drames rurals

Educaci 62 60

061-DRAMES RURALS.indd 3

3/6/10 09:48:41

jess moncada

Drames rurals
Estudi preliminar i propostes de treball a cura de Nria Nardi

061-DRAMES RURALS.indd 5

3/6/10 09:48:41

Educaula Col.lecci Educaci 62 Col.lecci dirigida per Carme Arenas

1966 i 2010, hereus de Vctor Catal de lestudi preliminar, les propostes de treball i comentaris de text: 2010, Nria Nardi daquesta edici: 2010, Grup Editorial 62, s.l.u., Educaula, Peu de la Creu 4, 08001 Barcelona imatge de coberta: Wind, de Jean-Baptiste-Camille Corot, Getty Images Disseny de la col.lecci: Malaidea Disseny de la coberta: Tamara Snchez Primera edici en aquest segell: juliol del 2010 www.educaula.cat educacio@educaula.cat Fotocomposici: Vctor Igual Impressi: Liberdplex Dipsit legal: B-25.770-2010 ISBN: 978-84-92672-79-0

prohibit copiar. tots els drets reservats.

061-DRAMES RURALS.indd 6

7/6/10 13:26:13

TAULA

estudi preliminar Introducci Caterina Albert Vctor Catal Lobra Drames rurals drames rurals Prec En Met de les Conques Idilli xorc Parricidi Daltabaix El pastor La vella Lempelt Agonia Ombres Lexplosi Nochebuena Lenveja
7

11 12 16 24 34

55 59 100 128 145 164 193 206 218 235 255 271 287

061-DRAMES RURALS.indd 7

3/6/10 09:48:41

glossari propostes de treball i textos complementaris Propostes de treball Textos complementaris Bibliografia

297

305 313 317

061-DRAMES RURALS.indd 8

3/6/10 09:48:41

ESTUDI PRELIMINAR

061-DRAMES RURALS.indd 9

3/6/10 09:48:42

introducci

Quan el 1902 Vctor Catal va publicar Drames rurals, segurament no sospitava que aquest llibre de contes marcaria una fita, tant en la seva vida en general com en la seva carrera literria en particular. Ni preveia, tampoc, les reaccions que el recull provocaria, manifestades en mltiples articles crtics. I encara menys esperava que tot plegat derivs en linters per identificar la personalitat que amagava el pseudnim i que el seu anonimat durs tan poc. Feia tot just un any que havia publicat el seu primer llibre, un volum de poesies titulat El cant dels mesos, i feia tamb un any que havia pres la decisi didentificar la seva figura descriptora amb el pseudnim de Vctor Catal. Caterina Albert i Parads, la dona que samagava sota la careta del pseudnim, tenia aleshores trenta-dos anys i vivia a lEscala, el petit poble mariner de lEmpord on havia nascut el dia 11 de setembre de 1869 i on va morir el dia 27 de gener de 1966.

11

061-DRAMES RURALS.indd 11

7/6/10 12:20:47

caterina albert Un cop fet pblic que lautora de Drames rurals s lescriptora de lEscala, Caterina Albert es mostra com una dona reservada, condicionada per un seguit dobligacions familiars, que ha dassumir per la seva condici de filla gran duna famlia de propietaris rurals. Aix, des de la mort del pare, Llus Albert i Parareda, el 3 de desembre de 1890, Caterina Albert regeix i administra les propietats familiars. I des de la mort de lvia, Caterina Farrs, el 10 doctubre de 1899, ha de dirigir la casa i tenir cura de la mare, Dolors Parads i Farrs, una dona malaltissa. Lautora esmenta sovint aquestes obligacions i aquesta dependncia familiars com a justificaci del seu rebuig a mostrar-se en pblic i les utilitza per protegir-se, mostrant-se com a dona de casa seva i escriptora aficionada. Ben al contrari, Caterina Albert mostra ja des de petita un trets de personalitat forts, manifestats en una certa tossuderia, que de ms gran es traduiran en una profunda seguretat en ella mateixa, un carcter independent i solitari i una gran sensibilitat artstica. La independncia, manifestada, com a escriptora, en la negativa a formar part de cap grup, es mostra en la seva infantesa en un cert rebuig a lescola. De fet, Caterina Albert noms va cursar estudis a lescola primria del seu poble i un any en un pensionat de Girona. La slida, i tamb mplia, base cultural i literria, lautora ladquireix,
12

