Organització de Centres Escolars

ELS SISTEMA EDUCATIU
EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

.
Legislaci i organitzaci dels centres educatius
Pere J. Carri Villalonga
Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius
SUMARI
Presentaci ........................................................................................................ 3 Objectius ............................................................................................................ 3 ndex de continguts i mapa conceptual .............................................................. 3 Continguts .......................................................................................................... 5 1. L'escola com a instituci................................................................................. 5 2. El sistema educatiu ........................................................................................ 7 3. L'administraci educativa ............................................................................. 17 4. La legislaci educativa ................................................................................. 23 5. L'organitzaci dels centres educatius: rgans de govern ............................. 29 6. L'organitzaci dels centres educatius: el projectes intitucionals .................. 37 7. Conclusions.................................................................................................. 44 Informaci complementria .............................................................................. 44
Presentaci
Importncia del coneixement de la legislaci educativa per al nou personal dels centres densenyament. La professionalitzaci requereix uns coneixements generals i especfics de la legislaci i de lorganitzaci escolar.
Actualment les tasques docents i no docents en els centres educatius sn ms complexes perqu leducaci formal i els centres educatius ho sn: Normativa complexa Diversitat de lalumnat Treball coordinat de diversos professionals Conflictivitat Organitzaci Participaci en la gesti Diversitat de funcions Tutoria Coordinaci Participaci a rgans collegiats Serveis Activitats
Objectius
Conixer lestructura i evoluci del sistema educatiu espanyol. Conixer les lleis i normes que ordenen el sistema educatiu. Conixer la normativa especfica en relaci a centres, professorat i alumnat. Conixer lorganitzaci i funcionament dels centres escolars.
ndex de continguts i mapa conceptual

1. Lescola com instituci. Lescola sorgeix com una necessitat de la societat. Principals factors. Caracterstiques. Evoluci. Documentaci. 2. El sistema educatiu. Concepte. Els sistemes educatius. El sistema educatiu espanyol. Evoluci. Documentaci. 3. Ladministraci educativa. La classificaci de les normes. Principis legals del dret administratiu. Estructura de les normes. Les administracions educatives. Documentaci. 4. La legislaci educativa. Principals normes que regulen el sistema educatiu. La LOE i la LODE. Reglaments. 5. LOrganitzaci dels centres educatius. Els rgans de govern. Documentaci. 6. Lorganitzaci dels centres: els projectes institucionals. Avaluaci de centres educatius. Documentaci. 7. Conclusions.
3
Sistema socio-educatiu s Legislaci s Legislaci educativa crea crea Sistema educatiu s Administraci educativa
Normes educatives regulen Entorn o medi influeix Crea i regula
Centre educatiu
RGANS
PLANS
AVALUACI
Organitzaci dels centres educatius
LEGISLACI I ORGANITZACI DE CENTRES EDUCATIUS
Continguts
1. Lescola com a instituci. Lescola neix com una necessitat de la societat. Principals factors. Caracterstiques. Documentaci. L'escola neix de la societat. L'escola s la instituci social especialitzada en l'educaci formal1. Per arribar a la situaci actual, l'escola ha passat per una transformaci molt important. Les societats primitives no tenien escoles: l'educaci era responsabilitat de la famlia, del clan o tribu. La necessitat de l'escola ve amb l'aparici de la propietat, el comer, la indstria i l'especialitzaci del treball. Les primeres manifestacions educatives eren de carcter particular entre un mestre que a canvi d'un salari impartia classe a un o varis alumnes. El pedagog, que actualment s un tcnic o expert en aspectes educatius, a l'antiguitat clssica era l'esclau que condua els infants fins a l'escola2. A l'poca medieval l'educaci tamb estava a crrec de les ordre religioses (convents) i les universitats. Aquesta situaci es mant inalterable fins a finals dels segle XVIII amb la Revoluci Francesa (1789). Fou a partir de la Revoluci Francesa quan l'any 1793 es proclama per primera vegada l'escola obligatria i gratuta. Vet aqu l'origen de l'actual escola, amb les seves virtuts i mancances. Aquest ha estat un procs complex amb avanos i retrocessos constants.
Educacin formal: es aquel mbito de la educacin que tiene carcter intencional, planificado y reglado. Se trata aqu de toda la oferta educativa conocida como escolarizacin obligatoria, desde los primeros aos de educacin infantil hasta el final de la educacin secundaria.
Pedagogo, -ga (Del latn paedagogus y ste del griego paidagwgj formado por paij-paidj nio y por agw conducir); sust. m. y f. 1. Persona cuya profesin consiste en ensear y educar a los nios y a los jvenes: en el colegio de mis hijos hay grandes pedagogos. 2. Persona que posee un conjunto de conocimientos tericos o prcticos que le sirven para proporcionar enseanzas de modo didctico a otros: muchos nios con problemas de aprendizaje son tratados en la actualidad por pedagogos. 3. En la antigedad o en pocas pasadas en las casas principales e importantes, persona que cuidaba y educaba a los nios: el pedagogo en el concepto griego era una persona encargada de llevar al nio al recinto escolar, esperar que saliera y ... 5
I aix s perqu l'escola obligatria i gratuta implica l'existncia d'unes autoritats especialitzades, uns pressuposts, una estructura, uns programes, uns regulaci i una inspecci. Tot aix implica un procs llarg, evolutiu que s'ha ests per tot el mn occidental. A Espanya aquesta proclamaci se va realitzar mitjanant la Constituci de Cadis de 1812 per no se va posar en la prctica fins a 1857 (Llei Moyano). I quines sn les caracterstiques principals de l'escola obligatria i gratuta?: Ampliaci de l'edat de l'educaci (dels 9 anys en els seus orgens fins al 16 a l'actualitat). Constant extensi de la demanda de l'educaci, en especial als pasos industrialitzats i entorn a les ciutats. Precisament la crisi ms forta que afecta a l'educaci s resultat de la forta demanda que ocasiona unes despeses sovint difcils d'assolir pels estats (La crisis mundial de la educacin, Coombs3). Darrerament els resultats de l'informe PISA ha provocat una nova polmica sobre els sistema educatiu. Documentaci i articles INSTITUT DAVALUACI I QUALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS (IAQSE): Avaluaci de diagnstic
http://iaqse.caib.es/documents/informe_AADD_2008_2009.pdf
AVALUACI PISA 2009 (OCDE) http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacional/pisa2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd
MINISTERIO EDUCACIN I CIENCIA: Avaluaci general de diagnstic.

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/evaluacionge neraldiagnostico/pdf-completo-informe-egd2009.pdf?documentId=0901e72b8015e34e
COOMBS, P.H. (1971). La crisis Mundial de la Educacin. Ediciones Pennsula. Barcelona. COOMBS, PH 1985. La crisis mundial de la educacin. Perspectivas actuales. Editorial Santillana. Madrid.
2. El Sistema Educatiu. Concepte. Els sistemes educatius. El sistema educatiu espanyol. Les lleis que regulen es sistema educatiu: evoluci. Documentaci.
Conceptes bsics Sistema educatiu: Conjunt delements i factors que configuren el model deducaci dun pas. Sistema escolar: Conjunt dinstitucions (normes i centres) perfectament delimitades que regulen i duen a terme leducaci dun pas o territori concrets. SISTEMA SOCIOEDUCATIU SISTEMA EDUCATIU SISTEMA EDUCATIU SISTEMA ESCOLAR
Sistema educatiu Context: Realitat social (necessitats i demandes Ideals i fins educatius: Constituci i lleis deducaci Caracterstiques dels SE espanyol: Intervenci de carcter mixta4 Compensador de desigualtats Pretn la qualitat5
Sistema escolar Normativa Institucions escolars (xarxa de centres) Agents escolars Supervisors
Principi de subsidiarietat: diu que lEstat no ha dintervenir ms que all on la iniciativa privada no arriba. Aplicat a lescola, defensaria que lEstat no ha de crear escoles on hi ha escoles diniciativa privada6.
Els sistemes educatius poden tenir un carcter centralitzat (ex. Frana) o descentralitzat (ex. Gran Bretanya, Sucia,...). El SE espanyol t un carcter mixta. 5 Lactual llei del sistema educatiu espanyol s la Llei dEducaci (2006). 6 El PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD fue definido por primera por la Iglesia Catlica en 1883: La socializacin presenta tambin peligros. Una intervencin demasiado fuerte del Estado puede amenazar la libertad y la iniciativa personales. La doctrina de la Iglesia ha elaborado el principio llamado de subsidiariedad. Segn ste, 'una estructura social de orden superior no debe interferir en la vida interna de un grupo social de orden inferior, privndole de sus competencias, sino que ms bien debe sostenerle en caso de necesidad y ayudarle a coordinar su accin con la de los dems componentes sociales, con miras al bien comn' (CA 48; Po XI, enc. "Quadragesimo anno"). http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s1c2a1_sp.html http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccatheduc/documents/rc_con_ccatheduc_doc_1977031 9_catholic-school_sp.html
4
Estructura del sistema educatiu espanyol
Normativa legal
Xarxa de Centres
Articulaci a) Educaci infantil. b) Educaci primria. c) Educaci secundria obligatria. d) Batxillerat. e) Formaci professional. f) Ensenyaments didiomes. g) Ensenyaments artstics. h) Ensenyaments esportius. i) Educaci de persones adultes. j) Ensenyament universitari.
Caracterstiques
Constituci Espanyola Lleis i reglaments
Pblics Privats Concertats
- Autonomia curricular, organitzativa i de gesti - Participaci: consells escolars - Atenci a les necessitats especfiques
El sistema educatiu espanyol actual neix de la Constituci de 1978 i de les lleis educatives que la desenvoluparen en els aspectes d'ensenyament. La xarxa de centres queda establerta en pblics (propietat de l'Estat o institucions pbliques) i privats (propietat particular). Aquests darrers poden ser concertats quan concerten el seu finanament per part de l'Administraci a canvi de realitzar l'ensenyament de manera gratuta, complir la normativa dadmissi d'alumnes, tenir un consell escolar, etc. L'ensenyament queda articulat de la manera segent: o General: infantil, primria, secundria obligatria, batxillerat i formaci professional. o Especial: educaci permanent d'adults. o Ensenyances especials: idiomes, artstiques i esportives. o Superior: Lensenyament universitari, els ensenyaments artstics superiors, la formaci professional de grau superior, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior. Les caracterstiques que defineixen el sistema educatiu espanyol, sn: o Autonomia curricular o pedaggica, organitzativa i de gesti. o Participaci en els rgans corresponents: claustre i consell escolar. o Atenci a les necessitats educatives especfiques. A partir daqu cal reflexionar sobre el model de centre que aix implica. Per arribar a aquesta situaci, mai definitiva, hem de tenir present levoluci que ha tingut el sistema educatiu al llarg del temps.
PRIMERES LLEIS D'EDUCACI (LEVOLUCI)

