt estable, com en el cas de la despesa per malaltia, amb una participaci del 4% daquesta despesa.
Grfic 12. Despesa de la CASS - prestaci de salari- per origen (1970-2006)
Font: CASS.
Quant a la despesa per assegurat i origen en prestacions de salari en cas de baixa, el collectiu espanyol es troba per sobre de la resta de grups per nacionalitat dorigen, seguit molt de prop pels andorrans i els portuguesos. Els andorrans han consumit ms prestacions de salari per assegurat que la resta de collectius els anys 1996 i 2003. En canvi, els grups dorigen francs i daltres nacionalitats sn els que consumeixen menys aquesta prestaci de la CASS. En definitiva, les despeses a la CASS, tant per malaltia com per prestaci de salari en cas datur, les originen majoritriament els grups espanyol i andorr. El collectiu portugus t tendncia a consumir menys despesa de malaltia per proporcionalment molta ms prestaci de salari en cas datur de treball per malaltia. Aquesta dada es pot explicar en part 292
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
pel fet que sn els sectors de la construcci, el comer i lhoteleria els que han causat ms dies de baixa per accident de treball: el 2006, 31.382; 18.540 i 10.272 respectivament, i un 74% del collectiu de portuguesos est ocupat en aquests tres sectors.
3.3 La despesa de la CASS en pensions de vellesa

Com que la seguretat social andorrana s molt jove, linici del pagament de les pensions va arribar de forma ms important a partir dels anys 80, com sobserva en el grfic 13. Durant els anys 80, el pagament de pensions va ser fora estable a menys de 10 milions deuros anyals (euros constants 2006), per a partir dels anys 90, coincidint amb el moment darribada a la jubilaci de les persones nascudes els anys 20, que sn les persones que van arribar a Andorra durant els anys 50 i 60 amb el fenomen de la immigraci, la despesa es dispara. Entre els anys 1977 i el 2006, la despesa en pensions ha crescut un 8% anyal, per arribar als gaireb 48 milions deuros anyals el 2006.
Grfic 13. Evoluci de les pensions per origen (1970-2006)
Font: CASS.
293
En aquest grfic tamb sobserva que s el collectiu espanyol el que rep ms prestacions per pensions, amb un 75% del total el 2006, ats que el primer flux migratori s daquest origen de forma majoritria i que sn persones que arriben en aquesta poca a ledat de la jubilaci. Les prestacions es paguen amb indiferncia del lloc de residncia, per la qual cosa, pot ser que moltes daquestes persones no estiguin residint a Andorra. De fet, un 42% de les pensions es paguen a lestranger. El 75% esmentat contrasta amb el 58% de pes en la despesa de malaltia, i demostra que mentre el pes en aquesta darrera ha tendit a disminuir, en les pensions ha anat augmentant. En ordre decreixent, el segon collectiu que rep ms pensions s landorr, que representa un 12% del total de la despesa el 2006, per que lany 1984 havia suposat el 22% del total, possiblement per la importncia de les pensions no contributives. Tanmateix, el pes del grup andorr s inferior al de la despesa per salut, ats que ledat mitjana dels andorrans s inferior. En efecte, durant els anys 90, una quantitat important dandorrans van accedir al mercat laboral, cosa que va limitar en certa mesura la necessitat dimmigraci, i daltra banda, larribada despanyols es va reduir en benefici dels portuguesos i de treballadors daltres nacionalitats. El grup de francesos tamb s molt estable, amb una despesa del voltant del 3-4% durant tot el perode analitzat. La joventut del collectiu portugus fa que la seva despesa sigui noms del 4% el 2006 i fins i tot inferior en els anys anteriors, uns percentatges que contrasten amb la seva participaci en la malaltia i les prestacions de salari per baixa, que sn del 15% i 22% respectivament.
3.4 La reforma del sistema de pensions andorr

El sistema de pensions andorr de la seguretat social funciona segons el principi de compra de punts de vellesa durant la vida de treball, que han de ser retornats al moment de la jubilaci, als 65 anys. La diferncia entre el preu de compra i de venda es deu a laplicaci dun factor de conversi del 15,625%. Per simplificar, doncs, la CASS s una caixa que gestiona les aportacions dels assegurats i retorna les quantitats comprades durant la vida laboral en forma de pensi vitalcia. El sistema t, per, elements de distribuci, com el complement no contributiu de les pensions inferiors al 50% del salari mnim legal, regulat a larticle 35 bis del Reglament tcnic. El sistema de pensions no ha estat modificat fins a laprovaci de la nova llei de seguretat social, que entra en vigor el novembre del 2009. Durant aquest perode, dos estudis actuarials shan fet pblics per plantejar el futur del sistema de pensions de la CASS. El primer, dirigit per lexpert actuarial Lus Buey,12 que plantejava lany 1996 els lmits del sistema andorr per dos motius principals:
12
BUEY, L.; GONZALO, B.; MONASTERIO, C.; ALEIX, J.; ARMENGOL, A.; BARTUMEU, E.; MARTNEZ, G.; MONEGAL, J.; Elements per a la reforma del sistema andorr de Seguretat Social. CASS i BIBM, Andorra la Vella, 1997.
294
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Lacumulaci de drets adquirits en el sistema pels treballadors, que no necessiten un temps de cotitzaci mnim per recuperar el seu capital; I la inadaptaci del factor de conversi del preu de compra i venda del punt de vellesa en relaci amb lesperana de vida. Lestudi augurava que lany 2008 els ingressos per pensions comenarien a ser inferiors a les pensions pagades. Les solucions presentades per aquests experts preconitzaven un increment de les cotitzacions; un mnim de cotitzaci per tenir dret a una pensi vitalcia; una adaptaci del factor de conversi; i una indexaci de les pensions amb lndex de preus de consum de cada any. Deu anys desprs, el 2007, el Consell General, mitjanant la Comissi ad hoc per a la reforma de la seguretat social andorrana, va encomanar un segon estudi actuarial,13 amb lobjecte davaluar el sistema de pensions de la Seguretat Social (Secci Vellesa) del Principat dAndorra, amb labast i la profunditat necessaris per permetre dissenyar una planificaci del sistema, analitzant els collectius de treballadors assalariats que exerceixen la seva activitat a Andorra amb afiliaci obligatria i el de persones residents de manera permanent en el seu territori i lafiliaci de les quals s facultativa. Aquest segon estudi ha estat la base del nou plantejament del sistema de pensions de la CASS en la nova llei del 2008. Els resultats principals de lestudi auguren que fins lany 2021 els ingressos poden cobrir plenament les despeses per pensions i altres despeses de gesti, atesa lestructura demogrfica del pas. Tanmateix, a partir del 2021, segons el mateix estudi, shaurien de comenar a aplicar les reserves acumulades, que sesgotarien al voltant del 2032, pel gran nombre de pensions pagades i per la menor proporci de persones actives. Aquesta data coincideix amb lentrada a ledat de la jubilaci dels nascuts durant el baby boom del voltant dels anys 70. Davant daquestes conclusions, la nova Llei de seguretat social ha regulat els elements principals segents en el sistema de pensions per permetre una viabilitat a llarg termini: Increment de les cotitzacions per a jubilaci del 2% al 10%; Ajustament del factor de conversi del 15,625% actual al 12,5%, segons lesperana de vida; Requisits mnims de cotitzaci a la CASS, 12 anys per tenir dret a una pensi, en cas de menys anys, la CASS fa un pagament nic al moment de la jubilaci, anomenat capital; Es mantenen les pensions mnimes amb complement no contributiu del 50% del salari mnim vigent, per la part no contributiva va a crrec del Govern i no de la CASS com fins abans de la nova llei.
13
Estudi econmic actuarial del sistema de pensions del Principat dAndorra. Gabinete de asesoramiento econmico y social SL, mar 2007.
295
3.5 Balan dels efectes de la immigraci en la seguretat social andorrana

En els apartats anteriors sha observat levoluci de la despesa de la CASS per prestacions de malaltia, de salari en cas de baixa per malaltia i per pensions, i levoluci dels ingressos de la CASS. En el grfic 14 segent es presenta el saldo entre les despeses i els ingressos a la CASS, per origen. En tot el perode, el balan s positiu, i lexcedent va augmentant durant la darrera dcada. En efecte, el supervit prov sobretot de la branca de pensions, que sha sumat en aquesta anlisi, atesa la joventut de la poblaci i la rotaci elevada dels treballadors. Tanmateix, aquest supervit presentat forma part de les reserves que ms endavant hauran de pagar les pensions dels treballadors actuals. En altres paraules, els actius davui paguen amb escreix els pensionats actuals, per, com han apuntat els experts en diversos estudis, les reserves no seran suficients per cobrir les pensions futures, i en aquell moment, els actius no podran pagar les pensions.
Grfic 14. Saldo dingressos i despeses de la CASS per origen (1970-2006)
Font: CASS.
En levoluci de la contribuci neta a la CASS per origen, sobserven dues etapes, la primera comena el 1970 per acabar als voltants del 1988, i la segona va des del 1988 fins al 2006.
296
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Durant la primera fase, el grup espanyol s el principal contribudor al finanament del sistema de seguretat social, ja que hi aporta un excedent superior al 70% del total. Es tracta de poblaci jove, amb una despesa sanitria baixa i encara lluny de ledat de la jubilaci. Durant aquest perode, la contribuci neta del collectiu andorr s inferior al 10%, i la del grup portugus comena a notar-se i arriba al 21% el 1987. En el segon perode, sinverteix la tendncia, i el collectiu portugus passa a ser el principal contribudor net del sistema amb un 42% del total el 2006. En aquests anys arriben la major part de treballadors portuguesos, amb una despesa baixa en malaltia i amb unes pensions encara molt minses, del 4% del total de les pensions pagades. El segon finanador net del sistema s el collectiu andorr amb una contribuci superior al 20%, que arriba al 27% el 2006. Els francesos presenten una contribuci neta superior a la seva despesa en prestacions i en pensions, ja el seu percentatge de contribuci arriba al 10%, mentre que la seva despesa s del voltant del 4% del total. Cal posar en relleu el paper del grup daltres orgens, que aporta un finanament net del 18% el 2006, quan en el primer perode era del 5% noms. Durant aquesta segona etapa es confirma, doncs, que les poblacions ms joves dalta a la CASS sn totes les nacionalitats altres que els espanyols, els quals passen duna contribuci neta del 55% a una contribuci del 2% el 2006, pel pagament de pensions majoritriament. Aix vol dir que ja no hi ha prou treballadors actius daquest origen per cobrir la despesa originada pel mateix collectiu. De fet, el que passa s que el sistema de pensions se sustenta en el rendiment dels fons de vellesa i no en la poblaci ocupada. Per aix, aquesta evoluci s la que haurien de tenir la resta de collectius durant els propers anys a mesura que les persones arribin a ledat de jubilaci, de manera que sarribaria al desequilibri financer augurat pels experts al voltant del 2021 per haver de pagar les pensions amb les reserves acumulades. La reforma de les pensions que es va aprovar loctubre del 2008 haur de fer front a aquest repte i perill alhora per assegurar el futur del sistema de seguretat social andorr.
3.6 Els convenis internacionals en matria de seguretat social

Larribada de treballadors daltres nacionalitats a Andorra va fer necessaris els acords en matria de seguretat social. El primer va ser lArrangement administratif amb Frana establert el 9 de juny del 1970. Aquest acord permetia que els assegurats andorrans poguessin rebre atenci mdica en territori francs; regulava tamb el rgim de seguretat social aplicable als treballadors fronterers; i sobretot determinava laplicaci dels rgims de seguretat social als treballadors andorrans i francesos que canviessin de residncia i lloc de treball, per garantir els seus drets en tot moment. Lacord va constituir el primer element formal de cooperaci amb Frana en lmbit de la seguretat social. L1 de juny del 2003 va entrar en vigor un nou conveni entre les seguretats socials francesa i andorrana que actualitzava lacord de lany 1970. El conveni sequipara als convenis que funcionen dins de la Uni Europea. A ms, introdueix millores que beneficien els assegurats dels rgims andorr i francs. Els assegurats del sistema andorr tenen accs a tot el sistema 297
sanitari francs, i tots els assegurats dambds sistemes en surten beneficiats pel que fa a lobertura de drets o les prestacions servides. Es dna resposta a la situaci de cobertura social dels estudiants andorrans a Frana i es tenen en compte els pensionistes andorrans que havien treballat en territori francs. El 14 dabril del 1978 se signa el primer conveni entre la seguretat social andorrana i lespanyola per poder fer front a diversos problemes derivats del creixement de lactivitat econmica del Principat dAndorra, amb lincrement de la mobilitat laboral entre Andorra i Espanya. A ms, en aquestes dates conv prevenir les necessitats tant en termes de cobertura, tant de prestacions sanitries com de prestacions econmiques, de totes les figures possibles de treballadors que es troben o shan trobat sotmesos a tots dos rgims. L1 de gener del 2003 entra en vigor, tamb, com en el cas amb Frana, el Conveni de seguretat social amb Espanya, que actualitza lacord del 1978. Els objectius daquest Conveni sn de millorar el conveni anterior tenint en compte totes les situacions en qu es poden trobar els treballadors dambds pasos. Finalment, el 2 doctubre del 1987 el Consell General aprova lacord amb Portugal. Aquest acord, ms tard per larribada tamb posterior dels nacionals portuguesos, regula, de la mateixa manera que els altres dos acords, laccs a les prestacions en ambds sistemes. Daquesta manera, es regula el reconeixement dels perodes en un o altre sistema per a lobertura de drets a prestacions i a pensions, aix com la cobertura en cas de desplaament, entre altres aspectes. Els convenis sn una prova de la necessitat dampliar ms enll de les fronteres andorranes el sistema de seguretat social i de fer arribar els sistemes dels pasos que tenen ms nacionals a Andorra. Els convenis no sn noms una resposta als estrangers que opten per treballar al nostre pas, sin tamb una resposta dels pasos vens als andorrans en matria dassistncia sanitria i situacions especfiques dandorrans i residents a lestranger.
4. Impacte dels estrangers en el mercat de treball andorr

