Revalorar El Món

15
2010
Papers de sostenibilitat
Revalorar el mn
Jordi Pigem
Els valors de la sostenibilitat
15
2010
Papers de sostenibilitat
Revalorar el mn
Els valors de la sostenibilitat
Jordi Pigem
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

Pigem, Jordi Revalorar el mn. Els valors de la sostenibilitat. (Papers de sostenibilitat; 15) Bibliografia. ndex ISBN 9788439384816 I. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) II. Catalunya. Departament de la Vicepresidncia III. Ttol IV. Collecci: Papers de sostenibilitat (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya)); 15 1. Desenvolupament sostenible Aspectes tics i morals 2. tica ambiental 3. B com 504.03
Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidncia Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) www.gencat.cat/cads Jordi Pigem, pel text Disseny: Barcino Serveis Grfics Maquetaci: Ferran Ruiz, Imatge i Comunicaci Grfica Impressi: Puresa 1a edici, juliol de 2010 Tiratge: 600 exemplars DL: B ISBN: 9788439384816 El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) no comparteix necessriament les opinions expressades per lautor daquesta publicaci.
Alguns drets reservats
Sumari
Prleg 1. Cal un canvi de mentalitat 1.1. Topant de cap contra els lmits 1.2. Els valors guien les nostres accions 1.3. La Gran Reavaluaci 2. La insostenibilitat del consumisme i el materialisme 2.1. La paradoxa del consumisme 2.2. Psicodinmica del consumisme 2.2.1. El naixement del consumisme a lAnglaterra dels segles xvii i xviii 2.2.2. El vertigen de la identitat atomitzada 2.2.3. El consumisme com a consol existencial 2.3. Del materialisme al postmaterialisme 3. Nous valors per a nous reptes 3.1. Sis valors clau per a un mn sostenible 3.2. Conscincia planetria 3.3. Relocalitzar 3.4. Participar 3.5. Fluir 3.6. Autorealitzaci 3.7. Revalorar el mn Requadres 1. Qu entenem per valors? 2. Declaracions recents sobre la necessitat dun canvi de mentalitat i de valors 15 16 36 45 47 53 55 58 62 68 71 72 74 9 11 19 24 26 29 31 33 34
3. Llocs des don transformar un sistema (en ordre creixent defectivitat) 4. Els valors obsolets que ens guien 5. Abundncia original i economia solidria 6. La crisi ecolgica com a mirall duna crisi interior 7. Els 8 punts de lecologia profunda 8. Imatges de la interdependncia 9. Biodiversitat i diversitat cultural 10. Velocitat relativa 11. Sentir-nos part del medi o de la natura? 12. Lecosofia segons Raimon Panikkar Taules 1. Dades dels lmits planetaris 2. Selecci destats classificats segons lndex Planeta Feli Figures 1. Situaci actual dels lmits planetaris 2. El marc intangible de les accions 3. Reavaluar, la clau de totes les Rs 4. Satisfacci vital i ingressos per cpita 5. Els valors i la crisi sistmica 6. Creiem que no som part de la Terra 7. El cercle vicis del consum competitiu 8. Paradoxes del poder 9. Els valors de la sostenibilitat 10. Visions de lxit
Sumari
4
24 37 40 45 59 60 64 67 76 77 22 34
21 26 28 32 38 44 46 47 56 66
Bibliografia ndex onomstic Annexos 1. Els valors implcits a la Carta de la Terra 2. Manifest pel comproms de les religions per un mn sostenible Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
79 89 91 91 95
98
Sumari
Sumari
Agraments Vull expressar la meva gratitud a Ramon Arribas per la seva invitaci a escriure a aquesta obra; a Caterina Amengual i a Carme Martinell per les seves recerques, aportacions i revisions; a David Loy pels seus suggeriments; a Helena Cots i a Susanna Mart per la seva amabilitat facilitant-me materials del Centre de Documentaci dUnescocat; a Jordi Bigues, a Eliseu T. Climent i a Sophia Style pel seu suport, i a Andy Singer pel seu humor amb seny ecolgic i pel perms per reproduir les imatges de les figures 8 i 10.
Sumari
Prleg
Avui s cada cop ms majoritari el convenciment que lactual crisi accelera el protagonisme de la proposta sostenibilista. De fet, la sostenibilitat ocupa ja un paper destacat en les agendes, siguin poltiques, de les empreses o dels moviments socials, tant a nivell personal o local, com nacional o mundial. La crisi actual, econmica i financera, per tamb i sobretot, ambiental i de valors, s una crisi de creixement. Sovint denfarfegament. Dun creixement insostenible, dun sistema econmic que necessita expandir illimitadament la producci i que t, ja, mltiples i evidents senyals dhaver topat contra els lmits biofsics del planeta. El canvi climtic i el zenit del petroli (peak oil) estan contribuint, avui, a accelerar aquest necessari viratge cap a la sostenibilitat. Per com assenyala Jordi Pigem, avui ja no es tracta de fer sostenible el desenvolupament sin de desenvolupar la sostenibilitat. El repte dara s passar de ladjectiu al substantiu. Alhora, tamb avui, s ms compartit lenunciat de la paradoxa de Jevons. s a dir, que s b els avenos tecnolgics sovint permeten un s ms eficient dels recursos, els guanys en leficincia a la llarga ens duen a consumir ms recursos. Aix, per avanar cap a un mn ms sostenible ens cal alguna cosa ms que avenos tecnolgics i cientfics. Ens cal identificar i difondre els valors de la sostenibilitat. Ens cal revalorar el mn. I heus aqu laportaci den Jordi Pigem en aquesta publicaci. En Jordi Pigem, filsof, matre penser, compartint el posicionament del CADS dinstar els diferents agents de la societat catalana a ser protagonistes i participar activament i amb immediatesa en la generaci de nous valors que portin a una reconversi de leconomia, del model energtic i dels hbits de consum* ens ofereix la proposta de nous valors per a nous reptes. Critica la insostenibilitat del consumisme i el materialisme i reivindica la necessitat, i la urgncia, dun canvi de mentalitat. La conscincia planetria, revalorar el mn, relocalitzar, participar, fluir i lautorealitzaci sn els sis nous valors per a un mn sostenible. Valors que associem als valors tradicionals de seny, saviesa, humilitat, solidaritat, creativitat i integritat. Ens cal, amb urgncia, adoptar valors que ens orientin cap al veritable benestar personal, social i ambiental. Pigem ens adverteix que ens trobem en una crulla histrica en qu tot el que contribueix a la responsabilitat social i ecolgica contribueix tamb a la satisfacci personal. Plantejament que el CADS comparteix. Un repte davant del qual no podem defallir. Ni com a persones ni com a societat. Una transici que genera moltes incerteses, per encara ms oportunitats. Lany 2000 la Carta de la Terra ja ho declarava: Com mai abans en la histria el dest com ens crida a buscar un nou comenament Aix requereix un canvi de mentalitat i de cor. Que no fem tard a respondre-hi.
Ramon Arribas i Quintana Director del CADS

Sumari
9
* Declaraci del CADS. Reptes per a la Sostenibilitat de Catalunya, 2009.
Sumari
10
1. Cal un canvi de mentalitat

Considero que una gran part de les misries de la humanitat sn causades per les falses estimacions del valor de les coses. Benjamin Franklin (1706-1790), The Whistle Avui la gent sap el preu de tot i el valor de res. Oscar Wilde (1854-1900), The Picture of Dorian Gray Ens cal una revoluci radical dels valors. Hem diniciar rpidament el pas des duna societat orientada a les coses a una societat orientada a les persones Una veritable revoluci dels valors aviat ens far qestionar la bondat i la justcia de moltes de les nostres poltiques passades i presents. Martin Luther King (1929-1968), el 4 dabril de 1967 a Nova York Ja no s possible de creure que cap reforma poltica o econmica o cap aven cientfic pugui resoldre els problemes de vida o mort de la societat industrial. Rauen a massa fondria, en el cor i en lnima de cadasc de nosaltres. E. F. Schumacher (1911-1977), The Good Work
11
Sumari
Sumari
12
Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat
Pel que sembla, les creences culturals de lilla de Pasqua van tenir molt a veure amb el seu collapse ecolgic. Una altra petita illa del sud del Pacfic, Tikopia, tamb va comenar a topar amb els lmits de la sostenibilitat ara fa quatre segles. Per els tikopians sen van adonar a temps, van transformar radicalment la seva cultura (per exemple, deixant de consumir carn de porc) i han estat una societat sostenible des daleshores1. Per aconseguir un mn sostenible ens cal alguna cosa ms que avenos tecnolgics i econmics. Ens cal un canvi de mentalitat i dactitud. El 1973 Ramon Margalef, lecleg catal de ms gran renom internacional, ja assenyalava en un text clau que la conservaci de la natura no pot desvincular-se dun element cultural un element que Margalef anomenava especficament filosfic: Com que la conservaci s abans de res un problema dactitud i deducaci, el tipus de marc al qual ens podem referir com ara filosfic no deixa de tenir les seves conseqncies.2 La dimensi cultural de la sostenibilitat no havia estat fins ara prou tinguda en compte. Per avui ja no podem seguir ignorant que per aconseguir una societat veritablement sostenible ens cal transformar la nostra relaci amb lentorn natural, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Aix implica una transformaci cultural, un canvi en la nostra manera dentendre el mn i dentendre el nostre lloc en el mn, s a dir, un canvi de mentalitat i de valors. No per casualitat, el 2010 linforme sobre lestat de mn del Worldwatch Institute sha centrat precisament en La transformaci de les cultures: El pas del consumisme a la sostenibilitat.3 Als anys setanta del segle xx (el decenni en qu Margalef escrivia les ratlles citades) hi havia prou autors que alertaven sobre la necessitat duna transformaci daquest tipus. El tamb ecleg Jaume Terradas assenyalava que en les seves dimensions profundes el problema ecolgic s filosfic, i no cientfic.4 Leconomista E. F Schumacher escrivia a Small is Beautiful que avui lsser hum s massa llest . per poder sobreviure sense saviesa.5 El psicoanalista i crtic cultural Erich Fromm afirmava de manera rotunda en el seu clssic Tenir o sser? que per primer cop a la histria, la supervivncia fsica de lespcie humana depn dun canvi radical
1 DiamonD (2005), p. 79-119 i 286-293. Vegeu tamb WorlDWatch institute (2010), p. 22. 2 margalef (1973), citat segons la traducci publicada a Medi Ambient: Tecnologia i Cultura 38, Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 2006. 3 WorlDWatch institute (2010). 4 terraDas (1977), citat a folch (1977), p. 15. Sumari
13
5 E. F schumacher (1974), p. 26. .
en el cor hum.6 Un altre autor que podem citar en aquest context s el filsof indocatal Raimon Panikkar. En un text publicat originriament en angls el 1977, Panikkar afirmava que davant la profunditat de la nostra crisi cultural, mesures a mitges no serveixen. Noms una metnoia radical, un canvi total de mentalitat, cor i esperit, pot anar a lencontre de les nostres necessitats.7 I en un text ms recent insistia: El moment histric de les reformes sha acabat Cal una transformaci, que equival a un canvi radical de la manera de pensar i de viure Aquesta transformaci heroica exigeix un capgirament de tots els nostres sistemes de valors.8 La percepci de la necessitat dun canvi de valors va ser tamb integrada en les principals declaracions dels anys setanta del segle xx sobre qustions ambientals. Aix, la Declaraci de la Conferncia de Nacions Unides sobre Medi Ambient, celebrada a Estocolm del 5 al 16 de juny del 1972, afirmava que les persones i organitzacions configuraran el medi ambient del futur a travs dels seus valors i la suma de les seves accions i que s essencial en tots els casos considerar els sistemes de valors que predominen a cada pas.9 Per la seva banda, la Carta de Belgrad de 1975, destinada a establir un marc global per a leducaci ambiental, remarcava la necessitat duna nova tica global: una tica que promogui actituds i comportaments dels individus i les societats en consonncia amb el lloc de la humanitat dins la biosfera, una tica que reconegui i que respongui amb sensibilitat a les relacions complexes i canviants entre la humanitat i la natura i entre les persones. La Carta de Belgrad tamb esmenta explcitament que leducaci ambiental requereix desenvolupar nous valors i actituds.10
6 For the first time in history the physical survival of the human race depends on a radical change of the human heart, fromm (1997 [1976]), p. 8. Fromm afegia tot seguit que aquest canvi radical en el cor hum noms ser possible en la mesura que tinguin lloc canvis socials i econmics que li donin al cor hum loportunitat de canviar i el coratge i la visi per aconseguir-ho. En el pensament de Fromm hi ha una tensi entre les seves intucions com a psicleg, que li fan donar prioritat all psicolgic i cultural, i la influncia de lanlisi marxista, que el fa decantar-se de vegades per la visi materialista de la histria. En qualsevol cas els valors culturals i la situaci socioeconmica sinfluencien mtuament, i sembla clar que els valors i actituds tenen molta ms influncia del que sacostuma a acceptar. 7 The New Innocence, reprodut a Laltre forma part de nosaltres, Panikkar (2009), p. 51. 8 Panikkar (2010). 9 Declaration of the United Nations Conference on the Human Environment, Estocolm, 16 de juny de 1972: Individuals in all walks of life as well as organizations in many fields, by their values and the sum of their actions, will shape the world environment of the future (Punt 7); Without prejudice to such criteria as may be agreed upon by the international community, or to standards which will have to be determined nationally, it will be essential in all cases to consider the systems of values prevailing in each country (Principi 23). 10 The Belgrade Charter: A Global Framework for Environmental Education (1975), secci Environmental Situation. Sumari
14
Requadre 1. Qu entenem per valors? Els valors sn els carrils intangibles que guien les nostres accions. Marquen el que s idoni, el que s possible i el que no est perms dins un determinat context sociocultural. Ens permeten avaluar, donar valor al que ens envolta i al que fem. Tot i que hi ha tota una disciplina dedicada al seu estudi (laxiologia), els valors tics no sn fcils de definir amb concisi. El filsof Josep-Maria Terricabras escriu que els valors sn els principis, idees, relacions i experincies que creiem que donen valor, fora i grcia a la vida.11 Els autors dun manual recent sobre Environmental Values defineixen els valors com les formes diverses en les quals els individus, els processos i els llocs tenen importncia, les nostres formes diverses de relacionar-nos amb ells, i les consideracions diverses que entren dins les nostres deliberacions sobre lacci.12 El Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans dna com a primera definici la qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. LOxford English Dictionary esmenta the generally accepted or personally held judgement of what is valuable and important in life. Entre els valors tradicionalment preuats (i no necessriament practicats) trobem la tolerncia, la igualtat, la solidaritat i la llibertat. Aquests no sn, bviament, els valors que cotitzen en borsa. El poeta Paul Valry ja ironitzava que hi ha un valor anomenat esperit tal com hi ha un valor petroli, blat o or. Pel que fa als objectes i mercaderies, es distingeix des dAristtil (Poltica 1257a) entre el seu valor ds i el seu valor de canvi. Per no tot el que s realment til s considerat valus per la nostra economia. A La riquesa de les nacions (1776), Adam Smith ja assenyalava aquesta paradoxa: Res no s ms til que laigua, per gaireb no t cap poder de compra, gaireb res no pot obtenir-se a canvi della. Un diamant, pel contrari, gaireb no t cap valor ds, per a canvi dell generalment pot obtenir-se una gran quantitat daltres bns.13 Aquesta paradoxa t molt a veure amb la insostenibilitat de leconomia contempornia. Com la dels valors borsaris, la cotitzaci dels valors tics tamb flucta, i ho fa amb gran rapidesa en temps dincertesa com els nostres. Quins valors han de cotitzar a lala en la nostra cultura i en el nostre imaginari per tal daconseguir una societat sostenible?
11 terricabras (2005), p. 9. 12 oneill, hollanD i light (2008), p. 1: the various ways in which individuals, processes and places matter, our various modes of relating to them, and the various considerations that enter into our deliberations about action. 13 smith, The Wealth of Nations (1776). Val la pena donar la citaci dins el seu context: The word VALUE, it is to be observed, has two different meanings, and sometimes expresses the utility of some particular object, and sometimes the power of purchasing other goods which the possession of that object conveys. The one may be called value in use; the other, value in exchange. The things which have the greatest value in use have frequently little or no value in exchange; and, on the contrary, those which have the greatest value in exchange have frequently little or no value in use. Nothing is more useful than water: but it will purchase scarce any thing; scarce any thing can be had in exchange for it. A diamond, on the contrary, has scarce any value in use; but a very great quantity of other goods may frequently be had in exchange for it.
15
Sumari
Tanmateix, totes aquestes declaracions sovint no van arribar ms ell dun mbit ms o menys especialitzat o alternatiu. En els darrers anys, per, sha anat estenent rpidament la conscincia que per tal daconseguir una societat sostenible ens cal urgentment un canvi de mentalitat, dactitud i de valors (vegeu el requadre 2). Ens adonem que cal reavaluar les nostres prioritats i redefinir quin s el propsit que donem a leconomia i a la cultura. Ens cal un canvi profund del nostre marc cultural i tic. En els pasos del Nord global laugment del creixement material no es tradueix ja en ms qualitat de vida. En aquest sentit, avanar cap a la sostenibilitat comena per adonar-nos que la nostra plenitud personal i el b com de la societat estan molt ms lligats a valors intangibles (com les relacions personals, lalegria de viure, el temps lliure i la creativitat) que als bns materials. Per tant, avanar cap a la sostenibilitat beneficia el nostre propi inters. La sostenibilitat no s qesti dascetisme, sin, pel contrari, daconseguir una vida veritablement bona, digna i plena. La crisi econmica sobrevinguda a partir del darrer trimestre del 2008 crea un context en el qual aquest canvi cultural s ms necessari i ms possible que mai. Estem dins una crisi sistmica (hi estvem des de fa temps, per quedava amagada pels miratges de les xifres macroeconmiques i per les seduccions del consum). La crisi ecolgica s, al capdavall, lexpressi biosfrica duna crisi cultural ms profunda i ms antiga, una crisi derivada de la manera com percebem el nostre lloc en el mn. s hora dabraar una nova manera dentendre el mn, que integri el que hem aprs fins ara i estigui a lalada dels reptes contemporanis.14
Requadre 2. Declaracions recents sobre la necessitat dun canvi de mentalitat i de valors Christopher Flavin (president del Worldwatch Institute), 2010: Enmig daquest frenes dactivitat, un aspecte del nostre dilema ambiental continua desats: les seves arrels culturals.15 Serge Latouche (professor emrit deconomia), 2010: Per abordar duna manera proactiva lactual crisi ambiental, econmica, social i tica, cal un model de societat radicalment diferent Tot plegat implica un seris replantejament de les idees actuals que tenen les persones sobre la realitat.16 Benet XVI (papa rom), 2009: Cada vegada es veu amb major claredat que el tema del deteriorament ambiental qestiona els comportaments de cada un de
14 Vegeu Pigem (2009). 15 flavin (2010), p. xvii. 16 latouche (2010), p. 181-182. Sumari
16
nosaltres, els estils de vida i els models de consum i producci actualment dominants, amb freqncia insostenibles des del punt de vista social, ambiental i fins i tot econmic... Ha arribat el moment en qu resulta indispensable un canvi de mentalitat efectiu, que porti a tots a adoptar nous estils de vida.17 New Economics Foundation, 2009: Un procs de reavaluaci (la Gran Reavaluaci [the Great Revaluing]) s clau Moltes altres coses depenen de fer aix b. Per tal de dissenyar una nova economia, haurem diniciar un procs que estableixi qu s el que valorem collectivament.18 Thich Nhat Hanh (mestre zen), 2009: Ens cal una mena de despertar collectiu. Hi ha entre nosaltres homes i dones que estan desperts, per no nhi ha prou: la majoria de la gent encara dorm. Hem bastit un sistema que no podem controlar La majoria dels qui desitgem tenir una casa, un cotxe, una televisi, una nevera, etctera, hem de sacrificar a canvi el nostre temps i les nostres vides Si despertem a la nostra veritable situaci, hi haur un canvi en la nostra conscincia collectiva.19 CADS, 2009: Instem els diferents agents de la societat catalana a ser protagonistes i participar activament i amb immediatesa en la generaci de nous valors que portin a una reconversi de leconomia, del model energtic i dels hbits de consum20 2026.CAT (Estratgia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya), 2009: Actualment, la majoria de reptes sostenibilistes ja tenen una bona soluci tcnica, per el que cal realment s un canvi sociocultural, un canvi en el sistema de valors. Aquest canvi comportar un cost inicial no ser fcil, perqu no s fcil canviar els hbits!, per el cost a curt termini demprendre aquest canvi es veur compensat pels estalvis a mitj i llarg termini.21 IUCN, 2007: Si la conducta humana s la causa ltima de la crisi dextinci de la biodiversitat, sen segueix que ltica (la recerca del que les persones i les societats consideren que cal fer en una situaci determinada) ha de ser part de la soluci. Tanmateix, no sacostuma a acceptar ltica com un ingredient essencial i generalment s bandeixada com a quelcom massa teric22 Ted Trainer (politleg), 2007: Per tal de salvar el planeta no ens calen desenvolupaments tecnolgics miracolosos ni enormes quantitats de capital. El que
17 benet xvi, Missatge per a la celebraci de la xliii Jornada Mundial de la Pau 2010: Si vols promoure la pau, protegeix la creaci, 8 de desembre de 2009, pargraf 11. 18 New Economics Foundation (2009b), p. 38. 19 stanley, loy i Dorje (2009), p. 266-268. 20 CADS (2009), secci Nous valors per a una Catalunya de futur. 21 DePartament De meDi ambient i habitatge (2009), p. 17. 22 IUCN (2007): If human behaviour is the root cause of the biodiversity extinction crisis, it follows that ethics the inquiry into what people and societies consider to be the right thing to do in a given situation must be part of the solution. However, ethics is rarely accepted as an essential ingredient and is usually dismissed as being too theoretical a matter to help with the urgent and practical problems confronting conservationists.
17
Sumari
necessitem essencialment s un canvi radical en el nostre pensament i la nostra conducta.23 Paul Hawken (director del Natural Capital Institute), 2007: La gravetat del problema en qu ens trobem rau en el fet que hem de reinventar tot el que fem. Dit duna altra manera, no hi ha cap cosa que fem o sistema que tinguem que no shagi de refer per complet a aquesta generaci li toca canviar completament aquest mn.24 Paul Dayton (oceangraf, primer guardonat amb el Premi Ramon Margalef), 2006: Per qu la societat ha perdut linters en la natura? Quina s la font dels nostres sistemes de valors? Tenim un sentit cultural de pertinena que inclou la natura? Cal que: Recuperem el sentit del temor reverencial, el respecte i lempatia per la naturalesa. Entenguem la perspectiva dels organismes. Cultivem un sentit de lespiritualitat en el qual nosaltres siguem part de la naturalesa.25 Wangari Maathai (premi Nobel de la Pau), 2004: En el curs de la histria, hi ha un moment en qu la humanitat est cridada a canviar a un nou nivell de conscincia, a assolir un nivell moral ms elevat. Un moment en qu hem dabandonar les nostres pors i donar esperana els uns als altres. Aquest moment s ara.26 Donella Meadows, Jorgen Randers i Dennis Meadows (edici del 30 aniversari de Limits to Growth), 2004: Avui s tan impossible per a qualsevol descriure el mn que podria sorgir duna revoluci de la sostenibilitat com ho hagus estat per als pagesos de lany 6.000 a.C. imaginar les explotacions modernes de blat de moro i soja a Iowa, o com ho hagus estat per a un miner del carb del 1800 imaginar una cadena de muntatge automatitzada de Toyota. Com les altres grans revolucions, la venidora revoluci de la sostenibilitat tamb canviar la fa de la terra i els fonaments de la identitat humana, les institucions i les cultures La revoluci de la sostenibilitat haur de ser, sobretot, una transformaci collectiva que permiti que el millor, en comptes del pitjor, de la natura humana sexpressi i es nodreixi27 Carta de la Terra (Earth Charter), 2000: Com mai abans en la histria, el dest com ens crida a buscar un nou comenament Aix requereix un canvi de mentalitat i de cor.28
23 trainer (2007), citat a hoPkins (2008), p. 79. 24 haWken. A: funDaci terra (2008), p. 108. 25 Paul Dayton, cerimnia dentrega de la primera edici del premi Ramon Margalef al Palau de la Generalitat, 18 de gener de 2006. 26 Wangari maathai, discurs dacceptaci del premi Nobel de la Pau (Oslo, 10 de desembre de 2004). 27 meaDoWs, ranDers i meaDoWs (2005), p. 269. 28 Carta de la Terra, secci El cam cap endavant. Sumari
18
La visi materialista que hem heretat veu la Terra com un mer magatzem de recursos i contempla el mn com una suma arbitrria dobjectes, a punt per a ser possets, classificats, manipulats i consumits. Aquesta visi del mn s insostenible en el doble sentit de la paraula: s insostenible per les seves conseqncies ecolgiques, per tamb s insostenible en el sentit que no es pot sostenir conceptualment, no s pot defensar amb arguments, tal com diem que una proposici o doctrina sn insostenibles. La crisi econmica i la crisi ecolgica mostren avui que el materialisme no funciona. El materialisme tamb ha entrat en crisi en la fsica, fins al punt que fsics eminents com Schrdinger i Wigner van suggerir que la base de la realitat no s la matria, sin la conscincia i la percepci.29 Necessitem un canvi de mentalitat i dactitud, un canvi de paradigma en la manera com entenem la nostra relaci amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Lecologia i tot all relacionat amb la sostenibilitat no poden ser simples especialitats, perqu lessncia de lecologia i de la sostenibilitat s precisament el fet que tot est relacionat amb tot. Aquesta fou precisament la conclusi dun informe, The Death of Environmentalism, que analitzava la manca dxit dels moviments ecologistes i conservacionistes als Estats Units a partir dentrevistes a moltes de les seves persones clau.30 Els autors de linforme, Shellenberger i Nordhaus, advertien que aquests moviments shavien convertit en grups especialitzats i havien perdut la visi global que dna sentit a tota perspectiva ecolgica. Assenyalaven, per exemple, que creure que el canvi climtic s bsicament una qesti de concentraci atmosfrica de CO2 s caure en una visi reduccionista. Per afrontar de deb el canvi climtic i altres aspectes clau de la crisi ecolgica cal canviar el model de desenvolupament basat en el creixement material. I aix implica transformar la nostra visi del mn i els nostres valors. La sostenibilitat i les qestions ambientals han de deixar de ser qestions especialitzades (en el mn acadmic) o marginals (en el mn poltic) i arrelar-se en el nucli de la cultura i de les decisions personals i collectives. La paraula sostenible sha estat emprant com a adjectiu per qualificar el que es considerava veritablement substantiu: el desenvolupament. Avui ja no pot ser un adjectiu. s hora que passi a ser un substantiu, que ens concentrem menys en el desenvolupament sostenible i ms en desenvolupar la sostenibilitat. 1.1. Topant de cap contra els lmits La societat del futur (del futur immediat) ser sostenible o no ser. Des de fa temps sabem que la nostra economia i el nostre nivell de consum eren ecol29 schrDinger (1980 [1944]); Wigner (1970), p. 153-199. Vegeu tamb Davies i Gribbin (1992). Sumari
19
30 shellenberger i norDhaus (2004).
gicament insostenibles. Ara ens adonem que el creixement econmic illimitat no s possible (ni desitjable) i que el consumisme no s la via rgia cap a la plenitud personal. La humanitat actual utilitza un ter ms dels recursos i serveis que pot proporcionar la Terra.31 Aquesta situaci s ms greu, s clar, com ms alt s el nivell de consum dun pas. Si tota la humanitat visqus com els catalans caldrien els recursos de dues terres i mitja. Si visqus com els nord-americans, caldrien els recursos de quatre terres i mitja.32 Podem dir que la topada del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta, anunciada ja el 1972 en linforme Limits to Growth, ha deixat de ser un esdeveniment futur sobre el qual es pugui especular i ha passat a ser un fet present dimplicacions indefugibles. La millor evidncia cientfica daquesta topada la tenim en un recent informe sobre els lmits de lequilibri planetari, elaborat per Johan Rckstrom i altres vint-i-vuit prestigiosos cientfics de tres continents i promogut pel Stockholm Resilience Centre: Planetary boundaries: exploring the safe operating space for humanity.33 Linforme identifica nou indicadors de lequilibri planetari, estableix per a set dells lmits de seguretat (per exemple, una concentraci mxima de 350 ppm de CO2 a latmosfera) i alerta sobre el fet que sobrepassar un sol daquests lmits pot desencadenar processos incontrolables que samplifiquin de manera no lineal, donant lloc a transformacions abruptes i irreversibles. En el cas de tres dels indicadors establerts (el canvi climtic, el cicle del nitrogen i la prdua de biodiversitat) linforme indica que ja hem superat els lmits de seguretat recomanats. Excepte en el cas de la concentraci doz estratosfric (que sha recuperat lleugerament des del 1993) els altres indicadors mostren un clar deteriorament de la sostenibilitat en les darreres dcades Lmfasi de linforme sobre Els lmits del creixement era la disponibilitat dels recursos dels quals depn la societat industrial. En canvi linforme sobre Planetary Boundaries se centra en la dinmica de lequilibri planetari, a partir del que en angls sanomena Earth System Science i mitjanant ls de metodologies cientfiques holstiques que tenen en compte dinmiques complexes i efectes no-lineals.
31 WorlDWatch institute (2010), p. 4-5. 32 La petjada ecolgica de Catalunya estaria situada al voltant de les 5,15 hectrees per cpita, segons els clculs de mayor, Quintana i belmonte (2005), p. 47-48. El Living Planet Report 2008 (WWF 2008) estima que la petjada , ecolgica no hauria de sobrepassar les 2,1 hectrees per cpita. 33 rockstrm et al. (2009). Sumari
20
Figura 1. Situaci actual dels lmits planetaris

