el

psol negre

nmero

47

Publicaci Llibertria de lAlt Llobregat i Cardener

abril - maig 2010 II poca 6.000 exemplars

Dos berguedans sn condemnats a tres anys de pres

Els dos berguedans van ser detinguts durant el conegut macrobotelln-protesta de 2006 a Barcelona. Els acusats van patir maltractes durant la detenci i ara sn condemnats a tres anys de pres sense cap prova, ms enll, de latestat policac. La seva defensa ha fet recurs i demana la lliure absoluci ja que, en cap moment, no ha estat provat el delicte pel quals sels jutja. Daltra banda, els berguedans un cop van ser traslladats a la caserna dels Mossos dEsquadra van comprovar com els agitadors principals alhora de fer i incitar els actes vandlics daquella nit ren membres dels cos de Mossos dEsquadra. > 4-5

Terrible negligncia a lHospital de Berga seguida de corporativisme i incompetncia judicial

Fa set anys la Pili va patir una greu negligncia mdica a lHospital Sant Bernab de Berga. Va entrar a Berga per un part i va sortir tres mesos ms tard de la Vall dHebron desprs de diverses operacions a vida o mort. Per postres, la justcia sha mostrat inoperant davant el corporativisme mdic. > 8

El Frum de la Catalunya Central o la cova dels quaranta lladres

Els empresaris de la Catalunya Central, junt amb els principals mitjans de comunicaci (estem parlant de la mateixa cosa) creen aquesta eina per tal de coordinarse i generar opini, s a dir per condicionar, encara ms si cal, la poltica. > 9

BERGUED Patum: marca registrada

Amb el reconeixement per part de la UNESCO com a Patrimoni Oral i Immaterial el procs cap a la marca Patum sha accelerat. Daltra banda, tamb podreu llegir una opini autocrtica de dues persones amb llarga experincia muntant les alternatives barraques de Patum. > 6-7

MANRESA La ZTA Banzai en perill de dessallotjament

En els darrers mesos sn diverses les okupacions que han passat a una situaci crtica judicialment parlant: Can Cristu, les Bigues i, tamb, ZTA Banzai. En qualsevol moment hi pot haver el desallotjament per les idees i les ganes de llibertat es porten a dins i se seguiran escampant. > 9

ARREU Neu, MAT i bosc okupat

La neu va deixar mltiples avaries a diferents punts de la xarxa elctrica Gironina. Ha quedat pals que les lnies elctriques de distribuci estan en mal estat. Els poltics i el lobby energtic responen dient que res no hauria passat amb la MAT. Aquest demagog discurs ha legitimat el rpid desallotjament del Bosc Okupat Anti Mat. > 10

Les dones de fer feines en lluita

Arreu del mn la seva situaci est enquistada en la precarietat malgrat docupar-se daspectes tant importants com la canalla, la gent gran o la neteja de la llar. Aquesta situaci laboral s veu reforada pel patriarcat que determina cert repartiment del treball segons el gnere de les persones. > 3

DOSSIER CENTRAL

aquest psol
2
La roba est per estendre, els plats per fregar, al terra li falta una escombrada i el llit est per fer. Piles de revistes, diaris i llibres sacumulen a banda i banda de lescriptori des don escrivim el psol negre. Lavantguarda postmoderna diria que aquest microcosmos es tracta dun caos organitzat, sota control, absent de desordre malgrat la seva aparena. Per b que sapiguem on trobar els pantalons nets encara que amb algunes arrugues o la lectura que ens interessa entre les columnes de paper i poder gaudir en veure passar les boles de borra i pols duna banda a una altra, com si es tracts daquelles herbes que fa rodolar el vent en les pellcules de loeste, deixem-nos de tonteries: estem envoltats de merda. Malgrat que pugui semblar una metfora, el cert s que simplement es tracta de la descripci dun petit habitacle de 32 m2, on es menja, es dorm, sescriu, es caga i es carda. Ves. En tot cas, i ja posats a fer, que serveixi de metfora. Vivim envoltats de merda! Per a la merda tant ens hi podem ofegar com beneficiar-nos-en (si no que ho preguntin als escarabats piloters, mosques i dems menjamerdes, en el bon sentit de la paraula, s clar). No direm res de nou dient que les crisis, sigui quina sigui la seva naturalesa, sn un moment de destrucci, per uns, o un moment de construcci, per uns altres. En el present nmero ens fem ress, com podria ser si no?, de la crisi del capitalisme que vivim segons els economistes i poltics den el 2008. Per uns altres aquesta crisi i tota la merda inherent que acompanya al sistema capitalista ve de ms lluny. Com diem, la crisi pot ser una poca doportunitats. I ves per on, ho continua sent per alguns daquells que la provocaren. Recentment la burgesia bagenca ha constitut el Frum Catalunya Central, un espai per fer i desfer les comarques centrals al seu gust, per emmotllar-les a les seves necessitats. Com han fet sempre, vaja; noms que ara ja no samaguen darrere la classe poltica ni volen interferncies de lopini pblica (lopini prefabricada dels mitjans de comunicaci). Un altre tipus de crisi s el que ens ofereix loportunitat de reflexionar sobre loci: aquelles activitats, aquella diversi, aquell temps que ens s ms propi, per que tampoc sescapa de lapropiaci capitalista. s el cas del procs de privatitzaci de la Patum, una festa collectiva ben emblemtica del Bergued i de les seves gents. En front daix, loci tamb ha esdevingut una arma contra el sistema, una reivindicaci i un escopit de fstic contra ell; i, s clar, s un blanc de repressi per part de lEstat. Aquest s el cas daquella famosa protestabotelln a Barcelona de lany 2006, en la qual dos berguedans foren detinguts i ara podrien ser empresonats! I continuant amb les reflexions sobre loci, aportem tamb una crtica a les barraques que, per Patum i altres festes populars alternatives, es munten per finanar els moviments socials, els projectes alternatius o els collectius anarquistes. I ja que hem fet referncia a la pres, hem parlat amb lAmadeu Casellas, alliberat recentment, de qui podreu llegir lentrevista al final daquest psol. Daltra banda, si la pres constitueix una manera de repressi, en el cas de les dones aquesta es veu incrementa da en confluir-hi el sexisme i les relacions de poder patriarcal. Un sexisme i un patriarcat imperant en tots els mbits daquesta societat, des de la llar al treball o, pitjor, del treball en la llar. Les recents consultes per la independncia de Catalunya, les darreres de les quals es feren el 25 dabril, tamb sn una gran oportunitat de reflexi, que aqu exemplifiquem amb la inclusi de dues opinions contraposades. Hi ha gustos per a tothom. I per acabar, volem donar la benvinguda a un nou projecte de contra-informaci que dna cobertura, en aquest cas, al Bergued: ledici comarcal del peridic lAccent, el primer nmero del qual aparegu el passat dia 23 dabril. Bona sort i que us sigui lleu! Salut i Anarquia! Pgines 11-14 (Dossier central): _CIEs. A la cacera de la immigraci. Pgina 15 (actualitat Berga): _Carta oberga de Joan Busquets. _Ausencia de dignidad.

Sumari
Pgina 3: _Las empleadas de hogar estan hasta el culo de tanta precariedad Pgina 4-5 (actualitat Berga): _Condemnen dos berguedans a tres anys de pres. _Mor Josep Desauras. Pgina 6 (actualitat Berga): _Les barraques de patum o les mentides de les festes alternatives. Pgina 7 (actualitat Berga): _Patum: marca registrada. _23 dabril: de quin amor parlem? _Es canvien els noms dels carrers de Berga. Pgina 8 (actualitat Gironella): _Una gironellenca porta ms de sis anys lluitant per processar a quatre metges de lhospital de Berga. Pgina 9 (actualitat Manresa): _Lempresariat de la Catalunya central es reuneix a porta tancada. _Banzaiiiiiii. Pgina 10 (actualitat darreu): _Neu, MAT i bosc okupat.

Editorial

Directori llibertari de lAlt Llobregat i Cardener

Berga
ATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: c/ del Bal 4 baixos esquerra. Apt. 16, 08600 Berga. www.berguedallibertari.org CENTRE DESTUDIS JOSEP ESTER BORRS: c/del Bal 4 baixos dreta. Apt. 16, 08600 Berga. Tel i fax: 938216747. cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CGT: c/ del Bal 4 baixos. Tel, 938 216 747. sad@cgtberga.org. www.cgtberga.org

Pgina 16 (internacional): _Crisi, crisi, crisi... Pgina 17 (internacional): _No a la presa del Chaparral, no a los proyectos de muerte.

Manresa
CGT: c/Circumvallaci 77, 2n, 08240 Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 747 559. flcgt@manre.e.telefonica.net www.cgtbarcelona.org/cgtmanresa CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c/ Jorbetes 15, 08241 Manresa. cnt_ait_manresa@ hotmail.com, www.cnt.es/manresa CSO LA TREMENDA: c/ Hospital 24-26, 08241 Manresa columnaclitoriana@hotmail.com LADISTRI: c/ Puigterr de Dalt 13, 08241 Manresa. ZTA BANZAI: c/ de la Mel 21, 08241 Manresa.

Pgina 18 (antipatriarcal): _Presons de dones: una arma de doble fil. Pgina 19 (autogestionat...): _Escalfar-nos amb el sol. Pgina 20 (actualitat Berga): _Anarquisme i consultes per la independncia. Pgina 21 (actualitat Manresa): _25 dabril: No noms ens van preguntar sobre la independncia. Pgina 22 (ressenyes i recepta): _New prespectives on Anarchism _Instinto de muerte Pgina 23 (humor i poesia): _Lhumor del Roger. _Poesia de la Blanca Llum. Pgina 24 (entrevista): _Amadeu Casellas

Sallent
AMICS DAGUSTIN RUEDA, CGT: c/ Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 370 724. Fax 938 206 361. sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent

Qui som

Edita: Collectiu PSOL NEGRE. El psol negre no s el portaveu de cap entitat i per tant no representa a ning ms enll de qui hi participa en cada moment. Com a collectiu noms assumim, a grans trets, leditorial. La resta de textos sn responsabilitat de qui els fa. A qui li piqui que es rasqui. Tancament daquesta edici: 4 de maig de 2010.

En aquest nmero hi ha participat: Amor y Machete, Aptrida, Barrikada, blanCalluM, C. Columna Clitorana, Hiram Gascoigne, Idren, Joan Busquets, Lola + 3, Lespurna, Loquenecesitasesdinamita, M, Manel Snchez Garcia, Matineu, Milicianu, Pep i tu, R, Roger, Siusplau Pau!, Teveo, Trombona.

www.berguedallibertari.org/pesolnou On trobars tots els nmeros en PDF, debats i altres informacions. Contacta amb nosaltres: pesolnegre@berguedallibertari.org

laboral
3

No estamos todas, faltan las internas

Las empleadas de hogar estn hasta el culo de tanta precariedad

No estaban todas, ni las internas ni muchas otras, pero el pasado 28 de marzo, en Madrid se levant la voz de las empleadas de hogar que estn hasta el culo de tanta precariedad. Unas doscientas personas se manifestaron en Madrid, entre plumeros y tambores, para reivindicar la dignidad de la empleada, la domstica, la chacha, la kelly, la chica, la nena
Teveo Manresa, abril de 2010

El cuidado en el mercado global

En Nueva York, en Tokio, en los barrios altos de Lima o en Madrid, estn trabajando miles de mujeres en un hogar que no es el suyo por un salario psimo y normalmente invisibles a la sociedad. Pero el trabajo que hasta hace poco era invisible en el mundo pblico, desde hace un tiempo est saliendo a la luz para evidenciar el abuso de poder que se ha desarrollado en el sistema capitalista-patriarcal entre quienes se ocupaban de acumular beneficios y quienes su objetivo era el bienestar de todxs. De siempre que el trabajo del cuidado de la casa, lxs hijxs, lxs abuelxs y cuidados en general de la familia y el hogar ha sido atribuido a la mujer: la perfecta esposa, la madre cariosa, la hija servicial En las ltimas dcadas, las mujeres se han ido incorporando al mercado laboral de una forma mucho ms amplia, mientras que la mayora de los hombres (algunos s) no han entrado en la tarea del cuidado del hogar-familia y tampoco las instituciones o la empresa privada ha sabido ocuparse de sto. sta situacin ha supuesto una doble jornada laboral para muchas mujeres que llegando de la fbrica tenan que ocuparse de la familia o las que salen a trabajar con alguna criatura cargada en la espalda. En otros casos, las familias de clase media y alta han visto solventada sta situacin contratando a bajo coste otras mujeres, evidencindose la desigualdad. El trabajo de las inmigrantes facilita la conciliacin del trabajo remunerado y la familia de las catalanas, pero sin cuestionar la responsabilidad tradicional de las mujeres para la realizacin ntegra de las tareas domsticas (1). Con la actual realidad social no podemos felicitarnos y acomodarnos porque por fin la mujer se ha puesto las botas y ha empezado a competir con el hombre en el mercado laboral. Las prcticas discriminatorias que histricamente se han dado en el marco de nuestras sociedades patriarcales, hay que reconocer que se mantienen en stas formas de desigualdad que si bien no son nuevas (ocurra antes lo mismo con las mujeres que migraban

en ste mbito laboral con lo que la oferta se ha ampliado por la demanda que hay y como siempre hay quien decide aprovecharse de la situacin dndose casos como el de una mujer trabajando como interna (viviendo en el domicilio) por 200 al mes.

Organizacin y asociacionismo de las empleadas de hogar

El trabajo dentro de las casas suele ser un trabajo invisibilizado y muy solitario por lo que siempre ha sido muy difcil reunirse las que se encuentran en sta misma situacin, adems de tratarse de mujeres provenientes de los sectores ms desprotegidos. En los aos 80-90 fueron las obreras del textil que se quedaron sin trabajo en las fbricas las que se dedicaron a ste trabajo y hoy da es realizado por muchas migrantes que en muchos casos se encuentran en situacin irregular. Los trabajos normalmente son precarios, viviendo muchas veces bajo la amenaza del despido y normalmente se les presentan pocas alternativas laborales. sta realidad no es ms que otra consecuencia desastrosa de ste sistema que nos oprime a todas de mltiples formas, pero que cada vez ms se evidencia que adems de la crisis energtica, la econmica o la alimentaria, tambin existe la crisis de una civilizacin caduca que se ha crecido, como siempre, gracias al aguante del que est ms por debajo. Hasta cundo? Ahora ya estn empezando a darse experiencias positivas que dan sus frutos y poco a poco se dan lugar acciones, encuentros, manifestaciones e incluso huelgas para reivindicar que las empleadas de hogar ah estn y quieren ser respetadas.

del campo a la ciudad), ahora se empiezan a visibilizar.

El rgimen especial para las empleadas de hogar y el R.D. 1424/85

El Real Decreto 1424/85 supuestamente regula el contrato laboral que se establece entre un/a titular de un hogar familia con la persona que presta servicios retribuidos en el mbito del hogar familiar, realizando todo tipo de tareas domsticas, como la direccin o cuidado del hogar, atencin de los miembros de la familia o de las personas que conviven en el domicilio; tambin se incluyen los trabajos de guardera, jardinera, conduccin de vehculos y otros semejantes, siempre que se realicen formando parte del conjunto de tareas domsticas.(2) Con esta definicin tendramos que suponer que se trata de una tarea realizada por alguien que tenga 6 brazos, cuatro piernas y dos cabezas y la consideracin sera la misma a la de un superhroe, pero la realidad es que la continuacin de la ley establece condiciones prximas a la esclavitud, permitiendo por ejemplo que el salario se establezca hasta un 45% en especies. A lo que se refiere a la seguridad social, las empleadas de hogar estn en el

marco de un rgimen especial que implica una cotizacin mensual de unos 164 al mes para este ao 2010 pero no les da derecho a cobrar el subsidio del paro cuando se quedan sin trabajo y no tienen derecho a cobrar de baja hasta el da 28 de la misma. Con tales condiciones, es obvio y necesario que reivindiquen, como el pasado 28 de marzo que se las considere por lo menos en el rgimen general de trabajadores.

cuencias que conlleva para la salud fsica y mental de la trabajadora. Las tareas cotidianas van desde la limpieza general de la casa, preparar la comida, limpiar y tender ropa hasta salir a comprar y cuidar de nixs y/o ancianxs. Segn un estudio realizado sobre el trabajo de las empleadas de hogar de Bizkaia, se valor que se trata de una actividad profesional que oscila entre PENOSA y DURA, comportando un alto riesgo de molestias y lesiones a medio y largo plazo(3). Adems de las repercusiones fsicas, muchas personas se encuentran en situaciones de estrs psico-emocional derivado de la demanda que supone el cuidar de personas dependientes en jornadas laborales de todo el da y a veces sin ningn descanso semanal.

El Rgimen Especial de Empleadas de Hogar no les da derecho a cobrar el subsidio del paro cuando se quedan sin trabajo y no tienen derecho a cobrar de baja hasta el da 28 de la misma.
La realidad es que las que se encuentran con un contrato son las afortunadas porque en muchos casos se trata de economa sumergida con lo que se dan situaciones prximas a la nueva esclavitud.

Precarizacin del trabajo en un contexto de crisis

En ste peridico se ha expuesto cmo muchas empresas estn aprovechando la atmsfera de crisis para apretar ms a lxs trabajadores, exigiendo ms y en menos tiempo. En el caso de las empleadas de hogar est pasando lo mismo pero de forma exagerada. En un momento en que muchas personas se han quedado sin trabajo estn intentando inserirse

Riesgo para la salud fsica y mental

El trabajo en el hogar siempre se ha tenido poco en cuenta y mucho menos se han valorado las conse-

1. Dossier Reflexions en femen nm 25. Immigraci, diversitat i gnere. Espai Francesca Bonnemaison. 2. El servicio del hogar familiar (R.D. 1424/85 de 1 de Agosto, BOE 13-8-85) 3. http://www.ath-ele.com/doc/ salud.pdf

abusos de poder
4

Condemnen dos berguedans a tres anys de pres

Els acusats van ser detinguts durant el macrobotelln de Barcelona del 2006. Els dos berguedans acusats van patir maltractes i van ser condemnats a penes de tres anys de pres pels delictes datemptat a lautoritat, nicament amb la prova en contra de latestat dels mossos daquella nit. Els advocats de la defensa argumenten que el delicte datemptat a lautoritat no sha provat ja que no shan detallat que ells siguin els responsables dels fets concrets que sels imputa. s per aix que els advocats van demanar-ne la lliure absoluci durant el judici. Per altra banda, els condemnats acusen a la policia dincitar i participar activament en els disturbis, ja que aquests actes vandlics els interessaven a lAjuntament de Barcelona ja que es trobava en un context de debat sobre la necessitat de les ordenances de civisme, alhora que els calia un cap de turc.
Barrikada Berga, abril de 2010

El botelln
La matinada del divendres 17 de mar del 2006 va tenir lloc a diverses ciutats de lestat espanyol un macrobotelln convocat per Internet i via telfon mbil que agrup a milers de persones. La convocatria a la ciutat comptal va ser a la rambla del Raval i compt amb diversos milers de joves i un desproporcionat desplegament policial. Els accessos a la rambla del Raval estaven coberts per un total de ms de 350 mossos desquadra i a partir de mitja nit van comenar les crregues policials indiscriminades i els aldarulls que van durar fins ben entrada la matinada. Es van incendiar una cinquantena de contenidors, salaren barricades i es van atacar diferents comeros i entitats bancries. El resultat va ser de desenes de ferits i 54 detinguts entre els quals es trobven els berguedans Adri Tx. i Ar P. Lactuaci policial no va anar en cap cas encaminada a dissoldre la concentraci sin que la violncia demostrada, el carcter indiscriminat de les crregues i la manera en qu es van barrar els accessos a la zona semblaven tenir com a objectiu dur a terme una prova de fora contra tots els que decidissin no complir la nova ordenana de civisme. I justificar a posteriori la seva necessitat pels aldarulls que comportarien les conductes catalogades com a incviques, provocades en gran mesura pel dispositiu policial.