Lobjectiu daquest apartat s de plasmar la contribuci dels estrangers en el mercat de treball andorr durant els anys analitzats des del punt de vista del nombre de treballadors que han aportat el seu esfor a un mercat en plena expansi, per origen del treballador. Tamb sanalitzen els sectors dactivitat que han estat i sn ms demandants de treball estranger i la seva evoluci en el temps. Per acabar, saporten dades sobre lespecificitat del mercat de treball andorr. Una comparaci amb el nostre entorn permetr donar una visi ms global de la situaci del mercat de treball andorr en relaci amb les aportacions dels estrangers. 298
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
4.1 Caracterstiques i evoluci del mercat de treball

Les dades per analitzar el mercat de treball andorr sn les que aporta principalment la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i estan disponibles a partir de lany 1970. Es tenen en compte noms les dades de la CASS tot i que les persones que treballen per compte propi no tenen lobligaci de donar-se dalta a la seguretat social, i per tant no hi ha dades sobre els seus registres. El mercat de treball ha tingut un creixement molt sostingut durant els gaireb quaranta anys danlisi de les sries, amb una poblaci assalariada que passa de 5.991 persones el 1970 a 42.261 persones el 2006, el que suposa un increment del 611%, s a dir, que el nombre de treballadors sha multiplicat per ms 6 vegades, cosa que representa un 5,5% de creixement anyal mitj. El creixement de la poblaci treballadora a Andorra des del 1970 fins al 2006 s especialment important si es t en compte que cap dels pasos de lentorn ha tingut una variaci daquestes caracterstiques. Per exemple, a Luxemburg, que ha estat el pas amb ms creixement durant el perode en el pasos europeus, ha crescut un 138%, i a Espanya un 58%. En aquest sentit, Andorra ha estat un pas amb un recorregut nic en comparaci amb els pasos europeus i del G7. Les taxes de creixement del nombre de treballadors dAndorra mostren els cicles econmics que ha viscut el pas. La poltica immigratria ha perms disposar dels treballadors necessaris per donar suport als sectors econmics que nhan requerit al llarg dels anys. Segons Bricall i altres,14 fins a lany 1973 Andorra ha tingut una dependncia amb lexterior molt important quant als recursos naturals i als mitjans de producci utilitzats en les activitats econmiques del pas. Tamb apunten que la m dobra es caracteritza per poca qualificaci i per unes condicions de treball precries. A partir dels anys 70, el creixement de la poblaci assalariada tamb sha nodrit majoritriament de lestranger, tot i que durant els anys 90 lentrada de treballadors dorigen andorr al mercat de treball redueix en certa mesura la necessitat de trobar els treballadors a fora. Per Andorra continua tenint una dependncia molt gran dels treballadors estrangers per cobrir els llocs de treball que crea la seva economia. Es dibuixen quatre cicles econmics del pas, com sobserva en el grfic 15. El primer cicle, que ja estava iniciat abans del 1970, data de les primeres dades disponibles i sacaba a la meitat de la dcada, amb les crisis del petroli. Aquest primer cicle ha estat el ms intens i se situa dins del perode que sha anomenat dexpansi econmica, amb unes taxes de creixement de la poblaci estrangera del 14% entre el 1960 i el 1975. Aquesta poblaci s majoritriament la que ha donat resposta a la necessitat de m dobra, vist que el nombre de treballadors ha crescut anyalment el 9,6% durant la dcada dels anys 70.
14
BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J. i TOMS,R. Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Edicions 62. Barcelona, 1975, pg. 280.
299
Grfic 15. Taxa de creixement del nombre dassalariats declarats a la CASS (1971-2006)
Font: CASS.
El segon cicle sestableix des del 1976 fins al 1982. Es tracta dun perode molt curt i afectat per una davallada en el nombre de treballadors el 1982. La taxa anyal del nombre dimmigrants durant aquests anys ha estat del 9%, molt similar al creixement de treballadors a la CASS durant els anys 70. El tercer cicle comena el 1983 i sacaba el 1993, tamb amb una crisi generalitzada. Ja s un cicle ms llarg i t menys intensitat que els anteriors. La taxa de creixement anyal dels immigrants tamb s ms moderada, amb un 5,4%, molt similar a les dels treballadors a la CASS durant la dcada dels anys 80, amb un 5,6%. Aquests dos darrers cicles semmarquen en el perode que sha definit com de consolidaci del model, en qu els sectors econmics creixen de forma molt notria per ja per sota del dos dgits, com ho havien fet en el perode anterior. Finalment, el darrer cicle que sidentifica comena el 1994 i acaba el 2006. s un cicle encara ms llarg i tamb menys intens, amb un creixement anyal de la poblaci estrangera de l1,7% i una taxa dassalariats mitjana del 3,1%. En aquest darrer perode queda ms pals que el mercat de treball es comena a nodrir en proporcions similars de poblaci nacional i de poblaci estrangera. Aquesta darrera fase coincideix amb el perode destabilitzaci i maduresa del model econmic. Una comparaci amb els pasos de referncia mostra com durant el perode 1970-1985 Andorra presenta un creixement del nombre dassalariats ms intens i constant que la 300
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
resta de pasos. A partir de lany 1986 la tendncia de lincrement dassalariats a Andorra segueix un pauta ms moderada, per molt superior als pasos ms actius, que sn Luxemburg i Espanya. Malgrat el creixement sostingut destrangers en leconomia nacional, cal destacar que Andorra s lnic pas juntament amb Frana en qu la proporci destrangers ha baixat entre els anys 1995 i 2006. A la UE la proporci destrangers sha incrementat 1,8 punts percentuals, a Espanya 11,7% i a Luxemburg 6,1%, per a Frana sha redut de 0,8% i a Andorra 2,2 punts, per la incorporaci progressiva al mercat laboral dels andorrans nascuts entre els anys 60 i 70. Desprs dhaver analitzat la importncia en nombre dels treballadors dorigen estranger en el mercat laboral andorr des dels anys 1970, cal valorar si la retribuci dels assalariats marca una diferncia segons la nacionalitat dorigen del treballador. Per valorar aquesta qesti, sha estudiat levoluci dels salaris mitjans de cada collectiu dassalariats segons el seu origen. El grfic 16 mostra en euros constants de lany 2006 levoluci dels salaris mitjans anyals dels grups dassalariats. Segons el grfic, els assalariats dorigen andorr i espanyol tendeixen a disposar de salaris superiors a la mitjana general. Els assalariats dorigen portugus i francs han tingut una evoluci similar excepte en el perode que va del 1994 al 2000. I, finalment, sn els assalariats daltres orgens els que es troben netament per sota dels salaris mitjans de la CASS durant tot el perode analitzat.
Grfic 16. Salaris mitjans declarats a la CASS per origen (1970-2006)
Font: CASS.
301
Aquestes diferncies es poden explicar pel sector dactivitat on treballen: els andorrans es troben en ms proporci en les administracions pbliques, i la seva participaci sha anat incrementant en deu punts, mentre que, parallelament, en el comer ha disminut en la mateixa proporci. En el sistema financer sn els assalariats dorigen espanyol els que hi sn ms presents, amb un 60%, seguits dels andorrans amb un 28%. En aquest sector i tamb en lAdministraci s on els salaris sn ms elevats. Pel que fa als portuguesos, un 35% del total del collectiu treballen en la construcci; un 22%, en el comer, i un 17%, en lhoteleria. En termes de salari cobrat, la distncia entre els assalariats dorigen andorr i els altres sha anat reduint amb el temps. Mentre que al principi del perode, la diferncia entre els andorrans i els altres collectius era molt important, els salaris mitjans dels andorrans shan anat acostant al salari mitj general. Per quantificar levoluci de la desigualtat entre els collectius, sha emprat lndex de Theil. Aquest ndex mesura la desigualtat en els ingressos dels individus dun mateix pas. Un ndex baix mostra una millor distribuci de la riquesa, i un ndex alt, al contrari, vol dir que existeix ms desigualtat. Lndex de Theil dAndorra es presenta en el grfic 17 per al perode entre el 1970 i el 2007, i mesura noms la desigualtat en els ingressos salarials, no els altres ingressos (com les rendes no declarades a la CASS). En el grfic sobserven tres perodes. En el primer perode, entre els anys 1970 i 1979, lndex va incrementant, el que vol dir que durant aquesta fase les desigualtats han crescut entre els individus i la riquesa sha distribut de forma ms desigual. En la segona fase, entre els anys 1980 i 1992, lndex ha decrescut fins al punt ms baix de tot el perode analitzat, per tornar a crixer la desigualtat durant els anys 90 i estabilitzar-se durant els darrers 5 anys. No obstant aix, la desigualtat entre grups s petita, tot i que sha doblat. La descomposici de lndex mostra que la desigualtat ve generada pels salaris alts i tamb per la nacionalitat. La desigualtat entre nacionalitats ve donada en part per la distribuci dels treballadors segons la seva nacionalitat, com sha vist en aquest apartat. El grup dels assalariats dorigen portugus s, tanmateix, el grup ms compacte, s a dir, el grup amb menys desigualtat. Un de les causes de la desigualtat a Andorra sn les pensions cobrades des de la CASS, ja que aquestes sn relativament baixes pel temps cotitzat i per la quantitat total cotitzada. Sense aquest efecte, els perodes de creixement de la desigualtat es mantenen iguals.
302
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Grfic 17. Desigualtat dels ingressos segons lndex de Theil (1970-2006)
Font: CASS. Elaboraci prpia.
4.2 Contribuci dels estrangers en el mercat de treball

En levoluci del nombre dassalariats per origen andorr i estranger es poden determinar dos perodes diferenciats: abans del 1983 i desprs daquesta data. Mentre que abans del 1983 les dues categories evolucionen de forma similar, amb un creixement total del 175%, desprs del 1983, els assalariats dorigen andorr creixen un 336% i els dorigen estranger noms ho fan amb un notable 139%. Una explicaci daquest fenomen s larribada a ledat adulta dels fills dels primers babyboomers dels anys 60, i per tant larribada al mercat de treball andorr. Tamb es pot explicar pel fet que al principi de la CASS el nombre dandorrans era molt minso, noms 498 (17/10/1968), potser per una menor afiliaci al nou rgim de cobertura social. Si es compara amb els pasos de referncia el nombre dassalariats dorigen estranger a partir de lany 1995, es constata que la progressi dels assalariats dorigen estranger ha estat superior a Andorra que als pasos de lentorn.
303
Tot i aix, la proporci dels treballadors dorigen estranger a la CASS disminueix amb el temps: en el perode 1970 i 1982 la proporci mitjana s del 92%, percentatge que passa al 89% durant el perode entre el 1983 i 1992, per acabar al 85% a partir del 1992. No obstant aix, la proporci de treballadors dorigen estranger s excepcionalment alta a Andorra, el doble que al pas que t ms proporci destrangers, Luxemburg, ja que el creixement econmic ha estat possible grcies a larribada destrangers per fer front a les necessitats dels diversos sectors dactivitat. Tanmateix, durant el perode 1995-2006, Andorra ha estat lnic pas en qu la proporci dassalariats dorigen estranger decreix. LEstat espanyol s el que coneix la progressi ms accentuada a partir de lany 1999. La contribuci a leconomia andorrana dels andorrans i dels estrangers sha calculat a partir del valor afegit brut generat durant tot el perode analitzat. El valor afegit brut sha estimat a partir de la massa salarial declarada a la CASS aplicant uns coeficients tcnics deconomies de lentorn, assumint que Andorra t la productivitat mitjana de lOCDE. Els valors es presenten en el grfic 18 i sn en euros constants de lany 2006.
Grfic 18. Contribuci del VAB dels assalariats per origen (1967-2006)
VAB = Valor afegit brut. Font: CASS; OCDE. Elaboraci prpia.
304
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
En termes constants, el valor afegit brut total ha passat de 59 milions deuros (2006 equivalents) lany 1970 a 1.640 milions lany 2006, amb una taxa de creixement mitj anyal del 10%. Durant els anys 70 la taxa de creixement anualitzada s del 16,2%; als anys 80 s del 9,8%; als anys 90 s del 6,2%, i als anys 2000 s del 7,2%. Es retroba una evoluci de les taxes similars a les que shan presentat per a les importacions a la taula 1 i per al creixement de la poblaci. Tanmateix, durant els anys 2000, el valor afegit ha crescut per noms en alguns sectors, com la construcci, i en canvi sha registrat una reducci en el sector comercial. En la creaci del valor afegit brut es constaten tres pauses, que tenen lloc lany 1975, els anys 1982 a 83 i el bienni 1992 a 93, que en tots tres casos es corresponen amb els perodes de recessi. El valor afegit brut s netament aportat pels assalariats dorigen estranger amb una contribuci entre el 84% i el 91% segons el perode. Com ja sha observat en el nombre de treballadors estrangers en el mercat de treball, tamb en la proporci de contribuci en el valor afegit brut s a partir dels anys 80 que la contribuci de la poblaci andorrana s ms gran. Durant aquesta poca, els nats durant el primer baby boom accedeixen al mercat de treball amb ms formaci en general que els seus pares i, per tant, amb una millor retribuci salarial. El creixement mitj del valor afegit durant el perode s lleugerament superior per als andorrans, amb un 11,2% anyal, que per als estrangers, per als quals s del 10,1%. Durant la dcada dels 70, el ritme de creixement de la poblaci estrangera, en termes de VAB, era del 16,2% i per als andorrans del 15,1%. Aquesta situaci sinverteix sobretot als anys 90 amb un creixement mitj anyal del collectiu andorr del 7,8% i dels estrangers del 7,2%. Limpacte de les crisis sembla ms important en el collectiu dorigen estranger, que tendeix a generar menys valor afegit brut durant els anys 1990 a 1992, i que no inicia una recuperaci fins al 1997. Aix es pot explicar per la recessi al pas de principis dels anys 90, que va fer que un bon nombre de treballadors marxessin a buscar feina en algun altre lloc, de manera que la seva contribuci a leconomia andorrana va ser menor. Tanmateix, desprs de la recuperaci de mitjan dcada dels 90, i sobretot amb el boom de la construcci, la contribuci dels estrangers va reprendre.
4.3 Evoluci dels estrangers per sectors dactivitat