061-DRAMES RURALS.indd 12

3/6/10 09:48:42

doncs, de manera autnoma a casa, a partir de lambient i lajut familiars i del seu propi esfor. Per una banda, la famlia t el caliu suficient per afavorir-li unes inclinacions com el plaer de la lectura i la sensibilitat artstica: el pare era advocat i poltic, la mare, una dona sensible, que sabia de msica i escrivia poesies, i lvia era una gran coneixedora i narradora dhistries. s tamb la famlia qui facilita a Caterina Albert els mitjans necessaris per ampliar la seva formaci a casa. Aix, davant el poc inters que mostra per lescola, rep classes particulars de la mestra de lEscala, que s amiga de la mare. O, tamb, ms tard, quan manifesta inters per les arts plstiques, el pare contracta el pintor Antoni Alarcn perqu li faci classes de dibuix, pintura i escultura. Encara ms, la famlia i la situaci familiar li permeten disposar duna cambra prpia, un petit estudi a les golfes de la casa, el seu niu, com diu ella, per poder escriure amb la tranquillitat i la reserva necessries, que ben poques dones podien tenir en aquells moments. Aquesta cambra levoca literriament lany 1905 en una prosa ntima titulada Mon niu, que ms tard publicar al volum Mosaic III, com lespai que li permet desplegar les ales de la creativitat amb llibertat: Jo tinc com les orenetes, un dol niuet penjat sota una teulada. No s pas de fang, com el delles, per tampoc nhi manca. T lenteixinat de rajol i llata, les parets emblanquides i el sl dhumils carreus. s un niu que van fabricar els altres uns altres que
13

061-DRAMES RURALS.indd 13

3/6/10 09:48:42

comptaven, ms que no somniaven per ensitjar-hi el forment que granava en llurs camps, i que un jorn em deixaren perqu jo hi ensitgs tremolors, angoixes i esperances, nic forment que llevaven els camps inconreats de la meva nima (Catal, 1972, 1310). Per una altra banda, la voluntat i el propi treball van consolidant un bagatge cultural, adquirit, sobretot, a partir de la lectura, una activitat en qu no solament busca el gaudi artstic, sin tamb el coneixement i la informaci i que li satisf el gust per la llengua prpia i linters per les altres. Aix, aprn francs i itali tamb de manera autodidacta, amb lajut de gramtiques i diccionaris i escoltant amb atenci el francs en les visites que fa al sud de Frana i litali en les representacions teatrals de les companyies italianes que aleshores eren freqents a Barcelona. Un ambient i una personalitat, doncs, que dirigeixen Caterina Albert a manifestar la seva afici en diversos camps: el folklore, larqueologia, lescultura, el dibuix, la pintura i, especialment, la literatura amb tota la seva varietat de gneres. En el camp del folklore, Caterina Albert segueix la tradici familiar de recollir canons, rondalles i dites, sobretot de lEmpord i, encara que en aquest terreny sempre es mant en el nivell daficionada, considera el folklore com el millor estudi psicolgic del poble, tal com afirma el juliol de 1906 en una carta que dirigeix a Rossend Serra i Pags. Aquesta dedicaci queda reflectida
14

