Está en la página 1de 53

Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007

07

<monografies>

Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007

Autores: Francina Mas Parera, Francisca Ma. Morey Fernndez, Laura Niell Cresp Cap del projecte: Francina Mas Parera Collaboradora: Anne-Laure Debrix

Alguns drets reservats

Aquesta obra est sota una llicncia Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia 3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visitau http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es o enviau una carta a Creative Commons, 3.1 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA. Edita:

Fundaci iBit Parc Bit. Ctra. Valldemossa, km 7,4. Edifici 17, 3r pis, porta D-2 07121 Palma, Illes Balears, Espanya Tel +34 971 17 72 70 / 71 www.ibit.org

Sumari
Sumari.............................................................................................. 3 1 Introducci...................................................................................4 2 Resultats descriptius..................................................................10 2.1 Qestionari de les entitats..................................................10
2.1.1 2.1.2 2.1.3 2.1.4 2.1.5 2.1.6 2.1.7 Qestions generals..........................................................................10 Normativa........................................................................................10 Components/Aplicacions..................................................................11 Catleg de procediments.................................................................15 Revisi i simplificaci de procediments............................................15 Interoperabilitat...............................................................................16 Xarxes socials..................................................................................17

2.2 Catleg de procediments....................................................18


2.2.1 Sollicitud dautoritzaci de venda en mercats o fires.....................19 2.2.2 Llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents..........20 2.2.3 Sollicitud del carnet dusuari de la biblioteca.................................20 2.2.4 Declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles......................................................................................20 2.2.5 Declaraci cadastral per agregaci, agrupaci, segregaci o divisi de bns immobles......................................................................................21 2.2.6 Perfil del contractant........................................................................21 2.2.7 Subvencions per a associacions de gent gran..................................21 2.2.8 Subvencions en matria deducaci i cultura..................................21 2.2.9 Subvencions per a entitats infantils i juvenils..................................21 2.2.10 Subvencions per a associacions esportives...................................21 2.2.11 Subvencions per a entitats ciutadanes..........................................22 2.2.12 Certificat de residncia (viatges)...................................................22 2.2.13 Certificat dempadronament..........................................................23 2.2.14 Alta en el padr dhabitants...........................................................23 2.2.15 Canvi de domicili del padr dhabitants.........................................23 2.2.16 Allegacions a denncies de trnsit................................................24 2.2.17 Servei de borsa de treball..............................................................24 2.2.18 Servei de teleassistncia...............................................................24 2.2.19 Sollicitud de plaa en un centre de dia.........................................24 2.2.20 Servei dajuda a domicili................................................................24 2.2.21 Atenci a la dependncia...............................................................24 2.2.22 Llicncia dobra menor...................................................................25 2.2.23 Llicncia dobra major....................................................................26 2.2.24 Sollicitud de comptador................................................................26

3 4 5 6 7

Conclusions................................................................................ 27 Apndix...................................................................................... 31 ndex de grfics .........................................................................37 Glossari de termes ....................................................................38 Referncies bibliogrfiques.........................................................42

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Introducci

La Llei 11/2007, de 22 de juny, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics (en endavant Llei 11/2007), que entr en vigor el 24 de juny del 2007, reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions pbliques per mitjans electrnics en el desenvolupament de procediments administratius, aix com per obtenir informaci, realitzar consultes i allegacions, formular sollicituds, manifestar consentiment, establir pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes administratius. Aquesta Llei estableix per primera vegada el dret de la ciutadania a relacionarse electrnicament amb les administracions pbliques, com tamb lobligaci daquestes a garantir-ho, i es converteix en el punt de partida duna nova generaci de drets de la ciutadania: els drets digitals.1 Un aspecte que sha de destacar daquesta norma s el redut termini dadaptaci de les administracions pbliques per a lexercici daquests drets. Efectivament, a partir del 31 de desembre del 2009, la Llei havia destar plenament operativa a lAdministraci General de lEstat i, tret de raons molt fonamentades, a la resta dadministracions, obligades a oferir els seus serveis als ciutadans tamb pel canal telemtic. Per aix, amb lobjectiu daconseguir que ladministraci electrnica sigui una realitat per als ciutadans i les empreses de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears, en collaboraci amb el Ministeri dIndstria, Turisme i Comer, els consells insulars i els ajuntaments, pos en marxa lany 2008 el Pla dActuaci per a la Implantaci de lAdministraci Electrnica a les Illes Balears, dacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP) (dara endavant Pla ANIBAL) (<http://www.plaanibal.com>). Aquest Pla dActuaci ofereix tot un conjunt de pautes a seguir en el procs dincorporaci de lAdministraci electrnica, a ms dun seguit daplicacions informtiques gratutes i assessorament especialitzat tant de les aplicacions informtiques com de les activitats que shan de dur a terme en el procs. Aquesta s una de les lnies de treball de lOficina Tcnica dAdministraci Digital (OTAE) de la Fundaci iBit, que promou la reutilitzaci, la interoperabilitat, el codi obert i la reducci de lheterogenetat, i fa tasques dassessorament i suport a les administracions locals. En aquest sentit, entre altres actuacions, lrea dadministraci digital de la Fundaci iBit va collaborar amb el Consell Insular de Mallorca (Departament de Cooperaci Local i Direcci Insular dInnovaci), el Consorci dInformtica Local (CILMA) i la Federaci dEntitats Locals (FELIB) en el projecte M@llorca, illa digital, en el marc del qual es va dur a terme al llarg del 2009 una anlisi de la situaci dels ajuntaments en relaci amb ladaptaci a la Llei 11/2007 per detectar les necessitats dintervenci tecnolgiques i organitzatives per definir
1

Font: Pla ANIBAL. Pla dActuaci per a la implantaci de lAdministraci Electrnica a les Illes Balears dacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP).

<5>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

lestratgia del projecte PAM (Pla dAdaptaci Municipal a la Llei 11/2007). Daltra banda, aquest estudi semmarca en una de les lnies de feina de lObservatori Balear de la Societat de la Informaci (OBSI) de la Fundaci iBit, que t com a objectiu analitzar els principals indicadors de la implantaci de la societat de la informaci a les Illes Balears. Els eixos danlisi sn: els ciutadans i les llars, les empreses i lAdministraci en relaci amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). En aquest context, agafant com a objecte danlisi la societat de la informaci a lAdministraci, sorgeix linters per mesurar el grau dadaptaci actual de les entitats locals els ajuntaments i els consells insulars a la Llei esmentada, per veure en quin punt es troben i qu manca per fer. La metodologia emprada ha estat la que es descriu a continuaci. Sha agafat com a univers destudi els ajuntaments i els consells insulars de les Illes Balears. A partir daqu sha confeccionat un qestionari (vegeu l'apndix) que sha enviat per correu electrnic a tots els ajuntaments i els consells insulars. Daltra banda, tamb sha enviat una llista amb una selecci dels trmits ms habituals (catleg de procediments) (vegeu lapndix) que se solen dur a terme als ajuntaments, per valorar-ne el grau dimplantaci electrnica. Tamb sha contactat amb totes les entitats per telfon. De totes les entitats locals (ajuntaments i consells insulars) de les Illes Balears, varen respondre el QESTIONARI les segents: Ajuntament dAlcdia Ajuntament dAndratx Ajuntament dArt Ajuntament de Bunyola Ajuntament de Calvi Ajuntament de Capdepera Ajuntament de Campanet Ajuntament de Campos Ajuntament de Ciutadella de Menorca Ajuntament de Consell Ajuntament dEivissa Ajuntament dEscorca Ajuntament de Felanitx Ajuntament dInca Ajuntament de Lloseta
<6>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Ajuntament de Llub Ajuntament de Llucmajor Ajuntament de Manacor Ajuntament de Ma Ajuntament de Marratx Ajuntament de Palma Ajuntament de Petra Ajuntament de Sant Antoni de Portmany Ajuntament de Sant Joan de Labritja Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia Ajuntament de Sant Lloren des Cardassar Ajuntament de Santa Margalida Ajuntament de ses Salines Ajuntament de Sller Ajuntament de Son Servera Ajuntament de Vilafranca de Bonany Consell Insular dEivissa Consell Insular de Formentera Consell Insular de Mallorca Consell Insular de Menorca Amb la collaboraci del Servei dInformtica Local de Menorca (SILME) sha obtingut la informaci per als qestionaris dels ajuntaments segents: Ajuntament dAlaior Ajuntament des Castell Ajuntament des Mercadal Ajuntament des Migjorn Gran Ajuntament de Ferreries Ajuntament de Sant Llus Tamb sha comptat amb la collaboraci del Consorci dInformtica Local de Mallorca (CILMA), que assessora gran part dels municipis de Mallorca en la
<7>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

gesti de la implantaci de la informtica local, ja que molts no disposen dels mitjans suficients per dur-la a terme sols. Amb la informaci proporcionada pel CILMA, complementada amb la que hem obtingut a travs del contacte telefnic directe amb algun responsable daquestes entitats, hem pogut emplenar els qestionaris segents: Ajuntament dAlar Ajuntament dAlgaida Ajuntament dAriany Ajuntament de Banyalbufar Ajuntament de Binissalem Ajuntament de Bger Ajuntament de Costitx Ajuntament de Dei Ajuntament dEsporles Ajuntament dEstellencs Ajuntament de Fornalutx Ajuntament de Lloret de Vistalegre Ajuntament de Mancor de la Vall Ajuntament de Maria de la Salut Ajuntament de Monturi Ajuntament de Muro Ajuntament de Porreres Ajuntament de Puigpunyent Ajuntament de sa Pobla Ajuntament de Sant Joan Ajuntament de Santa Eugnia Ajuntament de Santa Maria del Cam Ajuntament de Santany Ajuntament de Selva Ajuntament de Sencelles Ajuntament de Sineu Ajuntament de Valldemossa