Detenci i maltractaments
Segons fonts dels acusats aquests van sortir de casa al voltant de la una de la nit i van donar una volta pel Raval on ja havien comenat els disturbis. Al cap de poc i quan es dirigien cap a la rambla pel carrer Bon Succs fugint de les crregues indiscriminades de la Gurdia Urbana barcelonesa i dels Mossos dEsquadra, dos policies de pais sels van tirar a sobre i van donar un cop de puny a un dells tot i que no va oferir cap resistncia, tot seguit els van ficar dins una furgoneta antiavalots dels Mossos dEsquadra. All els van obligar a agenollar-se mentre tres Mossos dEsquadra sense el distintiu que els obliga a identificar-se van comenar a pegar-los amb les porres durant diversos minuts. Cosa que els provocaria diverses lesions com consta en el part mdic dun dells. Mentre les agressions sanaven repetint segons fonts dels acusats un dels mossos amb to xulesc sassegurava que ni ell ni els seus companys fossin mai identificats, tot cridant-los-hi: no nos mires a la cara.

Detenci realitzada durant el botelln del 17 de mar del 2006 a Barcelona Urbana per desprs portar-los a un vehicle que els conduiria a la caserna dels Mossos dEsquadra de les Corts. All els van registrar i prendre declaraci. Els dos berguedans no van ser els nics que van patir maltractes aquella nit de divendres ja que vuit mossos serien jutjats el 16 de juliol de 2007 acusats de maltractes i vexacions a daltres detinguts. Els joves van assegurar que els mossos els van detenir utilitzant una violncia innecessria, causant-los lesions i que els van menysprear durant tot el temps que van estar arrestats amb burles i humiliacions fins al punt de fer-los despullar sense cap motiu que ho aconsells i sense donar-los cap explicaci. El lletrat que va representar aquells denunciants, Andrs Maluenda, va argumentar que els mossos es van excedir del marge que tenien com a agents. La histria dels denunciants t moltes similituds amb lAdri i lAr ja que com van declarar els denunciants: en arribar a la rambla tres mossos de pais es van abraonar sobre nostre i ens van pegar amb les porres sense que nhi hagus cap necessitat, ja que no estvem oferint cap mena de resistncia. Els mossos tamb en aquest cas mantenien ocult el seu nmero de placa per evitar ser identificats. A part daquests vuit mossos un altre agent va ser jutjat per un delicte dabs sexual a una detinguda daquella mateixa nit. Segons explica la denunciant en la presa de declaraci lagent la va obligar a despullarse i la va comenar a tocar, podent evitar noms que no li toqus els genitals argumentant que tenia la menstruaci. Hores desprs el mateix agent li va tornar a prendre declaraci

Els van obligar a agenollar-se mentre tres Mossos dEsquadra sense el distintiu que els obliga a identificar-se van comenar a pegar-los amb les porres durant diversos minuts
Immediatament desprs de la detenci i de les agressions van ser traslladats a una furgoneta de la Gurida

abusos de poder i necrolgica

5

les 11 del mat hi podia haver passat qualsevol cosa. Per altra banda els lletrats de la defensa tamb apunten a un mal funcionament de ladministraci de justcia doncs no pot ser que el judici es vagi dur a terme 3 anys i mig desprs dels fets i es per aix que en el cas que siguin condemnats definitivament demanen que sels apliqui latenuant de dilaci indeguda.

Mor el company Josep Deseuras

Pep i Tu Berga, maig de 2010
Quan estvem tancant aquesta edici, dimarts 4 de maig, hem sabut que al mat del mateix dimarts moria als 92 anys el company Josep Deseuras Vilanova. Deseuras va nixer a La Coma el 1918. Als 14 anys va anar a viure a Berga on va fer de teixidor, en esclatar la guerra feia de contramestre a la Pobla de Lillet i estava afiliat al Radium, sindicat que entrar a la CNT on ell hi romandr. En aquells mateixos anys de la guerra va ser un destacat membre de les Joventuts Llibertries de Berga. Va anar al front dExtremadura. En acabar la guerra va anar a la Coma on va fer de contrabandista i desprs dajudant de contramestre a una fbrica de Sant Lloren. A les darreries del 1940, va haver de fer el servei militar en un batall de treballadors i desprs feu el servei militar de manera que no va tornar a Berga fins la primavera de 1944. A les darreries de 1945, mentre treballava a la mina del Roc Gros, ell, en Domnec Cosp, en Josep Puertas i Puertas i dos minaires de Sant Salvador anomenats els Asturians van organitzar la resistncia, en una reuni al laboratori de la farmcia Cosp. A la resistncia s destacable el paper duna de les seves companyes, la Maria Marqus. Van passar molta gent frontera amunt i avall, fent denllaos dels grups de Marcell Massana i Ramon Vila. A les darreries de 1945 en sentir-se molt controlat va marxar cap a Frana, entrant a la CNT de lexili. Al 1948 va demanar el passaport en condici de repatriat; abans per va anar a Berga clandestinament, en assabentar-se, a travs dun influent amic de la famlia, que no tenia res pendent amb la justcia i que per tant podia tornar a Berga, tot i que per desconfiana va tornar per la muntanya amb el Massana. Aquest fet, junt amb la detenci i posterior execuci de tres resistents berguedans al novembre de 1949 (Puertas, Bertobillo i Vilella), arran de lintent datracament den Massana a lempresa Carbons de Berga, li va suposar una sospita permanent sobre la seva persona, com es pot comprovar al llibre den Josep Maria Reguant Massana, Terrorismo o resistencia? En tornar, al juliol del 1948 va regularitzar la seva situaci, presentant-se a la gurdia civil. Aleshores compagin la feina amb la seva afecci a la fotografia, i al 1953, quan vei que podia viure de la fotografia shi va dedicar de ple. Al 1977 en reorganitzar-se la CNT a Berga va formar-ne part durant alguns anys. Que la terra et sigui lleu company!

Zona del raval durant els incidents del 17 de mar del 2006 davant de la seva advocada per un cop finalitzada i havent marxat ja la seva lletrada la va tornar a tocar i li va donar els sostens insistint que sels poss davant seu. Aquesta per sels va posar per sota la roba. El 6 de maig del 2008 el jutge absolia lagent per falta de proves. na, sels acusava de desordres pblics, danys i atemptat a lautoritat amb una petici fiscal de 7 anys de pres i 2188 euros en concepte de responsabilitat civil. A part de la fiscalia lAjuntament de Barcelona tamb es presentava com a acusaci particular. Els advocats de la defensa per la seva part demanaven la lliure absoluci.

Segons fonts dels lletrats de la defensa No queda acreditat ni que fossin all aquella hora ni que bolquessin contenidors ni llancessin pedres, per tant son innocents. Si el jutge consideres que si que hi eren sha didentificar els agents que en van ser vctimes
Durant el judici per no va quedar clar, en cap moment, si els dos acusats van incrrer en aquest delicte doncs els mossos desquadra van ser incapaos de situar els acusats al lloc dels fets i de localitzar la posici exacte dels policies que suposadament van patir latemptat a lautoritat. Segons lletrats de la defensa durant el judici no es va identificar cap agent ferit ni es va aportar cap informe de lesions ni de cap vehicle danyat i ni tan sols es va poder localitzar on es trobaven els agents que suposadament van resultar ferits. Segons fonts dels lletrats de la defensa No queda acreditat ni que fossin all aquella hora ni que bolquessin contenidors ni llancessin pedres, per tant son innocents. Si el jutge considers que si que hi eren sha didentificar els agents que en van ser vctimes. Els policies van ser incapaos de dir on es trobaven ells mateixos o els imputats, per altra banda si ho haguessin fet sha de provar i no sha provat i menys lagreujant dinstrument perills doncs no ha constat el tamany de les pedres ni on eren. Es dna el cas que un dels testimonis de lacusaci va ser un policia que va fer unes diligencies de constataci dels danys a la zona on van ser detinguts el dia segent dels incidents, concretament a les 11 del mati. Els advocats defensors argumenten que des de la detenci dels seus clients fins a les 11 del mat en una zona daldarulls podia passar qualsevol cosa i no procedeix acusar-los de tots els desperfectes ocasionats durant aquella nit en aquella zona doncs des de la detenci fins a Finalment van ser condemnats per atemptat a lautoritat i absolts dels delictes de desordres i danys per el jutge els va acabar dincloure en el delicte datemptat a lautoritat per aquest va aplicar la pena mxima, 3 anys doncs hi va afegir lagreujant dutilitzaci dinstrument perills (pedres) basant-se nicament amb les contradictries declaracions dels mossos desquadra. Per altra banda sels condemna a pagar les despeses del judici aix com ms de 2.000 euros en relaci a la responsabilitat civil pels danys des que sels acusa. El que est clar s que alg ha de pagar davant lopini pblica els fets ocorreguts aquella nit i, naturalment, no seran els Mossos dEsquadra amb les seves crregues i agressions indiscriminades a les quals, per desgrcia, ens tenen acostumats ni amb la seva participaci activa als disturbis.

Mossos disfressats
A la comissaria de les Corts els dos detinguts van reconixer una parella de Mossos dEsquadra de pais vestits amb indumentria militar, una palestina i diversos smbols anarquistes i independentistes. Es dna el cas que aquests agents van ser uns dels qu van participar ms activament en els aldarulls, fent barricades i atacant establiments. Aquests mateixos participarien posteriorment en les detencions massives i indiscriminades que es van donar. Sobre aquest fets els detinguts van poder escoltar els comentaris que feien sobre lactuaci policial daquella nit amb comentaris com el de me he quedado con ganas de pegar a ms gente. Un cop els prenen declaraci els traslladen a una altra caserna on es passaran 37 hores tancats en petites celles juntament amb daltres detinguts daquella mateixa nit.

A la comissaria de les corts els dos detinguts van reconixer una parella de Mossos dEsquadra de pais vestits amb indumentria militar, una palestina i diversos smbols anarquistes i independentistes qu van participar activament en els aldarulls
Durant el judici els dos nics testimonis de lacusaci, dos Mossos dEsquadra, van presentar mltiples contradiccions sobretot pel que fa al minutatge de la nit i en la localitzaci dels acusats i dels mateixos agents. I lacusaci es va basar sobretot en latestat policial que van realitzar els Mossos dEsquadra. El delicte que pesava ms, el datemptat a lautoritat i pel que finalment van ser condemnats, que es penat de 1 a 3 anys de pres i est regulat per larticle 550 del codi penal que diu el segent: Sn reus datemptat els qui escometin contra lautoritat, els seus agents o funcionaris pblics o emprin la fora contra ells, o els intimidin greument o els facin resistncia activa tamb greu, quan estiguin executant les seves funcions.

Situaci actual
Actualment les respectives defenses dels condemnats han presentat recursos a laudincia provincial demanant una altra vegada la lliure absoluci per no haver-se provat els fets i per les contradiccions dels agents. Per tamb la fiscalia ha recorregut perqu sels condemni tamb per danys i desordres pblics demanant laugment de la condemna. Aix que sest a lespera de la resoluci dels diferents recursos.

Judici i condemna: buscant caps de turc

El judici contra els dos acusats es va dur a terme el 16 de desembre passat al jutjat penal nmero 18 de Barcelo-

Festa i lluita
6

Les Barraques de Patum o la mentida de les festes alternatives

Milicianu & Pep i Tu Berga, abril de 2010 Una reflexi sobre el paper que juguen les barraques de Patum. Torna a arribar la Patum, i amb aquesta festa els collectius de Berga que es diuen crtics amb la societat actual munten barraques on venen alcohol amb la finalitat de fer diners per als seus projectes i plantejar una alternativa doci suposadament diferent al qu ofereixen les empreses i institucions. Alguns des de fa anys sospitem que ms que oferir cap mena dalternativa doci o festa autogestionada, el qu es fa amb les barraques s un intercanvi comercial amb les institucions: negoci a canvi de control social. cap de les maneres, favorables a les drogues o lalcohol. Com compaginar lodi a les drogues amb la defensa del lliure albir. No s fcil. Per sigui com sigui el que no s acceptable de cap de les maneres s que es doni cobertura poltica al consum massiu dalcohol i drogues. Si una, individualment, en vol fer s s el seu problema per organitzar collectivament (sota la bandera de lanarquia, lindependentisme o qualsevol altre projecte social) festes on el consum de les drogues s tant generalitzat, considerem que ens hauria de fer reflexionar Daltra banda, tal com sha apuntat que les barraques de Patum siguin festes autogestionades creiem que s ms que discutible (de fet sha lluitat al llarg dels anys per tal que lAjuntament pagui part de la infraestructura, en benefici de la qualitat del treball i de loci que shi ofereix) per en cap cas en base a lautogesti. La inversi pblica (de lAjuntament) segons fonts oficials en la zona barraques lany 2009 va ser de 37.066,42 euros incls el concert de dissabte. Despeses discutibles s clar, per per desgrcia ladministraci no es caracteritza per administrar b. Destaca per escandals els 2.094,43 euros que sen va endur la cooperativa Tres Branques per la convocatria de dues reunions rutinries entre les entitats i lAjuntament, o fins i tot els 8.000,00 euros del grup musical Kop, o els 1.997,52 euros al Buscall pel lloguer de 3 casetes prefabricades dobra. B, per al que anvem, en el format actual amb concert de dissabte incls i tenint en compte els beneficis de lany 2009, sense que ladministraci hi intervingus ni tant sols creiem que es pagarien les despeses, tot i que la m dobra fos gratuta. No volem ser demagogs i sabem que el concert de dissabte mai seria com s, si el fssim les entitats, per aquestes dades sn reals i estan basades en la darrera Patum.

Una mica dhistria

Les barraques de Patum es remunten molt de temps enrere. La gent de la CNT, lAteneu Popular i collectius llibertaris a finals de la dcada dels setanta ja en van muntar. A principis dels noranta lMDT de Prats de Lluans tamb en muntava, en recolliren el testimoni la gent de lAteneu Popular de Cal Neles i en aquests els seguiren lAteneu Llibertari del Bergued. Lany 2000 a les barraques de Patum sincorpor el Centre dEstudis Josep Ester Borrs, i un any desprs els casals independentistes Panxo i Moragues. Des daleshores, principalment, els collectius que han muntat les barraques han estat lAteneu Llibertari del Bergued, el Casal Panxo, lAteneu Anarquista Columna Terra i Llibertat (ACTLL) i el Centre dEstudis Josep Ester Borrs (CEJEB). Per molts daquests collectius, les barraques de Patum han estat i sn la principal font de finanament. ra enfront lAjuntament (supressi de limpost docupaci de la via pblica, equipar les barraques amb les condicions mnimes de seguretat i potncia elctrica, infraestructura pblica per organitzar el concert de divendres en benefici dels grups musicals locals, etc.), aix com millorar els preus que es pagaven a la distribudora de begudes, entre daltres. Aquestes i altres reivindicacions van visualitzar-se a la plataforma Berga es Mou, lany 2001. Deu anys desprs gran part daquestes demandes shan materialitzat, com a resultat actualment les barraques sn ms rentables, lludes i concorregudes. preus de consum amb una de les festes esmentades. En contra al qu hem afirmat fins ara en aquest punt, volem comentar que les barraques poden tenir com a positiu el ser una expressi pblica ms daquests grups, i per tant de possible punt de propaganda. Tot i aix, aquesta mateixa propaganda pot esdevenir negativa en el cas que lorganitzaci de les mateixes barraques sigui un dels actes ms visibles dalgun dels collectius davant la resta de la societat. Aix doncs, al nostre parer, i desprs de deu anys dexperincia, posem molt en qesti que aquesta funci propagandstica tingui cap resultat en un augment de militncia social ms enll de la festa dins els esmentats collectius durant la resta de lany. Arribat en aquest punt seria oport reflexionar sobre qui conforma els Moviments Socials, si les persones que tiren endavant algun projecte amb nims de canviar la seva realitat, o b les persones que amb una determinada esttica consumeixen en els diferents espais festius que habitualment aquests projectes creen (a mode de tribu urbana). Sota aquest concepte opinem que generalment, i per desgrcia, lnica relaci que sestableix entre organitzadors i consumidors s de tipus comercial.

Mal negoci: control social per diners

Heu pensat mai que lAjuntament de Berga i la Junta de Seguretat els va com anell al dit lorganitzaci de les barraques? per tal de localitzar i focalitzar els conflictes (borratxos, baralles, massificaci, etc.) en una petita zona perfectament delimitada i controlada (quan interessa) per part dels cossos de repressi. Daquesta manera sevita la dispersi dels conflictes. Evidentment no som imprescindibles, si no hi hagus barraques dels collectius algun empresari posaria una carpa per suplir la funci que fem ara les barraques i el control social sexerciria igualment. Lintercanvi entre les barraques i les institucions creiem que s per tant aquest: control social a canvi de la possibilitat de vendre alcohol. Entenent aquest afirmaci com un resultat, i no com un objectiu explcit de les parts. Si comentem aquesta qesti s per lo paradoxal que resulta. Potser tamb ens haurem de plantejar si la nostra funci prctica no acaba sent la duna comissi de festes qualsevol...

Veritats i mentides sobre les festes alternatives

Darrere de la frase festa s i lluita tamb desgraciadament creiem que hi ha la realitat de festa s i festa tamb. Les persones dels anomenats moviments socials ms enll dalgunes particularitats esttiques i discursives (com veiem el mn i com ens veiem a nosaltres mateixos), funcionem i ens comportem en general seguint les lgiques de la resta de la societat a la qual pertanyem. Per tant, el consum s un element determinant com a la resta de la societat, i el consum doci malgrat les disfresses funciona de manera molt igual a loci que consumeix la resta del jovent. Davant daquesta realitat, els discursos entorn les festes alternatives, al nostre entendre, cauen pel seu propi pes ja que no sn cap alternativa real a loci comercial o institucional. En el cas de les barraques de Patum el discurs de festes populars i autogestionries esdev grotesc, ja que s fals que siguin festes autogestionades (vegeu apartat Fem nmeros daquest article), perqu sn fora menys populars que les raves o el Pacha, i perqu per la majoria dels usuaris no hi ha cap diferncia important ms enll de lesttica i els

De cara al futur
Nosaltres, malgrat que de moment, participem de dos collectius (CEJEB i ACTLL) que munten barraques per finanar-se, ens manifestem contraris en aquesta manera de fer, tot mostrant la nostra dolorosa contradicci. El nostre objectiu: deixar de finanar els nostres projectes amb diners procedents de lorganitzaci de festes que considerem contrries al tipus de societat que desitgem. La finalitat no justifica els mitjans. Potser caldria tenir present que les barraques tan sols sn una font de finanament, i no cap exemple de prctica autogestionria per fer-ne bandera. Al 2004 la venda dalcohol per les barraques de Patum representava als nostres collectius prcticament el 90 % dels ingressos anuals, actualment representa el 50 %, havent redistribut la resta dingressos anuals en cotitzacions dels socis i producci editorial. Si seguim creixent per aquesta via aviat podrem reduir significativament la venta dalcohol fruit de les barraques. Les barraques representen una degeneraci tant per les persones que les muntem, com per les persones que en sn usuries o consumidores. Lluita s i lluita tamb! El nostre oci no s troba a les festes alternatives perqu no sn cap alternativa. Salut i anarquia!

Patum del 2005

Com ja se sap, el divendres de Patum de 2005 un grup de desgraciats van assassinar, gratutament i sense cap justificaci, el nostre company Pep Isanta. Fins aquesta data, els Mossos dEsquadra havien estat una habitual font de conflicte a la zona de barraques per la seva exagerada presncia i actitud. Aquella nit, malgrat que van ser avisats amb temps, no es van presentar fins que lassassinat ja era un fet (resultant tamb ferides altres persones dels collectius organitzadors). Per saber exactament el qu va succeir us recomanem la lectura dels psols negres nm. 22 i 27.

Fem nmeros
Els nmeros que exposarem sn reals i estan basats en la feina duna barraca lany 2009. La barraca va ser muntada al llarg de dimarts a la tarda i dimecres al mat, i va estar en funcionament les matinades de dimecres, dijous, divendres i dissabte (inclosa lorganitzaci duna altra barra en un altre indret prxim pel concert de dissabte). El 30 % dels ingressos generats per la barraca sels emporten els distribudors de begudes (San Miguel, principalment). El 15 % sn altres despeses associades a la infraestructura necessria per muntar la barraca (estructura i annexos, sopars pels grups musicals, material per propaganda, etc.). Mentre que el 55 % dels ingressos s prpiament el benefici, tenint en compte que la m dobra s gratuta. En total hi treballen aproximadament unes vint persones, durant unes 400 hores de feina.

