Demos|1

Fulls de recerca i de divulgaci

Susanna Pardines Nathalie Torres

La poltica lingstica al Pas Valenci

Del conflicte a la gesti responsable

La poltica lingstica al Pas Valenci

Del conflicte a la gesti responsable
Susanna Pardines Lpez Nathalie Torres Garcia

Collecci Demos, nm. 1 Director acadmic: Vicent Flor i Moreno

Primera edici: novembre del 2011 del text: Susanna Pardines Lpez i Nathalie Torres Garcia daquesta edici: Fundaci Nexe www.fundacionexe.org Producci: Jaume Ortol www.riuraueditors.cat Carrer de lAgregaci, nm. 1, 2n 1a 08041 Barcelona ISBN: 9788493831547 (edici en paper)

Continguts

Introducci Aproximaci conceptual La poltica lingstica dels governs autnoms Entre la despenalitzaci del valenci i la institucionalitzaci del conflicte lingstic: els governs socialistes (19831995) La creaci dun mbit referencial excloent. Les penalitats del valenci del 1995 en: els governs populars La superaci del conflicte lingstic. De lesquizofrnia codificadora a la gesti (responsable) del polimorfisme La gesti responsable de la poltica lingstica Bibliografia

5 13 24

34

41

51 66 73

Introducci1

Escriure sobre la poltica lingstica al Pas Valenci de la restituci democrtica en2 requereix fer una anlisi de la societat receptora de les actuacions implementades en lmbit de la llengua. En el cas valenci, a ms, la reflexi sha demmarcar en el context del multilingisme i, en concret, de la gesti responsable de la diversitat lingstica. En aquest sentit, el treball que presentem aborda la qesti lingstica valenciana des duna perspectiva crtica amb les poltiques lingstiques dutes a terme pels successius governs autonmics, i insisteix en la necessitat de posar en prctica noves polti-

1. Aquest treball recull algunes reflexions exposades anteriorment en diversos articles dopini de N. Torres Garcia publicats en el web de la Fundaci Nexe <www.fundacionexe.org>. 2. Contrriament al que hom puga pensar, histricament a lEstat espanyol tamb sha implementat una poltica lingstica concreta, una poltica enfocada a identificar lEstat amb una nica llengua mitjanant prctiques repressives amb les quals es perseguia un objectiu clar: la negaci de la diversitat lingstica i, per tant, la uniformitzaci lingstica en favor del castell i en detriment del catal, de luscar i del gallec.

ques lingstiques que deixen enrere lenfrontament i cerquen el benestar dels valencianoparlants. En efecte, una mirada atenta al comportament de la societat valenciana en relaci amb la llengua prpia del Pas Valenci ens remet al concepte de conflicte lingstic, altrament anomenat conflicte sociolingstic valenci, per tal com sha tractat duna qesti controvertida que ha depassat lmbit estricte de la lingstica, fins a situar-se al bell mig del debat social. Aquest debat sobre la identitat lingstica dels valencians, la discussi exacerbada sobre la filiaci del valenci a la llengua catalana o lautonomia absoluta respecte daquesta, ens fa pensar que en cada bugada, perdem un llenol, com afirma la dita popular. En efecte, la divisi de la societat valenciana en partidaris del valenci vs. defensors del catal3 ha amagat el veritable conflicte sociolingstic valenci: la subordinaci i la marginalitat tant institucionals com socials del valenci,
3. V. Flor (2011) explica els motius de lobstinaci onomstica del blaverisme: El blaverisme no estava disposat a transigir mnimament en la qesti onomstica ni tan sols en la unitat idiomtica perqu, precisament, el que cercava era allunyar-se, diferenciar-se de la catalanitat el mxim possible. La denominaci de catalana, contrriament, acostava la valencianitat a la catalanitat cultural. Llengua valenciana, mai catalana ser un dels eslgans ms repetits de les concentracions i manifestacions blaveres. Aquesta negativa, per tot i per tot, responia a una estratgia cabdal per a lestranyament i el diferenciacionisme envers Catalunya. Amb laposta de la denominaci exclusiva de valenci i, encara ms, de llengua valenciana es facilitava la retrica secessionista. Al capdavall, el nom contribua a fer la cosa.

s a dir, lenfrontament entre els defensors de ls social del valenci vs. els defensors del castell com a nica llengua de comunicaci. Tanmateix, o potser precisament pel que ha passat en els darrers trenta anys, aquest treball es basa en la confiana absoluta en la diversitat lingstica com a factor importantssim de cohesi social. Contrriament al que sesdevingu amb la batalla de la llengua,4 la gesti de la diversitat lingstica sobre la base dun slid acord social comporta necessriament lenfortiment democrtic duna societat. Altrament, la convivncia social es veu i es veur permanentment amenaada per la convulsi i lenfrontament. Tal com afirma Baztarrika (2010):
Hoy, de la misma manera en que las identidades excluyentes no resultan aceptables, tampoco lo son los sistemas democrticos que vuelvan la espalda al equilibrio armnico entre las diversas lenguas e identidades. Las sociedades lingsticamente plurales, para ser abiertas y libres, forzosamente necesitan polticas que fomenten tanto la integracin como el equilibrio y que superen la marginacin y el empecinamiento. Dicho de otro modo, necesitan polticas lingsticas legtimas y eficaces para la igualdad de oportunidades. [] [E]n definitiva, no es sino la con-

4. La batalla de la llengua, s a dir, loposici aferrissada entre els defensors de la catalanitat del valenci i els abanderats del diferenciacionisme lingstic o secessionisme. Val a dir, tanmateix, que els furibunds enemics de la unitat de la llengua catalana shan distingit tothora per un s social del valenci ms aviat esquifit, llevat, aix s, de lmbit folklric, malauradament ents el folklore en un sentit reduccionista.

vivencia social la que est en juego cuando se trata de la pervivencia de una lengua y del equilibrio o desequilibrio entre las lenguas.

En aquest sentit, sembla que la societat valenciana, tot i funcionar en un sistema democrtic, ha renunciat, fins ara, a la possibilitat dharmonitzar la coexistncia de les dues llenges oficials del pas, en una mostra clara i evident duniformitzaci lingstica en favor del castell. Lluny de plantejar-se la diversitat lingstica com una oportunitat, aquesta s molt sovint percebuda com una contrarietat i, consegentment, la seua gesti, com una incomoditat irresolta per als successius governs autonmics. Si, com afirma Baztarrika (2010),
En la medida en que la diversidad lingstica es un elemento constitutivo de las sociedades modernas, la gestin de dicha diversidad lingstica ha devenido uno de los indicadores fundamentales del grado de salud de las sociedades democrticas.

la valenciana, a pesar de ser una societat moderna (tamb pel que fa a la diversitat lingstica), presenta una salut democrtica alarmantment feble. Del 1983 en, els governs valencians, independentment del seu signe poltic, han coincidit en una visi idntica sobre la gesti de la diversitat lingstica al Pas Valenci, perqu tant socialistes com populars lhan concebuda (i continuen concebentla) com un problema, de manera que, en compte dimplementar poltiques lingstiques que posen
10

en valor precisament la riquesa que comporta el multilingisme, han dut a terme poltiques lingstiques que delaten (en major o en menor mesura) la seua veritable aspiraci: la liquidaci del conflicte lingstic per la via de la desaparici de la llengua histrica daquest pas, el valenci. Del laisser-faire falsament neutral, tal com denuncien diversos autors5 a lintervencionisme contraplanificador, les poltiques lingstiques a casa nostra mostren una coincidncia lamentable: en cap cas han estat encaminades a propiciar el consens social sobre el qual calia edificar la convivncia pacfica de qu tan necessitada est la societat valenciana. Ms aviat, la llengua i, per tant, les poltiques que nhaurien de gestionar els espais dinteracci ha sigut, ads i ara, punta de llana en les successives conteses electorals, ats el rdit que en les urnes ha proporcionat lenfrontament lingstic, sobretot, als partits de dretes i, en concret, al Partit Popular, hegemnic insti5. H. Boyer (2006), per exemple, assimila aquest laisser-faire a la ideologia liberal i lliurecanvista alhora que el contraposa a lecologia lingstica defensada per lintervencionisme. Baztarrika (2009) va ms enll i el relaciona amb la tolerncia repressiva definida per Marcuse i, per tant, disfressada duna falsa neutralitat davall la qual samaga una actitud assimilacionista que noms afavoreix la llengua hegemnica. En aquesta mateixa lnia, Flor (2011) en referir-se a lacceptaci per part de la monarquia espanyola datorgar el ttol de reial a la Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV), afirma que La implicaci del cap de lestat en el conflicte identitari, en benefici del blaverisme, ser un indicador ms que les institucions centrals no han roms neutrals en lenfrontament identitari.

11

tucionalment i socialment des de fa gaireb vint anys. En laltre extrem paradoxalment, i malauradament, poc oposat, lesquerra aborigen espanyolista i ms concretament, el PSPV-PSOE, laltre partit que ha governat al Pas Valenci, va sucumbir a les pressions del blaverisme6 i els seus tretze anys en el poder, s a dir, al capdavant de les institucions valencianes, foren desaprofitats per a dur a terme una poltica lingstica reparadora del greuge histric patit pel valenci i pels valencianoparlants. En compte daix, els governs socialistes volgueren oferir una imatge de neutralitat que, lluny de reportar-los lacceptaci social, no va agradar mai ni a uns ni a altres i que, al nostre entendre, deixava entreveure tal com hem apuntat ms amunt una actitud falsament neutral, ja que
Si la poltica lingstica es necesaria porque contamos con lenguas de diferente vitalidad, porque esas lenguas viven en situacin de desequilibrio social y porque perseguimos el objetivo de la igualdad y equilibrio social entre ellas, es de todo punto imposible que la poltica lingstica
6. Veg. la magnfica dissecci que V. Flor (2011) realitza del blaverisme, que defineix no sols com un moviment caracteritzat per fer de lanticatalanisme i fins i tot la catalanofbia la ra bsica de ser, sin tamb dun populisme conservador que, a partir duna reformulaci de la identitat regional, contribuir a una formulaci identitria que ha expulsat literalment del tauler de joc el nacionalisme valenci. I enumera, com a trets definidors daquest moviment: El populisme, lanticatalanisme, el conservadorisme, el regionalisme i lespanyolisme [].

12

sea neutral, como tambin lo es que los poderes pblicos sean neutrales en materia lingstica. En las cuestiones relacionadas con la lengua, los poderes pblicos no son meros observadores, sino protagonistas. Porque, en ausencia de igualdad, nada ni nadie es neutral, ni puede serlo. (Baztarrika, 2010)

En efecte, la desigualtat lingstica hauria de remoure conscincies, talment com les remou la desigualtat de qualsevol altre ordre, per sembla que en aquest mbit, la societat la nostra societat estiga adormida i que haja perdut la capacitat crtica per a veure que, darrere aquesta desigualtat, shi amaga la discriminaci duna part considerable dels individus que la componen. Per contra, qualsevol actuaci encaminada a repararne el greuge s percebuda com un atac a la pau social i una incitaci a la confrontaci. I s aix com la lluita de les comunitats lingstiques que han estat histricament discriminades, com la nostra, s interpretada com una acci retrgrada. Correlativament, la poltica lingstica encaminada a estendre els usos socials daquesta llengua tradicionalment minoritzada s titllada dexcloent i discriminatria. Tanmateix, ning no es qestiona que la necessitat daquesta poltica lingstica delata lexistncia duna altra poltica lingstica: la que t per objectiu, en primer lloc, lextensi dels mbits ds de la llengua majoritria; en segon terme, lassimilaci lingstica dels parlants de la llengua minoritzada i, per ltim, lextinci daquesta llengua.
13

La lucha de las comunidades, normalmente bilinges, por defender, afianzar y promover su lengua ante la omnipotencia de la lengua oficial del Estado-nacin, se interpreta como un fenmeno de nacionalismo retrgrado y excluyente. Sin embargo, es el nacionalismo lingstico oficial el retrgrado y excluyente. Es retrgrado porque quiere imponer una concepcin de la norma lingstica basada en su dialecto histrico y es excluyente porque en su definicin de nacin solo cabe una lengua, la suya propia. (Moreno, 2008)

s en aquest context, en el de la diversitat lingstica i en el del conflicte lingstic, on hem demmarcar el nostre treball. I s en la gesti responsable del multilingisme i en la potenciaci daquest com a factor de cohesi social on fan cam les nostres reflexions.

14

Aproximaci conceptual

Sense pretendre elaborar una llista exhaustiva de conceptes sociolingstics, no podem estar-nos de fer una aproximaci conceptual a diversos termes necessaris a lhora de parlar de poltica lingstica. Actualment i en el nostre mbit lingstic solem reservar lexpressi poltica lingstica per a designar lactivitat poltica institucional o no institucional, conscientment exercida o inconscientment provocada sobre ls de les llenges (Moll i Viana, 1991). s a dir, s tota aquella poltica que t com a finalitat modificar la presncia duna llengua en un espai concret.7 Aquesta poltica, evidentment, pot anar dirigida en dues direccions diametralment oposades: promoure una llengua o uns usos lin-

7. Fem servir la paraula espai i no territori, perqu la primera permet significats tant stricto sensu com en sentit figurat, mentre que la segona alludeix principalment a lespai geogrfic delimitat per diversos factors, entre els quals el politicoadministratiu. En el cas concret que ens ocupa, dues (o ms) llenges poden cohabitar en un mateix espai virtual, com s Internet, o en un mateix espai institucional, com s el Parlament Europeu, per no coincidir en un mateix territori administratiu, com ara una comunitat autnoma.