<8>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Pel que fa al segents:

CATLEG DE PROCEDIMENTS,

les entitats que lhan emplenat han estat les

Ajuntament dAlaior Ajuntament dAlcdia Ajuntament dAndratx Ajuntament dArt Ajuntament de Bunyola Ajuntament de Calvi Ajuntament de Campanet Ajuntament de Campos Ajuntament de Capdepera Ajuntament de Ciutadella de Menorca Ajuntament de Consell Ajuntament dEivissa Ajuntament dEscorca Ajuntament de Felanitx Ajuntament de Llub Ajuntament de Llucmajor Ajuntament de Ma Ajuntament de Manacor Ajuntament de Marratx Ajuntament de Palma Ajuntament de Petra Ajuntament de Sant Antoni de Portmany Ajuntament de Sant Joan de Labritja Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia Ajuntament de Sant Lloren des Cardassar Ajuntament de Santa Margalida Ajuntament de ses Salines Ajuntament de Sller Ajuntament de Son Servera Ajuntament de Vilafranca de Bonany
<9>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Consell Insular de Formentera Amb la collaboraci del SILME sha obtingut la informaci dels catlegs dels ajuntaments segents: Ajuntament dAlaior Ajuntament des Castell Ajuntament des Mercadal Ajuntament des Migjorn Gran Ajuntament de Ferreries Ajuntament de Sant Llus Finalment, a travs de la informaci directa dels trmits disponibles a les pgines web respectives, shan emplenat els catlegs de procediments dels ajuntaments segents: Ajuntament dAlar Ajuntament dAlgaida Ajuntament dAriany Ajuntament de Banyalbufar Ajuntament de Binissalem Ajuntament de Bger Ajuntament de Costitx Ajuntament de Dei Ajuntament dEsporles Ajuntament dEstellencs Ajuntament de Fornalutx Ajuntament dInca Ajuntament de Lloret Ajuntament de Lloseta Ajuntament de Mancor de la Vall Ajuntament de Maria de la Salut Ajuntament de Monturi Ajuntament de Muro
<10>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Ajuntament de Pollena Ajuntament de Porreres Ajuntament de Puigpunyent Ajuntament de sa Pobla Ajuntament de Santany Ajuntament de Sant Joan Ajuntament de Santa Eugnia Ajuntament de Santa Eulria des Riu Ajuntament de Santa Maria del Cam Ajuntament de Selva Ajuntament de Sencelles Ajuntament de Sineu Ajuntament de Valldemossa Aix comporta una mostra de 68 respostes per al qestionari sobre un total de 70 entitats locals (ajuntaments i consells insulars), cosa que representa el 97,14 % de participaci, i de 67 respostes per al catleg de procediments sobre 67 (100 % dels municipis). Dacord amb aquestes respostes sha elaborat aquest informe.

2
2.1

Resultats descriptius
Qestionari de les entitats

El qestionari que havien emplenar les entitats locals consta de set parts: qestions generals, normativa, components/aplicacions, catleg de trmits, revisi i simplificaci de procediments, interoperabilitat i xarxes socials. Amb la llista de preguntes de cada apartat es pretn examinar el grau dimplantaci de ladministraci electrnica i el grau de coneixement i adaptaci a la Llei 11/2007 per part de les entitats locals de les Illes Balears. Els resultats daquesta anlisi es detallen en els apartats segents.

2.1.1

Qestions generals

Prcticament totes les entitats estudiades estan en procs dimplantaci de ladministraci electrnica. Ms de la meitat disposen dinformaci suficient per dur a terme aquesta implantaci, per encara ms duna quarta part afirmen que no disposen de dades suficients (ja siguin de tipus normatiu, tecnolgic, de procediments, etc.).
<11>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

El PLA ANIBAL, que com ja sha esmentat abans es pos en marxa lany 2008 per implantar a les Illes Balears ladministraci electrnica dacord amb la Llei 11/2007, s conegut per la majoria de les entitats, per menys del 50 % han visitat alguna vegada el lloc web (<http:www.plaanibal.com>).

2.1.2

Normativa

Quasi totes les entitats consultades coneixen el contingut de la Llei 11/2007, per noms dotze disposen duna ordenana municipal publicada en el Butllet Oficial de les Illes Balears (en endavant BOIB) que reguli ladministraci electrnica. Entre els motius pels quals no han iniciat el procediment, algunes entitats indiquen que efectivament estan en procs delaborar-la, mentre que moltes no disposen de mitjans econmics i de personal per dur-ho a terme.

G r fic 1 . E n t it a t s q u e d is p o s e n d ' o r d e n a n a m u n ic ip a l p u b lic a d a e n e l B O IB q u e r e gu li l ' a d m in is t r a c i e le c t r n ic a

12

N o h o s

No

47

10

20

30

40

50

60

70

F o n t : e la b o r a c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

Pel que fa a la modificaci de la Llei 11/2007 mitjanant la LLEI 2/2011, DE 4 DE MAR, DECONOMIA SOSTENIBLE (dara endavant Llei 2/2011), ms de la meitat afirmen que no en tenen coneixement, i de les entitats la coneixen, algunes de les accions realitzades en aquest sentit sn la publicaci del catleg de procediments, lelaboraci de lordenana dadministraci electrnica, la implantaci deines alliberades recomanades en el PLA ANIBAL, o ladaptaci del registre general a totes les administracions pbliques. Respecte a la LLEI 37/2007, de 16 de novembre, relativa a la reutilitzaci de dades del sector pblic (dara endavant Llei 37/2007), tamb s desconeguda per ms del 50 % dentitats, i les que han duit a terme alguna activitat en relaci amb aix consideren ladopci de la interoperabilitat, el programari lliure o la connexi a la xarxa SARA (Sistema dAplicacions i Xarxes per a les Administracions).

<12>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.1.3

Components/Aplicacions

Noms onze entitats disposen de SEU ELECTRNICA, per sis afirmen que tenen previst tenir-ne. En canvi, 46 corporacions ja tenen REGISTRE ELECTRNIC, nou lestan desenvolupant i nou ms afirmen que tenen previst tenir-ne. La majoria el tenen amb ABSIS, altres amb ALIA i altres amb Gestiona, Helium...

G r fic 2 . E n t it a t s q u e t e n e n r e g is t r e e le c t r n ic
9 S 9 No N o , p e r e s t p r e v is t t e n ir - n e Est e n d e s e n v o lu p a m e n t

4 46

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

El 63,24 % dels organismes disposen dun GESTOR DEXPEDIENTS ADMINISTRATIUS (sobretot ABSIS i ALIA, seguits per Helium), mentre que daltres lestan desenvolupant (2) o tenen previst tenir-ne (2), per no sn gaires els que hi tenen tasques automatitzades (noms un 33,82 %).

<13>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r f ic 3 . E n t it a t s q u e t e n e n u n g e s t o r d 'e x p e d ie n t s a d m in is t r a t iu s
50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 43

21

S
F o n t : e l a b o r a ci p r p i a . D a d e s d e 2 0 1 1

No

Est e n d e se n v o lu p a m e n t

N o , p e r e s t p re v is t t e n ir-n e

28 entitats no disposen de GESTOR DE CONTINGUTS, davant 28 que en tenen, mentre que nou lestan desenvolupant i tres tenen previst tenir-ne. La major part el tenen amb CILMA o ROLSAC, per alguns en tenen de propis. Quant a la PLATAFORMA DE TRAMITACI TELEMTICA, sis corporacions tenen previst tenir-ne, dotze lestan desenvolupant i 23 ja en tenen. En canvi, 27 encara no en tenen. A part de SISTRA, ABSIS, carpeta ciutadana i de desenvolupament propi, nhi ha cinc que empren la plataforma del Govern de Navarra. I dels que disposen de plataforma de tramitaci telemtica, la majoria (divuit entitats) hi tenen procediments disponibles.