Drogues, alcohol i moviments socials

Els llibertaris estem en contra de les prohibicions, de les imposicions i de lautoritat, cert. Som partidaris del lliure albir, i per tant defensem la llibertat individual fins al punt de respectar que alg es vulgui treure la vida o vulgui destruir-se. Tanmateix, pel mateix motiu, pel mateix amor a la llibertat, els anarquistes odiem tot all que ens sotmet, tot all que ens crea dependncies, tot all que mana sobre la nostra voluntat. s per tot aix que no podem ser, de

Reivindicacions histriques
Lentrada del Centre dEstudis Josep Ester Borrs (lany 2000) a la zona de barraques va suposar linici de tot un seguit de reivindicacions per millorar les condicions de muntatge i infraestructu-

Patum, amor i dignitat

7

Patum: marca registrada

El procs de privatitzaci duna festa emblemtica
Manel Snchez Garca Berga, abril de 2010 La festa berguedana ms popular est vivint un procs de transformaci des de fa temps, un procs que es va accelerar amb la inclusi de la festa en el Patrimoni Oral i Immaterial de la UNESCO. Poc a poc, les administracions van traant el nou context en el que es desenvolupar el corpus bergued en un futur no massa lluny. Un cop aconseguit el reconeixement de la UNESCO a finals de lany 2005 pocs mesos desprs de lassassinat de Josep Maria Isanta sintensific el procs per promocionar i revaloritzar la festa com a font dingressos pels interessos de la prpia administraci local, empresaris berguedans i intellectuals patumaires. Les bases daquesta via queden explicitades recentment en un estudi de mrqueting encarregat pel consistori a la universitat catlica Ramon Llull, un treball que es pot consultar a la xarxa. El nom de lesmentat estudi s revelador: Marca la Patum (1). Aquest estudi dexplotaci econmica posa especial mfasis en la necessitat de crear una marca de qualitat per poder vendre Patum durant tot lany i vincular la festa al turisme. Alhora, no soblida que cal anar en compte en no generar una visi del Corpus poc cvica o vinculada a conductes poc acceptables socialment com el consum excessiu dalcohol. s a dir, cal que la Patum es mantingui com un referent festiu per atraure diners, per esborrant el concepte ms popular intrnsicament lligat a qualsevol festa dorgens pagans com la Patum. representants del poder civil, lalcalde Camps i la seva patuleia. Avui en dia, el poder est en mans del neoliberalisme i els seus representants com fan amb tot el que els envolta exigeixen omplir-se les butxaques a qualsevol preu. Sota aquestes directrius econmiques senderrocar un edifici integrat en la vida de la plaa que viu la Patum, lAteneu, per aixecar un museu on enclaustrar la Patum durant tot lany. Aquest museu, un petit MACBA a escala berguedana passar a ser el referent patumaire pels visitants de la comarca. Evidentment, la planta baixa de ledifici acollir una gran botiga on poder vendre Patum durant tot lany, una Patum oficial. Perqu des de fa uns mesos lajuntament ha registrat el fams logo dun dissenyador bergued com a segell oficial de la Patum. Aix doncs, tots els productes patumaires que llueixin aquest logo hauran de cedir un 5 % dels seus beneficis a lajuntament (representat per lhistoriador oficial de la festa) i un altre 5 %, al mencionat publicista. I els disbarats no sacaben aqu, aviat la Patum tindr el seu monument amb el nom gravat de tots aquells que hauran passat per caixa. En fi i malgrat tot, bona Patum!

La Patum dels pobres, la Patum ms popular. De fet, hi ha daltres indrets, tamb declarats Patrimoni de la Humanitat, on ja sha imposat des de fa temps aquesta forma de vendre ciutat, per exemple als voltants de la plaa San Marco de Vencia es prohibeix el consum dentrepans i begudes, sin s dins dels establiments comercials. A la Xina consumista han anat ms lluny i en una de les seves ciutats del sud-est del pas, Lijiang, que forma part del tant vanagloriat Patrimoni de la UNESCO es multa als ciutadans locals que durant la temporada turstica no vesteixen amb la indumentria folklrica. Ja no importa la festa en s, sin lescenificaci de la mateixa per prioritzar el rendiment econmic que sen deriva a travs del turisme cultural i de qualitat. A casa nostra, Patum i turisme s el nou binomi salvador de leconomia local. Malauradament, aquests nous plantejaments obvien del tot la funci social duna festa com la Patum, que daltra banda no s res ms que la ritualitzaci del conflicte social instaurat dins de qualsevol comunitat per acabar generant unitat i inclusi dins del grup que participa i fa viure la Patum any rere any. El veritable patrimoni de la festa era, i encara s el patrimoni social, la seva gent, no pas formar part de lespectacle patrocinat per lUNESCO. La Patum sempre ha estat manipulada pel poder, primer lantiga process pagana va passar a formar part dels actes del Corpus religis. A finals del segle XIX de la m del nou catalanisme de dretes va patir una operaci de cirurgia civililitzadora que va concloure amb la inclusi de noves comparses. A la repblica tal com ha de ser els gegants van perdre la corona. Ms endavant, les institucions franquistes va presidir la festa des del mateix balc que va veure com el 2005 lliga donava lesquena als

1. www.lapatum.cat/mains/marcalapatum.pdf

23 dabril: de quin amor parlem?

Lola + 3 Igualada, abril de 2010 Aprofito aquest dia dels enamorats per recordar el que hem avanat?: dones i homes ja disposem del dret a casar-nos amb les nostres parelles siguin del sexe que siguin, hi ha divorcis ms gils Per tamb per recordar que, avui en dia, lamor segueix subjecte a un munt de prejudicis i estereotips que no ens deixen disfrutarlo amb plaer i llibertat. I aleshores, de qu ens serveixen les facilitats per casar-nos, divorciar-nos i tenir fills sin ens sabem estimar? Definir i dominar lamor, la reproducci, la sexualitat i els cossos ha estat part dels sistemes de poder existents. Aix es mantenen com ideal la idea de lamor romntic i la cerca daquella mitja taronja, que tantes frustracions genera a moltes persones. Aquesta idea damor confia ms en creences mgiques que en la capacitat que les persones tenim de comunicar-nos, relacionar-nos, comprendrens i respectar-nos. Lamor segueix utilitzant-se com a pretext per mantenir la subordinaci de les dones, per augmentar el nostre consum i tamb com excusa per a la violncia. En nom de lamor, mantenim relacions que no funcionen, que no sn plaenteres, aguantem amb lesperana que canviaran, generem relacions carregades de sentiments de propietat i dependncia. En moltes ocasions sn pors a la soledat, a trencar la norma, a les nostres inseguretats o a la independncia. Vull Pensar en la capacitat destimar que tenim totes les persones, definint lamor com intercanvi hum. Intercanvi en qu s clau la comunicaci, la independncia, el respecte i la llibertat. I aprofitar aquest dia per reivindicar un amor diferent i ls de lamor com eina per a la felicitat i per a la transformaci social. Lamor s lliure o no ser.

L1 de maig es lleva a Berga amb els noms dels carrers canviats

Pep i Tu Berga, abril de 2010 El Primer de Maig a Berga apareix amb els noms de molts dels carrers dedicats a Sants, Mares de Du i Generals canviats pels dobreres i obrers que van lluitar per lalliberament de la humanitat durant el passat segle vint. Alguns dels prop de quinze carrers canviats van ser: Carrer Mare de Du dels ngels per carrer Ramon Vila Capdevila. Pl. de les Fonts per Pl. Josep Bertobillo C. General Manso Sol per carrer Just Lacau. Pl. Mossn Armengou per Pl. de la Revoluci. Pl. St. Ramon per Pl. Marcell Massana. i ms...

abusos de poder
8

Li van partir la matriu durant la cesria Una gironellenca porta ms de sis anys lluitant per processar quatre metges de lhospital de Berga
Pilar Prez, una gironellenca de 33 anys va ser ingressada el 28 de desembre de 2006 a lHospital Sant Bernab de Berga per parir i va sortir 3 mesos ms tard de lHospital de la Vall dHebron de Barcelona desprs dhaver sigut operada 4 vegades, dues delles a vida o mort. Li van extirpar la matriu, un ovari i encara arrossega seqeles importants com depressi, osteoporosi, atacs de clics, seqeles a un pulm, impossibilitat daixecar pesos, mantenir-se dreta molta estona i la menopausa. A part del calvari mdic ara mateix la Pilar viu un autntic calvari judicial provocat pel corporativisme mdic i la impossibilitat de qu es dugui a terme el judici que podria condemnar a quatre metges de lhospital de Berga a 3 anys de pres i 3 ms dinhabilitaci. Leon Angel Almenara, un dels metges acusats encara treballa amb normalitat a lhospital comarcal.
Barrikada Berga, abril de 2010 Els abusos de poder poden prendre moltes formes, des del policia que glopeja als manifestants, passant pel patr que acomiada lliurement als treballadors fins al metge que provoca una negligncia mdica i intenta tapar-ho com pot posant en perill la vida del pacient. Els metges van explicar-li que durant la cesria li havien tallat una veneta que era la causant de lhemorrgia per el calvari encara estava lluny dacabar. Els segents dies els va passar amb diarrea, vmits, febre, malestar general, dolor abdominal, cames inflades, insensibilitat a la zona plvica, fent-se les necessitats a sobre traient coguls de sang i arribant a pesar ms de 100 kilos quan normalment pesa cinquanta i pocs. Fins al 9 de gener pulmons a causa dun vessament pleural i la tornen a intervenir per ficar-li una maleta, una espcie de bomba extractora que durant un ms cada dia va traient el lquid dels pulmons. La pili es va passar una setmana ingressada a la UVI i en total va passar-se ms de 3 mesos a lhospital barcelons. Noms desprs de tot el calvari va saber que la causa de tot plegat es que li havien partit la matriu durant la cesria. tacten amb la Ldia Falcn que accedeix a portar el cas pel penal. del seu advocat allegant que no podia anar al judici perqu tenia cncer. Quan aquesta malaltia es de llarga duraci i es podia saber amb anterioritat si es podria o no dur a terme el judici. Desprs ladvocat de la defensa va morir i en el tercer judici el nou advocat de la defensa va allegar indefensi perqu noms havia tingut tres setmanes per preparar-se el cas pel qual es va tornar a ajornar. Finalment, el mes de mar passat el judici es va tornar a ajornar novament per la incompareixena de tres dels quatre testimonis clau per lacusaci, els quatre metges de la Vall dHebron que van operar a la Pili de vida o mort a la seva arribada en aquest hospital. Un shavia perdut per Manresa, mentrestant que els altres dos simplement no van comparixer i hauran de pagar una multa. La negligncia mdica s tan clara i fins hi tot assumida per la defensa que en un dels judicis ajornats ladvocat de la defensa va intentar pactar amb ladvocada de lacusaci particular per tal darribar a un acord econmic entre les parts per evitar que es fes el judici. Li van oferir 120.000 euros per tal devitar el processament dels encausats, cosa que ladvocada va declinar. Ms enll de la mobilitzaci duna vintena de testimonis cada vegada que sha de dur a terme el judici i dels nombrosos costos la Pili i la seva famlia es veuen obligats cada vegada a reviure tot el calvari patit. El segent judici encara no t data fixada i la part acusatria es mostra escptica que es pugui arribar a dur a terme amb normalitat per tot i aix no pensen rendir-se i portaran aquest cas fins al final ja que asseguren que els dna fora tot el suport rebut tant de familiars, amics com de persones que han hagut de passar pel mateix mal trngol que ells van haver de viure. Tot i que el signant de larticle no veu la pres com a soluci a cap dels problemes socials, sin com un cruel peda als problemes que el mateix sistema genera no es pot arribar a entendre com encara els metges implicats en el cas segueixin exercint, un dells al mateix hospital Sant Bernab.

El procs judicial
El procs judicial fa ms de 6 anys que es va iniciar i ja porten 4 judicis suspesos per trucs de la defensa que noms esperen que la Pili i la seva famlia tirin la tovallola. Noms la instrucci del cas va durar ms de 4 anys i ladvocada de lacusaci va

Hospital Sant Bernab: vaya susto nos has dao!

El 26 de desembre dara far 7 anys que la Pilar es va arribar a lHospital Comarcal Sant Bernab amb contraccions de part. Eren festes de Nadal i la va atendre una infermera que li va injectar buscapina i la va enviar cap a casa. El dissabte 27 de desembre la Pilar tenia contraccions cada 5 minuts, no podia ni menjar ni anar al lavabo, el dolor era insuportable, la nit la va passar fatal ja que no paraven les contraccions i va decidir tornar a lhospital. En aquesta ocasi li van fer un tacte vaginal, van comprovar que no dilatava, li van injectar buscapina i la van tornar a enviar cap a casa. El dia 28 les contraccions seguien, i van tornar per tercer cop a lhospital. Les intencions del personal mdic eren les mateixes que els dies anterior per la Pilar es va negar a rebre ms injeccions de buscapina allegant que no podia aguantar ms el dolor i que havia de parir. Al cap de dues hores despera i sense cap tractament la Pilar ja havia dilatat 10 centmetres. El dia 29 al mat decideixen que han de practicar cesria ja que la Pilar ja no tenia forces per empentar i a ms el nen shavia girat (desprs de 3 dies injectant-li buscapina). Un cop li treuen el nen no li deixen veure i la pugen a lhabitaci. All finalment li deixaran veure per al cap de poc la Pilar va a comenar a sentir calfreds, suors i molta son. Tenia una hemorrgia interna. s operada durgncia. Es va despertar en un quirfan sense saber que estava passant ni on era, les seves primeres preguntes van anar encaminades a esbrinar on era, que havia passat i sobretot on era el seu fill. Per el doctor Almenara es va limitar a exclamar: Vaya susto nos has dao!

cap dels metges que la van anar atenent van veure oport fer-li un TAC.

Vall dHebron: pero tu de donde vienes?

Un cop fet el TAC immediatament s traslladada durgncia a la Vall dHebron amb una endometritis postcesaria generalitzada, es a dir una infecci. Els metges de lhospital de la Vall dHebron sen feien creus de qu la Pilar vingus dun hospital. Una infermera en veure-la li va preguntar: per tu de donde vienes? All la Pilar ser operada a vida o mort i se li va practicar una histerectomia subtotal (extirpaci de la matriu) i una anexectomia esquerre (extirpaci de lovari esquerra) i descobreixen que tenia una pneumnia doble. Comencen a extreure-li lquid dels

Durant la primera intervenci a lhospital sant Bernab li havien provocat una ruptura uterina posterior que s la que suturarien a la segona intervenci, per encara li va quedar una altre ruptura uterina anterior que aquesta li deixen oberta. Comena a supurar, sinfecta, pasa a endometritis que es mortal de necessitat, perotenitis i la infecci acabar passant als pulmons.

haver de contractar detectius per tal de trobar als metges encausats que ja no treballaven a lhospital de Berga, un vivia a Ceuta i laltre a Salou. El Fiscal de lEstat demana dos anys i mig de pres i tres dinhabilitaci a ms duna indemnitzaci de 260.000 euros mentrestant que ladvocada de lacusaci particular demana 3 anys de pres, 3 dinhabilitaci i un mili deuros dindemnitzaci. Els acusats sn Leon Angel Almenara, Natala Stepanova, Lluis Amat, lHospital Comarcal de San Bernab, Maria Cristina Uro, Zurich i el Servei Catal de la Salut pels delictes dimprudncia i lesions greus. Els motius que van portar a laplaament dels judicis sn diversos. El primer es va haver dajornar pel delicat estat de salut de la denunciant. En el segon judici i al mateix dia la defensa va presentar un part mdic

Pel civil s, pel penal no

Durant els mesos posteriors a lalta mdica la famlia de la Pilar va pasar-se per diversos despatxos dadvocats de Berga i sobretot de lrea metropolitana. Tots ells es negaven a portar el cas pel penal, recomanaven portar-lo pel civil. Cosa que no comportaria el processament o dinhabilitaci dels metges implicats en el seu cas i noms es podria aspirar a una compensaci econmica. Finalment con-

Per mes informaci sobre el cas posar al www.youtube.com pili gironella

abusos de poder i okupaci

9

Lempresariat de la Catalunya Central es reuneix a porta tancada

Lespurna Manresa, abril de 2010 Caixa Manresa, la Cambra de Comer de Manresa, Associaci de Joves Empresaris de la Catalunya Central, PIMEC, Rotary Club Manresa, el Gremi de Constructors dObres de Manresa o Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa han organitzat un espai de coordinaci entre lempresariat de la Catalunya Central anomenat Frum de la Catalunya Central. El passat 25 de mar es va dur a terme el primer sopardebat on hi van assisitr unes 160 persones de lmbit econmic de la Catalunya Central. El sopardebat es va fer a la Torre Busquet de Manresa i se centrava en la temtica dinfraestructures. El manres Andreu Esquius va ser el ponent de la conferncia i es va centrar en el Pla dInfraestructures 2026 i la seva implicaci a la Catalunya Central. Segons dades difoses per Joves Empresaris, Andreu Esquius s soci de lempresa consultora MCRIT, especialitzada en lassessorament a ladministraci i a grans empreses pbliques i privades. ha collaborat amb la Comissi Europea, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat, el Ministeri de Foment, GISA, IFERCAT, Aeroports de Catalunya, TABASA, CIMALSA, Autoritat Porturia de Barcelona, ABERTIS, RACC o la Cambra de Comer de Barcelona, entre daltres. Sota el ttol Infraestructures per la mobilitat a Catalunya: oportunitats de futur per a la Catalunya Central, Esquius ha comentat la situaci, sempre des duna ptica economico-empresarial, actual de Manresa i la Catalunya. Segons el ponent, Manresa sha dadaptar en matria dinfraestuctures. En aquest sentit, ha expressat que cal una massa crtica per fer valer les posicions de lempresariat a lhora daprofitar les oportunitats que generi el nou Pla dInfraestructures 2026. Cal destacar la visi positiva que en fa de lEix Diagonal, projecte que destruir part de lanella verda de Manresa, i del futur aeroport dIgualada.

Els actes del Frum pretenen generar opini al territori sobre aquelles qestions que afectin al terreny empresarial
Segons dades de la web Joves Empresaris, en lespai del debat, en el qual i, a travs de la persona portaveu designada, cada taula del sopar va expressar les seves reflexions i manifestar els seus punts de vista sobre el contingut de la ponncia. Hi ha hagut entre les diverses opinions, un punt de vista en com, com s la manca de lideratge poltic a les comarques centrals, el qual ha

Un moment del sopar celebrat el dia 25 mar a la Torre Busquet *(difos per JG Esdeveniments*) de ser substitut pel lideratge empresarial.

Generar opini
Sota el nom de Frum de la Catalunya Central sha creat una eina empresarial que t com a objectiu crear interrelacions amb les organitzacions i generar opini al territori sobre aquelles qestions que afectin al terreny empresarial. Aquest Frum es reuneix a porta tancada sense que partits poltics i mitjans de comunicaci hi puguin

assistir. En declaracions del portaveu del Frum al diari Regi 7, aquesta mesura responen a qu no hi hagi cap mena de coacci per part dels mitjans de comunicaci a lhora dexpressar les seves idees. Es tractaria, doncs, de dir el que realment es pensa i no el que queda b i aix poder manifestar opinions neoliberals sense que tranfereixi aquesta posici ofensiva cap a la societat. El Frum t previst tres debats anuals, en format sopar, els quals tractaran diversos temes, des de

lptica empresarial, com sn les infraestructures, la formaci o la innovaci. El segent debat-sopar ser a finals de juliol i tindr com a tema central la transposici europea de la Directiva de Serveis, que afectar lordenaci comercial de Catalunya durant els propers anys.