Aquest s un apartat descriptiu de levoluci que el mercat de treball andorr ha viscut en relaci amb lorigen dels estrangers, i dels sectors dactivitat on han anat prioritriament. Levoluci dels diversos collectius per origen que shan tingut en consideraci es mostra a la taula 2. El creixement anualitzat dels treballadors durant tot el perode s dun notable 5,5%, per destaquen les evolucions de dos dgits per als collectius dorigen portugus, americ, asitic i altres dEuropa. En altres termes, aquestes dades demostren la gran atracci que t el mercat laboral andorr per als pasos europeus, del sud especialment, i dAmrica. 305
Taula 2. Taxes de creixement anualitzat dels assalariats per origen

Pas dorigen Andorra Espanya Frana Portugal Altres Europa frica Amrica sia Total
Font: CASS. Elaboraci prpia.
1970-2006 7,4% 3,9% 9,0% 20,5% 10,5% 8,1% 14,9% 11,8% 5,5%
1970-1979 9,2% 8,3% 18,2% 46,0% 14,8% 21,2% 23,0% 22,9% 9,6%
1980-1989 8,6% 4,0% 7,4% 18,4% 10,3% 2,7% 7,9% 13,8% 5,6%
1990-1999 5,6% 1,2% 4,6% 6,7% 8,1% 3,6% 14,2% 4,9% 3,1%
Durant tot el perode analitzat, sobserva un alentiment en els creixements dels assalariats a la CASS. Durant la dcada dels 70, Andorra es troba en el cicle dexpansi econmica i principi del cicle de consolidaci del model. s per aquest motiu que al llarg daquests 10 anys els creixements sn ms importants, dun 9,6% de creixement anualitzat. En aquest percentatge conv fer esment del 46% del grup portugus, el 23% del grup americ i el 18,2% francs. En aquest moment, la necessitat de construccions per donar resposta a la demanda atrau moltes persones, coincidint amb el boom comercial. Als anys 80 Andorra es troba en letapa de consolidaci del model econmic, en un moment tamb de plena expansi desprs de les crisis del petroli. Espanya i Portugal entren en el mercat com el 1986, cosa que t un efecte directe sobre leconomia del pas: duna banda, es facilita a aquests ciutadans la circulaci per Europa, i daltra banda, i sobretot, sinicia la seva obertura i expansi econmica. Durant els anys 80, la taxa de creixement dassalariats a Andorra es redueix de quatre punts respecte dels anys 70, per mant un destacable 5,6% anyal. El collectiu dorigen portugus continua mantenint un creixement de dos dgits. La creaci de llocs de treball ja no s tan intensa, i als nacionals portuguesos sels obren nous mercats de treball a Europa. Per el sector de la construcci, que atrau majoritriament treballadors daquest origen, es mant molt dinmic, especialment al llarg de la segona meitat de la dcada. El collectiu dorigen espanyol redueix a la meitat la taxa de creixement que havia presentant als anys 70. Durant els anys 80 Espanya coneix un fort creixement econmic, que requereix treballadors nacionals, i els espanyols tenen ms mercats oberts a Europa amb lentrada al mercat com. Els andorrans sn els que mantenen ms la taxa de creixement durant les dcades dels 70 i 80.
306
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Taula 3. Nombre dassalariats per origen (1968-2006)

Andorra 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Font: CASS.
Espanya 3.277 4.833 5.133 5.767 6.366 7.131 7.812 7.808 8.266 8.852 9.398 10.650 12.460 13.285 12.884 12.728 12.958 13.155 13.665 14.339 15.102 15.633 15.750 15.954 15.908 15.537 15.701 15.937 16.140 16.438 17.164 18.024 18.760 19.361 19.746 20.013 19.880 19.588 19.101
Frana 63 119 166 212 255 298 378 412 486 570 554 602 662 692 681 690 734 790 868 975 1.100 1.222 1.315 1.353 1.443 1.440 1.456 1.529 1.617 1.700 1.848 2.096 2.233 2.406 2.463 2.526 2.620 2.633 2.595
Portugal 11 23 26 25 30 41 54 58 102 231 494 682 889 1.060 965 932 1.047 1.203 1.400 1.680 2.436 3.378 4.534 5.259 5.409 4.968 4.816 4.801 4.846 4.901 5.056 5.297 5.589 5.920 6.225 6.876 7.742 8.744 9.571
Altres Europa 14 22 27 31 38 49 71 65 66 69 74 81 86 86 89 89 101 127 136 156 181 210 225 258 291 300 337 361 408 452 486 538 609 671 689 715 785 785 781
frica 48 57 59 68 92 116 154 153 208 289 347 363 370 367 286 266 284 301 332 353 406 450 485 458 439 447 461 474 494 519 548 592 624 671 686 715 749 778 811
Amrica 8 20 29 32 36 54 85 87 104 123 126 141 160 161 163 169 178 186 190 204 248 295 389 433 452 451 435 448 471 489 525 609 763 963 1.182 1.617 2.037 2.330 2.589
sia i altres 4 5 12 17 23 39 48 60 83 85 78 72 86 94 105 130 141 142 153 153 173 210 225 232 233 241 262 285 308 311 329 347 367 386 407 425 429 436 441
Total 3.762 5.563 5.991 6.751 7.482 8.424 9.344 9.432 10.177 11.179 12.136 13.757 15.965 17.073 16.596 16.548 17.110 17.726 18.738 20.043 22.066 24.066 25.817 27.011 27.349 26.658 26.964 27.579 28.284 29.111 30.558 32.486 34.280 35.983 37.255 38.966 40.534 41.853 42.622
335 485 539 598 643 696 742 791 862 960 1.066 1.166 1.253 1.329 1.423 1.545 1.666 1.822 1.994 2.183 2.420 2.668 2.893 3.064 3.175 3.275 3.497 3.745 3.999 4.301 4.604 4.983 5.337 5.605 5.857 6.079 6.292 6.559 6.733
307
Finalment, els anys 90, considerats com letapa destabilitzaci i maduresa de leconomia andorrana, atrauen encara fortament els treballadors estrangers, per en menor mesura, un 3,1% anyal. Destaquen els treballadors americans, que es van incorporant, majoritriament com a temporers en el sector de la neu, que viu un gran desenvolupament durant el perode. El portuguesos continuen entrant de forma molt notable. Els sectors amb ms presncia daquest collectiu sn el sector de la construcci, amb un dinamisme especial durant aquesta dcada, i el comer. Per sota de la mitjana de creixement hi ha el collectiu espanyol, amb un 1,2% de creixement anyal. Com sha dit, Espanya coneix des de lentrada a la Comunitat Econmica Europea un creixement econmic espectacular, que molts autors fins i tot han qualificat de miracle espanyol, i passa del 16 al 8 lloc mundial en termes de PIB des del 1994. El turisme i la indstria sn factors clau de creixement i sn demandants de treballadors, nacionals i estrangers. Espanya passa, doncs, duna economia exportadora de m dobra a importadora neta. Per aquest motiu, entre altres, a partir dels anys 80 el creixement de les taxes dels espanyols s menor, durant tota la dcada amb un 4%, i esdev la ms baixa de totes als anys 90. Dit duna altra manera, Andorra segueix generant llocs de treball que durant els anys 60 i 70 havien cobert majoritriament els espanyols, per a partir dels anys 80 els espanyols semblen ms atrets pel seu mercat nacional, que genera molta activitat econmica i llocs de treball. Tanmateix, conv destacar que, malgrat una reducci del pes relatiu del grup dorigen espanyol, en valor absolut s amb molta diferncia el collectiu amb ms representaci en el mercat de treball assalariat andorr, amb un 45% del total el 2006, encara que contrasta amb el 86% del 1970. En canvi, els assalariats dorigen andorr han doblat llur pes, ja que han passat del 8% al 16%, especialment a partir del 1992, grcies a lestabilitat del seu ritme de creixement durant la dcada dels 90 i a larribada dels nascuts durant els anys 60 i 70 al mercat de treball. Una vegada analitzada levoluci dels treballadors estrangers al Principat, conv revisar en quins sectors dactivitat han tingut ms presncia i si aquesta ha variat en el temps. Per fer-ho, lestudi calcula el valor afegit brut dels treballadors en tots els sectors dactivitat. El grfic 19 presenta laportaci en termes de valor afegit brut dels estrangers en els sectors dactivitat andorrans. Els sectors dactivitat shan agrupat segons la necessitat de treballadors estrangers que han requerit en el temps. El primer grup inclou els sectors dagricultura, construcci i hoteleria, tres sectors que requereixen per excellncia ms treballadors dorigen estranger. En aquests tres sectors, laportaci de la poblaci estrangera s superior al 90%, i arriba fins i tot al 95% durant tot el perode en lhoteleria. En el sector de la construcci laportaci dels estrangers ha estat estable durant els 36 anys estudiats, per a partir de principis dels 90 la seva aportaci ha tendit a disminuir, ja que ha passat de situar-se per sobre del 95% a ser del 92% el 2006.
308
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Grfic 19. VAB dels assalariats estrangers per sectors (1970-2006)
VAB = Valor afegit brut. Font: CASS.
El segon grup dactivitats presenta una aportaci per part dels treballadors estrangers entre el 80 i el 90% del valor afegit total. Sn les activitats de les indstries; immobiliries i serveis empresarials; comer; i altres activitats socials i serveis personals. En tots els sectors sobserva una certa estabilitat fins al 1987, amb alguns creixements, per a partir daquesta data, el valor dels estrangers tendeix a baixar lleugerament a favor dels andorrans, que sincorporen al mercat laboral. El tercer grup dactivitats recull el sistema financer i el sector de transports i comunicacions,15 que han requerit menys treballadors estrangers; tot i aix, en aquestes activitats el 76% del valor afegit brut s generat pels treballadors assalariats dorigen estranger. Fins al 1984, laportaci dels estrangers era superior al 80%; aix vol dir que a partir de mitjan anys 80 els andorrans shan anat incorporant a aquests sectors, que en general requereixen ms formaci, especialment el sector financer. Finalment, el sector pblic, que inclou lAdministraci pblica i la seguretat social, s el que ha atret ms andorrans durant tot el perode. Si b les administracions pbliques
15
El sector del transport i les comunicacions inclou els Correus Espanyols i La Poste, Andorra Telecom, els transportistes i els taxistes, entre altres.
309
solen contractar de forma prioritria andorrans, la creaci de demanda ms rpida que loferta local, i tamb els acords trilaterals que donen certa prioritat als nacionals espanyols i francesos, han fet que laportaci del valor afegit brut per part de treballadors dorigen no andorr en aquests sectors proteccionistes per definici hagi estat al voltant del 60% durant tot el perode. A partir de la meitat dels anys 90 sembla que els andorrans nascuts als anys 70 shagin incorporat preferentment en el sector pblic. En conclusi, leconomia andorrana funciona grcies a laportaci massiva dels collectius estrangers, que es distribueixen sense massa diferncies en totes les activitats econmiques, amb una aportaci ms gran en els sectors de lhoteleria i la construcci, i en menor mesura en el sistema financer i el sector pblic. Aquesta aportaci estrangera ha estat necessria durant tot el perode analitzat, per la qual cosa, el desenvolupament del pas no hauria pogut tenir lloc sense lentrada de treballadors estrangers. A ms, especialment a partir de mitjan dcada dels anys 80, la productivitat sha incrementat de forma notable a Andorra. La millora de la productivitat16 ve donada en general per una millor educaci dels treballadors, per les millores tecnolgiques com la informtica, i tamb per les millors condicions laborals.
4.4 Caracterstiques de la societat andorrana i efectes sobre el mercat de treball