<14>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 4 . E n t it a t s q u e t e n e n u n a p la t a fo r m a d e t r a m it a c i t e le m t ic a
6 S 12 23 No Est e n d e s e n v o lu p a m e n t N o , p e r e s t p r e v is t t e n ir - n e 27
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

Pel que fa a disposar duna PLATAFORMA DE VALIDACI, ja s una realitat en el 35,29 %, i el 13,24% lestan desenvolupant. A ms del 7,35 % que preveuen dur-ho a terme. La ms comuna s @firma, per tamb hi ha entitats que empren la plataforma de Navarra. Finalment, menys de la meitat (44,12%) no disposen encara duna eina daquest tipus.

<15>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 5 . E n t it a t s q u e t e n e n p la t a fo r m a d e v a lid a c i
N o , p e r e s t p re v is t t e n ir -n e Est e n d e s e n v o lu p a m e n t No

30

24
0 5 10 15 20 25 30 35

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

Treballen amb FIRMA ELECTRNICA de manera habitual 23 entitats (el 63,24 %) per noms un 19,12 % fan feina amb sEGELLAT DE TEMPS.

G r fic 6 . E n t it a t s q u e t r e b a lle n h a b it u a lm e n t a m b fir m a e le c t r n ic a

43

25

No

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

Disposar dun GESTOR DOCUMENTAL noms s una realitat per a disset institucions, si b cinc tenen previst tenir-ne i una lest desenvolupant. Els que ms predominen sn Alfresco i Alia.
<16>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 7 . E n t it a t s q u e t e n e n u n g e s t o r d o c u m e n t a l

45

17 5
S No

1
N o , p e r e s t p r e v is t t e n ir - n e

E s t e n d e s e n v o lu p a m e n t

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

El 72,06 % dels organismes no disposen de PORTAFIRMES, que noms tenen els ajuntaments dAlaior (GESTIONA), dAlcdia (ABSIS) i de Calvi (desenvolupament propi), mentre que cinc lestan desenvolupant i onze ms tenen previst tenir-ne.
G r fic 8 . E n t it a t s q u e t e n e n p o r t a fir m e s

N o , p e r e st p r e v is t t e n ir - n e Est e n d e s e n v o lu p a m e n t No S 0
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1 F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s 2 0 1 1

11 5 49 3 10 20 30 40 50

Cap instituci no disposa de CUSTDIA DOCUMENTAL, i noms dotze tenen previst tenir-ne, mentre que a lAjuntament de Capdepera est en desenvolupament. La majoria dens (70,59 %) disposen dun CATLEG CARTOGRFIC: la major part el tenen dinfraestructures i equipament, i altres amb SITIBSA, IDE Menorca... El 69,12 % de corporacions no disposen d INTRANET, davant el 26,47% que en tenen. Aqu hi ha una gran varietat de tecnologies emprades
<17>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

(desenvolupament propi, Liferay, Wordpress, etc.).

2.1.4

Catleg de procediments

Ja hi ha 24 entitats que tenen un CATLEG DE PROCEDIMENTS/TRMITS elaborat (el 35,29 %), mentre que quatre tenen previst tenir-ne i tretze lestan desenvolupant.

<18>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 9 . E n t it a t s q u e t e n e n u n c a t le g d e p r o c e d im e n t s / t r m it s e la b o r a t
4 13
S

24
No Est e n d e s e n v o lu p a m e n t N o , p e r e s t p re v is t t e n ir-n e

27
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

De les entitats que disposen daquesta eina, divuit tenen el catleg PUBLICAT al seu WEB (ms duna quarta part, un 26,47 %), i vint tenen el detall de procediments recollit en una FITXA DE PROCEDIMENTS, i el nombre de procediments recollits en la fitxa varia entre 10 i 300 segons lentitat. Daquests, noms tretze ens tenen els procediments diagramats.

2.1.5

Revisi i simplificaci de procediments

Ms de la meitat (el 55,88 %) de les entitats no han portat a terme una REVISI O SIMPLIFICACI dels procediments administratius, mentre que trenta organismes ho han fet (el 44,12 %). El 45,59 % han fet diagrames dels procediments revisats, i el nombre de procediments revisats i simplificats oscilla entre 2 i 169.
G r fic 1 0 . E n t it a t s q u e h a n fe t u n a r e v is i o s im p lific a c i d e ls p r o c e d im e n t s a d m in is t r a t iu s

30 38

No S

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

<19>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.1.6

Interoperabilitat

Noms set ens disposen de PROCEDIMENTS O SERVEIS AUTOMATITZATS que interoperen amb altres administracions, s a dir, un 10,29%, davant el 89,71 % que no en tenen. El nombre de procediments s limitat: entre un i dos.

G r fic 1 1 . E n t it a t s q u e t e n e n a u t o m a t it z a t s p r o c e d im e n t s / s e r v e is q u e in t e r o p e r e n a m b a lt e s a d m in is t r a c io n s
7
No S

61
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

El 20,59% dorganismes tenen un CONVENI respecte la interoperabilitat amb alguna administraci, sobretot amb la Direcci General de Trnsit, lAgncia Tributria i el Govern de les Illes Balears, entre daltres. El 80,88 % de les entitats disposen de connexi a la XARXA SARA. Els principals serveis que utilitzen sn: amb la DGT, laccs a matrcules de la policia local (47 entitats); la firma electrnica (20), o altres (10), mentre que la substituci de certificats en paper noms s emprada per una entitat.
G r fic 1 2 . Se rv e is d e la X a rx a SA R A u t ilitza ts p e r le s e n t it a t s

A ltre s: Firm a e le c t n ic a S C S P (su b stitu c i d e c e rtif ic a ts e n p a p e r: S V D I, S V D R , ...) D G T (a c c s a m a trc u le s d e la p o lic ia lo c a l)

10 20 1 47

10

20

30

40

50

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

<20>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.1.7

Xarxes socials

Pel que fa a lS DINTERNET per comunicar-se amb la ciutadania, quasi totes les entitats, el 91,18 %, lempren. Noms un 8,82 % no en fan s. El mitj ms utilitzat s el CORREU ELECTRNIC (85,29 %), seguit per les XARXES SOCIALS (33,82 %). Per tamb hi ha entitats (un 19,12%) que fan servir ALTRES MITJANS, com ara el portal web, un butllet electrnic, una bstia de queixes i suggeriments o una plataforma denviament dSMS. Noms lAjuntament de
G r fic 1 3 . M it ja n s e le c t r n ic s u t ilit z a t s p e r c o m u n ic a r - s e a m b la c iu t a d a n ia
58

23 13
C o rr e u e le c t r n ic X a rx a s o cia l

1
F r u m o co m u n it a t v ir t u a l A lt re s

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

Felanitx empra un

FRUM,

amb un servei propi.

La xarxa social ms emprada s FACEBOOK (22 entitats), mentre que noms cinc fan servir TWITTER (Ciutadella de Menorca, Consell Insular de Mallorca, Lloseta, Palma i Sant Antoni de Portmany). Noms lAjuntament de Ciutadella de Menorca empra Picassa i Youtube. Els principals motius de ls de les xarxes socials sn la informaci i la interacci ciutadana o la difusi desdeveniments culturals i la programaci del teatre municipal.