Llei Moyano (1857) Etapa Estructura Caractersticas Elemental La primera enseanza elemental es obligatoria para todos los
Primera enseanza Los estudios de la primera enseanza no estn sujetos a determinado nmero de cursos: las lecciones durarn todo el ao, disminuyndose Superior en la cancula el nmero de horas de clase.
Estudios generales
Segunda enseanza Estudios de aplicacin
espaoles. Los padres o tutores encargados enviarn a las escuelas pblicas a sus hijos y pupilos desde la edad de seis aos hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instruccin en sus casas en establecimiento particular. La primera enseanza elemental se dar gratuitamente en las escuelas pblicas a los nios cuyos padres, tutores encargados no puedan pagarla, mediante certificacin expedida al efecto por el respectivo Cura prroco y visada por el Alcalde del pueblo. Materias: Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada Lectura. Escritura. Principios de gramtica castellana, con ejercicios de ortografa. Principios de aritmtica con el sistema legal de medidas, pesas y monedas. Breves nociones de agricultura, industria y comercio, segn las localidades. La primera enseanza superior abraza adems de una prudente ampliacin de las materias comprendidas en la elemental, las siguientes Principios de geometra, de dibujo lineal y de agrimensura. Rudimentos de historia y geografa, especialmente de Espaa. Nociones generales de fsica y de historia natural acomodadas a las necesidades ms comunes de la vida. Perodos: el primero durar dos aos, y el segundo cuatro. En el primer perodo de la segunda enseanza las lecciones durarn todo el ao, disminuyndose en la cancula el nmero de horas de clase. En el segundo periodo empezarn las lecciones el dia 1 de Setiembre y terminarn el 15 de Junio. Para principiar los estudios generales de la segunda enseanza se necesita haber cumplido nueve aos de edad y ser aprobado en un examen general de las materias que abraza la primera enseanza elemental completa. Para pasar al segundo perodo de la segunda enseanza se requiere haber sido aprobado en un examen general de las materias que contiene el primero. Terminados los estudios generales de segunda enseanza, y aprobados los seis cursos, podrn los alumnos ser admitidos al examen del grado de Bachiller en Artes. Estudios de aplicacin a las profesiones industriales: Dibujo lineal y de figura. Nociones de Agricultura. Aritmtica mercantil. Para pasar a los estudios de aplicacin correspondientes a la segunda enseanza se requiere haber cumplido diez aos y ser aprobado en un examen general de las materias que comprende la primera enseanza superior. Terminados los estudios de aplicacin correspondientes a la segunda enseanza, los alumnos podrn recibir un certificado de peritos en la carrera a que especialmente se hayan dedicado
Modificacions a la Llei Moyano fins a la seva derogaci L'educaci a la II Repblica (1931-1939) La Constituci republicana (II Repblica) proclamava l'escola nica, la gratutat i obligatorietat a primria, la llibertat de ctedra i la lacitat de l'ensenyament. Entre els aspectes ms remarcables que s'introduren poden destacar: a) b) c) d) e) f) g) Funcionaritzaci de mestres i professors. Establiment d'ajudes o beques per a l'estudi. Regulaci del bilingisme. Establiment de la coeducaci. Supressi de l'obligatorietat de la religi a l'escola. Reforma de la formaci inicial dels docents. Regulaci de la inspecci.
L'educaci durant l'poca de la dictadura (1939-1978) Durant els anys de la dictadura franquista s'estableix un rebutjament frontal a tota la poltica educativa de la Repblica i s'estableix un ensenyament basat en els segents principis: 1. Control ideolgic de tot el professorat, especialment l'estatal, amb depuraci poltica dels mestres que hi havia. 2. Programes escolars centralitzats. 3. Ensenyana catlica a tots els nivells i centres. 4. Subsidierietat de l'Estat en matria educativa. 5. Separaci de l'ensenyament per sexes. 6. Sistema educatiu de "doble via": un batxillerat per la classe rica i una primria pels ms desfavorits. Aquesta situaci dura fins a l'any 1970 quan s'aprova la Llei General d'Educaci (Villar Palas). Aquesta llei proposa un canvi en l'estructura del sistema educatiu molt important i suposa una modernitzaci educativa pel nostre pas mai ms aconseguida. D'entre les seves principals caracterstiques, destacam: Establiment d'una programaci de l'educaci preescolar dels 4 al 6 anys. Generalitzaci i obligatorietat de l'educaci general bsica dels 6 als 14 anys. Final del principi de subsidierietat de l'Estat en matria educativa. Financiaci parcial de l'ensenyament privat (subvencionat). Sistema educatiu centralitzat.
10
o Estructura dels sistemes educatius anteriors a la Logse
Edat 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Llei Primria 1945 MATERNAL PERODE D'INICIACI MATERNAL PRVULS PRVULS GRAUS: PERODE ELEMENTAL ELEMENTAL MITJ SUPERIOR
Batxiller 1953
Prim. 1965 MATERNAL MATERNAL PRVULS PRVULS 1 PRIMRIA 2 PRIMRIA 3 PRIMRIA 4 PRIMRIA
Llei Educaci 1970

PREESCOLAR
J. INF. J. INF. PRVULS PRVULS 1 EGB 2 EGB 3 EGB 4 EGB 5 EGB 6 EGB 7 EGB 8 EGB 1 FPI 2 FPI 1 FPII 2 FPII 3 FPII Tcnic Aux. Tcnic Esp.
C. INICIAL C. INICIAL C. MITJ C. MITJ C. MITJ 2 ETAPA 2 ETAPA 2 ETAPA 1 BUP 2 BUP 3 BUP COU UNIVER. Graduat Esc. (Cert. Escol.) T. Batxillerat
INGRS PERODE PERFECCIONAME NT 1 BATX. ELEMENTAL 2 BATX. ELEMENTAL 3 BATX. ELEMENTAL
5 PRIMRIA 6 PRIMRIA 7 PRIMRIA 8 PRIMARIA
INICIACI PROFESSIONAL
4 BATX. ELEMENTAL (+ REVLIDA) 5 BATX. SUPERIOR 6 BATX. SUPERIOR (+R) PREUNIVERSITARI UNIVERSITAT Certi. Estudis Primaris Ttol Batxiller Elemental Ttol Batxiller Superior
Altres estudis: Escola Arts i Oficis, Escoles de Treball i Escola de Comer
TITOL
Certificat Estudis Primaris
11
La Llei Orgnica d'Ordenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE, 1990)

