EL 9 NOU

OPINI Bstia

23

(Ve de la pgina 22) una poltica sistemtica de posar pals a les rodes, amb lnic motiu derosionar el govern de torn, i forar unes eleccions anticipades. s a dir, el poder pel poder. Res daltruisme envers al benestar del poble. s ben cert que Zapatero no va saber ni explicar-se correctament ni com sortir-sen airs de tantes dificultats en qu estvem immersos. Tamb s cert que si Europa patia la mateixa crisi, aqu al nostre pas, la duplicvem, pel llast que portvem des de feia anys, i amb governs de tots colors, que miraven cap un altre costat, per la permissivitat en el desenvolupament de la negada per tothom bombolla immobiliria i lurbanisme desaforat que practicvem. Sobretot en els ajuntaments que no tenien cap empatx de crixer de manera insostenible con tal de generar recursos, prcticament a costa de les taxes urbanstiques. I ja no parlem de les nulles poltiques immigratries, quan entraven per Barajas ingents quantitats dimmigrants amb passaport de turistes, buscant el fals El Dorado espanyol. Per aix mereixeria un altre debat ms profund. Ara shan canviat les tornes, assistirem a la hipocresia i el cinisme duns i daltres, esperem que spiguen reaccionar duna manera honrosa, encara que per les darreres declaracions, sobretot de la nova ministra de Treball molt poc afortunada, ella, sembla que no han aprs res. Vull ser optimista i vull creure que desprs de set anys de la travessa del desert, els que deien que en sabien tant demostrin amb el vistiplau dEuropa, si ms no com tots la seva vlua, siguin generosos i sobretot honrats. Recordem que lany 1996, quan el PP va agafar el govern desprs del daltabaix dels socialistes, Aznar es va trobar un pas mitjanament arreglat i ficat a Europa, grcies al pedigeo de Gonzlez que va portar enormes quantitats dels fons de cohesi, grcies a la creaci del fons de reserva de la Seguretat Social en marxa, i grcies tamb als dotze anys destabilitat dels governs de Surez i Gonzlez. Aleshores s quan va pronunciar la frase dEspaa va bien, i es va penjar les medalles ell. Malauradament la histria quasi sempre es repeteix. Assistirem a un exercici de humilitat per part del PP? Josep Toms Grau Tona

i daltres ocells cantaires, i fins i tot la seva reproducci en captivitat, a travs de la barbaritat tamb de permetre la captura de femelles. Tal com ho va denunciar de forma magistral el diputat Alfons Lpez Tena al Parlament, tot aix contrav la legislaci europea al respecte, la qual cosa segurament far que Catalunya entri a formar part de la llista negra de pasos on els ocells no sn respectats degudament. Segur que el tema no mor aqu. En general els partits catalans han mostrat poca sensibilitat en aquest tema (CDC, UDC, OSC i PP) i vull agrair especialment els esforos de Solidaritat Catalana (SI) per denunciar aquest fosc tema que noms respon als interessos duns quants a travs duna activitat que ja fa anys prohibien els pasos ms avanats dEuropa. Linda Wheeler Vic

Conte de Nadal
En un poblet petit, per all una comarca llunyana i coberta sempre amb boires, un nt preguntava al seu avi: Avi, cada any tu i la iaia teneu uns petits lots de Nadal, i aquest any no..., i a nosaltres, tots els nens del poble, els Reis de lAjuntament tamb ens portaven joguines. Com s que aquest any no hagueu tingut res? I nosaltres tampoc hem tingut joguines. s perqu, com diuen els papes, els han apujat molt, molt i molt una cosa que ells anomenen impostos? Tu i la iaia viviu de lloguer i cobreu molt, molt, poquet i aquest any no teniu torrons, ja que dieu que no heu pogut comprar-ne. Com s que a la tieta que viu sola i t aquells pisos a Barcelona i la casa de la platja s que li han portat un lot molt gran? I el papa i la mama? Es van comprar aquesta casa fa anys, i ara no poden pagar all del crdit? El papa est a latur i la mama tamb, i ara diuen que el banc sels quedar la casa. Tamb mhan dit que aquest any, entre una cosa i una altra, els Reis daqu passarien de llarg, per jo s que a casa dalgun nen i nena del poble els reis de lAjuntament s que hi han arribat. Una vegada explicada aquesta situaci, el nt va preguntar a lavi: Avi, s veritat tot aix?. Lavi, preocupat per la pregunta del seu nt, va creure que tenia tota la ra, per no va saber qu contestar-li. Sara Prat Esqus Seva

aquestes millores laborals que shan anat conquerint a les ciutats eren impracticables al camp. Aquesta tamb fou una de les raons que impulsaren molts joves a deixar el camp i integrar-se a la feina de les fbriques i en la construcci, i moltes masies, morts els vells, tancaren les portes. El pags no ha estat de sort fins als anys 60, quan va arribar la mecanitzaci i ha tingut una feina menys dura i sha obert una possibilitat daconseguir un nivell de vida similar al de la industrialitzaci. Tot sembla indicar que la pagesia forma un mn a part i que a les administracions no els interessa especialment conservar el camp. Per altra part, labandonament de les masies est canviant el nostre paisatge. Apareixen els territoris on fora els ramats creix desmesuradament el sotabosc i abunden els incendis que ning controla, camps de conreu comencen a convertir-se en autntics boscos de vegetaci. Jo crec que les administracions haurien de donar ms suport al mn rural perqu els camps sn natura i cultura i els pagesos tamb sn persones, tamb sn poble i tamb fem poble. Jaume Miralpeix Cruells Taradell

