Albert Bastardas i Boada

(Departament de Lingstica General, Grup de Complexitat, Comunicaci i Sociolingstica, i CUSC Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci, Universitat de Barcelona)

SCIO/LINGSTICA: PER UNA MIRADA COMPLEXA1

Bona tarda, i grcies per haver vingut. Estic molt content de ser aqu, al CosmoCaixa, que ens acull avui. Crec que jo i els organitzadors daquest curs estem felios precisament perqu no s gaire habitual que un centre de cincia, tal i com sentn habitualment, aculli les reflexions sobre els fets lingstics. Sembla que el fenomen lingstic sigui una qesti a part de la cincia clssica tradicional, i pertinent noms per a les facultats de Filologia. I jo vull celebrar, doncs, que puguem tenir aquest curs aqu, perqu potser s un exemple del que se nha dit la tercera cultura, aquell espai de trobada entre les dites cincies i les dites lletres, que em sembla que s bo per a totes dues bandes. En aquest marc, i per comenar, crec que val la pena esmentar el socileg judeoalemany Norbert Elias, ara ja mort, que va ser una persona avanada al seu temps i que hem de redescobrir. Quan Elias feia les seves classes de Sociologia, les comenava presentant als alumnes una secci dun cervell hum. Trobo extraordinari que una persona que feia Sociologia comencs la classe ensenyant ja als estudiants lelement central del qual hem de partir per entendre la realitat: el nostre cervell. Aix certament era revolucionari en la seva poca dins el camp sociolgic. Elias va estudiar Filosofia i Medicina, i s el fet de trobar-se entre aquests dos pols el que el va dur a
1

Transcripci corregida de la conferncia del mateix nom pronunciada al CosmoCaixa.

dedicar-se a la Sociologia, ja que pensava que aquest era el millor cam per entendre el fenomen hum globalment. I certament ens ha deixat una Sociologia original i enormement til i actual. Hi ha una cita dun llibre seu tradut al castell- que ens servir, doncs, per emmarcar la conferncia davui: El hecho de que el plano humanosocial del universo est formado por personas, por nosotros mismos, nos induce a olvidar fcilmente que su desarrollo, sus estructuras y sus modos de funcionamiento, as como su explicacin, son para nosotros, para los hombres, algo en principio no menos desconocido que el desarrollo, las estructuras, los modos de funcionamiento y las explicaciones de los planos fsico-qumicos y biolgicos y que han de ser algo a descubrir poco a poco en no menor medida. La cotidianeidad de la frecuentacin con nosotros mismos disimula con facilidad el hecho de que nosotros somos en el presente an en una medida mucho mayor una regin relativamente inexplorada, una mancha blanca en el mapa del saber humano menos conocida que los polos de la Tierra o las superficies de la luna2. Cal dentrada ser conscients de les dificultats que tenim els ssers humans per autoveure'ns, per autorepresentar-nos i per distanciar-nos d'all que fem quotidianament. Hem pogut distanciar-nos fins ara dels fets fisicoqumics, per en el pla hum s una conquesta que no hem fet encara. Per tant, nosaltres, com Elias, ens situem en aquest desafiament d'intentar avanar, per entendre millor el mn, en aquesta tercera cultura d'uni entre les lletres i les cincies, tot aprofitant el millor de cada un daquests grans camps. Aquesta perspectiva laplicar a la part de la realitat sobre la qual he treballat en els ltims anys, que s la dels fenmens sociolingstics. Avui intentar fer una reflexi sobre totes dues parts del terme scio/lingstica, s a dir, sobre alguns aspectes socials i tamb sobre alguns elements del propi fenomen lingstic. I com que volem veure-ho en conjunt, ho aplicar tamb de manera integrada a tots dos nivells.
2

Elias, Norbert. Sociologa fundamental. Barcelona: Gedisa, 1982, p. 36.

Com vaig arribar jo personalment a poder parlar de la perspectiva de la complexitat? Si nosaltres volem entendre els fenmens sociolingstics, s a dir, entendre el llenguatge com un subconjunt interrelacionat amb la resta de la societat, certament aqu hi havia un desafiament. Com construir un paradigma interdisciplinari si no existia? Nosaltres, els que treballem en cincies de guionet, els que som perifrics en els departaments universitaris, estem sempre entremig, en terra de ning, direm. Per tant, ens va ser molt satisfactori trobar terics de la fsica, de l'ecologia o de l'antropologia que ens legitimaven el cam. Ens deien que s, que anvem b per aqu, que era igual si rem perifrics, que aquesta era la ruta que havem de seguir per construir una comprensi del mn ms adequada a la realitat, que s certament complexa. Una cosa s, doncs, que les disciplines acadmiques trossegin la realitat per comoditat operativa i l'altra s que pensem que el mn tamb s trossejat. Aquest s el gran problema que tenim. I el gran perill. Pensar que el mn s fragmentari, que s desunit, que no t interrelacions entre els elements. Tal com a la universitat ens hem repartit la feina, de manera separada i distinta, fa que, per exemple, molts lingistes rarament parlem amb la gent de psicologia, de sociologia o d'antropologia. I ells tampoc amb nosaltres. On sn els ponts? On s la unitat de l'sser hum, que s evident? Com diu Edgar Morin, doncs, hem de fer un canvi important de pensament. Hem de re-unir all que hem separat indegudament. Distingir s, per separar i trencar no. Distingir operativament s, per no fragmentar all que evidentment s una realitat indestriable, unida, complexa. Per tant, ja veureu que no s estrany que des de la sociolingstica hgim arribat a fer una conferncia amb el ttol 'Per una mirada complexa', perqu s aquesta perspectiva la que ens possibilita treballar quotidianament en un marc general que ens guia i ens permet avanar amb una certa confiana, pensant que estem fent el 3

que hem de fer. Barrejar disciplines, barrejar mirades, treballar metafricament, aquest s el cam. Aqu no veurem ni gaires nmeros ni gaires clculs. Per veurem el mn de la metfora aplicada a distintes disciplines i veurem la productivitat de l'analogia o, en tot cas, aquesta s la proposta.