Aquesta llei, que actualment regula el sistema educatiu (etapes i currculum, prximament ser substituda per la LOE, dacord amb el calendari establert: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/calendarioLOE.pdf Caracterstiques generals "Con la L.O.G.S.E., se estructura el Sistema Educativo en Enseanzas de Rgimen General y en Enseanzas de Rgimen Especial. Se incluyen dentro de las primeras la Educacin Infantil, la Educacin Primaria, la Educacin Secundaria (compuesta por la Educacin Secundaria Obligatoria, el Bachillerato y la Formacin Profesional de Grado Medio), la Formacin Profesional de Grado Superior y la Educacin Universitaria. Como Enseanzas de Rgimen Especial se contemplan las Enseanzas Artsticas y las Enseanzas de Idiomas. A estas enseanzas habra que aadirles la Educacin de las Personas Adultas, la Educacin Especial y la Enseanzas cuyo objetivo primordial es la Compensacin de las desigualdades." Estructura En el cuadro se pueden observar los niveles educativos segn la L.G.E. y segn la L.O.G.S.E. Cuadro. Estructura del Sistema Educativo segn la LGE y segn la LOGSE
Edad 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 LGE (1970) - No existeix - No existeix Maternal Maternal Prvulos Prvulos 1 EGB/ Ciclo Inicial 2 EGB/Ciclo Inicial 3 EGB/Ciclo Medio 4 EGB/Ciclo Medio 5 EGB/Ciclo Medio 6 EGB/ 2 Etapa 7 EGB/ 2 Etapa 8 EGB/ 2 Etapa 1 BUP/ 1 FPI 2 BUP/ 2 FPI 3 BUP/ 1 FPII COU / 2 FPII UNIV./ 3 FPII LOGSE (1990) Educacin Infantil- Primer ciclo Educacin Infantil- Primer ciclo Educacin Infantil- Primer ciclo Educacin Infantil- Segundo ciclo Educacin Infantil- Segundo ciclo Educacin Infantil- Segundo ciclo 1 PRIMARIA/PRIMER CICLO 2 PRIMARIA/PRIMER CICLO 3 PRIMARIA/SEGUNDO CICLO 4 PRIMARIA/SEGUNDO CICLO 5 PRIMARIA/TERCER CICLO 6 PRIMARIA/TERCER CICLO 1 ESO/PRIMER CICLO 2 ESO/PRIMER CICLO 3 ESO/SEGUNDO CICLO 4 ESO/SEGUNDO CICLO 1 BACHILLERATO/CFGE 2 BACHILLERATO UNIVERSIDAD/CFGS
12
Educaci Infantil
"Se extiende hasta los 6 aos y se organiza en dos ciclos: hasta los 3 aos y de 3 a 6 aos. Esta etapa no es obligatoria. No obstante la Administracin debe ofertar puestos escolares suficientes para cubrir la demanda. Se reconoce el carcter educativo de este perodo, cuya finalidad es contribuir al desarrollo fsico y personal y se regulan las condiciones que deben cumplir los centros que implanten la etapa Infantil. Objetivos: - Expresados en capacidades. - La finalidad de esta etapa educativa es favorecer el desarrollo fsico y personal de los nios y nias y compensar las desigualdades que por divrsas razones existan. Areas: - Identidad y Autonoma Personal o El cuerpo y la propia imagen o Juego y Movimiento o La Actividad y la vida cotidiana o El cuidado de uno mismo - Medio Fsico y Social o Los primeros grupos sociales o La vida en sociedad o Los objetos o Animales y plantas - Comunicacin y Representacin o Lenguaje Oral o Aproximacin al lenguaje escrito o Expresin Plstica o Expresin Musical o Expresin Corporal o Relaciones, Medida y Representacin en el espacio. El nmero mximo de alumnos por aula queda fijado en 25. El profesorado tendr la titulacin de Maestro especialista en Educacin Infantil para el ciclo de 3 a 6 aos, y el mismo o el de Educador Especializado (ttulo de Tcnico Superior de Educacin Infantil) para el primer ciclo."
Educaci Primria "La educacin primaria comprende seis cursos acadmicos de 6 a 12 aos, organizado en tres ciclos de dos aos cada uno. Es una etapa educativa obligatoria y gratuta. Su finalidad es promover la socializacin de los nios y nias, favorecer su incorporacin a la cultura y contribuir a la progresiva autonoma de accin en su medio. La educacin se organiza en Areas impartidas por Maestros/as.
13
La metodologa didctica tiene un carcter personal y se adapta a los distintos ritmos de aprendizaje de cada nio. La evaluacin es contnua y global. La promocin de alumnos de un ciclo a otro se basar en prcticas de refuerzo educativo y adaptaciones curriculares. Objetivos: - Expresados en capacidades Areas y horario semanal:
Horas Semanales 1 ciclo Conocimiento del Medio Educacin Artiststica Educacin Fsica Lengua Catalana y Literatura Lengua Castellana y Literatura Lengua Extranjera Matemticas Religin/estudio Recreo TOTAL 3,5 3 3 4 4 3,5 1,5 2,5 25 2 ciclo 3,5 2,5 2,5 3,5 3,5 2 3,5 1,5 2,5 25 3 ciclo 3,5 2 2 3,5 3,5 3 3,5 1,5 2,5 25
Areas
Principales innovaciones: - Aprendizaje de una lengua extranjera a partir de los ocho aos con profesorado especialista. - Profesores especialistas en Educacin Fsica. - Progresiva incorporacin de profesores especialistas en Msica. - Educacin ms adaptada a las necesidades de los nios y las nias. - Un mximo de 25 alumnos por aula (salvo excepciones por necesidades de escolarizacin)."
14
Educaci Secundria Obligatoria "Es una etapa educativa, obligatoria y gratuita, que se extiende a lo largo de cuatro aos despus de la etapa de EDUCACION PRIMARIA. Proporciona la formacin necesaria para proseguir estudios tanto de Bachillerato como de Formacin Profesional de grado medio. El objeto del diseo de esta nueva etapa educativa radica bsicamente en ampliar la educacin obligatoria hasta los diecisis aos a fin de adecuarla a la edad laboral inicial de cualquier ciudadano espaol y equiparar el Sistema Educativo espaol con los de otros lpaises de la U.E. Principales caractersticas La atencin a la diversidad de intereses, motivaciones, y aptitudes de los alumnos constituye el objetivo fundamental de esta etapa educativa. Para alcanzarlos, se introducen modificaciones en la organizacin de los centros y de las enseanzas: 30 alumnos mximo por aula. Departamento de orientacin con orientador-psiclogo o pedagogo y dos o tres profesores de apoyo para los alumnos con mayores dificultades. Optatividad: es decir, posibilidad de elegir algunas de las materias de cada curso. Adaptacin de la enseanza para alumnos con dificultades de aprendizaje. Programas de Diversificacin Currcular (alumnos con 16 aos) Programas de Garanta Social (alumnos con 16 aos).
Condiciones de acceso Haber cursado, el ao acadmico anterior, 6 de Primaria. Estructura Esta dividida en cuatro aos o cursos: de 12 a 16 aos. BACHILLERATO El bachillerato comprender dos cursos acadmicos. Tendr modalidades diferentes que permitirn una preparacin especializada de los alumnos para su incorporacin a estudios posteriores o a la vida activa. Podrn acceder a los estudios de bachillerato los alumnos que estn en posesin de ttulo de Graduado en Educacin Secundaria. El bachillerato proporcionar a los alumnos una madurez intelectual y humana, as como los conocimientos y habilidades que les permitan desempear sus funciones sociales con responsabilidad y competencia. Asimismo, les capacitar para acceder a la formacin profesional de grado superior y a los estudios universitarios.
15
El bachillerato se organizar en materias comunes, materias propias de cada modalidad y materias optativas. Las modalidades de bachillerato sern como mnimo las siguientes: Artes. Ciencias de la Naturaleza y de la Salud. Humanidades y Ciencias Sociales. Tecnologa.
FORMACIN PROFESIONAL La formacin profesional, en el mbito del sistema educativo, tiene como finalidad la preparacin de los alumnos para la actividad en un campo profesional, proporcionndoles una formacin polivalente que les permita adaptarse a las modificaciones laborales que puedan producirse a lo largo de su vida. Incluir tanto la formacin profesional de base como la formacin profesional especfica de grado medio y de grado superior. En la educacin secundaria obligatoria y en el bachillerato, todos los alumnos recibirn una formacin bsica de carcter profesional. La formacin profesional especfica comprender un conjunto de ciclos formativos con una organizacin modular, de duracin variable, constituidos por reas de conocimiento terico-prcticas en funcin de los diversos campos profesionales. Los ciclos formativos se correspondern con el grado medio y el grado superior. Podrn cursar la formacin profesional especfica de grado medio quienes se hallen en posesin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria. Para el acceso a la formacin profesional especfica de grado superior ser necesario estar en posesin del ttulo de Bachiller. Para quienes hayan cursado la formacin profesional especfica de grado medio y quieran proseguir sus estudios, se establecern las oportunas convalidaciones entre las enseanzas cursadas y las de bachillerato. "
Documentaci Ley Moyano: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ley_Moyano.mht LGE: http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf LOGSE: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGSE.mht
16
3. Ladministraci educativa. La classificaci de les normes. Principis legals del dret administratiu. Estructura de les normes. Les administracions educatives. Documentaci.
L'Administraci Educativa: de les lleis als reglaments

La Constituci Espanyola: http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf estableix els principis bsics que presideixen tota la legislaci en matria educativa: El dret a l'educaci apareix recollit en l'article 277. Els deu apartats que t determinen els principis generals que han de regir tota la normativa educativa. A ms a ms d'aquest dret a l'educaci la CE recull altres drets relacionats amb l'educaci, com la llibertat de ctedra, la llibertat ideolgica i religiosa, el dret a la cultura, els drets del nin, segons els acords internacionals, els drets humans en general i els drets de les persones que pateixen minusvalidesa fsica, psquica i sensorial (avui se parla de discapacitat). La CE aborda tamb el tema de la descentralitzaci de l'Administraci de l'ensenyament en el marc de l'Estat de les Autonomies. L'article 149.1.30 estableix la reserva competencial de l'Estat central.
La classificaci de les normes

NORMES AMB CATEGORIA DE LLEI REGLAMENTS GOVERN DE L'ESTAT Constituci Espanyola LLei Orgnica LLei Ordinria Reial Decret Ordre Ministerial ILLES BALEARS Estatut d'Autonomia (Llei Orgnica Estat) LLei Decret Ordre Conseller Resoluci Instrucci Circular
Normes segons jerarquia de lautoritat

7
"1. Tothom t dret a l'educaci. Es reconeix la llibertat d'ensenyament. 2. L'educaci tindr com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions. 4. L'ensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a l'educaci, mitjanant una programaci general de l'ensenyament, amb la participaci collectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per l'Administraci amb fons pblics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi."
17
Principis legals del Dret Administratiu

Principi de Legalitat Aix representa que qualsevol actuaci de l'Administraci est sotmesa a la Llei i que les seves resolucions han de tenir un suport o base legal. Tamb vol dir que cap norma o disposici pot vulnerar all que diu una norma o disposici superior. Principi de Jerarquia Principi que regeix la relaci vertical i unitria dels rgans d'una Administraci Pblica mitjanant el vincle de la Subordinaci. s el principi que faculta els rgans superiors per a dirigir, inspeccionar, revisar i ordenar la conducta dels subordinats. Aquest principi es troba en l'art. 103 de la Constituci. Principi de Competncia Principi que regeix la distribuci de les tasques encomanades a l'Administraci Pblica perqu pugui complir els fins que li sn propis. s la quantitat de poder que s'atribueix a cada rgan de l'Administraci. La competncia s irrenunciable per l'rgan administratiu al qual s'ha atribut. Aquest principi est regulat a l'art. 12, 13 i 14 de la LRJAP/PAC. Jerarquia de les normes Entre les normes amb categoria de Llei no funciona el principi de Jerarquia sin el de Competncia. Determinades matries han dsser regulades per Llei Orgnica (art. 81 CE). Determinades matries no poden sser regulades per Decret-Llei, etc. Els Reglaments estan ordenats d'acord amb el principi de Jerarquia (art. 23.2 de la LRJAE): o Reial Decret o Ordre de la Comissi Delegada de Govern o Ordre Ministerial o Disposicions d'autoritats, segons l'ordre jerrquic. Estructura de les normes: Prembul: bases legals, exposici de motius, explicaci del contingut. Cos: articulat, disposicions addicionals, transitries i finals (derogatria). Aspectes que conv llegir: Entrada en vigor. mbit d'aplicaci. Terminis que fixa. Normes que substitueix i/o deroga. Disposicions transitries.
18
Les administracions educatives