15

gstics determinats o fomentar la seua substituci lingstica a favor duna altra llengua dominant. s important tindre en compte que la poltica duta a terme en matria lingstica, com qualsevol altre tipus de poltica, pot ser conscient o inconscient, explcita o implcita. Quan la poltica lingstica s exercida duna manera explcita sha de valdre duna planificaci lingstica. Aix, podem entendre per planificaci lingstica lelaboraci conscient i racional de plans dintervenci sobre els fets lingstics amb la finalitat dassolir objectius concrets. Tota activitat de planificaci lingstica, doncs, lluny de ser neutral, est orientada per un discurs ideolgic particular sobre la llengua i la societat a la qual saplica, per un determinat tipus dideologia poltica. Com apunten alguns autors, la planificaci lingstica constitueix, bsicament, una poltica estratgica encaminada a influenciar la identitat social mitjanant la llengua (Bau, 2001). La planificaci lingstica ha destudiar problemes concrets sobre ls social de les llenges, establir uns objectius, elaborar propostes per a aconseguir-los i avaluar-ne laplicaci. En situacions de conflicte lingstic, amb una llengua subordinada i en procs de substituci per una altra de dominant, lobjectiu pot consistir a reforar el procs de substituci o b a capgirar-lo. En aquest ltim cas, parlem de normalitzaci lingstica , terme que va encunyar el sociolingista valenci Llus V. Aracil per a referir-se al procs per mitj del qual un idio16

ma aconsegueix accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a una llengua dominant. Per a E. Haugen, autor capdavanter en lestudi de la planificaci lingstica, aquesta activitat ha de consistir en la preparaci duna ortografia normativa, duna gramtica i dun diccionari que guie ls escrit i oral en una comunitat lingstica no homognia (Moll i Viana, 1991). Evidentment, a hores dara, el significat daquest terme s ms ampli que el que li atorgava aquest autor. Ara b, la seua definici explicita una de les tasques fonamentals a lhora dencetar tot procs de planificaci. De fet, per a alguns autors (Moreno, 2008) lactivitat tpica de la planificaci lingstica s lelaboraci, el desplegament i la implantaci dun estndard lingstic. Aix, una planificaci lingstica normalitzadora ha de considerar lelaboraci duna normativa lingstica adequada per a lidioma que es pretn normalitzar, lacceptaci i la utilitzaci daquesta normativa per part dels usuaris de la llengua i lextensi de ls a tots els mbits de relaci social. En aquest punt, cal diferenciar clarament entre normativitzaci i estandarditzaci: mentre que la normativitzaci suposa la fixaci dun codi lingstic ( justament per aix es coneix tamb amb el nom de codificaci lingstica), lestandarditzaci incideix en el procs pel qual els parlants duna llengua adopten i accepten unes pautes ds lingstic, de conducta i dactitud envers la llengua, en les quals es reconeix la majoria.
17

Laparici duna llengua estndard s, doncs, una conseqncia important i directa de leficcia dun procs de normalitzaci, i el seu tret distintiu s lacceptaci per la comunitat lingstica del seu valor referencial. Un dels problemes que sorgeix a lhora de parlar destandarditzaci s la confusi entre els aspectes descriptius i els aspectes normatius de lexpressi: per una banda, ha dhaver-hi una tendncia majoritria cap a aquest model de referncia perqu siga acceptat; per laltra, han de funcionar sancions ms o menys declarades per a qui sallunye daquest model. En lelaboraci de lestndard haurien de participar els agents implicats en el procs de normalitzaci: treballadors dels mitjans de comunicaci, docents, intellectuals en general, la comunitat cientfica, el poder poltic, etc. En canvi, lelaboraci i la revisi de la normativa s un problema sobretot tcnic. La normalitzaci lingstica, entesa com el procs invers de la substituci lingstica, necessita la manifestaci dun conflicte lingstic. Mentre aquest conflicte es mant latent, el procs de substituci pot anar escampant-se entre la societat. s evident que el conflicte lingstic s un tipus ms de conflicte social. En aquest cas, per, segons Moll i Viana (1991),
s all mateix que cohesiona una societat, que serveix per a educar els seus membres i per a desenvolupar les activi-

18

tats ms diverses, el que s objecte de dubtes complicats i adhesions simbliques.

Seguint els mateixos autors, podem distingir, com a mnim, dos tipus diferents de conflictes lingstics: el conflicte sobre lestructura (sobre els aspectes formals de la llengua) i el conflicte sobre els mbits ds. En el cas valenci sovint el conflicte sobre la forma ha centrat el debat, fins al punt de deixar en un segon pla, o fins i tot danullar, el problema realment important: la substituci de la llengua autctona pel castell.8 Lanomenat conflicte lingstic valenci ha sigut el resultat duna instrumentalitzaci poltica i ideolgica que, a partir de les acaballes del franquisme i de la transici, ha arrelat i sha vertebrat al si de la societat valenciana. Duna manera intencionada sha fet del valenci lobjecte central de la confrontaci. Des dels inicis de lactivaci del conflicte, els partits dretans han instrumentalitzat ideolgicament la llengua, a la qual han negat la filiaci al sistema lingstic catal, per a defensar lautonomia del valenci, llengua diferent i diferenciada daquella, tot esgrimint una
8. En lobra Conflicte lingstic valenci (1969), R. L. Ninyoles, tot i descriure un conflicte ms o menys manifest dmbits ds, incloa aspectes que feien pals un conflicte sobre la llengua mateixa: la discussi sobre el nom i la relaci amb les altres varietats del catal. Per a alguns autors com Pradilla (2005), aquest socileg, situant el tema en la dinmica conflictiva que sol generar tot contacte de llenges, ja denunciava el fet que la dicotomia delements oposats valencicatal era una cortina de fum encobridora de la veritable confrontaci entre valenci i castell.

19

srie darguments de naturalesa diferent que han sigut sistemticament enderrocats per la comunitat cientfica. Per a Climent-Ferrando (2005), a hores dara el debat ha deixat de ser una qesti filolgica. Tothom accepta que el conflicte no s lingstic sin purament poltic. El que samaga darrere daquest s un fort conflicte ideolgic entre un sector profundament espanyolitzador i un sector preocupat pel redreament nacional de la cultura i la llengua prpies. Hem de distingir tamb entre conflicte lingstic i el simple contacte entre llenges. El contacte s la coexistncia de llenges, en major o menor grau, per sense tensions per ls. Aquest contacte ha sigut una constant en la histria de la llengua catalana: unes vegades ha sigut merament administratiu (amb laragons); daltres, literari (amb loccit). El conflicte, en canvi, implica laparici de tensions socials i de tensions de comunicaci, i est provocat per la disposici estructural de la societat. El conflicte lingstic, ents com el conflicte sobre els mbits ds, es dna quan el contacte de llenges genera una situaci en qu dos o ms sistemes lingstics competeixen entre si en desigualtat de condicions. Per a Llus V. Aracil, el factor poltic s decisiu en el desenvolupament del conflicte lingstic ja que la poltica domina o mediatitza, en una considerable mesura, les funcions lingstiques de la societat, aix com bona part de les funcions socials de la llengua (Ferrando, 1987). Aix doncs,
20

el factor poltic tamb ha de ser decisiu a lhora de desenvolupar una poltica de normalitzaci lingstica que contrareste els efectes daquest conflicte. Una comunitat lingstica no sol viure allada absolutament de les altres. Una de les situacions ms freqents s que la llengua prpia duna comunitat estiga en contacte amb una altra, o amb ms duna. De la mateixa manera es fa difcil trobar una persona que no conega i use ms duna llengua a banda de la prpia. s a dir, en lactualitat el multilingisme s la norma ms usual. Segons una definici etimolgica del terme bilingisme, aquest fa referncia a la coexistncia de dues llenges en un mateix parlant o en un mateix espai. Aix doncs, podem afirmar que el bilingisme s un tipus ms de multilingisme. Per a Moll i Palanca (1987) sembla ben lcit establir una distinci fonamental entre dues classes de bilingisme: el bilingisme individual i el bilingisme territorial. En el nostre cas, un valenci s bilinge i al seu torn el territori administratiu on viu inclou dos territoris histricament diferenciats des del punt de vista lingstic.9
9. Per al nostre estudi tamb s important recordar que aquest territori es troba incls administrativament en un estat multilinge, per que legalment noms reconeix loficialitat duna de les llenges del territori i circumscriu loficialitat de la resta de les llenges a les respectives comunitats autnomes on es parlen, dacord amb els seus estatuts. Aquest fet comporta, per exemple, la desprotecci lingstica dels catalanoparlants dArag o de Mrcia.

21

En teoria, aquestes manifestacions sociolingstiques no han de ser conflictives. El problema apareix, precisament, quan ls duna llengua o duna altra ultrapassa els lmits de la tria personal o de la situaci geogrfica on es troba el parlant i esdev de carcter social; s a dir, quan el bilingisme sestn a la comunitat social. Un territori bilinge s un espai geogrfic dividit en dues zones lingstiques clarament delimitades. Tot i que aquesta soluci ideal no ha de ser font de tensions, no s, a hores dara, una soluci massa freqent. Habitualment en aquest tipus de contextos es produeix un bilingisme social, situaci en la qual dins una unitat territorial apareixen uns conjunts dindividus que usen ms dun idioma: un de propi i un altre, el propi dun altre grup. Aquesta alternana idiomtica sol estar organitzada segons unes normes ds socials i sol estar desequilibrada, en el sentit que no s uniforme per als dos idiomes. Aquesta situaci sol resultar conflictiva. Una de les llenges va ocupant espais lingstics que fins aleshores eren ocupats per laltra, de manera que la bilingitzaci dels membres dun dels grups simposa com a necessria pel fet que el no aprenentatge de la llengua dominant comporta una marginaci en aquests mbits ds. Els uns aprenen laltra llengua per necessitat; els altres, per voluntat. Ens trobem davant del que sanomena bilingisme substitutiu:
22

Las lenguas y variedades lingsticas que conviven en el territorio del Estado-nacin con la lengua oficial se ven como mucho menos tiles y necesarias que esta. De forma que la lengua nacional se hace materia de enseanza obligatoria y se propugna un bilingismo generalizado solo para las comunidades intranacionales que tengan una lengua o variedad diferente de la oficial. Este bilingismo restringido nicamente a una parte de la poblacin es de carcter sustitutivo, no aditivo. Es decir, se pretende que la lengua oficial vaya ocupando cada vez un mayor nmero de mbitos para de esa manera devaluar, disminuir y marginar las lenguas no oficiales de modo que sus hablantes opten al final por abandonarlas, al considerarlas un estorbo, por ser intiles. (Moreno, 2008)

Hem de recordar que el nostre Estatut dAutonomia reconeix lidioma valenci com a oficial de la Comunitat Valenciana, juntament amb el castell, que s lidioma oficial de lEstat. Ara b, segons marca el text estatutari tots tenen dret a conixerlos i a usar-los, per no el deure, contrriament al que ocorre amb el castell que, segons prescriu la Constituci espanyola, s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. La falsedat dun s social bilinge equilibrat i la unilateralitat del bilingisme individual demostren, precisament, que el bilingisme s purament mtic. Ens trobem en una situaci de bilingisme desequilibrat en qu una llengua en desplaa una altra, s a dir que ens trobem davant un procs de substituci lingstica en qu la mitificaci del bilingisme juga el paper de sedant (Moll i Palan23

ca, 1987). Davant el conflicte lingstic que genera el bilingisme social, es crea una disjuntiva com a soluci: o una llengua o una altra. Substituci lingstica o normalitzaci. Encara haurem de parlar ac, i relacionat amb el bilingisme, dun terme que sha ests amb relativa fortuna a casa nostra. Es tracta del terme diglssia. Aquest terme va ser encunyat lany 1959 per C. A. Ferguson per a intentar descriure les caracterstiques essencials de la relaci que es produeix entre la llengua estndard i la colloquial. Evidentment, en aquests casos sempre hi ha una varietat considerada alta, de tipus estndard, i una varietat baixa, ds informal. Posteriorment, sobretot a partir dels treballs de J. Fishman, es va generalitzar ls daquest concepte per a parlar de tots els casos despecialitzaci funcional diferenciada, ja fra entre registres o entre llenges. Per a aquest autor el bilingisme s una caracterstica de la conducta lingstica a nivell individual, mentre que la diglssia s un fenomen de carcter social. Podem dir, doncs, que identifica diglssia amb all que nosaltres hem anomenat ms amunt bilingisme social, tot i que el terme diglssia ja porta implcita la idea duna llengua de prestigi i una llengua subordinada. Per a Moll i Palanca (1987) lexaltaci del bilingisme a qu tan acostumats ens tenien els idelegs ms ultramuntans de la castellanitzaci, provocava la necessitat de marcar distncies conceptuals amb
24

aquella mixtificaci barroera. Per aix, quan aparegu el mot diglssia fou rebut com una mena de panacea. De manera que sha volgut aprofundir en la idea que la situaci actual del Pas Valenci no s de bilingisme social, sin de diglssia, en el sentit que el primer representa un estadi positiu, com si totes dues situacions no desembocaren finalment en la substituci lingstica.

