Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Antic Rgim
DEFINICI
Designa el sistema econmic, social i poltic que procedia de la descomposici del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins al s.XIX. Les societats de l'Antic Rgim es caracteritzaven per tenir: una societat estamental un sistema poltic absolutista una poblaci estancada i una economia agrria de tipus feudal-senyorial,
Societat estamental
Qu sn els estaments? Un estament es correspon amb un grup de social, definit per un com estil de vida i funci. Tamb se lanomena estat o ordre. Sn grups tancats en els quals lascens social s molt difcil, gaireb impermeable. Cada membre de la societat pertany a un estament Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisi de dos grups: PRIVILEGIATS: lalt clero i la noblesa gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, A lestament privilegiat de la noblesa shi accedeix per naixement o per concessi especial del monarca. NO PRIVILEGIATS: lestat pla o tercer estat havien de suportar totes les crregues fiscals.
http://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg
http://www.youtube.com/watch?v=-XbugJ92G4Q
http://www.youtube.com/watch?v=ogIvQxAFt18
Poblaci estancada
Caracteritzat per unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades i una esperana de vida baixa. Hi ha un frgil equilibri entre poblaci i recursos. Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistncia que portvem fams, malalties i epidmies. Les conseqncies eren una mortalitat molt elevada amb lescs creixement de la poblaci.
http://www.youtube.com/watch?v=SYYICUl1T24 Nuestras vidas son los ros que van a dar en la mar, que es el morir; [] all los ros caudales, all los otros medianos y ms chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos. Manrique 1479)
Jorge (1440-
Economia feudal
LA TERRA ERA LA PRINCIPAL FONT DE RIQUESA. La major part de la gent treballava al camp. La propietat de la terra estava en mans de la noblesa i el clero. Lagricultura era de subsistncia i dautoconsum, dedicada sobretot al conreu de cereals. La producci ramadera era insuficient. El mercat interior estava redut a fires locals i producci dartesania sota el control dels gremis.
http://www.youtube.com/watch?v=mkgkJMYiyTQ
A les societats de lAntic Rgim hi havia crisis econmiques peridiques, provocades per les males collites com a conseqncia de: guerres, gelades, sequera, seguides de laugment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a latur, i fins i tot a la mort.
LA CRISI SORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM
DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS DISMINUCI DELS INGRESSOS REALS (dficit pressupostari)
domestic
factory system -
LEstat era intervencionista. Mercantilisme Es basava en els segents principis: La riquesa d'un pas depenia de la quantitat de metalls preciosos de qu disposs. Es facilitava l'exportaci (comer exterior) i es frenava la importaci mitjanant la manipulaci dels drets de duana.
http://www.youtube.com/watch?v=lOWGB8J8vg0
Comer interio r
Comer i transports
Escassos excedents Baix nivell despecialitzaci Insuficincia dels transports, especialment per camins i carreteres
local i comarc al
Comer coloni al
Permetia vendre objectes manufacturats Proliferaci de mercaders, banquers i prestamistes La navegaci martima i fluvial era el sistema de transport ms fcil i barat
CANVIA:
- Creixement demogrfic - Desenvolupament econmic - Ascens de la burgesia
POCA REVOLUCIONRIA:
Illustraci Parlamentarisme angls Indepncia dels EE.UU. Revoluci Francesa
La Illustraci
s un moviment ideolgic (filosfic, literari i cientfic) que es va desenvolupar al s. XVIII (SEGLE DE LES LLUMS). La influncia de la Illustraci es va concretar en dues fases: un primer moment, la via reformista, dna lloc a laparici del Despotisme Illustrat, i un segon moment, la via revolucionria amb la Revoluci francesa. Suposa una crtica a les estructures de lAntic Rgim i proposa com a fi ltim de lhome acosenguir la felicitat en aquest mn.
