Está en la página 1de 1

30

DIMARTS 27 DE DESEMBRE DEL 2011

Els reptes educatius 3 Propostes de reforma

Pgines 28 a 30 LLL

PEDERSTIA ECLESIAL

Funcas proposa que les escoles divulguin les notes de lalumnat


Un estudi reclama que els pares tinguin ms informaci per poder escollir centre Experts advoquen per instaurar un examen de fi de nivell a lacabar lESO
taria que les famlies haguessin de confiar en indicis com la composici social del centre, cosa que refora la segregaci per origen social i nacional. Els socilegs Vctor Prez-Daz i Juan Carlos Rodrguez, autors de linforme Deberes para la prxima legislatura, advoquen per instaurar exmens de fi de nivell quan finalitza lESO, una etapa amb la qual sacaba leducaci obligatria, a part dequiparar el finanament que destina lerari a cada alumne amb independncia que es formi a lescola pblica, on el cost resulta ms elevat, o a la concertada. / Els experts assenyalen que daquesta manera, ja no tindrien sentit les quantitats addicionals que aporten les famlies als centres concertats, cosa que al seu parer tamb permetria reduir els nivells de segregaci per origen social entre la xarxa pblica i la concertada. Els socilegs propugnen que sigui la qualitat del centre, i no la composici social de lalumnat, el pilar bsic en qu es fonamenQUOTES ADDICIONALS

Un exbisbe belga, acusat dabusar dhospicians


EL PERIDICO BRUSSELLES

sanitat
ELS PERILLS DEL COPAGAMENT
J Un altre estudi publicat

EL PERIDICO MADRID

a capacitat de les famlies a lhora descollir el centre escolar per als seus fills milloraria sensiblement si els centres educatius fossin ms transparents i donessin publicitat als resultats acadmics dels seus alumnes, per confrontar-los amb els daltres escoles de la poblaci, la comunitat autnoma i el pas. La proposta, inclosa en un treball publicat en lltim nmero de la revista Cuadernos de Informacin Econmica de la Fundaci de les Caixes dEstalvis (Funcas), argumenta que aix evi-

per Funcas destaca el valor cohesionador que exerceix el Sistema Nacional de Salut, que coordina totes les comunitats autnomes. Aquest sistema, indica el treball, est sent a Espanya un dels estabilitzadors socials clau, que impedeix que la crisi econmica derivi en una crisi social de gran magnitud. Els seus autors, Juan M. Cabass, de la Universitat de Navarra, i Juan Oliva, de la de Castella-la Manxa, advoquen per millorar leficincia del sistema i adequar-lo als recursos disponibles. I alerten del risc destablir alguna mena de copagament: Els costos de gesti sn elevats, i s un risc per a la salut dels usuaris.

ti latractiu del centre. Prez-Daz i Rodrguez consideren que lentrega als pares dun xec escolar constituiria la frmula apropiada per vincular lelecci de lescola amb el finanament i asseguren que aix beneficiaria els centres pblics, que serien escollits en funci de criteris ms objectius que no pas els actuals. Els autors recomanen, aix mateix, que en cas que hi hagi un excs de demanda el criteri de la proximitat del domicili shauria de limitar i ampliar lextensi de les zones descolaritzaci.
AVALUACI AMB CONSEQNCIES / Els ex-

perts consideren bsic que els centres facin s de la seva autonomia per retenir els ensenyants, acabar amb lelevada rotaci de les plantilles i rebutjar aquells que rendeixin menys. Linforme reclama una avaluaci del professorat de la xarxa pblica que tingui conseqncies reals per als funcionaris. Els autors es mostren contraris a les repeticions de curs i es decanten per la detecci al ms aviat possible de dificultats i per lorganitzaci de reforos a la carta. H

Lexbisbe de la dicesi de Bruges (Blgica) Roger Vangheluwe, destitut pel Vatic el 2010 per un cas de pederstia amb un menor nebot seu, hauria abusat regularment de diversos nens dun hospici quan encara era sacerdot, segons va publicar ahir la revista flamenca Humo. Vangheluwe va ser un dels alts crrecs eclesistics implicats en els mltiples casos de pederstia per part de religiosos comesos a Blgica entre el 1960 i mitjans del 1980, que van sortir a la llum en una investigaci judicial que va finalitzar lany passat. A ms dels abusos a un dels seus nebots, delicte que ell mateix va admetre, Vangheluwe hauria mantingut trobades sexuals regulars amb nens dun centre dacollida de la localitat de Loker a mitjans dels anys 80, segons la publicaci. La revista recull els testimonis de diverses de les suposades vctimes, un dels quals afirma que al centre es va imposar una llei del silenci per no parlar del que havia passat. H