25

La poltica lingstica dels governs autnoms

Tal com hem apuntat suara, a pesar de ser un estat plurilinge, Espanya ha actuat, histricament, en un sentit negacionista pel que fa al reconeixement legal de la diversitat lingstica. De fet, la qesti lingstica fou obviada en tots els textos constitucionals anteriors al de 1978 (Boix-Fuster, 2004). En plena transici, R. L. Ninyoles ja evidenci els problemes sociolingstics que shi comenaven a plantejar i es va avanar, en la seua visi crtica, al que sesdevindria posteriorment amb la promulgaci de la Constituci espanyola de 1978. En efecte, el socileg valenci alertava del triple privilegi de qu gaudia el castell: com a llengua oficial nica al seu territori histric; com a oficial al territori histric de les altres llenges i com a nica oficial en els rgans centrals de lEstat: les Corts Generals, el Govern central, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, els tribunals superiors de Justcia de les comunitats autnomes, lAudincia Nacional, la Fiscalia de lEstat, etc. (Ninyoles, 1977, en Bastardas i Boix-Fuster, 2004).
26

Finalment, saprov una Constituci que abordava el carcter plurilinge de lEstat amb una ambigitat premeditada, palesa, sobretot, en lomissi de la referncia explcita a les altres llenges espanyoles. En efecte, larticle 3 de la Constituci espanyola estableix:
1. El castell s la llengua oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. 2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials a les comunitats autnomes respectives, dacord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les distintes modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci.

Lallusi explcita exclusivament del castell el coneixement del qual s un dret i un deure per a tots els ciutadans de lEstat contrasta amb la indefinici en la referncia a les altres llenges espanyoles, ja que no diu quantes en sn, ni quines, i sobre elles noms hi ha lobligaci terica de respectar-les i protegir-les. Aquesta omissi acusa, encara ms, la diferncia de rang entre el castell i les altres llenges espanyoles, que adquireixen, daquesta manera, un carcter subsidiari respecte de la llengua oficial de lEstat (Ferrando i Nicols, 2005), a la qual satorga un estatus superior respecte de les altres. Al llarg dels pocs ms de trenta anys de vigncia de la Constituci espanyola, lEstat ha protegit nicament el castell, perpetuant, daquesta manera,
27

els privilegis de la comunitat lingstica castellana. Paradoxalment, el castell s la llengua que gaudeix de tots els privilegis i de la mxima difusi arreu de lEstat. En lanlisi que J. Vernet fa del rgim juridicolingstic establit en la Constituci espanyola, distingeix els tres principis sobre els quals es basa la poltica lingstica de lEstat (Vernet, en Bastardas i Boix-Fuster, 2004): El principi de diversitat de tractament, segons el qual hi ha tres categories lingstiques: la de llengua oficial, que correspon noms al castell (art. 3.1); la de llengua cooficial a les comunitats autnomes, que recau en les altres llenges oficials (art. 3.2), i la de modalitat protegida, que satorga a les distintes modalitats lingstiques dEspanya (art. 3.3). El principi de territorialitat impura, dacord amb el qual el dret dexpressar-se en llengua no castellana es restringeix al territori on cada llengua s cooficial, mentre que els drets dels castellanoparlants sn daplicaci a tot lEstat. El principi del plurilingisme, segons el qual la diversitat lingstica s un valor superior de lordenament jurdic, per que, malauradament, es queda en una mera declaraci dintencions en no vincular a tots els poders pblics en laplicaci dels mandats dels articles 3 i 20.3 de la Constituci espanyola. En resum, la Constituci espanyola reconeix lexistncia de diverses llenges, per en el marc
28

dun plantejament jerrquic de loficialitat en qu el castell se situa en el nivell superior; les altres llenges (cooficials al territori propi), en lintermedi, i les modalitats lingstiques, en un dinexistent (Meli, 2004). s cert que el text constitucional permet legislar i defensar els drets lingstics dels no castellanoparlants, per de manera molt limitada, perqu, des de la perspectiva dun model igualitari, la regulaci constitucional de la pluralitat lingstica s clarament deficitria. En efecte, larticle 3.2 atorga potestat legislativa a les comunitats autnomes en matria lingstica, per hem dadmetre que els estatuts dautonomia sn, comparats amb el text constitucional, normes de rang inferior. Contrriament, s la Constituci la que imposa loficialitat duna llengua, de manera que aquest tractament constitucional desigualitari t com a conseqncia immediata lexistncia de dues classes de ciutadans: els qui tenen obligacions nicament en relaci amb la seua llengua (castell) i els qui, tot i disposar duna llengua prpia (catal, uscar o gallec), estan obligats a conixer i a usar loficial (castell). Podem concloure que al llarg daquestes tres dcades, el plurilingisme estatal encara no ha sigut abordat en un context igualitari, i que en alguns mbits aquest tractament desigualitari resulta flagrant. En efecte, lesfera dels poders pblics, on hauria destar reflectit aquest plurilingisme per exemple, en els currculums acadmics pateix un dficit enorme, sobretot en lmbit de la justcia, on
29

el coneixement de les llenges cooficials hauria de deixar de ser un simple mrit per a esdevindre un requisit sine qua non per al concurs de trasllat (BoixFuster, 2004). En el context de la cooficialitat constitucional va veure la llum lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana (Llei orgnica 5/1982, d1 de juliol), que disposa, en larticle 7:
1. Els dos idiomes oficials de la comunitat autnoma sn el valenci i el castell. Tothom t dret a conixer-los i a usar-los. 2. La Generalitat Valenciana garantir ls normal i oficial dambdues llenges, i adoptar les mesures necessries per tal dassegurar-ne el coneixement. 3. Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua. 4. Hom atorgar protecci i respecte especials a la recuperaci del valenci. 5. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua prpia en lAdministraci i en lensenyament. 6. Hom delimitar per llei els territoris en els quals predomine ls duna llengua o de laltra, aix com els que puguen ser exceptuats de lensenyament i de ls de la llengua prpia de la Comunitat.

La redacci estatutria no fu ms que reflectir la manca de consens politicosocial sobre la qesti lingstica. Lambigitat premeditada posa en evidncia la claudicaci duna part de lesquerra valenciana, lespanyolista, a parlar clarament de la filiaci lingstica del valenci. La negaci de tota allusi a la catalanitat de la llengua i la renncia a fer de lInstitut de Filologia Valenciana lautoritat lings30

tica de referncia representen el fracs de les aspiracions duna part significativa de la societat valenciana, que, des de finals de la dictadura franquista i fins a laprovaci de lEstatut, havia defensat amb entusiasme la dignificaci i la recuperaci dels usos socials del valenci. Tanmateix, deixar en la indefinici la caracteritzaci de la principal senya didentitat valenciana per a, presumiblement, apaivagar la confrontaci social aconsegu, ben contrriament al que es pretenia, aprofundir en lafebliment de la lleialtat lingstica, ja de per si malmesa, i abonar el terreny per al triomf de les tesis secessionistes, que anys ms tard reeixiren parcialment amb la institucionalitzaci10 duna part del discurs blaver. Amb tot, poc desprs saprov la Llei ds i ensenyament del valenci (LUEV, Llei 4/1983, de 23 de novembre), el prembul de la qual diu:
Davant la situaci diglssica11 en qu est immersa la major part de la nostra poblaci, consegent a la situaci de sotmetiment del valenci mantinguda durant la histria de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procs de recuperaci de la plena identitat del poble valenci, t el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant

10. V. Flor (2011) afirma, en referncia a Lo Rat Penat i la Real Acadmia de Cultura Valenciana: Aix doncs, sembla innegable la connivncia entre el PP i les dues entitats ms representatives del blaverisme cultural. 11. Quan la LUEV parla de situaci de diglssia ho fa interpretant el terme diglssia en el sentit que li donava J. Fishman.

31

amb la situaci de deixadesa i deterioraci en qu es troba. La nostra irregular situaci sociolingstica exigeix una actuaci legal, que sense tardar acabe amb la postraci i propicie ls i ensenyament del valenci per tal dassolir lequiparaci total amb el castell. Aquesta Llei tracta de superar la relaci de desigualtat que hi ha entre les dues llenges oficials de la nostra Comunitat Autnoma, i disposa les mesures pertinents per tal dimpulsar ls del valenci en tots els camps de la nostra societat, i especialment en lAdministraci i lensenyament com a vehicles de recuperaci. La finalitat ltima de la Llei s assolir, mitjanant la promoci del valenci, lequiparaci efectiva amb el castell i garantir ls normal i oficial dambds idiomes en condicions digualtat i desterrar qualsevol forma de discriminaci lingstica.

En les Jornades Commemoratives dEstudi sobre la LUEV, organitzades per la Universitat dAlacant amb motiu de la celebraci del 20 aniversari de la llei, els participants especialistes del dret, de la sociolingstica, de la filologia i representants de la poltica, del mn cvic, etc. remarcaren el doble vessant de la llei: duna banda, laspecte sociolingstic, pel context social en qu fou aprovada, caracteritzat per la confrontaci; i de laltre, el vessant prpiament jurdic, de regulaci dels drets subjectius, per tamb destabliment de mecanismes de conservaci i de restauraci generals. Per fou precisament en la tensi conjuntural del moment on posaren ms mfasi, perqu va ser pel context politicosocial que es deixaren fora de lacord legislatiu els dos aspectes decisius esmentats suara: la denominaci cientfica de la llengua i lestabliment de lautoritat lingstica. Per aix,
32

alguns autors consideren que la LUEV no s comparable a les lleis de normalitzaci daltres comunitats autnomes, perqu, a diferncia daquelles, aquesta no va ser la consagraci dun ampli procs social acceptat majoritriament (Alcaraz, 2005). Per a altres autors, mentre que la llei assoleix un cert xit en lensenyament, ls normal i oficial del valenci pateix un dficit innegable, pals, sobretot, en la manca de voluntat dels poders poltics per fomentar ls de la llengua prpia. Els mitjans al servei de la normalitzaci lingstica han sigut i sn insuficients, i aix es veu agreujat per les deficincies tcniques de la llei, amb la consegent inseguretat jurdica que aquestes mancances han provocat (Ochoa, 2005). Una de les mancances que ms crida latenci s labsncia de lexigncia del requisit lingstic en laccs a la funci pblica, que ha dut com a conseqncia les sentncies en contra de les institucions que lhan exigit, com ara els ajuntaments dOliva, dOntinyent o de Xixona. I encara ms, perqu malgrat que loficialitat de la llengua afecta i vincula tots els poders pblics, Canal 9 s un flagrant cas dincompliment tant daquesta llei com de la llei de creaci prpia (Llei 7/1984, de 4 de juliol), que estableix que lactivitat dels mitjans de comunicaci social de la Generalitat Valenciana sha dinspirar, en els principis segents: a) La promoci i protecci de la llengua prpia de la Comunitat Valenciana (article 2.1). Tot plegat, el tractament desigualitari consagrat
33

en el rgim juridicolingstic de la Constituci espanyola; lambigitat sobre la filiaci lingstica del valenci i la renncia a lestabliment de lautoritat lingstica en la redacci estatutria, aix com la inseguretat jurdica que ha perpetuat la pretesa llei de normalitzaci del valenci, ha conformat un context certament malagrat amb els intents per restaurar la legalitat i les funcions socials del valenci, sempre a compte del conflicte sobre la identitat de la llengua, que ha esdevingut, aix, lexcusa perfecta per a no dur a terme una poltica lingstica amb una veritable voluntat normalitzadora. En efecte, la dinmica sociolingstica ha condicionat fins a lactualitat qualsevol acci poltica sobre la llengua; una dinmica caracteritzada per lantagonisme dels dos discursos que marcaren la transici democrtica al Pas Valenci, i que encara hui marquen les pautes del comportament lingstic social. Duna banda, el nacionalisme valenci darrel fusteriana,12 que reivindicava la

12. Altrament anomenat catalanisme, nacionalisme pancatalanista, fusterianisme, etc. s difcil de definir breument, per shi pot apuntar, seguint V. Flor (2011) , que La base social que participar del fusterianisme estar formada per les classes mitjanes illustrades i de comarques valencianoparlants [] ser el referent mobilitzador de molts universitaris durant el tardofranquisme i la transici []. Podem afegir que lobra de Joan Fuster, i en concret Nosaltres, els valencians, ns el referent ideolgic. Defineix el Pas Valenci com a territori de llengua catalana i, per tant, advoca per fomentar i reforar els llaos culturals i poltics amb la resta de territoris de cultura catalana, s a dir, amb Catalunya i les Illes Balears.