Banzaiiiiiiiiiiiiiii
Tardona Manresa, abril de 2010 Aquests ltims mesos la justcia manresana no deixa de moure fitxes contra lokupaci: judici a les bigues, a Can Cristu els poden desallotjar en qualsevol moment... i al ZTA Banzai, tamb li ha tocat la loto: des de laudincia provincial sha revocat el recurs que shavia interposat a la sentncia, i ara, en pocs dies, arribar una data per desallotjar limmoble. No s que nesperssim cap altra cosa dels jutges, sn el qu sn, i fan la funci que fan: mantenir lordre establert, protegir la propietat privada i en aquest cas, encara ms si s propietat despeculadors, perqu almenys els especuladors incentiven el sistema capitalista, fan crixer la construcci, creen llocs de treball, cosa que no podem dir de les persones que poblen els espais okupats... no treballen, viuen de les deixalles, o encara pitjor, de robar, fan festes, viuen amb animals, embruten parets... sempre tenen alguna queixa... vaja, veritables corcons per lengranatge consumista. Per un ciutad cvic s molt millor organitzar-se contra aquesta prria que el qu no vol s treballar o contra els immigrants que ens prenen els llocs de treball que no pas contra un empresari que viu a costa dels nostres esforos o dun oportunista que roba milions de milions... no! Aquests estan integrats al sistema, creuen en el somni capitalista i fan funcionar el nostre dia a dia evitant que haguem de prendre decisions i sobretot mantenint lesperana que algun dia serem on sn ells... i mentrestant ens deixem explotar, trepitgem al ms pringat que nosaltres i sobretot ens deresponsabilitzem de qualsevol dels nostres actes... som una burocrcia: a mi em toca identificar i expulsar immigrants, compleixo ordres, a mi em toca tancar persones a la seva cella cada dia, compleixo ordres, a mi em toca no donar papers a una persona perqu ve dun altre lloc, compleixo ordres, a mi em toca enverinar les aiges amb pesticides, compleixo ordres, a mi em toca fer fora alg de casa seva perqu no pot pagar, compleixo ordres... a mi em toca defensar la propietat privada, encara que aquesta sigui un escarni, compleixo ordres... i el millor de tot s quan diuen: si no ho faig jo, ho far un altre... i aix va tot de b... totes complim les ordres per les quals hem estat programades i tot va endavant... com aix va endavant el procs per desallotjar el Banzai... i no tenim ganes de victimitzar-nos, perqu no ens sentim vctimes... ja sabem quan ens vam ficar dins aquest immoble abandonat propietat dEMI immobiliarias de Barcelona com sacabaria la histria, no espervem un jutge boig que dicts sentncia a favor nostre, espervem el burcrata mort de por de canviar qualsevol cosa al seu voltant que ens ha tocat... i tamb espervem aquest moment, s, perqu s el moment devidenciar un conflicte amb els propietaris especuladors i amb una justcia que no ens creiem. Per aix queda poc ms per afegir, simplement aix, el Banzai probablement arriba a la seva fase final, per aix no ens espanta... perqu les idees i ganes de llibertat aqu les duem, dins nostre, i per molt que ens desallotgin, les continuarem escampant pel mn... que aix s el qu els fa ms por. Seguirem informant-vos de les novetats.

agressions al territori
10

Neu, MAT i bosc okupat

destrucci i el desemparament que va sentir molta gent durant els dies dallament energtic reafirma la tesis de la necessitat dun altre model energtic i social. Si continuem dependents dun model centralitzat i monopolitzat que dissenyen i gestionen quatre mans poderoses i ambicioses aquests episodis saniran repetint. Si el model es descentralitza (que la xarxa de distribuci no depengui dautopistes), es diversifica (que siguin diferents recursos energtics els que ens alimenten) i es va revisant per fer-li manteniment potser les coses comenarien a canviar. Aquest model est ple de matisos a tenir en compte, entre daltres aspectes hauria de ser participatiu, basat en lestalvi i les energies renovables.

El subministrament elctric del nostre pas no pot estar en mans dirresponsables

Plataforma No a la MAT Girona, 25 de mar de 2010 La nevada del dia 8 ha posat de manifest les greus mancances de les xarxes de transport i distribuci de lelectricitat al nostre pas, i ms concretament a les comarques gironines. La Plataforma No a la MAT fa ms de quatre anys que ha denunciat aquests greus dficits i des de bon principi ha demanat als nostres governants que abans de plantejar-se la construcci duna nova lnia de 400 kV obliguessin les companyies elctriques a millorar i ampliar les xarxes elctriques existents. En comptes descoltar-nos, el govern i les elctriques han apostat cegament per la MAT, de manera que la seva desdia i la seva incompetncia han portat a deixar sense llum ms de 200.000 habitants durant prop duna setmana, amb les consegents grans prdues econmiques. Igualment greus han estat les declaracions del president de la Generalitat i el cap de loposici, entre daltres personalitats poltiques, assegurant que amb la MAT aix no hauria passat o hauria tingut repercussions molt menors. Ha quedat prou clar, per, que el problema principal rau en la xarxa de distribuci, en mans dEndesa. Aquesta empresa ha privilegiat la captaci de nous mercats en detriment del manteniment de les seves lnies i torres al nostre pas, i bviament s la principal responsable de la gran apagada que vam viure a les comarques gironines. Per aix no eximeix el govern de la Generalitat de complir el seu deure, aix s, vetllar perqu les companyies elctriques facin b la seva feina. Aquests darrers dies shan dit moltes coses i sha vessat molta tinta, per les prop de 70 associacions i entitats civils que formem la Plataforma No a la MAT volem fer memria als nostres poltics i ciutadans i dir el que no sha dit: -En els darrers 25 anys hi ha hagut nevades i tempestes semblants a la del dia 8 de mar, amb conseqncies similars. Al seu moment els poltics de torn van prometre millores a la xarxa elctrica. On sn aquestes millores? -La polmica lnia de les Gavarres, que ens van imposar i vendre com la soluci als problemes de subministrament elctric de

Comunicat de la Plataforma No a la MAT arran de la nevada del dia 8 de mar i la caiguda de torres elctriques de mitjana i baixa tensi
la Costa Brava, de qu ha servit? bviament passar el mateix amb la MAT, que ens venen com la soluci al subministrament elctric de Girona. -De resultes de la gran apagada del juliol de 2007 a Barcelona el govern va anunciar que crearia una comissi per fer el seguiment de les inversions i el manteniment de les xarxes elctriques. Si s que existeix, on s i qu ha fet aquesta comissi? -A Bescan sest construint una central de cicle combinat de 400kV, i a les comarques gironines nhi ha dues ms de projectades. Tot i que aquestes centrals no siguin el model de generaci distribuda que preconitzem, s obvi que amb lelectricitat que produiran ms la generada per les plantes fotovoltaiques i eliques projectades, la MAT no t cap ra de ser. -La gran apagada que va afectar una bona part del continent europeu el 2007 va posar clarament de manifest la fallcia de la pretesa seguretat que ens proporcionen les interconnexions elctriques entre pasos. Ben al contrari, les interconnexions ens deixen en la inseguretat. -Cal exigir al govern que no declari catstrofe natural la nevada del dia 8 i que doni suport als ciutadans en les reclamacions a les elctriques. -Demanem al Sndic de Greuges que faciliti tota la seva informaci a la Fiscalia per determinar si hi ha hagut delicte, ja que fa anys que se sap que no sinverteix ni es fa el manteniment necessari a la xarxa de distribuci. Si des del punt de vista tcnic i operatiu els responsables de la gran apagada sn Endesa i REE, s innegable que el responsable poltic s la Direcci General dEnergia, depenent de la Conselleria dEconomia i Finances. Tothom ha pogut veure el lamentable estat de la xarxa elctrica, amb torres rovellades i esteses de ms de quaranta anys. s per tot aix que EXIGIM LA DIMISSI IMMEDIATA DEL DIRECTOR GENERAL DENERGIA, el Sr. AGUST MAURE, ex nmero dos de REE i mxim responsable de fer el seguiment necessari de les inversions de les companyies elctriques i del manteniment de la xarxa elctrica.

Maticida Manresa, abril de 2010 El vuit de mar daquest any no passar a la histria per les mobilitzacions del dia de la dona treballadora sin per la gran nevada que va allar fsica i elctricament a moltes persones. Les comarques de Girona es van quedar a les fosques, alguns municipis van estar 10 dies sense llum, a causa de les mltiples avaries a diferents punts de la xarxa elctrica, daltres encara ho estarien si no fos pels generadors de gasolina que els alimenta. FecsaEndesa satorga fins al mes de juliol com a perode per a solucionar les diferents avaries, mentrestant aneu cremant petroli. S, la nevada va ser excepcional, per les lnies elctriques de distribuci estan en un estat lamentable. Si en lloc de destinar pressupost a campanyes publicitries milionries, a sous astronmics dels dirigents, o a infraestructures faraniques (tipus MAT) es dediquessin a manteniment molt probablement no hi hagus hagut totes aquestes incidncies. De fet no fa massa temps (estiu 2007) va passar una situaci molt similar a la ciutat de Barcelona, on alguns barris van passar lestiu amb els generadors per encendre la llum i fer servir les neveres a causa duna avaria: un cable que unia la subestaci de Collblanc, a lHospitalet de Llobregat, amb la del carrer dUrgell a Barcelona, i que la sobrecrrega acumulada havia provocat lincendi ulterior de la subestaci del Passeig Maragall, la qual va perdre la connexi amb altres installacions de la ciutat. En els dos casos, tant si lempresa provedora de subministrament, Red Elctrica Espaola (REE), com la distribudora, Fecsa-Endesa, haguessin mantingut les lnies en condicions res daix hagus passat. Per com reaccionen els poltics i les empreses relacionades amb el lobby energtic? Volen posar en millors condicions la xarxa elctrica? Volen generar una millor distribuci? Escolten les queixes i necessitats de la gent que viu a la zona? La seva resposta s plantejar que la soluci de tot plegat es troba amb la implantaci de la MAT (com al 2007). Aix s el mateix que dir que tots els problemes dels trens de rodalies se solucionaran en posar en funcionament el TAV. No veuen que es tracta de tot el contrari? Per una gesti eficient de la mobilitat o dels recursos energtics no est a la seva agenda, sin imposar-nos els seus megaprojectes que els permeti continuar omplint les arques de beneficis econmics. La seva resposta no va ser noms dialctica. El 24 de mar un fort operatiu dels mossos desquadra (180 policies, amb tres equips descaladors del Grup Especial dIntervenci, diverses excavadores i un cami grua) va irrompre de matinada al Bosc Okupat Anti Mat. No es permetia el pas a cap persona ni mitj de comunicaci al bosc okupat, ni per mostrar solidaritat ni per cobrir la notcia. Durant els mesos que va durar lokupaci forestal, es va crear un espai de vida i de lluita, de confrontaci contra el model de societat que representa la MAT. Es va viure i conviure seguint una altra lgica, lluny de la del progrs destructiu. Va ser un espai on van confluir diverses sensibilitats contra aquest model de desenvolupament que ens estant imposant. Sintentava viure lluny del despilfarro i el sndrome kleenex dun sol s i tirar, tot es reciclava, tot es reutilitzava, es compartia. Durant aquells mesos es van anar preparant pel que veien imminent: el desallotjament. Ponts de micos per enfilar-se a les cabanes dels arbres, bidons on lligar-se, diferents estratgies per posar el cos davant les mquines, per dir i cridar aquest no s el nostre model de societat a travs de tots els porus de la pell. La resistncia va durar unes vuit hores, que sn moltes si tenim en compte la desproporcionalitat de mitjans (poques persones penjades dels arbres contra 180 monstres armats acompanyats de maquinria pesant). Va caldre el cami grua per obligar a baixar a les persones que estaven penjades dels arbres. Les vuit persones que van identificar durant el desallotjament estan imputades acusades de coaccions. El proper 31 de maig estan citades a prestar declaraci davant dels jutjats de Santa Coloma de Farners (Girona). Sha convocat una concentraci de solidaritat al mateix dia a les 10 del mat a la porta dels jutjats. Acompanyant als pistolers de ladministraci hi anaven tamb els pistolers privats, segurates de lempresa Eulen, que protegien a les excavadores ansioses per talar i comenar les obres per aixecar la torre 114. Al mateix dia del desallotjament van comenar les obres, amb vigilncia nit i dia a travs dun permetre quilomtric. Tot per permetre que es tiri endavant un projecte que pocs volen, per reproduir un model energtic que es veu cada vegada ms obsolet. Reproduint lesquema de la centralitat i la dependncia. Entre la violncia que ens regalen desallotjant espais creatius de vida per imposar el seu model de mort i

CIEs: a la cacera de la immigraci DOSSIER 11

a la cacera de la immigraci

De la mateixa manera que les classes riques shan anat aquarterant en petits barris ghettos carregades dextenses mesures de control, ens trobem amb el paradigma de lEuropa Fortalesa com a construcci territorial que evita la lliure circulaci de les persones per protegir un fals benestar aixecat durant segles despoli i explotaci a costa dels pasos econmicament empobrits. La vital necessitat del capitalisme de mantenir a persones com a illegals per a abaratir costos i retallar drets laborals es veu recolzada per tot una pardia que crea la imatge de la inseguretat ciutadana. Sota lespectacle de laltre, de lenemic interior o lestranger invasor, es justifiquen unes extraordinries sumes de diners destinades a millorar les es-

tructures de control, repressi, identificaci i extradici de les persones (amb o) sense papers. Millores en equipaments policials, militaritzaci de les fronteres, control per satllit, extensi de les barreres, creaci de fitxers centralitzats..., sn algunes de les mesures que shan pres per posar fi a les onades migratries. Per bviament, el boomerang generat per les desigualtats socials perpetuades des de lera colonial, tornar una vegada i una alta. Per qu mentre hi hagi misria als pasos del malnomenat tercer mn i se segueixi mantenint limaginari dabundncia de lEuropa del Benestar, les pteres continuaran arriban. Les aportacions als pasos econmicament empobrits a canvi de la construcci de

fronteres i controls interns en els pasos dorigen, sestan convertint en el nou model pervers de les ajudes al desenvolupament. Lextsis securitari no ha pujat fins a uns nivells tan exagerats com a la frontera dels EUA, on sarriba a disparar als llatinoamericans que se la juguen creuant pel desert i sorganitzen rondes de caa ciutadanes. Per la frontera natural formada pel Mar Mediterrani socupa de que part de les precries barquetes no arribin a bon port. Davant la indiferncia del genocidi encobert, la lluita dels estats europeus contra les mfies de la immigraci noms sentn en tant que lEstat no obt beneficis daquesta prctica.

CIEs: a la cacera de la immigraci DOSSIER 12

Que bona part de la societat assumeixi la necessitat de dividir les persones entre legals i illegals ha estat una de les victries ms ferres del poder. Nega la histria mateixa, impregnada durant segles del nomadisme com a forma de supervivncia. Moltes de les que ara reneguen de les persones immigrants, obliden que dues generacions anteriors foren les nostres vies les qu es veieren abocades a anar-sen a pasos com Alemanya per a tal de lliurar-se una presumpte vida millor. El fastigs discurs integracionista impulsat des de les esquerres europees xoca amb

levidncia de les falses oportunitats. Les nits de la clera en les banlieues franceses sn un exemple daquest fet. El cercle interminable del sense papers no hi ha treball i sense treball no hi ha papers, aboca a milions de persones a viure en una situaci de semiclandestinitat. Les redades policials es multipliquen de la mateixa manera que es multipliquen les campanyes per fomentar el retorn voluntari. Lextensi dels gulags per a estrangeres, daquests centres dinternament predeterminadament ocultats a la vida urbana, sn la mostra ms fefaent de fins on est disposat

a arribar lEstat per a aconseguir el seu objectiu. Una vegada ms no es castiga el delicte, es castiga la pobresa. Per qu mentre lAhmed, la Sheila o lAdil sn perseguits i extraditables, sobre les portes de bat a bat als Ettos i als Messis. Davant de tanta ignomnia, queda preguntar-nos que podem fer per aturar la maquinria de les deportacions i de la persecuci a les nostres iguals. Estendre la nostra solidaritat sest convertint en una necessitat vital, per evitar que en un moment com lactual simposin les prctiques totalitaristes que sestan

aguditzant en pasos com Itlia. Ha arribat lhora de no desviar la mirada, de visualitzar duna vegada per totes que cap persona s illegal, de contrarestar les mltiples agressions; descopir als qu enarborin comentaris racistes, de posar fre a les redades; dactuar contra aquelles empreses que senriqueixen amb les deportacions. De donar suport als motins dels Centres dInternaments. Negar les fronteres s negar lessncia dels Estats. I aquest mn es va formar sense Estats, banderes ni fronteres...

Les poltiques actuals relacionades amb les migracions deriven a nivell internacional de dues institucions que emergiren desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial. La Organitzaci Internacional de la Immigraci (OIM), emparada i liderada pels EUA s una instituci que es cre per supervisar les poltiques de migracions des duna lgica totalment economicista, passant per sobre de qualsevol principi humanitari.

De transports: Iberia, British airways, Lufthansa, Swiss Air, Alitalia, Klm, Air France. De construcci: Cutesa, Especiales y Dragados, Imaga: Proyectos y Construcciones, Albie, Catering Arcasa, Serunin Norte, Brassica Group, Vanyera III, Eurest colectividades. De seguretat: Indra, Steria, Avanzit, HP, Mummert Consulting, Primesphere, Siemens, Amper, EADS, Santa Barbara Sistemas.

T oficines a tot el mn que serveixen per registrar els moviments dels refugiats i immigrants, dirigeix camps de captaci de refugiades que semblen presons, dna suport als governs en laugment dels seus rgims fronterers i tamb juga el seu paper en el denominat com a programa de retorn voluntari. A ms a ms, la OIM ha estat involucrada en reclutar a treballadores pel mercat laboral europeu. La ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) s lorganisme de les Nacions Unides encarregat dels refugiats i desplaats per persecucions o conflictes. A nivell prctic no sembla diferenciar-se excessivament de la OIM, amb la qual desenvolupa projectes i mant acords de cooperaci. Al cap i a la fi, ambdues organitzacions proposen i defineixen qui s refugiada o deportada i a qui sha de donar suport (i sota quines condicions). En la mateixa lnia, lEuropa Fortalesa ha anat desenvolupant tot un seguit de legislacions coercitives : Els Acords de Schengen, firmats el 1985. Impliquen leliminaci de les fronteres internes comunes al mateix temps que lenfortiment dels controls de les fronteres externes. Pretenen augmentar el control i la vigilncia de la poblaci illegal o daparena sospitosa i facilitar lintercanvi dinformaci entre diferents estats mitjanant el Sistema dInformaci Schengen (SIS).

La Convenci de Tampere (1999) i el Programa de La Haya (2003) es realitzaren per crear el denominat com espai de llibertat, seguretat i justcia i harmonitzar les poltiques dasil i immigraci dels Estats membres de la UE. Sacord entre altres coses, la vigilncia comuna de les fronteres mitjanant lAgncia Frontex (Agencia Europea de Control Fronterer) o la millora de lintercanvi dinformaci entre les agncies de les policies nacionals i els Serveis dintelligncia. La inclusi de la Decisi Prm a la llei de la Uni Europea el juny del 2007, promou la intensificaci de cooperaci policial i duanera en la lluita contra el terrorisme, la delinqncia transfronterera i la immigraci illegal. La Directiva de Retorn, aprovada pel Parlament Europeu el juny del 2008, es basa en el comproms del Consell Europeu de la aplicaci restrictiva de la retenci a les persones sense papers prvia a la deportaci en pro de la harmonitzaci de la retenci i la deportaci. La Directiva estipula que els ciutadans no europeus que hagin entrat a la UE clandestinament o als que sels hi hagi denegat lasil tenen de 7 a 30 dies per exercir el denominat retorn voluntari. Una vegada finalitzat el termini, seran deportats amb la prohibici de reingrs durant 5 anys. Els estats membres de la UE tenen dos anys per aplicar la directiva a la seva legislaci nacional. Les futures poltiques de control de la immigraci impulsades des de la Uni Europea pretenen aplicar la vigilncia total, incrementar el rgim fronterer i militaritzar la seguretat. Se serviran de tecnologia com el SIS II (Sistema dInformaci Schengen II) que entre altres coses utilitzar, quan entri en funcionament el 2015, la biometria per a la identificaci de qualsevol persona dacord amb les seves mides corporals biolgiques.

CIEs: a la cacera de la immigraci DOSSIER 13

s molt important utilitzar al mxim les vies legals que tenim al nostre abast per fer front a les lleis i la poltica racista que des de la uni europea i els pasos membres estan portant a terme al controlar i en molts casos limitar la lliure circulaci de les persones. Perqu cap persona s illegal, destrum les fronteres!