<21>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.2

Catleg de procediments

A partir del CATLEG DE PROCEDIMENTS confeccionat per lrea dAdministraci Digital de la Fundaci iBit, shan triat els trmits per estudiar als ajuntaments de les Balears: aquesta selecci sha fet partint de lInforme eEspaa2011 de la Fundaci Orange i la Memria de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies sobre el Grado de adaptacin de las entidades locales a la Ley 11/2007. Shan escollit els 24 trmits ms comuns, ja que la llista era molt llarga, i sha demanat als ajuntaments de les Illes quants es duen a terme al consistori del seu municipi. A partir daqu, sha volgut indagar en el GRAU DIMPLANTACI ELECTRNICA daquests procediments. Aix, shan considerat els trmits segents: Sollicitud dautoritzaci de venda en mercats o fires Llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents Sollicitud del carnet dusuari de biblioteca Declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles Declaraci cadastral per agregaci, agrupaci, segregaci o divisi de bns immobles Perfil del contractant (procediment de contractaci, resolucions...) Subvencions per a associacions de gent gran Subvencions per comprar llibres Subvencions en matria deducaci i cultura Subvencions per a entitats infantils i juvenils Subvencions per a associacions esportives Subvencions a entitats ciutadanes Certificat de residncia (viatges) Certificat dempadronament Alta en el padr dhabitants Canvi de domicili del padr municipal dhabitants

<22>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Allegacions a denncies de trnsit Servei de borsa de treball Servei de teleassistncia Sollicitud duna plaa en un centre de dia Servei dajuda a domicili Atenci a la dependncia Llicncia dobra menor Llicncia dobra major Sollicitud de comptador El nivell 0 significa que lajuntament no disposa dinformaci en lnia. El nivell 1 vol dir que noms hi ha informaci en lnia. El nivell 2 indica que permet algun tipus dinteracci (descrrega de formularis) El nivell 3 indica que permet interacci en els dos sentits (descarregar/enviar). I el nivell 4 indica que es pot fer el trmit complet en lnia.

2.2.1 Sollicitud dautoritzaci de venda en mercats o fires


La majoria dajuntaments (el 63,24 %) no disposa dinformaci en lnia daquest trmit (estan en el nivell 0). Per set ajuntaments tenen informaci en lnia (nivell 1) i en el cas setze entitats s possible descarregar-se un formulari de sollicitud (nivell 2), que representen el 23,53 %. Al Consell Insular de Formentera s possible descarregar i enviar la sollicitud (nivell 3) i a lAjuntament de Bunyola es pot fer el trmit completament en lnia (nivell 4).

<23>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 1 4 . G r a u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a p e r s o llic it a r l' a u t o r it z a c i d e v e n d a e n m e r c a t s o fir e s


6 3 ,2 4 % 1 0 ,2 9 %

1 ,4 7 %

2 3 ,5 3 % 1 ,4 7 %
N iv e ll 0 N iv e ll 2 N iv e ll 4 N iv e ll 1 N iv e ll 3

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

2.2.2 Llicncia dobertura dactivitats permanents

funcionament

Ms de la meitat dajuntaments no tenen informaci en lnia daquest trmit (el 51,47 % estan en el nivell 0), mentre que nou estan en el nivell 1 (hi ha informaci al web) i ja sn 23 les corporacions en qu s possible descarregarse un formulari de sollicitud daquest tipus de llicncia. LAjuntament de Palma s lnic en qu els ciutadans poden fer el trmit completament en lnia.

<24>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 1 5 . G r a u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a p e r s o llic it a r la llic n c ia d ' o b e r t u r a i f u n c io n a m e n t d ' a c t iv it a t s p e rm a n e n ts 1 N iv e l l 4


N iv e l l 3 N iv e l l 2 N iv e l l 1 N iv e l l 0 0 10 20 30 9 35 40 0 23

F o n t : e la b o r a c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

2.2.3 Sollicitud biblioteca

del

carnet

dusuari

de

la

La majoria dajuntaments no tenen aquest trmit desenvolupat electrnicament. Noms un 19,12 % de les entitats ofereixen algun tipus dinformaci en lnia. Descarregar-se el formulari per sollicitar-lo (nivell 2) s possible als ajuntaments des Castell, de Pollena i de Santa Margalida, i lAjuntament dEivissa s lnic en qu es pot descarregar i enviar en lnia el document (nivell 3).

2.2.4 Declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles
Ms del 50 % dajuntaments no ofereixen aquest procediment en lnia. Noms sis tenen algun tipus dinformaci (nivell 1), i onze entitats ja estan en el nivell 2. LAjuntament de Sller se situa en el nivell 3 i els ajuntaments de Campos i de Formentera sn els nics en el nivell 4 (es pot fer tot el trmit en lnia ).

2.2.5 Declaraci cadastral agrupaci, segregaci o immobles

per divisi

agregaci, de bns

Ms de la meitat dentitats no tenen disponible aquest trmit electrnicament.


<25>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Hi ha informaci disponible en lnia a vint ajuntaments (29,41 % amb el nivell 1). El mxim grau dimplantaci electrnica s un nivell 2 (descrrega de formularis) disponible a vuit ajuntaments (11,76 %).

2.2.6

Perfil del contractant

Els ciutadans poden trobar informaci daquest trmit (procediment de contractaci, resolucions...) a 59 corporacions locals, el 86,76 %, mentre que noms sn vuit les que ofereixen la possibilitat dalgun tipus dinteracci, com ara descarregar-se formularis (nivell 2, el 11,76 %).

2.2.7

Subvencions per a associacions de gent gran

Set ajuntaments ofereixen informaci en lnia sobre aquest tipus de subvencions (10,19 %, nivell 1), mentre que onze ofereixen la possibilitat de descarregar-se el formulari per sollicitar-les, la qual cosa representa un 16,18 % amb el nivell 2. Noms lAjuntament de Petra presenta el nivell 3, ja que permet descarregar i enviar el formulari de sollicitud.

2.2.8

Subvencions en matria deducaci i cultura

Poder consultar informaci en lnia daquests ajuts s possible per als ciutadans de disset ajuntaments, s a dir, el 25 % estan en un nivell 1. Descarregar-se el formulari noms ho ofereixen vuit entitats (11,76 %, nivell 2), i nicament lAjuntament dArt presenta el nivell 3.

2.2.9

Subvencions per a entitats infantils i juvenils

Sn tretze els ajuntaments que ofereixen algun tipus dinformaci sobre aquestes subvencions al seu web (19,12 %, nivell 1), mentre que a sis corporacions es pot descarregar el formulari de sollicitud (nivell 2) i lAjuntament dArt ofereix la possibilitat de tamb denviar el formulari un cop descarregat (nivell 3).

2.2.10 Subvencions per a associacions esportives


Noms deu ajuntaments estan en el nivell 1 (14,71 %) i set en el nivell 2 (s a dir, un 10,29 % de les entitats permeten descarregar un formulari). Novament, noms hi ha un ajuntament (Art) que presenta el nivell 3 en aquest trmit.

<26>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.2.11 Subvencions per a entitats ciutadanes


Setze entitats locals ofereixen informaci en lnia sobre aquest tipus de subvencions (23,53 %, nivell 1), mentre que set permeten, a ms, descarregarse el formulari per sollicitar-les. LAjuntament dArt se situa en el nivell 3, ats que les persones interessades poden descarregar i enviar el formulari de sollicitud.
G r f ic 1 6 . G r a u d 'im p la n t a c i e le c t r n ic a d e s o llic it u d s d e s u b v e n c io n s
S u b . P e r a a s s o c ia c io n s d e ge n t gr a n S u b . p e r a e n t it a t s c iu t a d a n e s S u b . p e r a a s s o c ia c io n s e s p o r t iv e s S u b . p e r a e n t it a t s in fa n t ils i ju v e n ils Su b . e n m a t r ia d 'e d u c a c i i c u lt u r a 1 7 1 7 11

16

N iv e ll 3 N iv e ll 2 N iv e ll 1

10

13 8

17

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

10

12

14

16

18

<27>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.2.12 Certificat de residncia (viatges)

<28>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

<29>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

El 10,29 % dels ajuntaments noms ofereixen algun tipus dinformaci web (nivell 1). A Ma, Palma, Son Servera i Valldemossa els ciutadans ja descarregar-se un formulari (nivell 2), mentre que lAjuntament de tamb permet enviar-lo (nivell 3). El nivell 4 ja s una realitat a
G r fic 1 7 . G r a u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a e n la t r a m it a c i d e l c e r t ific a t d e r e s id n c ia
13

al seu poden Calvi tretze

1 4

42

N iv e ll N iv e ll N iv e ll N iv e ll N iv e ll

0 1 2 3 4

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

ajuntaments (19,12 %), on es pot fer el trmit complet en lnia.

2.2.13 Certificat dempadronament


La majoria dentitats se situen en el nivell 0 (70,59 %), mentre que hi ha informaci en lnia al web de vuit ajuntaments (nivell 1). Els ajuntaments de Ma, Palma i Son Servera permeten descarregar-se el formulari, i lAjuntament dEivissa tamb ofereix lopci denviar-lo (nivell 3). En el nivell 4 hi ha set ajuntaments.

2.2.14 Alta en el padr dhabitants


Ms de la meitat dajuntaments no ofereixen informaci en lnia daquest trmit. Dels que han implantat aquest trmit electrnicament, sis estan en el nivell 1, mentre que un 25 % ja se situen en el nivell 2 (possibilitat de descarregar-se el formulari). LAjuntament de Palma s lnic en el nivell 3, i poder fer tot el trmit en lnia s possible a sis entitats.