34

unitat de la llengua i un estatus legal per al valenci. I de laltra, lanticatalanisme13 de les elits dirigents, darrere el qual samagava el veritable projecte castellanitzant de les classes mitjanes i altes (Pradilla, 2002), adoptat amb el pas dels anys per les classes populars urbanes.14 Com veurem, el conflicte lingstic sobre la identitat del valenci ha representat un fre per a les poltiques lingstiques de recuperaci, promoci i normalitzaci de la llengua (Bodoque, 2009). I aix malgrat la pretesa pax linguae a qu anys ms tard va aspirar lexpresident Zaplana mitjanant lanomenat pacte lingstic.

13. F. Viadel (2010) defineix lanticatalanisme com laversi a lexistncia duna naci catalana o a la mateixa llengua i cultura catalanes i afig les aportacions daltres autors sobre el mateix terme: Vicent Bello lha definit com un feixisme local []. Francesc Viadel lha radiografiat com un moviment reaccionari que ha simbolitzat el triomf de lhispanovalencianisme autoritari del PP sobre les esquerres []. Lhistoriador Xavier Casals sinclina per la visi aportada per lantropleg Joan Francesc Mira segons el qual el blaverisme sadscriu a un populisme autoctonista que combina entre altres elements la necessitat dautosatisfacci i identificaci dun enemic exterior. Tamb el trobem definit en Flor (2011) com loposici activa al catalanisme i al seu programa poltic per tamb, si ms no en certa manera, a Catalunya i als catalans. 14. Tal com afirma H. Boyer (2006), Evidentment, no sn els fills els qui deixen daprendre la llengua dels pares, sin els pares els qui, majoritriament vctimes dun sentiment de culpabilitat (Lafont, 1971), duna actitud dautodenigraci, productes duna ideologia diglssica (Boyer, 1991 i 2003) deixen de transmetre la llengua dominada als seus fills.

35

Entre la despenalitzaci del valenci i la institucionalitzaci del conflicte lingstic: els governs socialistes (19831995)

Larribada al poder el 1983 del PSPV-PSOE va crear moltes expectatives de canvi, entre les quals la recuperaci del valenci en els usos pblics, en qu la llengua prpia patia una greu situaci de minoritzaci i un avanat procs de substituci lingstica. Tanmateix, la timidesa i la falta dambici de la poltica lingstica duta a terme pels governs socialistes impediren assolir lobjectiu sense el qual era impossible avanar en la consolidaci social del valenci: la desactivaci del conflicte lingstic sobre el nom i la identitat de la llengua. Un objectiu irrenunciable per als sectors ms dinmics i proactius en la defensa del valenci, per als quals la resta dactuacions no passaren de la mera modstia. Malgrat lassoliment histric del reconeixement jurdic del valenci i la universalitzaci de lensenyament en lmbit educatiu (almenys el pblic), la redacci de lEstatut dAutonomia valenci demostra la rendici del PSPV-PSOE al xantatge permanent del blaverisme, ja que el text estatutari deix fora de larticulat la denominaci cientfica de la llengua i lestabliment de lautoritat lingstica, una autoritat que, com ja sha avanat, alguns sectors reclamaven per a lInstitut de Filologia Valenciana, reivindicaci que no va quallar per raons estrictament poltiques. De manera que la societat valen36

ciana assoleix la condici oprobiosa de figurar, dins lestat, com a cas nic de llengua desvalguda, aix s, que no disposa dautoritat lingstica, tal com denunciava el 1996 Vicent Pitarch, que criticava, aix, lactitud dubitativa i errtica del PSOE en matria lingstica (Pradilla, 2002). No ser fins a mitjan dcada dels noranta que sintentar esmenar lomissi de lautoritat lingstica. Tanmateix, no ho far qui havia governat al llarg de 13 anys, sin, curiosament, el Partit Popular (hereu de lantiga Alianza Popular, lnic partit que shavia abstingut en laprovaci de la Llei ds), que veur, en la creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua una oportunitat de pura estratgia poltica per a desactivar el conflicte lingstic. Per encara en letapa socialista, la institucionalitzaci de lambigitat onomstica practicada pels seus governs ser interpretada pel secessionisme lingstic com la legalitzaci de les seues tesis, en una accepci esbiaixada del terme valenci com a sinnim de llengua valenciana diferent de la catalana. En lextrem oposat, per a una part dels defensors de la unitat de la llengua, aquesta indefinici, lluny dafavorir la pau social que pretesament sassoliria no explicitant la relaci de sinonmia entre valenci i catal, continuar sent font de conflictes i el ms gran impediment per a la plena normalitzaci lingstica. En la prctica, indefinici i ambigitat donaren lloc a la coexistncia de diversos models lingstics,
37

uns elaborats sobre els fonaments de la unitat lingstica i, per tant, convergents amb la codificaci fabriana; i els altres, divergents daquella codificaci i basats en el particularisme dialectal valenci, amb la mxima expressi en el model secessionista, absolutament desvinculat del catal. Sobre la base de les Normes de Castell (1932), els models convergents han prioritzat les particularitats dialectals valencianes o shan acostat ms a les formes del catal oriental. Entre aquests i el secessionista, hi ha hagut encara un tercer model, que podrem anomenar particularista o autonomista, que ha reivindicat el predomini de les formes del valenci central, per allunyat de la convergncia amb la codificaci fabriana. Tanmateix, el carcter eminentment funcional de la llengua estndard reclamava una actuaci selectiva sobre les formes i no la diversitat gratuta de formes paralleles. Lassoliment duna llengua estndard hauria dhaver dut aparellat lassoliment de la cohesi lingstica de la comunitat de parlants. Contrriament, la renncia a aquest establiment desemboc en el caos lingstic, per tamb, i sobretot, en el desistiment deducar lingsticament una societat que era i s, en gran part analfabeta en la llengua prpia. De fet, en contrast amb el triomfalisme que han ostentat els governs autonmics per les seues poltiques lingstiques en referncia a laugment de les xifres sobre la competncia lectoescripto38

ra de la poblaci valenciana en la llengua prpia, crida poderosament latenci que larticulat de la Llei ds ja preveiera un captol dexcepcions en referncia a lobligatorietat daplicar el valenci en lensenyament en el supsit que els pares o tutors acreditaren la residncia temporal als territoris de predomini valencianoparlant.15 Lexempci individual sampliava, aix mateix, per a les poblacions de predomini castellanoparlant, eximides, a ms, de lobligatorietat dintroduir-lo en lensenyament, on aquesta incorporaci era progressiva. I s aix com un partit que havia fet bandera de la reivindicaci de la llengua va permetre la proscripci de formes lingstiques massa catalanes en la RTVV: la dissortadament famosa llista de paraules prohibides de Canal 9, elaborada per qui en fou director general, Amadeu Fabregat. Tal com afirma Flor: Canal 9 ha creat un model lingstic diglssic,
15. Article 24 1. Lobligatorietat daplicar el valenci a lensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valencianoparlant al ttol cinqu, restar sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho solliciten acrediten fefaentment residncia temporal en aquest territori i expressen, en formalitzar la inscripci, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de lensenyament del valenci. 2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduir progressivament lensenyament del valenci als territoris de predomini lingstic castell relacionats al ttol cinqu, i afavorir totes les iniciatives pbliques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot a sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir lexempci de lensenyament del valenci per a llurs fills i tutelats, quan aix ho solliciten en formalitzar-ne la inscripci.

39

patuatitzat,16 restrictiu i empobridor [], en definitiva, un model del gust del blaverisme, si ms no, del moderat, ja que el ms radical est sempre insatisfet (Flor, 2010). De manera que les expectatives creades amb la implantaci de Canal 9 es van veure frustrades prcticament des de linici de les emissions, perqu no foren mai ntegrament en valenci. Ben al contrari, la televisi pblica dels valencians sha caracteritzat, abans i ara, per les interferncies poltiques en el model lingstic, per tamb per lnfima qualitat de la programaci i per la imatge tpica i subalterna que ha difs de la cultura valenciana (Nicols, 2004). Installada en la indiferncia lingstica ms absoluta, la Radiotelevisi Valenciana ha incomplit, sistemticament, els preceptes legals que establia la llei de creaci: el comproms destendre socialment la llengua i destablir un model lingstic de referncia per a ls pblic. Tot amb tot, la poltica lingstica dels governs socialistes va actuar en tres mbits fonamentals: El jurdic, amb la promulgaci de la LUEV, que desplega larticle 7 de lEstatut dAutonomia amb la finalitat de corregir la desigualtat entre les dues llenges oficials i dimpulsar ls del valenci en tots els mbits socials.
16. Del substantiu patus, que designa sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literria escrita i emprats noms en la conversa familiar, dacord amb la definici que en proporciona el Gran diccionari de la llengua catalana dEnciclopdia Catalana.

40

 Leducatiu, amb la universalitzaci de lensenyament del valenci i en valenci. El comunicatiu, amb la implantaci de la Radiotelevisi Valenciana, que tenia per objectiu fomentar lextensi social de la llengua i establir un model lingstic estndard de referncia per a ls pblic. Aquestes actuacions dugueren aparellades una srie de mesures encaminades a la recuperaci del valenci: Lestabliment de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci, organisme dacreditaci de la competncia lingstica en laccs a la funci pblica (1985). La creaci de la Direcci General de Poltica Lingstica, encarregada de la planificaci lingstica del Consell (1991). La constituci de la xarxa dassessors i promotors lingstics i traductors en lAdministraci autonmica i local (els gabinets ds del Valenci). La creaci del Servei dInvestigaci i Estudis Socials, on es van dur a terme importants treballs sobre ls social del valenci basats en dades relatives a la competncia, ls i lactitud lingstica. No obstant aix, la falta de visi estratgica a lhora de plantejar la poltica lingstica com una eina de carcter transversal, amb un recorregut tant horitzontal com vertical en lAdministraci, els poders
41

pblics, lensenyament, els mitjans de comunicaci, etc., va esmortir labast daquestes mesures, com ara ladscripci de la Direcci General de Poltica Lingstica a la Conselleria de Cultura i Educaci. De manera que les campanyes de promoci social del valenci promogudes per aquesta, a banda de sofrir loposici virulenta dels sectors ms reaccionaris i contraris a la normalitzaci lingstica, en compte de ser percebudes com a elements de foment de la llengua entre aquells per a qui no era la llengua prpia i com a motors de la identitat i la lleialtat lingstiques entre els qui la tenien com a prpia, eren vistes com a mers productes culturals i fins i tot folklrics. Socialment, aquestes campanyes de sensibilitzaci lingstica no resultaven convincents perqu, mentre es feia servir persones de rellevncia pblica, com ara Genovs o Aspar, per a promocionar ls social del valenci, els poders pblics, i ms concretament, els membres del govern, amb el president de la Generalitat al capdavant, empraven ben limitadament el valenci en les seues compareixences pbliques, delatant aix una actitud de bilingisme substitutori que ells mateixos denunciaven i reprovaven en les lleis que havien impulsat i aprovat. Aix, junt amb la deixadesa ms vergonyosa pel que fa a les iniciatives per a assolir lequilingisme, com ara no exigir el requisit lingstic per a laccs a la funci pblica o no aprovar sin in extremis lhomologaci de titulacions administratives de catal i valenci, posen de manifest una poltica lingstica curta de mires.
42

En definitiva, durant letapa socialista el valenci va recuperar una certa visibilitat, amb la creaci dinstruments jurdics de restauraci i despais socials de reconeixement pblic. Per aquestes accions no van ser suficients per a dignificar socialment el valenci ni tampoc per a aturar la defecci lingstica. I, per descomptat, el fet devitar qualsevol referncia explcita a la llengua catalana aniria agreujant lafebliment de la lleialtat lingstica i assentant les bases de lestranyament lingstic que prosperaria amb els governs populars.

