¡Trèieu els nostres fills/es d'aquest edifici ruïnós!

¿Per què tracten als nostres fills/es com a ciutadans de quarta categoria? ¿Per què es vulnera el dret a una escola digna? ¿Per què existeixen escoles gueto a on s'aparta als fills dels immigrants i gitanos de la resta de la societat?

L'escola L'Arc de St. Martí (antic Ramón Menendez Pidal) està en un edifici construït l'any 1970 directament a sobre el terra, és per això q, amb el pas del temps, produeix humitats impossibles d'eradicar. Des de fa alguns anys ja, el terra està cedint i els arquitectes de la generalitat que han visitat l'escola des de ja fa 8 anys, han redactat informes a on es diu que les bigues s'estant corbant i el terreny cedint. L'edifici no s'ha reformat mai (des de fa 40 anys), només s'han reformat els lavabos de parvulari i canviat les tanques properes a la guarderia que es va construir l'any 2003 al pati de l'escola (és per això que l'espai de joc va quedar bastant reduït). Un edifici de fa 40 anys construït directament a terra, com deu estar?? Això és el que tractarem d'explicar en aquest document (mostrarem una petita part del desastre, perquè no ens hi cap tot), però abans d'això afegir algunes dades més: 1. S'ens va prometre fa 8 anys la reforma íntegra de l'edifici com a contrapartida a la cessió dels terrenys de l'escola per a la construcció de la guarderia (això s'ha complert a totes les escoles del districte menys a la nostra). 2. Totes les escoles del barri han estat reformades, la major part d'elles tenen 25 anys d'antiguitat, la nostra ha estat a tots els projectes del consorci d'educació de Barcelona des de l'any 2003, però va passant d'una ràtio a una altre, d'una llista a una altra, i mai arriba la reforma, 8 anys esperant-la. 3. Tant la direcció com l'AMPA ens hem entrevistat amb responsables del consorci d'educació de Barcelona, sense cap èxit. La directora ha intentat parlar amb la consellera d'educació de la generalitat, Irene Rigau, sense cap èxit. L'AMPA també vol intentar-ho, però ens temem el mateix resultat. S'han enviat cartes tant a la consellera com al director general del consorci d'educació, però com si res. 4. Degut a la falta d'informació i d'actuació per part del consorci i la generalitat, l'AMPA de l'escola L'Arc de St. Martí ha denunciat aquest cas, fa un any, davant el síndic de greuges de Catalunya. Des de la institució vingueren a veure el centre i quedaren estorats davant el que han vist, que remeteren unaa carta urgent (novembre 2011) -pdf adjunt- on s'insta al consorci a fer les obres o be traslladar urent ment als nens a un altre indret, concretament a l'institut tancatfa unn any (institut provençals, en el pont del treball digne) que està en perfectes condicions i que ara mateix ocupa parcialment l'escola d'adults del barri (te gracia que els adults tinguin millors instal·lacions que els nens de 3 anys). Quasi 3 mesos després, aquesta carta urgent encara no te resposta per part del consorci. 5. El Síndic fa èmfasi a la situació socioeconòmica dels alumnes de l'escola (veure pdf adjunt, alumnat) i la responsabilitat de la generalitat per la segregació del alumnat. A aquesta escola cursen estudi 160 nens, dels quals el 80% son fills d'immigrants i gitanos (a un barri, la verneda, on aquests col·lectius només representen el 15% i el 1% respectivament de la població total). És el que es coneix com "escola guetto", és per això que a molts ens fa pensar que mantenir a tots aquests nens "diferents" en un edifici en condicions indignes és un acte de racisme institucional. 6. S'ens fa saber per part de funcionaris del consorci i de inspectors que amb les retallades prestaries ens hauríem d'oblidar de aconseguir res, ens deixaran allà mentre tot continua degradant-se al nostre voltant. No ens rendirem.

No podem permetre que els nostres fills/es siguin tractats per les administracions com ciutadans de quarta categoria.

TREIEU-NOS D'AQUÍ!!!!

Començarem per fer un repàs a l'exterior de l'edifici. Els dos patis i la façana:
1.

Els patis. Fa 8 anys es canviaren les tanques del pati d'infantil que és al costat de la guarderia. Peró
a la major part del perímetre (el 75%), tot continua igual que fa 40 anys.

Els problemes que ens porten aquestes antigues, deixades i ruïnoses tanques és principalment de seguretat ja que els nostres fills tenen prohibit acostar-se a elles per perill de tallar-se, ja sigui amb les punxes de la xarxa metàl·lica rovellada o bé pels forats dels barrots trencats i rovellats.