Internament i expulsi
La llei destrangeria permet lexpulsi destrangers pel fet de no tenir papers. Linici del procs comena quan la policia et demana els papers per identificar-te i sadona de la teva situaci irregular. Aix pot passar de forma casual o b en una de les tantes redades que aquests fan pels barris ms pobres, estacions de tren i autocars,... en busca de sense papers. En el moment que detecten que una persona no t papers sinicia un trmit que consisteix en: - Inici del decret de la teva expulsi o multa. - Tassignen un advocat dofici; has de contactar rpidament amb ella/ell per exposar-li la teva situaci (famlia, anys a lEstat espanyol, padr,...). - Tens 48 hores de termini per presentar allegacions. - Han de notificar-te per escrit en alguna direcci que donis el decret o trmit dexpulsi que han posat en marxa en contra teva. - Una vegada notificada lexpulsi, sha de posar sempre un recurs contencis-administratiu en un termini dos mesos (mxim). Aquest trmit pot ajudar-te a evitar lexpulsi allegant la suspensi cautelar de lexpulsi i linternament fins que no es resolgui el judici i un jutge digui si el decret dexpulsi s correcte o no. - Quan et detenen i el jutjat decreta el teu internament, tu i la teva advocada heu de posar un recurs de reforma contra linternament amb un termini mxim de 48 h desprs de ser internat.

Si estas detinguda tens dret a ...

- No parlar fins que arribi la teva advocada. - Assistncia de ladvocada/advocat alhora de declarar; ladvocada/ advocat pot ser privat o dofici si no tens recursos. - Declarar davant el jutge i mai en contra teva. - A ser informat de la causa de la detenci i a que ho spiguen les persones ms properes a tu (familiars, amics, ambaixada o consolat...). - A un intrpret gratut i un metge forense (en cas de violncia en la teva detenci). - Passar a disposici judicial abans de 72 hores. s important: tenir una advocada/advocat de confiana, si ests empadronat fes-ho saber al jutge o policia i si demanen la teva expulsi, tens 48 hores per presentar un recurs (allegacions i documentaci).

La teva advocada ha de saber ...

- Donar-te el seu nom i telfon. - Informar-te de la situaci i drets que tens. - Examinar: els motius de la detenci/expulsi i el perqu ests detinguda. - Defensar-te a travs de: proves, allegacions, ha destar present en el procediment dinternament davant el jutge. Sha de sollicitar la revocaci del procediment i demanar sanci del multa Les proves i allegacions tils sn: Padr, subsidis rebuts, contractes de treball legals o no, ser menor i qualsevol paper que demostri la teva integraci social i permanncia a Espanya de la teva arribada. s aconsellable demanar cpies a ladvocada/advocat de tots els papers que es mouen.
Per + info : www.tekedas.entodaspartes.net

Ests en situaci irregular quan...

- No tens una ampliaci del visat o tarja de residncia. - No tens residncia o est caducada fa ms de 3 mesos. En el cas que deneguin la renovaci del perms pots: - Recrrer a travs dun recurs de reposici i desprs alada. - Tens perms destar en el pas mentre no es dicta la resoluci. - Sense perms et poden expulsar.

Internament en un CIE
El CIE s la pres pels immigrants sense papers. El jutge acostuma a empresonar a les persones que no tenen domicili, familiars ni mitjans econmics. Linternament pot durar un mxim de 40 dies ja que passat aquest perode si no than deportat quedes en llibertat. La teva advocada/advocat ha de saber: - On ests internada. - Mantenir el contacte (fer allegacions) i veure com es compleixen els teus drets. - Defensar-te davant la justcia. - Seguir el procediment fins el final. Si ests presa, tens dret a: - Que se tinformi de levoluci del teu cas. - Conixer els drets i obligacions. - Dret a visites mdiques i a intrpret. - Saber com funciona el centre, presentar peticions o queixes al director del centre.

Si et volen expulsar ...

- Tho ha de notificar la policia. - Sha de fer un trmit dallegaci abans de les 48 hores. Si lexpulsi ja est en trmit : La policia ha de: donar-te la notificaci immediatament, informar a la teva ambaixada i registrar la notificaci. - Conseqncies: expulsi immediata, es pot anullar lexpulsi demanant asil o en cas dembars, et treuen qualsevol autoritzaci per treballar o estar al pas, si no tens ingressos lEstat et paga lexpulsi. La teva advocada/advocat SEMPRE ha de recrrer lexpulsi.

CIEs: a la cacera de la immigraci DOSSIER 14

Laparici daquestes noves presons per a immigrants i lenduriment de la llei destrangeria, que ens demostra lessncia racista i classista que tenen aquests estats europeus dins les seves institucions i administracions. Davant daix, sha creat un moviment i discurs contrari al racisme, les expulsions, empresonaments de les sense papers,... Recentment al CIE de la Zona Franca a Barcelona, ms concretament l11 de febrer de 2010, varies persones van iniciar una vaga de fam per exigir la seva llibertat i denunciar les condicions carcerries en les que viuen. El detonant va ser dimmediata expulsi duna persona i linici duna vaga de fam daquesta mateixa persona, rpidament alguns dels seus companys tamb iniciaren la vaga de fam sent aquesta collectiva. Aquesta situaci va durar alguns dies tot i les pallisses i amenaces que van rebre per part de la policia nazional i el director del CIE. Les consignes en suport a aquestes persones eren: Solidaritat activa amb les persones en vaga de fam! Llibertat immediata per tot/es les presos/es! A terra els murs dels CIEs i de totes les fronteres!. El 17 de febrer tamb es convoca a Barcelona una concentraci davant la subdelegaci del govern al carrer Mrcia. Aquesta oficina s coneguda com loficina de la denegaci, per les nombroses traves i vulneracions que reben les persones que han de tramitar algun paper, falta dinformaci, desinformaci dels seus propis drets,... situacions que es troben a diari les persones que presenten els papers per adquirir el perms de residncia. No fa massa temps tamb hi ha hagut el cas de si es podien empadronar o no els estrangers sense papers als ajuntaments; al final la cosa ha acabat que s que poden fer-ho, per els

ajuntaments es reserven el dret de passar a la Subdelegaci del Govern els informes dels sense papers. Amb anterioritat, al 2006 es va okupar el CIE de Zona Franca quan encara estava en construcci, lacci va acabar amb una crrega violenta per part de la policia i 59 detinguts/des. El 22 de setembre del 2009, es va realitzar una manifestaci a la rambla de raval amb el lema: Marxa contra la llei destrangeria i la seva reforma. Cap llei ens far lliures! Lestiu de 2009 tamb shavia realitzat una altra concentraci davant el Consolat francs en contra de les deportacions massives a Calais, un poble fronterer entre Frana i el Regne Unit, semblant a Ceuta i Melilla aqu. Sn zones on hi ha molta circulaci diria de persones i tamb dindigents, que fan assentaments al voltant del port en busca duna oportunitat per creuar el Canal de la Mnega. Al juny de 2009 es fa un campament sense fronteres on hi assisteix gent de tot Europa, per tal dampliar la lluita contra les fronteres (No Border! No Nation!). La lluita i oposici a les poltiques racistes dels estats de la UE ha fet que nombrosos pasos shagin mobilitzat en contra daquests centres i les seves lleis. El 6 dabril daquest any es va produir un mot o revolta al CIE de Roma, en el qu van cremar matalassos, amb immigrants pujats a la teulada, va resultar rebentat el sistema elctric i daigua, 4 fugats, 17 detinguts/des, etc. Algunes coses ja havien passat amb anterioritat a Itlia referent al tema dels CIEs, el 2005 hi ha un cop repressiu contra uns/ es anarquistes a Lecce acusats de sabotejar el CIE daquesta poblaci. A Roveretto hi ha un procs semblant al de Lecce, i en aquest cas acusen a anarquistes

de ser els responsables de cremar dos furgonetes de Trenitalia (aqu seria la RENFE), empresa collaboradora de lEstat en la deportaci dimmigrants. Lestiu passat a Itlia, una petera va estar ms de 6 o 7 dies perduda pel mar, durant aquest temps cap de les embarcacions que els va veure els va auxiliar i demanar un rescat per a la barca, el resultat va ser la mort dunes 65 persones i algun supervivent. El fill dun al crrec de la Lliga Nord, sense perdre massa temps va fer un joc dInternet molt simple on pots ofegar vaixells dimmigrants que arriben a Itlia. El fill del Bossi va rebre amenaces varies i en 3 o 4 dies el joc desapareixia dInternet. Aquest febrer de 2010 la policia italiana organitza una operaci especial a Torino on empresonen i arresten als seus domicilis a persones que estaven treballant el tema antiracista de forma pblica amb parades informatives als carrers, repartint octavetes, enganxant cartells, etc. Una iniciativa parallela va ser lintent dorganitzaci en els barris de forma collectiva en contra de les redades que fa la policia en busca

dels sense papers. Es va intentar que la gent del barri sinvolucrs portant sempre a la butxaca un mocador vermell i que quan es veis a la policia fent redades o demanat papers, mostrar de forma visible aquest mocador que servia davs de que la policia estava de cacera i poder evitar possibles detencions, deportacions. A altres pasos com Blgica, Grcia, Alemanya tamb shan donat accions de suport a les persones empresonades en els CIEs i en contra de les deportacions. A Grcia, al juliol de 2009, es fa una mani antiracista amb ms de 4000 persones, la majoria delles anarquistes i/o antiautoritries. Durant lestiu tamb es van fer unes jornades o trobades contra els CIEs. A la Repblica Txeca, el Partit Nacional havia fet una campanya incitant a una Soluci final per la qesti gitana; acte seguit un campament gitano rebia un atac de la dreta i extrema dreta. La dreta i lextrema dreta estan elaborant uns discursos simplistes i populistes apuntant directament contra el collectiu immigrant, el

responsabilitzen de fer augmentar la inseguretat ciutadana i argumenten que sn delinqents, que ens treuen la feina, que la religi que tenen no s cristiana... Amb una mica de sentit com i dimplicaci, tant collectiva com personal, hem dafrontar en el dia a dia aquests discursos, prctiques, i comentaris tant repugnants que es donen en el metro, feina, carrer, bar, escola,... perqu volem un mn i unes relacions lliures de: racisme, sexisme, feixisme i capitalisme. Segons Foucaullt defensar la societat s el nom que ell dna a aquest curs que gira sobre la guerra de la raa i la seva conversi en el racisme destat. La disciplina s el dispositiu on lobjecte s el cos i el seu lloc de construcci linstituci. s la anato-poltica dels cossos organitzats en casernes, fbriques, hospitals, asils, escoles, presons i ara tamb els CIEs.

memria histrica
15

Carta oberta
Joan Busquets, ex maqui i la resta de companyes del Centre dEstudis Josep Ester Borrs exigeix limmediat reconeixement moral, jurdic i econmic dels maquis. El Joan va fer una carta al president Montilla, ara fem aquesta carta oberta per visibilitzar el problema tot convidant als collectius a donar-nos suport. Si el poder no solventa la injustcia actuarem en conseqncia.
Joan Busquets Verges Frana, abril de 2010 Benvolguts/udes senyors/es, La present s per informar que amb data de l1 doctubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre dEstudis Josep Ester Borrs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgus una pensi als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme. En resposta a aquesta petici, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepci tot informant que havia enviat una cpia de la carta al Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci, perqu coneguessin la inquietud del demandant i sen derivessin, si sesqueia, els efectes oportuns i corresponents. Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des daleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat. s el motiu pel qual lentitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar limmediat reconeixement moral, jurdic i econmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II Repblica, per mitj duna llei si cal i amb les conseqncies que sen derivin. Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petici, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econmiques a favor dels expressos poltics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstncies sn molt semblants. No valen excuses, en cas duna eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya t ara una ocasi nica de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat poltica de fer justcia. Probablement, encara deuen sonar a les orelles dalgunes persones els eslgans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius daquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de lpoca i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que shi van enfrontar directament. Aix ens fa pensar en alguns poltics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per lesmentada cantarella intoxicadora i per aix encara tenen una idea equivocada de la qesti, daltra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest collectiu, el dels maquis. Ning pot posar en qesti el sacrifici daquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves prpies vides. A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no ms de deu. s una ignomnia que a hores dara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres pasos europeus van reconixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensi sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes b cobren una pensi, em pregunto per qu ells s i els guerrillers no? Per tot lexposat demanem limmediat reconeixement moral, jurdic i econmic dels maquis. Atentament, Joan Busquets i Verges, ex maqui, vint anys de pres

Altres maquis
ngel Fernndez Vicente, ex maqui, setze anys de pres

Collectius signants
Centre Estudis Josep Ester Borrs (Berga) Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga) Marxa-Homenatge als Maquis Sindicat dActivitats Diverses de Berga de la CGT Amics dAgustn Rueda Federaci Local de Sindicats de Sallent de la CGT Collectiu A les Trinxeres (Ponent) Kamilosetas Muskaria (Ponent) Ateneu Enciclopdic Popular (Barcelona) Federaci Local de Sindicats de Barcelona de la CGT Confederaci General del Treball de Catalunya (CGT) Confederaci Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT) Podeu enviar la vostra adhesi a: cejeb@cejeb.org

Ausencia de dignidad
A.G Berga, abril de 2010 Todo tiene un principio y un final. La historia del mundo laboral nos ha demostrado, que los trabajadores son capaces de unirse y organizarse hasta el punto, de poder ser muy fuertes, ante los continuos intentos de la patronal y gobiernos, para explotar y exprimir al mximo a todos los asalariados en general. Esa fuerza obrera, (tan esencial para mantener un cierto equilibrio entre presin empresarial (explotacin) y defensa proletaria) es el resultado de una solidaridad ante los problemas laborales e injusticias sociales, y una gran conciencia de clase, porqu no hay que olvidar, que nunca dejaremos de ser trabajadores, da igual el cargo que ocupemos; la empresa siempre buscar a travs de nosotros su beneficio econmico, pero jams el nuestro. Para defender con eficacia nuestra dignidad en el trabajo, los obreros nos necesitamos los unos a los otros, solamente con la unin se obtienen resultados. Todos los derechos que actualmente tenemos: jornada laboral de ocho horas, extras con precios aparte, vacaciones, seguro de desempleo, etc., no llegaron un da gratuitamente del cielo, sin que gracias a la voluntad de mucha gente, que con su enorme dedicacin e implicacin, consiguieron organizarse (anarcosindicalismo) para despus poder reivindicar, luchar y finalmente conseguir mejorar sus vidas y las de futuras generaciones, tanto a nivel laboral como social. Aquella gente, a pesar de perderlo casi todo (guerra civil, exilio, resistencia, prisin) siempre supieron mantener muy alta su dignidad y su libertad. Hoy en da, las aspiraciones obreras no sn precisamente las mismas. En general, casi siempre prevalece el inters individual ante lo colectivo. Han conseguido, crear una mentalidad totalmente alineada con los intereses de la patronal y el sistema capitalista, incluso imitando en muchos aspectos el estilo de vida de los ricos, donde valores como la igualdad, ayuda mutua, colectivismo y revolucin, han sido substituidos por trampas sedantes, como la propiedad privada y el consumismo ciego, que anulan nuestra capacidad revolucionaria e impiden, que podamos ver ms all de nuestra propia nariz y nuestro egosmo. En los distintos centros de trabajo, se echa muy en falta una cierta integridad, tanto individual como del colectivo. La aceptacin como algo normal, de unas condiciones laborales cada vez ms indignantes y deterioradas; tambin de cualquier propuesta proveniente de cargos superiores, aunque ello suponga perder derechos ya adquiridos. Tambin podemos encontrar, actitudes tan bajas como la de informador-espa de los propios compaeros de trabajo. nicamente, gozarn de una continuidad relativa en el trabajo, aquellos cuya actitud sea, la de total sumisin a la empresa. El excesivo miedo que hay entre la gente obrera, es determinante, para que los capitalistas nos tengan cada vez ms entre las cuerdas. El camino de nuestra evolucin, tiene que ir hacia el bienestar y la libertad, lo contrario es degradacin y esclavitud. Si somos lo que otros quieren que seamos, si entramos incondicionalmente en su juego, nosotros siempre perderemos. Para que un ideal sea atractivo y pueda calar entre la gente, es necesario que vaya acompaado de grandes personas, que a la vez sean ejemplos evidentes, de lo contrario, no dejar de ser una etiqueta ms de rebajas. En la actualidad, es habitual encontrar entre los distintos movimientos sociales, grupos de pequeos burgueses jugando a ser revolucionarios, y viceversa; estos suelen moverse por caminos bastante abstractos y ambiguos, donde casi todo vale, donde se admite cualquier pieza aunque esta no sea del mismo puzzle, donde la obsesin por abarcarlo todo, puede ms, que la realidad de no abarcar casi nada. Sus resultados no suelen superar el cero. Actualmente, nadie puede hacer reaccionar a esta sociedad, dormida y entregada, donde la familia, tambin tiene bastante que ver con esta situacin de vaco social, como conservadora de unas tradiciones basadas en el servilismo, donde siempre se valora ms una cierta imagen y apariencias superfluas, que no un gran contenido en personalidad, digna y emancipadora. Cuando una mayora est, ms de parte de sus depredadores, que no de su propia especie proletaria, y tambin, cuando han elegido renunciar a sus derechos, para poder tener ms acceso al mercado de productos de alta gama (vehculos, vestuario, lujos etc.) aunque ello les convierta en esclavos, es evidente, que quizs estemos ante el fin de esa clase trabajadora, una clase, que siempre se caracteriz por su lucha para progresar, pero que ahora, est dando paso a otro tipo de obreros, mucho ms dciles con sus jefes e insolidarios entre ellos. Las minoras, tendrn que desarrollar nuevas alternativas. Las consecuencias de nuestros actos, condicionarn para bien o para mal, nuestro futuro. Salud.