Canvi climtic Contaminaci qumica (encara no quantificada) Acidificaci dels oceans
Crrega daerosols a latmosfera (encara no quantificada)
Disminuci de loz estratosfric
Cicle del nitrogen Prdua de biodiversitat Cicle del fsfor Canvis en els sos del sl s global daigua dola
Podem afegir altres dos elements que formen part del xoc del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta i que queden fora de labast de lesmentat informe. Lun s el zenit de lextracci de petroli (peak oil), que segons diversos estudiosos (incls el prestigis geleg Colin Campbell)34 es va produir el 2008.35 Laltre s la crisi econmica global, que tot i que t les seves causes immediates en lespeculaci financera i immobiliria, t a veure ms del que sembla amb la topada del nostre sistema socioeconmic contra els lmits del planeta. Leconomia convencional tendeix a ser considerada com un sistema abstracte que flota per damunt de la biosfera. Per en realitat tota la nostra economia noms s una filial de la biosfera, i s inqestionable que la topada contra els lmits del planeta havia dafectar leconomia.36 Leconomia moderna s basa en una visi del mn prpia
34 camPbell (2009). 35 Durant lestiu de 2008 lextracci global de petroli va superar la vertiginosa xifra de 1.000 barrils per segon (86,4 milions de barrils al dia). s molt possible que ja no tornem a creuar aquest llindar. Des del 2005 la demanda mundial de petroli anava creixent per lextracci romania estancada: lany 2005 lextracci mitjana global fou de 979 barrils per segon (b/s), el 2006 de 978 i el 2007, de 977. El juliol de 2008 va assolir el rcord de 1.002 b/s, lagost va caure a 988 i el maig de 2009 estava a 969. (Vegeu Pigem [2009], p. 30-35; les dades, que inclouen gas natural liquat i que converteixo a barrils per segon perqu resulta un indicador ms fcilment comprensible, sn de lEnergy Information Administration nord-americana: www.eia.doe.gov/emeu/international/oilproduction. html, dades del 12 dagost de 2008.) 36 Un dels mecanismes a travs dels quals la topada contra els lmits del planeta ha contribut a la crisi econmica global s precisament lencariment del petroli, fluid vital del nostre metabolisme econmic. El fet que el seu preu es va multiplicar per 6 en pocs anys va disparar la inflaci i va empnyer leconomia a seguir creixent per vies cada vegada ms arriscades i menys assenyades. Vegeu rubin (2009).
21
Sumari
Taula 1. Dades dels lmits planetaris

Procs del Variable de control sistema terrestre (unitat)
Canvi climtic Acidificaci dels oceans Forat de la capa oz Concentraci atmosfrica de CO2 (ppm) Rtio de saturaci ocenica global de laragonita Concentraci dO3 estratosfric (unitats de Dobson) Quantitat de N2 extret de latmosfera per a s hum (tones/any) Quantitat de N que arriba als oceans (tones/any) s per al consum hum (km3/any) Percentatge de la superfcie terrestre lliure de gels emprat per a lagricultura Ritme dextinci (nombre despcies per mili per any)
Lmit
350 2,75 276
Preindustrial
280 3,44 290
1950 1970
311 s.d. s.d. 326 s.d. 292
1990
354 s.d. 282 (1993)* 98 8,5 2.192 11,45
Dades ms recents
387 2,90 283
Cicle del nitrgen Cicle del fsfor s global daigua dola Canvis en ls del sol Prdua de biodiversitat
35 11 4.000 15
0 1,1 415 5
4 3,4 887 s.d
39 6,0 1.536 10,71
121 10,3 2.600 11,65
10
s.d.
s.d.
s.d.
>100
Dades corresponents a la imatge de la Figura 1. No sinclouen els dos lmits que han estat identificats per que encara no han pogut ser quantificats amb dades prou homognies: la contaminaci qumica i la crrega daerosols a latmosfera. Les dades en negreta ultrapassen els lmits planetaris. Els signes i indiquen si es tracta, respectivament, dun lmit superior o inferior. s.d. = sense dades. *En el cas de la concentraci doz es dna la dada del 1993 perqu correspon al mnim assolit per aquesta variable durant el segle xx. Font: rockstrm i altres (2009).
del segle xix. Veu la realitat com un conjunt dobjectes inerts, sotmesos a lleis mecniques i lineals, i tendeix a oposar els ssers humans contra la natura i els uns contra els altres. Els economistes clssics, dAdam Smith a Vilfredo Pareto, prenien com a model la fsica de Newton, els pressupsits de la qual van comenar a quedar superats ja fa cent anys, per que avui segueixen dominant leconomia. Lactual crisi econmica s noms el smptoma ms tangible duna crisi sistmica ms amplia, que t tamb una dimensi ecolgica, social i cultural. Crisi era tradicionalment un terme mdic que designava el moment crtic en el curs duna malaltia, quan de sobte pot empitjorar o b guarir-se (aquest s encara el primer sentit de crisi que trobem al Diccionari de lIEC). Com recull Joan Coromines, lexpressi bona crisa (bona crisi) est documentada en catal en el segle
Sumari
22
xvii.
Aix ens recorda que tota crisi s una oportunitat de millora. En aquesta situaci crtica, tenim loportunitat de reinventar el que som i el que fem. En molts perodes histrics ha estat en joc el futur duna comunitat o de tot un pas. Avui est en joc el futur de la humanitat sencera. Com ha assenyalat Paul Crutzen (un dels autors de Planetary Boundaries), la nostra poca (des de linici de la Revoluci Industrial) constitueix un nou perode geolgic. Hem passat de lholoc (el perode que abasta els ltims 10.000 anys, des del final de la glaciaci ms recent) a lantropoc, en el qual el principal factor dalteraci dels sistemes terrestres s lsser hum. El nostre efecte estrictament geolgic s indubtable: en les darreres vuit generacions hem modificat la composici i estructura de la Terra, hem cremat la meitat de les reserves de petroli que albergava el planeta, hem transportat quantitats ingents de minerals dun continent a un altre, hem creat nous materials, com lacer i els plstics, i hem posat en circulaci unes 100.000 substncies txiques. Si volem continuar habitant la Terra ens toca passar de lantropoc a una nova era dintegraci conscient de la humanitat en els cicles planetaris.
Com deia irnicament leconomista Kenneth Boulding, per creure que el creixement exponencial pot continuar indefinidament cal ser un boig o un economista. Tot creixement comena a aturar-se quan arriba a la maduresa. Per exemple, abans darribar a la pubertat un hmster duplica el seu pes cada setmana. Si hagus de mantenir aquest ritme de creixement illimitadament, en complir un any ja pesaria 9.000 milions de tones! I si mantingus la mateixa proporci dingesti daliments en relaci al pes corporal, aquest hmster dun any necessitaria en un dia ms blat de moro del que es produeix anualment en tot el mn.37 Lestat del mn actual mostra que el creixement material illimitat no pot continuar sent el motor de la societat. El nou creixement ha de ser el creixement del benestar, el creixement personal, social i ecolgic, basat en valors postmaterialistes que ens guin cap a una societat ms sana, svia i ecolgica. El fracs de la cimera de Copenhaguen el desembre de 2009 va fer pals que encara no som capaos de treballar de manera plenament efectiva pel b com. Per aconseguir una societat sostenible no nhi ha prou amb les reformes puntuals i els avenos tecnolgics. Els avenos tecnolgics sovint permeten, per exemple, un s ms eficient dels recursos. Tanmateix, tal com mostra la paradoxa de Jevons38 (tamb anomenada efecte de rebot), els guanys en eficincia a la llarga duen a consumir ms recursos (aix, laugment de leficincia en el consum de combustible dels autombils ha portat a fabricar models molt ms pesants i potents, com els 4x4, que al capdavall consumeixen molt ms). Tot i que en les
37 Lexemple procedeix dun recent informe de la neW economics founDation (2010). Tamb se nha fet una brevssima pellcula danimaci, The Impossible Hamster. 38 Leconomista britnic William Stanley Jevons (1835-1882) ja va observar aquest efecte en relaci amb la mquina de vapor i el consum de carb.
23
Sumari
darreres tres dcades hem incrementat un 30 % leficincia en ls dels recursos, ls global de recursos ha crescut en el mateix perode un 50 %.39 Hi ha una bombolla ms antiga i ms gran que la bombolla financera i la bombolla immobiliria. s la bombolla cognitiva: la bombolla en la qual flota la visi economicista del mn; la creena en leconomia com un sistema purament quantificable, abstracte i autosuficient, independent tant de la biosfera que lalberga com de les inquietuds humanes que la nodreixen. En aquest sentit, la crisi econmica i ecolgica tenen el seu origen en una crisi de percepci. Tenim una qudruple insostenibilitat: ecolgica, econmica, energtica i tamb epistemolgica, perqu els instruments conceptuals amb els quals pretenem comprendre la realitat ens serveixen cada vegada menys. 1.2. Els valors guien les nostres accions En el seu article Places to Intervene in a System (publicat el 1997, quatre anys abans de la seva mort), Donella Meadows explicava que els canvis en un sistema sn ms superficials i menys efectius en el nivell dels impostos, subsidis i flux de materials (precisament el nivell en qu treballen les administracions), mentre que sn ms profunds i efectius quan ms toquen el paradigma o la mentalitat de fons que guia el sistema (vegeu el requadre 3). 40
Requadre 3. Llocs des don transformar un sistema (en ordre creixent defectivitat) Donella Meadows, lautora principal de linforme Lmits al creixement del 1972, va publicar vint-i-cinc anys ms tard una llista dels llocs on podem intervenir per transformar un sistema. Meadows, ambientloga i especialista en dinmica de sistemes (havia estat part de lequip de Jay Forrester al MIT) explicava que, trobant-se en una reuni sobre les noves regles del comer mundial, es va sentir frustrada amb les propostes que sanaven presentant, va aixecar-se de sobte i es va posar a escriure una llista que se li acabava docrrer de les rees on les nostres accions poden tenir ms influncia per canviar un sistema. Aquesta s la llista original (en ordre creixent defectivitat): 9. Xifres: segons Meadows el 90 % de la nostra atenci es dirigeix a les xifres, per les xifres noms toquen la superfcie de les coses i tenen menys poder del que ens pensem. Modificar parmetres quantitatius com els subsidis i impostos molt rararament fa canviar el comportament del sistema econmic del pas. Si el sistema t
39 flavin (2010), p. xvii. 40 meaDoWs (1997). Per a una versi ms amplia, publicada pstumament, vegeu meaDoWs (2009). Sumari
24
un estancament crnic, els canvis en parmetres quantitatius rarament el posen en marxa Si creix incontrolablement, no laturen. Concentrar-se en les xifres, arriba a dir Meadows, s com canviar de lloc les gandules del Titanic.41 Les xifres, per, s que tenen influncia en la mesura que inicien canvis en els punts que hi ha ms avall en aquesta llista. 8. Fluxos i estocs de materials: les estructures materials dun sistema, el seu disseny i la velocitat amb la qual sadapten als canvis 7. Regular els bucles negatius de realimentaci, necessaris per mantenir lestabilitat del sistema. 6. Reforar els bucles positius de realimentaci que orienten el canvi en la bona direcci. 5. Fluxos dinformaci, a qui arriba i a qui no arriba la informaci. 4. Les regles del sistema: els incentius, les penalitzacions, les normes. 3. La capacitat dautoorganitzaci, essencial per a levoluci del sistema. 2. Les finalitats del sistema, les seves aspiracions, el seu propsit. 1. La mentalitat o paradigma a partir del qual sorgeix el sistema: aquest s, segons Meadows, el factor clau del canvi, perqu la mentalitat o paradigma dun sistema s el que determina les seves finalitats, la seva estructura, les seves regles i els seus parmetres. I com podem contribuir a canviar un paradigma? A partir de lestudi de Thomas Kuhn sobre lestructura de les revolucions cientfiques, Meadows respon: continua assenyalant les anomalies i els fracassos del vell paradigma, recolzat clarament i fermament en el nou paradigma, posa persones del nou paradigma en llocs de visibilitat pblica i de poder. No perdis el temps amb els reaccionaris, treballa amb els agents actius del canvi i amb lmplia majoria de persones que sn de mentalitat oberta.42
Totes les estructures socioeconmiques i culturals que fan que el mn davui sigui insostenible han nascut i crescut en la ment humana i s en primer lloc en la ment on podem transformar-les. Tal com declara lArticle 1 de la Constituci de la UNESCO, Ats que les guerres comencen en les ments dels homes, s en les ments dels homes on cal construir els baluards de la pau. Tamb s en les ments dels homes i dones on cal construir els baluards de la sostenibilitat. Per la seva banda, el document Cap a una tica mundial, aprovat pel Parlament Mundial de les Religions, assenyala que noms amb lleis, reglaments i convencions no es pot crear, i encara menys imposar, un ordre mundial millor Totes les experincies histriques mostren que el nostre mn no pot canviar sense un canvi previ de
41 meaDoWs (1997), p. 79. Sumari
25
42 meaDoWs (1997), p. 84.
mentalitat de lindividu i de lopini pblica la nostra Terra no pot canviar a millor sense que abans canvi la mentalitat de lindividu. Advoquem per un canvi de conscincia individual i collectiu.43 Cal un canvi de conscincia per aconseguir una societat veritablement sostenible. Al capdavall, les nostres accions i actituds sorgeixen de la nostra conscincia, que es manifesta en les nostres visions del mn, les nostres percepcions i els nostres valors (vegeu la Figura 2). El canvi de mentalitat comena amb cadasc de nosaltres.
Figura 2. El marc intangible de les accions44
Visi del mn Percepcions i creences VALORS Actituds Accions
1.3. La Gran Reavaluaci Els valors que fins ara ens han guiat ens porten cap a un mn insostenible. En el context de la nostra crisi sistmica (ecolgica i econmica, per tamb tica i epistemolgica) ens cal una nova brixola que ens orienti en la transici cap a un mn ms sostenible i solidari. La clau daquest procs s una reorientaci dels nostres valors i prioritats, no una revoluci per s una reavaluaci. En el mn davui hi ha en marxa un gran procs de reavaluaci a tots els nivells. Lestudi internacional The Economics of Ecosystems and Biodiversity (TEEB) s un exemple del fet que comencem a reconixer el valor dels serveis que els ecosistemes proveeixen a les comunitats humanes.45 Tot i que lestudi se centra en el valor estricatment econmic dels serveis provets pels ecosistemes i la biodiversitat, revela que la nostra percepci del seu valor est canviant. Per la seva banda, linforme de la New Economics Foundation The Great Transition (2009) mostra la necessitat de redissenyar el conjunt del sistema econmic per tal dafrontar els creixents problemes del mn contemporani. La primera secci central de linforme es titula precisament The Great Revaluing. Dins el context de leconomia, The Great Transition assenyala la necessitat que els preus del mercat reflecteixin els veritables costos i beneficis socials i ambientals dels productes i serveis, per tal
43 Parlament De les religions Del mn. (1993). Cap a una tica mundial: Una declaraci inicial. A: TorraDeflot (2002), p. 81-91. Vegeu tamb Kng (1991). 44 Macleord Baker Ochola, que havia estat bisbe anglic a Uganda i ha tingut un paper destacat en complexes negociacions de pau, va exposar aquestes cinc etapes associant-les grficament amb les cinc dits de la m en el Congrs Internacional sobre Religions i Diversitat Cultural organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya a Barcelona el desembre de 2006. 45 Actualment en fase de publicaci, aquest estudi ser presentat a loctubre de 2010 a la trobada de la Convenci sobre Diversitat Biolgica (COP10) a Nagoya, Jap. Vegeu www.teebweb.org. Sumari
26
que el que s social i ecolgicament beneficis resulti barat i el que s perjudicial resulti car. Per no es tracta noms de revalorar productes i serveis sin, sobretot, de reavaluar la orientaci de leconomia i de la societat, ats que cada vegada tenim ms evidncies que el veritable benestar rau menys en els bns materials que en la qualitat de les nostres relacions i en el sentit que trobem en el nostre treball.46 La necessitat duna transformaci dels valors tamb s emfasitzada per Serge Latouche, el teric que ms ha fet en els darrers anys per divulgar la noci de decreixement. Al seu Petit tractat del decreixement ser, Latouche resum les seves propostes en un cercle virtus format per vuit Rs: reavaluar, reconceptualitzar, reestructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar, reciclar. Latouche escriu que el canvi de valors comporta una altra mirada sobre el mn i, per tant, una altra manera de copsar la realitat i afegeix que cal adaptar laparell de producci i les relacions socials en funci del canvi de valors.47 En una lnia similar, Joan Surroca escriu a Com salvar-nos amb el planeta que cal reutilitzar, redistribuir i reduir, per res ms important que reavaluar, s a dir, reconsiderar els nostres valors.48 Una reavaluaci del valors i objectius de la humanitat contempornia s tamb el primer dels cinc mbits del procs partipatiu internacional anomenat Consens de Barcelona, que ser presentat el 2011 al Frum Social Mundial de Dakar i en altres instncies internacionals.49 Ens cal reestructurar i reequilibrar el mn. Aix requereix reimaginar, transformar el nostre imaginari personal i collectiu. I aquest procs arrenca reavaluant les nostres prioritats i els nostres objectius, tal com illustra la Figura 3. La nostra poca ens demana una enorme transformaci que shaur de manifestar a tots els nivells, des dall personal a all collectiu, i des dels mitjans de comunicaci als mons de la poltica, lempresa, leducaci i el coneixement. Ens caldr passar de la cobdcia a la solidaritat, de la societat industrial a la societat sostenible, de la modernitat a la transmodernitat, del materialisme al postmaterialisme. La crisi sistmica dels nostres dies afecta totes les societats i tots els ecosistemes del planeta. Per a la vegada mai no havem tingut recursos i coneixements comparables als davui. Els reptes i les possibilitats que tenim sn duna magnitud sense precedents, poster noms comparables a la revoluci agrcola que va comenar fa 10.000 anys o a la revoluci industrial dels segles xviii i xix.50 Per, a diferncia daquelles trasformacions, ens toca dur-la a terme en uns pocs decennis. Si aix sembla impossible, pensem en tots els esdeveniments que hem viscut que
46 New Economics Foundation (2009b), p. 38. 47 Latouche (2009), p. 56-60. 48 Surroca (2009), p. 61, dins un captol titulat, precisament, Reavaluar, el primer. 49 Vegeu http://consensus.nova.cat. 50 La comparaci explcita del nostre temps amb les revolucions agrcola e industrial es troba, entre daltres, a Gardner, (2001), p. 190, i a Meadows, Randers i Meadows (2005), p. 266.
27
Sumari
Figura 3. Reavaluar, la clau de totes les erres*

Reavaluar
Reimaginar
Reequilibrar
Relocalitzar
Reduir Responsabilitat
Reutilitzar
Reciclar Resilincia
Reinventar
haguessin estat difcilment concebibles noms uns anys abans. Per exemple, a principis dagost del 1989 ning sembla haver estat capa de preveure que el mur de Berln cauria en tan sols tres mesos. I quanta gent hagus cregut a principis del 2005 que un afroameric seria el segent president dels Estats Units? La teoria de lequilibri puntuat de Stephen Jay Gould i Niles Eldredge argumenta que levoluci biolgica combina llargs periodes destabilitat amb moments puntuals de transformaci radical. Aquesta teoria de levoluci biolgica ha inspirat estudis que semblen corroborar el seu equivalent en lmbit de levoluci social i cultural. Els canvis culturals acostumen a ser lents, per de vegades les forces transformadores prenen embranzida i sesdevenen canvis revolucionaris en poc temps. s el que ha succet en les grans revolucions histriques. Tamb podria ser el cas de la madura i no-violenta revoluci de la conscincia que avui ens cal.
* Elaboraci prpia. Figura presentada per primer cop el 25 de mar de 2010 a lauditori de la torre Agbar dins la jornada Sostenibilitat: vector dinnovaci, inspirada, entre altres fonts, en les vuit R de Serge Latouche esmentades en el text.
Sumari
28
2. El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Al capdavall, el triomf del creixement econmic no s un triomf de la humanitat sobre les necessitats materials; s ms aviat un triomf de les necessitats materials sobre la humanitat. Richard Easterlin51
Una economia orientada al consum promou activament la desafecci, mina la confiana i aprofundeix la sensaci dinseguretat. Acaba convertint-se en una font daquella por ambiental que pretenia guarir o allunyar, la por que satura la vida lquida moderna i s la causa principal del tipus dinfelicitat propi daquesta poca. Zygmunt Bauman52
51 easterlin (1998), p. 154. Sumari

29
52 Bauman (2007), p. 70.
Sumari
30
Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat
2.1. La paradoxa del consumisme Lactual crisi sistmica ens mostra que cal canviar els valors que ens han guiat fins ara. Per els valors no es canvien amb la mateixa facilitat que una bombeta. Depenen de pressupsits i aspiracions que tenen arrels profundes en la nostra histria collectiva i personal. El fenmen social ms significatiu que podem associar directament amb el creixement insostenible s el consumisme. El consum amb seny s una activitat natural, per hi ha quelcom clarament problemtic en el consumisme, s a dir, en la compulsi a consumir ms enll del que s suficient per a una vida digna i plenament satisfactria. Una economia orientada al creixement illimitat del consum porta a la insostenibilitat ecolgica i a la vegada deteriora la cohesi social. Com ja escrivia Erich Fromm fa prop de mig segle, lhome contemporani t una fam illimitada de ms i ms consum. Lhomo consumens mai no pot tenir-ne prou, i per tant mai no estar satisfet: per a ell sempre hi ha escassetat, perqu mai no en t prou, independentment del que arribi a tenir. A ms, se sent cobdicis i competitiu en relaci amb tots els altres; per tant, es troba bsicament allat i atemorit.53 Nombrosos estudis ms recents mostren que les societats orientades al consum tendeixen a estimular legoisme, a minar la confiana i la cohesi social i a fer augmentar les desigualtats.54 Per a ms de les seves conseqencies ecolgiques i socials, laspiraci a lincrement illimitat del consum genera inseguretat psicolgica i s contraproduent per a la satisfacci personal. s el que podem anomenar com a paradoxa del consumisme. Com s lgic, en el cas de societats o persones en condicions precries, hi ha una clara correlaci entre laugment dels bns materials i laugment del benestar. Per ms enll dun cert llindar de consum de bns materials, la satisfacci personal no augmenta i fins i tot pot tendir a minvar, ja que generalment lincrement del consum va acompanyat de lincrement de lestrs i de la disminuci del lleure i del contacte amb la famlia, amb els amics i amb la natura. Aquest llindar es pot establir al voltant dels 100 gigajoules de consum denergia per cpita i any,55 o dun determinat nivell dingressos. Amb les dades de lEnquesta Mundial dels Valors es pot deduir que la satisfacci vital declarada tendeix a augmentar fins arribar a uns ingressos duns 15.000 dlars anuals, per a partir daquesta xifra dingressos la correlaci desapareix (vegeu la figura 4).56
53 Fromm (1966), p. 4. 54 Wilkinson i Pickett (2009); Costanza et al. (2007); kasser (2007); layarD (2005). 55 smil (2005), citat a Heinberg (2009), p. 68. Segons Smil, el benestar hum requereix el consum duns 50 a 70 gigajoules (GJ) denergia per cpita i any; des daquest nivell fins als 100 GJ per cpita i any es pot apreciar un lleuger augment correlatiu de la satisfacci vital, per per sobre dels 100 GJ aquesta correlaci desapareix. El 2009 la mitjana de consum anual denergia als Estats Units era duns 325 GJ. Sumari
31
56 La figura original es troba a inglehart i klingemann (2000), p. 171. Reproduda a jackson (2008), p. 62.
Figura 4. Satisfacci vital i ingressos per cpita