Organitzaci de l'administraci educativa Els nivells o mbits de la ladministraci sn: estatal o central, autonmic i municipal. En el nivell estatal actua el parlament de la naci que aprova les lleis i el govern central que elabora els reglaments i gestiona els temes de la seva competncia. Aquestes competncies referides a leducaci les exerceix el Ministeri dEducaci, Cultura i Esport. Congrs de diputats: http://www.congreso.es Govern central: http://www.la-moncloa.es/ Ministeri dEducaci, Cultura i Esport: http://www.mec.es En el nivell autonmic actua el parlament de la Comunitat Autnoma que elabora les lleis i el govern autonmic que elabora els reglament i realitza la gesti, mitjanant la conselleria corresponent. Parlament: http://www.parlamentib.es/ Govern: http://www.caib.es En el nivell municipal sexerceixen les competncies educatives que la llei preveu. El Ministeri d'Educaci i Cincia s l'rgan encarregat per exercir les competncies reservades a l'Estat. A la vegada els aspectes relacionats amb l'educaci corresponen a la Secretaria d'Estat d'Educaci i Universitats que t el seu propi organigrama. Competncies exercides pel Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports Les principals matries reservades a l'Estat sn les segents: Ordenaci general del sistema educatiu Promulgaci de normes bsiques8 per a tot l'Estat Requisits mnims dels centres docents Regulaci de l'expedici i convalidaci de ttols acadmics Alta Inspecci Planificaci general de les inversions Ajudes a l'estudi (regulaci de beques) Centres pblics espanyols a l'estranger i rgim jurdic dels centres estrangers al nostre pas Cooperaci internacional
Les normes bsiques sn aquelles que desenvolupen els aspectes bsics duna llei daplicaci general i que sn competncia de lEstat. 19
La Conselleria d'Educaci i Cultura Des de l'1 de gener de 1998 la Comunitat Autnoma de les Illes Balears gaudeix de la competncia en matria educativa. Les competncies en matria educativa de la nostra comunitat autnoma sn exercides per la Conselleria d'Educaci i Cultura. Estructura de la Conselleria d'Educaci i Cultura La Conselleria dEducaci i Cultura, sota la direcci del seu titular, que rep el ttol o nom de conseller, sestructura en els centres directius segents: - Secretaria General - Direcci General dAdministraci, Ordenaci i d'Inspecci Educativa. - Direcci General de Planificaci i Centres. - Direcci General dInnovaci i Formaci. - Direcci General dUniversitat. - Direcci General de Personal Docent. - Direcci General de Formaci Professional i dAprenentatge Permanent - Direcci General de Cultura. - Direcci General de Poltica Lingstica. - Tamb existeixen, com a rgans perifrics, les delegacions territorials dEducaci dEivissa i Formentera i de Menorca, les quals s'encarreguen de la gesti escolar prpia de les illes menors. Distribuci de funcions - La Secretaria General assumeix la gesti del pressupost de la conselleria i s'encarrega dels recursos humans (excepte personal docent) i la planificaci i gesti d'obres i necessitats de recursos materials dels centres escolars. - La Direcci General dAdministraci, Ordenaci i dInspecci Educativa exerceix competncies en matria dordenaci acadmica, d'inspecci educativa, densenyament del catal, densenyament de llenges estrangeres i coordinaci de programes educatius internacionals i de tecnologies de la informaci en lmbit educatiu. - La Direcci General de Planificaci i Centres exerceix competncies en les matries segents: planificaci educativa; coordinaci, rgim orgnic i funcionament de centres docents; escolaritzaci dels alumnes; ensenyaments de rgim especial; educaci de persones adultes; gesti de ttols i beques. - La Direcci General dInnovaci i Formaci exerceix competncies en les matries segents: innovaci educativa; formaci permanent del professorat i educaci a distncia del professorat; educaci especial i atenci a la diversitat; cooperaci i solidaritat en leducaci. - La Direcci General dUniversitat exerceix competncies derivades de la legislaci sobre universitats i les corresponents a les relacions amb la comunitat universitria. - La Direcci General de Personal Docent exerceix les competncies derivades de la gesti del personal docent.
20
- La Direcci General de Formaci Professional i dAprenentatge Permanent assumeix competncies en matria de formaci professional, educaci permanent i rgim especial. Depn daquesta Direcci General lArxiu-Museu de lEducaci. - La Direcci General de Cultura exerceix competncies en les matries segents: promoci cultural, propietat intellectual; biblioteques, museus i arxius de titularitat de lAdministraci de les Illes Balears; patrimoni histric; gesti dequipaments culturals. - La Direcci General de Poltica Lingstica, en la qual sintegra la Junta Avaluadora de Catal, exerceix competncies relatives a planificaci i execuci de programes de dinamitzaci lingstica i a normalitzaci lingstica en lmbit de les administracions pbliques. Competncies compartides entre ambdues administracions Per tal de millorar l'eficcia de la gesti ha d'haver-hi una coordinaci entre les dues administracions que tenen competncies en matria educativa. A tal efecte s'indiquen els temes compartits sobre els quals s'establiran nexes de coordinaci: Registres de ttols acadmics i professionals Manteniment de bancs de dades informatitzats de personal, centres i documentaci d'utilitzaci conjunta. Procediments de collaboraci necessaris en matria d'investigaci educativa, educaci a distncia, programes d'alumnes, formaci i perfeccionament del personal docent, d'administraci i d'inspecci educativa, educaci compensatria, aix com altres temes que es decideixin. Procediment per facilitar la informaci necessria sobre l'estat i situaci del sistema educatiu. Execuci de plans d'avaluaci general del sistema educatiu i programes de carcter experimental sobre ordenaci general del sistema educatiu i fixaci de les ensenyances mnimes. Investigaci i experimentaci en matria de projectes, construccions i dotaci de centres. Informaci relativa als pressuposts en matria d'ensenyament.
Competncies educatives dels ajuntaments i d'altres organismes Els ajuntaments, pel fet de ser les administracions ms properes al ciutad, es troben en condicions ptimes per intervenir ms eficament en el camp de les necessitats i de la problemtica de la poblaci. s necessria la seva responsabilitzaci en el tema dels recursos educatius i culturals. Un servei pblic no s'hauria de limitar a donar prestacions econmiques, ha d'ocupar-se d'informar, formar, implicar, etc. Certament hi ha hagut un increment de les seves competncies. De les primeres obligacions assignades com sn vigilncia de lescolaritzaci obligatria, la conservaci, neteja, custdia (conserges i porters) i vigilncia dels edificis escolars; oferta del terreny per construir escoles (la construcci
21
corre a crrec del Govern i desprs passa a ser propietat municipal); reparacions dels edificis escolars (en cas de grans reparacions, les administracions educatives les financen o subvencionen), n'han sorgit d'altres fruit del desenvolupament legislatiu en matria educativa o de la progressiva implicaci dels ajuntaments en la gesti educativa i en la promoci de la seva qualitat. Per exemple: La presencia amb veu i vot, als consells escolars. La creaci d'escoletes infantils Centres d'educaci permanent d'adults, per a l'obtenci dels ttols de Graduat Escolar o l'equivalent en aquests moments de Graduat en Educaci Secundria obligatria. Programes d'inserci laboral de joves Gabinets psicopedaggics municipals per a l'atenci a determinats alumnes (normalment solen actuar en collaboraci amb l'escola) Monitors de msica, educaci fsica, plstica, tecnologia per a la realitzaci d'activitats extraescolars o de suport especialitzat Collaboraci amb els mestres en temes diversos; l'educaci viria, educaci per a la salut, descoberta del medi, etc. Publicaci de material didctic o de suport Convocatries de beques i concessi d'ajuts econmics als centres Iniciatives i suport en relaci a la normalitzaci lingstica i cultural.
Quant a altres organismes, podrem fer referncia, en primer lloc, als de carcter pblic: les Mancomunitats i els Consells Insulars, amb algunes competncies semblants als ajuntaments i d'altres encara per definir. En segon lloc i en relaci a l'mbit privat, cal esmentar les associacions de pares/mares d'alumnes, associacions religioses i poltiques, associacions empresarials i sindicals, els mitjans de comunicaci social, fundacions culturals i assistencials, centres d'animaci sociocultural, etc., organismes que tenen les competncies que la legislaci general i els seus estatuts els atorguen. Documentaci
LEY 30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn (BOE 27/11/92 n. 285) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/ley30_92.pdf LEY 4/1999, de modificacin de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn (BOE 14/01/99 n. 12) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/procediment_1999.pdf LLEI 3/2003, de 26 de mar, de rgim jurdic de ladministraci de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOIB 03/04/03 n. 44) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/procediment_illes.pdf
22
4. La legislaci educativa. Principals normes que regulen el sistema educatiu. La LOE i la LODE. Reglaments. Constituci:
http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf
L'educaci a la Constituci de 1978 Amb la Constituci de1978, s'estableix el dret a l'educaci que en el seu article 27, contempla en aspectes segents: "1. Tothom t dret a l'educaci. Es reconeix la llibertat d'ensenyament. 2. L'educaci tindr com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions. 4. L'ensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a l'educaci, mitjanant una programaci general de l'ensenyament, amb la participaci collectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per l'Administraci amb fons pblics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi." L'aplicaci de la norma constitucional ha condicionat tot el desenvolupament legislatiu i normatiu en matria educativa. Lleis:
LEY ORGNICA 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educacin (BOE 04/07/85 n. 159) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/lode_actualitzada.pdf LEY ORGNICA 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin General del Sistema Educativo (BOE 04/10/90 n. 238) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGSE.mht LEY ORGNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (BOE 04/05/06 n. 106) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf
23
Reglaments de centres: (*)