2.2.15 Canvi de domicili del padr dhabitants


Els ciutadans de set ajuntaments poden trobar informaci al web sobre aquest procediment (nivell 1), mentre que nou corporacions ja se situen en el nivell 2. Palma es situa un nivell per sobre, amb la possibilitat de descarregar i enviar el
<30>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

formulari daquest trmit. Els ajuntaments des Castell, es Mercadal, Sant Llus i Santa Margalida ofereixen tot el trmit en lnia (nivell 4).

G r fic 1 8 . G ra u d 'im p la n t a c i e le c t r n ic a d e ls t r m it s re la c io n a t s a m b e l p a d r d 'h a b it a n ts


60 50 40 30 20 10 0 C e r t ific a t d 'e m p a d r o n a m e n t
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

49 38

47
N iv e ll 0 N iv e ll 1 N iv e ll 2 N iv e ll 3

17 8 3 1 7 6 1 A lt a e n e l p a d r d 'h a b it a n t s 6 7 9 1 4

N iv e ll 4

C a n v i d e d o m ic ili d e l p a d r d 'h a b it a n t s

2.2.16 Allegacions a denncies de trnsit


La majoria dajuntaments no tenen aquest trmit desenvolupat electrnicament. Noms un 5,88 % dels ajuntaments se situen en el nivell 1, mentre que un 7,35 % van un pas ms enll i deixen descarregar formularis. Noms lAjuntament dEivissa presenta un nivell 3. Cap ajuntament arriba al nivell 4.

2.2.17 Servei de borsa de treball


El 42,65 % dajuntaments tenen informaci en lnia sobre ofertes de treball (nivell 1), sis entitats se situen en el nivell 2 i noms els ajuntaments de Calvi i Ma estan en el nivell 3.

<31>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.2.18 Servei de teleassistncia


La immensa majoria dajuntaments no tenen aquest procediment implantat electrnicament. Noms sis se situen en el nivell 1 (8,82 %) i ofereixen informaci en lnia, i set ajuntaments permeten descarregar un formulari per sollicitar el servei (nivell 2). Cap entitat arriba als nivells 3 i 4.

2.2.19 Sollicitud de plaa en un centre de dia


Un altra vegada es tracta dun trmit poc desenvolupat digitalment pels ajuntaments. nicament hi ha informaci en lnia (nivell 1) a sis entitats locals, i el nivell 2 s el mxim implantat actualment, present als ajuntaments de Palma, Santa Margalida i Son Servera.

2.2.20 Servei dajuda a domicili


No hi ha cap ajuntament que arribi als nivells 3 i 4 en aquest procediment. Tot just sis organismes ofereixen el nivell 2 (possibilitat de descarregar-se un formulari), i deu disposen dinformaci en lnia (nivell 1).

2.2.21 Atenci a la dependncia


La majoria de corporacions locals encara no han desenvolupat aquest trmit electrnicament. El 13,24 % disposen dinformaci en lnia sobre aquest ajut (nivell 1). Els habitants dArt, Santa Margalida i Son Servera tenen la possibilitat de descarregar-se un formulari (nivell 2), per no hi ha cap ajuntament que arribi als nivells superiors.

<32>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

G r fic 1 9 . G ra u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a d e ls s e r v e is s o c ia ls m s d e sta ca ts


A te n c i a la d e p e n d n c ia S e rv e i d 'a j u d a a d o m ic ili S o llic itu d d e p la a e n u n c e n tre d e d ia S e rv e i d e te le a ssist n c ia 0
F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

3 6 3

9 10

N iv e ll 2 N iv e ll 1

6 6 7

10

12

2.2.22 Llicncia dobra menor


Aquest trmit s un dels ms desenvolupats telemticament: el 14,71 % dels ajuntaments ofereixen informaci sobre com sollicitar la llicncia dobra menor, i ja es pot descarregar el formulari en el web del 51,47 % de les entitats. Formentera i Sller se situen en nivell 3, i el trmit complet s possible a Calvi, Campos, Palma i Santa Margalida.

G r fic 2 0 . G r a u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a p e r s o llic it a r la llic n c ia d ' o b r a m e n o r

35 10 N iv e ll N iv e ll N iv e ll N iv e ll N iv e ll 0 1 2 3 4

17

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

<33>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

2.2.23 Llicncia dobra major


El nivell dimplantaci daquest trmit tamb s elevat: nou ajuntaments se situen en el nivell 1 (13,24 %), i la majoria ja se situen en el nivell 2 (38 entitats, que representen el 55,88 %). A Formentera ja s possible descarregar i enviar el formulari (nivell 3) i a Campos es pot fer tot el trmit en lnia.
G r fic 2 1 . G r a u d ' im p la n t a c i e le c t r n ic a p e r s o llic it a r la llic n c ia d ' o b r a m a jo r
40 35 30 25 20 15 10 5 0 N iv e ll 0 N iv e ll 1 N iv e ll 2 1 N iv e ll 3 1 N iv e ll 4 9 19 38

F o n t : e la b o ra c i p r p ia . D a d e s d e 2 0 1 1

2.2.24 Sollicitud de comptador


Finalment, pel que fa a aquest trmit, molts pocs ajuntaments lhan desenvolupat. Noms Calvi i Felanitx ofereixen informaci en lnia (nivell 1), i es Migjorn Gran i Santa Margalida es situen en el nivell 2. Cap ajuntament est en el nivell 3, i fer tot el trmit en lnia noms s possible a Campos i Palma.

<34>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Conclusions

La societat est vivint un canvi important en els darrers anys, i els mitjans electrnics han jugat un paper fonamental en quasi tots els mbits de la vida quotidiana, inclosa la relaci entre els ciutadans i les administracions pbliques. Daqu lorigen de la LLEI 11/2007, que representa un repte important per a lAdministraci pblica en la mesura que implica canvis radicals en la gesti i la implantaci de les eines necessries per poder garantir per primera vegada als ciutadans el seu dret a relacionar-se amb lAdministraci per mitjans electrnics (drets digitals). Dos anys desprs dhaver acabat el termini dadaptaci que disposa la Llei, prcticament totes les entitats locals estan efectivament en procs dimplantaci de ladministraci electrnica, per encara nhi ha ms duna quarta part que no han iniciat aquest procs i consideren que no disposen de la informaci o dels recursos suficients per dur-ho a terme. I s que el PLA ANIBAL, la principal actuaci del Govern de les Illes Balears per facilitar la implantaci de ladministraci electrnica, encara no s conegut per tots els responsables de les corporacions que han contestat el qestionari. Per aix, caldria continuar les activitats de difusi respecte dels avantatges que ofereix a les entitats locals per facilitar el procs dadaptaci a la Llei 11/2007. Per sha de tenir en compte que molts ajuntaments no disposen dels recursos econmics ni del personal qualificat suficient per dur a terme algunes de les actuacions que aquest procs dimplantaci de la Llei implica, com ara la publicaci duna ordenana municipal que reguli ladministraci electrnica. Pel que fa al grau de coneixement de les la Llei 2/2011 (deconomia sostenible) i la LLEI 37/2007 (reutilitzaci de dades del sector pblic), normativa que afecta lmbit de laccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics s encara molt baix, com tamb el nombre daccions duites a terme per complir-la. Hi ha diferncies en el grau dimplantaci de les APLICACIONS relatives a ladministraci electrnica consultades en el qestionari: mentre que algunes, com ara la seu electrnica, la custdia documental o el portafirmes, no estan implantades o hi estan poc, altres ja sn presents a la majoria dentitats o sestan desenvolupant (registre electrnic, gestor dexpedients, plataforma de tramitaci telemtica...). Aqu tamb shan de considerar totes les entitats que afirmen que tenen previst tenir-ne, la qual cosa demostra la intenci davanar en aquest procs.
<35>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Pel que fa al CATLEG DE PROCEDIMENTS, ms de la quarta part de les corporacions lha elaborat, i daquests quasi tots lhan publicat al web, mentre que un 25 % dentitats estan en procediment o tenen intenci delaborar-lo. Per tant, amb aquestes dades sobserva que encara en resten 27 per confeccionar-lo. Crida latenci que la majoria de les entitats estudiades encara no han REVISAT O SIMPLIFICAT ELS PROCEDIMENTS administratius. De les corporacions que ho han fet, poc menys de la meitat han elaborat DIAGRAMES dels procediments revisats.