Us proposo ara que penseu en alguna daquelles imatges que poden tenir ms duna interpretaci, i que tots probablement hem vist. Recordeu que si mireu una mica amb atenci podreu veure de vegades una cosa i de vegades una altra, ja que la mateixa imatge pot ser interpretada de doble manera. Aix s un exemple del fet que una cosa sn les traces fsiques de la percepci i una altra s all que nosaltres interpretem que veiem. Nosaltres veiem all que pensem que veiem. Sempre interpretem els traos perceptuals. La realitat, doncs, no ens s donada directament. Entremig sempre hi ha la interpretaci de la realitat. I pot ocrrer que puguem estar dcades sense veure determinats aspectes de la realitat que mirem perqu la interpretaci no l'hem feta evolucionar, no l'hem adequada a interpretar les percepcions d'aquella manera. Cal partir del fet clar, doncs, que som nosaltres els que creem les imatges de la realitat, que som nosaltres els que creem les idees de les coses, els paisatges conceptuals. Les percepcions ens vnen donades de la realitat, per nosaltres ens muntem les percepcions segons la interpretaci que creiem que veiem. Nosaltres construm cognitivament la realitat, la fem, i s precisament per aix, a partir d'aquesta conscincia, que emprenem el desafiament de veure si podem construir unes millors imatges, ms complexes, ms adequades a la dinamicitat intricada i imbricada de la realitat. Aquesta s la nostra aposta per la mirada complexa: sabent que som nosaltres els creadors de la realitat, intentar veure si les imatges amb que fins ara hem sostingut la representaci del mn sn les ms adequades.

Com pot ser una mirada complexa? Una mirada complexa s una mirada que tingui present el fet de l'auto-co-construcci de la realitat, i el fet que els elements existeixen els uns dins dels altres. Vosaltres, per exemple, en aquest moment, en una certa manera, esteu a fora i a dintre meu, simultniament. I jo tamb. Sc a fora i tamb a dins vostre. Per tal com hem mirat el mn al llarg dels darrers segles, encara que hgim estat molt cientfics, ho hem fet a travs duna mirada fragmentada, separadora, amb dificultats per descobrir les interpenetracions i les imbricacions de la realitat. No podem pensar a crear noves imatges d'auto-co-construcci, d'interdependncia, de la realitat. I, en canvi, no s cap aqu on hem d'anar per entendre els fenmens lingistico-cognitius humans, que tenen propietats que no sn les de la matria? Per exemple, una pedra s est aqu, el lloc que ocupa no pot ocupar-lo res ms. Per els fenmens sociocognitius no tenen exactament aquestes propietats. Una identitat collectiva humana no s una pedra que t com efecte el devitar que una altra identitat ocupi el mateix lloc. No t aquestes propietats. Igual ocorre en les llenges: que spigues una llengua no vol dir que no en puguis saber d'altres. Una llengua no ocupa un lloc que necessriament eviti que una altra pugui entrar en el cervell-ment. Per tant, quan vulguem pensar els fets sociohumans, sociocognitius, hem d'abandonar probablement moltes de les propietats cientfiques habituals que tendim a tenir incorporades en el nostre pensament habitual. De fet, no fem res ms que no hagin fet els nostres amics fsics en les seves revolucions del segle XX. No van canviar de paradigmes? No van trobar partcules que sn ones, ones que sn partcules, que no sabem ben b qu sn? l'observador influa en la realitat? No van trobar que Tot aix sn elements que

clarament ens ajuden a entendre molt millor el nivell sociohum. Per tant, com podrem ara dir, breument, des de la meva experincia en el camp de la sociolingstica, qu caracteritzaria una mirada complexa? Quins elements foren els fonamentals? 5

Primer element, lA: la centralitat de la ment. No hi ha cincia sense observador. Aix que ara pot semblar obvi, durant molts anys no ha estat gens clar. Nosaltres hem parlat del mn i dels seus elements des d'un punt de vista d'una suposada objectivitat i neutralitat. Els conceptes els havem reficat. Existien en ells mateixos. Com si no els hagussim creat nosaltres, els conceptes! Nosaltres creem les representacions, els conceptes. I s que, com diu David Bohm, "la cincia no s sobre la realitat, sin sobre el nostre coneixement de la realitat". Tenir present aix s molt important per poder canviar el pensament. Nosaltres no accedim directament al mn, sempre hi ha les ulleres conceptuals que ens permeten o no- daccedir-hi. El punt B: per tant, no noms una centralitat de la ment, sin una concepci mplia de la ment. Una concepci de la ment que intenti recuperar tot el fet cognitivo-emotiu. i emotius. Nosaltres som ssers fonamentalment cognitius Les emocions han estat

bandejades del discurs cientfic en les ltimes dcades, i aix s un error terrible. Com podem entendre els comportaments humans sense les emocions, els sentiments? No hi ha comprensi possible. Est clar que hem de repensar tots els fonaments diguem-ne clssics, en aquest sentit. El punt C: crec que la mirada complexa ha de veure el mn en i. Cal pensar en i, no en o, sin en i. s a dir, unint els aparents contraris. Per qu natura s diferent de cultura? Podem distingir, per no separar! Natura i cultura: aix entendrem molt millor el mn. Quantes hores shan perdut amb debats entorn de la qesti del nativisme chomski, per exemple. No hi ha possibilitat de desfer la uni. Un cervell ben format, sense una exposici socialment articulada no esdevindr mai una ment capa de comunicar-se lingsticament. I un cervell que tingui malformacions, per tant, encara que s'exposi al context social tindr problemes per arribar a 6

conformar una ment ben humana. Per tant, elements-i-contextos, objectes-processos amb i en els seus entorns. Aix sn les llenges. Com hem d'entendre les llenges? Com a elements allats, com a objectes? La llengua s en la societat, en les persones, que sn en la llengua. No s aix el mn? Aquest tipus de pensament circular la Morin s fantstic. Jo recordo que quan al comenament de descobrir aquest gran pensador francs llegia aquestes frases les trobava extraordinries. Com podem portar tants anys barallant-nos per si s una cosa o si s l'altra? s absurd aix. Per tant, objectes en el seu context, la llengua en el seu context. El context en la llengua. Qu anomenen les llenges del mn? Doncs la realitat. El mn s en la llengua tamb. El mn s en la llengua que s en el mn. I aix ens porta el punt D, la visi sistmica. Hem estat molts anys en qu els elements lingstics no han estat descrits cap enfora sin ms aviat alladament i cap endins. Quants anys noms prioritzant l'element fontico-morfolgic-sintctic sense posar-ho en connexi amb la resta dels entorns vivents que sn els que finalment donen ra de l'existncia i el canvi de les llenges! Cal ara, per tant, desenvolupar sistemes oberts i no pas tancats, cal apropiar-nos actualitzadament de la teoria de sistemes des duna perspectiva polinivellada i integrada. Cal arribar a veure, per exemple, com el subsistema fnic d'una llengua t relaci amb el subsistema social. Nosaltres som un pas d'alta recepci de migracions. I aix certament provocar canvis en els sistemes lingstics presents. Per exemple, la introducci en el catal de les h aspirades. "Ehcolta", com a mostra. Aix sest produint per un fenomen de contacte, clarament. Perqu hi ha persones que provenen d'altres sistemes fnics que en incorporar-se al catal hi projecten tamb les seves regles constitutives. Fixeu-vos, per tant, com un element fontic s'ha d'explicar per un element social. Una lingstica tancada en ella 7