Lestructura de la poblaci andorrana ha canviat de forma significativa durant els darrers vint anys. La pirmide dedats dAndorra mostra com el 1985 la poblaci de menys de 30 anys representava el 48% de la poblaci i el 2006 noms representa el 34%. Aquesta disminuci sha produt a favor de la poblaci de 30 a 64 anys, que ha passat del 44% al 54%, i tamb de la poblaci de ms de 64 anys, que ha passat del 8% al 12%. La poblaci andorrana est patint, com la resta de les poblacions de les economies desenvolupades, un envelliment i un estretiment de la pirmide per la part dels naixements. El sistema de seguretat social, encara que sigui de capitalitzaci majoritriament, se sustenta sobre les cotitzacions de les generacions treballadores per fer front als pagaments de les pensions. A ms, el canvi destructura pot comportar la necessitat de recrrer un altre cop als estrangers per satisfer la demanda laboral, ja que els nascuts a Andorra podrien no ser suficients en una economia com lactual. Com a conseqncia, a ms, de lincrement proporcional de la poblaci dentre 30 i 64 anys, lndex de dependncia global disminueix, com mostra el grfic 20. Aquest ndex compara la poblaci a crrec, s a dir, els menors de 15 anys i els majors de 65 anys, en relaci amb la poblaci til, entre 15 i 65 anys. Quan la poblaci envelleix o hi ha molts
16
La productivitat a Andorra no es calcula, per sha estimat a partir dels coeficients mitjans de lOCDE.
310
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
naixements, lndex augmenta, i si creix la poblaci potencialment activa, lndex disminueix. A Andorra aquest ndex passa de 38,6 lany 1985 a 36,2 lany 2006, el que vol dir que la poblaci activa potencialment va augmentar, per des de lany 1993 fins al 2003, lndex creix fins a 39,7. Lincrement que es produeix entre els anys 1998 i 2002 s degut al fet que no shavien regularitzat els estrangers que tenien lanomenat rebut rosa. Les dades daquest ndex i dels segents es basen en el cens, i per tant es reprodueix la nacionalitat de les persones a cada moment, i no lorigen daquestes persones com en les dades de la CASS. Comparativament, llevat dEspanya i el Regne Unit, aquest ndex tendeix a crixer, donat lenvelliment de les poblacions desenvolupades. Tanmateix, cal apuntar que encara que lndex augmenti a Andorra, se situa, per exemple, per sota de lndex de Catalunya, que s del 45%. Per tant, la poblaci andorrana necessita lentrada de treballadors estrangers per mantenir lndex en nivells assumibles per la qualitat actual de lestat del benestar.
Grfic 20. ndex de dependncia global, juvenil i senil (1984-2007)
Font: Departament dEstudis i Estadstica. Elaboraci prpia.
La disminuci de lndex de dependncia global dels darrers anys sexplica per una disminuci de lndex de dependncia juvenil, atesa la contracci de la base de la pirmide dedats, mentre que lndex de dependncia senil augmenta de 10,5% el 1985 a 16,3% 311
el 2006 per lenvelliment de la poblaci. Tot i aix, lndex de dependncia senil a Catalunya, per exemple, s del 21%. Lenvelliment de la poblaci es dna especialment en les persones dorigen no andorr. Lndex, com mostra el grfic 21, mant una tendncia a lala, a un ritme sostingut, ja que passa del 40% lany 1985 al 79,2% lany 2006. Lndex s menor en el cas de la poblaci de nacionalitat andorrana (23,5% lany 2006), que en la poblaci daltres nacionalitats (266%) a causa del fenomen de la naturalitzaci. La poblaci menor de 15 anys continua sent superior a la poblaci major de 65. Per referncia, a Catalunya lndex actual s de 111%. Tanmateix, la tendncia s a un envelliment de la poblaci andorrana i cap a lassimilaci de lestructura de les poblacions venes.
Grfic 21. ndex denvelliment (1985-2006)
Lndex de recanvi de la poblaci en edat activa tamb mant una tendncia a lala, a un ritme sostingut, per tal com passa del 55,3% lany 1985 a gaireb 80% lany 2006. Aquest ndex calcula el nombre de persones entre 60 i 64 anys en relaci amb les persones que tenen entre 15 i 19 anys, s a dir, compara les persones que marxaran a la jubilaci amb les persones que entraran a treballar. A Andorra, la poblaci a punt dentrar en el mercat laboral (15-19 anys) s superior a la que est a punt de marxar-ne (60-65 anys), i aix s una dada positiva, per aquest ritme 312
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
en els propers anys pot invertir-se, perqu lany 2024 sigui de lordre del 147%. A Catalunya lndex actual s del 110%. En la poblaci de nacionalitat andorrana lndex denvelliment s molt baix, ja que majoritriament els joves dentre 15 i 19 anys sn nascuts a Andorra, i per tant tenen nacionalitat andorrana. Aquest conjunt de persones s superior a les persones de 60 a 64 anys. En canvi, per a la poblaci estrangera aquest ndex s molt alt, ats que la reposici del mercat de treball andorr passa en part per lentrada de nous estrangers, i els nens nascuts sn andorrans i no estrangers, encara que siguin fills daquests estrangers que es jubilaran. Amb tot, per entendre levoluci de la pirmide dedats i lenvelliment de la poblaci, la poblaci de menys de 30 anys ha crescut a un ritme de l1,3% de mitjana entre el 1985 i el 2006; la poblaci dentre 30 i 64 anys ha crescut a un ritme de +3,9% de mitjana i la poblaci de ms de 64 anys ha crescut a un ritme de +4,8% de mitjana. Aquest fet es dna perqu les persones que van venir durant la primera arribada important dimmigraci dels anys 60 i 70 estan arribant a ledat de la jubilaci. Per la seva banda, la taxa de la poblaci potencialment activa creix lleugerament del 72% lany 1985 al 73,4% lany 2006, com es presenta en el grfic 22. Aquest ndex compara la poblaci en edat activa, entre 16 i 64 anys, en relaci amb el total de la poblaci. Lincrement de lndex es dna principalment per lincrement de la taxa en la poblaci de nacionalitat andorrana, que passa del 51% lany 1985 al 61,1% lany 2006. Per a la poblaci de nacionalitat estrangera lndex s estable, del 80%.
Grfic 22. Taxes de poblaci potencialment activa (1985-2006)
313
Aquestes xifres sexpliquen perqu la poblaci estrangera s majoritriament treballadora i els seus fills han adquirit la nacionalitat andorrana. I de la mateixa manera, lndex andorr s molt baix perqu en el total de poblaci shi inclouen tots els nens nascuts a Andorra que han adoptat la nacionalitat andorrana. En general, la taxa de poblaci potencialment activa s fora elevada, per per mantenir el ritme de contractaci a Andorra, en el futur caldr proveir el pas de treballadors estrangers. La poblaci nacional no ser suficient. La taxa docupaci, que mesura la poblaci ocupada en relaci amb la poblaci potencialment activa, reflecteix una certa estabilitat, si b hi ha una davallada pel que fa als membres de nacionalitat estrangera en els dos darrers anys. No obstant aix, en els grups andorrans i estrangers hi ha una tendncia fixa en el 98,5%. s una taxa molt superior a les taxes de la resta de pasos: a Espanya i Frana, per exemple, se situen en el 89% i 90,4%. Aquestes dades sentenen perqu la taxa datur de la poblaci estrangera que calcula el nombre de treballadors aturats dividit per la poblaci econmicament activa, la qual inclou els empleats i els desocupats s superior a la dels andorrans, com mostra el grfic 23 segent, al final del perode analitzat, tot i que fins al 2003 la taxa datur dels andorrans era superior a la dels estrangers.
Grfic 23. Taxa datur a Andorra (2001-2007)
314
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
Les taxes datur se situen el 2006 per sota del 2%, un nivell que es considera atur tcnic o estructural, caracterstic de les friccions dadequaci de loferta i la demanda: Andorra, Sussa i Luxemburg sn els pasos que presenten a Europa una taxa datur ms baixa i alhora la proporci ms elevada dassalariats dorigen estranger. En aquests pasos es combina una reducci menor de la taxa datur amb una creaci de llocs de treball superior a la resta de pasos, excepte a Espanya. Les taxes dactivitat per a homes i dones, segons lorigen, es mostren en el grfic 24.
Grfic 24. Taxa dactivitat a Andorra (2001-2007)
Tenint en compte que la motivaci principal dels estrangers s venir a treballar a Andorra, la taxa dactivitat dels homes i de les dones estrangers s ms alta que la dels andorrans. Les taxes docupaci dels homes se situen al voltant del 89%, i sapropen a les taxes de pasos com Islndia, amb el 89%, i Sussa, amb un 88%. A Espanya i a Frana se situen en el 81% i el 75% respectivament. El treball femen s el component que ha fet augmentar la poblaci activa. La taxa s menor que en el cas dels homes tot i que superior a la dels homes andorrans per a les dones estrangeres, per s molt elevada: s propera al 81%, i en el cas de la poblaci daltres nacionalitats s gaireb del 85%. Tamb s una taxa similar a la taxa dIslndia, amb el 89%, per molt allunyada de la resta de pasos. A tall dexemple, a Espanya i 315
Frana se situen en el 58% i el 64% respectivament. Cal mencionar que durant els darrers tres anys ms dones andorranes shan incorporat al mercat de treball.
5. El consum de la poblaci estrangera com a motor econmic

Fins ara shan valorat les aportacions dels estrangers dins del sistema econmic andorr mitjanant la seva participaci en el mercat de treball, en la seguretat social i en les arques pbliques. Tanmateix, cal tenir en compte laportaci dels estrangers al sistema econmic grcies al seu consum. Lenquesta de pressupostos familiars del Departament dEstudis i Estadstica t com a objectiu principal determinar la composici de la cistella de la compra i l'agregat de consum. Els resultats obtinguts de la mostra seleccionada permeten de segmentar les llars per la nacionalitat del cap de casa, cosa que no vol dir que la resta de membres de la casa tinguin la mateixa nacionalitat. Tenint en compte aquesta limitaci, les dades shan de considerar estimatives. En la taula 4 es presenta la despesa mitjana per llar segons la nacionalitat del cap de casa. Shi inclouen totes les despeses duna llar: dalimentaci, transport, habitatge, educaci, lleure, salut, etc. En la taula sobserva que a les llars on el titular s de nacionalitat andorrana la despesa s ms elevada. Aquesta observaci es pot correlacionar amb el fet que els andorrans solen tenir uns salaris ms elevats que la resta de grups.
Taula 4. Despesa mitjana anyal en euros segons la nacionalitat del cap de casa. 2006
Nacionalitat del cap de casa Andorrans Altres nacionalitats Francesos Espanyols Portuguesos Despesa mitjana total Despesa mitjana estrangers
Font: Enquesta de pressupostos familiars. Departament dEstadstica. Govern dAndorra.
Valor en euros 22.203 21.145 19.554 17.010 13.593 18.236 16.800
316
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
El collectiu portugus s el que menys consumeix internament. Aquest fet es pot explicar per lesquema que els autors de lEstructura i perspectives de leconomia andorrana el 1975 apuntaven: els estrangers de la primera onada dimmigraci es traslladaven a Andorra per trobar una feina i estalviar diners per retornar al lloc dorigen i establir-se pel seu compte.17 El collectiu francs i les altres nacionalitats sembla ms establert al pas, si es t en compte el patr de consum que presenten. En canvi, dins del grup despanyols hi deu existir una diferncia important entre els que fa ms temps que sn al pas i els que en fa menys. Els primers tenen un model de consum ms assemblat a landorr, mentre que els segons deuen trobar-se a Andorra amb lobjectiu de retornar al seu pas. La despesa mitjana per llar inclou les transferncies a lexterior efectuades pels residents a Andorra. Les transferncies a lexterior suposen ms de 21 milions deuros el 2005: daquests un 66% senvien amb carcter regular i ocasional a altres llars que es troben fora del pas, i un 22% als estudiants.18 Del total de transferncies, un 66% sn enviades per llars que tenen el cap de casa de nacionalitat no andorrana.
Grfic 25. Consum de les llars per nacionalitat del cap de casa (2006)
Font: Enquesta de pressupostos familiars del Departament dEstudis i Estadstica.
Aquestes dades confirmen que la motivaci principal dels estrangers per establir-se a Andorra sol ser el treball i que mantenen el seu arrelament amb el pas dorigen, on pro-
17
BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J. i TOMS, R. Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Edicions 62. Barcelona, 1975, pg. 279. Font: Enquesta de pressupostos familiars, Departament dEstudis i Estadstica, Govern dAndorra.
18
317
bablement tornaran a viure en algun moment, potser a la jubilaci, ja que, com sha vist, el 42% de les pensions es cobren a lestranger. El collectiu estranger, que en aquest apartat sha considerat la llar que t el cap de casa de nacionalitat estrangera, registra un consum del 68% de tot el consum intern del pas (veure grfic 25). Malgrat que les llars amb el cap de casa andorr tenen una despesa mitjana ms alta, el consum dels estrangers s el que t una incidncia ms gran en el comer nacional, i tot aix encara que hi hagi fuites per les transferncies a lestranger. De fet, el consum de les llars andorranes representa una tercera part del consum total del pas, una quantitat remarcable.
6. Valoraci de limpacte econmic global de la immigraci