PxC i el sentit com al consistori vigat

En el ple celebrat aquest passat dilluns a lAjuntament de Vic, es va debatre una moci presentada pel grup municipal antisistema de la CUP on es proposava labolici de la monarquia espanyola. La moci no va prosperar pels cinc vots en contra de Plataforma per Catalunya. Noms el Grup Municipal dERC hi ha votat a favor. CiU, PSC, ICV i SI es van abstenir. El curis del cas s que cap partit del consistori vigat volia que aquesta moci prospers, i van deixar la responsabilitat en mans de PxC per tal que la moci fos rebutjada. Plataforma per Catalunya sempre hem aplicat el sentit com en el consistori vigat. Per tant, no podem entrar en el joc demaggic duna formaci antisistema i amb principis marxistes-leninistes com s la CUP. La regulaci i la fonamentaci de lexistncia de la monarquia espanyola est basada en la constituci aprovada en referndum, per tant, es podr o no estar dacord amb aquest text, per el plantejament de la moci no sajustava a aquesta realitat. PxC vam votar en contra per considerar-la una moci de fireta, fora de lloc, immadura, estril, deficient, contradictria i poc seriosa. Plataforma per Catalunya continuar aplicant el sentit com a lAjuntament de Vic, i a diferncia de les pallassades de la CUP dabandonar la sala de plens per tal de no debatre les mocions de PxC, nosaltres s debatrem les mocions i les debatem perqu considerem que s en el debat plenari on shan de marcar les diferncies amb els grups antisistema, i perqu creiem que en democrcia les idees shan de combatre amb idees i pedagogia i no amb violncia com fa la CUP. Josep Anglada, portaveu de PxC a lAjuntament Vic

Foie
Aquestes festes de Nadal segurament haureu vist la paraula foie en molts mens de restaurants. ltimament sha fet molt popular i el seu preu ha baixat considerablement. s depriment, perqu la gent no sap realment el que menja. La paraula foie vol dir fetge en francs i foie gras, que s com shauria danomenar, vol dir fetge greixs. En catal no t tanta grcia el nom, oi? Aquest fetge greixs s degut a una malaltia anomenada hepatonecrosis. Aix, el que la gent menja en realitat s carn malalta. A ms, sabeu com es produeix el foie? Forant necs o oques a menjar ms del que volen, introduint-los un tub al coll fins a lestmac i omplintlos amb menjar i per aix el fetge va creixent anormalment. Aix provoca un patiment enorme als animals que intenten amagar el cap quan els toca lhora de menjar. Sn els nics animals de granja que els forcen a menjar. I no es poden escapar del menjar fors ja que viuen en gbies molt petites o no poden girar ni moures. Aix s tic? Bon profit. Adam Maci Manlleu

Recordant els pagesos

La gent del camp tenim lanomenada que ens costa agafar la ploma, per quan ho fem tenim motius per escriure alguna vivncia notable. Lhivern ens torna a portar la festa radiant dels pagesos el dia 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Molts pobles durant lhivern celebren la seva festa, que sn records i sentiments pels que ja som grans i pels joves veuen com era la pagesia dabans. A Taradell celebrem la festa els dies 14 i 15 de gener i crec que la Festa dels Tonis de Taradell s la ms lluda i ms gran dOsona. La vida de pags no ha estat mai gaire fcil, ni ara ni abans. Per potser els avantpassats que poblaren aquests camps i masies mai foren conscients daquesta realitat perqu tampoc van tenir ocasi ni temps de comparar amb altres maneres de viure. Desplaar-se era feixuc i duna lentitud que requeria dun temps del qual les feines quotidianes no els permetia de disposar. Per a les generacions dels anys 50 no era fcil la manera de viure. Aquella gent, de caminar lent, mans poderoses, mirada quieta, sorneguera i vital que foren els nostres pares i avis, unes grans persones, les arrels de la nostra cultura que s el camp. Aquesta gent no va conixer ni tan sols el que sen va dir la setmana anglesa, que consistia a fer festa els dissabtes a la tarda i per la qual tant es va lluitar en la nostra societat industrial durant els anys 50. I no poden ni esmentar les vacances, ni les 8 hores, la jubilaci i treballar de sol a sol. Totes

Si ets funcionari, amagat...

Si a data davui ets funcionari, llegir algunes cartes de lectors als diaris, llegir comentaris i articles en xarxes socials i sentir o escoltar converses espontnies pel carrer s fora molest i dolors. s del tot cert que la majoria de treballadors del nostre pas han patit i estan patint retallades desmesurades i prdua de certes condicionals laborals. s cert que molta gent est a latur i malauradament no tenen ni dret a la prestaci econmica. s cert que hi ha persones amb greus dificultats per arribar a final de mes. Aquesta s la situaci que vivim, una situaci sense lloc a dubte angoixant. Els funcionaris tenim un lloc de feina dins ladministraci pblica, tenim el nostre sou i les nostres condicions laborals. I ara, a conseqncia de (Passa a la pgina 24)

El sacrifici de 60.000 ocellets

El Parlament de Catalunya, desprs del prestigi que li va aportar internacionalment la prohibici dels toros, ha tornat a caure en el descrdit davant la comunitat naturalista internacional. Hi ha condut laprovaci, aquest mes de desembre, dun decret llei que permet la captura de 60.000 fringllids aquest hivern. Aix, els ocellaires del nostre pas podran engabiar i condemnar a una vida miserable de reclusi milers i milers de caderneres, pinsans

Divendres, 13 de gener de 2012