Crisi
16

Crisi, crisi, crisi

A tot arreu i a tothora. s difcil passar un dia sense sentir aquesta paraula. El psol tamb nha parlat i no voldria ser pesat, per ens adonem de la crisi real? podrem estar davant dun crash?
Amor y Machete Manresa, abril de 2010 Molta gent hem tornat a caure en letnocentrisme i legoisme que conscient o inconscienment caracteritza la nostre societat. Etnocentrista perqu hem comenat a parlar daquesta crisi de manera quotidiana quant li ha tocat el rebre una mica a les classes mitges dels pasos desenvolupats, i egoista perqu fins que no ens ha comenat a tocar en primera persona hem fet veure que el tema no anava amb nosaltres, ja que la van comenar a patir els sectors ms precaritzats, com limmigrant i els obrers poc qualificats. En altres articles del psol ha quedat patent que el mn fa molt temps que est en crisi i que la gent del pasos empobrits sn els qui lhan patit i la pateixen en profunditat. Exemples nhi ha molts, per el denominador com s que on ms es pateix s on trobem els recursos i les matries primeres per a qu el primer mn funcioni com el coneixem. El Congo amb el coltn, Sierra Leona pels diamants, m dobra barata a sia, etc. Per tamb fa anys que a lestat espanyol es calcula que un 20 % de la poblaci viu sota el llindar de la pobresa, mentre treballadores de la classe mitja assalariada compraven BMWs o dplex a pagar en quaranta anys. I a Manresa no s difcil veure gent gran en condicions precries o saber de families que viuen amb un pat al dia. Aix doncs, aquesta crisi que tant fa plorar i indignar a les treballadores endeutades de Pirelli, Denso, mines i un llarg etctera fa anys que camina. Ara que sespera, que la situaci larreglin els poltics o que els bancs donin ajudes? No estaria de ms comenar a pendre conscincia que cada una de nosaltres amb les nostres vides som partceps i no noms, com diuen ara les treballadores i sindicats de les nostres comarques, dagnificades daquesta crisi. Per de moment noms es parla de la crisi econmica, que tornant a legoisme, s lnica que preocupa a la majoria de la gent daqui, perqu afecta al seu lloc de treball. El planeta est en crisi global desde fa tant de temps que s impossible posar-li data. Crisi ecolgica que ens ha portat a desertitzar mars per fer plantacions extensives, hem contaminat aire i aiges de moltes parts del planeta, sha exterminat milers despcies animals i vegetals, etc. Crisi energtica que provoca que senvaeixin, bombardegin i es mati a plaer per aconseguir materies primeres a baix cost com el petroli, laigua, lurani, etc. Crisi alimentaria provocada per interessos econmics que han canviat els cultius tradicionals i de subsistncia de molts llocs per altres extensius i transgnics, fent que on abans les families cultivaven els seus aliments ara es planti per exemple palma africana per fer agrocombustibles, condemnant a la fam a infinitat de persones. Tot aix sumat est caient pel seu propi pes, i probablament estem dins duna crisi global molt ms amplia del qu poguem pensar. Hi ha qui diu que estem davant duna crisi sistmica, daltres li diuen de civilitzaci, per es digui com es digui el panorama no s gens optimista. El cert s que daquesta crisi totes nosaltres, a major o menor escala i per activa o per passiva som responsables, o si ms no partceps ja que hem viscut daquest sistema que est fent aiges per tots cantons, el sitema capitalista. En parlar de capitalisme no vull que sentengui noms com a sistema poltic, sin com la manera dorganitzaci de la producci, comer i gesti de les matries. Des de molts sectors de lesquerra democrtica i tamb des de molts dels sectors revolucionaris (o pseudo) sha venut la idea que el comunisme era la contraposici del capitalisme, i potser polticament i socialment tenien les diferncies suficients com per crear dos blocs, per en lmbit dorganitzaci de la producci, comer i explotaci de les matries primes sha funcionat de igual manera. La fbrica contamina igual sigui estatal xinesa o multinacional anglesa. Al planeta li s igual si els camps de cot a lex URSS eren collectivitzats i estatals o els del sud dels EEUU eran privats, es malgastava la mateixa aigua. I a tothom ens hauria de donar igual de quin color s el reactor nuclear o el mssil balstic, perqu quan exploten fan el mateix. Aix que em refereixo al sistema de producci i organitzaci capitalista que ha imperat a tot el mn des de fa anys, i ms indiferent si polticament els pasos es deien comunistes, socialistes, liberals, etc. En alguns sectors de leconomia sassegura que estem entrant en una crisi sistmica, i que aquesta seria la dinovena dels ltims 2.000 anys. Aquestes crisis es caracteritzen per ser les que anuncien un canvi en el sistema dominant pel seu exhauriment natural. Aquestes crisis venen precedides per poques dures, conmocionades i violentes polticament i socialment, que afecten profundament, a gran escala i que toca irreversiblament la manera dorganitzar-se, produr i viure. En tocar de ple la producci, i per conseqncia el consum, es pot preveure que afectar de manera traumtica la societat, i aquesta vegada les ms afectades segurament se-

ran les ms dependents de leconomia de consum que a la vegada sn les ms endeutades. Segurament ara estem entrant en el perode abans esmentat. Aquest sistema ha abusat de les matries primeres, de la productivitat i del crdit fcil per facilitar el consum desmesurat i sovint basat en lespeculaci. No sha parlat ni de rendiemnt ni deficcia, sin exclusivament de beneficis, que han caigut en poques mans i ha encadenat el deute a la majoria ja siguin persones, ciutats o Estats. Per pagar aquest deute es torna de nou a la producci i malgastem ms matria prima, que ja comenca a escassejar. s el peix que es mossega la cua. El problema s que aquest peix sest desagnant i morint lentament mentre dna voltes. Al tercer congrs de Recursos Humans i Capital Intelectual, cellebrat a Madrid al 2001 ja es va afirmar textualment: en aquest segle, menys del 5 % de la poblaci produir els bns i serveis que consumeixin la resta, aix que no ser necesaria una fora laboral massiva. A lany 2007 tot va comenar a destapar-se als EEUU amb la caiguda de les hipoteques dalt risc. Desprs Grcia, Alemanya, Irlanda, Islandia, Espanya, etc. Tothom va anar entrant en aquesta espiral de caiguda provocada pels seus excesos. El nostre cas est sent la bombolla especulati-

va immobiliaria i el sector metalrgic lligat als cotxes. En acabar-se els crdits, augmentar la morositat per falta dingressos lquids i baixar el consum, es perd la confiana en el mercat. Aix mentre economistes i empresaris no es posen dacord en com salvar la situaci, els governants intenten vendre que tot millor en breu per poder contenir la poblaci i continuar en poder. Per tot el que diuen queda desmentit en els fets del dia a dia com la precaritzaci laboral de qui treballa, la lenta per imparable privatitzaci i terciaritzaci de serveis com la sanitat i leducaci, retallades continues en serveis socials i prestacions, racisme institucional, pujades dimpostos, sancions, etc. Aquest cercle vicis cada vegada podria anar a ms i en paraules de Santiago Nio Becerra: veurem lenfonsament de leconomia des de mitjans del 2010 fins al 2012. s ms que probable que res no sigui com abans amb tot el que aix comportar. Les coorporacions que ja controlen ara les matries primeres, en veure com aniran disminuint les reserves imposaran limitacions i dictaran els preus. En conseqncia anirem patint un encariment dels productes a la vegada que els ingressos per cpita baixaran. A linici deia que la crisi la pateixen amb ms virulncia els habitants dels pasos empobrits, per crec

que tamb s veritat que per qui ha pogut viure un perode de benestar com el que hem viscut aqu, s molt ms difcil acceptar i acostumar-se a les prdues, cosa que pot crear fcilment i legtimament conflictivitat social i poltica. Aix el poder ho sap i segurament ja estigui calculat i programat. Heu notat lincrement de policies que est havent-hi per tot arreu? Aquets sicaris, mercenaris del poder, estan preparats per contenir i controlar les ciutats mantenint els pobres lluny dels rics. s heu fixat quin munt de cmeres ens vigilen? Heu vist que criminatlitzen i sancionen sempre als sectors ms febles mentres els grans lladres estan al carrer? A mesura que la situaci es tensa sincrementa la repressi incls preventivament, i com que no crec gaire en casualitats em dna per pensar que alguna cosa ja sabien. Ens queda organitzar-nos entre nosaltres en grups afins, prepararnos en tos els sentits i encaminar-nos en lautogesti al mxim de la nostra vida i al marge de qualsevol poder i defensar-la fins on faci falta. No ens ha de fer por, no som les primeres en fer-ho, i de totes maneres fa tant que parlem que aquest moment arribaria... 1. Santiago Nio Becerra: El crash del 2010, toda la verdad sobre la crisi. Los libros del lince

internacional
17

No a la presa del Chaparral, no a los proyectos de muerte

C. Manresa, abril de 2010 Miles de campesinos de varios municipios del departamento de San Miguel y de Morazn en El Salvador estn en lucha desde hace 10 aos, oponindose a la construccin de un macro complejo de presas sobre el ro Torola. Antes de empezar a explicar el conflicto generado por el proceso de construccin de la presa del Chaparral, sus consecuencias y los intereses econmicos que la impulsan, es importante hablar primero sobre el contexto poltico y econmico de este pequeo pas centroamericano. En los ltimos diez aos se han aprobado y puesto en funcionamiento varios TLC (tratados de libre comercio) en la regin centroamericana. En la actualidad existen TLC entre los mismos pases centroamericanos y los que toda la regin aprob con Estados Unidos, Mxico, China y el que se est negociando, actualmente, con la Unin Europea. La aplicacin de estos tratados permite importar y exportar, establecer sus empresas, crear maquilas y explotar los recursos naturales, dentro de los pases con los que se han firmado los acuerdos, sin el pago de ningn tipo de arancel. La creacin de estos marcos neoliberales beneficia a las grandes corporaciones transnacionales, rebajando los costos de produccin y produciendo en pases donde la mano de obra y las materias primeras son mucho ms baratas. En este contexto de creacin de polticas neoliberales, en el 2001 se aprob el PPP (Plan Puebla Panam) entre Mxico y los pases centroamericanos. El PPP abarca todo el territorio que va des del estado mexicano de Puebla hasta Panam y contempla la construccin y mejoramiento de carreteras y puertos, la interconexin elctrica, la construccin de presas y la construccin de complejos industriales donde se ubicaran las maquilas, creando as las condiciones ptimas para el desarrollo de los TLC. El PPP beneficia a las grandes empresas transnacionales y a las empresas constructoras de Norteamrica, Europa y Centroamrica que, junto a los tratados de libre comercio, crea el marco legal para que contine el expolio de los recursos naturales a travs de las explotaciones mineras, plantas hidroelctricas, tala de madera, empresas farmacuticas, Este expolio tiene efectos devastadores sobre el medio ambiente y sobre los recursos vitales para las poblaciones rurales e indgenas, provocando en muchos casos un xodo forzado del campo a la ciudad, causando un mayor empobrecimiento y la desaparicin de formas de vida y culturas ancestrales. Es en el marco del PPP que se construye la presa del Chaparral, con el objetivo de vender la energa producida, principalmente a EE.UU. y a Mxico. NO A LOS PROYECTOS DE MUERTE es el lema que se puede leer en una pancarta colgada en la plaza de San Antonio del Mosco, un pequeo pueblo situado en el departamento de San Miguel, que junto a otros cinco municipios estn amenazados por la construccin de una planta hidroelctrica. Esta se ubicar en el ro Torola y consistir en un complejo formado por una presa principal, la presa del Chaparral y otras 5 ms construidas ro arriba, la presa de Carolina, la Boina, las Maras, la Maroma y la del Sapo. La aprobacin de ste proyecto se realiz hace 10 aos por el gobierno de ARENA (partido de extrema derecha) durante el mandato de Flores y se otorg su realizacin a la empresa italiana ASTALDI. Los trabajos de construccin se iniciaron en el 2008 ordenados por el ex-presidente de ARENA, Antonio Saca, y est previsto que las obras finalicen dentro de 4 aos. Actualmente con la llegada al poder de Mauricio Funes del FMLN, lejos de lo que se crea, el proyecto sigue adelante. El organismo estatal encargado de dirigir y licitar este proyecto es la CEL (Comisin Ejecutiva del Ro Lempa). El principal argumento poltico que se utiliz y se contina utilizando para justificar este proyecto, es la necesidad de abastecer la demanda energtica nacional, algo fcilmente refutable cuando en la actualidad la mayor parte de la energa producida en El Salvador se exporta fuera del pas. Los informes realizados por la CEL contemplan que el rea inundada ser de 1.200 hectreas a lo largo de ms de 8 km. Estos informes slo contemplan la zona afectada por la construccin de la primera presa, pero si se tiene en cuenta la realizacin del resto del complejo, el territorio afectado ser el doble, afectando adems, 26 ha en Honduras. El nmero de familias que se vern afectadas, ya sea por la destruccin de sus viviendas o de sus tierras de cultivo, asciende a 11.000. Un factor que hay que tener muy en cuenta es que la regin afectada es la segunda ms pobre del pas, situacin que se agudizar con la inundacin de sus tierras, empujando a miles de personas a emigrar, generando desarraigo y ms pobreza. Adems del impacto en las condiciones de vida de la poblacin, los daos medioambientales sern devastadores: deforestacin, modificacin de los caudales fluviales y la destruccin del hbitat de un gran nmero de especies. La lucha en contra de la presa del Chaparral empez en el ao 2000 en el municipio de Carolina, uno de los ms afectados y en el 2002 se uni el municipio de San Antonio del Mosco, siendo estos, los dos ms combativos. La resistencia se ha organizado a nivel local mediante comits formados por habitantes de la zona y se ha coordinado a nivel nacional con otras luchas, a travs de la Comisin Nacional en Contra de los Proyectos de Muerte. Des del inicio de las mo-

vilizaciones se han hecho mltiples acciones en las que ha participado un gran nmero de personas. Se hicieron cortes de carretera para impedir la entrada de los camiones que traan material para las obras y, despus de que el ex-presidente Saca pusiera la primera piedra para simbolizar el inicio de la construccin de la presa, se realiz una marcha de 5000 personas hasta el lugar para sacarla. Durante el actual gobierno del FMLN se lleg a la capital y se hizo un ayuno de tres das delante del palacio presidencial, para exigir al gobierno de Funes que detuviera las obras. Tambin se han emprendido acciones legales y se ha contactado con organismos oficiales, enviando informes e interponiendo denuncias, sin obtener ningn tipo de respuesta. Una de las prioridades de la lucha, desde sus inicios, ha sido sensibilizar a la poblacin de los efectos devastadores de este complejo hidroelctrico y mostrar los intereses reales que hay detrs del proyecto y las actitudes mafiosas de los interesados en que se lleve a cabo. Se han desenmascarado las verdaderas intenciones, que lejos de servir al inters nacional, ha sido un proceso especulativo donde slo se han enriquecido la empresa italiana ASTALDI y los polticos. Se ha denunciado pblicamente el aumento desmesurado del presupuesto; de los 92,5 millones de dlares iniciales a los 240 actuales, producto de los mltiples actos de pillaje y de malversacin de fondos durante el gobierno de Saca. A parte de no hacer ninguna auditora, se iniciaron las obras sin hacer ningn estudio de impacto ambiental ni de factibilidad. El actual gobierno del FMLN no tiene la menor intencin de revocar la construccin del complejo hidroelctrico en el ro Torola, contradiciendo promesas que hicieron durante la campaa electoral algunos importantes miembros del partido. Para entender ste cambio y el de sus polticas en general, hay que saber que la campaa electoral de Mauricio Funes fue financiada con 3 millones de dlares por una de las ms grandes familias oligarcas del pas y con una estrecha relacin con la derecha salvadorea. Entre otras contrapartidas, Funes puso a Nicols Salume de presidente de la CEL, encabezando el proyecto, y decidi callar las denuncias que, antes de las elecciones, su partido haba iniciado por la malversacin de fondos con el presupuesto de este proyecto llevada a cabo por el anterior gobierno. En estas tierras es habitual cerrar la boca de la forma ms violenta a aquellas personas que deciden alzar su voz contra estos proyectos y sus responsables. Hasta la fecha dos lderes ambientalistas han sido asesinados y muchos otros estn amenazados de muerte y sufren seguimientos y acoso. A pesar de esta dura represin, el pueblo tiene la firme decisin de continuar luchando y defendiendo, con los medios que sean necesarios, sus tierras, sus hogares y su entorno hasta el final.

antipatriarcal
18

Presons de dones: una arma de doble fil

La pres, com qualsevol instituci, perpetua i amplifica les desigualtats socials. Entre elles la desigualtat de gnere, una de les condicions ms silenciades ja que les presons de dones sn una arma de doble fil: un sistema repressiu pobresa i desobedincia, i un sistema que intenta normativitzar el gnere reconduint les dones cap al paper de bones mares i esposes.
Columna Clitoriana Manresa, abril de 2010

Presons de dones i presons mixtes

A diferncia dels presos, les dones preses es distribueixen en tres tipus de dependncies de reclusi molt diferents entre elles: en petits mduls, unitats o departaments situats a dins de les presons dhomes (casos de Tarragona, Ponent i Girona); petites presons de dones dins de grans macropresons dhomes (cas de Brians); presons exclusivament de dones (cas de Wad-Ras). A banda daix, hi ha les denominades Unitats dependents per a mares amb infants. Les presons de dones ubicades a linterior de les presons dhomes tenen una problemtica afegida, ja que aquestes ocupen un espai molt redut, pensat inicialment per a homes, amb pitjors condicions dhabitabilitat i pocs espais dactivitat grupal. Les condicions de massificaci sn pitjors per a les preses, ja sigui en presons interiors com en presons exclusivament de dones. La pres de Wad-Ras (Dones Barcelona) enregistra lndex docupaci ms alt de totes les presons catalanes amb una taxa de 176,34 %. Aix comporta que algunes de les caracterstiques comunes siguin labsncia de separaci entre les preses, empitjorament de la qualitat de vida daquestes, lexistncia de celles compartides independentment del tipus de delictes comesos o la recollocaci a altres presons allunyades de lentorn familiar. No s gens estrany, per exemple, que algunes dones que podrien tenir el tercer grau llibertat durant el dia i dormir a la pres no hi puguin accedir perqu no disposen del departament necessari. Aquesta situaci ha derivat cap una major dispersi de les recluses, problema que encara agreuja ms la seva situaci. En el cas dels petits mduls o departaments en presons dhomes, sn gestionats per una mateixa persona que porta una poltica enfocada en base a la majoria masculina. Segons lestudi fet per Elisabet Almeda en Mujeres encarceladas, en aquest cas es destinen molts menys recursos econmics i materials per a les dones preses, i comporta la reducci dactivitats i possibilitats educatives, a ms dun accs restringit als espais comunitaris.

El tipus de delicte ms freqent pel qu es troben actualment preses les dones s per atemptar contra la salut pblica. Dins daquest grup destaquen tres perfils: estrangeres que fan de mules a grans narcotraficants fugint de la misria dels seus pasos, drogodependents que formen part de xarxes de petita distribuci per autoabastir-se, o dones no drogodependents per que utilitzen la venda de drogues com a mitj de subsistncia econmica familiar. Per altra banda, tamb sn freqents els delictes contra la propietat (robatoris i furts). En molts casos, aquestes pertanyen a grups familiars extensos amb una convivncia familiar conflictiva marcada pels abusos o maltractaments, i moltes delles amb relaci (in)directa amb el mn de la prostituci, producte de lexclusi social que els ha tocat viure i del qu coneixem com a feminitzaci de la pobresa. Cal dir que molts cops el qu es castiga, implcitament, s la dissidncia o la subversi als rols assignats socialment a les dones passivitat, obedincia i submissi. Tot i que sn poques, i gens conegudes, hi ha dones que estan preses per donar resposta a agressions dels seus companys o familiars; dones que es troben triplement discriminades i estigmatitzades pel fet de ser dones, estar preses, i subvertir els rols que tradicionalment sels han assignat. La figura de dona delinqent no encaixa amb el qu socialment sespera daquesta, i en aquesta lgica de pensament, la pres s lorganisme encarregat de reconduir-les i resocialitzar-les cap a les seves funcions de bones mares i esposes.

les presons dhomes, ja que estan mal pagats o presenten dificultats delaboraci. Segons lestudi dAlmeda, destaca la caracterstica de latenci psicosocial a les preses, connotant que la dona presa necessita un refor moral i psicolgic ms alt que els homes i una millor instrucci en el seu paper de mares. En concret fa referncia al programa de competncia psicosocial amb tcniques de desenvolupament moral, psicologia de la dona o educaci dels pares (Departament de Justcia, 1993). Aix doncs, la pres funciona com una instituci que refora i perpetua el rol, lestereotip i la domesticaci de la dona, recordant a cada moment que han de ser bones filles, mares i esposes.

Dona i pres: doble repressi

La situaci de la dona a la pres s doblement discriminatria pel fet de ser dona i estar presa. En quan al suport familiar i emocional que reben presos i preses hi ha diferncies importants. Quan sn homes els que estan empresonats, sn les seves dones, mares, esposes o filles qui els proporcionen el suport emocional i psicolgic necessari; en canvi quan sn les dones les que estan preses sovint es troben amb una absncia daquest suport per part dels familiars o nucli proper, cosa que incrementa la seva situaci de soledat, exclusi i indefensi. Pel que fa al tema de la maternitat, cal destacar tres tipus de situacions comunes en les presons de dones: les dones embarassades, que pateixen doblement les condicions de reclusi, les dones amb infants a la pres i les dones que estan separades de les seves filles i fills. En aquest ltim cas, les presons no disposen despai especfic suficient per poder rebre les filles i fills de les preses en horari de visita i, en molts casos, les relacions custodials estableixen un distanciament total de la mare. Pel que fa a les dones que tenen les seves filles a dins de la pres, aquests infants pateixen la reclusi de manera directa, no rebent les atencions bsiques suficients com la sanitat o leducaci. El debat recau, en la permissivitat legal de que els infants puguin estar amb les seves mares preses o siguin ficats directament sota una altra tutela. El Reglament penitenciari de 1996 va establir les Unitats dependents de mares amb fills i filles amb una edat menor de tres anys i sota rgim de tercer grau. Si ja es prou complicada la situaci de les mares i preses en presons exclusivament de dones, la situaci sagreuja en les si-

tuacions de les presons mixtes, ja que no es tenen en compte les necessitats especfiques daquestes.