061-DRAMES RURALS.indd 14

3/6/10 09:48:42

en la seva narrativa, on hi s present a travs dels costums, del llenguatge, com frases fetes, dites, refranys..., i de formes populars com els goigs, les canons, les rondalles... Hi ha, per, una altra motivaci en la dedicaci de Caterina Albert a la recerca i la conservaci de la cultura popular: la voluntat de salvar les paraules. Per aix es va posar a fer un recull de dites i adagis, sentits o inventats per ella, que continguessin paraules en perill de desaparici. Una part daquest recull s conegut, grcies a la publicaci que nha fet Llus Albert, nebot de lescriptora, amb el ttol de Quincalla, el mateix nom que figura al quadern on ella els anava anotant. Motivada per la vinculaci a la seva terra, Caterina Albert simplica totalment en la recuperaci arqueolgica de lantiga Emprion, iniciada a comenaments del segle xx, de tal manera que, per poder excavar i estudiar les restes arqueolgiques, compra un camp dels voltants dEmpries i es dedica a dibuixar, descriure i classificar les restes que hi va trobant. Daquesta activitat en va fer una gran collecci dobjectes que va mantenir fins que li va ser confiscada el 1936. Algunes de les peces es troben actualment al Museu Arqueolgic de Montjuc. Al Museu Arxiu Vctor Catal de lEscala es conserva un quadern amb els dibuixos dalguns objectes. Nha quedat tamb algun text que mostra com la vinculaci emotiva amb Empries no queda limitada a linters histric o arqueolgic, sin que va ms enll i entra en el
15

061-DRAMES RURALS.indd 15

3/6/10 09:48:42

terreny de lemoci artstica. En poden ser un exemple les recreacions literries que fa, al discurs dentrada a la Reial Acadmia de Bones Lletres, dalgunes de les troballes. Ms remarcable s encara la seva dedicaci a les arts plstiques com a dibuixant, pintora i escultora, una activitat que inicia als set anys i que cultiva en parallel a la literatura durant un temps, fins que labandona per lliurar-se amb ms intensitat a la narrativa, on traspassa sovint la seva mirada de pintora traduda en una gran habilitat en la descripci, en el domini dels enquadraments i en els efectes de la llum i el color que mostren la sensibilitat artstica de Caterina Albert i la seva capacitat de traspassar a la literatura les tcniques i lexpressivitat de les arts plstiques. s, doncs, duna manera privada i autnoma com Caterina Albert va formant la personalitat de la dona i de lescriptora, una personalitat dual identificada per Caterina Albert, la dona dependent i condicionada per la famlia i la classe social a qu pertany, i Vctor Catal, lescriptora rebel que, refugiada en la solitud, preserva la seva independncia i la seva llibertat. vctor catal Malgrat que el 1902 es produeix el reconeixement pblic de Vctor Catal, Caterina Albert ja feia uns anys que escrivia. No se sap la data dels seus
16

061-DRAMES RURALS.indd 16

3/6/10 09:48:42

primers escrits, per, segons manifestacions de la mateixa autora, sn de molt jove. Diu en una entrevista que li va fer Toms Garcs lany 1926 que va comenar a fer poesia en castell i que els primers textos en llengua catalana els va escriure quan tenia catorze o quinze anys. Se sap, tamb, que entre els anys 1896 i 1899 va publicar algunes poesies a lalmanac de LEsquella de la Torratxa amb el pseudnim de Virgili Alacseal, anagrama de lEscala. Hi ha, per, una data definitiva que enceta la seva vida pblica descriptora, el 1898, quan presenta als Jocs Florals dOlot dues obres, una poesia, El llibre nou, i un monleg teatral, La infanticida, i sn premiades totes dues. s una data definitiva, no solament perqu el premi estimula la creativitat de lautora, sin tamb perqu comprova lhostilitat que genera el fet que una obra dun contingut tan dur com La infanticida sigui escrita per una dona. Lautora no va a recollir el premi i decideix, tal com diu ella, no donar mai ms la cara. s per aix, tal com explica al prleg de ledici de 1948 dEl cant dels mesos, que quan el 1901 se li proposa la publicaci del llibre de poesies agafa el pseudnim de Vctor Catal, el nom del protagonista duna novella, Calze damargor, que aleshores estava escrivint i que ja no va acabar. Inicialment, doncs, Caterina Albert samaga sota el pseudnim per protegir-se de la consideraci pblica i, desdoblada en Vctor Catal, projectar a travs de la literatura la revolta que Cate17