Mitjana del percentatge de felicitat i del percentatge de satisfacci a la vida en general 100
Islndia Pasos Baixos Sussa Irlanda del Nord Dinamarca Sucia Irlanda 90 Noruega Finlndia Puerto Rico Nova Estats Blgica Zelanda Austrlia Itlia Units Colmbia Anglaterra Canad Taiwan Frana Corea del Sud Argentina Veneuela Jap 80 Filipines Brasil ustria Mxic Uruguai Espanya Ghana Xile Xina Nigria Rep. Dom. Bangla Pakistan Polnia Repblica Portugal Desh Txeca ndia Turquia 70 Eslovnia Sud-frica Eslovquia Crocia Hongria
60
Macednia Azerbaidjan
Per Letnia Estnia Romania Bulgria Rssia
50
Gergia Litunia Armnia
40
Ucrana
Bielorssia Moldvia
30
1.000
5.000 9.000 13.000 17.000 21.000 PNB per persona (estimaci PPA, dlars de 1995)
25.000
Font: jackson, 2008, p. 62.
Els ingressos reals per cpita shan triplicat als Estats Units des del 1950, per en canvi el percentatge de ciutadans que a les enquestes es declaren molt felios ha disminut des de mitjans dels anys 70.57 Una evidncia addicional la proporciona lIndicador de Progrs Genu (Genuine Progress Indicator, que corregeix el PIB incorporant al balan positiu el treball domstic i voluntari i la distribuci equitativa de la riquesa, i descomptant el que sha gastat en litigis i accidents, en la prevenci del crim, en la reparaci de danys i en palliar la contaminaci ambiental). Als Estats Units, aquest indicador del progrs real va arribar al seu nivell mxim el 1975, en un moment en qu el PIB del pas era prcticament la meitat de lactual.58 Aquest fenmen sha comprobat en gaireb tots els pasos que han vist crixer enormement la seva economia i el seu consum en el darrer mig segle.59
57 jackson (2009), p. 40. 58 WorlDWatch institute (2010), p. 86-88. 59 Diener i seligman (2004), citat a kasser (2007). Com assenyala el Dalai Lama, la incidncia de lansietat, lestrs, la confusi, la indecisi i la depressi entre aquells que tenen les seves necessitats bsiques assegurades mostra que les nostres veritables necessitats van ms enll del consumisme i el materialisme: gyatso (2000), p. 18.
Sumari
32
Combinant les dades sobre la satisfacci vital, lesperana de vida i la petjada ecolgica, la New Economics Foundation va elaborar el 2006 un ndex del Planeta Feli (Happy Planet Index), que classifica els pasos del mn segons el seu nivell de felicitat. En la seva edici de 2006 aquest indicador incloa 178 pasos, entre els quals la Repblica de Vanuatu (petit arxiplag dOceania, entre Nova Calednia i les Illes Salom), malgrat no ser un estat econmicament puixant, apareixia com el pas ms feli, seguit de diversos pasos caribenys. El 2009 es va publicar una nova edici del Happy Planet Index amb una llista ms restringida a fi dhomogenetzar les dades (trenta-cinc estats van quedar-se fora, entre ells Vanuatu).60 Aquesta nova classificaci de pasos felios est encapalada per Costa Rica (un estat que, com s sabut, no t exrcit i dedica una atenci creixent als seus espais naturals). L Estat espanyol ocupa el lloc 76, just darrere del Regne Unit i del Jap. Els dotze pasos menys felios sn tots de lfrica subsahariana, i s curis comprobar com Estats Units queda a la posici 114, entre Madagascar i Nigria. La Taula 2 reprodueix els parmetres duna selecci de trenta dels 143 estats classificats en la darrera versi de lndex del Planeta Feli. 2.2. Psicodinmica del consumisme El consumisme s el principal vector social dinsostenibilitat, per tamb s part essencial de la identitat contempornia, del que dna o sembla donar sentit a la vida dels nostres dies. El consumisme t profundes arrels psicolgiques i existencials. Tim Jackson, Comissionat Econmic de la Comissi pel Desenvolupament Sostenible britnica,61 arriba a veure el consumisme com un intent de religiositat o de teodicea secular,62 com una forma dintentar resoldre qestions existencials amb mitjans materials: En una societat secular, el consum pot arribar a esdevenir un substitut del consol religis s gaireb com si la gent intents arraconar els seus problemes dangoixa existencial anant a comprar.63 Aix implica que no nhi ha prou amb demostrar la irracionalitat o insostenibilitat del consumisme, ni hi ha prou amb divulgar missatges benintencionats i bons exemples. Cal tenir en compte les seves arrels. Com assenyala Jackson, si el consum t un rol tan vital en les nostres vides, demanar a la gent que abandoni les comoditats materials s demanar-los que sarrisquin a una mena de suicidi social. La gent resistir les amenaces a la seva identitat. Resistir les amenaces a all que per ells t sentit.64
60 neW economics founDation (2009a). 61 Sustainable Development Comission, comissi independent que assessora al govern britnic en qestions de sostenibilitat. 62 jackson (2007). 63 jackson (2008), p. 60. Sumari
33
64 jackson (2007).
Taula 2. Selecci destats classificats segons lndex Planeta Feli

Pas i nm. dordre
1. Costa Rica 2. Repblica Dominicana 3. Jamaica 4. Guatemala 5. Vietnam 6. Colmbia 7. Cuba 51. Alemanya 52. Sussa 53. Sucia 59. Finlndia 69. Itlia 71. Frana 74. Regne Unit 75. Jap 76. Estat Espanyol 77. Polnia 78. Irlanda 97. Grcia 98. Portugal 99. Uruguay 113. Madagascar 114. Estats Units dAmrica 115. Nigria 138. Burkina Faso 139. Burundi 140. Nambia 141. Botswana 142. Tanzania 143. Zimbabue
Esperana de vida
78,5 71,5 72,2 69,7 73,7 72,3 77,7 79,1 81,3 80,5 78,9 80,3 80,2 79,0 82,3 80,5 75,2 78,4 78,9 77,7 75,9 58,4 77,9 46,5 51,4 48,5 51,6 48,1 51,0 40,9
Satisfacci vital
8,5 7,6 6,7 7,4 6,5 7,3 6,7 7,2 7,7 7,9 8,0 6,9 7,1 7,4 6,8 7,6 6,5 8,1 6,8 5,9 6,8 3,7 7,9 4,8 3,6 2,9 4,5 4,7 2,4 2,8
Petjada ecolgica
2,3 1,5 1,1 1,5 1,3 1,8 1,8 4,2 5,0 5,1 5,2 4,8 4,9 5,3 4,9 5,7 4,0 6,3 5,9 4,4 5,5 1,1 9,4 1,3 2,0 0,8 3,7 3,6 1,1 1,1
IPF
76,1 71,8 70,1 68,4 66,5 66,1 65,7 48,1 48,0 48,0 47,2 44,0 43,9 43,3 43,3 43,2 42,8 42,6 37,6 37,5 37,2 31,5 30,7 30,3 22,4 21,8 21,1 20,9 17,8 16,6
Per explorar el sl del que sorgeix aquest fenmen clau de la vida contempornia podem remuntar-nos a lorigen del consumisme com a fenmen histric i considerar el tipus de identitat humana que predomina avui.
2.2.1. El naixement del consumisme a lAnglaterra dels segles xvii i xviii
A lAnglaterra dels segles xvii i xviii es va produir una transformaci cultural sense precedents que sociolgicament ha estat batejada com la revoluci del
Sumari
34
consum.65 Fins fa poques dcades els economistes intentven explicar aquesta revoluci a partir del canvis en els mitjans de producci (la creixent mecanitzaci que va donar lloc a la Revoluci Industrial). Per ms recentment sha hagut de reconixer que la revoluci del consum no shagus produt sense una transformaci en el cant de la demanda. Lhabitual fins aleshores a Europa era guardar els excedents de producci per quan vinguessin temps ms difcils o sorgs una despesa inesperada.66 Noms el consumidor contemporani, lagent del consumisme prpiament dit, gasta a curt termini els diners que guanya (o, cada vegada ms, els que pot obtenir a crdit) en noves possessions i experincies. El que caracteritza la societat de consum s precisament aquest allau de noves possessions i experincies, destinades a la contnua reinvenci del jo67 del consumidor. Ja a lAnglaterra del segle xvii es dispara la demanda dobjectes no essencials com ara miralls, botons, agulles de pit, joguines, titelles, cartes i escuradents.68 Tamb es dispara el consum, entre les classes ms adinerades, de productes de bellesa i roba de moda. El rpid canvi de les modes s una de les caracterstiques ms destacades de la societat de consum: la roba de moda no s porta tant per la seva utilitat i bellesa intrnseca, com per la necessitat psicolgica de mostrar que sest en sintonia amb les darreres novetats i amb lltima moda.69 Abans de lEuropa moderna no hi ha constncia de canvis rpids en les modes. De tant en tant sintroduen noves formes de vestir, per podien trigar generacions (o fins i tot segles) en canviar. Tanmateix a lAnglaterra del segle xviii ja trobem modes amb caducitat anual: El 1753, per exemple, el color porpra era el que shavia de portar, mentre que el 1757 el que estava de moda era el lli blanc amb dibuixos en rosa; el 1776 el color de moda era couleur de Noisette; el 1777 era el gris colom.70 Les altres classes socials aviat van sentir la necessitat dincorporar-se a la moda, que anava escapant-se progressivament des de Londres cap a les contrades ms remotes. En no haver-hi revistes a tot color o telecomunicacions, la moda es propagava per observaci directa, i pel que sembla la distncia de qualsevol vila a Londres podria estimar-se observant fins a quin punt hi havia arribat lltima moda.71 Cal concloure que lorigen de la revoluci del consum a Anglaterra no va ser un increment de la poblaci ni un augment dels ingresssos, sin un canvi
65 camPbell (2005 [1987]), especialment el primer captol, The Consumer Revolution in Eighteenth-Century England. Colin Campbell s un socileg que no sha de confondre amb leminent geleg i expert en peak oil del mateix nom. 66 camPbell, (2005 [1987]), 18. 67 jackson (2009), p. 99. 68 thirsk (1978), p. 7-14. 69 liPovetsky (1987). 70 camPbell (2005 [1987]), 22. Sumari
35
71 mckenDrick, breWer i Plumb (1982), p. 74.
dactitud, una nova motivaci al darrere del comportament del consumidor,72 i, en definitiva, una tendncia creixent a consumir.73 De fet, aquesta revoluci en lactitud vers el consum de lAnglaterra dels segles xvii i xviii pot considerar-se el fonament psicosociocultural que va impulsar la Revoluci Industrial.
2.2.2. El vertigen de la identitat atomitzada
Els estudis sobre el consumisme, procedents de tota mena dmbits acadmics i empresarials, tendeixen a coincidir en veure larrel de la necessitat moderna de consumir compulsivament en una qesti didentitat. Com assenyalen Yiannis Gabriel i Tim Lang, la identitat s la Roma on van a parar tots els estudis sobre el consum occidental modern, ja siguin obra de crtics marxistes o executius de la publicitat, desconstruccionistes o reformadors liberals, defensors del multiculturalisme o feministes radicals74. La societat contempornia utilitza molts ms recursos dels que hagi utlitzat mai cap altre cultura, i tanmateix no aconsegueix un nivell de satisfacci i plenitud clarament superior. Malgrat tots els avenos i meravelles del mn modern, hi ha tot un ventall dobres que mostren un tipus particular dinsatisfacci en la psique contempornia75. Com afirmava Christopher Lasch fa ms de trenta anys, la publicitat promou el consumisme com a cam de satisfacci, per crea noves formes dinsatisfacci prpies de lera moderna76. La insatisfacci contempornia es manifesta, per exemple, en la sensaci que no tenim prou temps i que les nostres obligacions ens desborden, aix com en lenorme incidncia clnica en els ltims decennis de psicopatologies com la depressi. A partir de lanlisi de 269 estudis prou homogenis que recullen dades de ms de 52.000 persones, la psicloga Jean Twenge ha mostrat un enorme creixement de lansietat als Estats Units entre 1952 i 1993, fins el punt que a finals dels anys vuitanta del segle xx linfant nord-americ mitj tenia ms ansietat que els pacients psiquitrics infantils dels anys cinquanta77. En la societat de consum moderna, la identitat humana es vincula cada vegada ms a tot un ventall dobjectes produts en massa (o dactivitats consumistes) i a tot limaginari que els envolta, enormement influt pels mitjans de comunicaci i, sobretot, per la publicitat. Els objectes i les experincies de consum sn en bona
72 camPbell (2005 [1987]), 19. 73 mckenDrick, breWer i Plumb (1982), p. 11. 74 gabriel i lang (2006), p. 79. 75 fischer (2002), kiDner (2001), loy (1996), zoja (1995), levin (1987 i 1988). 76 lasch (1979), p. 137-138. 77 tWenge (2007), a Wilkinson i Pickett (2009), p. 33-35. La citaci s de Wilkinson i Pickett, p. 34. Sumari
36
mesura adquirits per enfortir la nostra imatge de cara als altres i per reafirmar el nostre sentit didentitat. No els adquirim tant pel que diuen en si mateixos com pel que diuen de nosaltres. Si b aquest fenmen t precedents en altres societats, mai no shavia donat en aquesta escala i mai no havia definit tan clarament la identitat humana. Per aquest model didentitat que ha sedut el mn (i que es reflectia clarament en sries televisives de fa dos decennis com Dallas o Falcon Crest) s incompatible amb la sostenibilitat. Tamb s incompatible amb la plenitud humana.
Requadre 4. Els valors obsolets que ens guien A lEuropa dels segles xvi i xvii es va produir una transformaci sense precedents en la manera dentendre el nostre lloc en el mn. El Discurs del mtode de Descartes (1637), document clau de la mentalitat moderna, afirma explcitament que el seu propsit s fer-nos com amos i senyors de la natura. Des daleshores lsser hum ha emergit com a subjecte autnom i poders, a la vegada que la natura ha quedat reduda a una suma arbitrria dobjectes, plenament explotable i mercantilitzable. Aquesta transformaci cultural que va convertir lhum en subjecte, separat dun el mn que s merament objecte, s a larrel del capitalisme i de la crisi ecolgica. El jo modern, en sentir-se desarrelat del mn, t una necessitat interior dexpansi, perqu se sent petit i insignificant; de competici, perqu sent que el mn s un lloc hostil, i de control, perqu sent que el mn s un lloc insegur.78 Aquests sn precisament els valors que guien la societat moderna: lexpansi econmica i el creixement material illimitat, la competici (que en teoria se suposava que havia dafavorir el b com, segons el smil de la m invisible dAdam Smith),79 i lafany de control, de seguretat i de certesa (que es manifesten tant en les relacions socials com en lintent de comprendre la realitat a partir denfocaments reduccionistes). Aquest valors configuren el que podem anomenar triangle del poder:
Expansi
Control
Competici
78 Com assenyalava Fromm (1997 [1976], p. 116), La histria dEuropa i de lAmrica del Nord, malgrat la seva conversi a lesglsia, s una histria de conquesta, orgull, cobdcia; els nostres valors ms alts sn ser ms forts que els altres, ser victoriosos, conquerir els altres i explotar-los. Carl Jung (1989 [1961], p. 247) cita amb enorme aprovaci a les seves memries les paraules dOchwiay Biano, ndgena pueblo de Nou Mxic: Els blancs tenen cares tenses, mirades fixes i una conducta cruel Estan sempre incmodes i inquiets. No sabem qu volen. Creiem que estan bojos. Per la seva banda, Gandhi, preguntat a Anglaterra qu pensava de la civilitzaci occidental, va respondre lacnicament: Seria una bona idea (que els occidentals poguessin civilitzar-se). 79 Per la competici implica una paradoxa que Wendell Berry descriu aix: la competici destrueix la competici. la llei de la competici implica que molts competidors, competint sense traves, acabaran inevitablement a la llarga redunt el nombre de competidors a un de sol. berry (2001), p. 26.
37
Sumari
Figura 5. Els valors i la crisi sistmica
Font: elaboraci prpia, maig de 2010. Sumari