El gnere com a arma de repressi

Actualment hi ha un ndex de conflictivitat ms alt en les presons o mduls de dones que en les dhomes. Aquesta conflictivitat no es basa en motins, intents de fuga o agressions fsiques, sin en la desobedincia i qestionament al collectiu carceller i institucions. Des duna perspectiva de gnere, sargumenta que la major conflictivitat en les presons o mduls de dones sexplica per la major intolerncia que tenen les carcelleres respecte a les conductes de les preses en comparaci als homes. Aix acaba repercutint en ms aplicaci de disciplina i majors expedients disciplinaris en el cas de les dones. O sigui, que les pautes de comportament dels homes presos tenen ms marge que la de les dones perqu actituds o comportaments com lincorformisme o la desobedincia socialment estan ms atributs al rol mascul. Els mtodes de repressi i control utilitzats als centres penitenciaris sn molt homogenis, per en el cas de les dones sutilitzen mtodes coercitius especfics relacionats amb la seva condici de dona. Des del xantatge familiar, les desqualificacions en pblic en relaci amb laspecte fsic (en considerar que la dona s ms susceptible i dbil emocionalment) o la pressi psicolgica. Un dels mtodes repressius i de control dins de les presons de dones, sn els abusos sexuals per part dels funcionaris pblics. Aquestes agressions pels homes queden sovint al pla de les amenaces, mentre que per les dones solen arribar al camp dels abusos i agressions, utilitzant-se tamb com a eina de tortura en casos de preses en

La pres com a perpetuaci dels estereotips de gnere

En relaci amb els programes i activitats dins de la pres de dones, sha dassenyalar que hi ha una menor quantitat i qualitat en comparaci a la pres dhomes. La majoria de programes, formacions o activitats estan encaminades a reforar el rol tradicional femen. Sn exemples els cursos de confecci, patronat, tintoreria, brodats, cuina, esttica, perruqueria, etc. Les activitats culturals majoritries que es desenvolupen a les presons sn de maquillatge, arts florals, teatre, msica o pintura. En els tallers laborals les tasques estan relacionades amb la fabricaci i muntatge de peces petites, confecci txtil o treballs de cermica i artesania. En moltes ocasions, es duen a terme treballs que han estat rebutjats per

Recloent la pobresa i lexclusi

A finals de lany 2009 hi havia una total de 743 dones preses a les presons catalanes, un augment de quasi el 50 % des de lany 2002. Daquestes, el 37,3 % sn de procedncia estrangera i la resta de nacionalitat espanyola.

rgim dallament. Les dones preses que pateixen agressions sexuals molts cops no denuncien ni ho fan pblic; per una banda, per la dificultat emocional de fer-ho pblic i denunciar-ho, i per altra banda, per la por a possibles represlies que poden complicar o allargar els anys de condemna (especialment en aquelles preses que es troben en rgims de semillibertat o tercer grau). Diverses denncies constaten que els abusos sexuals sn utilitzats com a xantatge a les preses per accedir a beneficis penitenciaris. En aquest sentit, cal destacar les denncies de la pres de Can Fita dIbiza, les de Langraitz/Nanclares del Pas Basc, a Lama, Picassent o Palma de Mallorca, les quals estan en via judicial. Recentment ha esclatat aquest tema als mitjans de comunicaci, arran la denncia a principis dabril dInstitucions Penitenciaries dels abusos sexuals per part dalmenys dos funcionaris a diverses preses de la pres Mujeres Madrid I a Alcal dHenares. Tot indica que els funcionaris accedien a les seves celles en un ambient festiu i amb begudes alcohliques. En aquest cas, i de moment, sha destitut la cpula directiva de la pres, tot i que aquesta sexcusa i argumenta que els abusos podren haver estat consentits perqu no hi ha cap denncia judicial. Per a banda de la gravetat de lagressi sexual, se suma la coacci i repressi desprs de la denncia de lagressi, ja que sutilitzen mtodes coercitius per qu la presa desmenteixi els fets o es retracti de la denncia, cosa que permet que els carcellers puguin seguir utilitzant aquest mtode repressiu amb total impunitat. En aquest sentit, cal esmentar el cas del CIE de Malaga lany 2006, quan sis preses van denunciar abusos sexuals i desprs de la denncia, quatre van ser expulsades als seus estats de procedncia (Rssia i Hondures, entre daltres) durant la instrucci judicial. Aquest procs judicial est en espera, perqu no aconsegueixen localitzar les agredides perqu testifiquin des del seu pas.

autogestionat contra el poder

19

Escalfar-nos amb el sol

Trombona Manresa, abril de 2010 En un habitatge estndard a Catalunya el consum en forma denergia s considerable. Aquesta energia ds domstic noms suposa un 14 % de lenergia total consumida a Catalunya, per pot arribar a suposar el 30 % del sou entrant en una casa. La quantitat denergia consumida pot variar molt dun habitatge a un altre; si ens basem en mitjanes estadstiques, la major part daquesta energia es gasta en calefacci (en cas de gaudir daquest privilegi), un 47,2 % del total; molt ms que la suma dels electrodomstics de la casa, que ens suposaria un 15,5 %, un 20 % en produir aigua calenta sanitria, la cuina un 9,6 % i la illuminaci un 7,2 %. Don ve lenergia que consumim a casa nostra? Qu hi ha darrera la flama de gas que crema? Qu hi ha darrera lendoll? (encara que a casa tinguem la llum punxada conv fer-nos aquesta pregunta).

Genocidi per escalfar-nos

Si suposem que la font energtica de la cuina i laigua calenta s el gas obtenim que el 76,8 % del consum energtic dun habitatge tipus es basa en aquesta font. Dentrada hem de recordar que es tracta dun recurs energtic fssil, esgotable, localitzable, del qual sen deriven alguns dels conflictes oberts al mn per permetren la seva extracci i transport a travs de gasoductes als pasos on es consumeix per on no es produeix. Volem posar alguns noms i cognoms dels responsables daquests esdeveniments, (impossible abordar-los tots en un article). Al Caixa Holding hi trobem diversos daquests responsables, a part de la mateixa entitat financera La Caixa, hi ha Repsol, el Grup dAiges de Barcelona (Agbar), Gas Natural, Telefnica o Endesa. Algunes daquestes empreses, responsables que ens arribi lenergia a casa sn responsables de prcticament genocidis. La Caixa prpiament dita (amb Joan Maria Nin al capdavant i amb el recent desaparegut feixista Samaranch com a president honorfic), la veiem implicada en episodis truculents quan al 2004 formava part del projecte Trade Bank of Irak De quin negoci es tracta? El banc gestiona i avala tant les operacions dexportaci de petroli cap lestranger com els negocis de reconstrucci duts a terme per transnacionals. En els dies dembargament a lIraq qui feia aquesta funci fou lONU a travs del fons de garantia (DFI) del programa Petroli per Aliments. Ara b, tal com ha estat concebut el TBI, una espcie de banc privat central, no t cap mena de lmit ni condici, ni sobre el volum del petroli exportat ni sobre les divises que se nobtinguin. La pressi que es va realitzar des de la campanya engegada per Boicot Preventiu va provocar que La Caixa es retirs daquest negoci, per val la pena recordar-ho. Per posar ms exemples de les maneres de fer de les empreses que formen el Esquema de funcionament dun mur trombe Caixa Holding trobem una llista llargussima i esgarrifosa de les atrocitats comeses per Repsol-YPF, amb Antoni Brufau com a director executiu. Des de la seva fundaci (1996) no ha parat despoliar les reserves petrolieres de pasos darreu del mn. La seva activitat comena a lEstat Espanyol per sallarga a Argentina (on hi ha el 48 % de les reserves de lempresa), Bolvia (el 26 %), Brasil, Colmbia, Equador, Per, Veneuela, Guinea Equatorial, Lbia, Arglia, Mauritnia, entre daltres. Per posar algun exemple: va saquejar Argentina amb la compra i privatitzaci de lempresa argentina YPF, fent endeutar el pas amb una operaci especulativa que va comportar la runa per Argentina i beneficis milionaris per a lempresa. A Amrica no ha tingut cap mirament per sotmetre als seus desitjos els pobles que des de temps ancestrals viuen en les terres que emmagatzemen lor negre. Sense ni preguntar lopini dels pobles que viuen en zones amb reserves de gas i petroli importants, han talat arbres, contaminat rius, aiges subterrnies i atmosfera afectant a la salut de la poblaci, la flora, fauna, amb afectacions tamb a la vida sociocultural. On han trobat resistncia per part de la poblaci local (per exemple el poble Maputxe a Neuquen, o b a la zona multi tnica TIPNIS de Bolvia, entre daltres), primer lempresa ha intentat comprar la resistncia a base dalmoines (repellents de mosquits, guixos per pissarres, si aix no els funciona apellen a les forces de lordre, que envaeixen policialment les comunitats, cobrant-se morts diverses vegades (per exemple al 2000 durant la revolta de Salta, Argentina). Lentrada de Repsol a la zona colombiana dArauca va anar acompanyada de les primeres accions paramilitars contra la poblaci de Tame. Les activitats de Repsol als blocs petroliers es vinculen directament amb el genocidi dels pobles indgenes. Mur Trombe

Millor fer-ho amb el sol

Amb lexemple que proposem a continuaci podrem gaudir dun confort climtic dins lhabitatge sense haver de recrrer ni al petroli, ni al gas, ni al but. A continuaci s descrivim lexemple duna installaci projectada en una masia de la Catalunya central. Aquest projecte consta de dues formes daprofitament denergia solar passiva. Lidea passa per laprofitament de la font energtica ms abundant que rebem al planeta: el sol. En un habitatge ben orientat a cara sud podem aprofitar aquesta energia de manera passiva, sense la utilitzaci delements mecnics ni elctrics. Noms amb elements estructurals podem aprofitar el sol, ja sigui per produir energia o per proveir la casa de llum natural, aconseguint un estalvi considerable. Alguns dels exemples prctics que podrem aplicar sn els hivernacles adossats a la casa, finestrals a les parets, o murs captadors tamb anomenats trombe. Un hivernacle adossat duns 14 m2 de vidre captador ens permet descalfar directament aquest espai o indirectament a travs de les parets de la casa els espais continus. Tant aquesta mateixa paret com el mateix terra de lhivernacle ens proporcionen inrcia trmica actuant com a elements acumuladors denergia. Per qu aquests elements puguin ser utilitzats com a acumuladors denergia han de ser construts amb materials densos i foscos (com ara les parets duna masia), o b haurem dutilitzar acumuladors externs com poden ser bidons daigua pintats de negre. En aquest cas sopta per aprofitar el mateix terra i parets existents enrajolant el terra de lhivernacle amb una rajola negra (sense polir) i procedir a arrebossar

la paret una mica ms fosca del color existent. Per al sobreescalfament a lestiu sha optat per allargar les bigues de la teulada 80 cm; proporcionant un aler sobre la vidriera per collocar elements mbils dombreig, com poden ser lones txtils, canyissos o b parres. Tamb es disposa de persianes exteriors alacantines tant per a lombreig en el cas que fos necessari, com per evitar majors prdues descalfor en la vidriera les nits dhivern. Tamb hi ha la possibilitat dobrir les portes i finestres de la casa per aprofitar lexcs descalfor en dies assolellats dhivern per al preescalfament de la planta baixa de la casa. Aquest sistema no s tant efectiu com els murs captadors, ja que es necessita 1,5 vegades ms de superfcie de vidre que en un mur captador per escalfar el mateix espai per al contrari que els murs captadors disposem dun espai extra molt agradable els dies assolellats dhivern que tamb podem utilitzar per al cultiu de plantes. Daltra banda dos murs captadors estarien escalfant un estudi de 12 m2 aportant estalvi i millor confort en una de les habitacions ms utilitzades de la casa. A la paret orientada a cara sud, la insolaci que rebem durant el dia s fcil de captar. La radiaci que rebem la podem emmagatzemar en el mateix mur en forma de calor, cedint-la hores ms tard. Un mur de formig de 37 cm orientat al sud, o 50 cm de mur de pedra, tindr un retard de 10 hores a emetre la calor rebuda. Aquest sistema es basa en un mur de gran massa orientat al sud i pintat de negre, sobre daquest collocarem un vidre senzill a 10 cm. de distncia. Amb aquest

muntatge aconseguirem provocar lefecte hivernacle a linterior. En aquest espai entre el mur i el vidre la temperatura de laire i el mur augmentar considerablement de temperatura. Per poder aprofitar aquest aire calent, lidea s produir una circulaci per convecci entre aquesta cmera daire calenta i lhabitaci ms freda. Aquesta circulaci laconseguirem fent petites obertures al mur cap a dins lhabitacle. Unes a la base, que ens serviran dentrada daire, i les altres a la part alta, per sortida daire. Laire fred de dins lhabitaci penetrar a la cmera daire per les obertures inferiors, escalfant-se dins el captador i entrant novament, ja calent, a lhabitaci per les obertures superiors. La superfcie daquestes obertures haur de ser aproximadament de 225 cm2 per a cada m2 de mur, segons alguns autors. La relaci del mur captador per superfcie a escalfar podria ser al voltant d1 m2 de mur per cada 3 m2 de superfcie. Per poder dur a terme i gaudir daquest sistema amb xit haurem de tenir en compte lespai necessari a la faana per a la seva installaci, la regulaci de laportaci de calor, evitar les prdues de calor durant la nit o el sobreescalfament a lestiu. La regulaci de lescalfor est resolta de forma manual. Per al sobreescalfament de lestiu proposem algunes idees ja conegudes, com poden ser els para-sols, tancaments, alerons, elements vegetals caducs o obrir la part superior de la cmera i tancant les de lhabitatge provocant una corrent daire entre la cmera i lexterior.

Consultes per la independncia

20

Anarquisme i consultes per la independncia

M. Vilada, abril de 2010 A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc ni el dogmatisme ens deixa veure la realitat. Segurament aix passava als companys que van escriure en aquesta publicaci (1) un parell darticles en referncia a les consultes populars sobre la independncia que tenen lloc els darrers mesos a Catalunya. Dos articles escrits des del ressentiment i des de la confrontaci: en definitiva, articles que no aportaven res ni a uns ni a altres. s tedis posar-se a parlar danarquisme i independentisme, ara. Ja sha fet mil i una vegades, massa sovint en el to barroer daquests articles. No tinc res a dir daquells que subratllen els posicionaments llibertaris enfront de projectes estatistes: els comparteixo. Tanmateix la teoria i la praxis poltica es fa en el dia a dia i sense ofuscar-nos en dogmes ni frustracions personals, i tenint en compte que no ens construm per oposici o confrontaci sin en les propostes, idees i praxis propis. I sigui com sigui no s precisament a processos de consultes populars o de democrcia radical i directa que haurien dapuntar les crtiques llibertries. El primer daquells articles, La independncia virtual, es dedicava precisament a negar la fora popular daquestes consultes i a minimitzar-ne la importncia. s aquest, deia lautor, un projecte que no conven ni tant sols a un 30 % de la Catalunya histricament ms independentista i es preguntava quina hauria estat la participaci a lrea metropolitana on remarca es concentra el 50 % de la poblaci catalana. No s si estem davant la Catalunya histricament ms independentista (2) per tant se val; o potser els anarquistes som el referent de les masses del pas?! Les societats sn molt complexes i encara que no es passi del ter de la poblaci es pot considerar un gran moviment; no pensem pas que en els millors anys lisme per als seus propsits i que sempre posaran la pela per davant de la ptria. s clar! I ho s jo, i ho saben tots els que van a votar. Per aquesta gent que vota com a mnim t una inquietud poltica, un horitz, un projecte. (Si voleu digueu que sn imbcils i titelles dels partits poltics i dels mitjans de comunicaci; no ho comparteixo). En canvi, en aquests articles a part de rencor no hi veig cap projecte alternatiu (i entenc, doncs, que es posicionen en el constitucionalisme postfranquista). Es pot negar lestatisme, per aquest projecte destat catal sembla construir-se des de fora avall, democrticament, des duna radicalitat democrtica que no entn de lleis ni de constitucions; s democrcia directa, s rauxa i espurna que recorda lnima llibertria daquest pas. s transversal i oberta, mira endavant ms que enrera; els nouvinguts sn convidats a prendren part; s un territori danarquia en construcci. Es parteix de zero, no hi ha constituci ni franquismes, ni audincies nacionals... tot est per fer i tot s possible. I s, hi haur qui voldr portar laigua al seu mol i s possible que tot acabi en una monstruositat. Per ser en tot cas perqu els subjectes que en formen part no han estat a lalada o han deixat la iniciativa a les forces reaccionries. I nosaltres, els anarquistes, on som? Tenim lEspanya dels Pactes de la Moncloa i la Constituci de 1978 o un estat nou en construcci. I nosaltres... optem per lun o per laltra? o construm el nostre propi projecte? o... ens quedem al banc del passeig amb cara damargats renegant de tot?

de lanarquisme tothom era anarquista ni tant sols entre la classe obrera ni en lanarcosindicalisme. Treballem doncs els anarquistes des de lanarquisme i deixem de minimitzar altres corrents que ens passen la m per la cara. s aquest procs de consultes un moviment popular? Es pot discutir i veure-hi tanta m negra com es vulgui, per s obvi que hi ha realment una fora popular al darrera, que hi ha la participaci de molta gent i que no est en lrbita dels partits. Els grans partits shan afegit a aquest procs tard i a desgana, ambigus; sempre buscant vots i monopolitzar la situaci, escombrant cap a casa. I s clar! Aix s la poltica partidista, aix s com vivim. Cada proposta, cada llei, cada debat tot s tergiversat en la poltica de partits, tothom vol portar sempre laigua al seu mol. s clar que hi ha personalitats de diferents partits que treuen pit en aquestes consultes, per sn un gall ms

en el nostre galliner parlamentari, i sempre poc representatius en els respectius partits. A grans trets podrem dir que hi ha al si de la societat catalana una part substancial que opta per assolir un estat propi (encara que siguin una minoria!), enfront dels constitucionalistes. I els anarquistes que no sent estatistes, ja que haurem de seguir (o comenar) a construir el nostre projecte. O aix o restar com avis asseguts al banc del passeig veient passar la vida i dient que aquests sn quatre gats i que tomba i que gira. Per per sentit del ridcul haurem de deixar-nos de retriques buides i mossegades, evitar la pattica aportaci que suposen els articles que acompanyen lanterior. Aquest ja no minimitza ni veu la m negra dels partits en aquestes consultes: directament escup exabruptes. I s pens si volem ser portadors duna teoria, proposta, ideologia o praxis social; s un escarni a molta gent i des

de postures rones que res tenen a veure amb les idees llibertries i s que recorden al nacionalisme espanyol ms totalitari. I s aix des del moment de parlar de separatistes (o sia, posicionant-se en discursos imperialistes) o la monstruosa defensa, doncs, del constitucionalisme espanyol de 1978, amarat per cert del franquisme que lautor diu repudiar. I per contra sexcita parlant del suposat imperialisme catal; i estem parlant de consultes populars! Parla lautor de jutjar el franquisme i parla de la crisi econmica. Parlen tots dos de la m dels nacionalistes i dels seus interessos. I s cert que hi ha crisi, i s cert que hi ha catalans que la pateixen, sense feina i sense horitzons; alguns, creu-me, van votar en aquestes consultes, i s que una cosa no treu laltre (tampoc dir que luna resolgui laltra com dirien alguns nacionalistes!). I s cert que la burgesia i la classe dominant utilitza el naciona-

1. El Psol Negre 45, pg. 8. 2. Noms als anys trenta es va proclamar dos cops des de la Presidncia de la Generalitat lEstat Catal

Consultes per la independncia

21

25 dabril: No noms ens van preguntar sobre la independncia

Aptrida Manresa, abril de 2010 El passat 25 dabril es convid a tots els habitants empadronats a Manresa majors de 16 anys a dipositar el seu vot a les urnes en el conegut com a referndum sobre lautodeterminaci. Contrriament a qu ens han fet creure, participar en aquest referndum no era merament posicionar-se sobre la independncia de Catalunya. La pregunta que shavia de respondre no era independncia s o independncia no. Era: est dacord que la naci catalana esdevingui un estat de dret, independent, democrtic i social, integrat en la Uni Europea?. En definitiva implicava optar per un model determinat dorganitzaci, que per a moltes de les anarquistes s una punyalada als nostres principis. Lestat de dret s el model organitzatiu que han trobat les elits governants per mantenir lstatu quo i els seus interessos. Donar suport a lestat de dret, s donar suport a les constitucions que dictaminen els drets i deures dels ciutadans, a les lleis que obliguen. s recolzar aquest sistema desigual que estratifica els individus entre legals i illegals, rics i pobres. No hem doblidar que s sota el paraiges de lestat de dret que es cometen la majoria de les injustcies contra les persones. Donar el si el referndum s estar dacord amb la democrcia. s estar dacord amb el model organitzatiu que es basa en el delegacionisme, en la falsa participaci cada 4 anys. El model que recolza els partits poltics, el qu ens ha portat a lactual situaci de crisi econmica. El qu est esborrant del mapa les relacions entre iguals, les tradicions organitzatives horitzontals,... el qu est acabant amb la vida al planeta. Donar el s al referndum, s dir s a la Uni Europea. s dir s a una Uni que t com a principals eixos

vertebredors la lliure circulaci de les mercaderies, lenfortiment de lEuropa Fortalesa i la lluita contra el terrorisme. En definitiva, apostar per una Uni que t com a principis la defensa del capitalisme, la lluita ferotge contra les persones immigrants, la persecuci a la dissidncia i la salvaguarda mitjanant guerres dels interessos estratgics europeus. La paraula social intenta maquillar lassumpte. Per social no vol dir revolucionria. Social s donarnos les molles del pastis, quan volem tota la pastisseria sencera. No creiem en una independncia homogenetzadora i centralitzada derivada lgicament del concepte destat-naci. En posar ms fronteres a les existents. En crear nous estats farcits dexrcits, banderes, patriotismes. Per qu la defensa del catal no passa per prioritzar a les treballadores que parlen amb

llengua catalana. La defensa de totes les realitats que conformen la cultura catalana va bastant ms enll de les tradicions folklriques allunyades totalment avui en dia del carcter agrcola don van sortir. Defensem una cultura canviant i no territorialment homognia, on no sigui lestat sin les persones les interessades en preservar mentre creguin necessria aquesta eina vital de comunicaci que s la llengua i les mltiples particularitats que es troben en el qu avui coneixem com Catalunya. Volem una cultura que simpregni de les altres i que trenqui amb tots els condicionants tan arrelats de gnere, raa o espcie. I que en un mateix territori puguin conviure i intercanviar mltiples formes de ser diferents sense que sigui la llengua una barrera. I aix, bviament no t res a veure amb la independncia estatista que es proposava en el referndum

