---------NOTA DE PREMSA--------Agram als mitjans la seva difusi

ASSSEM I LA LIGA SFC QUALIFIQUEN DE TENDENCIS I SENSE RIGOR CIENTFIC L'ESTUDI SOBRE FIBROMILGIA REALITZAT PER LIDIAP JORDI GOL
En relaci a l'estudi realitzat per lInstitut dInvestigaci en Atenci Primria IDIAP Jordi Gol, adscrit a la UAB, segons el qual la Fibromilgia (FM) es pot combatre amb psicoeducaci i relaxaci des d'atenci primria, l'Associaci de Sanitaris al Servei de la Encefalomielitis Milgica (ASSSEM) i la Liga SFC denunciem pblicament la falta de rigor cientfic d'aquest estudi, qestionem les seves pretensions i acusem a les administracions sanitries de pretendre donar carpetada d'aquesta forma al problema assistencial de la FM. Per comenar, el pacient tpic que descriu aquest estudi: dona d'uns 55 anys, casada, que viu amb la parella i els fills, amb estudis primaris, mestressa de casa o parada no representa, ni molt menys, al collectiu d'afectats per aquesta malaltia. El propi estudi es contradiu desprs en referir-se a la prevalena de la FM a Espanya, en afirmar que encara que es dna en totes les edats, hi ha un predomini mxim entre els 40 i 49 anys. Els Criteris de diagnstic canadencs per a la FM, del 2003, -elaborats per consens d'experts- assenyalen que aquesta malaltia afecta a totes les edats, incloent els nens, i a tots els grups racials i tnics, aix com a tots els estrats socioeconmics, amb una incidncia ms alta en les dones. Aquest estudi tamb t una manca de fonament cientfic i sona tendencis en la relaci que estableix entre la FM i la depressi. Aix, resulta sospits que el 62,2% dels malalts d'aquesta mostra presents a ms a ms depressi, quan els referits criteris canadencs afirmen que la incidncia de la depressi en la FM s similar a altres malalties amb dolor crnic -com l artritis reumatoide-, i en els casos en qu es presenta s com a conseqncia de sofrir una sndrome dolorosa, no com a tret caracterstic de la malaltia, com pretn donar a entendre aquest estudi. Per contra, ni tan sols esmenta la Encefalomielitis Milgica (abans anomenada Sndrome de Fatiga Crnica) ni la Sndrome Qumica Mltiple, que juntament amb la FM estan agrupades, per la seva similitud, en les anomenades Sensibilitats del Sistema Central (SSC), i sn coincidents en un 70% dels casos. Aquest diagnstic diferencial entre les SSC, que aquest estudi ni esmenta, s fonamental per oferir un tractament adequat, a causa de les alteracions del sistema immunolgic que diverses investigacions han evidenciat en aquests malalts. Tamb s sorprenent l'mfasi d'aquest estudi en relacionar la FM amb la depressi i l'ansietat, tenint en compte que el Ministeri de Sanitat, en el seu nou document sobre FM publicat en 2011, reconeix que cap estudi ha aconseguit evidenciar fins ara que la presncia de trastorns o esdeveniments emocionals actun com a factors de risc, factors precipitants i/o desencadenants en el desenvolupament o empitjorament de la FM. Per contra, s reconeix com evidenciades alteracions neurolgiques, en assenyalar, per exemple, que la nova tecnologia est permetent realitzar estudis on s'han trobat diferncies significatives en el processament del dolor entre pacients

amb

FM

persones

sanes.

Ja existeix des de fa anys suficient evidncia cientfica que demostra la naturalesa neurobiolgica d'aquesta malaltia, com aix va ser reconeguda per consens d'experts en els citats criteris canadencs de l'any 2003. No obstant aix, el Ministeri de Sanitat, en una contradicci sense precedents, segueix deixant aquesta qesti a l'aire. Per ASSSEM i la Liga SFC, aquesta obstinaci en no reconixer obertament la naturalesa neurobiolgica de la malaltia i seguir jugant a distreure noms respon a l'inters econmic per minimitzar la despesa pblica en l'assistncia d'aquesta malaltia, que hauria de ser molt ms completa i complexa si es tinguessin en compte tots els seus smptomes i signes: dolor i manifestacions neurolgiques, disfunci neurocognitiva; fatiga; disfunci del somni; disfuncions autonmiques; disfuncions neuroendocrines; rigidesa; disfuncions que impliquen a la musculatura, lligaments i articulacions. Entenem per tant que l'estudi del Jordi Gol s tendencis, en el sentit de donar cobertura a les administracions sanitries en potenciar aquesta confusi sobre la naturalesa d'aquesta malaltia i pretendre limitar l'assistncia d'aquests malalts a atenci primria, amb psicoeducaci i relaxaci. Prova de la intencionalitat de l'administraci de seguir donant l'esquena a l'evidncia cientfica sobre la FM, s que en el seu nou document, el Ministeri de Sanitat segueix recomanant la utilitzaci dels criteris diagnstics ms obsolets, com sn els del American College of Rheumatology (ACR) de 1990, malgrat reconixer que plantegen diverses limitacions. Experts de lACR, per petici de la comunitat cientfica, ja han proposat uns nous criteris i, segons reconeix el Ministeri en el referit document, s'ha observat que amb l'aplicaci d'aquests nous criteris augmenta el diagnstic de FM entre pacients amb dolor crnic i que fins a un 14% de pacients diagnosticat de FM amb criteris del ACR de 1990 no compleixen els nous criteris. Malgrat reconixer aquesta realitat respecte a l'error diagnstic de base, que faci que estudis com el de l IDIAP Jordi Gol noms serveixin per malbaratar els fons pblics, segueix recomanant els criteris de 1990 acollint-se al fet que es necessiten estudis de validaci d'aquesta nova proposta; no tenint en compte els criteris ms recents com els canadencs, en els quals no es qestiona la naturalesa neurobiolgica d'aquesta malaltia. En definitiva, no dubtem que la psicoeducaci i la relaxaci puguin ser beneficioses per a afectats de fibromilgia, com el poden ser per a afectats d'altres patologies, fins i tot per a persones sanes que vulguin millorar la seva qualitat de vida; per en cap moment podem acceptar que noms amb psicoeducaci i relaxaci, des d'atenci primria, es doni per tractada la fibromilgia, i aix es tanqui carpeta en aquest problema assistencial. Desde ASSSEM i la Liga SFC denunciem pblicament aquesta discriminaci assistencial de la FM -i altres sensibilitats del sistema central- en el nostre sistema sanitari, en comparaci d'altres malalties de naturalesa orgnica que tamb comporten dolor crnic.

Dades de contacte: Robert Cabr, vicepresident de ASSSEM vicepresidencia@asssem.org www.asssem.org. Clara Valverde, presidenta de la Liga SFC: formacionsalud@hotmail.com www.ligasfc.org. Paula Carracelas. Gabinet de comunicaci: editorial@asssem.org