Lanlisi de limpacte dels estrangers en leconomia andorrana sha dut a terme amb els referents econmics identificats: el pressupost, la CASS, el mercat laboral i el consum. En una societat en qu els andorrans sn una minoria, larribada destrangers ha perms sense cap mena de dubte el desenvolupament econmic dels darrers quaranta anys. Les dades que shan presentat formen part de fonts diverses, amb criteris diferents. Les dades del cens presenten la poblaci segons la nacionalitat que tenen en el moment de recollida de la informaci. s a dir, un estranger pot estar comptabilitzat com a estranger en un any i desprs aparixer com a andorr, si sha nacionalitzat. En canvi, les dades de la CASS conserven la nacionalitat dorigen del treballador donat dalta i, per tant, una persona que sha nacionalitzat al pas consta com a estrangera a efectes de la CASS. Per aix, encara que aquestes darreres dades permeten traar levoluci dels estrangers en el sistema de seguretat social, daltra banda minimitzen limpacte dels andorrans, dorigen o nacionalitzats. Aquesta diferncia sha de tenir present en tota lanlisi; per aix es parla dorigen estranger quan es tracta de dades de la CASS. El pressupost del Govern ha tingut un creixement molt important, com es demostra en el fet que sha passat dun estat amb recursos limitats que per finanar les infraestructures recorria a les concessions FHASA, per exemple a un estat del benestar, amb una despesa en salut i en educaci caracterstica dels pasos ms desenvolupats. La despesa social durant el perode analitzat, 1960 a 2006, sha incrementat el 16,4% anualitzat, mentre que la despesa total del pressupost ho ha fet en menor mesura, en un 10,9% anualitzat. Aquest canvi ha estat condicionat per la nova realitat del pas i per la demanda social de la immigraci. Les inversions en educaci construcci descoles i creaci de lEscola Andorrana i en salut clniques Verge de Meritxell i Santa Coloma els anys 70 i Centre hospitalari andorr, a final dels anys 80 sn un exemple de lefecte de la immigraci que, juntament amb la poblaci nacional tamb creixent, va necessitar serveis 318
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
bsics. LEscola Andorrana va esdevenir una necessitat per garantir landorranitzaci de la societat i avui aquest sistema ha arribat a absorbir un ter de tots els alumnes. Tanmateix, cal destacar un cert retard en ladequaci del pressupost a les inversions i les despeses per assumir la modernitzaci del pas i millorar lestat del benestar i les condicions de vida. Els ingressos han estat insuficients durant tot el perode analitzat, i aix han portat a uns dficits estructurals que han abocat el Govern a un deute acumulat el 2007 de 370 milions deuros. Els ingressos els ha aportat majoritriament el consum, sota la forma dels impostos sobre mercaderies i lIMI a partir del 1991, i ha estat principalment el consum dels visitants turistes el que ha perms levoluci de la despesa del Govern i tamb dels comuns, per en menor mesura. La demanda interna, que tamb inclou la demanda de la poblaci resident dorigen estranger, ha estat un dels motors del creixement dels ingressos nacionals, amb un 32% del consum total el 2006. Els comuns tenen un paper important en lestat del benestar, per no shan tingut en compte directament en lestudi perqu en levoluci del pressupost la seva inclusi no hauria canviat lanlisi ni les conclusions. Daltra banda, un 30% del finanament dels comuns prov de forma directa del Govern i dels impostos indirectes, mitjanant la Llei qualificada de transferncies als comuns de lany 1993. En conseqncia, levoluci dels pressupostos comunals est molt lligada a la del pressupost del Govern. La Llei preveu un repartiment de les transferncies prenent com a base la poblaci i tamb el territori. El 2006 limport de les transferncies va ascendir a 51 milions deuros, un 31% dels seus ingressos totals. De forma general, laportaci de la immigraci en els comptes pblics es mesura pels impostos directes sobre la renda del treball i sobre les cotitzacions socials. A Andorra no hi ha impostos sobre la renda, i per tant, la contribuci dels estrangers passa per les altres figures impositives, indirectes i cotitzacions socials. Els estrangers sn aportadors nets en el sistema de seguretat social, ats que sn una poblaci jove. Actualment, ms del 40% dels 6.220 jubilats que en algun moment de la seva vida han cotitzat a la seguretat social viuen a lestranger. Les persones estrangeres joves estan, per, creant uns drets per al futur que poden posar en dificultat el sistema de pensions dAndorra, ats el coeficient de conversi que no sha retocat des de lany 1968 fins al 2008, que, per, ser efectiu el 2009. En lanlisi de limpacte en la seguretat social es poden posar en equivalncia els collectius dorigen espanyol i andorr, ja que tenen unes caracterstiques molt similars. Tots dos tenen uns salaris mitjans superiors a la resta i tenen un patr de despesa molt semblant. En aquest sentit, es podria afirmar que els collectius amb ms temps al pas sassimilen en consum als nacionals. Tanmateix, la societat andorrana, ms jove que lespanyola, encara s excedentria en el sistema de pensions. El recorregut del grup espanyol, desprs dhaver estat el principal finanador del sistema durant els ms de trenta anys de funcionament de la CASS, que es troba en un punt gaireb deficitari per les pensions i les 319
despeses sanitries i socials, s el que es pot esperar que tindr la resta de collectius. Per tant, ser imprescindible disposar de nova immigraci per finanar el sistema de seguretat social en el futur. De fet, un euro cotitzat avui representar en el moment de pagar-lo en forma de pensions 1,9 euros amb el factor de conversi vigent el 2008 i 1,5 euros amb el factor en vigor a partir del novembre del 2009. La diferncia es podr finanar en part pel rendiment financer dels fons de la CASS, per podria ser insuficient i, per aquest motiu, caldran nous treballadors joves en el futur. De fet, els contribudors nets del sistema de seguretat social andorr sn els collectius joves que arriben per treballar, ja que tenen menys necessitats de prestacions per malaltia i encara no cobren les pensions. Durant tot el perode analitzat, aquesta afirmaci queda palesa en el fet que fins al 1988 va ser el collectiu dorigen espanyol el principal contribudor a la CASS en termes econmics, amb una aportaci superior al 70% del total. A partir daquesta data, el collectiu espanyol continua sent capdavanter, tot i que ha redut laportaci al 48%, seguit de landorr, amb un 17%, i del portugus, amb un 15%. El resultat daquesta anlisi s que, quan la poblaci senvelleix, genera una despesa ms gran per malaltia i pensions que no es cobreix noms amb el rendiment dels fons dinversi; per tant, cal que poblacions joves treballadores vinguin a cobrir el dficit. s indiscutible que leconomia nacional funciona grcies al treball de les persones dorigen estranger. Quant a laportaci de valor afegit brut en el mercat laboral, els estrangers representen un 80% com a mnim en tots els sectors dactivitat, excepte en el sistema financer i lAdministraci pblica, en qu laportaci s del 77% i del 58% respectivament. Aquesta aportaci ha disminut lleugerament durant els anys 90, amb lentrada al mercat laboral dels nascuts a Andorra, per tant nacionals andorrans, durant els anys 60 i 70. Laportaci dels estrangers a Andorra s una situaci nica en tot lentorn europeu, que supera amb escreix la situaci de Luxemburg o Sussa, que han estat importadors nets destrangers, per excellncia. Per tant, el mercat andorr est molt necessitat de treballadors estrangers per funcionar, ja que loferta nacional s de bon tros insuficient per mantenir lestructura econmica que sha creat. Encara que el collectiu dels assalariats dorigen espanyol continua sent majoritari, sobserva la seva disminuci en pes relatiu en el mercat de treball, en benefici dels andorrans, portuguesos i les persones daltres nacionalitats. En definitiva, Andorra tendeix a atraure menys els espanyols, per ms els portuguesos i els treballadors daltres nacionalitats, com els americans (del sud). La taula segent mostra la variaci dels collectius nacionals per origen en els sectors dactivitat ms representatius, com el comer, la construcci, lhoteleria, les activitats immobiliries i serveis professionals, lagricultura, les indstries i el personal domstic. Sobserva que els andorrans tendeixen a incorporar-se indistintament a tots els sectors dactivitat, per comparteixen amb els espanyols una presncia ms important en el sistema financer i leducaci. En aquest estudi no es disposa de la categoria socioprofessional dels treballadors, per la qual cosa no es pot donar informaci sobre si els andorrans 320
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
shan incorporat a llocs de ms responsabilitat que els estrangers o no. Noms sen coneix el salari mitj, que reflecteix que juntament amb els espanyols, sn els que tenen un salari per sobre la mitjana de la CASS.
Taula 5. Variaci del pes relatiu en els sectors dactivitat entre 1970 i 2006
Andorra Comer Construcci Hoteleria Activitats immobiliries i serveis professionals Administraci pblica Sistema financer Agricultura Educaci Indstries Personal domstic Activitats sanitries i veterinries, serveis socials
Font: CASS i elaboraci prpia. Les fletxes de la taula signifiquen:
Espanya
Frana
Portugal
Altres
increment;
reducci i
estable.
Pel que fa lAdministraci pblica, que inclou el Govern, els comuns i la CASS, el pes relatiu dels andorrans sha redut, malgrat haver-se incrementat en xifres absolutes, com passa amb els espanyols en els apartats anteriors. De fet, en aquest sector, sha incorporat un gran nombre dandorrans durant les dcades dels anys 90 i 2000, amb una variaci que va des de les 125 persones del 1960 fins a les 2.096 del 2006. Tanmateix, els llocs de treball que no han ocupat els andorrans els han cobert els estrangers, majoritriament dorigen espanyol. Aquestes dades confirmen que en ms de quaranta anys la comunitat espanyola, primera a arribar, progressivament va perdent pes relatiu, malgrat incrementar els valors absoluts, a favor dels portuguesos, els daltres nacionalitats i els andorrans. La comunitat francesa mant el seu propi esquema, amb un pes relatiu estable durant tot el temps, tot i que han canviat els sectors de treball i el seu salari mitj ha tendit a baixar. Per valorar limpacte global de la immigraci en lestat del benestar, es presenta la taula 6, que relaciona els impactes positius o negatius de la immigraci amb els aspectes del 321
benestar i la seva sostenibilitat. Durant lestudi sha confirmat que la immigraci dels anys 50 i 60 va empnyer lAdministraci andorrana a emprendre mesures cap a una millor qualitat de vida i cap a lassoliment progressiu de lestat del benestar, per tamb que a la llarga, els beneficis de leconomia de la immigraci poden comportar dificultats en la sostenibilitat de lestat del benestar. En general, els ingressos fiscals que afecten ms la immigraci sn els impostos sobre les rendes del treball i les cotitzacions socials. A Andorra no hi ha un impost sobre les rendes del treball, per la qual cosa, laportaci dels estrangers es fa majoritriament mitjanant les cotitzacions socials. Tamb cal afegir-hi les aportacions del consum intern a travs dels diferents impostos indirectes i les contribucions als comuns amb el foc i lloc. Pel que fa a la poblaci activa, larribada destrangers al mercat laboral permet incrementar la poblaci activa i per tant donar resposta a les necessitats dels sectors econmics a
Taula 6. Efectes de la immigraci en els determinants de la sostenibilitat de lestat del benestar

CURT TERMINI Poblaci activa Productivitat Despesa en pensions Despesa social (educaci i sanitat) + + + LLARG TERMINI Poblaci activa Productivitat Despesa en pensions Despesa social (educaci i sanitat) + -
Font: Servei dEstudis (2006), Com afecta la immigraci a lEstat del benestar? La Caixa. Els signes positiu i negatiu de la taula indiquen impacte positiu (+) i impacte negatiu (-).
curt termini. Ms important, per, s la taxa docupaci, que s ms alta entre els estrangers. A llarg termini, la poblaci activa disminuir ats lenvelliment de les poblacions, i sincrementar lndex de dependncia. La variable de la productivitat est vinculada al nivell deducaci dels estrangers i dels nacionals. En termes econmics, lEstat recapta ms diners de la poblaci ms productiva, ja que per les mateixes hores treballades, aquest sector de poblaci rep un salari ms important. A curt termini, amb lentrada destrangers la productivitat t tendncia a disminuir per la manca de formaci en origen i tamb per la falta despecialitzaci, per lesfor en educaci fa que la productivitat a llarg termini sequipari entre els dos collectius. Quant a la despesa en pensions, lefecte a curt termini s positiu ats que els actius sn els qui paguen les pensions i que la poblaci actual encara s majoritriament jove. Tanmateix, en el futur caldr pagar les pensions a aquestes persones i lefecte ser, doncs, negatiu, amb els riscos en el sistema que shan comentat.
322
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
En termes de despesa social, en el perode estudiat sha vist que ha hagut de posar-se al nivell de les necessitats, tant en educaci com en salut. Per tant, lefecte positiu del principi del perode en qu el pressupost era suficient ha canviat cap a un gran esfor posterior per donar els serveis socials adequats. A curt termini lefecte pot ser positiu, per a mitj i llarg termini lefecte s que shaur de fer ms despesa i donar serveis ms adaptats. A ms, la fertilitat tendeix a ser ms gran entre les dones estrangeres, com es presenta en lapartat sobre demografia daquest treball, especialment les de nacionalitat portuguesa i daltres nacionalitats, i aix fa que els costos en educaci es puguin incrementar per a aquests collectius. Cal tenir present, tamb, que a Andorra la necessitat de guarderies s ms important per lalt ndex docupaci dels membres de la famlia. Aquesta despesa repercuteix majoritriament en els comuns. En el cas andorr, la immigraci suposa beneficis a curt termini, ja que dna resposta a les necessitats de les empreses per seguir amb el model de pas. Per a llarg termini els efectes sobre el pressupost sn ms mitigats. Fins a la data els comptes del Govern han estat majoritriament deficitaris, i a ms, shi ha de sumar el deute acumulat dels comuns; per aix, no es pot esperar que sense noves fonts de finanament es puguin cobrir les noves obligacions en matria social de la poblaci tant andorrana com estrangera. No hi ha dubte que larribada destrangers joves al pas, amb unes taxes de fertilitat ms elevades, permet una contribuci favorable al procs productiu. En el futur es pot esperar que, com que la base piramidal de la poblaci a Andorra s molt estreta, lndex de dependncia creixer perqu sorgiran ms necessitats socials, i caldr recrrer a la immigraci per cobrir els llocs de treball que es creen al pas. Dit duna altra manera, lestructura econmica del pas no es pot entendre sense els estrangers, i el finanament futur de lestat del benestar passa per larribada de nous actius joves. Per caldr veure fins a quin punt el model dels darrers quaranta anys es pot anar repetint. Limpacte social daquesta poltica dacollida destrangers sha mesurat amb lndex de desigualtat. Lndex de Theil mostra que la desigualtat ha crescut en temps dexpansi econmica i sha redut en temps de crisi. Per tant, durant els anys 90 la desigualtat ha estat ms marcada per a tots els collectius, per cal destacar tamb que la desigualtat es troba ms entre els grups diferents que no pas dins dels mateixos grups. Aix significa que no hi ha desigualtat pel que fa a salaris dins les mateixes nacionalitats. Al contrari, s entre els grups diferents que les diferncies es marquen i sobretot pel que fa als salaris alts. El collectiu portugus s el que ms igualtat registra dins del mateix grup.
323
Finalment, en la figura 1 es presenta un resum de limpacte global en milions deuros dels nacionals, els estrangers i el consum extern en el sistema econmic andorr.
Figura 1. Impacte de la immigraci en el sistema econmic andorr (2006)
Font: CASS; Departament dEstudis i Estadstica; Tribunal de Comptes; Ministeri de Finances.
Lesquema presentat s una aproximaci i una simplificaci dels fluxos econmics del 2006, que representen els estrangers en el sistema global andorr: amb * es dna limport global i amb ** limport dels estrangers. No sha pogut mesurar limpacte dels estrangers en les empreses per manca de dades. Amb *** es presenten els fluxos de les empreses, de lEstat i dels visitants. Com que es tracta duna simplificaci, shan oms els fluxos de consum cap a lestranger de les empreses i de lEstat, altres que les compres que declaren IMI. Per als ingressos a lEstat shan tingut en compte els impostos directes i indirectes per no les taxes per serveis i preus pblics, per exemple shi inclouen els impostos indirectes, el foc i lloc i la radicaci dactivitats, per no les taxes de construcci.
324
IMPACTE
1960
FINS AL
2006
LEstat rep un finanament per part de les llars, les empreses i lexterior, per fer front a la despesa social que sha repercutit directament a les llars, mitjanant la despesa en educaci, en salut i social. Les aportacions de les llars sn insuficients per cobrir les prestacions en matria de salut i deducaci, mentre que les cotitzacions socials avui superen les prestacions pagades, ats que el sistema de pensions s majoritriament de capitalitzaci i la poblaci s molt jove. Actualment el sistema es pot finanar sobretot grcies a les aportacions que fan els visitants mitjanant el seu consum. Per tant, en termes econmics, els fluxos mostren com el consum intern est principalment cobert pels estrangers, tant residents com visitants, i tamb per les aportacions a lEstat. Pel que fa les empreses, es desconeix laportaci dels estrangers, tant per la seva iniciativa empresarial com per laportaci de capital. Quan siguin disponibles, aquestes dades permetran acabar de definir la imatge duna experincia nica en tot lentorn europeu, en qu el 83% del valor afegit brut dels assalariats s aportat per les persones dorigen estranger.
325
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Captol I Fluxos migratoris durant el segle XX Captol V Impacte demogrfic de la immigraci Captol VI Distribuci territorial de la immigraci
ADELLACH, B.; GANYET, R. (1977), Estadstiques de les Valls dAndorra. Andorra. Consell General. ALVAREZ P.; MIC, J. R.; RAFANELLI, C. (2008), Els treballadors argentins temporals a Andorra. Andorra. Centre de Recerca Sociolgica i Pags Editors. BADIA, F. (1997), El refugi de clergues i religiosos a Andorra durant la persecuci religiosa de 1936-1939, Anuari 1992-1993 de la Societat dEstudis dHistria Eclesistica Moderna i Contempornia de Catalunya. Diputaci de Tarragona. BADIA, F. (2007), El coprncep Mons. Just Guitart i el seu temps (1920-1940). Barcelona. Publicacions de lAbadia de Montserrat. BAR, L. (1989), La poltica dimmigraci a Andorra (1980-1989), Els moviments migratoris a Andorra. 2a. Diada andorrana de la Universitat Catalana dEstiu de Prada. Andorra. Societat Andorrana de Cincies i Centre de Recerques i dEstudis Catalans de la Universitat de Perpiny, pg. 101-109. BAR, L. ( 2006), LAndorra de la primera meitat del segle XX, De la prehistria a lEdat Contempornia. Barcelona. Edicions 62, pg. 305-332. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2004), La immigraci a Andorra. Andorra. Centre de Recerca Sociolgica i Pags Editors. BAULARD, R. (1934), La Gendarmerie franaise dans les Valles dAndorre (18 aot-9 octobre 1933). Perpiny. Imp. Catalane. BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J.; TOMS, R. (1975), Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Barcelona. Edicions 62. BRICALL, J. M. (2001), (direcci); DURAN, J. M.; GARCA, G.; KINDER, C.; RIVERO, A.; SEZ, X. (2001), Leconomia andorrana en el canvi de segle. Andorra. Fundaci Juli Reig. CALVO, R.; MARTNEZ, G.; GASCH, N. (1990), Recull estadstic general de la poblaci. Andorra 90. Andorra. Conselleria de Treball i Benestar Social. CAVERO, P. (1996), Visi del segle
XX,
XXI.
Andorra, pg. 128-135.
CHAPEAU, G. (1986), La Mise en valeur dune rgion de montagne: les Valles dAndorre. NancyMetz. Centre Regional de Documentaci Pedaggica. CHEVALIER, M. (1925), Andorra. Chambry. Librairie Dardel. COMAS DARGEMIR D.; PUJADAS, J. J. (1997), Andorra, un pas de frontera. Estudi etnogrfic dels canvis econmics, socials i culturals. Barcelona. Editorial Alta Fulla. COMAS DARGEMIR D. (2002), Andorra, una economia de frontera. Lleida. Pags editors. COMBARNOUS, G. (1933), Les Valles dAndorre. Voyage aux tats Lilliputiens. Montpeller. Ed. Les Chnes Verts. CONSELL GENERAL (1968), Estadstiques socioeconmiques. Valls dAndorra. Andorra. Consell General.
329
BIBLIOGRAFIA
CONSELL GENERAL (1864 - 1949), Llibre dActes del Consell General. COUGUL, J. (1942), tude historique et conomique de lAndorre. Tolosa. Imp. Cleder. DOMINGO, J. (1994) Treball i residncia a Andorra. Aproximaci a la proximitat laboral al principat dAndorra, Annals 1992. Barcelona. Institut dEstudis Andorrans, pg. 179-195. ESTIVILL, J.(1979), La immigraci a Andorra [informe indit]. Andorra. Govern dAndorra. FITER, R. (1973), Legislaci administrativa andorrana. Andorra. Casal i Vall. GIRAL, E. (1988), La radiodifusin en Andorra. Barcelona. Facultat de Cincies Econmiques UB [tesi doctoral indita]. LLOBET, S. (1947), El Medio y la Vida en Andorra. Barcelona. CSIC. LLUELLES, M. J. (1991), La transformaci econmica dAndorra. Barcelona. Editorial LAven. LLUELLES, M. J. (1993) L'conomie de l'Andorre et la place des minorits ethniques, Les Minorits Ethniques en Europe. Pars. LHarmattan, pg. 279-283. LLUELLES, M. J. (1994) Relacions hispanoandorranes durant la II Repblica, Quaderns dEstudis Andorrans 6. Andorra, pg. 97-106. LLUELLES, M. J. (1995) Le Pas de la Casa, paroxysme du phnomne andorran, Langues rgionales et relations transfrontalires en Europe. Pars. LHarmattan, pg. 273-283. LLUELLES, M. J., SANGUIN, A. L. (1995), Lvolution de la population en Andorre et Monaco, Mditerrane, revue gographique des pays mditerranens. Dynamiques actuelles de la population dans les pays mditerranens. Tom. 81, Aix-en-Provence, pg. 113-117. LLUELLES, M. J. (1999) La poblaci andorrana, Anuari socioeconmic. Andorra. BPA, pg. 108-126. LLUELLES, M. J. (2004), (coord.), El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Lleida/Andorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. MARTY, P., MOURA, G. (1969), Rapport sur lAndorre. Ministre de lEconomie et des Finances [informe indit]. MATEU, M. (2006), Levoluci poltica del 1945 al 1993, De la prehistria a ledat contempornia. Barcelona. Edicions 62, pg. 333-369. MINISTERI
DE JUSTCIA I INTERIOR
(2007). Estadstiques de Poblaci. Govern dAndorra.
MOITRIER, J. (1970), La Scurit Sociale andorrane, Les problmes actuels des Valles dAndorre. Pars, Pdone, pg. 153-170. PALAU, M. (1967), Andorra. Barcelona. Editorial Selecta. PLA, A.(200), Memries dun metge. Andorra. Edicions del Diari dAndorra. POINARD, M. (1991), Portugais en Andorre, Revue gographique des Pyrnes et du Sud-Ouest. Tom 62. Tolosa. CNRS. PORTA, R.; CEBRIN, J. (2009), Andorrans als camps de concentraci nazis. Aspectes dAndorra durant la Segona Guerra Mundial. Andorra. Ministeri dAfers Exteriors dAndorra. PUJADAS, J. J. (1995), Identitat social i construcci nacional a Andorra [treball indit]. Govern dAndorra.
330
BIBLIOGRAFIA
ROS, F. de los (1920), Vida e instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia seorial. Madrid. Revista de Archivos y Museos. ROS, F. (1997), Levoluci histrica de la normativa andorrana aplicable al fenomen migratori, La integraci a Andorra. XXIX Universitat Catalana dEstiu. Andorra. Societat Andorrana de Cincies. ROS, F. (2001) Evoluci, estructura i dinmica demogrfica andorrana. Andorra Collecci Monogrfics de Geografia nm. 7. Govern dAndorra. SEZ, X. (2004), La consolidaci: de 1970 al segle XXI, El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. Lleida/Andorra, pg. 239441. SEZ, X. (2007), Informe sobre leconomia andorrana. 2006. Anuari socioeconmic. Andorra. BPA, pg. 10-103. SORIANO, A. (2006), Andorra durant la Guerra Civil Espanyola. Andorra. Consell General dAndorra. TAILLEFER, F. (1984), Un ple dimmigration dans la haute montagne pyrnenne: lAndorre, Revue gographique des Pyrnes et du Sud-Ouest. Tom 55. Tolosa. CNRS, pg. 421-439. TAILLEFER, F. (1987), Une ville-champignon dans les Pyrnes: Andorra la Vella EscaldesEngordany, Rgions, villes et amnagement. Centre de Recherches et dtudes sur Paris et lIlle. TAILLEFER, F. (1991), Le paradoxe andorran, Revue gographique des Pyrnes et du Sud-Ouest. Tom 62. Tolosa. CNRS, pg. 117-138. TAPINOS, G. (1987), Rapport sur limmigration en Andorre. Diagnostic et perspectives [informe indit]. Govern dAndorra. TREBALLS PBLICS General.
DEL
M. I. CONSELL GENERAL (1976), Recull dEstadstiques. Andorra. Consell
VALLS A. (2009), Andorra entre lanacronisme i la modernitat. Un Estat singular enmig dun mn global. Lleida. Pags editors. VEHILS, J. (1983), Forces hidroelctriques dAndorra SA. FHASA (1929-1983), [treball publicat pel Collegi Oficial dEnginyers Superiors dAndorra el 2005 amb el ttol La construcci de FHASA i la visi sociolgica de lenginyer Joan Vehils]. VIDAL, J. M. (1949), Instituciones polticas y sociales de Andorra. Madrid. CSIC. VIDAL, T. (1991), Poblaci a les valls dAndorra, Annals 1991. Barcelona. Institut dEstudis Andorrans, pg. 217-219. VIL-VALENT, J. (1996), Andorra, ara fa 50 anys, Anuari socioeconmic dAndorra. Andorra. BPA, pg. 86-106. VIAS R. (1976) El Treaty Making Power y la representacin internacional del Principado de Andorra, Revista jurdica de Catalua nm. 2. Abril - juny 1976, pg. 53-76.
331
BIBLIOGRAFIA
Captol II Impacte social de la immigraci
ACTIS, W.; PEREDA, C.; DE PRADA, M. A. / Colectivo Io (1999), Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos: una visin de las migraciones desde Espaa. Valncia, Universitat de Valncia. ADELLACH, B.; GANYET, R. (1977), Estadstiques de les Valls dAndorra. Andorra, Consell General de les Valls dAndorra. BAR, L. (1992), La poltica dimmigraci a Andorra 1980-1989. Una aproximaci al sistema poltic andorr. [treball de recerca]. Barcelona, Universitat Autnoma. Facultat de Cincies Poltiques i de Sociologia. BASTIDA, R. (2001), Els sistemes educatius a Andorra. Estudi sobre la joventut al Principat dAndorra. Andorra. Critas Andorrana. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2003), Anlisi de la situaci laboral a Andorra. Andorra. Institut dEstudis Andorrans. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2004), La immigraci a Andorra. Lleida. Pags editors. BATALLA, J.; CASALS, M.; MIC, J. R. (2005), Composici de les llars a Andorra. Lleida. Pags editors. CALVO, T. (2003), Inmigracin, racismo y multiculturalidad. Gangrena de la sociedad o enriquecimiento mutuo?, 1r Congrs internacional sobre multiculturalitat i ciutadania. Lleida. Institut dEstudis Ilerdencs. CENTRE DE RECERCA SOCIOLGICA, Observatori segon semestre 2007 [en lnia]. <http://www.iea.ad/cres/observatori/observatori.html> COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J. (1997), Andorra, un pas de frontera. Estudi etnogrfic dels canvis econmics, socials i culturals. Barcelona. Editorial Alta Fulla. COMISSI EUROPEA CONTRA EL RACISME I LA INTOLERNCIA (2008), Tercer informe sobre Andorra. Estrasburg, Consell dEuropa [en lnia]. <http://www.coe.int/t/e/human_rights/ecri/1-ECRI/2Country-by-country_approach/Andorra/Andorra%203e%20rapport%20-%20cri08-1%20%20catalan.pdf> DE
LA
PARTE, I. (1999), Les fronteres de la frontera andorrana. La construcci social de les identitats. PUJAL, C. (coord.): Atles cartogrfic de les Valls dAndorra, 1692-1976. Andorra, Ministeri de Turisme i Cultura del Govern dAndorra.