La creaci dun mbit referencial excloent. Les penalitats del valenci del 1995 en: els governs populars

Des de la seua arribada al govern, el PP ha qestionat dia s dia tamb la tasca normativitzadora duta a terme en els anys anteriors a lescola, la universitat i el mn editorial, i ha dilut encara ms la identitat lingstica valenciana. Tant en lensenyament com en ladministraci i la Radiotelevisi Valenciana shan perseguit les denominacions o les referncies a la unitat de la llengua i sha practicat reiteradament la censura de paraules i dexpressions considerades poc valencianes (Nicols, 2004). La presumpta pax linguae impulsada per Eduardo Zaplana va quallar en laprovaci de la Llei
43

de creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua (AVL), que es va constituir el 2001. Lany segent saprov una resoluci que reconeixia els criteris de la Conselleria dEducaci seguits entre 1982 i 2002, basats en la normativa unitria adaptada a la modalitat valenciana pels gramtics fabristes valencians. El 2005, lAVL va aprovar un dictamen sobre la denominaci de la llengua com a catal o valenci, alhora que reivindicava que la dualitat onomstica no fra el pretext per a oferir una visi fragmentada de la llengua. A pesar que la instituci normativa aspirava a ser el punt de trobada de les diverses sensibilitats lingstiques existents al Pas Valenci, lAVL ha sigut reiteradament instrumentalitzada pel govern valenci, que ha continuat enfrontant totes dues denominacions, per ara en el context dun discurs renovat, que nega la unitat de la llengua catalana amb el pretext de lexistncia de dues denominacions jurdiques que avalarien dues realitats lingstiques diferents (Climent-Ferrando, 2005). De fet, per a alguns autors, la creaci de lAVL representa un veritable punt dinflexi en el secessionisme lingstic i lintent ms greu i perills de trencament de la unitat de la llengua catalana en el pla jurdic (Esteve, Esteve i Teodoro, 2005). En efecte, les primeres decisions normatives de la instituci foren polticament utilitzades per a justificar i avanar en la fixaci dun model referencial institucional que obvia lemprat per les universitats,
44

lensenyament, el mn editorial i ladministraci pblica. Per aix, les recomanacions de lAVL han sigut interpretades pels professionals com un eufemisme que encobreix pobrament la seua veritable finalitat: la censura de totes aquelles formes que denoten catalanitat, definitivament proscrites de qualsevol registre formal, amb el consegent empobriment de la llengua culta, reduda, cada vegada ms, a lexpressi colloquial i amb poques possibilitats dassolir tots els mbits ds propis de les llenges de cultura. Tal com han fet notar alguns autors (Pradilla, 2005), a pesar que la proposta de lAVL no representa una codificaci ex novo, la interpretaci que se nha fet s que manifesta una clara voluntat dactuar independentment. De fet, el govern valenci ha insistit obsessivament a crear un mbit referencial excloent i sha inhibit a lhora de liderar un procs dextensi de ls del valenci. Lestndard acadmic estableix com a marc estricte de referncia lingisticocultural la comunitat autnoma. Tanmateix, en un context de minoritzaci lingstica, s difcil garantir un funcionament autnom que evite la interferncia del castell. Contrriament, ha procurat mantindre una clara distncia amb el catal oriental. En aquest mateix context, la funci de prestigi que ha de tindre qualsevol estndard es veu constantment impossibilitada, atesa laposta lingstica de les elits en el poder clarament favorable al castell.
45

Aquesta nova dinmica en el procs destandarditzaci atempta directament contra el concepte de comunitat lingstica i el resultat s lestranyament referencial, amb la llengua funcionant en comunitats lingstiques diferents. La difusi de lestndard necessita la identificaci de la comunitat lingstica com a tal. De fet, les diverses propostes de codificaci al Pas Valenci tenen com a destinatria una comunitat lingstica diferent, la que es vol per al present i per al futur. Tanmateix, una proposta estndard noms pot tindre sentit si al darrere hi ha una comunitat lingstica cohesionada i si les institucions funcionen en sintonia. Per els estndards de lAVL i de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) persegueixen aspiracions diferents per a una mateixa comunitat lingstica. LAVL, sobre la base del fabrisme, busca la identificaci amb lusuari, aspiraci que no acaba de quallar ni en lensenyament ni en el mn acadmic ni en leditorial, perqu va massa lluny en lmbit del particularisme i sembla haver dissimulat la ideologia lingstica del secessionisme amb una pretesa voluntat unitarista, amb el consegent xoc de legitimitat. Mentre el model de lAVL continue basant-se en la colloquialitzaci de la llengua i en lacceptaci de la interferncia lingstica del castell, saprofundir en la creaci dun mbit referencial excloent, dinmica que ha dut algun autor a parlar ja de la galleguitzaci del valenci (Pradilla, 2009). Partint de la necessitat de tractar de manera
46

especfica les peculiaritats valencianes, per amb una evident base unificadora i convergent, el model unitarista de lIIFV t una clara voluntat deixamplament de la comunitat lingstica. Malgrat que aquest model s que compta amb ladhesi dels agents culturals realment compromesos amb la dignificaci del valenci, tamb topeta amb fortes oposicions dels sectors que consideren que aquella convergncia s la causa de la poca adhesi dels parlants de la llengua (Pradilla, 2009). Tant governant amb el suport parlamentari dUni Valenciana com en majoria absoluta, el PP sha servit del secessionisme per a inhibir-se en laplicaci duna poltica lingstica de recuperaci idiomtica. En canvi, les mesures dels governs populars han anat encaminades a desmantellar la feble estructura organitzativa implantada i a reduir els escassos resultats de la poltica lingstica anterior, i aix ha dut algun autor a considerar el cas valenci com un exemple de contraplanificaci lingstica (Pradilla, 2002). En efecte, les primeres mesures que va adoptar el govern del PP van ser totes de marcat carcter regressiu i fins i tot repressiu (Esteve, 2004), com ara: La deshomologaci de ttols entre les administracions valenciana, catalana i balear, en una mostra ms de separatisme lingisticocultural. La supressi de la Direcci General de Poltica Lingstica.

47

 La intervenci en els materials curriculars de lassignatura de valenci. La inadmissi de la llicenciatura en Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valenci en les oposicions a cossos docents no universitaris a fi daprofundir en lallament referencial al qual hem alludit reiteradament. La supressi dautors no valencians dels currculums de literatura de Secundria i Batxillerat, en la mateixa lnia que la mesura anterior. El conflicte amb les universitats per les referncies estatutries a la llengua catalana, amb una srie llargussima de sentncies en contra. La batejada per M. . Pradilla com la deriva estandarditzadora (Pradilla, 2005). A les quals cal afegir les ms recents: La fi de les emissions de TV3 al Pas Valenci, en un intent ms de privar els valencians de la possibilitat dinformar-se per altres mitjans aliens al control i a la manipulaci del govern valenci, a banda de lallament lingstic del marc referencial catal. La implantaci dun model educatiu suposadament basat en un plurilingisme equilibrat amb el qual es pretn posar fi a gaireb trenta anys densenyament en valenci. Sota laparena duna pretesa poltica de recuperaci de la llengua, el PP es presenta com lnic dipositari de la genuna i popular identitat lingstica valenciana. Mentrestant, i duna manera correlativa,
48

la planificaci lingstica va a un ritme descendent per convergent amb els interessos de qui la sustenta, i que no sn altres que ofegar definitivament les iniciatives de valencianitzaci social, alhora que saprofundeix en els hbits castellanitzants dels poders pblics i sassoleix la veritable finalitat de la seua poltica lingstica: la desaparici del valenci. De fet, lordenament jurdic constata la important responsabilitat poltica en el manteniment del conflicte lingstic valenci (Alcaraz, 2002). La reforma de lEstatut (Llei 1/2006, de 10 dabril), pactada pels dos partits poltics majoritaris al Pas Valenci, PP i PSOE, oferia tant la possibilitat de resoldre el conflicte lingstic derivat de ls estatutari del terme valenci com locasi de consolidar i aprofundir en els drets lingstics ja reconeguts, ampliar-los i estendrels a noves previsions que la legislaci autonmica havia oms (Teodoro, 2008). Per el nou Estatut ni estableix nous drets ni noves garanties, com ara el requisit lingstic en lAdministraci. En canvi, agreuja el problema onomstic en reafirmar la interpretaci nominalista amb lestabliment de les denominacions llengua valenciana i idioma valenci, que aprofundeixen en lestatus diferenciat del catal. Larticle 6 defineix el valenci com a llengua prpia, una determinaci clara i inequvoca que representa un avantatge, per que no va acompanyada de la voluntat decidida i ferma de fer del valenci la llengua ds normal i preferent en les adminis49

tracions pbliques, en els mitjans de comunicaci i en lensenyament. La falta de concreci del concepte llengua prpia laboca a la sinonmia de llengua caracterstica, originria, en el sentit de pertanyent exclusivament al territori valenci (Teodoro, 2008). De manera que saprofundeix encara ms en lestranyament referencial. En els darrers temps, a ms, aquest estranyament referencial, aquest allacionisme respecte de la resta de la comunitat lingstica, ha conegut episodis ms exacerbats, que delaten lestigmatitzaci obsessiva a qu el partit governant vol sotmetre qualsevol que pose en dubte la defensa a ultrana que exhibeix de la identitat i de la llengua dels valencians. Com molt b afirma F. Viadel (2010):
Al Pas Valenci, des de fa quasi ms de trenta anys, molts ciutadans, partits, tenen ben complicat defensar en igualtat de condicions les seues idees, punts de vista sobre el propi pas, dissentir de la ideologia dominant o simplement usar amb normalitat la seua llengua.

Un dels ltims captols daquesta obsessi allacionista ha sigut el tancament definitiu dels repetidors dAcci Cultural del Pas Valenci que permetien rebre el senyal de TV3 al Pas Valenci. Les contnues multes del govern encapalat fins al juliol del 2011 per Francisco Camps han posat fi a les emissions de TV3 al territori valenci, de manera que, en un mn globalitzat, al Pas Valenci no hi ha llibertat dexpressi ni de comunicaci, talment
50

com sesdev en rgims autoritaris.17 Aquesta cacera politicoideolgica no persegueix nicament lallament comunicatiu duna part de la societat valenciana, que ha renunciat a informar-se mitjanant la Radiotelevisi Valenciana (per raons lingstiques, per, en els darrers anys, tamb per la manipulaci i pel control poltic a qu sn sotmesos els espais informatius abans de lemissi), sin tamb, i sobretot, la separaci definitiva dels valencianoparlants de la resta del domini lingstic catal. En la mateixa lnia, tot just celebrades les eleccions municipals i autonmiques del 22 de maig del 2011, el conseller dEducaci en funcions anunciava la implantaci dun nou model educatiu plurilinge equilibrat, amb un repartiment de les assignatures per a cadascuna de les tres llenges vehiculars a ra dun ter per al valenci, un ter per al castell i un mxim del 33 % per a langls. Novament, mentre el govern afirmava i defensava que el model garantiria ls equilibrat del valenci, el castell i langls, la comunitat educativa argumentava que el que veritablement amagava la
17. De fet, F. Viadel (2010) apunta en aquesta direcci quan parla de quasi-rgim, i matisa al respecte: Al Pas Valenci shan donat, des de larribada al poder autonmic del PP el 1995, algunes condicions tpiques dels rgims autoritaris com ara el domini dun partit sobre lesfera de les relacions poltiques i socials; el suport daquest partit a grups dinters afins en aquest cas lobbys empresarials amb els seus grups de comunicaci o sectors oficials de lEsglsia; respecte sols formal dels mecanismes democrtics de control de lexecutiu; gesti pblica opaca; control ferreny dels mitjans de comunicaci pblics, etc.

51

proposta era leliminaci de les lnies en valenci. El ben cert s que les preteses condicions digualtat entre el valenci i el castell sobre les quals es fonamenta el model sn socialment inexistents, una fallcia repetida i augmentada cada vegada que es parla de la cooficialitat del valenci i del castell o de la coexistncia de totes dues llenges en lensenyament. Tanmateix, els nics programes que fins ara han garantit ladquisici de les dues llenges oficials i la daltres idiomes estrangers sn els que tenen com a base el valenci. Lobcecaci del govern valenci en la qesti lingstica no fa ms que evidenciar el seu afany glotofgic,18 en el qual no estalviar mitjans per a aconseguir els seus objectius. El primer, lallament definitiu de la resta de la comunitat lingstica catalana, amb lestranyament referencial patrocinat per les instncies oficials. En segon lloc, la colloquialitzaci flagrant del valenci, amb el model lingstic de Canal 9 com a mxim exponent. I en tercer lloc, el mimetisme total amb Espanya, amb la consegent anihilaci de la llengua que tant diuen defensar. Perqu, molt a pesar seu, aquest s un dels trets identitaris ms visibles que encara separa els valencians dels espanyols.

18. De glotofgia tamb anomenada lingicidi, s a dir, la substituci total duna llengua o duna varietat lingstica per una altra llengua dominant, dacord amb la definici que en proporciona el Gran diccionari de la llengua catalana dEnciclopdia Catalana.

52

La superaci del conflicte lingstic. De lesquizofrnia codificadora a la gesti (responsable) del polimorfisme

Lany 2005 es va donar a conixer lEnquesta sobre la situaci social del valenci,19 realitzada per lAcadmia Valenciana de la Llengua lany 2004. Aquest treball va evidenciar el que la majoria dels professionals de la llengua intuem: desprs de ms de vint anys de laprovaci de la LUEV, encara ens trobvem molt lluny de lequiparaci lingstica i la recuperaci del valenci que la llei preconitzava en el seu prembul. Durant els primers deu anys posteriors a lentrada en vigor daquesta llei, podem observar un procs de recuperaci del valenci, ats que la llengua penetra en espais lligats a lesfera pblica fins a aquest moment vetats i seixampla com a llengua ds social. Aix mateix, les dades corresponents als anys 1989 i 1992 (i, en part, 1995) mostren una lnia ascendent en levoluci de ls social del valenci, encara que de menor intensitat. Ara

19. Dins Llibre blanc de ls del valenci I (AVL, 2005).

53

60 50 40 30 20 10 0

A casa

1989

1992

1995

2004

Predominantment valenci Predominantment castell Indistintament

Amb els amics

60 50 40 30 20 10 0 1989 1992 1995 2004

Predominantment valenci Predominantment castell Indistintament

Evoluci de ls en la zona de predomini lingstic valenci. Font: Llibre blanc de ls del valenci I. Enquesta sobre la situaci social del valenci. 2004 (AVL, 2005).