38
La identitat contempornia es caracteritza per estar, ms que en cap altra cultura de la que tinguem notcia, escindida de la natura, de la societat i del mn. Aquesta desconnexi respecte a la natura, a la comunitat i al mn genera una identitat allada, atomitzada, i una sensaci (generalitzada per en gran mesura inconscient) de desarrelament, de manca de fonament.80 Lauge de fenmens com Facebook revela, entre daltres coses, la necessitat contempornia de trobar un sentit de comunitat, ni que sigui virtual. El filsof nord-americ David Loy veu en el nucli de lexistncia humana una sensaci de carncia (lack), basada en la percepci que no noms som incomplets sin que en el fons no hi ha una base slida i real per al que anomenem jo: la nostra repressi primordial no rau en els desitjos sexuals (com creia Freud) ni en la por a la mort (com pensen molts psiclegs existencials), sin en la prou fonamentada sospita que jo no sc real.81 Loy parteix duna sntesi entre la psicologia tradicional budista i la psicologia existencial moderna. El seu enfocament se centra ms en la condici humana en general, per sembla evident que aquesta sensaci de mancana s molt ms acusada en lsser hum modern. Fa ms de mig segle el psiquiatra Viktor Frankl assenyalava a la seva obra cabdal, Lhome a la recerca de sentit, que el buit existencial s un fenmen generalitzat del segle xx.82 Hi ha un ampli consens sobre el fet que la identitat humana contempornia es diferencia clarament de la identitat que les persones han sentit en altres poques i cultures.83 La sensaci contempornia de no tenir-ne mai prou, essencial per fer girar la roda del consum, s inslita des de la perspectiva de les cultures tradicionals (vegeu el requadre 5). Lhabitual entre els pobles caadors-recollectors s deixar de caar, pescar o recollir fruits tan bon punt hi ha un mnim dabundncia, en comptes desforar-se per acumular-ne ms. Paradoxalment, la percepci descassetat, la creena qu el mn s un lloc on hem de competir per recursos limitats, comena a manifestar-se amb fora a lorigen de ledat moderna. Sembla lligada a la sensaci de desarrelament de lindividu atomitzat, escindit de la societat, de la natura i del mn, que per tal de compensar les seves mancances cerca poder, expansi i autoafirmaci.84 La desconnexi respecte al mn de lsser hum modern tamb es manifesta en la seva percepci del mn. A mesura que lsser hum salla i es desvincula del seu entorn, el mn apareix mancat de relacions i dencs, privat de
80 Sensaci que en angls es podria expressar ms concisament com a groundlessness, condici destar mancat de ground (fonament, sl). 81 loy (1996), p. ix, i loy (2002). 82 frankl (1985 [1949]), p. 128. 83 Vegeu gabriel i lang (2006), p. 79-85. 84 El filsof Robert M. Wallace (1990, p. xvii) expressa aix la seva sorpresa davant dels valors que sorgeixen aleshores: Per qu, des del segle xvii, hem estat tan preocupats amb la seguretat i la supervivncia, tan conscients de lescassetat, tan decidits a adquirir mitjans de tota mena (capital, tecnologia, explicacions mecanicistes del mn)?
39
Sumari
valor intrnsec, mera suma dobjectes inerts llestos per ser manipulats i consumits. Latomitzaci de la identitat moderna s paralela al procs que el socileg Max Weber va descriure com a desencisament del mn (Entzauberung der Welt).85 El socileg George Ritzer ha analitzat el consumisme contemporani com un intent de reencisar un mn que ha perdut el seu encs.86
Requadre 5. Abundncia original i economia solidria Estem comenant a redescobrir el valor de la saviesa ancestral dels pobles indgenes. A partir destudis com els de Marshall Sahlins sobre comunitats de caadorsrecollectors, sha vist que les societats indgenes, en condicions normals (quan no estan afectades per la cobdcia de conqueridors, colons i multinacionals) poden satisfer les necessitats de tots els membres de la comunitat amb una jornada de treball dentre noms tres i cinc hores. Dos investigadors, Frederick McCarthy i Margaret McArthur, van estar estudiant comunitats aborgens de la Terra dArnhem, al nord dAustrlia, i comptabilitzant tot el temps que dedicven a activitats econmiques, com ara recollir plantes, caar, preparar pats, i reparar armes i eines. El seu resultat va ser que els homes treballaven una mitjana de 3 hores i 44 minuts al dia, mentre que les dones treballaven una mitjana de 3 hores i 50 minuts. Si els homes no havien anat de cacera, normalment dormien entre una hora i hora i mitja desprs de dinar. De manera similar, Richard Lee va establir que els !Kung87 treballaven aproximadament 15 hores per setmana. Segons Lee, una dona recull en un dia prou menjar per alimentar la seva famlia durant tres dies, i passa la resta del temps descansant al campament, brodant, visitant altres campaments o rebent visitants daltres campaments Sovint un home pot passar tota una setmana caant i desprs estar-se sense caar dues o tres setmanes. En aquests perodes, fer i rebre visites i especialment dansar sn les activitats principals dels homes. Segons Sahlins, es pot argumentar de manera convincent que els caadors i recolectors treballen menys que nosaltres, i que la seva cerca daliments s intermitent en comptes dun esfor continu, el lleure s abundant i en conjunt poden dormir ms durant el dia que en qualsevol altre tipus de societat. Els pobles indgenes no entenen el concepte de propietat privada de la terra, laigua o els recursos. Se senten part de la terra, a la qual alguns anomenen mare, i els sembla una aberraci que la terra es pugui comprar, vendre o heretar de manera individual. La clau del seu tipus deconomia s el fet que no anhelen un creixement illimitat del seu consum i se senten felios amb all que tenen. Un lder indgena nord-americ, de ltnia Micmac, va adrear aquestes paraules als colons blancs: Encara que us semblem miserables, ens considerem ms felios que vosaltres, ja
85 Weber (1995 [1919]). 86 ritzer (2010). 87 Part del grup de nmades de lfrica sud-occidental que els anglesos van anomenar despectivament bushmen o boiximans (el signe dexclamaci davant de kung indica un so sense equivalent en el nostre alfabet). Sumari
40
que estem satisfets amb el que tenim. Sn aliens a la idea de competir i de produir el mxim possible. Saben que la idea de creixement material illimitat no t sentit. La seva economia est orientada a la cooperaci i la subsistncia, a compartir i celebrar. Quan la natura els ofereix ms caa, pesca o fruits dels que necessiten, no els acumulen sin que generalment ho celebren en una gran festa. Aquesta actitud va sorprendre enomement els colons europeus. Tabeau, un comerciant francs que volia fer negocis amb els Arikara de lAmrica del Nord a principis del segle xix, afirmava contrariat que els nadius no entenen la nostra idea dadquirir ms enll del que s necessari i que per a ells s una regla que el qui t ha de compartir amb qui no t. Jules Crvaux, que va recorrer el riu Putumayo el 1879, es queixava que els indgenes, un cop han canviat la seva destral de pedra per un ganivet o matxet, troben la relaci amb lhome blanc insuportable i sen tornen a la selva. El problema per civilitzar els indis de lAmrica del Sud s que no tenen ambici. Lindi que t un ganivet no donar res, absolutament res, per tenir-ne un altre.88
Les arrels de la nostra crisi sistmica tamb tenen a veure amb el fet que a Occident hem separat radicalment la cultura i la natura. Com assenyala Marshall Sahlins, aix s un fet antropolgicament peculiar, com tamb ho s el tipus didentitat humana que en els darrers segles hem considerat normal, identitat que pren com a punt de referncia les inclinacions dhomes (burgesos) adults, excloent-ne en gran mesura les dones, els infants i la gent gran.89 A diferncia de lindividu allat del mn davui, en les cultures premodernes, i especialment en les cultures indgenes, el sentit del jo s molt ms relacional. Com sintetitza Sahlins, els informes etnogrfics parlen del jo transpersonal (nadius nord-americans), del jo com a lloc de trobada de relacions socials compartides o biografies compartides (Illes Carolines), de les persones com a espai plural i compost de les relacions que les produexien (altiplans de Nova Guinea) i, en general, de la persona individual com a lloc de trobada de mltiples altres jos amb els quals hom est unit per relacions mtues dsser.90 Aquestes relacions de solidaritat no s limiten al parentiu genealgic91 i inclouen lligams basats en un lloc de residncia com, histria comuna, drets ds de la terra comuns, intercanvi de regals, donaci daliments i memries compartides, entre altres formes de constituir una mutualitat dsser.92 Des de la perspectiva de la identitat atomitzada moderna, el mn es un espai de competici: per compensar el vertigen del seu aillament, el jo modern ha
88 Totes les citacions porcedeixen de manDer (1992). 89 sahlins (2008), p. 44. 90 sahlins (2008), p. 48. 91 sahlins (2008), p. 47: It would harly need saying, except for sociobiological delusions on this score, that the determination of kin relationships is not necessarily genealogical and need not entail any sense of the corporeal identity of those known as relatives: no necessity of shared substance at all. Sumari
41
92 sahlins (2008), p. 47-48.
de posar mfasi en la seguretat i el control; per apaivagar la seva sensaci de buidor ha de posar mfasi en el creixement i lexpansi. En no conixer altra forma destar en el mn que aquesta, el jo modern tendeix a pensar que lsser hum s per naturalesa cobdicis i competitiu, que laltruisme s una ficci i tots ens movem en el fons per egoisme.93 Com assenyala Sahlins, la visi de la natura humana com a intrnsecament cobdiciosa i agressiva s peculiar dOccident (de manera ocasional la podem trobar en pensadors daltres contextos culturals, com el xins Sun Zi, per sense que shagi arribat a integrar plenament en la visi del mn daquella cultura). Des de la identitat relacional que trobem en el registre antropolgic de la gran majoria de les cultures humanes, la cobdcia i legoisme no s consideren quelcom natural sin patolgic.94 Sahlins conclou que res no hi ha a la natura que sigui tan pervers com la nostra idea de la natura humana, idea que noms s un fruit agre de la nostra imaginaci.95 Lhabitual en gaireb totes les cultures humanes no s considerar que els humans som bestials, sin que els animals sn humans, que tenen intelligncia, sensibilitat i intencionalitat.96 La idea de la natura humana com a quelcom lamentable i separat de la resta de la natura sembla estar a larrel dels conflictes que tenim amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos.97 Albert Camus ja assenyalava lhostilitat de la major part dels corrents de pensament europeu dels darrers dos mil anys respecte a la natura, considerada per ells com un objecte, no pas de contemplaci, sin de transformaci. Per als cristians, com per als marxistes, cal dominar la natura Lamor antic al cosmos s ignorat pels primers cristians, els quals, daltra banda, esperaven amb impacincia una fi del mn imminent.98 Ha estat una peculiaritat de la cultura occidental considerar que la vida veritable no rau en aquest mn, sin en un cel ideal. Una expressi del missal la litrgia catlica que va perdurar fins el Concili Vatic II pregava explcitament que aprenguem a menyspear les coses de la terra i estimar les
93 Richard Dawkins s el millor divulgador daquesta peculiar visi del mn. 94 sahlins (2008), p. 51: Per a la major part de la humanitat, legoisme (self-interest) tal com nosaltres el coneixem s innatural en el sentit normatiu: s considera com a bogeria, bruixeria o altres condicions que requereixen ostracisme, execuci o com a mnim terpia. 95 sahlins (2008), p. 98. 96 sahlins (2008), p. 2 i 88-97. 97 jenkins (1998, p. 151) est dacord en qu recrrer a ltica tradicional occidental no serviria de res per mitigar la insostenibilitat perqu la insostenibilitat del mn contemporani t profundes arrels en la tradici religiosa i filosfica occidental. 98 camus (1966 [1951]), p. 224. Sumari
42
del cel (terrena despicere et amare caelestia).99 Una coneguda manifestaci daquest anhel la trobem en uns versos de santa Teresa dvila: Aquella vida de arriba es la vida verdadera; hasta que esta vida muera, no se goza estando viva.100 Aquesta actitud no s exclusiva del cristianisme. Des de Plat i Aristtil, i encara ms des del final de lantiguitat clssica, en la cultura occidental hi ha una clara contraposici entre la perfecci que sobserva en el cel astronmic i la percepci de la terra com un mbit de decadncia i corrupci. Es creu que el cel s un mbit ideal on els planetes es mouen en rbites perfectament circulars, sense veures afectats per les imperfeccions del mn terrenal. Aquest enfocament s explcit en els textos que han estat clau en el desenvolupament de la cultura moderna. Giovanni Pico della Mirandola, una de les veus ms contundents de la mentalitat renaixentista, escriu al seu fams Discurs sobre la dignitat de lhome (1486) que la dignitat humana rau en el poder de la ra i de la voluntat, que ens permeten enlairar-nos lluny de la terra i de la natura: Menyspreem les coses de la terra (dedignemur terrestria) i, deixant enrere totes les coses daquest mn, afanyem-nos cap a aquella sala ultramundana ms propera a la ms eminent divinitat. El menyspreu per la terra s tamb pals en un dels gran documents intellectuals de la idea de progrs, lEsbs dun quadre histric dels progressos de lesperit hum que escriu Condorcet el 1794. Al principi daquest text, Condorcet lloa la capacitat humana de progrs alhora que despectivament es refereix a la Terra com el globus on la natura ens ha llenat (globe o la nature nous a jets).101 Exactament mig segle
99 Com ja va assenyalar White (1967), podem trobar aquesta actitud en el primer text cannic de la tradici judeocristiana, el llibre primer del Gnesi, on lsser hum s radicalment diferent de la resta dels ssers vius i se li encarrega la tasca explcita de dominar la terra i sotmetre les seves criatures. El passatge ms rellevant (Gnesi, 1:26-28), en la versi de la Bblia Catalana Interconfessional (www.abcat.org, la cursiva s nostra), s el segent: Du digu: Fem lhome a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que shi arrosseguen. Du va crear lhome a imatge seva, el va crear a imatge de Du, cre lhome i la dona. Du els bene dient-los: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que sarrosseguen per terra. Malgrat aix, podem trobar una clara sensibilitat ecolgica en molts hereus daquesta tradici, des de sant Francesc dAsss a lanomenada Green Bible i a figures contempornies com els rabins Michael Lerner i Arthur Waskow o els telegs Leonardo Boff, Paul Knitter i Raimon Panikkar. Vegeu tamb Goleman (1997), p. 192-193, i les anlisis histricament detallades de Glacken (1967) i del teleg ortodox Philip Sherrard (1987). 100 Fragment de Vivo sin vivir en m. Sumari
43
101 conDorcet (1970 [1794]), p. 3.
desprs, el 1844, un gravat de Grandville illustra perfectament la creena moderna que els humans no som part de la Terra. El progrs de lastronomia durant el Renaixement mostra que els moviments dels planetes no encaixen amb els cercles perfectes que imaginava Plat. Aix contribueix al fet que el cel comenci a deixar de veures com a quelcom abstracte i clarament separat del mn terrenal, a la vegada que es comena a creure que la perfecci matemtica (que des dAristtil sassociava exclusivament amb el cel) la podem trobar en aquest mn. Galileu dir que el mn s un llibre escrit en carcters matemtics. Progressivament, aquell cel que es buscava en les altures passa a ubicar-se en el futur. Es deixa de mirar amunt i es comena a mirar endavant, cap al parads a qu ens han de dur el creixement econmic, el progrs tecnolgic, i el desenvolupament material. La devaluaci del mn continua, per altres mitjans. Fins que a finals del segle xx i a principis del xxi comencem a topar contra els lmits del planeta. Ens adonem que el mn terrenal existeix i que reclama la nostra atenci. Ens recorda que som part de la Terra i que el parads no pot estar en cap altre lloc sin aqu, en un mn terrenal, sostenible i solidari.
Figura 6. Creiem que no som part de la Terra
Grandville, El pont dels planetes (1844).102
102 Reproduit com a darrera illustraci de lobra magna de Walter Benjamin (Berlin, 1892 Port Bou, 1940) sobre el consumisme al Pars del segle xix: benjamin (1982), a continuaci de la p. 654.
Sumari
44
Requadre 6. La crisi ecolgica com a mirall duna crisi interior Eckhart Tolle (autor dEl poder de lara): La contaminaci del planeta s noms un reflex exterior duna contaminaci psquica interior: milions dindividus inconscients defugint la responsabilitat pel seu espai interior.103 Seyyed Hossein Nasr (filsof musulm): La destrucci de la natura s en darrer terme la destrucci del nostre propi sser interior s la nostra foscor interior el que ara sha ests cap enfora en el mn de la natura. El caos exterior reflecteix com un mirall el que sha esdevingut dins nostre s impossible parlar de la natura sense parlar de la imatge que tenim de nosaltres mateixos.104 Philip Sherrard (teleg ortodox): En primer lloc, la crisi mateixa no s una crisi ecolgica. No s en primer lloc una crisi en relaci amb el medi ambient. s, en primer lloc, una crisi relacionada amb la nostra manera de pensar Aix vol dir que abans que puguem tractar de manera efectiva el problema ecolgic hem de canviar la nostra imatge del mn, i aix, per la seva banda, vol dir que hem de canviar la nostra imatge de nosaltres mateixos.105 Ivan Illich (filsof i crtic cultural): Considero que la contaminaci de la Terra i lexhauriment dels seus recursos sn el resultat, sobretot, duna corrupci de la imatge que els humans tenim de nosaltres mateixos, o, dit duna altra manera, duna regressi de la nostra conscincia, que ens fa considerar lsser hum no com quelcom que depn del contacte directe amb la natura i les altres persones, sin com quelcom que depn idealment de les institucions i dels seus productes i serveis.106 2.2.3. El consumisme com a consol existencial
La identitat contempornia intenta omplir el seu buit interior amb el consum de bns materials.107 El nucli del consumisme s lafany de donar sentit a un mn que sembla no tenir-ne, de reencisar un mn desencisat, domplir amb objectes i fantasies el buit existencial que, al dessota de les aparences, impregna el mn contemporani. Aquest buit interior sintenta omplir simblicament amb novetats de consum, tant a travs de la nova experincia vital que proporcionen com a travs de lestatus social que atorguen.
103 tolle (1999), p. 65. Nhi ha traducci catalana: El poder de lara, Barcelona: Viena Edicions, 2009. 104 nasr (1999), p. 20. 105 sherrarD (1992), p. 2. 106 Ivan Illich, conferncia pronunciada a Toronto el 1970. Enregistrament reprodut a la srie dentrevistes radiofniques que va mantenir amb David Cailey. Vegeu illich (2009), p. 25. 107 La teva vida s buida? El consum promet omplir aquest buit que fa mal, lasch (1979), p. 138. Vegeu tamb roszak (2001, p. 326), i Jackson (2007).
45
Sumari
El socileg Thorstein Veblen va estudiar com la ostentaci i la comparaci social sn a larrel del consumisme. El que Veblen anomenava consum ostents108 es basa en fer saber als altres que tenim el que ells no tenen o que ja tenim el que es pensaven que no tenem. Per a aix s essencial la contnua aparici de novetats (noves modes, nous productes i noves activitats) que serveixen dinstruments per reforar la prpia identitat i per establir comparacions socials. El consum de nous bns materials refora temporalment la imatge del jo i lautoestima, per a llarg termini genera insatisfacci, ansietat i manca de sentit.109 s tracta dun procs addictiu dinsatisfacci perptua que es pot visualitzar com un cercle vicis (vegeu la figura 7). Des de fa alguns decennis els psiquiatres inclouen com a psicopatologia la compra compulsiva,110 manifestaci extrema del consumisme que impregna la cultura contempornia.
Figura 7. El cercle vicis del consum competitiu
El grup A s un grup social (probablement benestant) pioner en el consum de determinats productes o serveis, i el grup B s el segment social (bona part de la resta de la societat) que sent la necessitat demular-lo. Els individus del grup A creuen poder omplir el seu buit interior (ansietatA) amb el consum ostents (consumA) de noves possessions i experincies que fan sentir-se en una posici social destacada. Per aquest consum al capdavall mai no s prou satisfactori i torna a impulsar una i altra vegada lansietatA. A la vegada, el consum ostents genera enveja i ansietat en el grup B (ansietatB), que es satisf amb productes de consum (consumB) que et fan sentir que ests al dia, que no et quedes enrere. Aquest consum tampoc no aporta veritable satisfacci, fa augmentar el buit interior i a la vegada impulsa al grup A a passar a nous productes de consum per tornar-se a sentir en una posici social destacada. La fricci dels engranatges daquest cercle vicis contra el mn fa saltar espurnes que alteren el clima i acceleren la insostenibilitat. 108 Conspicuous consumption, veblen (1975 [1899]). 109 gabriel i lang (2006), p. 78; jackson (2009), p. 100-102. 110 black (2007) estima que, en el cas dels Estats Units, el trastorn clnic definit com a compra compulsiva afecta al 5,8 % de la poblaci. Sumari
46
Figura 8. Paradoxes del poder
El consumisme estimula el narcissisme, fent que cadasc depengui dels altres per tal de validar la seva autoestima.111 Per a la identitat narcissista el mn esdev una espcie de mirall en el qual veure com es reflecteix la prpia imatge. s un mn sense valor intrnsec, els desequilibris del qual no interessen. Per en allarse del mn, la identitat narcissista no pot deixar de sentir-se escindida i atomitzada i necessitada del consol que promet el consumisme. Aquest procs s la contrapartida psicolgica dun sistema econmic que necessita expandir illimitadament la producci. La publicitat sencarrega destimular els consumidors per tal que mai no en tinguin prou. La publicitat estimula el consum competitiu i les comparacions socials, alimentant una maquinria psicosocial que emfasitza les desigualtats i que fomenta la insostenibilitat.112
111 lasch (1979), p. 38. El consumisme fomenta el narcissisme not because it makes people grasping and selfassertive but because it makes them weak and dependent. It undermines their confidence in their capacity to understand and shape the world and to provide for their own needs, lasch (1984), p. 33. 112 Ats que les societats ms desiguals sn tamb ms violentes, Wilkinson i Pickett (2009, p. 40) arriben a afirmar que en jugar amb la nostra por a no ser prou respectats, els publicistes podrien estar fins i tot contribuint al nivell de violncia duna societat.
47
Sumari
2.3. Del materialisme al postmaterialisme El socileg nord-americ Ronald Inglehart ha estat analitzant en els darrers quaranta anys una enorme quantitat de dades que revelen una transformaci dels valors dels ciutadans en les societats postindustrials (entenent per postindustrials les societats, com la nostra, en qu hi ha una proporci molt ms gran de gent dedicada al sector serveis que no pas al sector industrial). A partir de les dades de lEnquesta Mundial dels Valors,113 Inglehart constata que en tot aquest periode han anat perdent pes els valors materialistes (lligats a la possessi i el consum de bns materials) a la vegada que guanyen preponderncia els valors postmaterialistes. Inglehart i el seu collaborador Christian Welzel defineixen els valors postmaterialistes com aquells que donen prioritat a la llibertat individual per damunt de la disciplina collectiva, a la diversitat humana per damunt de la conformitat al grup, i a la autonomia cvica per damunt de lautoritat de lestat.114 Aquesta evoluci, argumenten Inglehart i Welzel, est canviant les orientacions cap a lautoritat, la poltica, els rols de gnere i les normes sexuals entre la ciutadania de les societats postindustrials.115 Els valors postmaterialistes posen mfasi en la qualitat de vida (en comptes denfatitzar el nivell de vida definit en termes materials) i van lligats al que Inglehart anomena auto-expressi (self-expression).116 A diferncia dels ciutadans que es guien per valors materialistes, els qui sorienten en funci de valors postmaterialistes cerquen una major autonomia personal i llibertat per expressar-se i autorealitzar-se, i tendeixen a actuar no en funci de lautoritat externa sin seguint lliurement les seves opcions personals. El que s ms rellevant, per, en el context daquest estudi, s el fet que els postmaterialistes tenen una conscincia ecolgica i social ms desenvolupada: tendeixen a preocupar-se no noms per si mateixos sin pel b com i per lautonomia i els drets dels altres i sn molt ms sensibles als riscos ambientals.117 En enquestes realitzades anualment arreu del mn a partir de 1970, Inglehart utilitza una escala de materialisme-postmaterialisme que sobt a partir de les respostes a una bateria de preguntes. Inicialment es plantejava als ciutadans que escollissin, entre les quatre afirmacions segents, les dues que consideren ms rellevants o prioritries per a la societat:
113 World Values Survey (www.worldvaluessurvey.org). 114 inglehart i Welzel (2005), p. 299. 115 inglehart i Welzel (2005), p. 126, 116 inglehart i Welzel (2005), p. 97 i 104. 117 inglehart i Welzel (2005), p. 33. Sumari
48
1. Mantenir lordre en el pas. 2. Donar a la gent ms oportunitats de participar en les decisions poltiques importants. 3. Lluitar contra la pujada de preus. 4. Protegir la llibertat dexpressi. Es consideren materialistes els ciutadans que tendeixen a escollir els tems 1 i 3, i postmaterialistes els que tendeixen a escollir els tems 2 i 4. Des del 1973 Inglehart i els seus collegues utilitzen dues sries ms de quatre afirmacions. Aqu els tems 5, 6, 9 i 11 sn materialistes, i els 7, 8, 10 i 12 sn postmaterialistes: 5. Mantenir un alt nivell de creixement econmic. 6. Procurar que el pas tingui unes Forces Armades poderoses. 7. Donar a la gent ms oportunitats de participar en les decisions que tenen a veure amb el seu treball i la seva comunitat. 8. Procurar que les nostres ciutats i el camp siguin ms bells. 9. Mantenir una economia estable. 10. Aconseguir una societat menys impersonal i ms humana. 11. Lluitar contra la delinqncia. 12. Progressar cap a una societat en qu les idees siguin ms importants que no els diners. La conscincia social i ecolgica que va lligada al postmaterialisme s patent en el fet que (segons enquestes realitzades per lEnquesta Mundial dels Valors a seixanta-cinc pasos) els ciutadans que sinclinen pels valors postmaterialistes tamb tenen una clara tendncia a estar dacord amb afirmacions com les segents: lenquestat recicla per tal de protegir el medi ambient; lenquestat participa en trobades o signa peticions per tal de protegir el medi ambient; els homes no sn millors lders poltics que les dones; no cal que una dona tingui fills per tal de sentir-se realitzada; lenquestat accepta forasters, homosexuals i persones amb sida com a vens, i lenquestat no posa gaire mfasi en el desenvolupament de la tecnologia.118 La constellaci dels valors postmaterialistes inclou tamb la inclinaci cap a una major participaci poltica i ciutadana, la solidaritat, la tolerncia, el treball amb sentit, la pau, lapertura a noves idees i lautorealizaci. De fet, el propsit original dInglehart era validar i aprofundir sociolgicament en lescala de necessitats de Maslow,119 segons la qual a mesura que les nostres necesitats bsiques (alimentaci, vivenda, seguretat) es veuen satisfetes, els nostres desitjos sorienten cap a necessitats ms intagibles, com ara la necessitat dacceptaci, de
118 inglehart i Welzel (2005), p. 55-56. Les enquestes foren realitzades els anys 1990 i 1996. Aquestes sn sis de les set afirmacions que tenen una correlaci igual o superior a 0,75 amb lanomenat survival/self-expression values index. Lafirmaci restant no t a veure amb les idees i preferncies personals sin amb el fet que hi ha una correlaci entre els valors dauto-expressi i el benestar econmic: lenquestat est satisfet amb la situaci econmica de casa seva. Sumari
49
119 inglehart (1977), p. 41, inglehart i Welzel (2005), p. 98 i 139.
reconeixement i dautoestima, i en darrer terme, tendeixen a orientar-se cap a esdevenir prpiament nosaltres mateixos, descobrint la nostra vocaci i desenvolupant-la amb creativitat i dedicaci.120 Inglehart i Welzel mostren que els valors determinen les institucions poltiques (i no a linrevs),121 fins el punt que es pot preveure larribada de la democrcia a una societat (o el seu aprofundiment) en funci de fins a quin punt hi han arrelat els valors postmaterialistes. Tamb tendeixen a considerar que lemergncia daquesta constellaci de valors s conseqncia del desenvolupament socioeconmic. Aix encaixa amb tot el llegat de la sociologia marxista, que considera all cultural (superestructura) com a derivat dall socioeconmic (infraestructura). Des de la perspectiva sociolgica weberiana, i des de la perspectiva que hem presentat ms amunt, aix no s prou evident. Al capdavall, tot desenvolupament socioeconmic sorigina en noves aspiracions que emergeixen de la ment humana. De fet, els valors postmaterialistes tenen la seva arrel en aspiracions culturals molt anteriors a les societats postindustrials, com ara els ideals de la Revoluci Francesa, lanhel de llibertat personal i collectiva que hi ha a la base de la cultura moderna i laspiraci vers la solidaritat universal que podem trobar en diverses tradicions millenries. Com els mateixos Inglehart i Welzel assenyalen, els humans tenim una necessitat inherent dexpressar-nos.122 La psicologia de Maslow mostra com hi ha una tendncia innata (biolgica, segons Maslow, en el sentit que es desenvolupa de manera natural i espontnia)123 cap al desenvolupament duna vida ms plena basada en aspiracions cada vegada menys lligades a la seguretat personal i ms lligades al b com. Com constata Maslow, aquesta tendncia cap a una conscincia menys egoista emergeix de manera espntania un cop sassoleixen unes condicions mnimes. Si aquestes condicions de sobte deixen de donar-se, aquesta conscincia podria retrocedir cap a legoisme, per la seva tendncia general s a mantenir levoluci cap a laltruisme i la solidaritat.124 El cas en lmbit de la societat podria ser el mateix. Unes condicions socioeconmiques determinades afavoreixen levoluci cap a valors postmaterialistes, per quan aquestes condicions retrocedeixen (per exemple, amb una crisi econmica prou greu) aquests valors tendeixen en general a mantenir-se.
120 Adaptat a partir de masloW (1968 i 1993 [1971]). Vegeu tamb semPere (2009), p. 243. 121 inglehart i Welzel (2005), p. 5: Extensive analysis of the causal linkage between self-expression values and democracy indicates that the causal arrow flows mainly from culture to institutions rather than the other way around. Vegeu tamb inglehart i Welzel (2005), p. 6, 149-209 i 270-271. 122 inglehart i Welzel (2005), p. 139. 123 masloW (1993 [1971]), p. 289 i s., 365 i s. 124 Sembla haver-hi un interessant paralelisme amb les estadis del desenvolupament moral estudiats per Lawrence Kohlberg: de la moral pre-convencional (on actuo segons el que em plau) es pasa a la moral convencional (on actuo segons el que dicta la llei o el grup social) i a la moral post-convencional (on puc desafiar la llei per tal de seguir una tica ms solidria i universal). Vegeu kohlberg (1981).
Sumari
50
La psicologia, la neurologia, lantropologia i la primatologia mostren cada vegada ms com laltruisme, lempatia i la solidaritat sn qualitats naturals en els humans (i, en gran mesura, en el conjunt dels primats). El creixement de la participaci i de la solidaritat tamb sembla manifestar-se en els centenars de milers dassociacions i ONG sorgides en les ltimes dcades que treballen per un mn ms just i sostenible,125 aix com en iniciatives com la banca tica, el comer just, els bancs de temps i les cooperatives de consum ecolgic. Linforme denguany del Woldwatch Institute documenta un ventall de bones prctiques de transformaci cap a una societat ms solidria i sostenible en sis mbits: les tradicions, leducaci, les empreses, els governs, els mitjans de comunicaci i els moviments socials. Sembla que estigui naixent un canvi de sensibilitat, que sovint encara passa desapercebut sota el soroll de la violncia i les injustcies contempornies.126 La nostra cultura ha viscut en una espcie de rauxa adolescent des de la Revoluci Industrial. s hora que comenci a posar seny. El creixement econmic que ha coincidit en els darrers decennis amb el sorgiment dels valors postmaterialistes topa ara contra els lmits biofsics del planeta. Per el desenvolupament de la moralitat i de la conscincia poden continuar. El que cal oposar al creixement material illimitat no s el decreixement material illimitat sin el creixement immaterial illimitat, el creixement en els valors intangibles que ens fan prpiament humans.
125 haWken (2007). 126 Fins i tot podem veure un signe daquesta tendncia en la superproducci cinematogrfica Avatar (2009), que transmet a milions despectadors darreu del mn que una versi hiperavanada de la nostra tecnologia actual val ben poc davant duna cultura indgena que s capa de comunicar-se directament amb cadascun dels elements de la natura i amb lesperit del planeta.
51
Sumari
Sumari
52
3. Nous valors per a nous reptes
No preguntis qu necessita el mn. Pregunta qu s el que tengresca i et fa actuar amb illusi. Perqu el que el mn necessita s gent que actu amb illusi. Howard Thurman (1899-1981) Lunivers no s una suma dobjectes sin una comunitat de subjectes. Thomas Berry (1914-2009) Un altre mn no noms s possible, sin que ja est arribant. En dies tranquils, sento com respira. Arundhati Roy, al Frum Social Mundial del 2003
53
Sumari
Sumari
54
Papers de Sostenibilitat n. 15 Nous valors per a nous reptes