En relaci amb la INTEROPERABILITAT, la immensa majoria no tenen procediments i serveis que interoperen amb altres administracions. Dels que han subscrit convenis dinteroperabilitat amb una altra administraci, s sobretot amb la DGT, lAgncia Tributria i el Govern de les Illes Balears. Destaca el fet que el 80,88 % ja disposa de connexi a la XARXA SARA, i de les entitats que hi estan connectades, el servei ms utilitzat per la majoria s la connexi amb la DGT per a laccs de la policia local a les matrcules, seguit de la firma electrnica. Prcticament la totalitat (el 91,18 %) de les entitats utilitzen INTERNET per comunicar-se amb els ciutadans: leina ms emprada s el CORREU ELECTRNIC (sovint a travs dun formulari de consulta en lnia en el web per contactar amb el batle o amb lAjuntament), davant el FRUM, que s la menys utilitzada. Les XARXES SOCIALS van guanyant terreny cada cop ms: 23 entitats ja hi sn presents. La preferida s el FACEBOOK, seguida a gran distncia per Twitter. Pel que fa al grau dimplantaci electrnica dels PROCEDIMENTS seleccionats, cal destacar que encara hi ha moltes entitats que se situen en el NIVELL 0 de la majoria de trmits; s a dir, els ciutadans no tenen informaci a la xarxa sobre aquestes gestions administratives. El perfil del contractant s el procediment en relaci amb el qual queden menys ajuntaments en el nivell 0, ja que estan obligats per imperatiu legal a tenir-lo al web, i aix refora la seva transparncia, segons la Llei 30/2007, de 30 doctubre, de contractes del sector pblic. Sobserva que els trmits ms comuns en relaci amb els quals els ajuntaments se situen en el NIVELL 1, s a dir, ofereixen algun tipus dinformaci en lnia relacionada amb aquest procediment, sn aquests: declaraci cadastral per agregaci, agrupaci, segregaci o divisi de bns immobles; perfil del contractant; subvencions (en educaci i cultura i per entitats ciutadanes), i
<36>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

servei de borsa de treball. Els nivells 2, 3 i 4 ja representen un major grau dinteracci amb els ciutadans, i, al mateix temps, un major esfor per a lajuntament. Pel que fa al nivell 2 (possibilitat de descarregar el formulari de sollicitud), els trmits en relaci amb els quals hi ha ms ajuntaments, sens dubte, sn les llicncies dobra menor i major, seguides de la llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents i de la sollicitud dautoritzaci de venda en mercats i fires. Respecte al nivell 3 est implantat a molts pocs ajuntaments en els segents trmits: sollicitud de venda en mercats o fires; sollicitud de carnet de biblioteca; declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles; subvencions per a associacions de gent gran, en matria de cultura, i per a entitats infantils i juvenils, associacions esportives, entitats ciutadanes; certificat de residncia; certificat dempadronament; alta en el padr dhabitants; canvi de domicili del padr dhabitants; allegacions a denncies de trnsit, i llicncia dobra major. En tots aquests procediments, noms hi ha un ajuntament en el nivell 3 de cada trmit. Altres trmits en aquest nivell amb dos ajuntaments en cada un sn el servei de borsa de treball i la llicncia dobra menor.

La possibilitat de fer tot el trmit en lnia (nivell 4) s present en els procediments segents: declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles; certificat de residncia; certificat dempadronament; alta en el padr dhabitants; canvi de domicili del padr dhabitants; llicncia dobra menor; llicncia dobra major; sollicitud de comptador; sollicitud de venda en mercats o fires, i llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents. Daquests, tots els trmits relacionats amb el padr sn en els que hi ha ms ajuntaments amb aquest grau dimplantaci. En conclusi, la major part de les entitats locals de les Illes Balears encara no ofereixen als ciutadans la possibilitat de fer tot un trmit en lnia. Aix vol dir que el procs dimplantaci de la Llei 11/2007 encara no ha acabat: un cop finalitzat el termini dadaptaci del qual han disposat les entitats locals, la majoria encara no compleixen les exigncies legals per garantir als ciutadans el seu dret a realitzar els trmits administratius digitalment. De tota manera shan de tenir en compte la complexitat que aquesta implantaci comporta i les dificultats amb qu es troben molts ajuntaments per manca de personal o de recursos econmics, especialment en aquesta poca de restriccions pressupostries i de manca de liquiditat. En aquest sentit, shan de reconixer els esforos que han fet totes les corporacions locals en aquest
<37>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

procs dimplantaci de ladministraci electrnica des que va entrar en vigor la Llei, la qual cosa indica la voluntat de seguir avanant en la garantia dels drets a tots els ciutadans de les Illes Balears. Destacats En alguns aspectes les entitats locals ja han fet de ladministraci electrnica, com ara aquests:
AVANOS

en la implantaci

El grau dimplantaci dels components i les APLICACIONS de ladministraci electrnica VARIA molt segons el tipus daplicaci, des de les ms utilitzades a les que encara ning no ha implantat. Les aplicacions MS IMPLANTADES sn: registre electrnic, gestor dexpedients administratius, gestor de continguts, plataforma de tramitaci telemtica, plataforma de validaci, firma electrnica i catleg cartogrfic. El 29,41 % dorganismes tenen el detall de procediments recollit en una FITXA DE PROCEDIMENTS. Daquests, noms tretze tenen els procediments diagramats. El 80,88 % estan connectats a la
XARXA

SARA.

Noms sis entitats no empren INTERNET per comunicar-se amb els ciutadans. El mitj preferit s el CORREU ELECTRNIC. Les XARXES Twitter.
SOCIALS

sn emprades pel 33,82 %: 22 estan a Facebook i cinc a

El PERFIL DEL CONTRACTANT, que han de tenir tots els ens locals per prescripci legal, se situa en el nivell 2 en el 86,76% dentitats. Els trmits en relaci amb els quals hi ha ms ajuntaments en el NIVELL 2 sn la LLICNCIA DOBRA MENOR I MAJOR (amb 35 i 38 entitats, respectivament). Set ajuntaments se situen en el nivell 3 en determinats procediments (entre 1 i 5). Daquests, Art s el que en t ms en aquest nivell. Els ajuntaments amb un NIVELL MS ALT dimplantaci de ladministraci electrnica dels trmits consultats, segons les dades obtingudes sn: CAMPOS, ES CASTELL, ES MERCADAL, PALMA, SANT LLUS I SANTA MARGALIDA . Ajuntaments amb major nombre de trmits complets en lnia (nivell 4): Campos (6 procediments) Es Castell (4 procediments) Es Mercadal (4 procediments) Palma (4 procediments) Santa Margalida (4 procediments) Sant Llus (4 procediments)

<38>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Per encara queda

FEINA PER FER,

com ens mostren les segents dades:

Ms de la quarta part dentitats locals NO disposen de les DADES SUFICIENTS (ja siguin de tipus normatiu, tecnolgic o de procediments) per IMPLANTAR LADMINISTRACI ELECTRNICA. Noms DOTZE ajuntaments (el 17,65 %) disposen duna per regular ladministraci electrnica.
ORDENANA MUNICIPAL

Les APLICACIONS MENYS presents sn: seu electrnica, segellat de temps, gestor documental, portafirmes, custdia documental i intranet. Actualment, el 39,71 % dentitats encara ni treballen en la seva elaboraci. El 55,88 %
NO NO

tenen un

CATLEG DE PROCEDIMENTS

han fet

REVISI I SIMPLIFICACI

de procediments administratius.

Noms set entitats tenen automatitzats procediments i serveis que INTEROPEREN amb altres administracions. Un gran nombre dajuntaments se situen encara en el majoria de trmits.
NIVELL

0 en la

Els trmits en relaci amb els quals hi ha ms ajuntaments que encara se situen en el nivell 0 sn: sollicitud de venda en mercats o fires, certificat de residncia, certificat dempadronament i canvi de domicili del padr dhabitants. Noms disset ajuntaments se situen en el nivell 4 dimplantaci de procediments: daquests, set hi tenen noms un trmit; quatre nhi tenen dos; cinc nofereixen quatre; i noms un (CAMPOS) t sis procediments en el nivell 4.