061-DRAMES RURALS.indd 17

3/6/10 09:48:42

rina Albert no gosa, no pot, o, per raons de classe, no vol fer. El 1903, quan Narcs Oller ja lha descoberta, ella, en una carta que li adrea el 15 de gener, li demana que guardi el secret: s tan estranyot lo paper descriptora, que no tinc cap enveja de representar-lo. I vosts, que em sembla que sn molt bons, majudaran a amagar-me perqu la gent no es rigui de mi en ma mateixa cara (Catal, 1972, 1826). Com es desprn daquestes paraules, Vctor Catal amaga Caterina Albert, la preserva de la consideraci social. No obstant aix, lanonimat no justifica ls del pseudnim quan anys ms tard tothom ja sap que amaga una escriptora de lEscala. Un cop relacionat amb Caterina Albert, el nom de Vctor Catal li serveix per traar una frontera entre la seva vida privada i la seva projecci pblica, i el mant fins al final perqu ha establert una identificaci total entre Vctor Catal i el seu ofici descriptora. Aix ho remarca en una carta a un dels seus editors, Francesc Matheu, el maig de 1917: Com veur he tret tots los Catherina Albert. Aquest nom no s ms que per fer la vida privada. Amb la ploma als dits no sc ni vull ser altre que Vctor Catal. A ms, que fou a Vctor Catal a qui tingueren VV. la bondat delegir. Me conec i s que sens lo pseudnim no faria una ratlla ms (Muoz, 2005, 225). s evident, doncs, que els noms de Caterina Albert i Vctor Catal representen dues facetes diferenciades duna dona amb una personalitat
18

061-DRAMES RURALS.indd 18

3/6/10 09:48:42

complexa. Per una banda, Caterina Albert s la dona de casa seva, que accepta les limitacions de la seva classe i la seva famlia. Per laltra, Vctor Catal s lescriptora que traspassa els lmits i, a favor de la seva prpia autenticitat, projecta en lescriptura no solament la seva sensibilitat i la seva creativitat sin tota la seva rebellia. s en la creaci literria on decideix i parla lliurement. Aix es desprn de les confessions que fa a Joan Maragall en una carta el 19 de febrer de 1903, quan afirma: Jo de tots mos dolors ne trec ms vigoritzat un secret impuls de protesta i ms definida la tendncia a lacci enrunadora, que s potser lo que constitueix lo subsl de mon carcter. (...) Lo treball literari s, per a mi, un derivatiu, un conhort i una salvaci (Catal, 1972, 1788). El pseudnim, per, no s lnica estratgia que utilitza lautora en la seva lluita per no ser rebutjada en el seu cercle familiar i social, com a dona, i per ser reconeguda i acceptada com a escriptora. T, tamb, aquesta intenci la voluntat de mostrar-se com a amateur, ja esmentada, que, com el pseudnim, mant al llarg de la seva vida. I encara cal afegir-hi la resistncia a participar en actes pblics i la negativa a ser adscrita a cap collectiu, unes estratgies que li permeten defugir la competitivitat i ser acceptada i reconeguda pel collectiu descriptors. Sha de precisar, per, que malgrat que Vctor Catal justifica moltes vegades la seva absncia en
19