mateixa, com un sistema cap endins, no pot donar compte d'aquests elements. El punt E: realitat dinmica i fluent. Esdeveniments i processos. s a dir, conscincia clara de la temporalitat dels fenmens. El temps s ineluctable, i tot ocorre en una dimensi temporal. Norbert Elias en un dels seus textos en parla, d'aix. Diu: com podem entendre determinats elements que s'expliquen noms histricament i dinmicament si pensem estticament el mn? Aleshores, els esdeveniments sn ens fantasmals. Com podem entendre els fenmens de la llengua o de la societat si no els posem en el curs de la dinmica histrica multidimensional? Si esteu familiaritzats amb la Lingstica, recordareu que a les facultats encara s'ensenya la sincronia i la diacronia de Saussure, que certament va ser un importantssim teric. El que passa, per, s que ell encara parlava de sistemes tancats -cosa que ja va ser un gran pas endavant- i avui veiem que el que cal s concebre sistemes oberts. Ell distingia entre sincronia i diacronia. Sincronia per a analitzar la llengua des del punt de vista actual, contemporani, i diacronia, temporalment. Per el problema del nostre pensament hum s pensar que els termes que sn distints ja sn oposats. I no en sn d'oposats. s a dir, la sincronia s en la diacronia que s en la sincronia. Les llenges viuen temporalment, sincrnicament i en el temps. Per tant, el canvi lingstic s el canvi del sistema contemporani, el qual est en evoluci en un fluir, en un procs. Aix, s molt millor no pensar dicotmicament. Val ms pensar en continus, no en polaritzacions enfrontades. El punt F: tot aix va a favor d'una causaci circular, retroactiva i recursiva, s a dir, duna causaci no lineal, com diuen les cincies de la matria. Tamb l'adoptem nosaltres, la dinmica no lineal. Perqu els nostres fets ho sn. Com podem entendre una conversa si no s des del punt de vista de la causaci circular i retroactiva? Si tu 8

sentissis per telfon quan alg parla i sents noms una part de la conversa et pot resultar incomprensible. Intentes esbrinar de qu va. Per tu no saps ben b qu est passant, perqu la conversa s una dansa a dos. Si heu anat a cursets de balls de sal, ja sabeu qu passa, que acabes trepitjant laltre si poses tu el peu, i l'altre no el treu. Aquests fenmens, aquestes figuracions -tal i com en diria Norbert Elias- sn causacions circulars i retroactives i no podem no veure-ho aix. Recursiu en el sentit tamb que all produt s productor. Els individus produm la societat que ens produeix. Aix s la idea de la recursivitat. Nosaltres produm la societat que ens produeix a nosaltres. Som productors i producte alhora. I aix s important no noms per al camp lingstic sin per altres camps. Finalment el punt G: l'ordre implicat. El fsic David Bohm s el

creador del concepte dordre implicat versus ordre explicat. s la idea basada en l'holograma, en qu cada punt del qual cont informaci sobre el tot. L'ordre implicat parteix, doncs, de la idea que tot est plegat dins de tot. Aquesta idea per a nosaltres, els cientfics socials, s extraordinria. L'individu cont en ell el tot social. Jo sc un producte en gran part de la meva societat i la tinc continguda. Si jo ara parlo d'una manera s perqu he viscut entre uns humans determinats. Tots aqu fem una cerimnia que en diem conferncia o classe, etc. Vosaltres esteu aqu quiets, jo parlo, cadasc est al seu lloc, seguim unes normes, una representaci de la situaci perqu estem formats en aquest tipus de cultura. En altres cultures aix seria impensable. s a dir, nosaltres tenim la societat que ens t. Nosaltres possem les idees que ens posseeixen, com ha dit Morin. En l'ordre implicat, hologrmic, les parts contenen la informaci sobre el tot, i el tot s en la part que s en el tot. Per tant, no a la fragmentaci i la separaci dels elements. Ens contenim els uns als altres. 9

A mi em sembla que aquests sn uns elements que poden ajudar-vos, a cadasc en el seu camp, a fer-se una idea de com podria ser una mirada complexa sobre els fenmens socioculturals. No s exactament quina imatge de la complexitat haurem de trobar. Per en tot cas el que hem de pensar s des d'aquesta perspectiva d'un mn no simple, no lineal, sin que ens desafia a construir un pensament complex per entendre fenmens que, d'altra banda, si no, sn incomprensibles. Sobretot a les cincies socials i humanes, no en tenim, de sortida. Potser en el mn fsico-qumic i biolgic fins a un cert grau poden pensar des de perspectives ms simples, per nosaltres no podem fer-ho. Aquests principis que he presentat aqu podrien ser els principis generals, per, nosaltres el que hem d'entendre s la complexitat social, conjunt de fenmens que probablement hem daprendre a reteoritzar i re-pensar. Realment hem d'anar en compte sempre amb els termes que semblen ms clars. Societat, qu s exactament societat? Ja ens en podem malfiar dels termes que semblin aparentment tan clars. Tot all que sembli tan clar pot voler dir que amaga una important complexitat. Certament els rtols ms habituals estan pendents de ser revisats i complexificats. Perqu probablement no ens acosten adequadament a la realitat del que hi ha. Per tant el desafiament s entendre els fenmens que emergeixen de la multitud d'ssers humans existents. Un exemple clar el tenim en la crisi econmica contempornia. El problema s no noms entendre, sin controlar en certa manera all que construm collectivament i que s'escapa de les nostres mans, que es desborda del propi control dels agents socials. s l'exemple de l'economia, que molts volen matematitzar, per que no deixa de ser una cincia de les persones i dels entorns Encara molts economistes estan avui treballant amb les formulacions matemtiques que els sembla que els han d'explicar la 10

realitat, per ja veiem que la predicci s difcil. No s un problema, per, de leconomia, s un problema dels ssers humans, i d'all que construm collectivament.