<39>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Apndix

QESTIONARI
QESTIONS GENERALS: 1. La seva entitat es troba en algun procs dimplantaci de ladministraci electrnica? S. No. 2. Disposa lentitat dinformaci suficient per a la implantaci de ladministraci electrnica? S. No. 2.2. Indiqui quin tipus dinformaci lhi manca: Normativa Tecnolgica De procediments De tot tipus Altres: 3. Coneixen el Pla per a la Implantaci de lAdministraci Electrnica de les Illes Balears (Pla Anibal)? S. 3.1. Ha visitat alguna vegada www.plaanibal.com? S. No. No. NORMATIVA: 4. Coneixen el contingut de la Llei 11/2007? S. No. 5. Disposen dordenana municipal publicada en el Butllet Oficial que reguli lAdministraci Electrnica? S. 5.1. Indiqui el BOIB en el qual apareix publicada. No. 5.2. Indiqui els motius pels quals no ha iniciat el procediment. No ho s 6. Coneixen la modificaci de la Llei 11/2007 que es va fer a travs de la Llei 2/2011 (dEconomia Sostenible)? S. 6.1. Indiqui les accions realitzades en aquest sentit.
<40>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

No. 7. Coneixen la Llei 37/2007 relativa a la reutilitzaci de dades del sector pblic? S. 7.1. Indiqui les accions realitzades en aquest sentit. No. COMPONENTS/ APLICACIONS: 8. Tenen seu electrnica de lAjuntament/ Consell? S. 8.1. Adrea de la web: No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre 9. Tenen registre electrnic? S. 9.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre 10. Tenen gestor dexpedients administratius? S. 10.1. Quin? 10.2. Hi tenen tasques automatitzades? 10.2.1. Quantes? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Tenen gestor de continguts? S. 11.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Tenen plataforma de tramitaci telemtica? S. 12.1. Quina? 12.2. Tenen procediments disponibles en laplicaci de tramitaci telemtica? 12.2.1. Quants? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament.
<41>

11.

12.

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Altre 13. Disposa duna plataforma de validaci? S. 13.1. Quina? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Treballen habitualment amb firma electrnica? S. No. Treballen amb segellat de temps? S. No. Tenen gestor documental? S. 16.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Tenen portafirmes? S. 17.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Tenen custdia documental? S. 18.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Disposen de catleg cartogrfic? S. 19.1. Quin? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre Disposen dintranet? S. 20.1. Quina tecnologia utilitza la intranet (Joomla, Liferay,
<42>

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

desenvolupament propi, etc.)? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre CATLEG DE PROCEDIMENTS: 21. Existeix un catleg de procediments/ trmits elaborat? S. 21.1. Quants de procediments hi ha identificats? 21.2. Est el catleg de procediments publicat al web de lajuntament? 21.2.1. Quants de procediments hi ha publicats? No. No, per est previst tenir-ne. Est en desenvolupament. Altre 22. Existeix el detall dels procediments recollit a una Fitxa de Procediments? S. 22.1. Quants de procediments estan recollits a la fitxa? No. No ho s. 23. Tenen els procediments diagramats? S. 23.1. Quants de procediments tenen diagramats? No. REVISI I SIMPLIFICACI DE PROCEDIMENTS 24. Sha fet una revisi i simplificaci dels procediments administratius? S. 24.1. Quants de procediments hi ha revisats i simplificats? 24.2. Shan fet diagrames dels procediments revisats/ simplificats? No. INTEROPERABILITAT 25. Tenen automatitzats procediments/ serveis que interoperen amb altres administracions? S. 25.1. Quants? No.

<43>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

26. Tenen algun conveni amb alguna Administraci respecte de la interoperabilitat? (independentment de que la interoperabilitat es doni per mitjans electrnics o per altres mitjans). S. 26.1. Quins? No. 27. Disposen de connexi a la xarxa SARA? S. 27.1. Quins serveis utilitzen? DGT (Accs a matrcules de les policies locals) SCSP (Substituci de Certificats en paper: SVDI, SVDR...) @firma Altres: No. 27.2. Per quin motiu?

XARXES SOCIALS 28. Utilitzen Internet per a comunicar-se amb la ciutadania? S. 28.1. Quin mitj o mitjans utilitzen? Correu electrnic. Xarxa social. 28.1.1. Quina o quines xarxes socials utilitzen i amb quina intenci? - Twitter - Facebook - MySpace - Google + - Altres: Frum o comunitat virtual. 28.1.2. Quin servei de frum utilitzen? - un de propi - un dextern - altres: Altres: No.

CATLEG DE PROCEDIMENTS
Dels segents trmits, indiqui quins es realitzen al seu Ajuntament. I, dels que es realitzen, indiqui en quin nivell de disponibilitat electrnica es troben: Nivell 0: no hi informaci en lnia Nivell 1: noms hi ha informaci Nivell 2: permet algun tipus dinteracci (descrrega de formularis) Nivell 3: permet interacci en els dos sentits (descarregar / enviar)
<44>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Nivell 4: se permet la realitzaci del trmit complet en lnia. Procediments: Sollicitud dautoritzaci de venda en mercats o fires Llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents Sollicitud Carnet dusuari de biblioteca. Declaraci per nova construcci, ampliaci, reforma o rehabilitaci de bns immobles. Declaraci cadastral per agregaci, agrupaci, segregaci o divisi de bns immobles. Perfil del contractant (procediment de contractaci, resolucions, ...) Subvencions per associacions de gent gran. Subvencions en matria deducaci i cultura. Subvencions per a entitats infantils i juvenils. Subvencions per associacions esportives. Subvencions per a entitats ciutadanes. Certificat de residncia (viatges). Certificat dempadronament. Alta del Padr dHabitants. Canvi de domicili del Padr Municipal dHabitants. Allegacions a denncies de trnsit. Servei de borsa de treball. Servei de teleassistncia. Sollicitud duna plaa en un centre de dia. Servei dajuda a domicili. Atenci a la dependncia. Llicncia dobra menor Llicncia dobra major Sollicitud de comptador.

<45>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

<46>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

ndex de grfics
Grfic 1: entitats que disposen dordenana municipal publicada en el BOIB que regula ladministraci electrnica Grfic 2: entitats que tenen registre electrnic Grfic 3: entitats que tenen gestor dexpedients administratius Grfic 4: entitats que tenen plataforma de tramitaci telemtica Grfic 5: entitats que tenen plataforma de validaci Grfic 6: entitats que treballen habitualment amb firma electrnica Grfic 7: entitats que tenen gestor documental Grfic 8: entitats que tenen portafirmes Grfic 9: entitats que tenen un catleg de procediments/trmits elaborat Grfic 10: entitats que han fet una revisi o simplificaci dels procediments administratius Grfic 11: entitats que tenen automatitzats procediments/serveis que interoperen amb altres administracions Grfic 12: serveis de la Xarxa SARA utilitzats per les entitats Grfic 13: mitjans electrnics utilitzats per comunicar-se amb la ciutadania Grfic 14: grau dimplantaci electrnica per sollicitar lautoritzaci de venda en mercats o fires Grfic 15: grau dimplantaci electrnica per sollicitar la llicncia dobertura i funcionament dactivitats permanents Grfic 16: grau dimplantaci electrnica de sollicituds de subvencions Grfic 17: grau dimplantaci electrnica en la tramitaci del certificat de residncia Grfic 18: grau dimplantaci electrnica dels trmits relacionats amb el padr dhabitants Grfic 19: grau dimplantaci electrnica dels serveis socials ms destacats Grfic 20: grau dimplantaci electrnica per sollicitar la llicncia dobra menor Grfic 21: grau dimplantaci electrnica per sollicitar la llicncia dobra major

<47>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Glossari de termes
Custdia documental: manera de vetlar o salvaguardar la documentaci electrnicament signada conservant les seves garanties jurdiques al llarg del temps. Font: https://gestiona.unizar.es/eadministracion/docs/Plan_implantacion_AE_JCy L.pdf

Firma electrnica: conjunt de dades en forma electrnica, consignades juntament amb altres o associades amb aquestes, que poden ser utilitzades com a mitj didentificaci de la persona que signa. Font:http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l112007.t4.html#anexo

Frum: lloc dInternet on els usuaris poden mantenir conversacions enviant missatges de text. s diferencia del xat en el sentit que els missatges no sn mostrats en temps real, sin que lusuari ha dactualitzar la pgina del frum per veuren de nous. Gestor dexpedients administratius: sistema que duu a terme la tramitaci dexpedients de manera mecanitzada. Font: https://gestiona.unizar.es/eadministracion/docs/Plan_implantacion_AE_JCy L.pdf

Gestor de continguts: s una aplicaci informtica usada per crear, editar, gestionar i publicar contingut digital multimdia en diversos formats. El gestor de continguts genera pgines web dinmiques interactuant amb el servidor web per generar la pgina web sota petici de lusuari, amb el format predefinit i el contingut extret de la base de dades del servidor. Font: %C3%B3n_de_contenidos http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_gesti

