butllet

de lACO de Catalunya i les Illes Balears

el

Desembre 2011 n. 196

Espiritualitat per a temps de crisi Cap a una militncia proftica

Sumari / Presentaci
Orientacions i objectius Nadal desperana. Comit Permanent [3] Llegir lEvangeli avui I s que el van acollir... Pepe Baena [4] Vida del moviment Sobre la saviesa evanglica i la revisi de vida. Jordi Fontbona[5] Profetas insertos en la clase obrera. Jaume Ribas i Manolita Olmo[6] Notcies de lMTCE Moviment de Treballadors Cristians dEuropa. Alfons Collado [7] Intercanvi 2011. Silvia Bernad [8] Lliures i profetes en una societat plural. Mara Jos Lafuente i Agustn de Dios [9] Gaudint de la Jornada General. Josep Ferrer [10] Lluita obrera i comproms Reconeixement a un veter militant dACO. [11] Reexi sobre el moviment obrer. Joan Gran [11] Lentrevista Ra Cceres. ngela Rodrguez [12] Un dia en la vida de... Un pare de famlia nombrosa. Enric Mateu [15] Collaboracions Llus Hernndez: 50 anys comproms amb Jess. Joan Andreu Parra [16] Humils, compassius, nets de cor... M. Rosa Coso [17] Testimoni a la trobada festiva de la JOBAC. Josep Hortet [18] Dossier Espiritualidad para tiempos de crisis Cultura Capellans obrers [24] Queremos el pan y las rosas[24]

Presentaci
Revista trimestral de lACO de Catalunya i les Illes Balears
c/Rivadeneyra, 6, 8 08002 BARCELONA tel. 93 412 48 88 fax 93 318 81 87 acocat@arrakis.es www.treballadors.org/aco Equip de redacci: Albert Marn, Enric Mateu, Josep Pascual, Jordi Joan Aymerich, Clia Santiago i ngela Rodrguez. Impressi: Papers 99, S.C.C.L.

Disseny i maquetaci: Juan ngel Baos (Papers99, s.c.c.l.)

quest butllet s el darrer del 2011 i dun perode marcat per laparici de 4 nmeros cada any. A partir dara tindrem canvis: encetarem una nova etapa en qu reduirem el nombre de butlletins a 3 anyals i en qu el moviment far lesfor darribar a tots els militants de la millor i ms variada forma possible. Aix doncs, el butllet quedar emmarcat en una comissi de comunicaci que t un objectiu ms ampli que el que estava acomplint la nostra publicaci. A lenquesta de formaci que vam contestar els militants durant el 2011 es valorava molt positivament la funci del butllet i se li demanava que informs dels actes del moviment i dels compromisos dels nostres militants, aix com que aports reexi a la nostra militncia. Aquests objectius, els seguirem tenint ben presents.Com a moviment, per, disposem daltres eines que tamb hem de saber aprotar i que complementaran la nostra funci: especialment el web de lACO http:// treballadors.org/aco/ Tots plegats hem destar ben comunicats internament, per tamb hem de saber estar en el nostre entorn i donar-nos a conixer i manifestar-nos davant de certes realitats que ens envolten. Ser bo, doncs, que ens organitzem per comunicar la nostra presncia i la nostra opini duna manera ms completa que superi labast ms limitat del butllet. Hem de ser profetes en el nostre mn fent-nos-hi presents amb les eines prpies del segle XXI. s, per tant, tot un repte per al moviment de lACO crear la infraestructura que ens doti duna comunicaci, tant interna com externa, ben uda, que ens faciliti les relacions interpersonals, que doni a conixer la nostra tasca militant i que situ lACO al lloc que li pertoca per la tasca que est duent a terme. Desembre 2011 - n. 196