Tornem, doncs, ara, al nostre cervell-ment per mirar de veure com podrem explicar i articular una millor comprensi dels fenmens lingstics i sociolingstics en general des duna aproximaci complexa. En el meu llibre del 96 intitulat Ecologia de les llenges3- em vaig basar no noms en els eclegs sin sobretot en els fsics i en els antroplegs complexos, com Morin, per veure com podem articular una ecologia de les llenges, per de tipus sociocognitiu. Quins elements posarem en un ecosistema sociocultural que pogus donar compte dels fets sociocognitius o linguocognitius. Jo crec que fonamentalment hem de comenar tenint que t competncies lingstiques, present el cervell-ment culturals, cognitives,

representacionals de la realitat i que s el fonament de qualsevol teoritzaci. Cal donar el mrit que toca a Chomsky que va ser el que es va atrevir a fer una crtica extraordinria del conductisme, la psicologia sense ment i, per tant, a connectar la Lingstica amb la Psicologia. El que passa s que ara nosaltres hem d'anar ms enll. Chomsky parlava del parlant-oient ideal. Per evidentment no existeix el parlant-oient ideal. En tot cas, si s que nhi ha, hi ha els parlantsoients ideals, aix en plural. No hi ha ning que hagi desenvolupat una llengua ell sol, ni que pugui haver-se socialitzat sol, sin que ha dhaver-hi una connexi humana. Hem de construir una perspectiva terica que ens permeti entendre la co-construcci autopoitica, autoorganitzativa de les ments. Com s possible la formaci dels continguts cognitius humans, sempre desenvolupats en la pluralitat dels individus? En aix hi posava molt
3

Ecologia de les llenges. Medi, contacte i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa, 1996.

11

dmfasi Norbert Elias. Sempre criticava el fet de pensar els ssers humans de manera individualitzada. Creia que era un error extraordinari. Els humans sempre som uns quants. Per tant, com covivim, com s possible arribar a entendre'ns en la interacci conversacional? Qu passa dintre del cap perqu aquestes persones puguin atorgar sentit a all, a aquells sorolls que emeten? Comunicaci s un altre rtol crtic. Comunicaci s'ha de

complexificar. Qu hi ha darrera de la comunicaci? Ara se'n fa un abs del terme. s excessiu. s polismic. No sabem qu s, qu hi ha. Per entendre la comunicaci abans hem d'entendre la cognici i la possibilitat interpretativa mtua. Aix s una cosa que a la Lingstica es veu clarament en la metfora del contenidor. Durant molts anys, molta gent ha cregut que les paraules sn les que signifiquen. Les paraules no signifiquen, nosaltres les fem significar. Aquest soroll ems no significa per ell mateix. Nosaltres atorguem sentit a les percepcions. Per tant, la comunicaci s un acte, s un inter-acte de dues ments que poden tenir els elements necessaris per interpretar adequadament la intenci significativa de l'altre. Per, si no hi ha els elements necessaris, ja podem fer els sorolls que calgui que no es produir cap activitat cognitiva en l'altre individu. Si ens parlem en una llengua que no coneixem certament intentarem endevinar qu ens vol dir laltre, per no hi ha cap garantia que puguem encertar-ho adequadament. Crec, doncs, que hem de construir una Lingstica, per exemple, que tingui en compte alhora els espectrogrames fontics i els ssers humans, que ho integri tot. Que connecti els sons amb la societat, els sons amb les cognicions i amb les construccions de la realitat. I crec, doncs, que la perspectiva de la complexitat ens hi pot ajudar molt. Tenim al davant el desafiament de comprendre el nivell social. Norbert Elias ha proposat el terme de figuracions per tal dentendre les construccions que fem conjuntament els humans. Ell es queixava 12

que el que no hem estudiat encara, precisament, sn les propietats que emergeixen justament de la interacci i la relaci humana. Quins tipus de constriccions tenen lloc quan dues persones es relacionen? Aix no ho podem pensar com si fos la fora de la gravetat Newtoniana. Hem de pensar-ho d'una altra manera. No sabem encara ben b com dir-ho, per hem de construir els conceptes adequats. Els humans fem figuracions interpersonals, grupals, constitum Estats que ens controlen i que, en part tamb, controlem. L'Estat s en nosaltres que som en l'Estat. No s nomes l'Estat en nosaltres sobretot en les democrcies. Nosaltres tamb influm en els Estats. Hem de veure les interdependncies. Per quin tipus de figuraci genera aquesta relaci? Nosaltres som tamb en el mn econmic que s en nosaltres. Quins tipus de propietats es creen aqu? Quins tipus de constriccions i de dependncies mtues hi ha aqu? Tot aix s el que encara hem d'acabar de pensar. La societat no s un objecte. En tot cas s una idea que nosaltres tenim per pensar la realitat collectiva. Per en definitiva no hi ha un objecte que sigui la societat. La llengua l'haurem s tamb en de pensar transversalment, entre els

multidimensionalment.

aquesta

transversalitat

diferents nivells simultanis dexistncia on hi ha el fenomen lingstic. No est noms en cap de les dimensions dels nivells, sin en totes, simultniament. Cal aprofitar la teoria de sistemes, mirar els individus, els grups, veure com els fenmens es donen de manera interpenetrada. Intentar veure com les coses es contenen les unes en les altres. Jo postularia una evoluci d'una Lingstica complexa que intenti abraar tots els elements. Que intenti pensar en xarxa i pensar des del punt de vista de la metfora polifnica orquestral. (Un dels problemes que tenim s dotar-nos dimatges i de notacions formals adequades per poder pensar la complexitat humana). De quins sistemes disposem per poder-la representar? Una notaci orquestral s interessant per poder plasmar la complexitat. s a dir, la partitura 13

t l'avantatge de ser sincrnica i diacrnica alhora, o seqencial i temporal. La melodia s seqencial per alhora a la polifonia hi ha diferents veus o instruments que toquen. Si, per exemple, heu tingut lexperincia de cantar en alguna coral o b de tocar algun instrument interpretant. en A una part orquestra, de la podeu melodia entendre el fet de la els determinaci complexa -per dir-ho aix- de la part que esteu preeminent, tots acompanyaments, de les altres veus o instruments, estan construts en funci de la totalitat harmnica, del tot perceptual. Les notes dels instruments que construeixen el tot interpretat estan determinades pel seu paper en el conjunt, en estreta i indissoluble interrelaci amb la resta dels instruments. s, per tant, en funci del tot que cada element esdev comprensible. Si no s'emmarca en el tot, no hi ha possibilitat de comprensi del que justifica els sons que emet. Aquesta imatge de la partitura musical ens mostra la importncia de la temporalitat: si els sons de cada un dels instruments no fossin executats continuadament la pea musical no existiria com a tal fenomen. Si cada so fos ems amb gran separaci temporal lobra musical pensada no es podria produir. El temps s ineluctable i forma part intrnseca de lexistncia. La imatge orquestral ens permet tamb donar compte dels canvis i/o de les continutats temporals i de les evolucions dels diversos nivells dels fenmens socioculturals. Podem aix representar la dinamicitat i fer possible una perspectiva processual. El fet harmnic tamb ens permet representar les desharmonies que en el pla social i/o lingstic es puguin anar produint per causa de la divergncia evolutiva dels distints nivells de la realitat. Aix, probablement, si es produeixen canvis en alguna de les dimensions s molt probable que aix forci inestabilitats i canvis adaptatius en daltres, i, successivament, fet que pot portar lestructuraci social o lingstica existent a des-re-organitzacions i evolucions inesperades i sovint difcilment previsibles.