061-DRAMES RURALS.indd 19

3/6/10 09:48:42

actes pblics, lany 1917 accepta de presidir els Jocs Florals i el 1923 admet de ser nomenada membre de lAcadmia de Bones Lletres. I, tamb, que mant mltiples relacions literries amb escriptors i escriptores mitjanant la comunicaci epistolar. Aix s com es relaciona fonamentalment amb Narcs Oller i Joan Maragall, dos escriptors models per a Vctor Catal i amics de Caterina Albert. De totes aquestes relacions han quedat les cartes, veritables documents que ens permeten descobrir una autora ben diferent de la imatge daficionada que volia projectar i que concorda amb la que es pot percebre a travs de les obres i la que es reflecteix en els prlegs amb qu encapala els seus llibres, uns textos terics en els quals reflexiona sobre la prpia obra. Uns documents que perfilen la imatge duna autora lliurada a la literatura, convenuda de la seva capacitat com a narradora, cada vegada ms segura del seu ofici descriptora i defensora, sense concessions, de les seves idees, de la seva esttica i de la seva llengua. Malgrat la dualitat esmentada entre Caterina Albert i Vctor Catal, hi ha dos aspectes presents en la vida privada i en lobra que cohesionen el personatge: la vinculaci emotiva amb la llengua catalana i amb el paisatge de la seva terra, lEmpord. Sn dos trets didentitat de Caterina Albert i dos elements de pes en lobra de Vctor Catal, gaireb tota ubicada en marcs geogrfics propers i tota escrita en llengua catalana, amb ben poques excepcions. En el cas de la llengua
20

061-DRAMES RURALS.indd 20

3/6/10 09:48:42

lexcepci s el llibre publicat en castell, Retablo (1944). Aquest aplega Amapola, lnic conte que lautora va escriure directament en castell, a petici de la seva amiga epistolar i companya de lletres, lescriptora Concha Espina, i uns altres contes publicats a El Sol de Madrid, escrits en catal i traduts al castell, algun per la mateixa autora i la majoria per lescriptora i periodista Mari Luz Morales. El paisatge t lexcepci dUn film (1926), novella dambient urb, situada a Barcelona, i alguns contes, ben pocs, dels primers llibres, situats a Barcelona, i alguns, tamb pocs, del recull Jubileu (1951), situats al Valls, on va passar algun estiu a la casa de la seva germana. Amb la llengua catalana, Caterina Albert/Vctor Catal hi estableix una doble relaci. Per una banda, la utilitza i la defensa com una opci personal didentificaci i dafirmaci, perceptibles en diferents fets de la seva vida tant privada com descriptora, com per exemple la defensa que va fer del catal davant la prohibici franquista, expressada en el que havia de ser un prleg de Retablo, que li fou censurat. Per laltra, s una opci esttica i de creaci, una opci que lautora justifica com a necessria per poder ser autntica. Aquesta vinculaci emotiva amb la llengua porta Vctor Catal a presentar-se com una escriptora instintiva, una afirmaci que no es pot acceptar sense matisos, com tamb cal matisar lespontanetat que satribueix. Les captatio benevolentiae, tal com ja sha esmentat, sn abundants
21

061-DRAMES RURALS.indd 21

3/6/10 09:48:42

en Vctor Catal. Contrriament, en textos ms privats com les cartes, o en els manuscrits, es percep una voluntat de treball lingstic i la recerca dun estil propi. En el fons t confiana en la seva competncia lingstica i seguretat en les possibilitats denriquiment mitjanant el treball sobre la llengua. En una carta a Narcs Oller del 8 de febrer de 1904 ho deixa ben clar: Jo sc un instintiu, no un docte, i si em crida a exmens veur com no sabr qu contestar-li. Lnic que puc dir-li s que les paraules que empleo sn vives; no s on les he arreplegades, no movent-me mai de casa i no tinguent tracte amb ning; per jo alguna vegada les he sentides pronunciar, faci quatre anys, en faci vuit o en faci vint, se marraconen distretament en la memria, no les haur repetides mai enraonant, per en agafar la ploma van sortint, ara luna, ara laltra, i jo sento que sn de llei. No li dir que no hi passi qualque bordissenca o que jo no les escric malament (aix s ms fcil), per si jo tingus la cincia que em manca i camp per a estudiar-les en son cau, no em donaria cap nsia de tenir un vocabulari ric i propi (Catal, 1972, 1828). La necessitat de versemblana i lafinitat emotiva s tamb el que lempeny a situar les seves obres en la realitat ms propera. En el prleg censurat de Retablo explica que en els seus inicis situava les obres en terres fabuloses o llocs desconeguts i que defugia la realitat ms propera perqu li semblava vulgar i antiesttica. No obstant aix, acla22