3.1. Sis valors clau per a un mn sostenible Sabem que el veritable benestar no depn de la continua acumulaci de possessions materials, sin de desenvolupar una vida plena de sentit en un context social cooperatiu i en harmonia amb un entorn natural que mantingui la seva integritat. Ens cal adoptar valors que ens orientin cap al veritable benestar personal, social i ambiental. Per aconseguir una societat sostenible caldr desvincular el benestar del molt-tenir: s a dir, desvincular la nostra identitat, el nostre sentit-del-jo, dels bns materials, dels quals mai no en podem tenir prou, i basar lautoestima no en el tenir sin en lsser (com ja demanava Erich Fromm),127 desenvolupant una identitat ms participativa, ms fluida i ms conscient de la nostra interdependncia amb la resta del mn. Ens cal reorientar tots els mbits de la societat, la cultura i leconomia cap a un nou horitz que permeti compaginar la plenitud personal i lequilibri planetari. Per contribuir a visualitzar aquest nou horitz hem intentat identificar els seus valors clau, els que poden servir-nos de brixola a lhora dorientar cap a la sostenibilitat les nostres prioritats, accions i decisions personals i collectives. No podem insistir prou en el fet que els valors que serveixen com a antdots de les dinmiques insostenibles davui sn els mateixos valors que ms contribueixen a la veritable felicitat personal i a la cohesi social, tal com mostren estudis psicolgics i sociolgics com els citats ms amunt. Per tant, no es tracta descollir entre sostenibilitat ambiental, harmonia social i plenitud personal. Ens trobem en una crulla histrica en la qual tot el que contribueix a la responsabilitat social i ecolgica contribueix tamb a la satisfacci personal. La resta daquesta secci especifica els valors clau que necessitem per construir un mn sostenible i solidari en el qual la vida humana tingui ple sentit. Aquests valors que necessitem sn, precisament, els valors de la conscincia ecolgica emergent. Ho illustrem amb una roda de valors que mostra en el seu cercle central sis valors clau agrupats en tres grans mbits: global, social i personal (vegeu la figura 9) En lmbit global destaquem la conscincia planetria i el que anomenem revalorar el mn, s a dir, redescobrir el mn no com un simple magatzem de matries primeres sense altre valor que el profit econmic que en puguem treure, sin com un prodigi de complexitat i equilibri que t valor intrnsec i fa possible la continutat de la nostra existncia. En lmbit social destaquem dues tendncies que ens guien cap a un mn sostenible: relocalitzar i participar. En lmbit personal destaquem tamb dos valors que contribueixen tant al benestar individual com al b com: fluir i autorealitzar-se.
Sumari
55
127 fromm, (1997 [1976]).
Figura 9.Els valors de la sostenibilitat
a ies av S
Se ny
Celebrar la diversitat Conscincia de la interdependncia Millor amb menys
Reverncia per la vida Revalorar el mn Cerca de sentit
GLOBAL
Conscincia planetria Escala apropiada
Humilitat
Integritat
Autorealitzaci
Relocalitzar Ralocalitzar Slow, local, rural
Visualitzar el que volem
PERSONAL
Fluir
SOCIAL
Participar Sentit de comunitat
Aprenentatge continu Resilincia Fer xarxa
Cr ea tiv ita t
at rit da li So
Sumari
56
Cadascun daquests sis valor clau el dividim en dos valors ms especfics i el vinculem, en lexterior de la roda, a un valor tradicionalment reconegut com a ideal dacci humana. En el cas de la conscincia planetria els valors especfics sn la conscincia de la interdependncia i el viure millor amb menys, s a dir, lautolimitaci en el consum per tal de gaudir duna vida millor nosaltres mateixos i permetre una vida millor tamb per als altres humans i les altres espcies. El valor tradicional que hi associem s el seny. En el cas del relocalitzar, identifiquem com a valors especfics la conscincia que hi ha una escala apropiada per a cada cosa i cada activitat, i el ventall de propostes que redescobreixen el valor dall slow, local i rural. El valor tradicional que hi associem s la humilitat. Pel que fa al participar, dos aspectes detacables sn el sentit de comunitat i el fer xarxa, vinculats a un valor tradicional com la solidaritat. La resilincia i laprenentatge continu sn dos aspectes clau del saber fluir, que tamb es manifesta en la creativitat. Lautorealitzaci inclou la cerca de sentit en la nostra vida i en la nostra feina, aix com el que Donella Meadows anomenava visioning, s a dir, visualitzar el que volem. Ho podem relacionar amb la coherncia, la honestedat i la integritat. Finalment, la celebraci de la diversitat, la reverncia per la vida i la saviesa sn aspectes clau del revalorar el mn. De fet, podem veure aquests valors com antdots dels que ens han portat a la insostenibilitat, s a dir, els tres valors que hem identificat ms amunt com a elements del triangle del poder: lexpansi, la competici i el control. Concretament, la conscincia planetria i la relocalitzaci contraresten lexpansi; la participaci contraresta la competici, i lactitud basada en el fluir contraresta lactitud basada en el control. Per la seva banda, lautorealitzaci i el revalorar el mn sn antdots generals contra els valors obsolets que ens han portat a la insostenibilitat i la insatisfacci. Schumacher escrivia que el conreu i lexpansi de les necessitats s lanttesi de la saviesa.128 El conjunt dels valors que a continuaci comentem poden guiar-nos cap a una societat ms sana, svia i sostenible. A ledici del 30 aniversari de Lmits al creixement, Donella Maedows, Jorgen Randers i Dennis Meadows esmenten cinc eines que consideren essencials per a la situaci actual i, de fet essencials per a qualsevol societat que vulgui sobreviure a llarg termini. Reconeixen que aquestes eines no surten fcilment de la boca dels processadors de textos o dels cientfics. Es consideren massa poc cientfiques per ser presses seriosament en la cnica arena pblica. I tanmateix, satreveixen a parlar-ne. Sn cinc valors que tenen el seu equivalent en alguns dels
Sumari
57
128 schumacher (1974), p. 26.
que a continuaci presentem. Ells parlen de visioning (visualitzar el que volem), networking (fer xarxa), truth-telling (integritat), learning (aprenentatge continu) i loving (que encaixa dins el que aqu anomenem revalorar el mn, reverncia per la vida i celebraci de la diversitat)129. 3.2. Conscincia planetria La conscincia planetria ens revela que no existim per damunt de la Terra sin que som part duna xarxa complexa i subtil que inclou totes les formes de vida del planeta. Ramon Margalef ja assenyalava que no hem de parlar de lhome i la biosfera sin de lhome en la biosfera.130 La conscincia planetria tamb ens fa conscients que lexistncia humana en plenitud requereix la protecci i conservaci de la diversitat de formes de vida amb qu compartim la Terra. Una societat sostenible haur de seguir el principi de responsabilitat de Hans Jonas: Actua de manera que els efectes de la teva acci siguin compatibles amb la permanncia duna vida genunament humana sobre la terra. I ampliar aquest principi de responsabilitat per tal de salvaguardar no noms la vida genunament humana sin tamb, tant com es pugui, la vida genuna de les altres espcies. Necessitem cultivar la responsabilitat planetria,131 responsabilitzant-nos de les conseqncies globals de les nostres accions a nivell socioeconmic i ecolgic. Aquesta responsabilitat es manifestaria en un sistema econmic que sigui conscient del fet que leconomia s noms una filial dels cicles planetaris un sistema en el qual, per exemple, els preus dels bns i serveis reflecteixin el seu veritable cost social i ecolgic.132 Una altra conseqncia de la responsabilitat planetria s aplicar el principi de precauci a tota tecnologia que tingui el potencial dagreujar la insostenibilitat del nostre mn. La conscincia planetria tamb inclou la responsabilitat envers les generacions futures (responsabilitat intergeneracional). Diversos pobles indgenes shan guiat tradicionalment per lanomenat criteri de la setena generaci: tingues present les repercussions dels teus actes en la setena generaci que et seguir, s a dir, en els rebesnts dels teus besnts. Aquesta idea s present, per exemple, en la Gayanashagowa o constituci oral dels indis iroquesos de lAmrica del nord. Els valors que ens guiaven en les darreres dcades ens van fer creure que lincrement del consum incrementava el benestar. Per avui la psicologia i la so129 meaDoWs, ranDers i meaDoWs (2004), P. 271-284. 130 margalef (1980), p. 9. 131 Expressi utilitzada, entre daltres, per Bauman (2009). 132 neW economics founDation (2009b). Sumari
58
ciologia mostren que laugment del nivell de vida (un cop satisfetes les necessitats bsiques) no porta necessriament a una millor qualitat de vida. No podem continuar creient en el creixement material illimitat com a clau del progrs de la societat i en el consum com a recepta per a la plenitud personal. De fet, la saviesa tradicional de moltes cultures ja era conscient que la felicitat o la plenitud no va lligada al com ms millor sin a la moderaci i el bell mig (expressi molt afortunada en catal). Ara tenim el repte de combinar els guanys de la modernitat (socials i econmics, tecnolgics i culturals) amb el redescobriment de formes de vida ms satisfactries i ms sostenibles.
Requadre 7. Els 8 punts de lecologia profunda El noruec Arne Naess (1912-2009) s el filsof que en les darreres dcades ms destacadament ha treballat qestions relacionades amb lecologia, conscient que la supervivncia i la plenitud de la natura i la humanitat requereixen canvis radicals en la nostra societat i en la forma com veiem el nostre lloc en el mn. El 1984 va formular, junt amb el tamb filsof George Sessions, els vuit punts clau de lecologia profunda segents:133 1. Tots els ssers vivents tenen valor intrnsec. 2. La diversitat i riquesa de la vida tenen valor intrnsec. 3. La humanitat no t cap dret de reduir aquesta riquesa i diversitat, tret de per satisfer necessitats vitals. 4. Si fossim menys, seria b per als ssers humans i molt millor encara per als altres ssers vivents. 5. El grau actual dinterferncia humana en els diversos ecosistemes no s sostenible, i aquesta insostenibilitat creix, com ms va, ms. 6. Una millora real requereix canvis considerables: socials, econmics, tecnolgics i ideolgics. 7. Un dels canvis ideolgics rau en buscar una millor qualitat de vida en comptes dun nivell de vida ms alt. 8. Els qui acceptin aquests punts tenen la responsabilitat dintentar contribuir, de manera directa o indirecta, a fer que es realitzin els canvis necessaris.
Hi ha un nombre creixent de persones que decideixen practicar la simplicitat voluntria, aconseguint una vida ms satisfactria a la vegada que redueixen
133 naess (2002), p. 108-109; Pigem (2004).
59
Sumari
el seu consum de recursos materials.134 La reducci voluntria del consum fa augmentar el temps lliure i la qualitat de vida. s una forma dautocontenci135 i de generositat global, que allibera el planeta duna part de la nostra pressi i contribueix a la justcia global en alliberar recursos per a ls de societats ms necessitades. Gandhi demanava: Viu de manera simple perqu els altres simplement puguin viure.136 El fet que el sistema que hem construt ha comenat a topar ja contra els lmits del planeta implica que hem daprendre a viure millor amb menys, desvincular-nos de la nostra identificaci amb els bns materials i passar del tenir a lsser, de lacumular al benestar el veritable ben-estar, en el sentit destar b amb nosaltres mateixos i amb el mn. Ja el 1932 Keynes imaginava un futur en el qual lafany de lucre i la cobdcia fossin considerats inclinacions semipatolgiques que requereixen latenci despecialistes en malalties mentals. Una celebraci tradicional que illustra lesperit del milllor amb menys s el potlach, practicat per pobles indgenes de la costa del Pacfic de lAmrica del Nord com els haida, els tinglit i els kwakiutl. Potlach significa donar, i en aquesta celebraci es tracta de donar i repartir tant com sigui possible: menjar, roba i estris sn repartits entre els convidats, fins el punt que el potlach pot arribar a esdevenir una mena de competici en la qual guanya ms prestigi el que s capa de repartir ms i quedar-se amb menys. El potlach se celebrava tradicionalment en ocasi dun naixement, casament, ritu de pas o funeral, i anava acompanyat de festa, msica, danses i cerimnies rituals. A diferncia de lestructura igualitria de la majoria de societats indgenes, els grups de la costa del Pacfic que practicaven el potlach eren societats jerrquiques on alguns individus acumulaven considerable riquesa. El potlach tenia precisament com a objectiu restaurar lequilibri social i lharmonia del mn amb actes de despreniment i sacrifici per parts daquells que havien acumulat massa.
Requadre 8. Imatges de la interdependncia En la tradici budista sutilitza la metfora de la xarxa dIndra per mostrar lntima i inesgotable interdependncia de cadascun dels elements de lunivers. s una xarxa meravellosa que sestn infinitament en totes direccions, i en cadascun dels seus infinits nusos hi ha una cristall resplendent. Si mirem detalladament qualsevol daquests cristalls, descobrirem que en la seva superfcie shi reflecteixen tots els altres cristalls de la xarxa. A ms, en cadascun dels cristalls reflectits hi trobem el reflex de tots els altres cristalls, que es reflexteixen de manera infinita.137
134 anDreWs i urbanska (2010); semPere (2009), p. 218-229; Wann (2007); merkel (2005); Durning (1992) p. 141 i s. 135 Citat a jackson (2009), p. 149. 136 Citat a loy (1993), p. 481. 137 hahn (1991), p. 95-96. Sumari
60
Un mestre zen contemporani, el vietnamita Thich Naht Hanh, exemplifica aquesta percepci de la interdependncia amb un senzill full de paper: Si ets un poeta, veurs clarament que hi ha un nvol flotant en aquest full de paper. Sense nvol, no hi ha pluja; sense pluja, els arbres no poden crixer, i sense arbres no podem fer paper. El nvol s essencial perqu existeixi el paper. S aqu no hi ha nvol, tampoc no hi pot haver paper Si mirem encara ms profundament en aquest full de paper, hi podem veure la llum del sol. Sense la llum del sol, el bosc no pot crixer I si continuem mirant, hi podem veure el llenyataire que va tallar larbre i el va portar a la fbrica per transformar-lo en paper. I hi veiem blat. Sabem que el llenyataire no pot existir sense el seu pa de cada dia Mirant encara ms profundament, ens hi podem veure nosaltres mateixos, en aquest full de paper. Aix no resulta difcil, perqu quan mirem el full de paper, s part de la nostra percepci. La teva ment s aqu i la meva tamb. Aix que podem dir que tot s aqu amb aquest full de paper. No podem assenyalar ni una sola cosa que no hi sigui el temps, lespai, la terra, la pluja, els minerals del sl, la llum del sol, el nvol, el riu, la calor. Tot coexisteix amb aquest full de paper El cas s que aquest full de paper est fet exclusivament amb elements que sn no-paper. I si tornem aquests elements no-paper a les seves fonts, aleshores no hi pot haver paper de cap manera. Sense elements no-paper, com la ment, el llenyataire, la llum del sol i la resta, no hi hauria paper. Tan prim com s aquest full, i cont tot lunivers.138
Si aprofundim en la conscincia planetria comencem a percebre com totes les coses estan interconnectades. O, millor dit, depenen les unes de les altres, sn interdependents. Un ecosistema s un sistema interdependent, un sistema en el qual cap sser preval sobre els altres, una xarxa de relacions en qu cap organisme individual pot concebres allat de la resta. En lactualitat, disciplines tan dispars com lecologia, la geopoltica i la fsica quntica ens revelen la interdependncia de coses que fins fa poc considervem separades. Per la conscincia de la interdependncia tamb ha estat cultivada tradicionalment per diverses escoles filosfiques, especialment en el budisme a partir de Nagarjuna.139 Tamb ha estat cultivada pels poetes, que veuen vincles que la percepci prosaica ignora. Joan Maragall parla dun ritme com en el moures de les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposici de les branques en el tronc, i en lobrir-se de les fulles; en els cristalls de les pedres precioses, i en els membres de tot cos animal; en ludol del vent i el de les bsties140
xxi
La conscincia planetria s avui, senzillament, una qesti de seny. El segle demana una nova forma de seny que sigui alhora personal, social i planetari, un
138 Tamb s la clau del pensament de Raimon Panikkar. Vegeu Pigem (2007). 139 Elogi de la poesia, a maragall (1947), p. 566. 140 El darrer informe del Worldwatch Institute (2010, p. 149) lloa la iniciativa del govern espanyol de prohibir la publicitat a la televisi pblica. So Paulo, la quarta ciutat ms gran del mn, va prohibir el 2007 la publicitat en els espais pblics i va fer retirar 15.000 tanques publicitries.
61
Sumari
seny que tingui en compte el context social i ecolgic dels bns i serveis que utilitzem i que sigui conscient de les repercussions petites i grans de les nostres accions. A nivell personal, podem optar per la banca tica, el comer just i per tots els productes i activitats que contribueixin al seny social i planetari. Aquest seny tamb hauria de limitar la promoci indiscriminada del consumisme per part de la publicitat (prohibint, dentrada, la publicitat que fomenta el consumisme en la poblaci infantil)141 i hauria destar present en les institucions poltiques, en leducaci i en els mitjans de comunicaci, els quals encara tendeixen a promocionar valors oposats als que necessitem. La conscincia planetria tamb hauria dacabar amb els paradisos fiscals i posar limits a les entitats financeres internacionals, lactivitat de les quals est avui en les antpodes de tota possible mesura de seny. 3.3. Relocalitzar El mn davui ha esdevingut insostenible perqu massa coses han perdut la seva mesura, la seva proporci, la seva escala apropiada. A la vegada, massa coses i persones hem perdut les nostres arrels. La identitat moderna sha desarrelat del mn i la seva embranzida ha fet que les coses perdin els seus nexes locals. Cal recuperar les arrels i la mesura, relocalitzar leconomia i orientar cada activitat econmica a lescala ms adient: una part important de la producci daliments i denergia renovable s pot fer idealment en lmbit local o comarcal, mentre que la producci industrial i les telecomunicacions requereixen escales ms mplies. Tamb calen tecnologies a escala humana o amb rostre hum, com ja demanava Schumacher.142 La crisi financera iniciada el 2008 ha posat de manifest els excessos i febleses de la globalitzaci illimitada, contra els quals ja havia advertit Keynes fa vuitanta anys: Les idees, el coneixement, la cincia, la hospitalitat, els viatges tot aix sn coses internacionals per naturalesa. Per fem que els bns siguin produts tan a prop de casa com sigui possible, raonable i convenient, i sobretot fem que les finances siguin primordialment nacionals.143 Un mn sostenible no t perqu renunciar als intercanvis globals quan sn necessaris, per ser un mn ms humil, de ritme ms hum, ms rural i ms local, en el qual les decisions es prenguin al nivell ms local i descentralitzat possible. La resilincia dun sistema tendeix a ser ms gran com ms descentralitzat est. Ens cal recuperar el seny en el consum de bns materials i denergia i en el transport global de mercaderies. Per exemple, segons dades oficials del govern
141 schumacher (1974), captol 10. 142 keynes, On National Self-Sufficiency, 1933, citat a neW economics founDation (2009b), p. 56. 143 neW economics founDation (2009b), p. 59. Vegeu www.uktradeinfo.com. Sumari
62
britnic, lany 2008 la Gran Bretanya va exportar 4.400 tones de gelats a Itlia, a la vegada que importava dItlia 4.200 tones de gelats. El mateix any, la Gran Bretanya va importar 22.000 tones de patates dEgipte, a la vegada que exportava a Egipte 27.000 tones de patates. I va exportar 5.000 tones de paper higinic a Alemanya mentre nimportava 4.000 tones.144 Seguint la lgica neoliberal que ha guiat la globalitzaci de leconomia, sovint res no t a veure amb la sostenibilitat ni amb el veritable benestar. Un estudi de dos economistes nord-americans, Stephan Goetz i Anil Rupasingha, va mostrar que en les rees on subica una nova macrosuperfcie comercial (Walmart, en el seu cas) amb el pas dels anys la cohesi social tendeix a disminuir-hi: hi ha menys empreses locals, menys associacions cviques i fins i tot ms abstenci en les eleccions. La macrosuperfcie no noms afecta les botigues que podrien competir directament amb ella, sin tamb tota la xarxa econmica local i el conjunt de la comunitat.145 Les grans aglomeracions urbanes necessiten anar a buscar aliments, matries primeres i energia molt lluny del lloc de consum, i per aix han de crear grans vies de transport i enormes magatzems de mercaderies. En els ecosistemes, en canvi, els cicles de matria i energia es concentren en lmbit local i tendeixen a ser verticals (larbre fa pujar aigua i nutrients per la saba i deixa caure fulles que es reciclen grcies a lhumus del sl). Aprendre dels cicles de la natura implica per tant relocalitzar el transport de materials, emprar matries primeres properes i reciclar en el mateix lloc. Les energies alternatives tenen sentit sobretot prop del consumidor, i el mateix val per al reciclatge daiges, laprofitament de laigua de pluja, el conreu dun hort i els remeis que puguem trobar en les plantes del nostre entorn. En els anys de la segona guerra mundial molts nord-americans van reconvertir els seus jardins en horts (els anomenats victory gardens) que proporcionven aliments a moltes famlies, satisfacci vital i un renovat sentit de comunitat. s un exemple que caldria rescatar, a la vegada que cal revitalitzar el mn rural, millorant les condicions de les persones que treballen al camp i proporcionant incentius a les persones que hi volen tornar. La fertilitat de la terra s la base de les nostres vides. Igual com les plantes, sense sl els humans no podem donar fruit.146 Les fascinants llums de la ciutat de vegades enlluernen massa i generen la suprbia de creure que vivim sobre la Terra i no amb ella. En canvi, la humilitat implica estar a prop del sl (els mots hum i humilitat comparteixen arrel amb humus, sl frtil). A la seva autobiografia Gandhi explica com va trobar tres principis clau en el llibre de John Ruskin Unto this Last: que el b de lindividu s inseparable del b com; que
144 neW economics founDation (2009b), p. 63. 145 Sobre la importncia del sl, vegeu shiva (2010), p. 212-237. Sumari
63
146 ganDhi (1982 [1927-29]), p. 274-275.
tota feina t el mateix valor, tant la de ladvocat com la del barber, i que la vida ms digna de viure s la de qui es dedica a conrear la terra o a lartesania. Un mn sostenible s un mn solidari i obert, arrelat en la diversitat biocultural i en lautonomia i la resilincia local. En aquest sentit, el progrs cap a la sostenibilitat t un element de recuperaci de les cultures autctones. El declivi de la sostenibilitat ha anat lligat a la uniformitzaci que imposen els models de cultura global. De fet, com ms gran s la petjada ecolgica de les societats, ms sassemblen (Dubai, Los Angeles i Shangai, per exemple, ara sn molt ms semblants que cent anys enrere, quan tenien una fracci de la seva petjada ecolgica actual). Un mn sostenible ser un mn deconomies ms locals (el zenit del petroli marcar, si s que ja no ho ha fet, el principi del final de la globalitzaci econmica) i de cultures ms diverses, conscients de les seves arrels autctones i integrades dins els seus ecosistemes. Avui sabem que una de les millors maneres de protegir un ecosistema s protegir-ne les llenges i cultures autctones perqu aquestes llenges i cultures han coevolucionat amb aquell ecosistema, en dileg amb els seus cicles, ritmes i ssers (vegeu el requadre 9).
Requadre 9. Biodiversitat i diversitat cultural Hi ha una relaci essencial entre la diversitat lingstica i cultural i la biodiversitat: van plegades i senforteixen mtuament. Les regions geogrfiques amb gran diversitat lingstica tendeixen a coincidir amb rees de gran biodiversitat (per exemple, hi ha una gran correlaci entre els pasos on es conserven moltes llenges indgenes i els pasos que conserven un gran nombre despcies endmiques de vertebrats). Les llenges i dialectes coevolucionen a travs dels segles amb els ecosistemes en els quals es parlen, fins el punt que organismes com la UNESCO han reconegut que una de les millors maneres de protegir un ecosistema s protegir les seves llenges indgenes perqu aquestes llenges han crescut en aquell paisatge, en dileg amb els seus sons i les seves formes de vida. Les llenges indgenes tenen un repertori lxic que permet distingir detalls que el nouvingut mai no veuria: tant pel que fa a identificaci despcies com a fluxos migratoris i ritmes estacionals. A ms, les llenges locals poden haver adquirit al llarg dels segles una sintonia especial amb els ritmes daquells ecosistemes. Una vegada es perd aquesta sintonia amb el paisatge, s fcil que sobrevingui la destrucci de lespai fsic. Peter Mhlhusler, professor de lingstica a luniversitat dAdelaide (Austrlia), ho explica aix: Hi ha conseqncies tangibles del fet de no tenir una llengua que descrigui de manera adient un paisatge La rpida prdua duna gran part de la fauna i flora dAustrlia desprs de larribada dels colons europeus fou deguda, en bona mesura, al fet que els invasors no tenien recursos lingstics per entendre el que trobaven. El llenguatge que els colonitzadors van portar tenia codificades maneres de veure
Sumari
64
el mn (una cultura) que incloa nocions del que hi ha en el mn (incloses la terra, la fauna i la flora) i com els humans hi interactuen. La manera en qu els europeus van percebre el paisatge australi era radicalment inadequada Els aborigens tenien idiomes que encaixaven perfectament en el paisatge australi, per aix no havia estat sempre aix. Els habitants originals dAustrlia tamb van ser colons quan van arribar Tamb hi va haver desequilibri ecolgic a conseqncia de la colonitzaci de Nova Zelanda pels polinesis Avui, per la llengua maor reflecteix un profund coneixement de la terra, les plantes i els animals de Nova Zelanda A travs del temps les llenges entren en sintonia amb condicions ambientals especfiques La llengua fa que un poble pugui integrar-se de manera eficient en el medi. Per cal temps per aprendre a conixer un indret.147 Conservar espcies amenaades s una tasca no noms biolgica, sin tamb, o sobretot, cultural. Els millors practicants de la sostenibilitat sn els pobles indgenes que conserven llenges i cultures arrelades en els ecosistemes i els ritmes de la seva terra. Un mn sostenible requereix biodiversitat i, per tant, requereix diversitat lingstica i cultural. Un mn globalitzat, monocultural i monolinge podria ser eficient per a robots i mquines, per seria un mn unidimensional, terriblement empobrit, insostenible tant a nivell hum (culturalment i psicolgicament) com a nivell ecolgic. Seria un mn sense futur. Henry David Thoreau, un dels pioners de lecologisme nord-americ, va dir en una clebre frase que in Wildness is the preservation of the World (en la natura silvestre rau la conservaci del mn)148. Podriem afegir que la sostenibilitat del mn tamb rau en la celebraci de la diversitat i en la conservaci de les cultures indgenes que encara poblen la Terra.
Dos conceptes clau de Gandhi sn aqu molt rellevants: swadeshi (autosuficincia) i swaraj (autogovern). Swadeshi implica que la nostra activitat ha de centrar-se en els bns i serveis de la nostra comunitat i del nostre entorn immediat, participant en les institucions poltiques locals i donant suport a leconomia local. Swaraj s el concepte clau de la lluita de Gandhi per la independncia i la descentralitzaci. Gandhi no volia un gran estat indi sin 300.000 repbliques autnomes, una per cada municipi, i demanava passar de lestructura piramidal i centralitzada a una estructura en xarxa basada en la persona i en la comunitat local.149 Una fora important en favor de la relocalitzaci de la producci daliments s el moviment slow food, que va comenar com a resposta al fast-food globalitzat, celebrant el consum daliments locals i de qualitat, crescuts a partir de tradicions culturals arrelades en lentorn i sense la utilitzacio de mtodes qumics i industrials.150
147 Citat a skutnabb-kangas (2000). 148 Walking (1862). Vegeu thoreau (2009), p. 38. 149 ganDhi (1997 [1938]). Sumari
65
150 Petrini (2007).
La recuperaci de lescala humana tamb inclou recuperar el ritme apropiat i tornar a gaudir del temps en comptes de considerar-lo com un mitj per a una satisfacci futura que mai no arriba. Davant de la dinmica frentica de la nostra societat hiperactiva cal recuperar el plaer del lleure i del caminar, lesperit del joc, la creaci i recreaci no consumistes i lalegria de viure i conviure. Van en aquesta direcci iniciatives com els bancs de temps, les ciutats slow i el que tamb sanomena slow people151 i slow knowledge.152
Figura 10. Visions de lxit
Hi ha una paradoxa en la manera com ens afanyem per tal destalviar temps. Leconomista E.F Schumacher deia que quan va comenar a viatjar arreu . del mn va estar temptat de formular la primera llei de leconomia de la manera segent: La quantitat de lleure del que realment gaudeix una societat tendeix a estar en proporci inversa a la quantitat de mquines que utilitza per tal destalviar temps.153
151 gallis (2010), novo (2010). 152 orr (1996). 153 schumacher (1974), p. 124. Sumari
66
El poeta i filsof Jorge Riechmann sintetitza la nova manera destar en el mn que necessitem amb cinc qualificatius: lleuger, lent, proper, silencis, solar.154 La sostenibilitat requereix passar del consumisme i lacumulaci al benestar basat en la simplicitat, en lescala humana i en el gaudi del temps lliure. Per tal dafavorir aquest canvi seria bo mostrar que la ostentaci, el luxe i la riquesa material excessiva sn quelcom a la vegada obsc (perqu generen enveja i insostenibilitat) i contraproduent (perqu ni tan sols aporten veritable satisfacci a llarg termini), i guiar-se per exemples i per indicadors alternatius de progrs que mostrin que el veritable benestar no s troba en el com ms millor.
Requadre 10. Velocitat relativa Ivan Illich creia que ms enll dun cert llindar, la multiplicaci dels articles de consum genera pobresa modernitzada, que es manifesta com a impotncia, incapacitat de cultivar aliments, de cantar i de construir. A Energia i equitat155 Illich explorava com lincrement en el consum denergia va lligat a laugment de les desigualtats i del poder de la tecnocrcia. Illich assenyala diverses paradoxes en el sistema industrial de transport i mostra que, a diferncia de lautombil, la bicicleta fa un s extraordinriament eficient de lenergia, permet desplaar-se a una velocitat que encara s dins lescala humana, i no fomenta lindividualisme i la divisi social. Illich tamb assenyala que la velocitat real de lautombil (o de qualsevol mitj de transport mecanitzat) sha de calcular incloent-hi el temps que passem treballant per pagar el vehicle i totes les despeses que genera (combustible, assegurana, aparcament, impostos directes, impostos destinats a finanar carreteres i encara hi podrem sumar, per exemple, el seu cost ambiental i el cost dels accidents). A partir daquest raonament Illich escrivia el 1974 que al cap de lany la veritable velocitat mitjana dun autombil nord-americ era duns 6 km/h, s a dir, exactament el mateix que la gent dels pasos que no tenen indstria del transport. Denis Cheynet ha actualitzat els clculs dIllich pel que fa als autombils francesos de principis del segle xxi.156 Si al pressupost de la indstria francesa de lautombil (150 milions deuros) hi afegim el cost de la inseguretat en la carretera (27,8 milions deuros) i, sense afegir-hi altres costos, ho dividim pels 26.800.000 vehicles particulars registrats, resulta que de mitjana cada vehicle costa 6.635 euros a la societat. Per pagar aquest cost cada persona activa haur de treballar 553 hores cada any (assumint un salari mitj de 12 euros lhora). Si la distncia mitjana recorreguda pels autombils francesos en un any s de 14.000 km a una velocitat mitjana (segons el comptaquilmetres) de 50 km/h, cada conductor passa al volant 280 hores. Per a aquestes 280 hores cal afegir-hi les 553 hores que treballa per finanar els costos del cotxe. Aix implica una velocitat mitjana real de 16,8 km/h
154 riechmann (2009), p. 15. 155 Energia i equitat, a illich (2009), p. 33-41. El text original s del 1974. Sumari
67
156 cheynet (2006), p. 159-162.
(14.000 km dividits per 833 hores). Si en lestimaci dIllich lautombil no anava prcticament ms de pressa que una persona caminant, tres dcades desprs continua sense anar ms rpid que una persona en bicicleta.
3.4. Participar Gandhi va encunyar el concepte de sarvodaya o profit per a tothom, que implica que el b de lindividu s inseparable del b com. Ara que lindividualisme perd embranzida cal reivindicar la recerca del b com per contribuir a la millora de les condicions socials i ambientals. La recerca del b com inclou el comproms per acabar amb les situacions dextrema desigualtat, precarietat i injustcia que trobem en el mn davui. Cal ser conscients que bona part de la riquesa de les societats del Nord sha basat des de lpoca colonial en lexplotaci de les societats del Sud global. Com afirmava Gandhi, en el mn nhi ha prou per a les necessitats de tothom per no per a la cobdcia de ning. Avui es produeixen ms aliments que mai, per ms del 10 % de la poblaci mundial passa gana. Hi ha 800 milions de persones amb gana i ms de 1.000 milions amb sobreps.157 Com mostren els informes de Nacions Unides, en els darrers decennis shan incrementat com mai les desigualtats entre rics i pobres, tant globalment com dins de la majoria de pasos. Avui el 40 % de la riquesa est en mans de l1 % de la poblaci mundial. Aquesta situaci s insostenible. Com mostra un ampli i recent estudi sociolgic basat en comparar dades de vint-i-una societats econmicament benestants, els pasos amb ms desigualtats (com Estats Units) sn tamb els que tenen pitjors indicadors socials i de salut en tota mena drees: lesperana de vida, la salut fsica i mental, la proporci de poblaci empresonada, lobesitat, la confiana en els altres, el rendiment educatiu, els embarassos adolescents, etc. En canvi els pasos amb menys desigualtats (com el Jap i els pasos escandinaus) sn tamb els que obtenen millors resultats en tots aquests indicadors. En el conjunt de la poblaci, els ndexs de malaltia mental sn cinc vegades ms grans en les societats ms desiguals comparades amb les ms igualitries. De la mateixa manera, en les societats ms desiguals les persones tenen cinc vegades ms probabilitats de ser empresonades, sis vegades ms probabilitats de ser clnicament obeses, i els ndexs de criminalitat poden ser molt ms grans. La ra per la qual aquestes diferncies sn tan grans s, senzillament, perqu els efectes de la desigualtat no s limiten noms als menys afavorits, sin que afecten la immensa majoria de la poblaci.158
157 Patel (2008), p. 11, 158 Wilkinson i Pickett (2009), p. 181. Lndex de delinqncia, per exemple, t una correlaci molt ms gran amb el nivell de desigualtat duna societat que amb el nivell de riquesa. Sumari
68