14

Dins daquesta imatge musical, doncs, tamb podem pensar si fra possible dampliar el nombre de pentagrames de la partitura habitual de la lingstica tradicional i afegir-nhi daltres que corresponguin ms aviat a una perspectiva externa al codi. Podrem aconseguir aix donar compte, com abans ja hem illustrat, de fenmens lingstics que certament no troben la seva explicaci a linterior sin a lexterior de lestructura de la llengua -usant la terminologia clssica. Nous pentagrames interaccionals, grupals, sociodemogrfics, ideolgics i sociosignificatius, etc., podrien ser afegits complementriament als plans distingits i considerats cannics fins ara per la lingstica general.

II Centrant-nos ara ja ms en els aspectes prpiament sociolingstics, aplicarem ara una perspectiva complexa, en certa manera continuadora de la que el 1996 ja vaig anomenar com a ecologia, a lexistncia de les formes lingstiques en situacions de contacte. La perspectiva fenmens (bio)ecolgica, sociolingstics. doncs, Com usada com a un metfora de pensament que pugui illuminar i fer avanar la comprensi dels pensar ecosistema sociolingstic? Quins elements hi haurem de posar i quines metfores i analogies hi haurem daplicar? Haig de demanar dentrada una certa calma en lanalogia per tal dadvertir de no anar ms enll del que calgui, ja que hi ha algunes escoles daquesta lnia de pensament que fins i tot poden arribar a tenir unes posicions crec que excessivament radicals en determinades aplicacions de la metfora. Primer de tot, una llengua no s una espcie, podem fer una analogia, per no ho s. Per tant, la conservaci, la vida, el canvi de les llenges pot ser analgicament estudiat per anant amb cura. Per exemple, si arribem al fet de poder 15

postular que per mantenir les llenges hem dobligar a crear reserves de parlants, crec que aix pot ser una exageraci. Entre altres coses perqu, per exemple, els bfals no poden opinar si volen ser conservats, per els humans s. Aquest tipus de problema porta uns certs debats en l'antropologia ja que pot ocrrer de vegades que hi hagi antroplegs pro-mantenidors que hagin denfrontar-se amb els parlants, quan aquests no tinguin ganes de mantenir la llengua -cosa que pot arribar a passar. Per aix adverteixo que la inspiraci (bio)ecolgica s un exercici metafric de veure com ens poden illuminar els avenos daquesta altra disciplina per caminar cap a una linguoecologia, per anant ben en compte de no confondre els plans i de tenir clares les distincions entre els seus elements. Una pregunta inspiradora, fruit de la comparaci entre els camps, per exemple, ens pot dur a voler saber com s'ha produt la diversitat lingstica, tot prenent com a base la producci de la diversitat biolgica? Com sha arribat a la formaci de les espcies? Clarament aix s una lnia de recerca important. Com s'ha produt l'extraordinria diversificaci de les llenges humanes? Els que estudien les gentiques de les poblacions han fet concordar les seves dades amb les famlies lingstiques, i es veu clarament que hi ha relacions importants. Aquest s, doncs, un camp de recerca poc treballat que espera ser ents. Com es produeix l'especiaci lingstica? Com es va produint encara ara? Hi ha mort, per tamb hi ha creaci. No noms en les llenges que innoven interiorment, sin, per exemple, amb totes les mescles que donen lloc a noves llenges. Els pidgins i els criolls en sn exemples. Hi ha creativitat constant. Com s possible tal grau de diversificaci? En el catal mateix: com s'ha produt una certa especiaci dialectal? El primer dia que anem, posem per cas, a una illa balear estic segur que tots tenim certes dificultats de comprensi immediata. De mica en mica, quan la nostre ment va descobrint les regularitats, hi anem trobant el sentit. S'ha produt, per, un cert allunyament, per la fragmentaci de l'espai, per 16

la incomunicaci. Si hagussim estat ms junts, i amb ms interacci, probablement no ens haurem diversificat tant. Clarament, doncs, la diversificaci t relaci amb la dispora de la nostra espcie pel planeta. Fixem-nos que ara, en aquesta nova etapa global en qu ens podem percebre com una unitat planetria, ens podrem potser preguntar si no es podrien estar donant processos de reunificaci lingstica. Els humans, per primera vegada, anem tenint llenges que permeten entendres amb gent de molts llocs diferents. Sense que ning ho hagi dit explcitament, comencem a tenir instruments comuns de comunicaci. L'angls, per exemple, fa aquest paper. Per ning no lhi ha assignat. La humanitat com a tal no ho ha discutit aix. No ho hem fet ni a Europa, perqu, segons com, aix s un tab. Quina llengua triarem com a codi dintercomunicaci? Lidioma triat ser vist com a superior als altres? Provocar aix extinci lingstica massiva? Aix fa que els poders poltics ho vegin amb certa por. El problema d'Europa est clarssim. Els governs no volen dir com volen organitzar lingsticament Europa des del punt de vista de la intercomunicaci. Per, qu fan els governs de cara endintre? Tothom aposta per l'angls i lensenyen com a primera llengua estrangera en el sistema educatiu. No ho diuen per tothom ho fa interiorment per no remoure els problemes diguem-ne identitaris. Molta gent creu que l'angls s una llengua imperialista. Per a la practica no s l'imperi americ qui diu que els pasos ensenyin l'angls. s el propi pas que ho decideix perqu li sembla que aix afavoreix el seu desenvolupament tecnolgic i econmic. Ara com ara, doncs, langls no es pot dir que sigui un killer language, una llengua assassina, fora dels territoris on ja shavia installat abans de la globalitzaci. Pot sobreposar-se a les ja existents com una llengua hipercentral, per, de moment, no les substitueix en les grans funcions majoritries dels grups lingstics humans. El que passa, per, s que la humanitat no es pot esperar ara a una decisi dels 17

organismes mundials comuns sobre quina hauria de ser la llengua dintercomunicaci general. La necessitat ja hi s i langls era clarament la llengua ms ben posicionada per fer aquesta funci. No sabem si aix ja es quedar aix o vindran altres llenges com ara el xins o la que sigui- que puguin tamb ocupar aquesta funci dintercomunicaci general humana. Aix, ara com ara, s impossible de predir. B. Per tant, ens hem diversificat lingsticament. Hem fet una especiaci, per potser en aquests moments veurem si farem un cam molt llarg- de reunificaci lingstica de l'espcie o, en tot cas, de facilitaci de la intercomprensi. Per tant, tenim lespeciaci que s una lnia de recerca que hem de desenvolupar.