Sobre lorganitzaci...
Aquest referndum ha estat organitzat pel collectiu Manresa Decideix, una amalgama dorganitzacions i persones a ttol individual que noms coincideixen en un objectiu com: la independncia de Catalunya. Hi ha des de la dreta catalana ms rncia representada per CiU, passant per institucions catliques i sindicals, acabant per algunes organitzacions que conformen lanomenada esquerra independentista. Aquest mer fet ens sembla paradigmtic. Ens repugna pensar que aquelles organitzacions que sauto-anomenen revolucionries (socials haurem de dir?) sn capaces de cedir tant per aconseguir el seu objectiu. Veure com salien (encara que sigui puntualment)

amb les seves suposades enemigues de classe. Per aix no s una novetat... Labstenci activa com a forma doposar-se a qualsevol procs que cregui en les majories com a forma de prendre decisions, seguir sent per a moltes de les anarquistes lnica opci vlida per deslegitimar aquelles institucions i falsos processos de participaci ciutadana que tinguin com a base la creena de qu amb democrcia tenim la possibilitat de decidir sobre alguna cosa que ens afecta diriament. Acompanyada, es clar, amb la participaci real i quotidiana de lenfrontament contra el poder, de la recerca de noves relacions i de lobertura de nous projectes.

ressenyes i recepta culinria

22

New Perspectives on Anarchism

Nathan J. JUN i Shane WAHL (editors) Plymouth (Regne Unit): Lexington Books (2010) Hiram Gascoigne Manresa, abril de 2010 Cap a finals de lany 2007 els anarquistes nord-americans Nathan Jun i Shane Wahl llanaren la idea descriure un llibre que reflects les noves perspectives anarquistes. La crida es fa ver a travs dun frum a Internet, Anarchist Academics, en qu hi participen majoritriament investigadors universitaris anarquistes o b interessats per lanarquisme, i al qual qui escriu aquestes lnies hi est subscrit. La proposta estava oberta a tothom i el nombre daportacions no estava limitat; lnica premissa era redactar un captol en qu sanalitzs qualsevol aspecte des de les noves perspectives.

La qesti clau s: qu sentn per noves perspectives? El conjunt daproximacions teriques, reflexions i crtiques que conformen el post-anarquisme. Amb aquesta etiqueta es coneix lanarquisme desenvolupat a partir dels anys 1980 des de les aproximacions que ofereix el post-estructuralisme i el post-modernisme. No formen un conjunt homogeni, sin que, com la resta de lanarquisme, de fet, formen un ensems una mica agafat amb pinces. Tenen en com, aix s, alguns conceptes: la desnaturalitzaci del cos i de la sexualitat, la deconstrucci dels rols de gnere, la desalienaci de lindividu respecte als discursos, la deconstrucci de les oposicions binries (que sn la base del pensament occidental), etc. Letiqueta de post no sha dentendre com un rebuig a lanarquisme clssic com en ocasions sha volgut interpretar sin ms aviat de descolonitzar, dalliberar i dactualitzar certs aspectes daquell. Certament molts dels conceptes que es formularen fa 150 o 100 anys encara continuen sent vlids; per daltres no, sobretot aquells referits al poder i a les seves relacions, i a lindividu. Alguns dels personatges ms representatius daquesta aproximaci sn, per posar noms alguns noms, Hakim Bey, Michel Onfray, Saul Newman, Lewis Call o Todd May. Precisament aquest darrer s lencarregat descriure la introducci daquest gruixut volum de 500 pgines, juntament amb un dels captols, a ligual que Lewis Call. En aquest context els diferents captols del llibre exemplifiquen

les mltiples possibilitats que la tradici terica de lanarquisme renovada amb les aportacions des de la perspectiva post-anarquista poden oferir al pensament i a les prctiques contempornies. Les diferents aportacions (fins a 25 captols) estan organitzades en 7 grans parts, en relaci amb 7 mbits de coneixement: Filosofia, Cincia poltica, Religi, Anarquisme clssic, Cincies socials, Ecologia, i Cultura. Com es pot imaginar les aportacions sn diverses i variades: des duna revisi dels anarquistes del segle XIX, com Kropotkin i Recls, fins a una anlisi de les crisis en les relacions de poder i lautoritat en mns de ficci, com el de la srie televisiva Battlestar Galctica, passant per reflexions a lentorn del propi post-anarquisme o de les prctiques de resistncia dels collectius i individualitats antiautoritaris. Malgrat linters de moltes de les aportacions i reflexions, el llibre peca dun excessiu academicisme: est fet i pensat per i per a gent del mn acadmic. I aix es nota en el llenguatge emprat i els temes escollits. Ms enll daix, el problema rau en qu, malgrat el que escriuen, no trenquen del tot amb les relacions de poder i domini que impregna aquell mn.

Instinto de muerte
Jacques MESRINE, Jess Rom (trad). Logronyo: Pepitas de calabaza (2010) Loquenecesitasesdinamita Manresa, abril de 2010 Si bien he robado, nunca he despojado a los pobres. La mayora de mis atracos han sido dirigidos contra bancos y empresas importantes. Nunca he utilizado la violencia contra un cajero ni contra alguien que transportara dinero. Estoy convencido de haber trabajado siempre con limpieza. No he violado a nadie, ni agredido a ancianos, ni explotado a una mujer. Si he abrazado la aventura, es porque amaba el peligro. Si muchos hombres perdieron la vida a causa de mis balas era porque no quedaba otra opcin: o ellos o yo. Se arriesgaron tanto como yo al aceptar el cara a cara. Instinto de muerte s lautobiografia de Jacques Mesrine (1939-1979); conegut tant pel seu nom com tamb per ser lenemic pblic nmero 1 tant a Frana com al Canad per les seves trajectria delictiva o fora de la llei. El seu historial delictiu s ampli i variat: ajusticiaments i assassinats de xulus, desenes

datracaments a bancs, algun segrest, fugues de presons, assassinat de policies.... Tot un personatge, per no noms pel que va fer sin per com era ell; formava part daquella vella escola de delinqents amb valors o codis: no delatar als teus, la paraula ho s tot, disposat a ajudar als seus quan ho necessitessin i de la forma que fes falta, fidel, dol o sentimental, masclista... fora del grup era un jugador, putero, bebedor fins que crea una famlia amb la seva companya. A part de tenir actituds masclistes o de machito, en el llibre tamb apareixen agressions cap a dones en diferents situacions o contextos (a prostitutes i a la seva compa), aqu ja entra la valoraci de cada una sobre si la violncia que exerceix cap a les dones s simplement violncia o s violncia de gnere; o en uns casos s i en altres no. Haba adquirido la costumbre de mirar a mi alrededor, de fijarme en todos los que se cruzaban conmigo en la calle, en el metro, en el pequeo restaurante donde coma al medioda. Qu era lo que vea? Caras tristes, miradas cansadas, individuos agotados por un trabajo mal pagado, pero constreidos a hacerlo para sobrevivir y que no podan permitirse ms que el estricto mnimo. Seres condenados a la mediocridad perpetua. Seres que se asemejaban entre s por la vestimenta y los problemas financieros de fin de mes. Seres incapaces de satisfacer sus menores deseos, condenados a ser eternos soadores ante los escaparates de las tiendas de lujo y de las agencias de viajes. Estmagos acostumbrados al men del da y al vaso de tinto corriente. Seres que conocen su porvenir, porque no tienen. Autmatas explotados y controlados, ms respetuosos de las leyes por miedo que por integridad moral. Seres sometidos, vencidos, esclavos del despertador. Yo formaba parte de esa mayora por obligacin, pero me senta ajeno a ella.

La recepta de la iaia ramona: Pasts de pomes

Per fer la massa necessitem: 250 gr de farina 125 gr de margarina 1 pessic de sal 1 vas daigua freda
Es barreja amb les mans la farina, la sal i la margarina fins que aconseguim una textura sorrenca. Se li va afegint aigua poc a poc fins a poder formar una bola. Amassar-la el mnim possible. La deixem reposar 45 minuts.

Per fer la compota: 5 o 6 pomes grans

Es couen les pomes tallades a trossos amb una mica de sucre i una mica de canyella. Quan estan toves les passem per la batedora. A part, es pelen unes altres 4 o 5 pomes i es tallen primer a quarts i desprs en fem llesques. Estirem la massa amb el corr. La posem en un motlle prviament untat amb oli i repartim per sobre la massa la compota.

Collocar a damunt les llesques de poma i hi escampem sucre per sobre.

Posar en el forn calent a 200 , C durant uns 45 minuts. I a berenar!

Refranys La fora s pel desditxat, no ho puc veure amb sang freda; cap mai nhem vist de penjat que dugues calces de seda

Vols collaborar amb el psol negre? Escriu-nos a: pesolnegre@berguedallibertari.org

poesia i humor
23

Poesia
CASA Blanca Llum
25-mar-2010

I cada vegada que em fareu enrabiar duna manera injustificada us clavar guitzes. Merc Rodoreda a Joan Sales, carta de l1 dagost de 1962 INDSTRIES Blanca Llum
13-4-2010

Una escala amb els graons i un edifici amb una escala i una escala a ledifici i uns graons on hi ha qui seu, s una casa amb el trencar-se per patir i un patiment que vol remor, remar lamor, remar la mar de mala mar i amar de m on hi ha qui treu el cap de laigua, que s un espai nuat al temps que fa del temps lespai amb nus i el nus tallant on hi ha qui lluita i qui shi lluita amb cada lluita, que s un abisme al capdavall dun altre abisme amb un abisme apuntalant-lo i un puntal on hi ha qui...

Em barallo amb mi per aprendre a barallar-me amb tu des de tu i sense ofegar-me en una tassa de camamilla rncia que hi ha damunt dun braser vell amb una tela de randa podrida en una casa convertida en garatge en un carrer que no t arbres en una ciutat sense colmados en un pas sense memria que tarrenca la camamilla i se la ven al ric per quatre xavos perqu si mofego no podr barallar-me amb mi per aprendre a barallar-me amb tu des tu i robar-li la camamilla al ric per a tornar-te-la.

entrevista
24

PARLEM AMB

LLUITADOR PER LA DIGNITAT DE LES PERSONES PRESES

Siusplau Pau! Manresa, abril de 2010

AMADEU CASELLAS
llibertat que ja haurien de tenir per haver complert la condemna ntegra. Amb la primera vaga, al 2008, vaig contactar amb grups anarquistes, aix la vaga traspassava els murs i sortia al carrer amb gent que em recolzava. Al 76 dia de vaga vaig arribar a un acord amb el Sndic de Greuges i la Direcci General de Presons, on es van comprometre a donar-me la llibertat en 4 o 5 mesos, falses promeses que no van complir. Desprs, em van traslladar a Brians II a espera de la meva posada en llibertat. En incomplir la seva paraula, vaig iniciar una altra vaga de fam, i en el transcurs daquesta hi va haver un sabotatge al CIRE. En aquest moment em van pressionar molt tallant-me tota comunicaci amb lexterior. Dins la pres estava en rgim dallament, noms em podia comunicar amb els advocats. La segona vaga la finalitzo abans per veure si puc recuperar les comunicacions amb lexterior, per al no ser aix comeno la tercera i ltima vaga de fam. En el transcurs de les vagues, els advocats manaven informant de les dimensions de la campanya a lexterior, que va arribar a ser internacional. Aix mha donat molta fora per continuar endavant, ja que era un pols entre els anarquistes i jo contra lEstat. Si no hagus estat per la pressi de lexterior, segurament ara encara seria a la pres. Perqu utilitzes la vaga de fam com a eina de lluita? La vaga de fam s una arma de doble fil, molt perillosa ja que et jugues la vida. Aquesta serveix per pressionar a les institucions, per sense el suport de fora casi s intil ja que perqu tingui incidncia ha de traspassar els murs de les presons. Amb anterioritat, ja havia fet vagues de fam, sempre solidries amb els presos bascos, GRAPO, etc. Al 1990-91 els GRAPO en van fer una de molt llarga on a part dalguna mort per la vaga, els van acabar aplicant lalimentaci forosa. Vaig conixer a algun company que nhavia fet i vaig tenir loportunitat que mexpliqus b tot el procs i tot el que comporta tant en lmbit fsic com mental. s aix com inicio les vagues de fam, sent conscient que o em donen la llibertat o em moro a dins, per lluitant sempre per aconseguir-la, aix ho tenia clarssim. En algun moment, hi va haver companys de dins que es van voler sumar a la vaga com a gest solidari cap a mi. Com es viu una vaga de fam? Quan vaig comenar les vagues de fam, ja estava allat dins la pres, i aix va continuar sent aix fins el final. Als 25 o 27 dies de vaga em van portar cap a linfermeria de la pres en una cella per mi sol. Durant el primer mes perds molt pes, a quilo diari ms o menys. Bevia de 2 a 3 litres daigua al dia. Als quaranta o 45 dies em van portar a lhospital de Granollers i desprs al de Terrassa. s a partir dels quaranta dies que ja et comences a trobar molt dbil de salut, al cos ja no hi queden greixos i aquest es comena a alimentar dels msculs. s aqu on comena el perill de danys irreversibles en el teu organisme. En una vaga de fam s molt important controlar tant laigua com el sucre. A part dels 2 o 3 litres daigua diaris, arriba un punt en qu sha de controlar molt el nivell de sucre del teu cos, ja que si superes el mnim de sucre pots entrar en coma com ja em va passar. I quan arribes a un estat de salut tan frgil, els metges demanen una ordre judicial per obligar-te a menjar, tapliquen lalimentaci forosa. Quan estava baix de sucre, el que feia era prendren per no baixar del mnim, i amb un parell de sobres vaig anar superant les recaigudes. En qu consisteix lalimentaci forosa? Bsicament s una ordre judicial on se tobliga a menjar; et lliguen al llit de cames i peus i et posen una sonda per la boca que fa que ingereixis menjar lquid. Daquesta forma surts de la situaci de perill a qu ests exposat. Lalimentaci forosa me la van aplicar en les vagues de sed que vaig fer, i en aquesta ltima vaga al 99 dia tamb ho van sollicitar. Qui sn els responsables poltics dels anys de ms que has passat a dins? Primerament els directors de les presons, que sn crrecs poltics. LAlbert Batlle s un dels responsables poltics i la Montserrat Tura tamb ho s com a Consellera de Justcia. Els carcellers van reconixer que la meva situaci era illegal i irregular, per deien que les ordres venien de ms amunt. El que els molesta s que hi hagi persones rebels que no es deixen manipular o influenciar per interessos particulars. Segons ells el qu sha de fer s callar, obeir i acatar. Qu ens pots dir de la companya Tamara, empresonada per una acci solidria amb el teu cas? s una mostra ms de com funciona- diuen que la quantitat de plvora s poqussima demostrant que no hi ha perill de mort o de greus lesions, per a ella li continuen mantenint lacusaci dhomicidi, i a ms, la tenen empresonada a Catalunya (*). A dins est incomunicada i amb el correu intervingut, tot aix sense ordre judicial. Aix li est passant perqu pertany al moviment anarquista, que est considerat extremadament perills, i el que li fan s un cstig per pensar i actuar lliurement. (*) El passat 22 dabril la companya Tamara va sortir en llibertat condicional.

LAmadeu Casellas va entrar a la pres el 1979 sota lacusaci datemptar contra la propietat o per atracador. Del 1979 al 2010 sha passat ms de 25 anys complint aquestes penes, per sense cap delicte de sang. En aquest perode ha participat en algunes de les lluites que shan desenvolupat des de dins, amb el suport de la gent de fora: al 1980 entra com a membre de la COPEL, al 1982 aconsegueixen una mini-Reforma que rebaixa certes penes o delictes, al 80 i poc apareixen a les presons els equips de tractament (ajuden als presos a escriure cartes, etc.), a Lleida aconsegueixen la cotitzaci a la Seguretat Social, ms endavant aconsegueixen la privacitat en la correspondncia i la prohibici a que els facin escorcolls integrals de manera arbitrria, etc.

Com ha evolucionat la pres durant els anys que hi has estat? Pel que fa a la poblaci reclusa, als vuitanta, la gent presa principalment era autctona, i els delictes ms comuns eren atracaments i coses aix. Actualment les presons estan plenes dimmigrants que entren per petites tonteries per que les paguen molt cares (drogues, robatori de cotxes i locals, etc). Tamb hi comena a haver gent per violncia de gnere, gent per delictes dalcoholmia, o els del top manta que ja arriben a cent empresonaments; a part de tota la gent que ja est tancada als Centres dInternament per Estrangers. A les presons noms entren els pobres. Com s el tema laboral a dins les presons? I el CIRE? Ens utilitzen com a m dobra barata i ens exploten al mxim; treballem a jornada completa per 200 euros al mes. Una trampa que han muntat s que els sense papers que estan a dins, si treballen, aconsegueixen cotitzar a la Seguretat Social i regularitzar la seva situaci, per una vegada queden en llibertat tornen a ser illegals i els retiren un altre cop els papers. Hi ha feines que

abans les feien des de lexterior i ara les estan fent els presos, com s la cuina, la bugaderia, la neteja, etc.; amb unes condicions laborals dexplotaci total: sense vacances, pagues extres, finiquito ni baixes, per 200 euros al mes. Tot aix s gestionat pel CIRE (Centre dIniciatives per la Reinserci), que a part de reinsertar ens explota al mxim. El CIRE s un grup mafis que gestiona els tallers productius, destins, bugaderies, economats, etc. Sobre els economats o supermercats dins la pres, per exemple, un xamp que a fora val 3 euros a dins en val 5. El CIRE tamb gestiona feines que es fan a lexterior com s la neteja de boscos, construcci, etc., on paguen jornals de 600-700 euros quan en una empresa normal pagarien 1.100-1.200 al mes. Estem parlant dels peons del CIRE ja que els crrecs intermitjos i/o alts crrecs cobren una pasta per no fer res o per fer veure que fan alguna cosa. El CIRE ha sabut explotar molt b el collectiu immigrant ja que a causa de la seva delicada situaci personal situaci irregular, sense recursos, sense massa suport de fora, desconeixement de les lleis i funcionament daqu, etc. sn carn de can per aquests explotadors. Per qu al 2008 inicies la primera vaga de fam i la campanya per la teva excarceraci? Jo a la pres estava de ms, feia anys que mhaurien dhaver alliberat perqu ja havia pagat els meus delictes o penes. Vaig comenar la vaga per aconseguir la llibertat i sortir de la pres duna vegada, ja que amb el codi penal antic passava dels trenta anys que eren el mxim i amb el nou tamb passava dels vint anys de reclusi mxima. Ara, el fet dhaver guanyat el judici tamb servir perqu companys/es que ja fa molts anys que estan a dins, els revisin els seus expedients i els donin la

Podeu llegir lentrevista completa en aquesta adrea web: www. berguedallibertari. org/pesolnou