54

b, lenquesta mostra com a partir de lany 1995 la tendncia ascendent canvia, amb una evoluci fortament negativa en la comprensi oral i en la capacitat de parla per, sobretot, en levoluci de ls social. Tal com sindica en lapartat VI daquesta publicaci, s cert que les diferncies en la composici de la poblaci entre els anys 1986 (any en qu es va realitzar la primera enquesta sobre coneixement i s del valenci) i 2004 sn remarcables, sobretot pel que fa a la forta incorporaci de poblaci nascuda a lestranger a partir de finals de la dcada dels noranta. Ara b, per a Sanjuan (2008), tot i assumir aquest canvi demogrfic, el descens en ls del valenci respecte al nivell de competncia declarat i, a ms, en uns mbits ds que no tenen relaci amb la presncia de poblaci dorigen no valencianoparlant no pot ser explicat nicament basant-se en els canvis poblacionals. Ms encara, per a aquest autor s el canvi de comportaments i dactituds lingstics de la societat receptora, que es configura com a model de referncia, el que condiciona molt menys favorablement envers el coneixement i ls del valenci la poblaci nouvinguda. Per la nostra banda, pensem que tamb cal remarcar el fet que des de les administracions pbliques no sha dut a terme una poltica seriosa dacollida i dintegraci en la nostra llengua. Com ja hem apuntat en lapartat anterior, la constituci de lAVL, lany 2001, va suposar un pas
55

important en el procs de normalitzaci lingstica. Per una banda, els defensors ms radicals del secessionisme lingstic, els eterns insatisfets, la van considerar una instituci catalanista des dels seus inicis, ja que la major part dels acadmics que en formaven part provenien de la tradici unitarista. Tamb hi hagu un sector de la poblaci que la va rebre com lltima temptativa daquest secessionisme de guanyar la batalla per la llengua, per tal com en la llei que la creava es mantenia la indefinici ja comentada sobre el nom de la llengua i la seua filiaci. El ben cert, per, s que molts usuaris de la llengua van veure en la seua creaci la soluci a lanomenat conflicte lingstic. Conscients ja, com hem comentat anteriorment, que el problema no era lingstic sin poltic, van valorar positivament que sarribara a un pacte precisament poltic per a intentar superar les diferncies formals i de nom que impedien continuar avanant en el procs de redreament lingstic. Duna manera o duna altra, el ben cert s que lAVL s per llei lens de referncia normativa al Pas Valenci i t per funci determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingstica de lidioma valenci. Aix com, vetlar pel valenci partint de la tradici lexicogrfica, literria, i la realitat lingstica genuna valenciana, aix com la normativitzaci consolidada a partir de les denominades Normes de Castell. Pel que fa a laspecte onomstic i de filiaci al sis56

tema lingstic catal, lAVL va aprovar, lany 2005, un dictamen normatiu que finalment reivindicava la dualitat onomstica:20
La llengua prpia i histrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, s tamb la que compartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat dAndorra. Aix mateix s la llengua histrica i prpia daltres territoris de lantiga Corona dArag []. Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen una llengua, s a dir, un mateix sistema lingstic. [] En lmbit territorial de lactual Comunitat Valenciana, la llengua prpia dels valencians ha rebut majoritriament el nom de valenci o llengua valenciana []. A pesar dexistir una tradici particularista valenciana respecte a lidioma propi (annex 3), la conscincia de posseir una llengua compartida amb altres territoris de lantiga Corona dArag sha mantingut constant fins a poca contempornia (annex 4). Per aix, la denominaci histrica de valenci ha coexistit amb la de catal, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en lmbit de la romanstica i de la universitat valenciana de les ltimes dcades.

Podrem pensar que el conflicte onomstic queda concls desprs daquest document normatiu. Es fa pals que compartim una mateixa llengua i que aquesta pot rebre el nom de valenci o de catal. s cert que en un altre apartat del dictamen
20. Acord de lAVL, adoptat en reuni plenria del 9 de febrer del 2005, pel qual saprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i lentitat del valenci.

57

assenyala que dacord amb la tradici i amb la legalitat estatutria, lAVL considera que el terme ms adequat per a designar la llengua prpia en la Comunitat Valenciana s el de valenci, per de la mateixa manera apunta ja en la declaraci del 2003 que serveix dantecedent a aquest dictamen que la diversitat onomstica del valenci no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingstic que els valencians compartim amb altres territoris. Desprs de totes aquestes afirmacions per part de la instituci que, segons la mateixa Llei de creaci de lAcadmia, t entre les seues competncies la de vetlar per ls normal del valenci i defendre la seua denominaci i entitat, no podem admetre que el govern valenci continue sense homologar els ttols entre les administracions valenciana, catalana i balear, que continue negant-se a esmentar explcitament la llicenciatura de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents o que senteste a entrar en conflicte amb les universitats per les referncies a la llengua catalana en els seus estatuts. s obvi que per al govern valenci el terme catal s un mot tab. Altres documents avalen la bona voluntat de lAVL. Al llarg de la seua trajectria, els seus membres han aprovat una srie dacords que van des de la petici a la Conselleria de Cultura i Educaci que reconsiderara els components pedaggics i els continguts de lassignatura de Valenci. Llengua i
58

Literatura,21 fins a la crida urgent a totes les institucions valencianes perqu compliren el manament legal de promoci del valenci segons sindicava en el Pacte pel valenci signat pel PSOE i pel PP en juny del 2001.22 Evidentment aquestes peticions han sigut sistemticament ignorades per part de les institucions pbliques implicades. En lmbit de la normativitzaci de la llengua laltre element de discrdia, junt amb la qesti onomstica i de filiaci, en el nostre conflicte lingstic particular, quin paper ha fet lAVL? La seua Llei de creaci marcava com la primera competncia de la instituci determinar la normativa oficial del valenci en tots els seus aspectes. En un primer moment, i mentre no saprovara una gramtica i un diccionari, es va donar com a referent normatiu el conjunt de criteris usats en els textos oficials de la Conselleria dEducaci, responsable de laplicaci i desplegament de la LUEV des de la seua aprovaci, amb algunes recomanacions ortogrfiques, gramaticals i lxiques concretes, tal com sha apuntat ads.23
21. Acord 6/2001, de 15 doctubre del 2001, mitjanant el qual lAVL aprova la Declaraci institucional sobre el projecte de currculums escolars de Valenci. Llengua i Literatura dESO i Batxillerat, de la Conselleria de Cultura i Educaci. 22. Acord 35/2003, de 23 de juliol del 2003, sobre declaraci institucional de lAVL a propsit de la constituci dels rgans de representaci i govern dels valencians com a conseqncia de les eleccions autonmiques i municipals del 25 de maig del 2003. 23. Acord 6/2002, de 20 de maig del 2002, en qu es refon i es com-

59

Lany 2005, en el dictamen normatiu esmentat anteriorment, lAVL concreta el model de codificaci que persegueix: una codificaci policntrica alhora que convergent:
Cal tindre present que no tots els idiomes de cultura han seguit unes directrius niques i exclusives. Hi ha models de codificaci que tenen un carcter molt centralista []; nhi ha uns altres que es basen en una varietat creada a partir de ladopci delements de diferents parlars [], i nhi ha daltres, encara, que respecten les diferents modalitats dins de la unitat []. Esta ltima possibilitat, atesa la rica tradici lingstica i literria del valenci dins de la llengua compartida, s la que lAVL considera com la ms adequada per al nostre idioma, ja que permet respectar la diversitat dins de la unitat.

Aquest tipus de codificaci s la que ja shavia generalitzat en la nostra tradici lexicogrfica i gramatical de base unitarista: la coexistncia simultnia, com a adaptacions a realitats diatpiques diferenciades, de grups de normes distints, amb graus mnims de diferenciaci, els quals es consideren simples manifestacions alternatives dun nic sistema lingstic. En el mateix dictamen safirma que aquesta codificaci es fa dacord amb un model que incorpora les

plementa lacord de 25 de mar del 2002 pel qual saprova el referent normatiu valenci, i semet dictamen sobre la consulta formulada pel conseller de Cultura i Educaci per a laplicaci de la Resoluci 10/2002, de 4 dabril, de la Presidncia de lAVL.

60

caracterstiques prpies dels parlars valencians, per al mateix temps adverteix que aquest fet no sha dinterpretar com un signe de fragmentaci lingstica, sin com una via de promoure ls del valenci acostant-lo al model de llengua dels seus usuaris. En primer lloc, podem constatar que els redactors daquestes lnies barregen dos conceptes diferents: per una banda la codificaci (o normativitzaci), que forma part del treball tcnic de fixaci de la norma; i per laltra, lestandarditzaci, que seria el camp on shauria dincloure el treball per promoure ls del valenci, acostant-lo al model de llengua dels usuaris. Amb tot, lAVL sembla manifestar amb aquesta afirmaci un cert acord amb la teoria postulada per alguns lingistes segons la qual la normalitzaci lingstica al nostre pas no sha assolit a causa de lallunyament entre lestndard proposat i el model de llengua utilitzat pels parlants. Al nostre parer, per, la major o menor proximitat de la llengua estndard als usos colloquials no pot ser lexcusa per a no reconixer la manca real duna planificaci lingstica normalitzadora per part del poder poltic. Aquesta proximitat resulta desitjable en tant que, com ja hem comentat, el tret distintiu de la llengua estndard s lacceptaci del seu valor referencial per part de la comunitat lingstica que lha dusar. Ara b, tal com apunta encertadament Conill (2006), aquesta proximitat no s gens fcil daconseguir en situacions de minoritzaci lingstica com la nostra, en qu la llengua subordinada
61

es troba en un estat dinestabilitat constant com a conseqncia de lallau dinterferncies procedent de la llengua dominant:
La conclusi immediata que es desprn de ladopci daquesta perspectiva s que tractar de resoldre problemes sociolingstics derivats del procs de minoritzaci amb mers arranjaments filolgics fra com pretendre caar elefants amb matamosques.

Lany 2006, lAVL publicava la Gramtica normativa valenciana i el Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci. A falta de conixer el resultat del treball sobre el diccionari normatiu que shi est elaborant, aquest dos treballs constitueixen actualment el marc normatiu de la instituci i, per tant, del conjunt de la societat valenciana. Tanmateix, aquestes obres no han acabat de satisfer tots els agents implicats en el procs de normalitzaci lingstica, ja que molts han considerat que els treballs estan caracteritzats per un excessiu particularisme dialectalitzant. Es pot pensar que no comporten un trencament significatiu amb la tradici gramatical i lxica prvia, per la interpretaci que sen deriva a partir de tota una srie de preferncies, dobles formes i observacions pot provocar confusi entre els usuaris. Ms encara si tenim en compte que el govern valenci sha obsedit a perseguir totes aquelles formes que, a partir duna interpretaci molt particular de les recomanacions de lAVL, ha considerat poc genunes.
62

En aquest punt conv tamb tindre en compte el perill que corre lAVL, en el seu intent dacostar la llengua al model duns usuaris, dallunyar-se excessivament del model, ms o menys uniforme, que shavia consolidat en lensenyament, el mn editorial, els mitjans de comunicaci, els cercles acadmics, etc., en definitiva, entre aquells que formaven en bona part el teixit social que treballava pel capgirament del procs de substituci lingstica, partidaris majoritriament dun model ms convergent amb la resta del domini lingstic. No oblidem tampoc que, tal com hem afirmat ads, seria recomanable que aquest sector participara en el procs destandarditzaci de la llengua. Tamb hauria sigut desitjable que shaguera establit una coordinaci, ja des dels inicis de la creaci de lAVL, amb lIIFV, per tal com aquesta instituci havia sigut lencarregada de collaborar amb ladministraci autonmica en matria gramatical i lexicogrfica abans de la creaci de lAVL i havia avalat les publicacions que sobre aquestes matries havia realitzat la Generalitat Valenciana. A hores dara lIIFV continua sent un ens de referncia en el mn acadmic que lAVL no hauria doblidar. Des de lptica duna poltica lingstica responsable, la selecci de les formes lingstiques (la seua genunitat o la seua legitimaci normativa) fa temps que hauria dhaver abandonat els parmetres de la discussi, que shauria dhaver situat en la gesti responsable i adequada del polimorfisme.
63