Desprs, una altra cosa que estudien els eclegs s la continutat dels ecosistemes: com es produeixen els nnxols ecolgics, aquella construcci en la qual pot participar la mateixa espcie per assegurar la seva supervivncia? La mateixa espcie contribueix a fer-se un nnxol adequat, un ecosistema favorable, una climatologia adequada, els nutrients, etc. Com ho hem de fer per assegurar la continutat de la linguodiversitat humana? De quins nnxols ecolgics hem de disposar per poder fer que la humanitat no abandoni les llenges que ha anat creant? Aqu hi ha tota una pregunta scio-politico-lingstica important. En aix hi juguen un gran paper els Estats - les poltiques, les

ideologies, les banderes, ... Els Estats han estat els primers a fer una poltica denigratria de la diversitat lingstica. Molts Estats, com sabem per experincia, han estat hostils respecte de la seva diversitat lingstica interna. Si volem conservar positivament la diversitat lingstica, doncs, clarament no hem de fer poltiques d'aquestes. I no hem de tenir por de la poliglotitzaci dels humans. 18

Nosaltres podem sostenir diverses llenges en el nostre cervell. Estem creats per al poliglotisme. L'nic que hem d'assegurar els grups humans s que tinguem funcions importants, preeminents, per a les llenges prpies. Per tant, no hem de confondre mai el multilingisme social amb el personal o individual. Com crear nnxols ecolgics adequats per a les llenges del mn? Crec que si preguntem a la poblaci mundial com sereu ms felios ara, sabent tots una mateixa llengua i abandonant la vostra o b sabent-les totes dues?, optarien per aquesta segona opci. Aix fra possible comunicar-se amb tothom i alhora mantenir la nostra singularitat collectiva. I crec, doncs, que s per aqu per on hem danar. Aquesta poliglotitzaci massiva que sanir produint, per, s clarament un canvi en la partitura orquestral de l'ecosistema lingstic. Aleshores, com organitzar adequadament aquest ecosistema perqu hi hagi manteniment i alhora intercomunicaci? Aqu hi ha preguntes importants damunt de la taula. s possible aquesta nova organitzaci? Hi ha casos clars de multilingisme sostenible com, posem per cas, Luxemburg. Aquest petit pas clarament s un exemple de com la poblaci pot ser poliglota i, en canvi, no produir abandonament del seu propi codi lingstic. Els pasos de lEuropa del nord tradicionalment ja sn bilingitzats en angls des de petits, per no abandonen les seves llenges nacionals. Ning no pensa que una cosa hagi de portar laltra. Poden viure en la 'i' complexa tranquillament. Hem de veure, doncs, com nosaltres podem fer el nnxol ecolgic per a la continutat lingstica. L'altra cosa que estudien molts eclegs s el contacte i el canvi. Qu passa quan hi ha contacte entre espcies? Aqu la bioecologia ha desenvolupat la noci despcies depredadores, les que es mengen les unes a les altres. I s cert que tamb es poden donar en el camp de l'ecologia lingstica humana espcies depredadores que s'estenen per damunt del seu territori tradicional i que el que fan aleshores s 19

menjar-se les altres. La reducci de la diversitat va lligada al creixement de molts dels imperis colonials, que produeixen l'extinci lingstica massiva. La denigraci del nadiu, els discursos negativitzadors, etc., que duu a labandonament dels idiomes propis dels distints grups colonitzats, es troben freqentment en aquest tipus de casos. Hi ha una cita d'un ecleg, Dawkins, que illustra ben b aix: La guineu corre pel seu sopar i el conill corre per la seva vida. Les majories corren perqu volen engreixar-se, per les minories corren per poder-se salvar. Vivim, doncs, en un mn en conflicte, certament. Potencialment podem tenir harmonia i podem tenir conflicte, i dependr de com ho sabem gestionar. Per tant, d'aqu, de la bioecologia tamb en podem treure idees. L'extinci: com s que pot haver-hi extinci d'espcies biolgiques, i per tant tamb despcies lingstiques? Com s possible que es produeixi una extinci d'espcies? Hi ha persones que quan els parles de l'extinci lingstica i sn parlants d'una llengua normal, troben inimaginable que ells puguin algun dia arribar a abandonar el seu codi. Per aix s perfectament possible com tants casos ens ensenyen. No es produeix d'avui per l'endem. s un fenomen intergeneracional que necessita una poblaci bilingitzada, que domini dues llenges de manera ptima per tal que en un moment donat puguin abandonar l'original del grup i adoptin la inicialment forastera. s l'esquema de les tres generacions. Es donen circumstncies en qu les poblacions, segons els contextos que viuen, han arribat a generar una representaci autonegativa i estigmatitzada del propi grup. Quan hi ha extinci lingstica el procs no s tan simple, certament, com el del peix que es menja l'altre. s a traves d'una situaci de subordinaci normalment polticoeconmica i d'interioritzaci d'un discurs negatiu que fa que prenguin com a referncia un grup lingstic dominant. S'hi emmirallen i per no 20

avergonyir els fills intenten no passar-los l'estigma de la llengua que han arribat a veure com a tan negativa, influts per les pressions de la situaci i dels grups dominants amb qui tenen contacte. Aix explica com la humanitat, en situaci de perill ecolingstic, pot arribar a abandonar els seus codis. Intergeneracionalment, de mica en mica, es va produint aquest dess. Per intentar donar soluci a aquesta problemtica, els eclegs han creat l'ecologia restauradora. Com podem mantenir la biodiversitat? Qu falta perqu aquestes espcies puguin tenir continutat? La pregunta s aquesta, doncs: qu hi aportava el context que no hi aporti ara? Qu hi aportava el context per estabilitzar aquesta espcie en aquell ecosistema i que hi manqui? Com el context feia que pogus sobreviure lespcie? Si hi ha hagut una pertorbaci, una desorganitzaci. com podem ara subvenir aquest conjunt hum o biolgic, perqu pugui mantenir-se? Amb quins elements podrem contribuir a aportar-li all essencial perqu lespcie o la llengua- hi pugui sobreviure? Si li falten nutrients, per exemple, hi posem nutrients. Si cal crear un hbitat protegit, en una reserva, doncs la creem. El que calgui. Per tant, si aix passa en el pla biolgic, tamb en el pla lingstic podrem parlar d'una ecologia lingstica restauradora. Qu haurem de fer per aconseguir que aquests grups lingstics de la humanitat que estan abandonant els seus codis no els deixin dusar, i puguin viure aix feliment i amb plenitud la seva diversitat? La primera actuaci ha de ser sobre el context i la ment simultniament, des d'un punt de vista holstic. Des del context socioeconmic i poltic, per tamb, sobretot, treballant sobre els discursos. Com veuen el mn? Com es veuen a ells, en relaci als altres? (Sempre som entre-els-altres). Per qu creuen que han d'abandonar el seu codi? Per qu el seu codi s indigne? s un treball de conscienciaci, dassertivitat. Els pobles amerindis canadencs, per 21