La desigualtat genera enveja, competici i insatisfacci. Avui un dels exemples ms insostenibles de desigualtat s la nova aristocrcia formada per les elits financeres i econmiques. La New Economics Foundation ha mostrat amb dades detallades que no es pot establir cap relaci entre el nivell dingressos i la contribuci al b com, i que la idea segons la qual hi ha una relaci directa entre les altes retribucions monetries i els beneficis que en resulten per a la societat159 s un mite insostenible. En el mn contemporani el sentit de comunitat sha anat perdent.160 Per cal recuperar-lo. Lactivista indgena Winona LaDuke considera que la comunitat s lnic que pot ser sostenible. Hem de recuperar les formes de vida basades en la terra. Per aconseguir-ho ens cal reintegrar-nos en les tradicions culturals que sinspiren en la terra. I aix requereix, com diu ella, transformar la nostra percepci.161 Un model que recupera el sentit de comunitat, a la vegada que treballa de manera prctica per fomentar la resilincia i adaptar-se proactivament a un mn post-petroli, sn els municipis en transici (Transition towns),162 experincia que va arrencar a Totnes (Anglaterra) el 6 de setembre del 2006 i des daleshores sha ests a centenars daltres municipis, principalment de pasos anglosaxons. s un dels molt exemples actuals del treball en xarxa i dacci participativa.163 Cal, alhora, aprofundir en la democrcia participativa a nivell local, nacional i global.164 Ivan Illich proposava adoptar formes de vida convivial (mot derivat del llat convivialis, festiu, propi dun banquet o convit), s a dir, formes de vida que facin possible un intercanvi autnom i creatiu entre les persones i entre elles i el seu entorn. Illich considerava que hi ha eines intrnsecament convivials, que en comptes de lindividualisme i lacceleraci fomenten lesperit de comunitat i lescala humana.165 En sn exemples la bicicleta i la biblioteca: una biblioteca s un model deina convivial, un espai de lliure accs que no obliga a seguir programes rgids, un lloc on sagafa o es deixa el que es vulgui, sense cap censura. La convivialitat tamb va lligada a un estil de vida modest i auster, que se nadona que menys s ms i renuncia joiosament a les seduccions del consumisme. Segons Illich lausteritat s la virtut fonamental del nou sser hum i constitueix la base de lamistat i de lalegria, del tenir cura dels altres i del tenir cura del mn.
159 neW economics founDation (2009c), p. 27. De fet, hi ha moltes feines no remunerades o mal remunerades que contribueixen molt ms al b com que feines extraordinriament remunerades, moltes de les quals contribueixen directament a erosionar lequilibri social i planetari. 160 jackson (2009), p. 144-150. 161 laDuke (1994), p. 25. 162 hoPkins (2008). 163 Vegeu el manual editat per climent (2009). 164 Vegeu les Quinze tesis per a laprofundiment de la democrcia formulades per De Sousa Santos (2005), p. 130-138. Sumari
69
165 illich (1973).
Einstein ja denunciava fa ms de cinquanta anys la inhumanitat de lesperit competitiu que porta a la lluita implacable per lxit a costa del prosme. Aquest esperit competitiu, que predomina fins i tot en les escoles i les universitats, destrueix tots els sentiments de cooperaci i fraternitat, i concep lxit no com el resultat de lamor al treball ben fet i til, sin com lesclat de lambici personal i la superaci de la por a no triomfar. Tot seguit Einstein criticava els pesimistes que sostenen que aquesta situaci s inevitable perqu resulta de tendncies inherents a la natura humana i afirmava que aquest punt de vista derrotista no t cap base, fonamentant-se en els estudis antropolgics de Ruth Benedict sobre cultures anomenades primitives que gaudeixen duna vida basada en la moderaci i la cooperaci, lliures de pressions externes i sense renunciar a res que porti felicitat.166 Avui hi ha moltes ms proves, en lantropologia i en altres disciplines cientfiques, del fet que la moderaci i la cooperaci sorgeixen espontniament en els ssers humans quan hi ha unes condicions vitals mnimament favorables. La nostra ment viu en un dileg continu amb els altres i amb el mn. Com ha mostrat el psicleg Daniel Stern, la intersubjectivitat s una qualitat bsica de la nostra experincia: no hi ha jo sense tu. Segons Stern, el nostre sistema nervis est dissenyat per ser registrat pel sistema nervis dels altres i per sentir el que senten com si estigussim dins de la seva pell.167 Les nostres ments estan molt menys allades del que pensem. Ser-ne conscients ens hauria dajudar a transformar lactitud egocntrica en una lactitud ecocntrica. Lindividualisme i legocentrisme, paradoxalment, ens fan sentir petits. Joan Maragall ja va escriure que qui noms pensa en si mateix no s ning, est buit.168 Ms recentment, el psicleg Daniel Goleman argumenta que el nostre cervell est predisposat vers la bondat.169 Un estudi recent a Alemanya va mostrar que la inclinaci a participar en qestions socials i poltiques i a preocupar-se per la famlia i els amics fomenta la satisfacci personal, mentre que linclinaci pels guanys materials i lxit resulta contraproduent per a la satisfacci vital.170 Com ms practiquem la generositat, la gratitud i la solidaritat, i com ms connectem amb els altres, millor ens sentim.171 I millor se sent el planeta. Com assenyala Raj Patel, el contrari del consumisme no s lestalvi sin la generositat172.
166 Religion and Science: Irreconciliable? (1948), a einstein (2005), p. 166. 167 stern (2004), p. 76. 168 Del seu article Del vivir. maragall (1947), p. 840: El que solo piensa en s no es nadie, est vaco. 169 goleman (2007), p. 88. 170 neW economics founDation (2008), p. 6. 171 neW economics founDation (2008), p. 5-6 i 10-12. 172 Patel (2009), p. 29. Sumari
70
3.5. Fluir En psicologia sanomena fluir173 lestat dexperincia ptima en el qual ens trobem completament entregats a una tasca, generalment creativa o ldica. En aquest estat la nostra activitat resulta molt ms eficient que quan no flum. s el que els autors i artistes experimenten com a inspiraci, un estat en el qual les coses surten soles. Jo no cerco, trobo, deia Picasso. Un testimoni sorprenent s el de lantropleg Claude Lvi-Strauss: No tinc la sensaci que escric els meus llibres. Tinc la sensaci que els meus llibres sescriuen a travs meu Potser recordareu que he escrit que els mites sn pensats en lhome sense que ell ho spiga. Aix ha estat molt debatut i criticat Per per a mi descriu una experincia viscuda, perqu expressa exactament com percebo la meva prpia relaci amb el meu treball. s a dir, el meu treball s pensat en mi sense que jo ho spiga. Mai no he tingut, i segueixo sense tenir, la percepci de sentir la meva prpia identitat. Em veig a mi mateix com un lloc on sesdev alguna cosa, per no hi ha cap jo [but there is no I, no me]. Cadasc de nosaltres s una mena de crulla on sesdevenen coses. La crulla s purament passiva; quelcom sesdev en ella. Una altra cosa, igualment vlida, sesdev a un altre lloc.174 Una identitat fluida i relacional ens fa sentir ms genuns, ms connectats amb el mn i ms creatius. Lactitud basada en el fluir s el contrari de lactitud basada en el control. Quan flum amb el mn tendim a veurel com a quelcom dinmic, interconnectat i ple dencs, un mbit en el qual no ens sentim individus allats sin participants en una xarxa de relacions.175 Una manera senzilla de fluir amb el mn s fer exercici, crrer, anar en bicicleta, dansar, jugar formes dalliberar-nos duna identitat esttica i sentir-nos connectats amb el mn. Fluir tamb implica no quedar-nos estancats i continuar madurant i aprenent. Laprenentatge continu s estimulant, augmenta lautoestima i ens fa ms resilients, ms capaos dadaptar-nos a noves situacions.176 La resilincia es pot definir com la capacitat dun sistema per absorbir pertorbacions i re173 csikszentmihalyi (2008 [1990]). 174 lvi-strauss (2001 [1978]), p. x. 175 jenkins (1998), p. 156 i 162. Lexperincia primordial dels pobles indgenes, des dels aborgens australians als indis nord-americans (abans que acabessin assimilats per la cultura occidental), apunta a una experincia de la natura com a conjunt harmonis on totes les coses es comuniquen les unes amb les altres i tot t un significat alhora hum i csmic. Sumari
71
176 neW economics founDation (2008), p. 6-10.
organitzar-se mentre est canviant, de manera que pugui mantenir essencialment la mateixa funci, estructura, identitat i feedbacks.177 Fluir implica la humilitat de ser conscients que els nostres plans hauran de canviar sobre la marxa, segons les circumstncies. I tamb implica deixar lliure la nostra creativitat. Com argumentava Maslow, tota persona t una necessitat instintiva de creativitat, de bellesa i de justcia: no haurem de preguntar qu fa desenvolupar la creativitat? sin com renoi no tothom s creatiu?178 Quan flum i som creatius ens oblidem de nosaltres mateixos i del pas del temps. De fet, la vida ms satisfactria s aquella que se submergeix completament en lara-i-aqu, en la vivncia plena de cada moment, perqu en cada moment lnic veritablement real s el present.179 Jorge Riechmann escriu que el saber estar a gust amb nosaltres mateixos en els moments de solitud i inacci180 s el fonament emocional i cultural duna societat sostenible. Vet aqu que fluir amb el present i estar en pau amb nosaltres mateixos s una de les claus de la sostenibilitat. 3.6. Autorealitzaci Donella Meadows i els seus collegues assenyalen a ledici del 30 aniversari de Lmits al creixement que la revoluci de la sostenibilitat haur de ser, sobretot, una transformaci collectiva que permeti que el millor de la natura humana, i no el pitjor, pugui expressar-se i ser nodrit.181 El veritable objectiu de Marx no era altre que el desenvolupament de la riquesa de la naturalesa humana.182 Abraham Maslow afirmava que el que avui considerem normal en psicologia s patolgic quan ho contemplem des de les veritables possibilitats humanes.183 Ens trobarem ms a prop de la sostenibilitat com ms lsser hum, aquest sser inacabat i incomplet,184 pugui desenvolupar les seves capacitats naturals en plenitud i harmonia.
177 Walker et al. (2004). 178 masloW (1998), p. 11. 179 tolle (1999, 2003, 2005). Quelcom similar deia Joan Maragall en unes ratlles (Del vivir, a Maragall [1947], p. 841) que semblen proferides per un savi oriental: malo t, al menos, este momento que pasa que no pasa, creme, porque estamos sellados en eternidad, y todo nos es actual; y en este que llamas momento est todo tu pasado y todo tu porvenir. Amando, pues, el momento, vives eternamente. 180 riechmann (2009), p. 13. 181 meaDoWs, ranDers i meaDoWs (2004), p. 281. 182 Citat a bloch (2007 [1938-1947]), p. 509. 183 masloW (1968), p. 16. 184 fromm (1974), p. 33. Sumari
72
Lecofilsof Arne Naess postulava com la seva primera norma tica lautorealitzaci (selv-realisering) de tots els ssers.185 En els seus estudis sobre Gandhi, Naess argumenta que la no-violncia noms sorgeix com a fruit de la nostra autorealitzaci.186 Un altre fruit de lautorealitzaci s la integritat, la honestedat i el que Gandhi anomenava satyagraha, aferrar-se a la veritat i actuar en conseqncia. La veritat, segons Gandhi, no s altra cosa que all que et diu la teva veu interior.187 s una norma bsica del pensament de Gandhi que cal seguir la prpia veu interior siguin quines siguin les conseqncies que sen puguin derivar.188 Abraham Maslow va detectar en totes les persones que ell anomenava autorealitzadores (self-actualizing) que estaven dedicades a alguna tasca fora dells mateixos, a alguna vocaci, tasca o treball estimat al qu sentregaven de forma apasionada i desinteresada. El propi Maslow ho compara amb un acte dentrega, en el sentit doferir-se un mateix en algun altar per a alguna tasca especfica, alguna causa externa a un mateix i ms gran que un mateix.189 Lautorealitzaci va lligada al desenvolupament de lautoestima i de lestima pel mn. Martin Luther King afirmava que un ferm sentit dautoestima s larma ms poderosa contra lopressi190 (social i, podrem afegir, ecolgica). Noms podrem conservar all que realment estimem. Com assenyalava Erich Fromm a la darrera pgina de Lart destimar, lamor s lnica resposta assenyada i satisfactria al problema de lexistncia humana.191 Lautorealitzaci ens ajuda a trobar un sentit a la nostra vida i a visualitzar el que volem. Donella Meadows parlava de la necessitat de imaginar, amb tot el detall possible, all qu s el teu somni, i posar-te en cam confiant que lajuda que pugui ser necessria arribar.192 Lesperana s un valor que tampoc no podem obviar. Si un dels atractius del consumisme s que proporciona una espcie desperana, per
185 naess (1989 i 1995); tamb a naess (2002), p. 113-115. 186 naess (1974), p. 111. 187 Citat a naess (1974), p. 28. 188 naess (1974), p. 98. 189 masloW (1993 [1971]), p. 291. 190 Citat a naess (1974), p. 114. goleman (1997), p. 189-192, recull la incredulitat del Dalai Lama quan en una trobada amb psiclegs i acadmics occidentals li parlen de la manca dautoestima a les societats occidentals contempornies. 191 fromm (1974 [1956]), p. 149 (corregeixo ledici citada a partir de ledici original, que diu sane and satisfactory i no noms satisfactria). Joan Maragall escrivia en un article en castell: amar, esto es la vida. Amar hasta el punto de poder darse por lo amado. Poder olvidarse a s mismo, esto es ser uno mismo; poder morir por algo, esto es vivir Ama, y haz lo que quieras. Amar es pues la causa, la sea y la justificacin de la vida Ama tu oficio, tu vocacin, tu estrella, aquello para que sirves, aquello en que realment eres uno entre los hombres. Esfurzate en tu quehacer como si de cada detalle que piensas, de cada palabra que dices, de cada pieza que pones, de cada golpe de tu martillo, dependiera la salvacin de la Humanidad. Poque depende, crelo. Del vivir, a maragall (1947), p. 840-841. Sumari
73
192 meaDoWs, ranDers i meaDoWs (2004), p. 272-274.
avanar cap a la sostenibilitat caldria construir noves avingudes desperana que depenguessin menys dels bns materials.193 El filsof Edgar Morin ha formulat uns principis de lesperana que inclouen el fet que hi ha potencialitats humanes encara no realitzades i que sempre hi ha possibilitats de metamorfosi.194 3.7. Revalorar el mn La nostra cultura ha devaluat el mn reduint-lo a un objecte per al nostre s. Ara ens cal redescobrir la natura i el mn com a quelcom amb valor en si mateix. La salvaguarda de lequilibri planetari requereix cultivar un esperit dafirmaci del mn natural.195 Com ja afirmava Albert Camus, la natura que deixa de ser objecte de contemplaci i admiraci ja no pot ser desprs sin la matria duna acci que aspira a transformar-la.196 Un mn que no estimem esdev una simple suma dobjectes materials llestos per ser manipulats i consumits com ens plagui. Un mn aital pot resultar atractiu perqu sembla controlable, per s un mn que ens fa sentir allats i desarrelats. De fet, la visi mecanicista del mn implica que som mers accidents en un mn sense sentit. Bertrand Russell lamentava a principis del segle xx com la visi mecanicista de la cincia del seu temps revelava un mn sense sentit, en el qual lsser hum s el producte de forces que no sabien cap a on anaven, i que el seu origen, el seu desenvolupament, les seves esperances i pors, els seus amors i creences sn noms el resultat de les posicions accidentals dels toms.197 Des que Russell va escriure aquestes ratlles la cincia ha comenat a mostrar que lunivers s molt ms que el resultat de simples processos mecnics i lineals. Per gaudir duna vida plena i en harmonia amb el mn ens cal sentir-nos part dun univers amb sentit, un univers que desperti respecte, admiraci i fascinaci.198 I haurem de poder incorporar aquest respecte i fascinaci en la nostra vida quotidiana. Sabem que en diversos pobles dindis nord-americans era com demanar perms i donar grcies a larbre que calia tallar o a lanimal que es volia caar. Com proposa Michael Lerner, haurem de valorar si les nostres accions personals i collectives fomenten lamor i la generositat, el tenir cura dels altres, la sensibilitat tica i ecolgica i la nostra capacitat de respondre a lunivers amb fascinaci, meravella i admiraci radical davant la majestuositat de la creaci.199
193 jackson (2008), p. 72. 194 morin (2008), p. 137-145. 195 Jenkins (1998), p. 162. 196 camus (1966 [1951]), p. 345. 197 A Free Mans Worship (1903), a russell (1963). 198 arenDt (1959), caPra i steinDl-rast (1993), lerner (1997 i 2000). 199 lerner (1997 i 2000). Sumari
74
Ladmiraci o fascinaci pel mn s lorigen de tot saber i de tot gaudir. Aquest sentiment dadmiraci o fascinaci ha estat lloat per les ments ms poderoses dOccident, des de Plat i Aristtil (que lanomenen thaumazein) fins a Albert Einstein (que parla de lexperincia dall que s misteris).200 Segons Einstein, lexperincia ms bella que podem tenir s la dall que s misteris. Es tracta dun sentiment fonamental que s, com si digussim, el bressol de lart i de la cincia veritables. Qui no el coneix i ja no es pot meravellar ni admirar de res, ja s mort, podrem dir, i el seu ull est esmortet.201 Per Einstein tamb era conscient que aquesta fascinaci difcilment pot ser cultivada en lpoca actual predominantment materialista.202 De fet, en els darrers segles aquest sentiment dadmiraci pel mn shavia anat esmorteint. Com hem assenyalat ms amunt, a principis del segle xx el socileg Max Weber va assenyalar que la cultura moderna havia generat un procs de desencisament del mn, perdent lexperincia de lencs o la mgia (Zauber) intrnseca de les coses. Daquest encs o mgia encara en tenia constncia Joan Maragall, que escrivia sobre la mgia de les afinitats entre la Natura i lHome.203 Maragall afirma que si en la nostra joventut i en un moment de llum hem contemplat la formosura duna terra, tot seguit una paraula damor haur acudit als nostres llavis Per aix ens s tan admirable aquell pregon sentit amb qu els grecs poblaren la Natura que en cada font hi veien una nimfa, i en cada bosc una divinitat protectora i la terra, la mar i laire eren animats Ara ho veig que tot aix no era vana fantasia.204 Maragall fins i tot insinuava que una societat menys infantil, ms madura i conscient, redescobriria la fascinaci per la natura: Ben cert que el gran miracle s la natura mateixa; per lhome encara s massa nin per adonar-sen.205 Podrem fins i tot aprendre de la natura, tal com avui fan les tecnologies basades en la biomimesi i tal com tradicionalment han fet moltes persones que aspiraven a la saviesa. En una famosa carta sant Bernat de Claravall escrivia: Creu-me, he descobert que trobars molt ms en els boscos que en els llibres; els arbres i les pedres tensenyaran el que mai no aprendries de cap mestre.206 Podem aprendre de la natura i podem aprendre tamb de cultures, com les dels pobles indgenes, que han sabut viure de manera sostenible durant dotzenes de generacions. Potser, com suggereix el poeta i artista Perejaume, la veu humana s part duna veu ms mplia amb qu parla el mn. Perejaume assenyala que, en la nostra relaci
200 Sobre la correlaci entre autorealitzaci i percepci de lencs del mn, vegeu les obres clssiques dAbraham Maslow (1968 i 1993 [1971]). 201 What I believe (1930), a einstein (2005), p. 137. 202 einstein (2005), p. 166. 203 Elogi de la poesia, a maragall (1947), p. 569. 204 Elogi de la poesia, a maragall (1947), p. 579. 205 Montserrat, a maragall (1947), p. 638. Sumari
75
206 Carta a Heinrich Murdach, citatda a glacken (1967), p. 213.
amb la natura, s com si hagussim decidit per majoria, gaireb unnimement, no noms que els arbres la terra o els rius no parlen, sin que no tenen res a dir. I ens convida a sospesar latorgament que ens hem fet els humans de ls exclusiu de la veu, i pensar fins a quin punt, amb la veu nostra, participem duna veu ms mplia.207
Requadre 11. Sentir-nos part del medi o de la natura? Ens cal tornar a sentir-nos part de la natura. La paraula natura (que remet a tot all que neix per si mateix; natura, natal i nadiu comparteixen la mateixa etimologia) davant daltres ms asptiques com medi ambient. Perqu medi i ambient indiquen quelcom exterior a nosaltres, alguna cosa que no ens concerneix directament, de la qual ens en podem desentendre i que ja ser arreglada pels experts corresponents. El mateix ocorre amb langls environment i el francs environnement (ambds deriven del francs environ, voltants), aix com amb lalemany Umwelt i litali ambiente. Per en catal (que potser ho ha calcat innecessriament del castell) s ms greu, perqu la redundncia medi ambient remet a una cosa doblement exterior a nosaltres. Per poder integrar-nos en els cicles naturals a nivell biofsic hem de comenar per integrar-nos en ells a nivell cognitiu (i a nivell espiritual, en el millor sentit de la paraula). Fa poc ms de cent anys, al seu Elogi de la poesia, Joan Maragall ja lloava lexperincia de sentir-se part de la natura: Aqu mestic tot sol a vora el mar. Sc la Natura sentint-se a si mateixa. [] Tinc un benestar molt gran, per pacfic: no penso res, s un xtasi.208
Una de les expressions ms rotundes de la revaloraci del mn s el que el metge, filsof i msic Albert Schweitzer anomenava reverncia per la vida (Ehrfurcht vor dem Leben).209 Durant un capvespre a lfrica tropical Schweitzer avanava a travs dun ramat dhipoptams quan, de sobte, aquesta expressi va aparixer en la seva ment. La resta de la seva vida, Schweitzer va considerar que la reverncia per la vida era el que ms necessitava el mn. Per viure en equilibri amb el planeta ens cal sentir reverncia i amor per la vida. Com afirmava Gandhi, el poder basat en lamor s mil vegades ms efectiu i durador que el poder derivat de la por al cstig.210
207 Perejaume (2006), p. 33-35. 208 Elogi de la poesia, a maragall (1947), p. 567. A La Muntanya Maragall escriu: Qu sn les doloroses complicacions del pensament, la passi de la lluita ciutadana, les ferides de lamor propi, la frvola vanitat dun triomf i lacci sobreexcitada, davant de la senzilla dretura dels pins, la flairosa humilitat de les mates i la dola harmonia del vent corrent pel bosc? (1947, p. 617). 209 schWeitzer (1931). 210 Citat a meaDoWs (1995). Donella Meadows tamb recull amb plena aprovaci les segents paraules de Gandhi: la llei de lamor governa el mn. La vida perdura malgrat la mort. Lunivers continua malgrat la destrucci que sesdev de manera incessant. La veritat triomfa sobre la mentida. Lamor conquereix lodi. Sumari
76
Requadre 12. L ecosofia segons Raimon Panikkar A principis dels anys setanta del segle xx, de manera independent i gaireb simultnia, Arne Naess a Noruega i Raimon Panikkar a Califrnia van encunyar el mot ecosofia, en un intent de compaginar ecologia i saviesa. El que segueix sn extractes duna entrevista sobre ecologia i ecosofia concedida per Raimon Panikkar el 2005:211 El cord umbilical que ens lliga a la Terra s molt ms profund que els lligams biolgics, i si maltractem la Terra, en realitat ens estem maltractant a nosaltres mateixos. Lecologia s una tmida reacci a aquesta situaci, per encara opera dins els parmetres de la cosmovisi dominant Podem posar-nos a reciclar, per la idea de fons s encara la mateixa: que la Terra s una font de recursos que hem dadministrar. Lecologia com a explotaci racional de la Terra encara es troba dins el mite cientfic judeocristi. s business as usual, amb guants i amb un somriure. En el mn modern la cultura tecnocrtica no noms ha canviat la forma de viure, sin tamb la nostra forma de pensar i la mateixa experincia de la realitat. Lecosofia es distingeix duna ecologia que, mitjanant lanomenat desenvolupament sostenible, busca perllongar lactual status quo. Des duna perspectiva intercultural, desemmascara la creena occidental en el progrs, el mite de la histria i el nostre gran dol: la cincia moderna. Lecosofia planteja un canvi radical de percepci tant de lhome com de la Terra. Tracta la Terra mateixa com a sser vivent. Trobo encoratjador veure que molta gent a Occident comena a recuperar la creena millenria dels pobles de la Terra que pejorativament anomenem animisme. Tot t vida, i la Terra mateixa t nima, vida prpia. Parlo danimisme en el sentit tradicional dun principi div que anima la realitat i que s immanent a la natura. La vida i lnima no sn accidents que apareixen en el mn material, no sn epifenmens en un petit rac de lunivers, sin atributs essencials de la realitat. Els desafiaments davui demanen no noms reformes ben intencionades o solucions tcniques, sin una transformaci radical, una metanoia, una superaci de la visi purament mental Una epidmia actual s la depressi i langoixa, que en bona part s tirar la tovallola, perdre lesperana. Per lesperana no s de futur, sin de linvisible, duna altra dimensi que fa que valgui la pena viure la vida, fins i tot si s una vida curta o sota condicions dexplotaci. La connexi amb linvisible et permet viure plenament, sense descoratjar-te.
Si sesdev aquesta transformaci de la cultura, haurem guanyat en saviesa. La saviesa inclou el fet de saber-nos part dun planeta viu. Tamb inclou la superaci de les dualitats,212 per exemple ladonar-nos que en el fons no hi ha cap sepa211 Panikkar (2005). Vegeu tamb naess (1989; 2002, p. 100-101) i Pigem (2007), p. 217-218. 212 loy (1988). Sumari
77
raci real entre el jo i el mn. Gandhi, declarat seguidor de ladvaita (no-dualitat en snscrit), expressava aix el fet que no estem allats: Crec en la unitat essencial de lsser hum i, de fet, de tot el que viu. Per tant crec que si un sol home guanya en espiritualitat, tot el mn guanya amb ell i, si un home falla, tot el mn falla en la mateixa mesura.213 Per al budisme i altres tradicions espirituals, la saviesa i la compassi sn els dos valors principals que ens porten a un mn millor. La psicologia budista identifica en la nostra ment tres verins que emmetzinen les nostres vides: la cobejana (en loriginal pali, lobha; en tibet, sred pa), lhostilitat (pali dosa, tib. len pa) i la ignorncia (pali moha, tib. ma rig pa; no ignorncia en el sentit de manca dinformaci, sin de confusi mental i de no voler veure les coses tal com sn). Com argumenta el filsof David Loy, aquests tres verins shan expandit en el mn contemporani fins el punt que avui es troben institucionalitzats en els nostres sistemes econmic, militar i meditic, respectivament.214 La tradici budista constata que els antdots daquests verins sn la generositat, la solidaritat i la saviesa. I assenyala que les nostres intencions configuren decisivament la nostra experincia, de manera que la nostra vida interior s un mbit essencial en la transformaci del mn.215 Potser, com escriu el Dalai Lama, necessitem una revoluci espiritual,216 una revoluci interior. La reverncia per la vida va lligada a la celebraci de la diversitat. La conscincia de la interdependncia de totes les coses no esborra el seu carcter nic. Gandhi responia aix als qui confonen lharmonia amb la uniformitzaci: No vull emmurallar la meva casa ni tancar les meves finestres. Vull que els vents de les cultures darreu circulin per casa amb tota la llibertat possible. Per a la vegada em nego a permetre que cap daquests vents em faci perdre peu.217 El valor que hem deixat per al final s la gratitud: gratitud per viure en aquest mn que desborda la nostra comprensi, i gratitud, tamb, per viure en aquest moment histric, ple de reptes i ple de possibilitats. Com afirma la Carta de la Terra, en aquest moment crtic de la histria de la Terra ens cal aprendre a viure amb reverncia davant el misteri de lsser, amb gratitud pel regal de la vida, i amb humilitat pel que fa al lloc que ocupa lsser hum en la natura.218
213 Gandhi, citat a naess (1995), p. 233. 214 loy (2008). Vegeu tamb knitter i muzaffar (2003), p. 172: If greed can only be eliminated through conquest of self, and greed is at the root of the global economy, it follows that it is through the conquest of the self that the global economy will, in the end, rid itsef of greed. 215 All que som avui prov dels nostres pensaments dahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de dem: la nostra vida s la creaci de la nostra ment, El Dhammapada (traducci de Joaquim Torres i Godori a partir de la traducci directa del pali feta pel mallorqu Joan Mascar), Montserrat: Publicacions de lAbadia, 1982, p. 11. 216 gyatso (2000), p. 18. 217 Citat a neW economics founDation (2009b), p. 85. 218 Carta de la Terra, Prembul. Vegeu lAnnex 1. Sumari
78
Bibliografia
anDreWs, Cecile; urbanska, Wanda (2010). Cal inspirar la poblaci perqu comprovi que menys s ms. A: WorlDWatch institute (2010), p. 178-184. arenDt, Hannah (1959). The Human Condition; Chicago: Chicago University Press. bauDrillarD, Jean (2009 [1974]). La sociedad de consumo; Madrid: Siglo xxi bauman, Zygmunt (2007). Vida de consumo; Madrid: FCE. (2009). Does Ethics have a Chance in a World of Consumers?; Cambridge, Harvard University Press. benjamin, Walter (1982). Gesammelte Schriften, vol. V/1, Das Passagen-Werk; Frankfurt: Suhrkamp. berry, Wendell (2001). Global problems, local solutions, Resurgence 256, maig-juny. binD, Jrme (a cura de) (2005). Cap on van els valors?; Barcelona: Angle/Unescocat. black, Donald W. (2007). A review of compulsive buying disorder, World Psychiatry 6:1, febrer, p. 14-18. bloch, Ernst (2007 [1938-1947]). El principio esperanza, vol. 3; Madrid: Trotta. camus, Albert (1966 [1951]). Lhome revoltat; Barcelona: Vergara. camPbell, Colin (2005 [1987]). The Romantic Ethic and the Spirit of Modern Consumerism; York: Alcuin Academics. (2009). Carta adreada al diari britnic The Guardian, novembre, reproduda a www.theoildrum.com/node/5970. caPra, Fritjof; steinDl-rast, David (1993); Belonging to the Universe; Londres: HarperCollins. cheynet, Denis (2006). Lautombil s irracional. A: Objectiu dereixement; Barcelona: Leqtor. climent, Eliseu T. (dir.) (2009), Participar: Com incidir en les decisions que afecten el territori; Valncia: Institut del Territori / Edicions Tres i Quatre. conDorcet, M.-J.-A.-N. de (1970 [1794]). Esquisse dun tableau historique des progrs de lesprit humain; Paris: Vrin. consell assessor Per al DesenvoluPament sostenible (2009), Reptes per a la Sostenibilitat de Catalunya, Declaraci del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Setmana del CADS (14-16 doctubre del 2009). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Sumari
79
costanza, Robert; fisher, Brendan; S. ali, et al. (2007). Quality of life: An approach integrating opportunities, human needs, and subjective well-being, Ecological Economics 61: 2-3, mar, p. 267-276 (descarregable a http://www.uvm.edu). csikszentmihalyi, Mihalyi (2008 [1990]). Flow: The Psychology of Optimal Experience; Nova York: Harper. Davies, Paul; gribbin, John (1992). The Matter Myth; Londres: Penguin. DePartament De meDi ambient i habitatge De la generalitat De catalunya (2009). 2026.CAT: Estratgia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. (Document de treball descarregable a www.2026.cat.).
De
sousa santos, Boaventura (2005). Foro Social Mundial; Barcelona: Icaria.
DiamonD, Jared (2005). Collapse: How Societies Choose to Fail or Survive, Londres: Penguin Diener, E.; seligman, M.E.P. (2004). Beyond money: Toward an economy of wellbeing, Psychological Science in the Public Interest, 5, p. 1-31. Durning, Alan Thein (1992). How Much is enough?; Londres: Earthscan. easterlin, Richard (2008). Growth Triumphant: The 21st Century in Historical Perspective; Ann Arbor: University of Michigan. einstein, Albert (2005). Fsica i realitat i altres escrits filosfics; Santa Coloma de Queralt: Obrador Edndum. fischer, Andy (2002). Radical Ecopsychology; Albany: State University of New York Press. folch, Ramon (1977). Sobre ecologismo y ecologa aplicada, Barcelona: Ketres. flavin, Christopher (2010). Prefaci. A: WorlDWatch institute (2010). (Erik Assadourian, cur.). Lestat del mn 2010: La transformaci de les cultures. El pas del consumisme a la sostenibilitat; Barcelona: Centre unesco de Catalunya, p. xvii-xix. frankl, Viktor (1985 [1949]). Mans Search for Meaning; Nova York: Washington Square Press. fromm, Erich (1966). The Psychological Aspects of the Guaranteed Income, descarregable a www.erich-fromm.de. (1974 [1956]). Lart destimar; Barcelona: Edicions 62. (1974). The Anatomy of Human Destructiveness; Londres: Pimlico. (1997 [1976]). To Have or to Be?; Londres: Continuum. funDaci terra (2008). La hora 11: Gua para la accin en la penltima hora; Barcelona: Fundaci Terra.
Sumari
80
gabriel, Yiannis; lang, Tim (2006). The Unmanageable Consumer; Londres: Sage. ganDhi, Mohandas K. (1982 [1927-29]). An Autobiography: Or the Story of my Experiments with Truth, Londres: Penguin. (1997 [1938]). Hind Swaraj; Cambridge: Cambridge University Press. gallis, Helene (2010). El moviment de lSlow Food (Menjar lent). A: WorlDWatch institute (2010). (Erik Assadourian, cur.). Lestat del mn 2010: La transformaci de les cultures. El pas del consumisme a la sostenibilitat; Barcelona: Centre unesco de Catalunya, p. 183. garDner, Gary (2001). Accelerating the Shift to Sustainability. A: Worldwatch Institute (2001). State of the World Report 2001; Nova York: Norton. glacken, Clarence J. (1967). Traces on the Rhodian Shore: Nature and Culture in Westren Thought from Ancient Times to the End of the Eighteenth Century, Los Angeles: University of California Press. goleman, Daniel (cur. 1997). Healing Emotions, (2000). Intelligencia emocional, Barcelona: Kairs. (2007). Intelligencia social, Barcelona: Kairs. Boston: Shambhala.
gyatso, Tenzin (14 Dalai Lama, 2000). Ancient Wisdom, Modern World: Ethics for a New Millenium; Londres: Abacus. haWken, Paul (2007). Blessed Unrest: How the Largest Social Movement in History is Restoring Grace, Justice and Beauty to the World; Nova York: Penguin. heinberg, Richard (2009). Searching for a Miracle; San Francisco: The International Forum on Globalization / Post Carbon Institute. hoPkins, Rob (2008). The Transition Handbook; Green Books, Totnes. illich, Ivan (1973). Tools for Conviviality; Nova York: Harper and Row. (Pigem, Jordi, cur., 2009). Textos escollits; Valncia: Tres i Quatre. inglehart, Ronald (1997). The Silent Revolution; Princeton: Princeton University Press. inglehart, Ronald; klingemann, Hans-Dieter (2000). Genes, Culture, Democracy and Happiness. A: Diener, Ed; suh, Eunkook. Culture and Subjective Well-being; Cambridge: The MIT Press. inglehart, Ronald; Welzel, Christian (2005). Modernization, Cultural Change and Democracy; Cambridge: Cambridge University Press. international union for the conservation of nature (iucn) ethics sPecialist grouP, biosPhere ethics Project (2007). On Ethics and Extinction, informe del taller a Windblown Hill, Illinois, USA, 11-14 de setembre.
Sumari
81