061-DRAMES RURALS.indd 22

3/6/10 09:48:43

reix, no es va sentir cmoda escrivint fins que, modificant aquesta opini, va escriure el primer drama rural. Des daleshores la realitat palpable se li va imposar duna manera irresistible. La realitat ms propera, doncs, s el que permet a Vctor Catal de ser autntica, una necessitat de Caterina Albert que entronca amb el pensament del catalanisme conservador amb el qual sent una afinitat ideolgica. La realitat sidentifica per lautora amb una geografia, en el seu cas la de lEmpord, i la geografia amb la terra ptria. Aix ho formula al discurs dingrs a la Reial Acadmia de Bones Lletres el 1923, en qu parla de lEmpord com la terra que estableix un lligam entre ella i Frederic Rahola, el seu predecessor al seient de lAcadmia: Perqu el sentiment de ptria ve a sser com un joc de cercles concntrics que van, naturalment, de menor a major, tancant-se els uns als altres i abraant i contenint, sempre amb figura complexa i perfecta, de lo ms prxim a lo ms lluny, des del clos de la prpia llar petit cercle central al de la prpia vila, la prpia comarca, la prpia naci, la prpia raa... I com ms es va reduint i estrenyent el cercle, tant ms es condensa i intensifica la substncia originria que enclou i tant ms pura i activa nesdev lessncia resultant de la compressi sentimental. Aix, per en Rahola i per a mi, lEmpord ha sigut el punt deternitat generador de tot el bo i tot lo bell que coneixem (Catal, 1972, 1659). LEmpord, doncs, i els voltants de lEscala ms en concret, sn la base geogrfica de la major
23

061-DRAMES RURALS.indd 23

3/6/10 09:48:43

part de la narrativa de Vctor Catal, encara que els disfressi amb topnims inventats. Sn els elements del paisatge i no els noms de lloc els que ens situen en aquesta terra coneguda i propera: les vinyes, els olivets, els horts..., la muntanya del Montgr..., lermita de Santa Caterina..., Torroella de Montgr, lEscala... En definitiva, el mateix espai per a la dona i per a lescriptora. lobra La trajectria literria de Vctor Catal ha quedat associada bsicament a la narrativa, el gnere que, grcies a Drames rurals i, sobretot, a Solitud, ha donat ms ress a lautora. No obstant aix, el primer llibre que publica s un volum de poesia, El cant dels mesos, el 1901, i el segon, el mateix any, un de teatre, Quatre monlegs, dos gneres que entusiasmen lautora i que, en canvi, no sn als que ms es dedicar. De fet, en vida, no publica cap ms llibre de teatre segurament per la impossibilitat de veure representades les seves obres, i noms publica un altre llibre de poesia, Llibre Blanc-Policromi-Trptic el 1905. El 1967, un any desprs de la seva mort, surt un altre volum de teatre, Teatre indit. En privat, Vctor Catal continua escrivint poesia perqu s un gnere que lapassiona, malgrat que com a poeta no t la seguretat que mostra en la narrativa. Diu a Joan Maragall en una carta del
24

061-DRAMES RURALS.indd 24

3/6/10 09:48:43

23 de desembre de 1903: Jo no sc poeta, mho sento, i, per tant, no puc produir daqueixos versos dels poetes veritables que, sien o no correctes, diuen sempre quelcom digne dsser escoltat; jo faig versos perqu tots els llatins ne fan, b o malament; s una forma dexpansi innocent, tolerable noms com a tal. Per no hi tinc cap mena de confiana amb mos versos, ni tinc tampoc una vanitat ridcula de batxiller que em faa sentir enveja de veurels en lletres de motlle; espargir-los ac i all, mig damagat, no em fa res, per la pretensi de volum ja s altra cosa (Catal, 1972, 1799). Si b aquesta inseguretat en el gnere es pot percebre en alguns dels poemes publicats, tamb cal remarcar que en els dos volums hi ha poesies prou notables. Destaquen, per una banda, les que penetren en el sentiment de dolor, de prdua, de solitud de lnima femenina, unes poesies que, pels temes i per la fora del seu contingut, concorden amb la seva narrativa. I unes altres en qu, seguint el model del seu mestre Joan Maragall, expressen una comuni sensual amb el paisatge. La passi que Vctor Catal sent pel teatre la satisf com a espectadora, assistint a totes les estrenes possibles, i com a autora creant i defensant el monleg com a gnere que considera tan susceptible de perfecci artstica com els altres. Cal recordar que s amb un monleg, La infanticida, que s premiada als Jocs Florals dOlot el 1989, una obra duna gran qualitat, com ho sn tamb altres monlegs com Germana Pau, per citar-ne
25