Gestor documental: utilitzaci de mitjans electrnics per administrar el flux de documents en lAdministraci, permetre la recuperaci dinformaci des daquests, determinar el temps que els documents han de guardar-se, eliminar els que ja no serveixen i assegurar la conservaci
<48>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

indefinida dels documents ms valuosos, aplicant els principis de racionalitzaci i economia. Font: https://gestiona.unizar.es/eadministracion/docs/Plan_implantacion_AE_JCy L.pdf Interoperabilitat: capacitat dels sistemes dinformaci i, per tant, dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar lintercanvi dinformaci i coneixement entre si. Font: 2010.html#anexo http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rd4-

Intranet: xarxa interna duna organitzaci que, habitualment amb estndards dInternet, ofereix continguts i serveis per a s exclusiu de lorganitzaci Font: Tecnologas de la Informacin y las comunicaciones en las PYMES y grandes empresas espaolas. (2010). Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informaci (ONTSI). En termes tcnics, s una xarxa drea local que fa servir tecnologia basada en el web, s a dir, protocols oberts de comunicaci (TCP/IP), sistemes estndards de transferncia de fitxers (HTTP i FTP), correu electrnic (SMTP, POP3 i IMAP4), missatgeria (NNTP) i daltres. En termes ms comuns, s una xarxa privada que fa servir els recursos desenvolupats per a Internet per distribuir informaci i aplicacions a les quals noms pot tenir accs un grup controlat dusuaris. Font: http://www.marketinet.com/ebooks/manual de intranet/manual de intranet.php?pg=1. [Data de consulta: 2010-05-11]. Llei 2/2011: dacord amb lexposici de motius de la Llei 2/2011, deconomia sostenible, respon al repte de reforar els elements ms slids i estables del nostre model productiu. Amb aix es podr reduir lexcessiva dependncia duns pocs sectors sotmesos a la conjuntura i, en canvi, simpulsen al mxim les possibilitats obertes per labast de noves activitats que ofereixen una major estabilitat en el seu desenvolupament, especialment quant a la generaci i el manteniment de locupaci i que, per aquesta mateixa ra, exigeix una qualificaci superior als seus treballadors. Activitats, a ms, en les quals les empreses espanyoles shan implicat amb fora i han arribat ja a ocupar posicions de lideratge internacional. Es considera sostenible en tres sentits: econmicament, cada vegada ms slid, basat en la millora de la competitivitat, en la innovaci i en la formaci; mediambientalment, que faci de la imprescindible gesti racional dels mitjans naturals tamb una oportunitat per impulsar noves activitats i noves ocupacions; i sostenible socialment, quant a promotor i garant de la igualtat doportunitats i de la
<49>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

cohesi social. Font: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22011.html [Data de consulta: 2011-09-01]. Llei 11/2007: la Llei 11/2007, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics, reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions pbliques per mitjans electrnics en el desenvolupament de procediments administratius, aix com per obtenir informaci, realitzar consultes i allegacions, formular sollicituds, manifestar consentiment, establir pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposarse a les resolucions i actes administratius. Font: Pla ANIBAL. Pla dactuaci per a la implantaci de lAdministraci Electrnica a les Illes Balears dacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP).http://obsi.ibit.org/publicacions/ibitacoles/3-pla-anibal/. Fundaci iBit. Llei 37/2007: dacord amb l'exposici de motius de la Llei 37/2007, sobre reutilitzaci de la informaci del sector pblic, persegueix, duna banda, harmonitzar lexplotaci de la informaci en el sector pblic, en especial la informaci en suport digital recopilada pels distints organismes relativa a nombrosos mbits dinters, com ara la informaci social, econmica, jurdica, geogrfica, meteorolgica, turstica, sobre empreses, patents i educaci, etc., amb lobjectiu de facilitar la creaci de productes i serveis dinformaci basats en documents del sector pblic i reforar leficcia de ls transfronterer daquests documents per part dels ciutadans i de les empreses privades perqu ofereixin productes i serveis dinformaci de valor afegit. I de laltra, la publicitat de tots els documents de lliure disposici que sn en poder del sector pblic referents no noms als procediments poltics, sin tamb als judicials, econmics i administratius, s un instrument essencial per al desenvolupament del dret al coneixement, que constitueix un principi bsic de la democrcia. Font: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l37-2007.html [Data de consulta: 2011-08-29]. Plataforma de validaci: plataforma per verificar la identitat electrnica duna persona, independentment del tipus de certificat que faci servir en les seves relacions telemtiques amb lAdministraci. Font: http://www.dnielectronico.es/seccion_aapp/plat_val.html Portafirmes: aplicaci desenvolupada pel Ministeri dIndstria, Turisme i Comer per a la firma electrnica de documents en format XAdES. Permet la definici de fluxos de tramitaci, intervencions de firma i validaci, notificacions, etc., emmagatzemant els documents electrnics
<50>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

en un arxiu de constncies electrniques (ARCE). Genera versions imprimibles amb marca daigua dels documents firmats, que inclouen un codi segur de verificaci que possibilita la consulta dels documents electrnics en ARCE. Font: http://administracionelectronica.gob.es Registre electrnic: les tasques fonamentals del registre electrnic sn prendre una referncia de temps, anotar lassentament de lentrada/sortida, desar les dades de la presentaci dinformaci, i retornar un justificant de recepci amb el nmero de registre i el moment de la presentaci. El registre pot aix mateix incloure funcionalitats addicionals, com ara el segellat de temps per obtenir la referncia temporal, la compulsa electrnica de documents presentats fsicament o el funcionament com a registre nic per a tota lAdministraci. Font: http://www.cenatic.es/laecsp/page7/page7.html Segellat de temps: acreditaci a crrec dun tercer de confiana de la data i lhora de realitzaci de qualsevol operaci o transacci per mitjans electrnics. Font: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rd42010.html#anexo. [Data de consulta: 2011-09-01]. Seu electrnica: adrea electrnica disponible per a tots els ciutadans a travs de xarxes de telecomunicacions la titularitat, la gesti i ladministraci de la qual corresponen a una administraci pblica, a un rgan o a una entitat administrativa en lexercici de les seves competncies. Font: Article 10 de la Llei 11/2007. http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l11-2007.t2.html#a10 [Data de consulta 2011-08-05]. Tramitaci telemtica: gesti per la via telemtica dels trmits que els ciutadans hagin defectuar amb lAdministraci. Font:http://www.indi.gva.es/portal/opencms/contenidos/servicios/Servicio s_Generales/Telema_tramites.html? __locale=es&uri=/es/listado_servicios.jsp Xarxa SARA (Sistema dAplicacions i Xarxes per a les Administracions): xarxa que permet la interconnexi de les administracions pbliques, facilitant lintercanvi dinformaci i serveis entre si. A travs de la Xarxa SARA, els ministeris, les comunitats autnomes, els ens locals i altres organismes pblics poden interconnectar les seves xarxes duna manera
<51>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

fiable, segura, capa i flexible. Font: Consell Superior dAdministraci Electrnica. http://www.csi.map.es/csi/pg5r12.htm [Data de consulta: 2011-08-07] Xarxa social: servei centrat a crear i reflectir en el mn virtual les xarxes de persones i relacions socials que en el mn real comparteixen interessos o activitats. Una xarxa social dins Internet es compon normalment duna representaci de cada usuari en forma de perfil, els seus enllaos socials, com tamb una varietat de serveis addicionals, entre els quals hi ha la missatgeria instantnia o el correu electrnic. Entre les xarxes socials ms conegudes hi ha Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, Google +, etc. Font: Fundaci iBit.

<52>

<Monografies> 7

<Estudi sobre el grau dadaptaci de les entitats locals balears a la Llei 11/2007>

Referncies bibliogrfiques

FEDERACI ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVNCIES (2011). Grado de adaptacin de las Entidades Locales (menores de 20.000 habitantes) a la Ley 11/2007 de acceso electrnico de los ciudadanos a los servicions pblicos (LAECSP). FUNDACI IBIT. OFICINA TCNICA DADMINISTRACI ELECTRNICA (2009). Pla ANIBAL. Pla dActuaci per a la Implantaci de lAdministraci Electrnica a les Illes Balears dacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP). FUNDACI ORANGE (2011). Informe eEspaa2011. MINISTERI DE LA PRESIDNCIA. SECRETARIA GENERAL TCNICA, DIRECCI GENERAL LADMINISTRACI ELECTRNICA (2010). Acceso electrnico de los ciudadanos a los pblicos.
PER A LIMPULS DE

servicions

MINISTERI DE POLTICA TERRITORIAL I ADMINISTRACI PBLICA (2010). La Administracin Electrnica en las Comunidades Autnomas. Resultados CAE 2009.

<53>