A més, la inexistent protecció del perímetre, doncs els caps de setmana les colles de joves passen per sobre d'elles a fer botellons dins l'escola. Això provoca que cada dilluns de matinada un equip de neteja vingui per a condicionar-ho tot abans els nens surtin al pati. S'han de recollir les ampolles, burilles, vidres, deixalles i preservatius que romanen escampats pel pati. A part, la resta de la setmana, els joves entren dins quan acaba l'horari lectiu a jugar a futbol o basquet a les nostres instal·lacions (qual cosa no ens molesta). A tot això s'ha d'afegir les destrosses i robatoris dins l'edifici que son molt habituals cada estiu.

Caldria afegir l'estat del terra del pati, la darrera cosa que sembla és pla, com podreu imaginar el sòl de la pista (abans) esportiva s'ha mogut, hi han zones més a dalt q d'altres, sots, clots i esvorancs, moltes esquerdes. A més al puesto on juguen els parvularis i tenen cura de les seves plantes, al costat de la guarderia, testimonis (pares d'alumnes i veïns) han vist com és el lloc on els que entren a fer botellons fan les seves necessitats. (estem buscant les fotos de gent fent botellón però tenim que contactar amb els veïns, ens consta que molts tenen fotos d'actes vandàlics a dins el recinte). La falta de llum per la nit també ajuda molt. Però no a l'AMPA, ja que a partir de les 5:30 de la tarda s'han d'aturar totes les activitats extraescolars esportives per manca d'enllumenat als patis.

Ara passem a veure la

façana de l'edifici. Menció especial a les persianes i bigues.

a) Les persianes, un dels grans maldecaps, fa una dècada que no funcionen, ni una, i està absolutament prohibit tocar-les. El quilo de merda que tenen a sobre és el menys important, el més important és que en els mesos que comença a fer calor no es poden tancar per evitar que la temperatura de la classe pugi (al juny s'arriba als 35ºC). Els dies de vent els pares i mares ho passem fatal i confiem que cap lama caigui a sobre cap alumne. La manca d'algunes lames també propicia que els coloms (n'hi ha molts al barri) facin nius. de fet aquest curs no es pogueren obrir algunes aules donat que una infecció de paràsits va envair les aules, l'origen eren les piles d'excrements dels nius dels colom que varen construir al juny.

Restes d'un niu de coloms, trigaren una setmana en eradicar-ho, però mai aconseguiren fer-ho del tot, elles continuen aquí. I segueixen allà perquè poden entrar per entre les lames que falten. A més, no poder obrir o tancar fa que sigui un lloc ideal pels nius: és fàcil d'entrar i protegir-se del vent, ja que tot és fixe (per defecte). La major part de les finestres tenen el problema de la brutícia, és per això que ni a l'estiu és aconsellable obrirles. Peró això no és tot, moltes finestres, persianes a part, s'obren soles els dies de vent o simplement no es poden encaixar mai. El fred entra a l'hivern i la calor del sol no es veu aturat per unes persianes dignes d'un edifici tercermundista, per a nens del tercer món (deu ser aquesta la màxima de la generalitat i el consorci).

b) La Façana.
L'estat de la façana és senzillament penós, però que sigui lletja no ens afecta, el problema són els despreniments, a les següents fotos podreu veure com falten trossos de façana, que inclús deixen veure els ferros rovellats de les bigues trencades.

Passem a l'interior de l'edifici, que consta de tres pisos: planta baixa i dos més. Els problemes als tres pisos són els mateixos, la humitat, a la planta baixa perquè es filtra des del terra, a la superior perquè es filtra des del sostre. A la del mig principalment les esquerdes. A la planta baixa tenim la cuina i el menjador (el menjador està al gimnàs que a l'hora és saló d'actes... és a dir, la sala d'actes és el menjador i gimnàs a l'hora). El pitjor son els fongs, que es poden trobar al terra de tota la planta baixa, especialment al menjador. Podreu veure-ho en aquestes fotos de la cuina i el terra del

menjador:

La cuina. La cuina fa moltíssims anys que no passa cap inspecció de sanitat. Aquí trobem tots els mobles
destrossats per la humitat, filtracions per tot arreu i un estat lamentable. No hem pogut accedir al magatzem del menjar (millor, no volem patir més veient aquestes coses).