exemple, que s'han passat de forma molt majoritria al francs o a l'angls, ara tenen un gran inters per mantenir les seves llenges, veuen el seu abandonament com un error, i volen recuperar el seu orgull lingstic. Complementriament, els canadencs dorigen europeu com tamb en el cas dels australians- estan ara

avergonyits de les seves poltiques passades que desafavorien clarament el manteniment de la diversitat. Hi ha necessitat, doncs, decologies restauradores, que ajudin els canadencs europeus a calmar aquesta culpabilitat, i als altres pobles a intentar recuperar de nou els usos socials dels seus codis. Passa, per, que la dignificaci pots haver-la assolida, per una vegada has adoptat la llengua gran i la petita l'has abandonada, s fora ms difcil de poder crear un context quotidi en qu es recuperi la llengua en recessi. Fixem-nos, per exemple, en el cas del galic irlands, que tenim ms a prop. Amb independncia poltica, per arribada en un moment en qu el percentage de poblaci ja era baix en el conjunt demolingstic. Malgrat un suport governamental, una vegada van adoptar majoritriament l'angls i van abandonar el galic en la vida quotidiana, s difcil de guanyar parlants en les funcions del dia a dia, que sn, de fet, les que mantenen les llenges. Les escoles i l'administraci sn importats per el ms important sn els individus, les persones, que com lou-com-balla de la catedral de Barcelona, han de mantenir la llengua en moviment. Hi ha una cita de Prigogine, fsic i premi Nobel, que diu: ...cal trobar (ell ho diu per a la Fsica) exactament quines condicions precises de desequilibri poden ser estables. s a dir, el desequilibri hi ser, perqu en un mn en contacte i dinterpenetraci tot seran desequilibris. Ara: hem de veure quines condicions poden permetre una certa continutat de lequilibri, per certament en el desequilibri dinmic. I, finalment, volia parlar sobre els lmits de la metfora ecolgica. Si passem de la metfora ecolgica a la realitat humana, tots aquests conceptes ens donen camps, lnies de recerca, parallelismes, ..., 22

per una llengua no s una espcie i, per tant, nosaltres hem de fer la nostra ecologia sociocognitiva. L'ecologia humana s complexa, multidimensional. Complexus: all que s teixit en com. Per tant, nosaltres hem de descobrir, hem de teoritzar, i representar-nos de quina manera s teixit en com el comportament lingstic, per tal de mantenir la linguodiversitat i, alhora, afavorir la intercomunicaci humana general a escala planetria. Un problema que tenim s voler substantivar all que s dinmic. Objectivem, diem llengua i ja veiem un objecte. Per no s cap objecte. Si de cas s un objecte complex emergent i dinmic. Per no existeix com a objecte entre nosaltres. Ms que llengua el que hi ha s llenguar, -languaging, que diuen en angls-, incessant activitat comunicativa humana. Aix, Morin diu que aniria b, almenys, veure com les llenges viuen en tres dimensions simultnies, que cal tenir presents a l'hora d'analitzar els fenmens. La llengua s en la psicoesfera dels individus, s tambe en la socioesfera, entre els individus (en i entre), i en la noosfera, lmbit dels sistemes cognitius complexos, en tant que sistema analitzable. Les idees, per exemple, viuen tamb en nosaltres, entre nosaltres i les podem estudiar com a objectes especfics, cognitius. La llengua, doncs, s en la interrelaci, en aquest espai d'intersecci. El locus de la llengua si la llengua era en lindividu o en la societat- ha portat rius de tinta en la histria del pensament sobre la llengua. S'ha acabat aix! No hi perdem un minut ms! s en i entre els individus. s 'i'. Per acabar, voldria que pensssiu en una forma com ara la pirmide invertida del Museu del Louvre, a Pars, que ens pot servir per illustrar aquesta ecologia transversal multidimensional de qu us parlava abans. Una imatge d'una pirmide invertida ens permet situar al centre els cervells-ment humans. En cada nivell hi ha emergncies noves. Una ment quan es relaciona amb una altra ment, provoca fenmens nous, que no eren presents abans. Quan jo interacciono amb un altre som jo, l'altre i lorganitzaci de la interacci. Si anem a 23

la grupalitat, emergeixen tamb elements nous, ja que en tant que individus que formem grups constitum fenmens nous. Ja no som el Juanito o la Maria. Ja som el conjunt X, el conjunt Y. Jo sc X, laltre s Y. Ja ens identifiquem en tant que categories suprapersonals, que ens obliguen a comportar-nos com a tals membres daquests rtols, daquestes categories socials. Si sc tal, m'he de comportar com a tal, s aix el que s'espera de mi collectivament. I sempre en el marc duna relaci transversal, en tant que nivells interconnectats. Si formem part dorganitzacions -econmiques, per exemple- tamb hi emergeixen elements nous. I si som alhora membres dEstats, tamb ocorre el mateix procs. Per tant, si vols estudiar el comportament lingstic d'un individu the l'has d'imaginar amb aquesta pirmide invertida al cap. Aix s la imatge mnima que podem tenir des d'un punt de vista complex. En una conversa, per exemple, ens hem dimaginar els dos individus amb una pirmide invertida a sobre de cada cap, perqu all passen coses importants. Per entendre el fenomen lingstic, l'hem d'entendre amb aquesta imatge dinmica i alhora en la interrelaci de les diferents dimensions. La llengua existeix en aquesta multidimensionalitat, transversalment, dinmicament. I s per aix que podrem tornar a la metfora musical, de la partitura orquestral o polifnica, que ens facilita la possibilitat dexplicar totes aquestes interrelacions. Imaginem-nos, per exemple, una poblaci estabilitzada, harmonitzada, per que s integrada polticament en un Estat on un altre grup domina. Aix, molt probablement, pot desharmonitzar l'equilibri histric, i per tant provocar readaptacions sociolingstiques. Imaginem ara que, a ms, vnen poblacions noves, lingsticament diferents. Safegeixen, doncs, nous pentagrames a la partitura, que poden tocar diferentment dels altres ja existents. Aix dur a noves fases de desequilibri fins que uns i altres pentagrames es vagin (re)acomodant a les noves realitats.