Decret per el qual s'estableix el Reglament d'Organitzaci del IES http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf
Vegem ara algunes caracterstiques de la LOE:
LOE (Ley Orgnica de Educacin) aprobada el 20 de abril de 2006 y publicada en el BOE 4-5-06.
ESQUEMA DE LA LOE
LOE Edad 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 BACHILLERATO EDUCACIN SECUNDARIA OBLIGATORIA 1 EDUCACIN PRIMARIA 2 1 EDUCACIN INFANTIL 2 1 Etapa Ciclo Curso 1 2 3 1 2 3 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1 2
El sistema educativo se organiza segn la LOE en etapas, ciclos, grados, cursos y niveles de enseanza de forma que asegure la transicin entre los mismos y, en su caso, dentro de cada uno de ellos. Divide las enseanzas que ofrece el sistema educativo en: a) Educacin infantil. b) Educacin primaria. c) Educacin secundaria obligatoria. d) Bachillerato. e) Formacin profesional. f) Enseanzas de idiomas. g) Enseanzas artsticas. h) Enseanzas deportivas.
24
i) Educacin de personas adultas. j) Enseanza universitaria. Novedades e implantacin Educacin Infantil (0-6 aos); Etapa totalmente educativa Gratuidad generalizada de la etapa 3-6 aos. A partir de los 5 aos se iniciarn las enseanzas de idioma extranjero y la aproximacin al ordenador. Primaria (6-12 aos) Desde 1, los alumnos con dificultades dispondrn de planes de refuerzo y apoyo. A partir del curso 2008-2009 se realizar una evaluacin de diagnstico de las competencias bsicas alcanzadas por los alumnos al finalizar 4 curso. Slo se podr repetir una sola vez en toda la etapa como ya establecan la LOGSE y la LOCE. Se incorpora una nueva asignatura: Educacin para la ciudadana (5 y 6) A partir del ao acadmico 2009-2010, cada alumno dispondr al finalizar la educacin primaria de un informe sobre su aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias bsicas adquiridas. ESO (12-16 aos) I Se paraliza la introduccin de los itinerarios que marcaba la LOCE a partir de 3 y se presta mucha atencin a la diversidad y las medidas de refuerzo. Se mantienen los Programas de Diversificacin Curricular (a partir de 3, no 4 como ahora ) Hasta el trmino del ao acadmico 2006-2007, los alumnos que hayan cursado el curso 2. de la ESO, no estn en condiciones de promocionar a 3 y hayan repetido ya una vez en esta etapa educativa, podrn incorporarse a un programa de diversificacin curricular. Los cursos de Garanta Social pasan a ser de Cualificacin Profesional Inicial. Se impartir la asignatura Educacin para la Ciudadana en dos cursos por determinar y se reducir el nmero de asignaturas en los dos primeros aos para favorecer el trnsito de Primaria a ESO. A partir del ao acadmico 2008-2009 se realizar en todos los centros docentes una evaluacin de diagnstico de las competencias alcanzadas al final del 2 curso. El ltimo curso: 4, ser de carcter orientador de cara a futuras opciones, con la posibilidad de escoger materias. No se podr repetir mas de dos veces en toda la etapa y podr ser cualquiera
25
de los cuatro cursos, con mas de 3 asignaturas suspensas. La evaluacin y promocin de los alumnos en la ESO tal como las regula la LOE se aplicarn a partir del ao acadmico 2007-2008, hasta entonces, segn la LOCE. Se conservan los exmenes extraordinarios de septiembre slo para el 4 curso. Segn el calendario de aplicacin de la LOE, en el ao acadmico 2007-2008 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes a los cursos 1. y 3. de la ESO reguladas por la LOE y dejarn de impartirse segn la LOGSE. En el ao acadmico 2008-2009 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes a los cursos 2. y 4. de la ESO reguladas por la LOE y dejarn de impartirse segn la LOGSE. Programas de Cualificacin Profesional Los alumnos que hayan repetido curso dos veces en la ESO y vuelvan a suspender, podrn pasar a los nuevos Programas de Cualificacin Profesional si tienen mas de 16 aos y menos de 21, pudiendo optar por diferentes mdulos, unos que conducen a la obtencin de la cualificacin profesional y otros a obtener el ttulo de la ESO. Excepcionalmente, con 15 aos. Bachillerato Se paraliza la implantacin del mecanismo de acceso a la Universidad de la LOCE (Prueba General de Bachillerato y pruebas especficas de cada Universidad). Se plantea la existencia de una nica prueba de acceso sobre los contenidos de 2, cuya superacin no ser imprescindible para obtener la titulacin en Bachillerato ni para el acceso a los Ciclos Formativos de Grado Superior. Habr tres modalidades de Bachillerato: Arte, Ciencias y Tecnologas; y Humanidades y Ciencias Sociales (ahora son cuatro) . Surge una nueva asignatura comn llamada Ciencias para el mundo contemporneo para los que no cursen la modalidad de Ciencias. Se pueden repetir los dos cursos si se tienen mas de dos asignaturas suspensas y ambos cursos disponen de pruebas extraordinarias en septiembre. Segn el calendario de aplicacin de la LOE en el ao acadmico 2008-2009 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes al curso 1. de bachillerato reguladas por la LOE y dejarn de impartirse segn la LOGSE. En el ao acadmico 2009-2010 se implantarn, con carcter general, las enseanzas correspondientes al curso 2. de bachillerato reguladas por la LOE
26
y dejarn de impartirse segn la LOGSE. Religin La Religin ser evaluable pero no conmutable a efectos de promocin, adquisicin de becas y acceso a la Universidad. Alternativa a la Religin en desarrollo. Ara per ara, la LODE amb les seves modificacions s la llei fonamental que regula els drets establerts a larticle 27 de CE. Ha estat modificada i completada per la LOE Anem a veure quin sn els aspectes que regula: El dret a leducaci:
El dret a leducaci bsica ( regulada a la LOE ) que permeti el desenvolupament de la prpia personalitat i la realitzaci duna activitat til a la societat. El dret a accedir als estudis superiors en funci daptituds i vocaci, per sense discriminacions econmiques, nivell social o residencia. Sestableixen els mateixos drets als estrangers residents al nostre pas. Lactivitat educativa orientada cap als principis constitucionals. La llibertat de ctedra orientada cap a la realitzaci dels fins educatius. Els drets dels pares i les seves obligacions. El drets dels alumnes i les seves obligacions: Creaci de centres escolars per part de les Institucions Publiques Creaci de centres privats Participaci: El Consell Escolar de lEstat Els centres sostinguts amb fons pblics (concertats)
Esquema sobre participaci: La LODE regula el Consell Escolar de lEstat

http://www.mec.es/cesces/inicio.htm
Cada Comunitat Autnoma t el seu propi Consell Escolar El Consell Escolar de les Illes Balears
http://ceib.caib.es/index.htm
Els consells escolars dels centres estan regulats a la llei9.
Vegeu pg. 30 27
En aquestes lleis se defineix lrgan, la composici i les competncies. El rgim de funcionament no expressament indicat a la Llei se defineix en el ROC. Documentaci (*)
http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf
Normes bsiques: http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo.html Etapes educatives:

http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo/ensenanzas.html
28
5. LOrganitzaci dels centres educatius. Els rgans de govern. Documentaci L'organitzaci escolar
L'Organitzaci escolar seria l'ordenaci dels distints elements de l'escola perqu tots concorrin adequadament a l'educaci dels escolars. L'educaci dels escolars, com fi de l'escola en conjunt, s el principi ordenador en funci del qual han de disposar-se els distints elements que constitueixen la instituci escolar. Conceptes a tenir en compte: a) Organitzaci: disposici dels diversos elements d'un conjunt de manera coherent, adaptats a la seva finalitat. b) Escola: a. Nom de la instituci encarregada de donar una educaci general als infants. b. Nom de diferents sistemes educatius escolars, pel que fa als continguts globals, o b a l'organitzaci. c. Nom de l'edifici o lloc on es desenvolupa l'activitat escolar. c) Centre escolar: conjunt d'alumnes i professorat d'un mateix centre. d) Tipus d'escola per la titularitat: els centres docents se classifiquen en pblics i privats. Sn pblics, els centres el titular (propietari) dels mateixos s un poder pblic. Sn centres privats aquells, el titular (o propietari) dels quals s una persona fsica o jurdica de carcter privat. Els centres privats sostinguts amb fons pblics reben la denominaci de centres concertats. La prestaci del servei pblic de leducaci es fa a travs dels centres pblics i privats concertats. e) Denominaci dels centres pblics segons el nivell educatiu tenen:
que
Els centres pblics que ofereixen educaci infantil es denominen escoles infantils; els que ofereixen educaci primria, collegis deducaci primria; els que ofereixen educaci secundria obligatria, batxillerat i formaci professional, instituts deducaci secundria. Els centres pblics que ofereixen educaci infantil i educaci primria es denominen collegis deducaci infantil i primria.
29
rgans de govern a) Collegiats: consell escolar del centre i claustre de professors. b) Unipersonals: director, cap d'estudis i secretari. Participaci Els pares, les mares, o els tutors legals d'alumnes, l'alumnat, el professorat, el personal d'administraci i serveis i els ajuntaments participaran en la gesti dels centres a travs del consell escolar. Igualment, d'acord amb el que s'estableix en aquest reglament, el professorat hi participar a travs del claustre; els pares i mares, a travs de les seves associacions; i l'alumnat, en la forma que reguli el projecte educatiu de centre. El consell escolar El consell escolar dels centres amb nou o ms unitats estar compost pels membres segents: a) El director del centre, que en ser el president. b) El cap d'estudis. c) Cinc mestres elegits pel claustre. d) Cinc representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes. e) Un representant del personal d'administraci i serveis. f) Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre. g) El secretari del centre, que actuar com a secretari del consell, amb veu, per sense vot. Lalumnat estar representat en el consell escolar dels collegis pblics d'educaci primria i collegis pblics d'educaci infantil i primria, amb veu per sense vot, en les condicions que estableixi el projecte educatiu de centre.
Composici: http://www.mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/composicio.pdf
Funcionament del consell escolar El consell escolar del centre es reunir, com a mnim, una vegada al trimestre, i sempre que el convoqui la presidncia o ho solliciti, almenys, un ter dels seus membres. En tot cas, ser preceptiva, a ms, una reuni a principi de curs i una altra al final. L'assistncia a les sessions del consell escolar ser un dret i un deure per a tots els membres. Les reunions del consell escolar del centre es realitzaran en dia i hora que possibilitin lassistncia de tots els membres. El director enviar als membres del consell escolar la convocatria amb lordre del dia, la documentaci que
30
ser objecte de debat i, si escau, d'aprovaci, amb una antelaci mnima de set dies naturals. Podran realitzar-se, a ms, convocatries extraordinries amb una antelaci mnima de 48 hores, quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se aix ho aconselli. El consell escolar adoptar els acords per majoria simple, excepte en els casos segents: a) Aprovaci del pressupost i de les directrius per a la seva execuci, que requerir el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del consell amb dret a vot. b) Aprovaci del projecte educatiu, que inclou el reglament d'organitzaci i funcionament, el projecte lingstic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educaci i Cultura, com tamb les modificacions, que requeriran el vot favorable de dos teros dels membres del consell amb dret a vot. c) Aprovaci del canvi de denominaci especfica del centre, que requerir el vot favorable de dos teros dels membres del consell amb dret de vot. Competncies segons la LOE El consell escolar del centre t les competncies segents: a) Aprovar i avaluar els projectes i les normes a qu es refereix el captol II del ttol V daquesta Llei. b) Aprovar i avaluar la programaci general anual del centre sense perjudici de les competncies del claustre de professors, en relaci amb la planificaci i organitzaci docent. c) Conixer les candidatures a la direcci i els projectes de direcci presentats pels candidats. d) Participar en la selecci del director del centre en els termes que estableix aquesta Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de lequip directiu. Si sescau, amb lacord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos teros, proposar la revocaci del nomenament del director. e) Decidir sobre ladmissi dalumnes amb subjecci al que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguin. f) Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i vetllar perqu satinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinries adoptades pel director corresponguin a conductes de lalumnat que perjudiquin greument la convivncia del centre, el consell escolar, a instncia de pares o tutors, pot revisar la decisi adoptada i proposar-hi, si sescau, les mesures oportunes. g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia al centre, la igualtat entre homes i dones i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. h) Promoure la conservaci i renovaci de les installacions i equip escolar i aprovar lobtenci de recursos complementaris dacord amb el que estableix larticle 122.3.
31
i) Fixar les directrius per a la collaboraci, amb fins educatius i culturals, amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes. j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, levoluci del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en qu participi el centre. k) Elaborar propostes i informes, a iniciativa prpia o a petici de lAdministraci competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gesti, i sobre els altres aspectes relacionats amb aquesta qualitat. l) Qualsevol altra que li atribueixi lAdministraci educativa. Claustre de professors El claustre, com a rgan de participaci del professorat al centre, t la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau, informar sobre tots els aspectes docents daquest. El claustre ser presidit pel director, i estar integrat per la totalitat del professorat que presti serveis docents al centre. El claustre es reunir, com a mnim, una vegada al trimestre, i sempre que el convoqui la direcci o ho solliciti un ter, almenys, dels seus membres, que hauran dindicar els temes que s'han d'incloure a lordre del dia. En tot cas, seran preceptives, a ms, una sessi del claustre al principi del curs i una altra al final. Lassistncia a les sessions del claustre ser un dret i un deure per a tots els components. Competncies del claustre (LOE) El claustre de professors t les competncies segents: a) Formular a lequip directiu i al consell escolar propostes per a lelaboraci dels projectes del centre i de la programaci general anual. b) Aprovar i avaluar la concreci del currculum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programaci general anual. c) Fixar els criteris referents a lorientaci, tutoria, avaluaci i recuperaci dels alumnes. d) Promoure iniciatives en lmbit de lexperimentaci i de la recerca pedaggica i en la formaci del professorat del centre. e) Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecci del director en els termes que estableix aquesta Llei. f) Conixer les candidatures a la direcci i els projectes de direcci presentats pels candidats. g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, levoluci del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en qu participi el centre. h) Emetre informe sobre les normes dorganitzaci i funcionament del centre. i) Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i la imposici de sancions i vetllar perqu aquestes satinguin a la normativa vigent.
32
j) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia al centre. k) Qualsevol altra que li atribueixin lAdministraci educativa o les normes dorganitzaci i funcionament respectives. rgans de govern unipersonals. Equip directiu Lequip directiu del centre est format pels rgans de govern unipersonals, que exerciran les respectives funcions i competncies, i hi actuaran de forma coordinada. Lequip directiu, dirigit i coordinat pel director del centre, haur de responsabilitzar-se de les tasques segents: a) Organitzar el centre i vetllar-ne pel bon funcionament. b) Estudiar, i presentar al claustre i al consell escolar, propostes per fomentar i possibilitar la participaci coordinada de tota la comunitat educativa en la vida del centre. c) Proposar procediments davaluaci de les diferents activitats i projectes del centre, i collaborar en les avaluacions externes del seu funcionament. d) Organitzar i gestionar actuacions de carcter preventiu que afavoreixin les relacions entre els diferents collectius que integren la comunitat educativa i que millorin la convivncia al centre. Director Sn competncies del director: a) Tenir la representaci del centre, representar lAdministraci educativa en el centre i fer arribar a aquesta Administraci els plantejaments, les aspiracions i les necessitats de la comunitat educativa. b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre, sense perjudici de les competncies atribudes al claustre de professors i al consell escolar. c) Exercir la direcci pedaggica, promoure la innovaci educativa i impulsar plans per a la consecuci dels objectius del projecte educatiu del centre. d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents. e) Exercir el comandament de tot el personal adscrit al centre. f) Afavorir la convivncia al centre, garantir la mediaci en la resoluci dels conflictes i imposar les mesures disciplinries que corresponguin als alumnes, en compliment de la normativa vigent, sense perjudici de les competncies atribudes al consell escolar per larticle 127 daquesta Llei. Amb aquesta finalitat, sha de promoure lagilitaci dels procediments per a la resoluci dels conflictes en els centres. g) Impulsar la collaboraci amb les famlies, amb institucions i amb organismes que facilitin la relaci del centre amb lentorn, i fomentar un clima escolar que afavoreixi lestudi i el desenvolupament de totes les actuacions que propicin una formaci integral en coneixements i valors dels alumnes. h) Impulsar les avaluacions internes del centre i collaborar en les avaluacions externes i en lavaluaci del professorat. i) Convocar i presidir els actes acadmics i les sessions del consell escolar i del claustre de professors del centre i executar els acords adoptats en lmbit de les seves competncies.
33
j) Dur a terme les contractacions dobres, serveis i subministraments, aix com autoritzar les despeses dacord amb el pressupost del centre, ordenar els pagaments i visar les certificacions i documents oficials del centre, tot aix dacord amb el que estableixin les administracions educatives. k) Proposar a lAdministraci educativa el nomenament i cessament dels membres de lequip directiu, amb la informaci prvia al claustre de professors i al consell escolar del centre. l) Qualsevol altra que li encomani lAdministraci educativa. Selecci del director La selecci del director es fa mitjanant un procs en el qual han de participar la comunitat educativa i lAdministraci educativa. Requisits per ser candidat a director. Sn requisits per poder participar en el concurs de mrits: a) Tenir una antiguitat dalmenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funci pblica docent. b) Haver impartit docncia directa com a funcionari de carrera, durant un perode de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual sopta. c) Estar prestant serveis en un centre pblic, en algun dels ensenyaments dels del centre al qual sopta, amb una antiguitat en aquest dalmenys un curs complet en publicar-se la convocatria, en lmbit de lAdministraci educativa convocant. d) Presentar un projecte de direcci que inclogui, entre altres, els objectius, les lnies dactuaci i la seva avaluaci. Cap d'estudis i secretari El cap destudis i el secretari seran professors, funcionaris de carrera en situaci de servei actiu amb destinaci definitiva al centre. Seran designats pel director, amb comunicaci prvia al consell escolar, i nomenats per la Conselleria d'Educaci i Cultura. Responsabilitats El Cap dEstudis El Cap destudis s el responsable de la coordinaci didctica del centre. Assisteix a les reunions de Consell Escolar i de la Comissi de Coordinaci Didctica. Elabora els horaris de lalumnat i del professorat. Controla lassistncia de lalumnat i del professorat. El Secretari s el responsable de la gesti administrativa i econmica del centre. Controla el personal no docent del centre.
34
rgans de coordinaci docent dels centres deducaci secundria a) Departaments didctics i departaments de famlia professional Els departaments didctics i de famlia professional sn equips de treball que permeten la integraci del professorat en la vida de linstitut, sencarreguen dorganitzar i desenvolupar els ensenyaments propis de les rees, matries o mduls corresponents i les activitats que sels encomanin dins lmbit de les seves competncies. Constitueixen la via de participaci del professorat en lorganitzaci docent, com tamb un mitj permanent de perfeccionament pedaggic i cientfic a travs dun sistema de reunions peridiques dels seus membres. A cada departament didctic sintegrar el professorat que imparteixi ensenyaments propis de les rees, matries i mduls assignats. Els correspon entre altres tasques, elaborar, sota la coordinaci i direcci del cap del departament, i tenint en compte les lnies bsiques establertes per la comissi de coordinaci pedaggica, la programaci didctica dels ensenyaments corresponents a les rees, matries i mduls, integrats a cada un dels departaments. b) Departament d'orientaci En els instituts deducaci secundria es constituir un departament dorientaci compost per: a) El professorat de lespecialitat de pedagogia o psicologia. b) El professorat de lmbit lingstic i social. c) El professorat de lmbit cientfic i tecnolgic. d) El professorat tcnic de lrea prctica. e) El professorat que realitza tasques de suport a lalumnat amb necessitats educatives especials. f) Als instituts que imparteixin programes diniciaci professional o altres programes proposats per la Conselleria, tamb shi incorporar el professorat responsable dimpartir aquests programes. En el cas dels instituts amb departaments de famlia professional, si el professorat que imparteix algun daquests programes s professorat tcnic de formaci professional, sincorporar al departament de la famlia professional a qu pertany. g) Altre personal que reglamentriament pugui determinar lAdministraci educativa. c) Equips docents Lequip docent de grup estar constitut per tots els professors que imparteixen docncia als alumnes del grup. Ser coordinat pel seu tutor. Lequip docent es reunir en sessions ordinries com a mnim una vegada cada mes. i en sessions davaluaci segons el que disposa la normativa.
35
d) Tutories En els instituts deducaci secundria, cada grup dalumnes tendr, un professor tutor, que es procurar que sigui el mateix al llarg del primer cicle. Lesmentat tutor ser designat pel director de linstitut entre els professors que imparteixen docncia a tot el grup i preferentment entre els que tenguin major nombre dhores de docncia al grup, a proposta del cap destudis. Aquest ltim sencarregar, amb la collaboraci del departament dorientaci, de la coordinaci dels tutors, i hi mantendr les reunions peridiques necessries. e) Comissi de coordinaci pedaggica Als instituts deducaci secundria hi haur una comissi de coordinaci pedaggica, la composici de la qual ser la segent: El director, que en ser el president. El cap destudis. Els caps de departament. Lorientador del centre. El coordinador de la comissi de normalitzaci lingstica. El coordinador dactivitats complementries i extraescolars. Tasca: coordinar tota lactivitat didctica del centre. f) Comissi de normalitzaci lingstica. Formada per un membre de lequip directiu, i entre tres i sis membres del claustre, designats pel director, un dels quals en ser el coordinador. Tasca: coordinar el projecte lingstic del centre. g) Coordinaci dactivitats complementries i extraescolars. Els centres disposaran dun coordinador dactivitats complementries i extraescolars. h) Altres coordinacions El Reglament dOrganitzaci i Funcionament del IES i les instruccions dOrganitzaci i funcionament dels IES, regulen amb molt de detall lorganitzaci i funcionament daquests rgans. Documentaci Reglament dOrganitzaci i Funcionament dels IES
http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf
INSTRUCCIONS IES
http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ins_ies.pdf
Composici Consell Escolar:

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/composicio_consell_escolar.pdf
36
6. LOrganitzaci dels centres educatius: els projectes institucionals. Avaluaci de centres.Documentaci ELS PROJECTES INSTITUCIONALS DELS CENTRES La planificai en el centre Els centres disposen dautonomia per definir el model de gesti pedaggica i organitzativa, que ha de concretar-se, en cada cas, mitjanant els corresponents: a) b) Autonomia pedaggica: projecte educatiu el projecte lingstic programacions didctiques altres plans Autonomia organitzativa: reglament d'organitzaci i funcionament programaci general anual memria anual
El projecte educatiu Els centres docents elaboren el projecte educatiu en el qual sindiquen els objectius i les prioritats educatives, aix com els procediments dactuaci. Per a la seva elaboraci shan de tenir en compte:

Les caracterstiques del centre i del seu entorn. Les necessitats educatives de lalumnat. El carcter propi dels centres privats i concertats queda incls en el projecte educatiu.
Elaboraci i aprovaci del projecte educatiu La seva elaboraci correspon a lequip directiu i ha de ser avaluat i aprovat pel consell escolar. Els centres elaboraran el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconmic i cultural del centre, les necessitats educatives especfiques de lalumnat, les directrius i propostes establertes pel consell escolar, les propostes realitzades pel claustre i les aportacions de les associacions de pares i mares dalumnes. El projecte educatiu de centre ser debatut per tots els sectors de la comunitat educativa, i ser aprovat per majoria de dos teros del consell escolar, que en far l'avaluaci.
37
Inclour els elements segents: a) Els trets didentitat del centre. b) Els objectius educatius encaminats a ladquisici de les competncies bsiques i a lobtenci dun rendiment escolar adequat a les possibilitats de cada alumne, que seran establerts per la comunitat escolar, com tamb els valors educatius a qu el centre dna prioritat. c) Els principis i criteris bsics que caracteritzen el centre referits a la intervenci educativa, lorientaci i lavaluaci. d) Els objectius del centre amb la finalitat daconseguir l'educaci en la diversitat, que es desenvoluparan en el pla d'atenci a la diversitat. e) Lestructura organitzativa del centre, que es basar en el principi de participaci i collaboraci dels diferents sectors de la comunitat escolar i sorientar envers lxit de les finalitats i al compliment dels principis establerts, respectivament, als articles 1 i 2 de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, la qual vendr recollida en el reglament d'organitzaci i funcionament. f) El projecte lingstic de centre, que ha de formular els objectius del centre en relaci a la normalitzaci lingstica dacord amb la normativa que hi sigui daplicaci. g) Les decisions sobre la coordinaci amb els serveis socials i educatius del municipi i altres institucions, per a la millor consecuci de les finalitats establertes. h) El conjunt dindicadors que han de permetre fer el seguiment i lavaluaci del grau de compliment dels objectius generals inclosos en el projecte educatiu, com tamb dels respectius projectes i programes que el formen. i) Les condicions en les quals seran representats els alumnes, amb veu per sense vot, al consell escolar del centre. Els centres faran pblic el seu projecte educatiu, com tamb aquells altres aspectes que puguin facilitar informaci sobre el centre i orientaci a lalumnat, i als pares, mares o tutors legals, i afavorir, daquesta forma, una major implicaci del conjunt de la comunitat educativa. Els centres estaran obligats, com a mnim cada cinc anys, a dur a terme la revisi i, si escau, la modificaci del projecte educatiu de centre amb la participaci de tota la comunitat educativa. El projecte lingstic Els centres docents han de disposar del seu projecte lingstic, inserit en el projecte educatiu i encaminat a la plena normalitzaci de la llengua catalana.
38
Aquest projecte inclou la planificaci lingstica del centre i la consideraci de la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, com a llengua vehicular de lensenyament, dacord amb all que es preveu en la normativa vigent. El projecte lingstic, com a part del projecte educatiu de centre, ser elaborat per l'equip directiu a partir de la normativa vigent i amb les aportacions que hagi pogut rebre tant del claustre com de la comissi de normalitzaci lingstica. El projecte lingstic tendr com a objectiu fonamental aconseguir que tot lalumnat assoleixi, en acabar el perode descolaritzaci obligatria, la competncia lingstica en catal i en castell i, almenys, en una llengua estrangera. En el projecte lingstic quedar definit: a) El tractament de la llengua catalana, com a vertebradora de lensenyament, com a llengua vehicular i daprenentatge, i com a llengua de l mbit administratiu i de comunicaci del centre. b) El tractament global de les llenges curriculars (catalana, castellana i estrangera) en els processos densenyament i aprenentatge amb lobjectiu de propiciar-ne la coordinaci i la integraci per tal de millorar-ne els resultats, tant en el conjunt com en relaci a cada una. c) Els criteris generals per a les adequacions del procs densenyament de les llenges a la realitat sociolingstica del centre amb lobjectiu dassolir el compliment de la normativa referida a la normalitzaci lingstica. d) Els criteris per a latenci especfica dalumnes dincorporaci tardana amb dficit de coneixement de llengua catalana i, si tamb fos el cas, de llengua castellana. Les programacions didctiques Els centres docents han de desenvolupar el currculum prescriptiu de les Illes Balears establert pel Govern i l'han d'adequar i concretar en la prctica pedaggica, mitjanant les programacions didctiques que seran elaborades pels departament didctics a partir dels criteris elaborats pel claustre de professorat. La coordinaci correspon a la comissi de coordinaci pedaggica. Aquestes, han de contenir: - ladequaci i la seqenciaci dels objectius generals de les rees, assignatures, mbits i mduls. - la seqncia dels continguts al llarg de cada cicle i curs; les estratgies metodolgiques. - els plans dactuaci amb les mesures datenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques i de refor educatiu. - els criteris, les estratgies i els procediments davaluaci del procs d'ensenyament-aprenentatge.
39
Altres plans El pla datenci a la diversitat Projecte d'intervenci educativa, Participarci en programes d'intervenci socioeducativa Pla de convivncia
Reglament d'organitzaci i funcionament El reglament d'organitzaci i funcionament ser elaborat per lequip directiu amb la participaci dels diversos sectors de la comunitat educativa i aprovat pel consell escolar. Sincorporar al projecte educatiu de centre. Haur de concretar, tenint en compte els recursos i les caracterstiques prpies del centre, entre daltres, els aspectes segents: a) Lorganitzaci prctica de la participaci de tots els membres de la comunitat educativa. b) Les normes de convivncia que afavoreixin les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa. c) Els canals de coordinaci entre els rgans de govern, els tutors, els departaments didctics, lequip de suport; de serveis, i dactivitats i complementries i extraescolars, de la comissi de normalitzaci lingstica, i altres coordinacions que shi puguin establir . d) L'organitzaci i repartiment de responsabilitats no definides en la normativa vigent, mitjanant la constituci de comissions, si escau. e) L'organitzaci dels espais i les installacions del centre i normes per a ls correcte, amb lespecificaci del pla d'evacuaci de centre i de prevenci de riscos. f) Les normes de funcionament dels serveis educatius del centre. 3. En tot cas el reglament d'organitzaci i funcionament shaur dadequar al que dicti la normativa vigent respecte als drets i deures de lalumnat. LA PROGRAMACI GENERAL ANUAL I LA MEMRIA ADMINISTRATIVA La programaci general anual s un instrument bsic de planificaci i organitzaci del centre. Ha de contenir la proposta organitzativa i curricular que, amb carcter anual, elabora el centre, com a concreci del projecte educatiu i dems projectes institucionals del centre, per garantir el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, l'exercici correcte de les
40
competncies dels diferents rgans de govern i la participaci de tots els sectors de la comunitat escolar. La programaci general anual inclour: a) El pla d'actuaci de l'equip directiu i dels rgans collegiats per tal de dur a terme els objectius especfics que el centre es proposa aconseguir en el curs acadmic, mesures que es desenvoluparan per a la consecuci i els recursos prevists a tal efecte. b) Lhorari general del centre i els criteris pedaggics establerts per a l'elaboraci, tenint en compte per a aix loptimitzaci i laprofitament dels espais i recursos materials del centre. c) El plans de treball per a l'elaboraci o el seguiment del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d'organitzaci i funcionament, el projecte lingstic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educaci i Cultura, o les modificacions dels que ja shan establerts. d) El plans de treball per a l'elaboraci o el seguiment dels projectes curriculars detapa o les modificacions dels que ja shan establert. e) El pla de formaci del professorat del centre. f) La programaci anual de les activitats complement ries i extraescolars, i dels serveis complementaris. g) La memria administrativa, que contendr, entre altres elements, el document dorganitzaci del centre (DOC), l'estadstica de principi de curs i la situaci de les installacions i l'equipament. La programaci general anual ser elaborada per lequip directiu del centre, tenint en compte les deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar. La programaci general anual ser informada pel claustre de professors en l mbit de la seva competncia i elevada, per a l'aprovaci posterior, al consell escolar del centre, que respectar, en tot cas, els aspectes docents que sn competncia del claustre. Una vegada aprovada, es remetr un exemplar de la programaci general anual al Departament dinspecci educativa, que comprovar ladequaci daquesta a la normativa vigent, i indicar, si escau, les modificacions que s'hi hagin dintroduir. Un altre exemplar quedar en la secretaria del centre, a disposici de la comunitat educativa. La programaci general anual ser dobligat compliment per a tots els membres del centre.
41
Qualitat i avaluaci dels centres