Ms enll de la convenincia sociolingstica dun model o dun altre, lAVL s lentitat referencial dun territori concret i com a tal t plena legitimitat per a fer i desfer segons crega convenient dins daquest. Per segons ella mateixa reconeix, el valenci forma part dun sistema lingstic compartit amb altres territoris. s per aix que considerem necessari un treball de collaboraci entre lAVL i la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC). Evidentment no s responsabilitat nica de lAVL que aquesta collaboraci puga realitzar-se, per tamb ho s, i de la mateixa manera que aquesta instituci apella a tots els parlants del nostre idioma perqu, amb la mxima generositat i flexibilitat, cooperen en la soluci del denominat conflicte lingstic valenci amb sentit com i visi de futur, nosaltres apellem a les institucions implicades en aquest procs perqu treballen coordinadament, en un pla dhoritzontalitat, cap a lassoliment dun sistema convergent. Lestandarditzaci no es pot abordar nicament des duna perspectiva dialectolgica, sin sobretot sociolingstica. Compartir un model vol dir fabricar un instrument vlid per als usuaris, un instrument que responga a unes necessitats reals. En el cas de les llenges en situaci minoritzada, a ms, cal orientar els usos i actuar-hi de manera intervencionista tant en el corpus com en lestatus. Ms encara: cal ser proteccionista, perqu la colloquialitzaci va en contra daquestes llenges,
64

que shan de blindar de la interferncia lingstica (Pradilla, 2009). El ben cert, per, s que el vertader conflicte lingstic dels valencians s el conflicte sobre ls. Qestionar aspectes de la normativa lingstica t un valor simblic i, per tant, la defensa o la detracci dun model lingstic s lindicador dun conflicte irresolt. La pregunta que haurien de respondre els responsables de la poltica lingstica al Pas Valenci no s quina classe de valenci sha dutilitzar, sin si es vol fer del valenci un instrument prctic de comunicaci, un element de dignificaci social, dafirmaci, dautoestima i de cohesi social. Com ja hem comentat, sense una voluntat poltica ferma no pot haver-hi una planificaci lingstica normalitzadora i, evidentment, el govern valenci no est disposat a assumir la seua responsabilitat en aquest sentit. Les darreres actuacions del govern en aquesta matria agreugen ms encara el procs destigmatitzaci del valenci i, com a conseqncia, el de tots aquells que volem viure en valenci. Les intencions de lexconseller dEducaci, Alejandro Font de Mora, en nom dun multilingisme mal ents, deliminar les lnies en valenci i desfer aix el treball normalitzador que shavia realitzat en lnic mbit on shavia aconseguit avanar en el desplegament de la LUEV, i aix grcies a la dedicaci dels docents i de les AMPA, que no han defallit en aquests anys de confrontacions amb el govern, palesen que el poder poltic no t ni tan sols la
65

voluntat de complir la legislaci vigent en matria de poltica lingstica, menys encara la voluntat de fer-la complir. En lltima remodelaci de la Generalitat Valenciana, els servicis de la ja inexistent Direcci General de Poltica Lingstica van passar a mans de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, com una Subdirecci General de Poltica Lingstica que depn de la Direcci General de Patrimoni Cultural. No est malament considerar el valenci com una part del nostre patrimoni cultural, com indica la Constituci espanyola; suposem que com a tal patrimoni el protegiran, per no s possible acceptar que lorganisme encarregat de la planificaci lingstica normalitzadora del valenci se situe en aquest terreny. Fet i fet, la poltica lingstica al Pas Valenci ha sigut clarament insuficient per a assolir el principal objectiu proclamat per la LUEV: equiparar socialment les dues llenges oficials, perqu la llei noms ha servit per a despenalitzar ls del valenci, ja que ni tan sols shan desplegat les poques potencialitats que oferia. A pesar destar dirigida per partits diferents, la poltica lingstica dels governs autonmics, ha sigut ben semblant en la manca de voluntat normalitzadora. No hi ha hagut una poltica decidida i ambiciosa per a recuperar la dignitat social del valenci, sin que els diferents governs shan limitat a esperar que les grans declaracions de voluntat
66

anaren, a poc a poc, narcotitzant les protestes i reclamacions socials. I aix palesa la deixadesa dels poders pblics a lhora de garantir els drets lingstics dels valencians, amb lagreujant que labsncia duna poltica lingstica activa de recuperaci del valenci s, al capdavall, una poltica lingstica activa en favor del castell (Bodoque, 2009).

67

La gesti responsable de la poltica lingstica

La desigualtat entre el valenci i el castell hauria dhaver obligat els poders pblics a atorgar una atenci especial al valenci com a principi bsic de convivncia equitativa i compensatria, reclamada, daltra banda, per una part gens menyspreable de la ciutadania. Per contra, les instncies oficials lhan volgut mostrar com un signe de parcialitat o de polititzaci de la llengua, amb lobjectiu clar destigmatitzar i demonitzar els sectors civicopoltics ms dinmics i compromesos amb la defensa del valenci. Potser conv reportar, ara i ac, les paraules dHenri Boyer (2006):
Per el sociolingista no t per missi celebrar ni tampoc diabolitzar una o una altra opci (gloto)poltica. Pot, fins i tot, estar obligat a observar serenament quines opcions/ decisions poltiques van (democrticament) en el sentit de la protecci del plurilingisme, en el sentit de la defensa de les llenges petites, de les llenges sense estat, de les llenges minoritries o regionals. Ara b, s obligat tamb constatar que, davant les amenaces de la mundialitzaci en aquest mbit, per ms que desagradi a L-J. Calvet

68

(Calvet, 2002; Boyer, 2002), algunes opcions poltiques sn ms pertinents que daltres, aqu i all. Certs nacionalismes lingstics, democrtics, integradors, com el que ha perms que a Catalunya el catal torni a ser una llengua de ple exercici social i que a Espanya la qesti lingstica sigui objecte dun ampli debat, de vegades tens per prometedor, mereixen tota latenci del sociolingista.

Paradoxalment, lestigmatitzaci i la demonitzaci daquests sectors socials no han sigut contrarestades amb propostes pacificadores i de consens. Ans al contrari, la qesti lingstica, el tema de la llengua, sha fet servir per a manipular lopini pblica i per a atiar encara ms com si aix fra possible! la conflictivitat social consegent. Tanmateix, una acci poltica responsable en matria lingstica hauria dhaver obligat a actuar duna manera tica en el conflicte lingstic i, sobre la base de lirrenunciable principi de convivncia equitativa, a favor de la llengua histricament subordinada (Riera, 2008). Per aix, la poltica lingstica, des duna perspectiva social, hauria de tindre per objectiu convertir els mbits pblics en espais de convivncia lingstica, on els drets lingstics dels valencianoparlants foren reals i efectius; en motors dincorporaci dels castellanoparlants i en factors dacolliment dels nouvinguts. Com a element fonamental de la nostra identitat, el valenci hauria de ser un instrument bsic de comunicaci, dintegraci i de cohesi social. Una llengua compartida per la ciutadania i no una llengua per a dividir la ciutadania.
69

En aquest sentit, tal com afirma Baztarrika (2010):

Poner trabas en el camino de la pluralidad social, en general, y de la diversidad lingstica, en particular, conlleva obstaculizar gravemente la convivencia lingstica y, en consecuencia, la propia convivencia social. Por tanto, la sociedad debera asumir la diversidad lingstica de manera positiva y activa, [] necesitamos de la poltica lingstica para hacer efectivas las opciones de ejercer la diversidad lingstica, para garantizar la igualdad de oportunidades de los ciudadanos [], para hacer posible la pervivencia y desarrollo equilibrado de las lenguas, para respetar y hacer respetar, junto con los dems derechos, los derechos lingsticos reconocidos a todos los ciudadanos, y tambin para fortalecer la cohesin social.

Precisament per aix, potser s el moment de deixar de fer poltica amb la llengua i comenar a fer una poltica lingstica responsable des duna perspectiva social, amb la transversalitat i la cohesi social com a estratgies fonamentals. Pel que fa a la transversalitat, si tenim en compte que el fet lingstic s present arreu, no t sentit restringir la poltica lingstica a lmbit de la cultura o de leducaci, sin que ha de ser, necessriament, transversal, i ha dincidir en totes les actuacions dels poders pblics. Per tant, si aspirem a aquesta transversalitat, cal superar les diferncies ideolgiques i partidistes i atorgar a la poltica lingstica un marcat perfil de poltica estructural, necessria i permanent (Sanvicn, 2008). Al capdavall, la llengua no t ideologia ni color poltic, a pesar de la insistncia a fer-ne arma llancvola cada quatre anys.
70

Aquesta transversalitat shauria de materialitzar en decisions i actuacions de gran calat poltic, com la resurrecci de lextinta Direcci General de Poltica Lingstica i la seua adscripci a la Presidncia de la Generalitat. I per descomptat, la potenciaci de la transversalitat en la poltica lingstica no hauria de bandejar els sectors ms proactius en la defensa de la llengua. Ans al contrari, hauria dintegrar-hi els diversos agents implicats en la normalitzaci del valenci, perqu tots ells tenen part en la consecuci duns objectius que haurien de ser comuns per a tots. No es pot estigmatitzar contnuament el mn universitari, ni obviar la tasca duna part de la societat civil que ha fet i fa de la recuperaci i la dignificaci del valenci la seua ra de ser. Igualment, la instituci normativa de referncia no pot estar desvinculada ni de lIIFV ni de lIEC, perqu, com apunten diversos autors, lallacionisme de la resta de la comunitat lingstica seria sucida, ja que el dilema en qu es debat a hores dara la llengua dels valencians s el de la seva mera supervivncia, i no t res a veure [] amb la major o menor proximitat de la llengua estndard als usos colloquials (Conill, 2006). Noms daquesta manera es podria visualitzar la importncia que la qesti lingstica t per als poders pblics. El context sociolingstic valenci, a ms, obliga a plantejar la qesti lingstica com una qesti de cohesi social, perqu, des dun punt de vista tic,
71

una poltica lingstica de caire social ha de garantir el benestar de les persones i actuar com a potent factor de cohesi social. Per aix, els poders pblics haurien de practicar el principi de subsidiarietat i fer de la llengua prpia dels valencians la llengua de comunicaci amb la ciutadania per tamb la llengua dintegraci social. En aquest sentit, els valencianoparlants pateixen un clar risc dexclusi social, perqu en les nombrosssimes situacions dinteracci entre el valenci i el castell, la balana es decanta majoritriament a favor del castell, amb el consegent perjudici del benestar individual i collectiu dels valencianoparlants. La possibilitat dexpressar-se en valenci no shauria de quedar en el reducte de la legislaci, sin que shauria de poder exercir amb la mateixa normalitat que fer-ho en castell. Amb plena normalitat. Qualsevol valencianoparlant shauria de poder sentir ms cmode parlant valenci i aquest benestar que, inicialment, seria individual comportaria laugment de la presncia social del valenci, de manera que acabaria esdevenint un factor de benestar collectiu. Afavorir aquestes possibilitats, crear aquests espais dinteracci s una obligaci dels poders pblics envers una part de la ciutadania que reclama la seua visualitzaci i que els poders pblics no poden menystindre sistemticament. Per aix, posar a labast daquests sectors les eines que els permeten viure amb normalitat la seua condici de valencia72

noparlants, aix com aprofundir en el coneixement de la llengua prpia, hauria de ser un objectiu indefugible dels poders pblics en el marc duna poltica lingstica social, tica i responsable (Riera, 2007). La responsabilitat primera en la implementaci duna poltica lingstica daquestes caracterstiques correspon als poders pblics, perqu sn els qui poden impulsar accions daquest tipus i els qui poden dirigir-ne la gesti pblica. Aquesta responsabilitat transcendeix lmbit de la mera gesti i se situa, tamb i sobretot, en lmbit del comportament social, ats el paper fonamental dels poders pblics com a generadors de models de comportament lingstic. Per, si com diem al comenament daquest treball, lanlisi de la poltica lingstica duta a terme al Pas Valenci requeria una anlisi seriosa sobre la societat valenciana, hem dacceptar que el panorama sociolingstic que aquesta ens ofereix s, certament, desesperanador. En efecte, els estudis sociolingstics no oficials mostren una situaci del valenci que qestiona radicalment les tesis oficials (Pradilla, 2002). La precria subsistncia del valenci a les principals ciutats, on la interrupci de la transmissi intergeneracional o ja sha consumat o es podria consumar en el transcurs dun parell de generacions, i les actuals normes ds, definides per la convergncia cap al castell com a llengua comuna, augmenten el perill duna substituci lingstica massiva. Tal com defensa Baztarrika (2010):
73

El hecho de que los poderes pblicos adopten una actitud de promocin no garantiza por s solo un provenir saludable para la diversidad lingstica, puesto que lo decisivo para ello es la actitud o, mejor dicho, la conducta lingstica de los ciudadanos.

I s ac on la societat valenciana ha de decidir si deixa avanar aquest procs o si, per contra, reivindica la pervivncia de la llengua prpia com un dret individual i collectiu irrenunciable.