jackson, Tim (2007). Where on Earth will it End Consumerism as Theodicy, Sofia 85, p. 5-9. (2008). El repte dels estils de vida sostenibles. A: WorlDWatch institute (2008). (2009). Prosperity without Growth; Londres: Earthscan. jenkins, T.N. (1998). Economics and the environment: a case of ethical neglect, Ecological Economics 26, p. 151-163. jung, Carl Gustav (1989 [1961]). Memories, Dreams, Reflections; Nova York: Random House. kasser, Tim (2002). The High Price of Materialism; Cambridge: The MIT Press. (2007). Values and Prosperity. Text presentat a la Sustainable Development Commission, descarregable a www.sd-commission.org.uk. kiDner, David W. (2001). Nature and Psyche; Albany: State University of New York Press, 2001. knitter, Paul; muzaffar, Chandra (2003). Subverting Greed; Maryknoll (Nova York): Orbis. kohlberg, Lawrence (1981). The Philosophy of Moral Development (Essays on Moral Development, vol. I); San Francisco: Harper and Row. kng, Hans (1991). Proyecto de una tica mundial; Madrid: Trotta. laDuke, Winona (1994). Learning from Native Peoples; Great Barrington: E. F . Schumacher Society. lasch, Christopher (1979). The Culture of Narcissism; Nova York: Norton. (1984). The Minimal Self; Nova York: Norton. latouche, Serge (2009). Petit tractat del decreixement ser; Valncia: Tres i Quatre. (2010). Creem un moviment de decreixement. A: WorlDWatch institute (2010). (Erik Assadourian, cur.). Lestat del mn 2010: La transformaci de les cultures. El pas del consumisme a la sostenibilitat; Barcelona: Centre unesco de Catalunya. p. 181-182. layarD, Richard (2005). Happiness: Lessons from a New Science; Londres: Penguin. lerner, Michael (1997). The Politics of Meaning; Nueva York: Perseus. (2000). Spirit Matters, Charlottesville (Virginia): Hampton Roads. levin, David M. (curador, 1987). Pathologies of the Modern Self: Postmodern Studies on Narcissism, Schizophrenia and Depression; Nueva York y Londres: New York University Press. (1988). The Opening of Vision: Nihilism and the Postmodern Situation; Londres: Routledge.
Sumari
82
lvi-strauss, Claude (2001 [1978]). Myth and Meaning, Londres: Routledge. liPovetsky, Gilles (1987). El imperio de lo efmero: La moda y su destino en las sociedades modernas, Barcelona: Anagrama. loy, David (1988). Nonduality: A Study in Comparative Philosophy; New Haven: Yale University Press. (1993). Indras Postmodern Net, Philosophy East and West, 43:3, juliol, p. 481-510. (1996). Lack and Transcendence, New Jersey: Humanities Press. (2002). A Buddhist History of the West: Studies in Lack, Albany: State University of New York Press. (2008). The Three Poisons, Institutionalized. A: Loy, D. Money, Sex, War, Karma; Boston: Wisdom, p. 87-94. manDer, Jerry (1992). In the Absence of the Sacred; San Francisco: Sierra Club. (2007). Manifesto on Global Economic Transitions; San Francisco: The International Forum on Globalization. maragall, Joan (1947). Obres Completes, Barcelona: Selecta. margalef, Ramon (1973). Ecological theory and prediction in the study of the interaction between man and the rest of the biosphere, kologie und Lebensschutz in internalionaler Sicht, Freiburg: Rombach, p. 307-353. (1980). La biosfera: entre la termodinmica y el juego, Barcelona: Omega. marx, Karl (1984 [1844]). Manuscritos: Economa y filosofa; Madrid: Alianza. masloW, Abraham (1968). Towards a Psychology of Being; Princeton: Van Nostrand. (1993 [1971]). The Farther Reaches of Human Nature; Nova York: Penguin. (1998). Maslow on Management; Nova York: John Wiley and Sons. mayor farguell, Xavier; Quintana lozano, Vanesa; belmonte zamora, Ricard (2005). Aproximaci a la petjada ecolgica de Catalunya: Barcelona, generaliutat de Catalunya, CADS. (Documents de recerca, 7). mckenDrick, Neil; breWer, John, i Plumb, J.H. (1982). The Birth of a Consumer Society; Londres: Europa Publications. meaDoWs, Donella (1992), There are Limits to Growth, but no Limits to Love, 30 dabril, reprodut a www.sustainer.org. (1995). An Early Morning Conversation with Gandhi, 30 de novembre, reprodut a www.sustainer.org. (1997). Places to Intervene in a System, Whole Earth Catalogue, hivern, p. 7884, reprodut a www.sustainer.org. (2009). Leverage PointsPlaces to Intervene in a System. A:Thinking in Systems; Londres: Earthscan, p. 145-165.
Sumari
83
meaDoWs, Donella; ranDers, Jorgen; meaDoWs, Dennis (2005). Limits to Growth: The 30-year Update; Londres: Earthscan. merkel, Jim (2005). Simplicidad radical; Barcelona: Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia. morin, Edgar (2008). El ao I de la era ecolgica; Barcelona: Paids. naess, Arne (1974). Gandhi and Group Conflict. (1989). Ecology, Community and Lifestyle; Cambridge: Cambridge University Press. (1995). Self-realization: An Ecological Approach to Being in the World. A: Sessions (1995). p. 225-239. (2002). Lifes Philosophy: Reason and Feeling in a Deeper World; Athens (Georgia): The University of Georgia Press. naht hahn, Thich (1991). Peace is Every Step; Nova York: Bantam. nasr, Seyyed Hossein (1999). The Spiritual and Religious Dimensions of the Environmental Crisis, Londres: The Temenos Academy. neW economics founDation (2008). Five Ways to Well-Being. Informe descarregable a www.neweconomics.org. (2009a). The Happy Planet Index 2.0. Informe descarregable a www.neweconomics.org. (2009b). The Great Transition. Informe descarregable a www.neweconomics. org. (2009c). A Bit Rich, informe descarregable a www.neweconomics.org. (2010). Growth isnt possible. Informe descarregable a www.neweconomics.org. novo, Mara (2010). Despacio, despacio; Barcelona: Obelisco. oneill, John; hollanD, Alan; light, Andrew (2008). Environmental Values (Routledge Introductions to Environment Series); Londres i Nova York: Routledge. orr, David (1996). Slow Knowledge, Resurgence 179, p. 30-32. Panikkar, Raimon (2005). La Terra s viva, la matria s viva, entrevista de Jordi Pigem, El Temps / Ambiental 100, 5 dabril, p. 14-17. (2009). Mstica: Plenitud de vida (Opera Omnia Raimon Panikkar, vol. I/1); Barcelona: Fragmenta. (2010). Laltre forma part de nosaltres, a Pluralisme i interculturalitat (Opera Omnia Raimon Panikkar, vol. VI/1); Barcelona: Fragmenta. Patel, Raj (2008). Obesos y famlicos: El impacto de la globalizacin en el sistema alimentario mundial; Barcelona: Los libros del lince. (2009). The Value of Nothing; Londres: Portobello Books. Perejaume (2006). Lobra i la por; Barcelona: Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors.
Sumari
84
Petrini, Carlo (2007). Buono, pulito e giusto. Principi di nuova gastronomia; Tor: Einaudi. Pigem, Jordi (2004). Arne Naess, dels cims a lecologia profunda, El Temps 1029, 2 de mar, p. 68. (2007). El pensament de Raimon Panikkar: Interdependncia, pluralisme, interculturalitat, Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2009). Bona crisi: Cap a un mn postmaterialista; Badalona: Ara Llibres. riechmann, Jorge (2009). La habitacin de Pascal: Ensayos para fundamentar ticas de suficiencia y polticas de autocontencin; Madrid: Los libros de la catarata. ritzer, George (2010). Enchanting a Disenchanted World (3a edici, revisada); Thousand Oaks (California): Pine Forge Press. rockstrm, Johan; W. steffen, K.; noone, [et al.] (2009). Planetary Boundaries: Exploring the safe operating space for humanity, Ecology and Society 14(2), p 32 (desembre). Tamb a www.stockhlmresilience.org. roszak, Theodore (2001). The Voice of the Earth; Grand Rapids: Phanes. rubin, Jeff (2009). Why your World is About to Get a Whole Lot Smaller; Londres: Virgin. russell, Bertrand (1963). Mysticism and Logic; Londres: Unwin. sahlins, Marshall (2008). The Western Illusion of Human Nature; Chicago: Prickly Paradigm Press. schrDinger, Erwin (1980 [1944]). What is Life? Mind and Matter; Cambridge: Cambridge University Press, 1980. schumacher, Ernst F (1974). Small is Beautiful; Londres: Abacus. . schWeitzer, Albert (1931). Aus meinem Leben und Denken; Leipzig: Meiner. semPere, Joaquim (2009). Mejor con menos: Necesidades, explosin consumista y crisis ecolgica; Barcelona: Los libros del lince. sessions, George (cur., 1995). Deep Ecology for the 21st Century; Boston: Shambhala. shellenberger, Michael; norDhaus, Ted (2004). The Death of Environmentalism: Global Warming Politics in a Post-Environmental World, <www.thebreakthrough.org>. sherrarD, Philip (1987). The Rape of Man and Nature, Ipswich: Golgonooza. (1992). Human Image, World Image, Ipswich: Golgonooza. shiva, Vandana (2010). Terra; Valncia: Tres i Quatre. skutnabb-kangas, Tove (2000). Linguistic Genocide in Education or Worldwide Diversity and Human Rights?; Mahwah (New Jersey): Lawrence Erlbaum Associates.
85
Sumari
smil, Vaclav (2005). Energy at the Crossroads: Global Perspectives and Uncertainties; Cambridge: The MIT Press. stanley, John; loy, David R.; gyurme Dorje (cur., 2009). A Buddhist Response to the Climate Emergency; Boston: Wisdom Publications. stern, Daniel (2004). The Present Moment in Psychotherapy and Everyday Life; Nova York: Norton. surroca, Joan (2009). Com salvar-nos amb el planeta; Girona: Comissi Agenda Llatinoamericana. terraDas, Jaume (1977). Un ventall dopcions poltiques. A: Converses sonre la noosfera; Barcelona: Amics de les Nacions Unides. terricabras, Josep-Maria (2005). Prleg a binD (2005). thirsk, Joan (1978). Economic Policy and Projects: The Development of a Consumer Society in Early Modern England; Oxford: Clarendon Press. thoreau, Henry David (2009). Henry David Thoreau: Textos essencials, a cura dAntonio Casado da Rocha; Valncia: Tres i Quatre. tolle, Eckhart, (1999). The Power of Now, Londres: Hodder and Stoughton. (Nhi ha traducci catalana: El poder de lara; Barcelona: Viena, 2009.) (2003). Stillness Speaks; Londres: Hodder & Stoughton. (Nhi ha traducci catalana: El silenci parla; Barcelona: Viena, 2007.). (2005). A New Earth; Londres: Penguin. (Nhi ha traducci catalana: Un nou mn, ara; Barcelona, Plaza y Jans, 2006.). torraDeflot, Francesc (cur., 2002). Dileg entre religions: Textos fonamentals; Madrid: Trotta, 2002. trainer, Ted (2007). Renewable Energy Cannot Sustain a Consumer Society; Nova York: Springer. tWenge, Jean M. (2007). The Age of Anxiety? Birth Cohort Change in Anxiety and Neuroticism. Journal of Personality and Social Psychology, 79:6, p. 1007-1021. veblen, Thorstein (1975 [1899]). The Theory of the Leisure Class; Nova York: Kelley. Walker, Brian, C. S. holling, S. R. carPenter; A. kinzig (2004). Resilience, adaptability and transformability in socialecological systems. Ecology and Society 9(2): 5, descarregable a www.ecologyandsociety.org. Wallace, Robert M. (1990). Translators Introduction. A: blumenberg, Hans, The Genesis of the Copernican World, Cambridge: The MIT Press. Wann, David (2007). Simple Prosperity: Finding Real Wealth in a Sustainable Lifestyle; Nova York: St. Martins Press.
Sumari
86
Weber, Max (1995 [1919]). Wissenschaft als Beruf; Ditzingen: Reclam. White, Lynn, Jr. (1967). The historical roots of our ecologic crisis. Science 155, p. 1203-1207. Wigner, Eugene (1970). Symmetries and Reflections: Scientific Essays; Cambridge (Mass.): The MIT Press. Wilkinson, Richard, i Pickett, Kate (2009). The Spirit Level; Londres: Allen Lane. Wilson, Edward O. (1984). Biophilia; Cambridge: Harvard University Press. WorlD comission on environment Oxford: Oxford Paperbacks.
anD
DeveloPment (1987). Our Common Future;
WorlDWatch institute (2001). State of the World Report 2001; Nova York: Norton. institute (2008). (Gary garDner i Thomas Prugh, cur.). Lestat del mn 2008: Innovacions per a una economia sostenible; Barcelona: Angle/Unescocat. (2010). (Erik Assadourian, cur.). Lestat del mn 2010: La transformaci de les cultures. El pas del consumisme a la sostenibilitat; Barcelona: Centre unesco de Catalunya. WorlD WilDlife funD (2008). Living Planet Report 2008; Gland (Sussa): WWF . zoja, Luigi (1995). Growth and Guilt; Londres: Routledge.
87
Sumari
Sumari
88
ndex onomstic
Aristtil 15, 43, 44, 75 Bauman, Zygmunt 29, 58 Benet XVI 16 Benjamin, Walter 44 Bernat de Claravall 75 Berry, Thomas 53 Berry, Wendell 37 Boff, Leonardo 43 Boulding, Kenneth 23 Campbell, Colin (geleg) 21 Campbell, Colin (socileg) 35 Camus, Albert 42, 74 Cheynet, Denis 67 Condorcet, M.-J.-A.-N. de 43 Coromines, Joan 22 Crvaux, Jules 41 Crutzen, Paul 23 Dawkins, Richard 42 Dayton, Paul 18 Descartes, Ren 37 Easterlin, Richard 29 Einstein, Albert 70, 75
Eldredge, Niles 28 Flavin, Christopher 16 Forrester, Jay 24 Francesc dAsss 43 Franklin, Benjamin 11 Frankl, Viktor 39 Freud, Sigmund 39 Fromm, Erich 13, 14, 31, 37, 55, 72, 73 Gabriel, Yiannis 36 Galileu Galilei 44 Gandhi, Mohandas K. 60, 63, 65, 68, 73, 76, 78 Goetz, Stephan 63 Goleman, Daniel 43, 70, 73 Gould, Stephen Jay 28 Grandville (Jean Ignace Isidore Grard) 44 Gyatso, Tenzin (14 Dalai Lama) 32, 78 Hawken, Paul 18, 51 Illich, Ivan 45, 67, 68, 69
Sumari
89
Inglehart, Ronald 31, 48, 49, 50 Jackson, Tim 33 Jevons, William Stanley 23 Jonas, Hans 58 Jung, Carl Gustav 37 Keynes, John Maynard 60, 62 King, Martin Luther 11, 73 Knitter, Paul 43 Kohlberg, Lawrence 50 Kuhn, Thomas 25 LaDuke, Winona 69 Lang, Tim 36 Lasch, Christopher 36 Latouche, Serge 16, 27, 28 Lee, Richard 40 Lerner, Michael 43, 74 Lvi-Strauss, Claude 71 Loy, David 39, 78 Maathai, Wangari 18 Maragall, Joan 61, 70, 72, 73, 75, 76 Margalef, Ramon 13, 58 Marx, Karl 72 Maslow. Abraham 49, 50, 72, 73 McArthur, Margaret 40 McCarthy, Frederick 40 Meadows, Dennis 18, 57 Meadows, Donella 18, 24, 25, 57, 72, 73 Morin, Edgar 74 Mhlhusler, Peter 64 Naess, Arne 59, 73, 77 Nagarjuna 61 Nasr, Seyyed Hossein 45 Newton, Isaac 22 Nhat Hanh, Thich 17 Nordhaus, Ted 19 Ochola, Macleord Baker 26 Ochwiay, Biano 37 Panikkar, Raimon 14, 43, 61, 77 Pareto, Vilfredo 22 Patel, Raj 70 Perejaume 75
Sumari
90
Picasso, Pablo 71 Pico della Mirandola, Giovanni 43 Plat 43, 44, 75 Randers, Jorgen 18, 57 Riechmann, Jorge 67, 72 Ritzer, George 40 Rckstrom, Johan 20 Roy, Arundhati 53 Rupasingha, Anil 63 Ruskin, John 63 Russell, Bertrand 74 Sahlins, Marshall 40, 41, 42 Schrdinger, Erwin 19, 85 Schumacher, Ernst Fritz 11, 13, 57, 62, 66 Schweitzer, Albert 76 Sessions, George 59 Shellenberger, Michael 19 Sherrard, Philip 43, 45 Smil, Vaclav 31 Smith, Adam 15, 22, 37 Stern, Daniel 70 Sun Zi 42 Surroca, Joan 27 Teresa dvila 43 Terradas, Jaume 13 Terricabras, Josep-Maria 15 Thoreau, Henry David 65 Thurman, Howard 53 Tolle, Eckhart 45 Trainer, Ted 17 Twenge, Jean 36 Valry, Paul 15 Veblen, Thorstein 46 Wallace, Robert M. 39 Waskow, Arthur 43 Weber, Max 40, 75 Welzel, Christian 48, 49, 50 White, Lynn 43 Wigner, Eugene Paul 19 Wilde, Oscar 11
Annexos
Annex 1
Els valors implcits a la Carta de la Terra Lany 1987, la Comissi de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides va demanar lelaboraci duna nova Carta Magna que establs els principis duna societat sostenible. Aix va donar lloc, durant ms de deu anys, al procs de consulta ms obert i participatiu que mai hagi generat una declaraci internacional daquesta magnitud. Van aportar-hi propostes i revisions centenars dorganitzacions de la societat civil i milers de persones darreu del mn, procedents entre daltres del mn poltic, empresarial i acadmic. L Earth Charter o Carta de la Terra es va presentar el juny de lany 2000 a lHaia, i des daleshores ha anat rebent el suport de milers dorganitzacions de tots els mbits. Mentre sespera que el seu text sigui aprovat oficialment per Nacions Unides, compta ja amb el suport de la UNESCO. Una iniciativa que mereix destacar-se en aquets sentit s la del mestre mallorqu Guillem Ramis i Moneny, que junt amb daltres educadors i des del programa Vivim Plegats va elaborar diverses adaptacions infantils i juvenils de la Carta de la Terra per al seu s en escoles (a partir dels tres anys dedat). Entre els anys 2000 i 2004 una vuitantena descoles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera van participar en aquest projecte, que tamb sha endegat en altres indrets. A continuaci reprodum una selecci dels passatges de la Carta de la Terra ms directament rellevants per a una cultura de la sostenibilitat. (A www.earthcharterinaction.org sen pot descarregar el text complet en catal, i tamb en una cinquantena daltres idiomes.)
Extractes de la Carta de la Terra Prembul Estem en un moment crtic de la histria de la Terra, en el qual la humanitat ha descollir el seu futur. [] s imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.
Sumari
91
[] La Terra, la nostra llar La Humanitat s part dun immens univers en evoluci. La Terra, la nostra llar, s plena duna singular comunitat de vida. [] La protecci de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra s un deure sagrat. [] Els reptes futurs Lelecci s nostra: crear una societat global per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos nosaltres mateixos i la diversitat de la vida. Els nostres valors, institucions i formes de vida necessiten canvis fonamentals. Hem dadornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bsiques, el desenvolupament hum significa primordialment ser ms, no tenir ms. [] Responsabilitat universal Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisi de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i didentificar-nos amb la comunitat terrestre global, aix com amb les comunitats locals. [] Lesperit de solidaritat humana i dafinitat amb tota la vida senforteix quan vivim amb reverncia davant el misteri de lsser, amb gratitud pel regal de la vida i amb humilitat pel que fa al lloc que ocupa lsser hum en la natura. Necessitem urgentment una visi compartida dels valors bsics que donin un fonament tic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperana, afirmem els principis interdependents segents per a un sistema de vida sostenible []. Principis I. Respecte i cura de la comunitat de la vida 1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat a) Reconixer que tots els ssers sn interdependents i que tota forma de vida t valor, independentment de la seva utilitat per als ssers humans. [] 2. Tenir cura de la comunitat de la vida amb enteniment, compassi i amor [] 3. Construir societats democrtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacfiques [] 4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures a) Reconixer que la llibertat dacci de cada generaci est condicionada per les necessitats de les generacions futures. b) Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecolgiques de la Terra. Per complir aquests quatre compromisos generals, cal:
Sumari
92
II. Integritat ecolgica 5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecolgics de la Terra, amb especial atenci a la diversitat biolgica i als processos naturals que sustenten la vida. [] b) Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloentthi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herncia natural. c) Promoure la recuperaci de les espcies i els ecosistemes en perill. d) Controlar i eradicar els organismes exgens o genticament modificats que siguin perjudicials per a les espcies autctones i el medi ambient, i prevenir la introducci daquests organismes perjudicials. [] 6. Evitar danys com a millor mtode de protecci ambiental i, quan els coneixements sn limitats, procedir amb precauci. [] b) Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causar danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals. c) Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqncies acumulatives, a llarg termini, indirectes, dampli abast i globals, de les activitats humanes. [] 7. Adoptar models de producci, consum i reproducci que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar com. [] d) Assimilar tots els costos ambientals i socials dels bns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals ms altes. [] f) Adoptar estils de vida que posin mfasi en la qualitat de vida i la suficincia material en un mn finit. 8. Impulsar lestudi de la sostenibilitat ecolgica i promoure lintercanvi obert i una mplia aplicaci dels coneixements adquirits. [] b) Reconixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecci ambiental i el benestar hum. [] III. Justcia social i econmica 9. Eradicar la pobresa com un imperatiu tic, social i ambiental [] 12. Defensar el dret de tothom, sense discriminaci, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut fsica i el benestar espiritual, amb especial atenci als drets dels pobles indgenes i les minories.
Sumari
93
[] b) Afirmar el dret dels pobles indgenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos, i a les seves prctiques vinculades a una forma de vida sostenible. c) Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i capacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creaci de societats sostenibles. d) Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual. IV. Democrcia, no-violncia i pau [] 15. Tractar tots els ssers vius amb respecte i consideraci a) Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment. [] El cam cap endavant Com mai abans en la histria, el dest com ens crida a buscar un nou comenament. [] Aix requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependncia global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visi duna forma de vida sostenible en els mbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural s una preciosa herncia, i les diferents cultures trobaran les seves formes prpies per concretar aquesta visi. [] Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverncia per la vida, la ferma resoluci per aconseguir la sostenibilitat, i lacceleraci en la lluita per la justcia, la pau i la joiosa celebraci de la vida.
Sumari
94
Annex 2
Manifest pel comproms de les religions per un mn sostenible LAssociaci UNESCO per al Dileg Interreligis (integrada dins dUnescocat Centre UNESCO de Catalunya) va presentar a Barcelona el desembre de 2009 el segent Manifest pel comproms de les religions per un mn sostenible. Desprs de constatar signes alarmants de desequilibri progressiu del medi ambient com el canvi climtic, lincrement de les desigualtats, lempobriment de la biodiversitat i els problemes ambientals derivats de la cria danimals per al consum, el Manifest declara: Considerem que 1. El respecte al medi ambient s un deure tic de primer ordre en tant que els ssers humans no noms vivim de la naturalesa sin que som naturalesa, i la seva degradaci i destrucci s tamb la nostra. 2. La terra i la naturalesa sn tamb com una Mare vivent que ens empara i guareix el cos, la ment i lesperit. Della venim i per tant tots som germans: les plantes, els animals, els ssers humans. 3. Tots els ssers vius sn un reflex del Misteri. Per aix, la prctica de lamor i de la no-violncia, principis centrals de tota moral religiosa, no pot contemplar cap discriminaci per ra despcie, sin que ha de portar a la defensa inequvoca dels drets de tot sser viu. 4. Tot el que hi ha de negatiu i malalt en la nostra vida sorigina sempre a partir de la desharmonia. En conseqncia, cal que coneguem les lleis de la naturalesa i ens hi harmonitzem per tal de poder viure en equilibri i en comuni amb tot el que existeix. 5. La prdua dun horitz transcendent de la vida que caracteritza les societats industrialitzades s en bona part deguda al divorci entre natura i espiritualitat. Aix comporta greus conseqncies tant per a la natura, que queda aix desposseda de la seva sacralitat i exposada a la seva explotaci irracional, com per a lespiritualitat mateixa, que queda privada duna de les seves fonts ms fecundes. 6. Lexplotaci que el Nord fa dels recursos naturals en benefici propi constitueix una apropiaci escandalosa i immoral duns bns, els de la Terra, que sn patrimoni de tots.
Sumari
95
7. Les accions i pensaments humans no han destar limitats a la vida actual, ja que tenen unes repercussions per a tot el planeta, per a totes les espcies, i per a tots els ssers humans actuals i els de les properes generacions, de les quals no ens podem desentendre. 8. Optar per tenir fonts denergia alternatives, per aliments biolgics i pel comer just no s un luxe sin una necessitat, el cost de la qual s assumible per bona part de la nostra poblaci tan sols amb un canvi de prioritats, per tal de caminar vers un consum responsable. 9. La felicitat dels homes i les dones no depn dun consum cada cop ms gran de tota mena de bns, sin que est ms relacionada amb lalliberament envers els bns materials. 10. s urgent substituir el benestar material que prioritza la nostra societat pel progrs social i comunitari de tothom, per tal de crear una societat ms sostenible i ms justa i solidria amb els ms desafavorits. I demanem a les autoritats responsables de les diverses tradicions religioses presents a Catalunya i tamb als seus fidels que, entre tots, siguem capaos de: 1. Educar en el ser i no en el consumir Optar per reduir el nostre consum i que sigui just i sostenible, especialment pel que fa a la nostra dieta i als productes ms habituals. Posarho en prctica en totes les institucions, plataformes, reunions, trobades, celebracions... Treballar per una educaci dels infants i joves orientada a formar-los en un esperit crtic envers la societat de consum. 2. Treballar per una educaci espiritual compromesa amb lequitat i la justcia en tots els mbits de la nostra vida: social, laboral i familiar, i tamb a nivell global pels ms desafavorits. Comprometres a exercir una solidaritat que doni fruits comunitaris, que sigui crtica i denunci les necessitats que els governs, a qualsevol nivell, estan obligats a cobrir. Revisar qu sen fa dels estalvis i del patrimoni de les prpies organitzacions i optar per una banca o gesti tica.
Sumari
96
3. Promoure una tica destalvi de recursos naturals. Utilitzar paper reciclat en totes les nostres comunicacions escrites. Comenar a substituir progressivament el subministrament energtic dels diferents locals i llocs de culte per fonts denergia netes i sistemes de ventilaci naturals i ecolgics. Optar per ls del transport pblic o no contaminant en els desplaaments urbans i interurbans en la mesura que sigui possible. 4. Incloure la responsabilitat ecolgica en les diverses prdiques, declaracions i documents, per tal que tots els fidels prenguem conscincia de la nostra responsabilitat en la cura de lentorn. 5. Transmetre a les instncies governamentals la nostra preocupaci a fi que aquestes duguin a terme poltiques reals de sostenibilitat. Denunciar pblicament les accions que sn ambientalment insostenibles.
97
Sumari
Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)* Amb lobjectiu de difondre el coneixement i la sensibilitzaci sobre el desenvolupament sostenible, el CADS disposa dun pla editorial que consta de diverses colleccions: Monografies del CADS Informes peridics i altres documents de rellevncia, elaborats pel CADS. Aportacions a lAgenda 21 de Catalunya. El comproms de Catalunya per a un futur sostenible. Fase dinformaci (febrer-juny 2001). Informe sobre levoluci de lestat del medi ambient a Catalunya. 1 (aire, aiges continentals i residus). Informe sobre levoluci de lestat del medi ambient a Catalunya. 2 (Litoral, Biodiversitat, Sl i territori). Papers de Sostenibilitat Documents de referncia sobre desenvolupament sostenible. Nm. 1. Governana sostenible. Aspectes institucionals i de procediment de la sostenibilitat a la Uni Europea. Frum Consultiu Europeu sobre Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible. Nm. 2. Governance for Sustainable Development. Barcelona Workshop, April 1819, 2002. Nm. 3. Estratgia de la Uni Europea per a un Desenvolupament Sostenible. Nm. 4. Duna Terra a un mn. Recapitulaci de la Comissi Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. Nm. 5. Strategies for Sustainable Development. Roles & Responsabilities along the Global-local Axis. Barcelona Workshop. June 12-13, 2003. (text en angls) Nm. 6. Principis directors per al desenvolupament territorial sostenible del continent europeu. Consell dEuropa.
* Llista de les publicacions del CADS actualitzada el 20 de juliol de 2010
Sumari
98
Nm. 7. Institutions for Sustainable Development. Institucions per al Desenvolupament Sostenible. Barcelona Workshop. June 14-14, 2004. Nm. 8. consell DeuroPa. Conveni Europeu del Paisatge. Nm. 9. Documents de la Conferncia sobre el Conveni Europeu del Paisatge en ocasi de la seva entrada en vigor. Estrasburg, 17 de juny de 2004. Nm 10. Orientacions bsiques per a la sostenibilitat del turisme europeu. Comunicaci de la Comissi al Consell, al Parlament Europeu, al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions. Nm. 11. Directiva marc de laigua de la Uni Europea. Nm. 12. torres i grau, Pere. Governana per al desenvolupament sostenible: de la teoria a la prctica. Nm. 13. CaPDevila, Laia; gmez, Aglaia i gmez, Dani (coords.) Canvi climtic i crisi energtica: solucions comunes. Documents de les jornades organitzades per OCEAS. Nm. 14. Estratgia revisada de la Uni Europea per a un desenvolupament sostenible. Documents de recerca Sntesi dalguns dels estudis encarregats pel CADS. Nm. 1. Queralt i Bassa, Arnau; Cazorla i Claris, Xavier. Els Consells nacionals sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. Aspectes introductoris. Nm. 2. La governana per al desenvolupament sostenible a Catalunya. Conceptes, requeriments institucionals i elements danlisi. Nm. 3. Cazorla i Claris, Xavier; Tbara, Joan David. Innovaci metodolgica i institucional en la planificaci participativa de laigua. Avaluaci integrada i aprenentatge social per a la sostenibilitat. Nm. 4. Interrelaci entre variables demogrfiques i variables ambientals. Demografia, poblament, mobilitat i modes de vida: Variables dinters per al medi ambient i el desenvolupament sostenible. Nm. 5. Governance for Sustainable Development in Catalonia. Concepts, institutional requirements and analytic elements. La gobernanza para el desarrollo sostenible. Conceptos, requerimientos institucionales y elementos de anlisis. Nm. 6. Prats i Catal, Joan. Estratgies per al desenvolupament sostenible. Llions de lexperincia internacional. Estrategias para el desarrollo sostenible. Lecciones de
99
Sumari
la experiencia internacional. Strategies for Sustainable Development. Lessons from the International Experience. Nm. 7. Mayor Farguell, Xavier; Quintana Lozano, Vanesa; Belmonte Zamora, Ricard. Aproximaci a la petjada ecolgica de Catalunya. Aproximacin a la huella ecolgica de Catalunya. An Approximation to the Ecological Footprint of Catalonia. Nm. 8. CamPillo i Besses, Xavier; Font i Ferrer, Xavier. Avaluaci de la sostenibilitat del turisme a lAlt Pirineu i Aran. Nm. 9. Lerga FeliP, Maura. Resoluci de conflictes socials de component ambiental. Elements introductoris. Nm. 10. Prats, Joan i Torres, Pere (dir.); Batllevell, Marta (coord.). Avaluaci de lImpacte Regulatori: Prctica internacional i aplicabiliatat a Catalunya.Evaluacin del Impacto Regulatorio: Prctica internacional y aplicabilidad en Catalunya. Regulatory Impact Assessment: International preactices and applicability in Catalonia. Nm. 11. Fors, Elisenda; Seubas, Judit i Torn, Olga. Catalunya estalvia aigua. Nm. 12. Ferran i Mlich, Antoni. Una iniciativa innovadora en lordenaci del territori: El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de lAlt Peneds Nm. 13. Mayor Farguell,, Xavier. Connectivitat ecolgica: elements terics, determinaci i aplicaci. Importncia de la connectivitat ecolgica com a instrument de preservaci de lentorni dordenaci del territori a Catalunya. Nm. 14. Tbara, J. David. (coord.) Percepci pblica i poltica del canvi climtic a Catalunya. Nm 16. Puig i Ventosa, Ignasi (coord.) Sostenibilitat i finances municipals. Diagnstic i propostes per als ens locals de Catalunya. Nm. 17. cortina ramos, albert. Nova cultura del territori i tica del paisatge.
Sumari
100
Documents internacionals Textos rellevants en matria de medi ambient i desenvolupament sostenible dmbit internacional. Lany 2001, el CADS va reprendre ledici daquesta collecci, iniciada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, en la qual shavien publicat 7 volums. Nm. 8. Els reptes de laplicaci de la Directiva sobre avaluaci ambiental estratgica. Les regions europees davant de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Nm. 9. consell DeuroPa. Conveni Europeu del Paisatge. Nm. 10. Els acords de Johannesburg. Declaraci de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible. Pla daplicaci de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible. Declaraci de Gauteng. Nm. 11. Declaraci de la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Hum. Estocolm, juny de 1972. Nm. 12. Medi Ambient 2010: el futur s a les nostres mans. Programa dacci per al medi ambient a Europa a comenaments del segle XXI. Nm. 13. Canvi climtic 2001. III Informe del Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC). Nm. 14. Un mn sostenible s possible. Frum global dels pobles. Declaraci de la societat civil. Johannesburg, 24 dagost 3 de setembre de 2002. Nm. 15. Conveni sobre laccs a la informaci, la participaci del pblic en la presa de decisions i laccs a la justcia en matria de medi ambient (Conveni drhus). Directiva 2003/4/CE i Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell. Nm. 16. Aspectes econmics del canvi climtic. Resum executiu. Nm. 17. IV informe davaluaci de lIPCC. Base cientfica, impactes, adaptaci i mitigaci. Nm 18. Canvi climtic 2007: informe de sntesi. Resum per a responsables de poltiques.
101
Sumari
Informes del CADS Nm 1 (TI). Informe sobre el Canvi Climtic a Catalunya. (Text ntegre). Nm. 1 (RE).Informe sobre el Canvi Climtic a Catalunya. Resum executiu. (Textos en catal, castell i angls). Nm. 1 (CD). Informe sobre el Canvi Climtic a Catalunya. CD ROM amb el text ntegre i el resum executiu. Nm. 2. Mas Pla, Josep (coord.). La Directiva Marc de lAigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expectatives en la gesti dels recursos hdrics. La Directiva Marco del Agua en Catalunya. The Water Framework Directive in Catalonia. (Llibre en catal. CD ROM amb els textos catal, castell i angls). Nm. 3. Morata, Francesc (dir.). Una estratgia de desenvolupament sostenible per a lEuroregi Pirineus-Mediterrnia: orientacions bsiques. (Textos en catal, castell, francs i angls). Nm. 4. Sabat, Xavier (coord.). Turisme sostenible: experincies europees aplicables a Catalunya. (Textos en catal, castell, francs i angls). Nm. 5. Teira, Rosa M. (coord.). Informe per a la millora de la gesti dels purins porcins a Catalunya. 2008 (Textos en catal i castell). Nm. 6. RISKCAT. Els riscos naturals a catalunya. Informe executiu. Los riesgos naturales en Catalua. Natural Risks in Catalonia. (Textos en catal, castell i angls. El CD annex cont set informes dexpertesa temtic i un informe sobre el marc jurdic). Nm. 7. Garcia, Rosa et. al. La prevenci de residus municipals: un repte per a Catalunya. Nm. 8. martn ramos, Jess (coord.). s de lenergia a Catalunya. Anlisi del Metabolisme Energtic de lEconomia Catalana (AMEEC). Nm 9. basora, Xavier, et. al. Ecoturisme a Catalunya. Una alternativa de turisme sostenible a la natura. Nm. 10. Pallis, Joan (coord.). Diagnosi i perspectives del vehicle elctric a Catalunya.
Sumari
102
Memria del CADS Memria institucional del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Memria 2001-2003 Memria 2004-2005 Memria 2006-2007 Memria 2008. Coedicions Informe Planeta Viu (coeditat amb Unescocat i Angle Edicions). Altres publicacions X un bon clima. Manual per a fer minvar el canvi climtic i sobre com adaptarshi. X un bon clima. Calculadora de carboni. Una guia dacci contra el canvi climtic. Les Veus del CADS. 10 anys del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Petites idees per un Gran futur (2009). Reptes per a la sostenibilitat de Catalunya. Setmana del CADS09: conclusions del procs participatiu.
103
Sumari
Sumari
104