DE LUCAS, J. (2003), Sobre las condiciones de ciudadana en la sociedad multicultural. 1r Congrs internacional sobre multiculturalitat i ciutadania. Lleida, Institut dEstudis Ilerdencs. DELGADO, M. (1998), Diversitat i integraci. Barcelona, Empries. ESTIVILL, J. (1979), La immigraci a Andorra. Andorra. Departament de Poblaci del Consell General. GLAZER, N. (1983), Ethnic dilemmas, 1964-1982. Cambridge. Harvard University Press. GONZLEZ, A. (2002), Efectos macroeconmicos de la inmigracin. Impacto sobre el empleo y los salarios de los nativos. Papers: Revista de sociologia. Nm. 66. Universitat Autnoma de Barcelona. GORDON, M. (1964), Assimilation in American Life. Nova York. Oxford University Press.
332
BIBLIOGRAFIA
HERRERA, E. (1994), Reflexiones en torno al concepto de integracin en la sociologa de la inmigracin, Papers: Revista de sociologia. Nm. 43. Barcelona. Universitat Autnoma de Barcelona. HERRERA, E. (1998), La incorporaci dimmigrants a societats darribada. Revista catalana de sociologia. Nm. 6. Institut dEstudis Catalans [en lnia]. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000043%5C00000030.pdf> KERCKOFF, A. C. (1963), Patterns of Homogamy in Mate Selection. Anderson, M. (1971): Sociology of the family. Penguin. Harmondsworth. LLUELLES, M. J. (1991), La transformaci econmica dAndorra. Barcelona. Editorial LAven. LLUELLES, M. J. (2004), (coord.), El segle xx La modernitzaci dAndorra. Lleida/Andorra. Pags editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. MINISTERI
DE JUSTCIA I INTERIOR
(2007). Estadstiques de Poblaci. Govern dAndorra.
OCAA, J. C., La Unin europea: el proceso de integracin y la ciudadana europea [en lnia]. <http://clio.rediris.es/udidactica/ciudadeuropea.htm>. ORIOL, M. (1988), Perspectives du pluralisme, Revue Europenne des Migrations Internationales, volum 4, nm. 1 i 2. Poitiers. Universit de Poitiers. OR, M. (2001), Economia i fet migratori. Curs de Poltiques dimmigraci a Catalunya 20002001. Barcelona. Institut Catal de la Mediterrnia. PAJARES, M. (1999), La inmigracin en Espaa. Barcelona. Icaria. PAJARES, M. (2002), La insercin laboral de las personas inmigradas en Catalua. CERES (Centre destudis i recerca sindical) [en lnia] <http://www.iec.es/scs/IV Congres sociologia/Informacio grups de treball/Grup de treball 13/miguel.pajares.doc> RODRGUEZ, D. (2002), Endogamia, exogamia y relaciones intertnicas. Tesi de doctorat en Antropologia social i cultural. Universitat Autnoma de Barcelona. [en lnia]. <http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0223103-184400//drg1de2.pdf> RODRGUEZ, D. (2007), Inmigracin y modelos de incorporacin: contextos, claves del debate y tendencias de futuro. Polticas y modelos de acogida. Una mirada transatlntica: Canad y Alemania, Francia y los Pases Bajos. Documentos CIDOB, serie: Migraciones, nmero 12. Barcelona. Fundaci CIDOB. ROS, F. (2001), Evoluci, estructura i dinmica demogrfica andorrana. Andorra. Ministeri dEducaci, Joventut i Esports del Govern dAndorra. RUZ
DE
OLABUNAGA, J. I. (2000), Inmigrantes. Madrid. Acento.
SEZ, L. et al. (2006), Estudi sociolgic sobre la infncia i la conciliaci de la vida personal, familiar i laboral a Andorra. Lleida. Pags editors. SALT, J. (1991), Evolucin actual y futura de las migraciones internacionales referentes a Europa. IV Conferencia de ministros europeos responsables de asuntos de migracin. Luxemburg. Consell dEuropa. SAMPER L. (2002), (coord.), Integraci dels immigrants a Lleida: noves i velles migracions. Lleida. Pags editors. SANTOS, M. (2008), Quin sabor t un Sumol a 2.200 metres daltitud? Identitat, integraci i xarxes socials dels ciutadans portuguesos a Andorra. Lleida, Pags editors.
333
BIBLIOGRAFIA
SARTORI, G. (2001), La sociedad multitnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid. Taurus. SERVEI DE POLTICA LINGSTICA (2005), Coneixements i usos lingstics de la poblaci dAndorra. Situaci actual i evoluci (1995-2004). Ministeri dAfers Exteriors, Cultura i Cooperaci del Govern dAndorra. SOL, C. (1981), Integracin sociocultural de los inmigrantes en Catalua. Madrid. CIS. SOL, C. (2001), (coord.), El impacto de la inmigracin en la economa y en la sociedad receptora. Barcelona. Anthropos. SOL, C. (2001), Immigraci econmica. Curs de Poltiques dimmigraci a Catalunya 20002001. Barcelona. Institut Catal de la Mediterrnia. STOLCKE, V. (1994), Europa: Nuevas fronteras, nuevas retricas de exclusin. Extranjeros en el paraso. Barcelona. Virus. TAPINOS, G. (1987), Rapport sur limmigration en Andorre. Diagnostic et perspectives [exemplar mecanografiat] Pars. TORRES, F. (2001), La integracin de los inmigrantes y algunos de sus obstculos y fronteras. Seminari Prioridades de una poltica europea de inmigracin. Instituto Internacional de Sociologa Jurdica. [en lnia]. <http://www.giemic.uclm.es/index.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=1081&Itemid=60> WAGMAN, D. (2003), Integracin e inmigracin. Seminario Inmigracin y Seguridad [en lnia]. <http://www.sosracismomadrid.es/descargas/7.html> Legislaci consultada Decret del Consell General del dia 29 de juliol de 1981. Reglament de societats mercantils, aprovat pel Consell General el dia 19 de maig de 1983. Llei de lEscola Andorrana, del 2 de maig de 1989. Llei qualificada de la nacionalitat, del 3 de setembre de 1993. Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 doctubre de 1995. Reglament per a l'apreciaci de la suficient integraci a Andorra, del 3 de maig de 1996. Llei d'ordenaci de l's de la llengua oficial, del 16 de desembre de 1999. Llei qualificada dassociacions, del 15 de desembre de 2000. Proposta de ratificaci dels Convenis entre el Principat d'Andorra, el Regne d'Espanya i la Repblica Francesa relatius a l'entrada, la circulaci, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals i a la circulaci i el sojorn al Principat d'Andorra dels nacionals d'estats tercers, del 14 de juny de 2001. Llei qualificada dimmigraci, del 14 de maig de 2002. Conveni entre el Principat d'Andorra i la Repblica Portuguesa relatiu a l'entrada, la circulaci, el sojorn i l'establiment dels seus nacionals, del 18 doctubre de 2007. Llei 2/2008, del 8 dabril, dinversions estrangeres al Principat dAndorra. Llei 6/2008, del 15 de maig, dexercici de professions liberals i de collegis i associacions professionals.
334
BIBLIOGRAFIA
Captol III Poltiques dintegraci
Actes del 2n Congrs europeu sobre planificaci lingstica (2003). Andorra la Vella, 14, 15 i 16 de novembre del 2001. Barcelona. Generalitat de Catalunya. BADIA, F. (2007), El coprncep Mons. Just Guitart i el seu temps (1920-1940). Biblioteca Abat Oliba, 280. Publicacions de lAbadia de Montserrat. BADIA, M. (Juny de 1993), El catal i la Constituci dAndorra, Llengua i Administraci, nm. 49. Generalitat de Catalunya. BADIA, M. (Juliol de 1995), Referncies lingstiques en la legislaci andorrana, Revista de Llengua i Dret, nm. 23. P. 53 a 99. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BADIA, M. (1996), Llengua i Administraci al Principat dAndorra, Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans. Barcelona-Andorra la Vella. BADIA, M. (2000), Actituds, coneixements i usos lingstics a Andorra: Tendncies recents de la poltica lingstica, Treballs de Sociolingstica Catalana, nm. 14/15. BALLARN, J. M. (2002), La interrelaci entre la identitat cultural de la poblaci andorrana i els seus usos lingstics. Treball indit del Servei de Poltica Lingstica. BASTIDA, R. (1987), Cent anys densenyament a Andorra. Andorra la Vella. Grafinter BATALLA, J.; CASALS, M. I MIC, J. R. (2004), La immigraci a Andorra. Centre de Recerca Sociolgica. Institut dEstudis Andorrans. Pags Editors. BOIX E. i FARRS J. (1996), Coneixements i usos lingstics dels estudiants de secundria dAndorra lany 1992, Jornades de la Secci Filolgica de lIEC. Barcelona-Andorra la Vella. Butllet Oficial del Principat dAndorra. Butllet del Consell General. CANTURRI, P. (1995), Introducci del ministre dAfers Socials i Cultura a lestudi Coneixements i usos lingstics de la poblaci dAndorra. Servei de Poltica Lingstica. Andorra. Impremta Solber. CAVERO, P. Crnica legislativa. Principat dAndorra, Revista de Llengua i Dret, nm. 30 (desembre de 1998), 33 (setembre de 2000) i 37 (setembre de 2002). Escola dAdministraci Pblica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Enquesta sobre valors de la poblaci dAndorra. (2005 i 2006), Centre de Recerca Sociolgica (CRES) de lInstitut dEstudis Andorrans. Indit. GABANCHO, P. (2008), Immigraci i llengua: de qu parlem quan parlem dintegrar? a Cercle XXI. Butllet nm. 6. 30 de desembre. http://www.cercle21.org. La integraci a Andorra. (1997), 10a Diada Andorrana. XXIX Universitat Catalana dEstiu. Societat Andorrana de Cincies. Banc Agrcol i Comercial dAndorra. Prada de Conflent. LLUELLES, M. J.; COMAS DARGEMIR, D.; PUJADAS, J. J.; SEZ, X. (2004), El segle xx. La modernitzaci dAndorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. MARQUS, N. (1998), Lleis i resolucions dels coprnceps i dels seus delegats (1900 - 1979). Pags Editors.
335
BIBLIOGRAFIA
La situaci sociolingstica a Andorra, Treballs de Sociolingstica Catalana. Nm. 19. (2006), Associaci Catalana de Sociolingstica, amb articles de Pere Cavero, Andreu Bau, Teresa Cairat, Joan R. Mic, J. M. Ballarn, Ernest Querol, Javier Gonzlez i altres. Ordinacions, decrets, avisos, lleis, reglaments del Consell, del Govern i jurisprudncia de les Delegacions permanents (1989) Conselleria de Serveis Pblics. Govern dAndorra. PREZ, T. L. (2007), El dilogo intercultural como gestin de la multuculturalidad: un reto por alcanzar, a Casa nostra s casa vostra. Critas Espaola. Fiselgraf. POHLE, L. M. (2008), Perqu ara grcies a Du hi ha justcia. Publicacions de lAbadia de Montserrat. PUJOL, M. i BADIA, M. (2002), Els estudis impulsats per l'Administraci andorrana com a punt de referncia per a la planificaci lingstica. Noves, SL. PUJOL, M. (3r quadrimestre del 2001) La llengua catalana al Principat dAndorra, Llengua i s, nm. 22. R CONSULTORS. (2002), Coneixements i usos lingstics de la poblaci escolar dAndorra. Centre de la Cultura Catalana i Servei de Poltica Lingstica del Govern dAndorra. Impremta Solber. RUI, S. (1997), Comunitat mixta, integraci i microestat. Reflexions sobre el cas dAndorra, La integraci a Andorra. 10a Diada Andorrana. XXIX Universitat Catalana dEstiu. Prada de Conflent, p. 49-55. SANTOS, M. (2008), A que sabe un Sumol a 2.200 metros de altitude? Identidade, Integraao e Redes Sociais dos Portugueses Emigrados em Andorra. Centre de Recerca Sociolgica de lInstitut dEstudis Andorrans. Govern dAndorra. Pags Editors. SERVEI DE POLTICA LINGSTICA (1995, 1999 i 2004), Coneixements i usos lingstics de la poblaci dAndorra. Govern dAndorra. TORRES, J.; VILA I MORENO, F. X.; FAB, A.; BRETXA I RIERA, V., i PRADILLA, M. . (2006), Enquesta sobre els usos lingstics a Andorra 2004. Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle XXI. Publicacions de la Secretaria de Poltica lingustica, Serie estudis, nm. 9. Generalitat de Catalunya en collaboraci amb el Govern dAndorra. Barcelona. ZGUSTOVA, M. (2006), Exilis a La immigraci: una oportunitat? XXII Universitat destiu. Govern dAndorra. Impremta Solber, p.111-125. Convenis educatius Conveni hispanoandorr en matria educativa, de l11 de gener de 1993. Conveni entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la Repblica Francesa en l'mbit de l'ensenyament, del 19 de mar de 1993. Conveni entre el Govern de la Repblica Francesa i el Govern del Principat dAndorra en lmbit de lensenyament, del 18 doctubre de 1996. Protocol d'entesa entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern del Canad, del 4 de desembre de 1996. Intercanvi de cartes sobre el reconeixement del diploma andorr de segona ensenyana i el reconeixement mutu dels batxillerats andorr i francs, del 10 i el 18 dabril de 1997. Acord per a la cooperaci i els intercanvis acadmics entre el Govern del Principat dAndorra i la Universitat de Western Ontario, del 4 de desembre de 1997.
336
BIBLIOGRAFIA
Acord de cooperaci acadmica i dintercanvis entre el Ministeri dEducaci, Joventut i Esports i la Universitat de Califrnia. Los Angeles, del 2 de juny de 1998. Conveni administratiu entre l'Organitzaci Mundial del Turisme i el Govern del Principat d'Andorra per a l'establiment d'un institut per a la qualitat i l'eficincia en educaci i formacions turstiques, del 3 de juny de 1998. Acord de cooperaci entre el Govern dAndorra i la Universitat de Western Ontario, del 10 de juliol de 1998. Acord de cooperaci cultural i acadmica entre el Govern del Principat dAndorra i la Universitat de New Mexico, del 21 de setembre de 1999.
337
BIBLIOGRAFIA
Captol IV El sistema institucional i la immigraci
BAR, L. (1989), La poltica dimmigraci a Andorra (1980-1989), Els moviments migratoris a Andorra. 2a. diada andorrana Universitat Catalana dEstiu de Prada. Andorra. Societat Andorrana de Cincies i Centre de Recerques i dEstudis Catalans de la Universitat de Perpiny, pg. 101-109. BAR, L. ( 2006), LAndorra de la primera meitat del segle XX, De la prehistria a lEdat Contempornia. Barcelona. Edicions 62, pg. 305-332. BATALLA, J.; CASALS, M. ; MIC, J. R. (2004), La immigraci a Andorra. Andorra. Centre de Recerca Sociolgica i Pags Editors. BAULARD, R. (1934), La Gendarmerie franaise dans les Valles dAndorre (18 aot-9 octobre 1933). Perpiny. Imp. Catalane. CALVO, R.; MARTNEZ, G.; GASCH, N. (1990), Recull estadstic general de la poblaci. Andorra 90. Andorra. Conselleria de Treball i Benestar Social. CAVERO, P. (1996), Visi del segle
XX,
XXI.
Andorra, pg. 128-135.
DEGAGE, A. i DUR, A. (1998), LAndorre. Pars. PUF FRANCS, J. L. (2005), La regulaci de la immigraci al Principat dAndorra. Postgrau de dret andorr, Sant Juli de Lria. LLUELLES, M. J. (1991), La transformaci econmica dAndorra. Barcelona. Editorial LAven. LLUELLES, M. J. (1999) La poblaci andorrana, Anuari socioeconmic. Andorra. BPA, pg. 108-126. LLUELLES, M. J. (2004), (coord.), El segle XX. La modernitzaci dAndorra. Lleida/Andorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. MATEU, M. (2006), Levoluci poltica del 1945 al 1993, De la prehistria a ledat contempornia. Barcelona. Edicions 62, pg. 333-369. ROS, F. (1997), Levoluci histrica de la normativa andorrana aplicable al fenomen migratori, La integraci a Andorra. XXIX Universitat Catalana dEstiu. Andorra. Societat Andorrana de Cincies. TAPINOS, G. (1987), Rapport sur limmigration en Andorre. Diagnostic et perspectives [informe indit]. Govern dAndorra. VIAS R. (1989) Nacionalitat i drets poltics al Principat dAndorra. Andorra. Edicions Andorra, Avui.
338
BIBLIOGRAFIA
Captol VII Impacte econmic dels estrangers des del 1960 fins al 2006
ADELLACH, B.; GANYET, R. (1977), Estadstiques de les Valls dAndorra. Andorra. Consell General. BASTIDA, R. (1987), Cent anys densenyament a Andorra. Andorra la Vella. Grafinter. BRICALL, J. M.; CAMPS, C.; CULLELL, J. M.; FARR-ESCOFET, E. P.; PETITB, A.; SOGUES, J.; TOMS, R. (1975), Estructura i perspectives de leconomia andorrana. Barcelona. Edicions 62. BUEY, l.; GONZALO, B.; MONASTERIO, C.; ALEIX, J.; ARMENGOL, A.; BARTUMEU, E.; MARTNEZ, G.; MONEGAL, J. (1997), Elements per a la reforma del sistema andorr de Seguretat Social. Andorra la Vella. CASS i BIBM. CONSEIL CONOMIQUE Luxemburg.
ET
SOCIAL (2006), Pour une politique dimmigration et dintgration active.
CONSELL GENERAL. Pressupostos del Consell General del Principat dAndorra. Anys 1960 a 1980. Publicacions del Molt Illustre Consell General. DEPARTAMENT DESTUDIS I ESTADSTICA (2008), Anuari estadstic. Govern dAndorra. GABINETE DE ASESORAMIENTO ECONMICO Y SOCIAL SL (2007), Estudi econmic actuarial del sistema de pensions del Principat dAndorra. Andorra. INSTITUT DESTUDIS DEL CAPITAL SOCIAL (2006), Efectos econmicos de la inmigracin en Espaa. Universitat Abat Oliba CEU. Barcelona. LLUELLES, M. J. (2004), (coord.), El segle XX. La modernitzaci dAndorra. Lleida/Andorra. Pags Editors i Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra. MINISTRE MINISTERI
DE LEDUCATION DE
NATIONALE (2008). Repres et rfrences statistiques. Pars.
FINANCES. Pressupostos i liquidacions del Govern dAndorra. Anys 1982 a 2006.
OFICINA ECONMICA DEL PRESIDENTE (2006), Inmigracin y economia espanyola 1996-2006. Gobierno de Espaa. Madrid. SERVEI DESTUDIS (2006), Com afecta la immigraci a lEstat del benestar? Informe mensual, octubre. La Caixa. Barcelona. SERVEI DESTUDIS (I/2006), Informe sobre leconomia espanyola i el context internacional. Informe semestral I/2006. Caixa de Catalunya. Barcelona. SERVEI DESTUDIS (2007), Report monogrfic: Els canvis en la taxa de dependncia a Espanya i la contribuci de la immigraci. Consum i Economia Familiar. Mar, nm.46. Caixa de Catalunya. Barcelona. YAGE, A.M. (2008), Els immigrants utilitzen la sanitat pblica menys que els espanyols. El Peridico de Catalua 15/6/08.
339