74

Bibliografia24

Acadmia Valenciana de la Llengua (2005). Acords 20012004. Acadmia Valenciana de la Llengua. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. <www.avl.gva.es> Publicacions. (2005). Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i lentitat del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. <www.avl.gva.es> Publicacions. (2005). Llibre blanc de ls del valenci I. Enquesta sobre la situaci social del valenci. 2004. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. <www.avl.gva.es> Publicacions. (2008). Llibre blanc de ls del valenci II. Iniciatives per al foment del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. Associaci Cvica Valenciana Tirant lo Blanc (2008). Noranta anys de la Declaraci Valencianista. Valncia: ACV Tirant lo Blanc.

24. La bibliografia citada fa referncia tant a obres esmentades al llarg del treball com a fonts consultades per a elaborar-lo.

75

Aguil Lcia, L. (2005). Balan del desplegament de la Llei ds i Ensenyament del Valenci. Dins: Vint anys de la Llei ds i Ensenyament del Valenci. Alzira: Bromera. Alcaraz Ramos, M. (2005). Ara que t vint anys. Dins: Vint anys de la Llei ds i Ensenyament del Valenci. Alzira: Bromera. (2002). Aproximaci a la situaci jurdica del valenci. Treballs de sociolingstica catalana, nm. 16. Valncia: Eliseu Climent, editor. (1999). El rgimen jurdico de las lenguas en la Comunidad Valenciana. Alacant: Publicacions de la Universitat dAlacant. Alcaraz, M.; Ochoa, J.; Isabel, F. (2004). La Llei ds i ensenyament del valenci, en via morta. Revista de Llengua i Dret, nm. 41. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Bau i Sastre, A. (2001). Planificaci lingstica i ideologia poltica: una comparaci entre Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears. Noves SL. Revista de Sociolingstica, nm. 1 (hivern-primavera). Barcelona: Secretaria de Poltica Lingstica, Generalitat de Catalunya. Baztarrika Galparsoro, P. (2010). Babel o barbarie. Una poltica lingstica legtima y eficaz para la convivencia. Irn: Alberdania. Bodoque Arribas, A. (2009). La poltica lingstica dels governs valencians (19832008): un estudi de poltiques pbliques. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia.
76

(2008). La poltica lingstica en lmbit del govern i de ladministraci. Dins: Llibre blanc de ls del valenci II. Iniciatives per al foment del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. (2001). Sociopoltiques al voltant de la identitat lingstica. Aproximaci a la dimensi contempornia del conflicte lingstic valenci. Revista de Llengua i Dret, nm. 36. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Boix-Fuster, E. (2004). Les llenges en els rgans centrals de lEstat espanyol (Un balan de 25 anys de la Constituci espanyola). Llengua, societat i comunicaci. Revista de Sociolingstica de la Universitat de Barcelona, nm. 2 [Vint-i-cinc anys de Constituci espanyola: un model lingstic per avaluar]. Barcelona: Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci, Universitat de Barcelona. Boyer, H. (2006). El nacionalisme lingstic: una opci intervencionista davant les concepcions liberals del mercat lingstic. Noves SL. Revista de Sociolingstica, tardor-hivern del 2006. Barcelona: Secretaria de Poltica Lingstica, Generalitat de Catalunya. Climent-Ferrando, V. (2005). Lorigen i levoluci argumentativa del secessionisme lingstic valenci. Una anlisi des de la transici fins a lactualitat, Barcelona: CIEMEN.

77

Conill, J. (2006). Quan el parlar ofega el dir (consideracions sobre la situaci lingstica del Pas Valenci den de la creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua). Resum de la conferncia pronunciada en el marc del III Seminrio de Polticas Lingusticas. 25 anos de atividade cvica, investigao e discusso sobre a lngua nacional: o contributo de Antnio Gil de lAssociaao de Amizade Galiza-Portugal. (2003). La situaci del valenci segons la sociolingstica no institucional (19982002). Noves, SL. Revista de Sociolingstica, primavera 2003. Barcelona: Secretaria de Poltica Lingstica, Generalitat de Catalunya. Comissi Jurdica (2009). Informe sobre ls del valenci a la funci pblica. Valncia: Consell Valenci de Cultura, Generalitat Valenciana. Esteve i Gmez, A. (2004). La poltica lingstica del PP al Pas Valenci: anlisi de la legislaci de 1995 a 2003. Revista de Llengua i Dret, nm. 41. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, Generalitat de Catalunya. ; Esteve, F.; Teodoro, M. (2005). El nom, la unitat i la normalitat: informe sobre el reconeixement del catal com a llengua oficial i prpia del Pas Valenci. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. ; Esteve, F. (2006). Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci. Valncia: Acci Cultural del Pas Valenci.

78

; Esteve, F. (2007). Drets cap a la normalitat. Propostes per a una poltica lingstica efica i factible al Pas Valenci. Valncia: 3 i 4. Ferrando, A. [et alii] (1987). Invitaci a la llengua catalana. Valncia: Gregal Llibres. ; Nicols, M. (2005). Histria de la llengua catalana. Barcelona: Editorial Prtic. Editorial UOC. Flor i Moreno, V. (2010). La instrumentalitzaci meditica de la identitat valenciana: el discurs anticatalanista de Las Provincias (19781999). Arxius. Arxius de Cincies Socials, nm. 23. Valncia: Facultat de Cincies Socials, Universitat de Valncia-Estudi General. (2011). Noves glries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja: Editorial Afers. Lacreu, J. (1997). Lelaboraci dun estndard catal: problemes i perspectives. Dins: Poltica i planificaci lingstiques. Alzira: Bromera. Meli i Gar, J. (2004). De la inexistncia a la desigualtat. Llengua, societat i comunicaci. Revista de Sociolingstica de la Universitat de Barcelona, nm. 2 [Vint-i-cinc anys de Constituci espanyola: un model lingstic per avaluar]. Barcelona: Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci, Universitat de Barcelona. Mesa per lEnsenyament en Valenci (2008). Un diagnstic de la Llei ds: 25 anys daplicaci, un informe dexplicaci i 10 mesures dimplicaci. Valncia. Moll, T. (2007). Quina poltica lingstica? Alzira: Bromera.

79

(1997). El paper dels mitjans de comunicaci en la formaci de lestndard. Dins: Poltica i planificaci lingstiques. Alzira: Bromera. ; Palanca, C. (1987). Curs de sociolingstica-1. Alzira: Bromera. ; Viana, A. (1991). Curs de sociolingstica-3. Alzira: Bromera. Montoya Abad, B. (2008). La transmissi familiar del valenci. Dins: Llibre blanc de ls del valenci II. Iniciatives per al foment del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. Moreno Cabrera, J. C. (2008). El nacionalismo lingstico. Una ideologa destructiva. Barcelona: Ediciones Pennsula. Nicols Amors, M. (2004). De la identitat del poder al poder de la identitat: algunes consideracions sobre la situaci de la llengua catalana al Pas Valenci. Revista Catalana de Sociologia, nm. 20. Barcelona: Associaci Catalana de Sociologia, Institut dEstudis Catalans. Ninyoles Monllor, R. L. (2008). Els reptes de la normalitzaci: societat, economia i llengua. Dins: Llibre blanc de ls del valenci II. Iniciatives per al foment del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. Pitarch, V. (1996). Control lingstic o caos. Alzira: Bromera.

80

Pradilla Cardona, M. . (2002). La poltica lingstica contempornia al Pas Valenci. Treballs de sociolingstica catalana, nm. 16. Valncia: Eliseu Climent, editor. (2005). La deriva estandarditzadora valenciana. Del secessionisme rupturista a lallacionisme particularista. Zeitschrift fr Katalanistik, nm. 18. Friburg de Brisgvia: Albert-Ludwigs-Universitt. (2006). Poder i societat. Els horitzons mltiples (i canviants) de la normalitat lingstica. Estudis Romnics, vol. XXVIII. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2009). Reflexions sobre lestndard valenci. Dins: Estndard, ortotipografia i ludolingstica per a tcnics lingstics, curs de formaci organitzat per la Unitat de Traducci de la Diputaci de Valncia. Ramos, R. (1999). Contraplanificaci: el cas valenci. Noves SL. Revista de Sociolingstica, nm. 28. Barcelona: Secretaria de Poltica Lingstica, Generalitat de Catalunya. Riera Gil, E. (2008). tica poltica i diversitat lingstica. Per una poltica lingstica responsable. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, Generalitat de Catalunya. (2008). Per una poltica lingstica responsable: una visi des de ltica poltica. Llengua i s. Revista tcnica de Poltica Lingstica, nm. 41. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

81

(2007). El catal, llengua de cohesi social en una societat moderna, oberta i plural. Llengua i s. Revista tcnica de Poltica Lingstica, nm. 38 (primer quadrimestre). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Sanjuan i Merino, X. F. Levoluci social del valenci (19832005). Dins: Llibre blanc de ls del valenci II. Iniciatives per al foment del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua. Sanvicn, P. (2008). Context i transversalitat de la poltica lingstica com a poltica pblica. Llengua i s. Revista tcnica de Poltica Lingstica, nm. 41. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei dInvestigaci i Estudis Sociolingstics (2005). Enquesta 2005 sobre coneixement i s social del valenci (sntesi de resultats). Valncia: Conselleria dEducaci. Generalitat Valenciana. Teodoro i Peris, M. (2008). La llengua a lEstatut valenci. Comentaris a les disposicions lingstiques del nou Estatut valenci. Revista de Llengua i Dret, nm. 49. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Viadel, F. (2010). Premsa, poder i anticatalanisme: la vigncia de Las Provincias. Arxius. Arxius de Cincies Socials, nm. 23. Valncia: Facultat de Cincies Socials, Universitat de Valncia-Estudi General.

82

missi La Fundaci Nexe t com a missi contribuir a la millora i al progrs de la societat valenciana mitjanant la generaci, la difusi i el debat didees. fundadors Els fundadors de la Fundaci Nexe sn lAssociaci Cvica Valenciana Tirant lo Blanc i diverses persones a ttol individual. objectius Tenim la voluntat destendre la conscincia nacional valenciana a la majoria de la poblaci del Pas Valenci per a assolir el mxim dautogovern i de cohesi social possibles. Volem aprofundir en el funcionament democrtic de les nostres institucions, i volem potenciar els trets culturals, lingstics, socials i econmics propis del poble valenci. valors La Fundaci Nexe vol promoure la cooperaci entre els agents socials en clau valenciana, democrtica, oberta i plural, transformadora i moderna. Aquestes sn els valors que ens defineixen.

www.fundacionexe.org nexe@fundacionexe.org

temes Tractem mltiples temes que sestructuren al voltant de tres eixos, sempre pensats en un marc valenci i global: enfortiment de la democrcia i de la cohesi social economia i sostenibilitat identitat, cultura i patrimoni activitats Els objectius de la fundaci es duen a terme per mitj de diferents activitats: seminaris, jornades, presentacions de llibres, tertlies, publicacions, convocatries de beques i premis, etc. El principal mitj de comunicaci s la pgina web fundacionexe.org. Mensualment enviem un butllet digital en qu sinforma de totes les novetats, al qual us podeu subscriure en la pgina web.

Demos, fulls de recerca i de divulgaci sn documents de treball cientfics o tcnics que volen obrir debats i oferir propostes i respostes als reptes que t la societat valenciana. Els principals objectius especfics sn: 1) participar en els principals debats actuals; 2) difondre investigacions pertinents per al valencianisme en els camps de la cincia poltica, la sociologia, el dret, leconomia, lantropologia, la histria, lurbanisme o qualsevol altre; 3) difondre els treballs dels investigadors valencians. Els principals mbits de producci de la collecci seran: 1) la qualitat de vida dels valencians; 2) lautogovern dels Pas Valenci; 3) la collaboraci, social, econmica i poltica amb la resta de territoris del nostre domini lingstic; 4) la presncia internacional del Pas Valenci i del valencianisme. Demos est obert a tots els investigadors. Les propostes de treballs shan denviar a la Fundaci Nexe acompanyades dun resum informatiu del contingut i dun currculum de lautor o dels autors. La Fundaci es compromet a respondre sobre lacceptaci o el refs de les propostes en un termini mxim de dos mesos. En cas de ser acceptada la proposta, la Fundaci Nexe trametr les normes de presentaci doriginals i establir un termini de lliurament.

Aquest treball aborda la qesti lingstica valenciana des duna perspectiva crtica amb les poltiques lingstiques dutes a terme pels successius governs autonmics, i insisteix en la necessitat de posar en prctica noves poltiques lingstiques que deixen enrere lenfrontament i cerquen el benestar dels valencianoparlants. Susanna Pardines s llicenciada en Filologia Hispnica-Secci de Filologia Valenciana per la Universitat de Valncia-Estudi General. Treballa com a tcnica lingstica en ladministraci autonmica. s scia de lACV Tirant lo Blanc i patrona de la Fundaci Nexe. Nathalie Torres s llicenciada en Filologia Hispnica-Secci de Filologia Valenciana per la Universitat de Valncia-Estudi General. Treballa com a tcnica lingstica en ladministraci local. s scia fundadora de lACV Tirant lo Blanc i patrona de la Fundaci Nexe.

Idees per a la societat valenciana del futur

ISBN 978-84-938315-4-7

9 788493 831547