Lavaluaci s una mitj idoni de propiciar la millora de la qualitat de lensenyament en els centres i, en general, del sistema educatiu. Lavaluaci es realitzar des de perspectives formatives, i complementar les perspectives internes amb les externes al centre. Lavaluaci dels centres tendr en compte el context socioeconmic i cultural, i els recursos disponibles. Avaluaci interna dels centres Els centres avaluaran els projectes educatius i curriculars, i la seva execuci, nassenyalaran els aspectes que seran objecte davaluaci continuada i preveuran procediments perqu els resultats de lavaluaci permetin introduir millores en els aspectes avaluats. A la planificaci de lavaluaci interna sestabliran les responsabilitats i funcions conforme als criteris segents: Memria de final de curs a) El consell escolar avaluar, segons la seqenciaci establerta i, en tot cas, preceptivament, al final de cada curs acadmic, el projecte educatiu, inclosos el reglament dorganitzaci i funcionament, el projecte lingstic i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria dEducaci i Cultura, la programaci general anual, les activitats complementries i extraescolars, la participaci i la integraci dels diferents sectors de la comunitat educativa i, en general, el funcionament i la gesti de recursos del centre, respectant en tot cas, els aspectes docents que sn competncia del claustre de professors. A tal finalitat, podr demanar informes dels rgans de govern i de coordinaci docent. b) El claustre de professors i la comissi de coordinaci pedaggica avaluaran al final de cada curs acadmic el projecte curricular de cada etapa que simparteix al centre i els aspectes docents inclosos en el projecte educatiu i en la programaci general anual del centre. c) Els centres podran crear comissions especfiques dins daquests rgans per avaluar determinats aspectes de la seva activitat. La Conselleria dEducaci i Cultura potenciar la formaci dels equips directius i del professorat en general per dur a terme aquestes tasques i elaborar, a travs de lInstitut davaluaci i qualitat del sistema educatiu de les Illes Balears, models, indicadors i instruments per facilitar lavaluaci interna i la millora de la qualitat dels centres.
42
Avaluaci externa dels centres A fi de propiciar la millora educativa dels centres i lefica gesti dels recursos, la Conselleria d'Educaci i Cultura establir plans davaluaci que complementin lavaluaci interna. El Departament dinspecci educativa i lInstitut davaluaci i qualitat del sistema educatiu efectuar l'avaluaci externa d'aquests centres, d'acord amb els plans i criteris establerts per la Conselleria d'Educaci i Cultura. L'avaluaci dels centres haur de tenir en compte les conclusions obtingudes en les anteriors avaluacions, els resultats de l'avaluaci interna, com tamb el context socioeconmic i els recursos de qu disposa. L'avaluaci s'efectuar sobre els processos educatius i sobre els resultats obtinguts, tant pel que fa a l'organitzaci, la gesti i el funcionament, com al conjunt de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Els resultats especfics de l'avaluaci externa seran comunicats al consell escolar i al claustre de professors de cada centre. Es faran pbliques les conclusions generals derivades dels resultats de l'avaluaci dels centres. La Conselleria d'Educaci i Cultura elaborar plans per a l'avaluaci de la situaci del personal docent, a travs de lInstitut davaluaci i qualitat del sistema educatiu de les Illes Balears. En aquesta avaluaci, els rgans de govern unipersonals i collegiats dels centres hauran de collaborar amb el Departament dinspecci educativa en els aspectes que especficament es determinin. Aix mateix, es garantir la collaboraci dels diferents sectors de la comunitat educativa. Avaluacions de diagnstic La LOE preveu que se realitzin dues evacuacions de diagnstic en el marc de leducaci bsica (6/16 anys). La primera a 4rt de primria i la segona a 2n de secundria. Aquestes avaluacions se generalitzaran a partir del curs 2008/09 i permetran obtenir dades representatives, tant de lalumnat i dels centres de les comunitats autnomes com del conjunt de lEstat i han de versar sobre les competncies bsiques del currculum. Documentaci LOE: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf Reglament dOrganitzaci i Funcionament dels IES
Avaluacions de diagnstic
http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/ievaluacion/publicaciones/evaluaciondiagnostico.html 43
7. Conclusions 1. Lescola neix de la societat 2. Lescola rep la influncia i influeix en la societat 3. El sistema educatiu est constitut pel conjunt delements i factors que configuren el model deducaci dun pas. 4. Larticle 27 de la Constituci regula el nostre sistema educatiu. 5. Les lleis educatives actuals sn:

LEY ORGNICA 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educacin (BOE 04/07/85 n. 159) LEY ORGNICA 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin General del Sistema Educativo (BOE 04/10/90 n. 238) LEY ORGNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (BOE 04/05/06 n. 106)
6. La normativa est basada en els principis de legalitat, de jerarquia i de competncia. 7. Ladministraci educativa t tres nivells: estatal, autonmic i municipal 8. Els rgans de govern del centre sn lequip directiu, el claustre de professorat i el consell escolar. 9. La planificaci a llarg termini del centre se realitza mitjanant el projecte educatiu del centre. 10. La planificaci a curt termini se realitza mitjanant la programaci general anual i savalua a travs de la memria anual.
Informaci complementria
La organitzaci escolar
http://mallorcaweb.net/oce/ice/documents/La_organitzacio_escolar.doc
PRINCIPALS ACCESOS ALS FITXERS INDICATS Instituto de Evaluacin -Ministerio Educacin

http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/
Informe PISA
http://www.oecd.org/document/25/0,3343,en_32252351_32235731_39733465_1_1_1_1,00. html
Avaluacions de diagnstic
http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/ievaluacion/publicaciones/evaluaciondiagnostico.html
Ley Moyano
http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ley_Moyano.mht
Ley general de educacin 1970

http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf
El sistema educatiu MEC

44
http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo.html
La Constituci Espanyola
http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf
Ley Orgnica General del Sistema Educativo (LOGSE)

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGSE.mht
Ley Orgnica del Derecho a la Educacin (LODE)

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/lode_actualitzada.pdf
Ley Orgnica de Educacin (LOE)

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf
Reglament Orgnic dels Instituts dEducaci Secundria

Instruccions dels Instituts dEducaci Secundria

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ins_ies.pdf
Index de legislaci general

http://die.caib.es/normativa/
WEBS RECOMANADES
http://www.mec.es http://www.caib.es http://weib.caib.es
45

Organització de Centres Escolars

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Organització de Centres Escolars

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

ELS SISTEMA EDUCATIU

EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

Legislaci i organitzaci dels centres educatius

Pere J. Carri Villalonga

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

ndex de continguts i mapa conceptual

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Normes educatives regulen Entorn o medi influeix Crea i regula

Organitzaci dels centres educatius

LEGISLACI I ORGANITZACI DE CENTRES EDUCATIUS

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

AVALUACI PISA 2009 (OCDE) http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacional/pisa2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd

MINISTERIO EDUCACIN I CIENCIA: Avaluaci general de diagnstic.

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Estructura del sistema educatiu espanyol

Constituci Espanyola Lleis i reglaments

Pblics Privats Concertats

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

PRIMERES LLEIS D'EDUCACI (LEVOLUCI)

Segunda enseanza Estudios de aplicacin

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

o Estructura dels sistemes educatius anteriors a la Logse

Llei Educaci 1970

INGRS PERODE PERFECCIONAME NT 1 BATX. ELEMENTAL 2 BATX. ELEMENTAL 3 BATX. ELEMENTAL

5 PRIMRIA 6 PRIMRIA 7 PRIMRIA 8 PRIMARIA

Altres estudis: Escola Arts i Oficis, Escoles de Treball i Escola de Comer

Certificat Estudis Primaris

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

La Llei Orgnica d'Ordenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE, 1990)

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Documentaci Ley Moyano: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ley_Moyano.mht LGE: http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf LOGSE: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGSE.mht

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

L'Administraci Educativa: de les lleis als reglaments

La classificaci de les normes

Normes segons jerarquia de lautoritat

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Principis legals del Dret Administratiu

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Les administracions educatives

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Reglaments de centres: (*)

Decret per el qual s'estableix el Reglament d'Organitzaci del IES http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf

Vegem ara algunes caracterstiques de la LOE:

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Esquema sobre participaci: La LODE regula el Consell Escolar de lEstat

Els consells escolars dels centres estan regulats a la llei9.

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Normes bsiques: http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo.html Etapes educatives:

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius

Tema 1.1: Legislaci i organitzaci de centres educatius