Lulleles

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Lulleles

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Autors Montserrat Badia Gomis Ladislau Bar Sol Josepa Batalla Salvad Merc Casals Sol Joan Colldeforns

Edita Govern dAndorra

I Fluxos migratoris durant el segle

II Impacte social de la immigraci

III Poltques dintegraci

IV El sistema institucional i la immigraci

149 149 152 154 156 156 158 159 160

V Impacte demogrfic de la immigraci

VI Distribuci territorial de la immigraci

239 240 246 253 254 260 267

VII Impacte econmic dels estrangers des de 1960 fins al 2006

Dra. Maria Jess Lluelles Larrosa Coordinadora

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

Andorra vers el segle

Andorra, 1996, pg. 128 i s.

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

3.1 Inversi del flux migratori

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

3.2 Immigraci poltica i refugiats de les guerres

De la prehistria a lEdat Contempornia. Edicions 62,

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

3.3 Transici dels anys cinquanta

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

3.4 Alluvi immigratori

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

Maria Jess Lluelles Larrosa

MIGRATORIS DURANT EL SEGLE XX

3.5 Reducci del dinamisme de la immigraci

Maria Jess Lluelles Larrosa

1. Introducci. Objectius i metodologia

2. Sobre els conceptes dimmigraci i integraci

3. La transformaci dAndorra i la immigraci

Taula 1. Poblaci registrada per nacionalitats

3.2 Canvis en la societat andorrana

4. Segmentaci de la societat andorrana

4.1 Segmentaci juridicopoltica

4.2 Segmentaci laboral (socioeconmica)

Frana 6 75 6 173 982 491 78 49 219 178 23 52 127 41 2 5 0 2.507

4.3 Segmentaci lingstica i cultural

OLABUNAGA, J. I. Inmigrantes. Madrid, Acento, 2000, pg. 57-58.

4.4 Factors de divisi en la poblaci

COMAS, D.; PUJADAS, J. J. (op. cit.), pg. 60-63.

5. Percepci sobre la immigraci

5.1 La immigraci com a problema

5.2 Percepci sobre el fet migratori i la poltica dimmigraci

Percentatge 23,8 70,1 4,9 1,1 100,0

202 595 42 10 849

Percentatge 15,3 56,1 18,7 10,0 100,0

129 476 159 85 849