Humitats al terra del menjador:
Ignorem què és això que surt del terra de la planta baixa, uns diuen fongs, d'altres que és el terra que es desfà per la humitat, el cas és que els nostres fills conviuen amb això:

1ª Planta
A la planta del mig tot està millor, a més, quan es va fer la guarderia els lavabos dels nens de infantil foren arranjats (i encara que cauen les rajoles per culpa de la humitat, en general estan bastant bé) a part del problema amb les finestres, les persianes i els nius de colom, les esquerdes i els problemes amb els envans (deixats anar de sostre i terra), a les columnes, el més destacable és l'estat de les escales que comuniquen als pisos, aquestes estan totalment desenganxades de les parets. Aquí podeu veure el problema amb les esquerdes a les columnes, parets, envans, al terra i a les escales (encara que a les imatges no s'aprecia a la seva totalitat) també als sòcols, que cauen i a vegades son arranjats i d'altres no.

Zona d'escales:

Esquerdes a columnes i envans: (només una mostra, doncs en tenim tantes escampades per tot l'edifici que és impossible exposar-les totes en aquest document)

abaix podem veure com les finestres romanen soltes de la façana, aquí veiem les caixes a on anaven les antigues persianes totalment desenganxades, això passa al 90% de les aules.

envans i sòcols:

Si us fixeu en el material, taules, cadires, pissarres, portes, mobles, etc. Són els mateixos que havia fa 40 anys, un estat lamentable, destrossats i perillosos (com ara l'òxid a la pissarra, cadires o taules)

Ara mostrem el problema de les humitats a la planta superior. Els problemes amb les filtracions. Unes quantes imatges per a mostra il·lustrativa del problema. Primer mostrem els corredor i zones comunes:

Aula de professors

Aula audiovisual (l'únic racó tecnològic conjuntament a la sala d'ordinadors antediluvians), no hi ha res millor que barrejar electricitat i humitat en un mateix lloc: menció a part la instal·lació elèctrica, que encara és en molt casos la mateixa que fa 40 anys. Quan plou s'en va la llum.

Benvinguts a la Biblioteca

el monstre de la biblioteca, allà on cap nen vol entrar perquè li fa por (literal, verídic)

Finalitzem el recorregut amb una visita als lavabos dels nens i professors (els dos lavabos de parvulari foren arranjats fa 8 anys, es cauen les rajoles, però encara és l'única cosa decent de l'escola)

Una mostra del lavabo de professors.

Ara els dos lavabos dels nostres fills/es (hi ha que agrair la feina de les dones de neteja perquè està tot molt net, encara que en un lloc tan degradat és impossible apreciar-ho, això que veieu al terra no és brutícia, sinó esquerdes, forats i taques d'humitat impossibles de netejar)

I al sostre, les persistents humitats han deixat inservibles les finestres.

Aquí acabem el Tour per un edifici ruïnós on nens de 3 a 12 anys passen la major part del dia, que s'està ensorrant perquè el terreny cedeix. Que porta 40 anys sense cap reforma, abandonat per les administracions, que han fet servir aquest centre degradat com a lloc on amaguen els fills de les persones immigrades, ètnies desfavorides i gent de classe social molt baixa que viuen en la pobresa apartades de la resta de la societat. Malauradament no hem pogut afegir tot el material que tenim i a més ens han faltat llocs per fotografiar, perquè no hem pogut tenir accés, com per exemple el lloc on conviuen els comptadors de la llum i els baixants dels lavabos. Un lloc humit, ple de fongs i rius d'aigua baixant a pocs centímetres de cables d'alta tensió, amb un immens forat al sostre. Evidentment els dies de pluja els nostres fills/es gaire be no poden fer classe ja que salten els diferencials sovint. Com que és un lloc d'accés restringit, tancat amb clau que únicament te la direcció del centre (a esquenes de la qual s'ha fet aquest reportatge, degut a les amenaces rebudes pel que fins fa poc va ser responsable d'obres del consorci d'educació de Barcelona, qui amenaçà per no col·laborar en fer públic el tipus de centre i l'estat del mateix que té amagat el consorci) Esperem que aquest document, en sortir a la llum, fora dels despatxos, serveixi per a que les autoritats que ens porten tants anys esquivant-nos i donant llargues, tinguin per fi un mínim de caritat i decideixin complir amb la seva paraula de arreglar l'edifici de l'escola o be canviar-nos a l'edifici proper de l'antic institut de secundaria Provençals urgentment, abans que succeeixi una desgràcia. No sabem quant més de temps podrem aguantar en aquesta situació. El que sí sabem és que quan els nostres fills visiten per casualitat un altre centre (cap meravella de l'altre món) al·lucinen en veure com els nens que no pateixen l'apartheid de les administracions, passen les seves hores en edificis totalment habitables

Per a qualsevol tipus d'informació addicional podeu contactar amb l'AMPA l'Arc de St. Martí mitjançant el mail amparcstmarti@gmail.com o al nostre blog

http://amparcstmarti.blogspot.com/

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful