Está en la página 1de 25

Bloc I Unitat temtica 1: Flux denergia De on ve la energia?

Origen: Sol fusiona H per formar He (5x106) genera energia per radiaci Electromagn^-1tica E=T4 Energia emetida segons energia-> Sol 5800K Llei de Wien max=0,29*T^-1 Parcialment no hi arriba, intesitat augmenta al apropar-se (disminueix la distncia quadrada) Constant solar (segons distncia)=1,94 cal/cm2*min=1368W/m2 no s constant per translaci desigual, pla oscillant+pol (22000 anys) Activitat del Sol s inconstant->periodicitat Consisteix: 9%UV, 42% visible, 49% IR (inicialment), pas per atmsfera produeix variacions Energia concentrada (UV), es filtra per la capa dO3. Variaci dhores de llums segons latitut->cicles estacionals i diaris Incidncia de llum=escalfament diferencial del planeta Transferncia denergia a nivell planetari: Pols (surt + escalfor de la que entra): masses daire i aigua equilibren Sistema de convecci Efecte Coriolis:La rotacin de la Tierra (hacia el Este), provoca que los cuerpos en movimiento (masas de aire, aguas ocenicas), se desven hacia la derecha en el hemisferio norte y hacia la izquierda en el hemisferio sur. La magnitud de la desviacin depende de la velocidad del objeto y de su latitud. ***************************************** Resumen de la clase anterior:Transferencia de energa por imposibilidad de salida de energa en el ecuador. Desplazamientos de aire latitudinales y laterales por movimiento terrestre. (s.o.) Movimientos ocenicos Molcula ms importante= H2O-> cambio de estado provoca que no se use la energa para liberar calor (cuando revoque s disipar) energa reflejada = ALBERO

Entradas=Salidas-> sino se cambia la T-> balance global segn albero, radiacin (in/out)... Balance global: entrada=174000TW; salida=87000(onda larga)/52000(onda corta) Gases atmosfricos retienen radiacin aumentando la energa en forma de calor ->cambio climtico=> cambio de concentacin de gases atmosfricos implica cambio de balance aumentando la velocidad del cambio de temperatura Energa endosomtica-exosomtica energa concentrada para uso endgeno -> lumnica/qumica y trmica (disipada) Produccin: Energa endosomtica=flujo de energa fijada por productores primarios (BIOMASA) Energa exosomtica= parte de energa solar no usada Clorofila absorbe en la zona visible (azul/rojo). Llega ms energa de la que es absorbida (5%->carbohidrato) -> resto es remitido por medio de energa electromagntica (calor y fluorescencia)

La necromasa se acumula-> combustibles fsiles-> gravedad da gradiente de electrones Otra energa (menor%): efecto gravitatorio de la luna energa interna terrestre (masas continentales) energa exosomtica del clima Prdida de energa en forma de calor (disipacin) Energa exosomtica da distribucin, causa perturbaciones y cambia ecosistemas facilitando produccin primaria y organizacin del espacio Biomas-> vegetacin distribuida segn clima

Perturbacin de alta frecuencia da beneficio->indiferencia a escala menor (viento, da-noche). Menos energa e intensidad. Entropa contrapuesta a la entrada de elementos necesarios. Trabajo de absorcin de nutrientes favorecida por energa exosomtica->da movimiento ascendente. Terrestre =control endosomtico Marino-> segn zona ftica y subida de nutrientes Afloramientos: nutrientes emergen por salida de masas de agua las profundas=> zonas ms nutritivas Homo sapiens tiene un uso energtico de 93-150W produccin (ocanos-> inferior, mayor superficie/continentes->superior) RESUMEN

Materia viva Zonas de acumulacin de materia entropa, no hay dispersin homognea ************************************************ Composicin C (base de la estructura) H,O (misma distribucin que en agua), N (protenas, AN), P (ATP, transporte de energa) Materia orgnica viva (MOV) =[C106H263O110N16P1]

C:N:P=100:15:1->proporcin de carbono coincidir con la mitad de la biomasa, depender segn el organismo y su componente productivo/improductivo Comparacin de componentes y su proporcin nutritiva tambin variar segn pr/impr MO: viva=biomasa, entra por fotosntesis muerta= necromasa + C retirado de la circulacin (combustibles fsiles y litologa) Micro y macronutrientes pueden ser esenciales La distribucin de especies est limitada segn los recursos y caracteres ambientales Factor= ambiental, no consumido, afecta a los procesos Recurso=elemento necesario para construccin (nutriente, luz,...) s se consume Forman parte de la AUTOECOLOGA Distribucin en rangos segn la campana de Gauss (nivel ptimo, aclimatacin (por ampliacin de tolerancia) y adaptacin. Principio de Liebig-> factor limitante controla el proceso frenndolo (limita la produccin) Distinas limitaciones generan diferentes respuestas Respuesta a radiacin-> fotosntesis depende de dos factores limitantes (luz + CO2) Segregacin de condiciones ambientales (perfil vertical del bosque o sistema acutico con zona ftica (contrarresta cada por gravedad) Depende de otros factores para evitar descomposicin Centro de produccin en zona superior Centro de respiracin en zona baja Reciclaje de los elementos cierra el ciclo.

Unitat temtica 2: Produccin primaria Productores primarios-> auttrofos que utilizan C inorgnico reducindolo Auttrofos fototrofos= procariotas, protistas y plantas Radiacin desaprovechada, energa pasa desde las antenas al centro de reaccin (da prdida) 6 CO2+ 6 H2O C6H12O6 + 6 O2 (s. FV) en compartimentos diferentes

123 kcal de fotones se recuperan por medio de ganancia de ATP [clorofila]= no aumenta produccin con su aumento, ya que se tapan unas a otras, 2 capas en junto a epidermis Estructura de hojas y posicin para optimizar la captacin de luz (s. P1FV) Produccin neta = Produccin bruta - respiracin no se recoge toda la energa **************************************** Factores importantes = agua, temperatura Respiracin-> CR y creacin de CO2 -> procesamiento de oxidacin a pequeas dosis permite recuperacin de ATP por creacin de gradiente de proteinas. Mitocondrias=endosimbiontes respiratorios Respiracin genera 32-36 ATP -> energa se almacena en enlaces de ATP 1g MO-> 0.47g C = 4.7 kcal o 19.6 kJ (a partir de valor calorfico de GLUCOSA) realmente es menor debido a una baja eficiencia R= Rcrecimiento (carbohidratos metabolizados/ generacin de 1g MO) + Rmantenimiento (mgC/ gMO*d) calculable, consumicin de energa, requerimientos totales tienen valores parecidos en todo el cormo. Amortizacin de tejido-energa gastada para formarla -> tradeoff Rmantenimiento -> carbohidratos metabolizados para mantener tejidos, aumentando con la Temperatura y otras variables ambientales tiempo -> aumenta energa en el tiempo Evolucin en el tiempo de produccin bruta-respiracin- produccin neta se estabiliza tocando un mximo de potencial fotosinttico -> diferencia acaba siendo muy pequea Rt= Rc * biomasa*tiempo-1 + Rm * B LIMITACIONES agua -> cambia produccin de reas fotosintticas (hojas) y produccin -> eficiencia en el uso de agua -> cierra estomas por estrs hdrico evitando entrada de CO2 (mediterrneo 5 mmolC/mol H2O) -> evapotranspiracin + energa exosomtica -> transpiracin de agua por fijacin de C -> demanda evaporativa elevada -> agua de fotosntesis es mnima ->mayor parte de H2O se transpira ************************************************ temperatura (rango -10-40C) rango de T ptima -> depender de la especie, condiciones y su historial evolutivo Ej. Quercus ilex vs Quercus cerrioides-> gestin vs. no gestin cambia ptimos Cantidad de biomasa foliar tambin influye Respuesta fotosinttica a la luz-> entrada de fotones mxima tiende a ser asinttica y a seguir una ecuacin de forma de Michaelis-Menten La respuesta depender de las condiciones de crecimiento

en la sombra el aumento reducido de luz provoca un aumento y estabilizacin rpidos al sol se mantiene la activacin a radiaciones altas, aumento ms lento. Intercepcin se mide por medio de LAI (leaf area index) 0-1: poca vegetacin, partes no cubiertas, ej. desierto 4-5: encinar 8-9: caducifolio mayor ndice foliar= no predice su distribucin, cambia segn perfil vertical Depende mayormente del sistema (condiciones ambientales) que del individuo. Una renovacin o aumento de biomasa foliar depende de LUZ, NUTRIENTES Y AGUA (a ms hojas, ms transpiracin. Ecuacin Lambert-Beer (vertical) puede dar el perfil de un sistema acutico o terrestre Iz=I0e-z Ecuacin Monsi-Saeki ILAIz=ILAI0e-LAI*z^ -1 =coeficiente de extincin de la luz->cuanto ms bajo permite captacin de luz ms gradual (con la derivada reduccin en necesidad de apertura estomtica y de fotosntesis) un sistema puede tener altura con mucha vegetacin ->capta luz partes homogneas La fotosntesis depender de la concentracin de nitrgeno en el suelo (las respuestas variarn segn la especie) ->genera reabsorcin de nutrientes para su reutilizacin en biosntesis (tambin llamado retranslocacin, permite mantener tasas de produccin primaria) Por ello, la hojarasca tiene una menor proporcin de nutrientes que en estado activo Adaptaciones a exceso o falta de agua fisiolgicas (rpidas): secrecin de prolina, cierre estomtico (ABA), aviso (terpenos) fisiomorfolgicos (aclimatacin, morfologa):medida, forma, disposicin, textura, pilosidad (reduce conductancia y prdida de agua), reduccin de albero o de irradiacin por adopcin de colores claros ciclos de vida

fanerfitos gamfitos hemicriptfitos criptfitos terfitos Perennifolios/caducifolios-> pico de cada en verano debido a estrs hdrico, en invierno por estrs trmico Cambio de morfologa-fisiologa:

PRODUCCIN EN SISTEMAS FLUVIALES cuenca= perfil desde el que, por gravedad se reune todo el agua hacia un punto Ro= vector y conexin entre sistema terrestre y marino

Flujos superficial fretico se miden entradas y salidas por medio de monitorizacin comparacin de sistema mediterrneo / interior templado. Los factores limitantes pueden ser el agua (m) y la energa. A ms lluvia mayor ser el caudal clima seco proclive a lluvias torrenciales, clima hmedo tendr lluvias ms constantes de menor intensidad. La entrada de nutrientes siempre ser mayor a su salida, se asimilarn segn en el clima que se encuentren de mayor o menor grado, retenindolos para la produccin primaria.

embalses= estadio intermedio ro/lago (artificial)

temperatura del agua desacoplada de la concentracin de nutrientes y la cantidad de luz (mayor heterotrofia): no garantiza produccin primaria. punto de interseccin facilita aparicin de produccin primaria prdida del vector horizontal ( o no), aparece vector vertucal: gran aporte de energa produce mezcla, se da en primavera y otoo. verano= estratificacin del sistema mezcla de capa superficial = EPILIMNION cambio brusco de perfil vertucal de T = TERMOCLINA debajo/ masas de agua independientes= HIPOLIMNION

Concentracin de nitratos en zonas de actividad agropecuaria elevada generan EUTROFIA (riqueza de nutrientes permiten el aumento de cianofceas) OLIGOTROFIA (presencia reducida de nutrientes) PRODUCCIN PRIMARIA EN LAGOS

Produccin primaria se da en epilimnion, cae por gravedad, reciclado en hipolimnion Termoclina se produce con ausencia de energa exgena (cambio hasta 10C)

tipos de lagos meromcticos (capa sin mezclar)->hielo holomcticos (mezcla completa en algn momento del ao) monomcticos (mezcla otoo a primavera, no hay capa de hielo) dimcticos (invierno y verano) Extincin de luz por Lambert-Beer (so), coeficiente de extincin exponencial, medido por disco de Secchi (m=17/Ds) produccin muy marcada por presencia o ausencia de O2

Materia orgnica tiende a caer al fondo. Si no hay mezcla, O2 difundir al aire generando un hipolimnion anxico -> almacen de e- y MO -> EUTROFIA (puede producir mortalidad de peces) genera gradiente que al regenerarse la mezcla puede dar anoxia en toda la columna->muerte Solubilidad de O2 se reduce con aumento de T fitoplancton-> sin mezcla produce flagelos-> bsqueda de alimento

PRODUCCIN PRIMARIA OCENICA Luz y nutrientes ms limitantes que en lagos y ros-> equilibrio bajada de pH del ocano cambia equilibrio carbnico masas de agua mayoritariamente oscuras y sin mezcla

ocanos muy limitadas en segregacin de gradiente =>PRODUCCIN MS POBRE QUE EN EL MEDIO TERRESTRE El flujo es horizontal (Nunca VERTICAL)-> tomos segregados no se conocen Casi carece completamente de substrato -> organismos sern pequeos o nadadores

***************************************** 10/03/2011 perfil vertical (limitado por profundidad y luz) y horizontal (distancia y turbulencias) de ocanos algas microscpicas ganan importancia a mayor distancia de la costa flagelados mantenidos en suspensin. Blooms de algas (rojas o no) cianofceas y dinoflagelados (txicos) cerca de la costa, vegetacin terrestre reconquista el mar (fanergama = alguer) ecosistema tipo bosque submarino Asimetras de produccin domina la produccin baja zonas altas con luz y nutrientes (separadas generalmente por gravedad) zonas de sumida Transporte de masas de agua a diferentes temperaturas (baja temperatura a mayor profundidad, relacionada a densidad) cambio climtico frena proceso (parar?) reduciendo aporte de energa Aire alta presin: masa de aire descendente, no asociada a luz, aumento de H2O en el centro del anticicln genera un tirn descendente dando prdida de nutrientes y sedimentacin (baja produccin primaria)

baja presin: retira masa superficial, genera tirn hacia arriba subida de nutrientes y consecuente aumento de produccin Agua Afloramientos masa acutica sumergida emerge por efecto Eckmann genera zonas costeras muy productivas (upwelling), cascada trfica aumenta, zonas de alto valor econmico Efectos climticos El Nio ascenso de aguas fras (menor evaporacin, menor precipitacin, localizado en S+C America 3-7 aos, cambio de patrn de precipitaciones bajas presiones en el centro del pacfico generan sequas en Australia SA, CA agua mas caliente es evaporable, lagos generados por aumentos de precipitacin (0-10mm pasa a 1000mm/ao) La Nia Efecto contrario

Masas de aguas paralelas a las costas enfrentadas generan subida de agua ms profunda y con ello un boom de produccin (efecto Coriolis) SISTEMAS FRONTALES MS PRODUCTIVOS Produccin sin luz (altas temperaturas y presiones Luz + H2O + CO2 (CH2O)n + O2 (sin luz) O2 + 4 H2S + CO2 (CH2O)n + 4 S + 3 H2O Cuatro niveles trficos en chimeneas hidrotermales: I Bacteris pelgics; produeixen MOP en la fumarola II Suspensvors indgenes de la font; filtren bacteris de la columna daigua III Mates de bacteris bentnics; sustenten brostejadors i carronyers IV Jardins de bacteris conreats simbiticament dins els teixits de grans hostes invertebrats (els anomenats Vestimentifera) Coral reef oligotrofia (pocos nutrientes) simbiosis permite supervivencia Cambio climtico CO2 genera una bajada de pH que genera fallos en barreras coralinas, desequilibrando el sistema cerrado de nutrientes ( pluvisilva) PRODUCCIN PRIMARIA PLANETARIA

saturacin de demanda evaporativa se independiza de aprovechamiento de precipitacin temperatura cambio de rasanta seala frenada a gran T zonas de mayor produccin en pluvisilvas en el ecuador limitacin: temperatura y agua zonas de menor produccin zonas de bajsima produccin por falta de nutrientes produccin mayor en bosques tropicales hmedos, sistemas forzados energa exosomtica necesaria para aumentar productividad

Evapotranspiracin = cambio de estado de H2O (uso de energa en evaporacin en vez de calentamiento)

MIRAR ENUNCIADOS *************************************************** Unitat Temtica 3: EL CONSUM I EL PROCESSAMENT DE LA MATRIA ORGNICA Fluxe denergia i matria solapats producci 2ria heterotrofia captaci de matria i energia de compostos reduts O.VIUS descomposici organismes morts

termodinmica (energia no creada sin transformada i qualsevol transferncia denergia s inefica) Energia *LLEI DE KLEIBER (alineaci de tots els metabolismes) metabolisme basal en reps (despert) i postabsortiu depn de T relaci superfcie/volum pendent = 0.67 L2/3 segueix patr geomtric bsic metabolisme basal metabolisme tb segueix pendent teoria 1: prdua de calor S, producci de calor V (s en homeotrmia, no en unicell) Mbasal=P0.67 [kcal/da] dintre de cada espcie, entre espcies = 0.75 (teoria2) metabolisme dactivitat resta Fractal = estructura que es repeteix en un mateix patr naturalesa fractal destructures tisulars 0.75 (L3/4) no totalment resolt, per si explicat per mecanisme geomtric Restriccions per la mida variacions per adaptacions a lambient a lequador augmenta relaci S/V *Exercici* Activitat ms variable, no subjecte a geometria Despesa energtica segons el moviment depn del medi 5-50% dMb basal 1500-1800kcal/da T, peristaltisme, respiraci (metabolisme fisiolgic) energia de manteniment total 2000-2500 kcal/da Dissipaci denergia a ecosistemes cadena dherbvors/cadena detritvors (part de la xarxa trfica) energia per guany daliment prdues rebuig = eficincia del consum tipus dassimilaci depn daliment femtes = eficincia dabsorci respiraci = eficincia de producci ENE = Producci/Energia aliment ingerit micrfags no car a nivell energtic, assimilaci baixa, producci alta herbivorisme macrfags assimilaci molt alta, producci ms baixa per energia gastada en caa patr general eficincia trfica Energia dissipada ho fa per respiraci i metabolisme basal

cadenes trfiques poden tenir fins a 5 nivells trfics, ja que fins el 90% de la energia es dissipa per Metabolisme

Basal

Pirmides trfiques: segons n dindividus (o mida) poden fer extranys segons biomassa si encara no est en equilibri, les proporcions poden ser diferents la producci primria pot ser molt reduda per gran rotaci (turn-over) molt rpida segons producci forma real de la pirmide ******************************************** producci 2 producci de biomassa Balan a nivell ecolgic - nivell de comunitat diferents espcies que interaccionen (que comparteixen recursos) - nivell poblacional una espcie individus que interaccionen Increment de biomassa dun nivell trfic molt dificults s de nivell poblacional distribuci de classes del mateix individu (diamtriques, talles) corva dindividus + biomassa rectangle = interval de temps Problemtiques producci per poblacions, no trfic diferents nivells trfics detritus (MO particulada) com es construeixen? nivell trfic es treu a partir del que ha menjat. Observaci, recollecci (anlisi de continguts estomacals) depn de temporalitat de lhbitat amb un augment de replicabilitat eina qumica canvi distops un tom amb pes diferent (neutrons afegit) preferncia de la RubisCo per 12CO2 13CO2 passar al llarg de la cadena trfica salt trfic CO2 canviant dorganisme no canvia al salt duna presa al seu depredador (mateix amb istops de nitrogen amb salt de 3/1000)

ms estable representa una lectura ms acurada que lanlisi de contingut estomacal omnivoria freqent guany denergia a cada moment de lany selecci omnivoria encara que hagi afavorit * augment de biomassa o turn over molt accentuat Nivell es determina a partir de porcentatge de nivells que salimenta NO ha de ser un nombre enter *problema* Capacitat de crrega lmit segons condicions amientals Factors ambientals poden actuar sobre recurs ecolgic *problema* ****************************************************** decimal implica apareixena domnivoria enter donat per unicitat de lalimentaci productor primari i primer herbvor seran enters (1 i 2) INHIBIDORS QUANTITATIUS respostes per minimitzar consum de la producci primria augment de producci de substncies refractries (difcilment digeribles) molt cares de produir respostes dherbvors mutualismes (remugadors/trmits/formigues no interns (hort de fongs) INHIBIDORS QUALITATIUS impedeix consumici per generaci de toxines o mal gust + barates, poca % necessria molt lbils riquesa dN necessria (efedrina, atropina, eritroxilina) animals eviten consumici o ingesti dargila (neutralitza alcaloides) mar creixement en volum/tamany/espines/colnies mucilaginosa mida de Scenedesmus on havia hagut herbvor reconeixement de qumica/hormona, permet resposta augment de mida depn de lalimentaci de lherbvor es doni o no una resposta ex. Brachionus (rotfer)- Asplanchna (depredador) creaci despines de protecci respostes a depredador consums trfics migracions diries fugida de depredadors vertical activades per senyals qumiques i llum horitzontal diapausa (desapareix durant un temps) ex. Daphnia i ous de resistncia (efpids (sexuals) peixos ms poc menjar inters de supervivncia estratgies: homocromia coloraci aposemtica (mimetisme de Bates) coevoluci evoluci mediada per relacions bitiques herbvor-planta depredador-presa parsit-hoste flor-polinitzadora

Efectes dherbivoria (nivell ecosistmic) producci desprs de consum Producci neta (pot ser negativa, no com fotosntesi) adaptaci a pas dherbvors si no passen, sextingeix removiment de terra + dispersi de semilles + nutrients (femtes) + augment de brots altament productius producci neta es dona subterrniament i a la part aria. ************************************************************* Unitat Temtica 4: Descomposici/ Descomponedors Prducci secundria a partir de MO morta Va detritvora depn de via dherbvors (PS depn de detritvors) Necromassa (detritus a laigua) restes de MO (= NECROSFERA) COMPLEXITAT MOLT DIVERSA fongs gran diversitat micro/mesofauna macrofauna (carronyaires inicials) Gran diversitat dorganismes descomponedprs FULLARACA composici determina taxa de descomposici matria refractria compostos lbils altres fase I : lixiviaci i s de productes lbils fase II : descomposa components refractaris Humus = estructura orgnica amorfa de molt difcil descomposici (composici diferent) cintica de 1er ordre depn de quantitat de matria que hi ha fracci que es descomposa s constant (quantitat no model dOlson dMO/dt = -k MO MOt=MO0*e-kt [t-1] quantitat de MO morta descomposada proporcional a quantitat de Materia orgnica morta taxa finita de descomposico (en estat estacionari) k = E/F (entrada/ fullaraca) depn que la simplificaci sigui a una escala temporal ms gran SISTEMA HA DE SER ESTABLE relaci de taxa finita/ instantnia k= 1 - e-k si diferencials de temps petits seran casi = Temps mig de residncia (TMR) TMR= 1 / k mitjana de temps Temps de semidescomposici (t ) t = ln 0,5 /k = - (-0,693)/k t95 = 3/k Descomposici depn humitat del sl fongs i bacteris necessiten un mnim temperatura afecta procs enzimtic/bioqumica Q10= V(T + 10)/ VT (referencia)

qualitat de necromassa labilitat implica augment de velocitat VT= VTref * Q10(T-Tref/10) descriptor = % C/N protenes quan ms alt, ms refractari C = 50% de PS C:N:p sl estar en MO viva entre 6 i 7 100:16:1 interacci de tots els parmetres k NO T SIGNE ******************************************** macrotrituradors alteren proporci superfcie/volum per major eficincia de descomponedors clssics extrapolaci de temps mig de residncia dN i P

Descomposici a sistemes aqutics detritus formen matria orgnica dissolta (DOC) femtes, carcasses... formen cids hmics cids flvics firma aliment de descomponedors MICROBIAL LOOP rellevant per funcionament processos limitants temperatura qualitat de substrat carboni total/mida de malla Relaci detritus de propi sistema DOC rentat de la conca ve des de superfcie terrestre POC Alloctonia (provenncia externa)/ 40-60% prov de POC cladcers i rotfers salimenten bsicament daliment allcton (= bactries) sistema aqutic depn de matria orgnica allctona. En augmentar DOC, el sistema passar a heterotrfia, sostenible mentre q hagi entrada ( constant) emissi de CO2 Factors ambientals poden canviar metabolisme, entrada o no metabolisme total cont inputs de fora Artificial Export mnim (ja es treu per endavant) per raons econmiques un embassament podr ser auto/heterotrfic segons laport de MO invasi de CO2 emissi/evasi CO2 MO pot sedimentar respirar-se VINCULACI DE SISTEMES TERRESTRES I AQUTICS Sntesi de producci secundria en sistemes terrestres tamb hi pot haver aport allcton s denergia 50% respiraci i manteniment

13% creixement (biosntesi) 2% herbivoria 35% descomposici A nivell de fluxe (contraposant els descomponedors), s molt menor lefecte dherbvors tamb a hbitats amb herbvors majoritaris via detritvora en superfcie terrestre de major magnitud Aqutics i terrestres herbivoria ms alta (generalment) en aigua que a terra s de producci primria : herbivoria arriba com a MXIM al 50% (resta descomposici) control decosistema top-down superior, depredadors bottom-up inferior / recursos descomponedors comproms pot estar relacionat per medi de passos/relacions intermitges (b-u)

cascada trfica efectre trfic que es transmet a travs de la cadena Nutrients pot repercutir sobre ells CORRELACIONS ENTRE HBITATS TERRESTRES/AQUTICS PER CASCADA TRFICA TRANSSISTMICA//INTERSISTMICA *************************************************** BLOC II CARACTERSTIQUES ESTRUCTURALS DECOSISTEMES Unitat temtica 5: Descripci de les comunitats mesura delements unitat de comptatge = espcie (i el seu nombre) tamb com a TIPUS biolgics botnic, referit a formes de creixement: vegetaci conforma paisatge defineixen biomes terrestres

segons caracterstiques de humitat i temperatura es modificar el fenotip de la vegetaci (alada, estrols) no es consideren espcies Escala de la comunitat biomes paisatge geomorfologia i relleu donar conformaci de vegetaci meso-paisatge permet veure diferenciaci de paisatges segons espcies taca subunitat ms petita no lineals ms complexes Definici de composici en espcies diversitat dun sistema mesurat a TOTS els grups (mai exhaustius) estudis sobre regularitats sobre TAXOCINESI concreta (poblacions dun nivell taxonmic) estudi sobre hbitats i grups de tacons amb fisiognoma semblant mida rol al ecosistema associacions BIOCENOSI mostres ben estandarditzades agafats de la mateixa manera: per transectes ( ambientals?) volum conegut xarxes dragues extreure sediment cal conixer freqncia de mostreig i dades ambientals comparaci de comunitats definides per tipus biolgics diferents ecotons? associaci de tota una comunitat o ms espars? Concepcions de comunitats Holista (Clements) vegetaci terrestre comunitat com a superorganisme amb interaccions internes. Evoluci alhora efecte a llarga durada Individualista (Gleason) espcies coexisteixen coincidncia i elecci dhabitat. Requeriment de recursos i tolerncies similars repartiment equitatiu de recursos descartat repartiment equitatiu de recursos modificat per estrats Estudis associacions NO SON SEMPRE OBLIGADES espcie restes de pollen senyalen associacions (no fortes histric Del pool regional a la composici local Filtres factors ambientals evoluci repetibilitat Processos que acten a diferents escales globals

regionals conca/subconca local

Exemples de caracteritzaci Agrupament 2D/ ordenaci caracterstiques geolgiques de lhbitat. grups definits que comparteixen agrupaci i medi (caracterstiques) abitiques ************************************************************ Apartat de mtriques i importncia relativa despcies clcul de diversitat problemes + past Diversitat no sempre expressa el nombre despcies, proporci a la comunitat. Shannon-Wiener H = -pi log2 pi = -pi ln pi (1/ln2) sistema binari trobada/no trobada [bit/individu] informaci (quant ms alt el nmero, ms diversitat) pi= abundncies relatives (%) Hsw no es troben mostres >5,3 En un mateix ecosistema, segons taxocenosi, les proporcions poden variar. En general, les zones tropicals > temperats per taxocenosi. factors ambientals rang de variaci de temperatura a rangs petits, ms diversitat + pluja, + espcies nutrients tenen relaci poc lineal condicions ambientals molt extremes baixen diversitat, arbres evapotranspiraci potencial per any (+ nutrients en aigua) proporcional a diversitats No sempre es compleix diversitat + baixa per recurs (nutrient) abundant augment dun nic recurs augmenta abundncia del que pot aprofitar un recurs eutrfia abaixa diversitat rang-abundncia poques espcies abundants, prdua despcies rares Perque rees climtiques similars (+ productivitats similars) no tenen el mateix n despcies complexitat ambiental/heterogenetat ambiental =divrsitat resposta a complexitat ambiental comprovat IMPLICA DIVERSIFICACI DE NNXOLS intent devitaci de solapament (teoria) + substrat + gradient de trofia depn de vegetaci + complexitat de biodiversitat (heterogenetat) bimodal/unimodal ************************************************************** Espectres de diversitat/acumulaci despcies molta complexitat dificultat de trobar una mateixa forma de vida selva tropical explosi de diversitat augmenta amb lespai (no es satura) unitat mdal repetida estepa homogenia corba crea saturaci Diversitat de paisatge (gamma) acumulada A. a hbitat (diversitat alfa) B. entre hbitats (diversitat beta) 1,2=1,2 - = (1+2)/2