Revalorar El Món

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Revalorar El Món

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

15

Els valors de la sostenibilitat

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

Alguns drets reservats

Ramon Arribas i Quintana Director del CADS

* Declaraci del CADS. Reptes per a la Sostenibilitat de Catalunya, 2009.

1. Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

5 E. F schumacher (1974), p. 26. .

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

30 shellenberger i norDhaus (2004).

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Figura 1. Situaci actual dels lmits planetaris

Crrega daerosols a latmosfera (encara no quantificada)

Disminuci de loz estratosfric

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Taula 1. Dades dels lmits planetaris

4 3,4 887 s.d

39 6,0 1.536 10,71

121 10,3 2.600 11,65

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

42 meaDoWs (1997), p. 84.

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 Cal un canvi de mentalitat

Figura 3. Reavaluar, la clau de totes les erres*

2. El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

51 easterlin (1998), p. 154. Sumari

52 Bauman (2007), p. 70.

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Figura 4. Satisfacci vital i ingressos per cpita

Per Letnia Estnia Romania Bulgria Rssia

Gergia Litunia Armnia

Font: jackson, 2008, p. 62.

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Taula 2. Selecci destats classificats segons lndex Planeta Feli

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

71 mckenDrick, breWer i Plumb (1982), p. 74.

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Figura 5. Els valors i la crisi sistmica

Font: elaboraci prpia, maig de 2010. Sumari

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

92 sahlins (2008), p. 47-48.

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

101 conDorcet (1970 [1794]), p. 3.

Papers de Sostenibilitat n. 15 El consumisme i el materialisme com a claus de la insostenibilitat

Figura 6. Creiem que no som part de la Terra

Grandville, El pont dels planetes (1844).102