-
Vehicles de les noves idees de La cientfiques, literries o artstiques i Illustraci Les societats
les acadmies, recolzades pels poders pblics. Els salons. Llocs de tertlies o reunions de illustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. LEnciclopdia
Conjunt de 35 volums editats a Pars entre
1751 y 1772, per Denis Dideroti Jean Le Rond dAlambert, amb lobjetiu genric de difondre les idees de la Illustraci francesa.
pensament illustrat
Cal destacar
-LEstat ha de ser garantia de les llibertats individuals -Llibertat de pensament i tolerncia religiosa -Divisi de poders, Lesperit de les lleis, 1748 -Contracte social Lhome s lliure en la natura i esclau en la societat (es corrompt)
Liberalism e
Per als seus defensors, la riquesa de lEstat recau en la libertat del mercat; aquest s regula per la llei doferta i demanda. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica.
Excepcions a lAbsolutisme
Espanya, Portugal, Pasos Baixos, Limperi austriac, Pasos nrdics i Rssia eren MONARQUIES ILLUSTRADES. Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTRIA Els Estats Units es convertiren en una REPBLICA CONSTITUCIONAL
Despotisme illustrat
Amb l'aparici i desenvolupament de les idees filosfiques de la Illustraci durant el segle XVIII, el concepte de la monarquia en resulta afectat, donant lloc a l'aparici del concepte de despotisme illustrat, representat per uns pocs monarques amb interessos i preocupacions culturals. El Despotisme illustrat s la forma de govern caracterstica a l'Europa del segle XVIII i que podria resumir amb la frase de "tot per al poble per sense el poble". Molts monarques dEuropa, motivats per altres pensadors, varen defensar aquesta forma de govern.
Els monarques dspotas illustrats ms importants foren: Carles III dEspanya Josep I El Reformador de Portugal Frederic II El Gran de Prssia Catalina II La Gran de Rssia Tots ells intentaren fer reformes en: educaci, justcia, agricultura, libertat de premsa o tolerncia religiosa. Tot i que van fer algunes reformes, el poble estava descontent. El dspota illustrat pretenia mostrar-se: intellectual educat amant de les arts mecenes dels artistas innovador en matria poltica.
Carles III
CONTROLA
REI
CONVOCA
PARLAMENT
FUNCIONS
COBRAR IMPOSTOS GOVERNAR ELABORAR CONTROL ESGLSIA LLEIS POLTICA EXTERIOR
FUNCIONS
APROVAR LLEIS
APROVAR IMPOSTOS
La Revoluci Americana
Al segle XVIII les 13 colnies britniques dAmrica del Nord
provoqu en
Insurrecci colonial
A causa de
Que es converteix
Revoluci liberal
Labsolutisme de Jordi III Labs dels impostos anglesos Poca llibertat poltica Declaraci de la Independncia
Declaraci de la Independncia
G. Washington
Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles) - 1787, construcci dun Estat liberal Llibertat dexpressi, de premsa, de religi...
Mapa de les Tretze Colnies (Nova Anglaterra) Al 1733, els anglesos habien ocupat 13 colnies a la costa de lAtlntic
Declaraci dels drets de lhome Confederaci dels tretze estats (1781) Constituci dels EE.UU. (1787)
http://www.youtube.com/watch?v=5pIZIg8h5b4
Escena de la serie de TV "John Ad en la que se recrea la votacin de de los Estados Unidos de Amrica
Thomas Jefferson
Constituci de 1787
Poder executiu
Poder legislatiu
Poder judicial
president
Congr s
tribunals
Senat
Cambra de representants
Activitat
Considerem veritats evidents per si mateixes que tots els homes neixen iguals, que el seu Creador els ha dotat de drets inalienables, com la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat: que per garantir aquests drets els homes constitueixen governs en qu el poder just emana del consentiment dels governats; que si un govern, qualsevol que en sigui la forma, arriba a ignorar aquests fins, el poble t drets a modificar-lo o abolir-lo i instituir un nou govern que es basi en els principis esmentats i que organitzi els poders segons les formes que li semblin ms adequades per Qestionari: 1- Qu vol dir veritats evidents? 2- On apareix en el text el principi de sobirania nacional? 3- Quins sn els termes a partir dels quals els ciutadans pacten amb el govern la seva obedincia? 4- Qu passaria si el govern no