24

s aquesta, doncs, la utilitat de la partitura orquestral com a notaci: poder visualitzar la dinmica complexa i multidimensional de la realitat. I s en aquest cam on ens cal anar generant noves imatges i noves eines de pensament complex ja que -i acabem amb una altra cita dEliasun dels deures essencials dels homes s el de saber com les coses estan lligades les unes amb les altres si volen organitzar la seva vida millor de com s avui4.

Algunes recursos bibliogrfics i en lnia

Bastardas i Boada, Albert 2009 Complejidad y emergencia en lingstica y ciencias de la comunicacin, Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal vol. 4, n. 2 (October). 2007 Linguistic sustainability for a multilingual humanity, Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal (on-line), vol. 2, n. 2. 2007b Les poltiques de la llengua i la identitat a lera glocal. Barcelona: Institut dEstudis Autonmics, Generalitat de Catalunya. 2006 Lingstica y (psico)sociologa: una interdisciplinariedad necesaria, QVR Quo Vadis Romania? Zeitschrift fr eine aktuelle Romanistik, 28, pp. 20-29. 2005 Cap a una sostenibilitat lingstica. Barcelona: Angle editorial / Centre dEstudis de Temes Contemporanis, Generalitat de Catalunya. 2004 La metfora ecolgica: possibilitats i lmits per a l'aproximaci sociolingstica, a: Pradilla Cardona, Miquel-ngel (coord.), Calidoscopi lingstic. Un debat entorn de les llenges de l'Estat. Barcelona: Octaedro/EUB, pp. 13-24. 2003 Lingstica general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad, LinRed (en lnia), pp. 1-23. 2003b "Ecodinmica sociolingstica: comparaciones y analogas entre la diversidad lingstica y la diversidad biolgica", Revista de llengua i dret 39, pp. 119-148. 2002 "Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages", Diverscit langues, vol. VII, Analyses et rflexions (en lnia). 2002b Poltica lingstica mundial a l'era de la globalitzaci: diversitat i intercomunicaci des de la perspectiva de la 'complexitat', Noves SL. Revista de sociolingstica (en lnia). 2002c The Ecological perspective: Benefits and risks for Sociolinguistics and Language Policy and Planning, en: Fill, Alwin, H. Penz, & W. Trampe (eds.), Colourful green ideas. Berna: Peter Lang, pp. 77-88. 1999 Lingstica general y teoras de la complejidad ecolgica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente, en: Fernndez Gonzlez, J. et alii (eds.), Lingstica para el siglo XXI, vol I. Salamanca: Eds. Universidad de Salamanca pp. 287-294. 1996 Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa.
4

Norbert Elias par lui-mme. Pars: Fayard, 1991, p. 63.

25

1995

Cap a un enfocament holstic per a la lingstica, a: Artigas, Rosa, et alii, El significat textual . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dpt. de Cultura, pp. 1520. 1995b Poltica i planificaci lingstiques: perspectives i preguntes per a un camp interdisciplinari, Revista de llengua i dret (Barcelona) 24, pp. 145-163. 1993 Llengua catalana i futur: notes des d'una perspectiva eco-sistmica, Revista de llengua i dret 19, pp. 81-93. Bastardas, Albert (ed.) 2004 Diversitats. Llenges, espcies i ecologies Barcelona: Empries, pp. 13-53. Bateson, Gregory 1972 Steps to an ecology of mind. New York: Ballantine Books. 1984 La nature et la pense. Pars: Seuil (Trad. francesa de Mind and nature, 1979). Bateson, G., & J. Ruesch 1984 Comunicacin.. Barcelona: Paids. Bohm, David 1987 La totalidad y el orden implicado. Barcelona: Kairs. (Trad. castellana de Wholenes and the implicate order, 1980). 1994 Thought as a system. London/New York: Routledge. 1996 On dialogue. London/New York: Routledge 1998 On creativity. London/New York: Routledge Boix i Fuster, Emili, & F.X. Vila i Moreno 1998 Sociolingstica de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. Bourdieu, Pierre 1980 Questions de sociologie. Pars: Les ditions du Minuit. 1982 Ce que parler veut dire. Lconomie des changes linguistiques. Pars: Fayard. 1994 Raisons pratiques. Sur la thorie de laction. Pars: ds. du Seuil. Bruner, Jerome 1990 Acts of meaning. Cambridge, Mass.: Harvard University Press. Capra, Fritjof 1985 El punto crucial.. Barcelona: Eds. Integral. 1998 La trama de la vida. Barcelona: Anagrama (Trad. cast. de The Web of Life. Hammersmith, London: HarperCollins, 1997). De Bono, Edward 1995 Serious creativity . London: HarperCollins. Elias, Norbert 1982 Sociologa fundamental . Barcelona: Gedisa. 1990a Compromiso y distanciamiento. Barcelona: Pennsula. 1990b La sociedad de los individuos. Barcelona: Pennsula. 1996 Du temps. Pars: Fayard. Junyent, Carme 1992 Vida i mort de les llenges. Barcelona: Empries. 1998 Contra la planificaci. Una proposta ecolingstica. Barcelona: Empries.

26

Keller, Rudi 1994 On language change. The invisible hand in language . London: Routledge. Laborda, Xavier 1993 De retrica. La comunicaci persuasiva. Barcelona: Barcanova. 1996 Retrica interpersonal. Barcelona: Octaedro. Mackey, William F. 1994 "La ecologa de las sociedades plurilinges", en: Bastardas, A. & E. Boix, eds. Un estado, una lengua? La organizacin poltica de la diversidad lingstica. Barcelona : Octaedro, pp. 25-54. Margalef, Ramon 1991 Teora de los sistemas ecolgicos. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. Morin, Edgar 1991 La Mthode. 4. Les Ides. Leur habitat, leur vie, leurs moeurs,leur organisation. Paris: Seuil. 1992 Introduction la pense complexe. Pars: ESF d. 1994 La complexit humaine. Pars: Flammarion. 2001 Lidentit humaine. (La mthode. 5. Lhumanit de lhumanit). Pars: Seuil. Mhlhusler, Peter 1996 Linguistic ecology. Language change and linguistic imperialism in the Pacific region. London/New York: Routledge. Searle, John 1985 Mentes, cerebros y ciencia. Madrid: Ctedra. Serrano, Sebasti 1993 Comunicaci, societat i llenguatge. Barcelona: Empries. 1999 Comprendre la comunicaci. El llibre del sexe, la poesia i lempresa. Barcelona: Proa. Tusn, Amparo 2002 El anlisis de la conversacin: entre la estructura y el sentido, Estudios de Sociolingstica 3(1), pp. 133-153. Wagensberg, Jorge 1994 Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona: Tusquets. Wilson, Edward O. 1998 Consilience. The unity of knowledge. London: Abacus.

27