061-DRAMES RURALS.indd 25

3/6/10 09:48:43

algun. Malgrat la diferncia formal que suposa el fet destar construts per ser representats, i sobretot perqu la majoria sn peces en vers, alguns dels monlegs, com els dos esmentats, tenen elements que, tamb, es poden relacionar perfectament amb la narrativa de lautora. En concret, La infanticida hi comparteix alguns dels seus trets ms caracterstics i ms perceptibles. En laspecte temtic i argumental, aquesta obra accepta perfectament letiqueta de drama rural, tant per la ubicaci dels fets en un espai rural i un mol, com per la condici social dels personatges i, fins i tot, pel carcter trgic dels fets expressats amb una gran intensitat dramtica: la mare soltera que tira la filla acabada de nixer a la mola del mol, empesa per la por extrema a la violncia del seu pare i a la condemna social. Daltra banda la Nela, la protagonista, una noia embogida, que mitjanant el monleg reviu la seva histria personal i aboca cap enfora tota la seva problemtica, s un personatge que, per la projecci externa del seu mn interior, les seves pors, el seu dolor..., representats per smbols, ben b podrem considerar precursor daltres personatges femenins de lobra de Vctor Catal, com la mateixa Mila de Solitud. La narrativa s, malgrat tot, el gnere pel qual es decanta com a autora perqu shi sent cmoda i segura, tant pel que fa a les temtiques, als ambients i a la creaci de personatges com al domini de la tcnica narrativa i del llenguatge. La seva producci s abundant. A Drames rurals (1902) el
26

061-DRAMES RURALS.indd 26

3/6/10 09:48:43

segueixen sis reculls ms de contes, Ombrvoles (1904), Caires vius (1907), La Mare Balena (1920), Contrallums (1930), Vida mlta (1949) i Jubileu (1951); dues novelles, Solitud (1905) i Un film, 3.000 metres (1926); una antologia, Marines (1928), que juntament amb tres contes inclou, com si fossin narracions, els dos nics captols del que havia de ser la novella Calze damargor; un volum de proses ntimes, Mosaic (1946), i el recull de contes en castell Retablo (1944). Tot un conjunt de llibres que sumen uns setanta-quatre ttols i que abracen cinquanta anys de la vida de lescriptora, trencats, per, per dos buits: de 1907 a 1920 i de 1930 a 1944. Sn dos silencis obligats, el primer per les discrepncies de lautora amb els noucentistes i el seu rebuig al ruralisme i a la seva llengua i el segon per problemes personals i els dels pas: la mort de la seva mare, la Guerra Civil, la postguerra, les malalties dels germans, la seva convalescncia de ms dun any per la ruptura de la tbia i el peron... Uns anys, les dcades dels trenta i dels quaranta, plens de dissorts que confessa tenir la sensaci de no haver viscut, sin dhaver travessat per les irrealitats dun malson inacabable. Tot i aix, les caracterstiques de la narrativa de Vctor Catal sn gaireb invariables, com tamb ho s la seva preferncia per la pea breu. Fins i tot les dues niques novelles que publica sn obres nascudes duna idea inicial ms breu. Diu lautora que va planificar Solitud com un drama rural ampliat. I que Un film, 3.000 metres li anava creixent mentre lescrivia.
27

061-DRAMES RURALS.indd 27

3/6/10 09:48:43