Pobaci: diversitat gentica COMUNITATS saturades? nnxols ocupats? conseqent amb competncia no hi ha evidncies de saturaci local (per taxocenosi) biodiversitat local no est controlada i lobre per la invasi anlisi de gradients canvi en dominncia dels txons lligats o dades ambientals numrica canvi de dominncies beta diversitats similaritats finestra mbil beta punxes senyale canvi = ecot ZONA DE CANVI/ TRANSICI DE 2 ECOSISTEMES adjacents, definici de la escala pot fer diferncies al soroll suavitzant ecot pot no fer diferncies sobre la existncia duna espcie canviant la resposta a ells subjectivitat segons temps tamb pot donar canvis decoclines per parmetre latitudinal (N) i temporal Diversitat funcional UNITAT TEMTICA 6: Xarxes trfiques : Ecosistemes de comunitats interacci entre individus i espcies competncia coexistncia dependr de factors ambientals/poblacionals extinci exclusi competitiva superposici de nnxols 10% no sempre aplicable/imperfecte trfics La competncia elimina competidors afavoreix aparici de nnxols ******************************************************* exclusi competitiva no es dona perqu no es dona de forma totalment solapada diferenciaci de nnxols interaccions per competncia i relacions trfiques estudi espcie-espcie agrupaci per preferncies/ estratgies trfiques o gremis Filtradors/ trituradors mateix aliment, diferent forma dalimentaci recurs important comunitats amb mateixa estructura trfica? a grans trets (tendncia) abans de treure desprs de recollonitzaci efecte de igual proporci estabilitat destructura trfica (estudi sempre a escala petita) predibilitat de la estructura trfica per taxocenosi nnxols semblants

espcies digerents flux despcies canvia cada recollonitzaci, per es mant lestructura per un mateix parmetre ambiental. ex. comparaci fisionoma nnxol trfic i distribuci en lespai (hbitat) CONVERGNCIA DE COMUNITATS xarxes dinteracci actors, descripci despcie i alimentaci daquesta resoluci (+) espcie (-) gnere complicaci topologia de comunitats nivells i relacions entre ells condicionament de funcionament decosistema subdivisi ESPCIES BASE/ESPCIES INTERMDIES/DEPREDADORS SUPERIORS descriptiva de comunitats carnvors 1s, 2s, 3s herbvor producci 1 elements nodes (espcies) conexions (interrelacions) estructura productor:consumidor 1: C 2: C 3... complexitat mesura datributs connectncia mn C=connexions real/connexions possibles (tot amb tot) = L/(S*(S-1)/2) matriu trfica ( ), interaccions globals (competncia connexi mxima) C= generalistes, C= especialistes densitat de connexions LD=L / S S= espcies Longitud de la cadena L= (L+1)(C+1) L=(n cadenes +glaons)/ S participaci en cadenes Omnivoria comporta ms interacci alimentaci de ms dun nivell trfic viral estacional (durant cicle vital canvia alimentaci) Cicles aliment recproc bucle (3 sp o +) Formaci de subxarxes per compartiments nivells hbitat no hi ha interacci a latzar relaci obligada (aliment, especialitzaci...) predominncia de topologia de petits mons (grupsculs)

espcies de connectors = espcies clau prdua alla petits mons posici trfica producci modificaci funcionament redundncia funcional important per evitar prdua de la funci depredaci mant biodiversitat millors competidores (augment per collonitzaci rpida) acaben conquerint tot el hbitat Regularitats Connectncia 0< baixa 1> alta regularitats seguiment de funci disminueix amb augment de nmero despcies a sistemes estables connectivitat rebaixada i competncia augmentada sistemes amb mxima diversitat C=10% optimitzaci redueix fragmentaci rigidesa

También podría gustarte