butllet

el

Orientacions i objectius

Nadal desperana
COMIT PERMANENT

orren temps difcils. Retallades a la sanitat, a lensenyament, als serveis socials. Augment incessant de latur. Famlies en qu cap membre treballa. Prestacions per desocupaci que sacaben. Retalls de salaris i retrocs en la negociaci collectiva. Amenaa de noves reformes laborals que suposadament han de servir per crear ocupaci. Prestacions socials que es deixen de donar. Desnonaments cada dia en qu famlies es queden sense sostre. Conquestes socials i laborals que van costar molt de guanyar en lluites, sacricis i ns i tot vides del moviment obrer, i que avui desapareixen. Cada vegada ms pobresa, mentre el mn nancer es fa cada cop ms ric a base despeculaci, saqueig i espoli destats sencers. Governs titelles que en comptes de defensar els seus pobles es dobleguen davant el Fons Monetari Internacional i els seus cmplices, fent pagar a pobles sencers les conseqncies duna crisi que no han provocat. I una llarga llista dinjustcies que podrem afegir. Corren temps difcils en qu la dreta i el neoliberalisme han triomfat a les urnes en les darreres eleccions aqu i a Europa. Potser la por, potser linters individual, potser la manca de conscincia de classe i de collectiu, potser la indiferncia, el desencs, potser el cansament, tal vegada la inuncia dels mitjans de comunicaci (de manipulaci, ms aviat) massiva, vs a saber, han portat a donar-los aquest suport. Costa dentendre, certament. Corren temps difcils per a lesperana. Tot sovint sentim dir al nostre voltant que no hi ha res a fer, que no val la pena moures per canviar el panorama, que el nostre dest de classe, de collectiu, de poble ja est escrit. Resignats a rebre totes les garrotades. I el que s ms greu: la desesperana. Tot plegat sassembla als escenaris en qu es van moure els profetes: el poble abocat a la misria, mancat desperana, en crisi, sense sortides. I els profetes van parlar per boca de Du, un Du que apostava pels petits, pels perdedors, pels indefensos, per lalliberament de les cadenes que els oprimien. Aquest any a lACO ens plantegem com a prioritat de curs ser lliures i profetes en una societat plural, ser petits profetes i profetesses all on compartim la vida de cada dia amb les persones que tenim a prop: la famlia, el treball, les organitzacions obreres, les organitzacions socials, la mateixa Esglsia, el barri, el poble, lescala, els moviments socials, lescola, lAMPA, el parc amb els nens petits, la presncia i suport a les persones ms empobrides, etc. Aquesta prioritat s un comproms de fer arribar esperana al nostre entorn, de crtica i lluita contra la injustcia que genera la crisi, de fer costat als que pateixen, de suport als collectius que planten cara, de lluita contra la fatalitat. Aquest butllet est previst que us arribi pels voltants de Nadal. s moment de celebraci del Naixement de la Llum, de lEsperana, de Du entre nosaltres en linfant Jess. Neix en una famlia desnonada, sense llar, que noms ha trobat per allotjament un estable, pobre. Ens porta lEsperana, la font de la nostra Esperana, ens diu que avui est tot per fer, tot per construir, tot per estimar, tot per lluitar, tot per canviar. Ens diu que no ens resignem, que no caiguem en la fatalitat, que podem plantar cara al capitalisme, que podem ser lliures, profetes i que podem animar daltres a ser-ho. Aquesta s la nostra alegria. Nadal s Llum i Esperana. I al nostre voltant nhi ha testimonis: joves que sajunten per auto-ocupar-se, cooperatives, consum solidari, comer just, banca tica, moviments socials (indignats), gestions (negociacions, mobilitzacions...) dels sindicats, ajudes solidries entre famlies en els barris, recapta daliments... i una llarga llista que cadascun de vosaltres pot continuar. Bon Nadal!

Desembre 2011 - n. 196

butllet

el

Llegir lEvangeli avui

I s que el van acollir

CONSILIARI
DICESI

PEPE BAENA DE TERRASSA

stava assegut en un banc davant lesglsia, llegint el llibre Jess, el Galileu de Francesc Riera, mentre esperava que vinguessin els nens de catequesi a Can Bassa (Granollers). Una gosseta que es deia Vela va venir a saludarme saltant als meus genolls. La mestressa de lanimal, una noia del Per duns 16 anys, em va demanar perd perqu mhavia molestat la gossa. Va ser un bon moment per establir una conversa fraterna. Sembla mentida, per s a travs de les petites coses que es creen ponts dacolliment. LAlejandra, en quinze minuts, em va explicar moltes coses de la seva vida: la relaci amb els pares, les illusions, els dubtes, els seus reptes i les ganes de venir a missa i conrmarse. A mitja xerrada, em va preguntar si era el capell. Em va sorprendre la seva naturalitat i la conana de deixar-se acollir per mi; possiblement, no estic gaire acostumat a no portar la batuta en les noves relacions, quasi sempre lhe de donar jo el primer pas. Aix, visc el naixement de Jess: una relaci entre Du i les persones en qu Du, amb nosaltres, porta la iniciativa. Us estimo tant qu per aix omplo el vostre buit dhumanitat, podria ser el seu missatge constant i punyent. I crec que el somriure de lAlejandra quan sacomiadava va ser la petita estrella que va illuminar aquella trobada. Quants estels enmig de la fosca de la nostra societat! Doncs s... El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al pas tenebrs. (Is 9, 1). Una altra conversa em va posar al centre de la diana la frustraci de no tenir un espai vital i familiar. El Soro, un home de la Costa dIvori que ve a missa cada diumenge a Bellavista (Les Franqueses), em demanava ajut per trobar un habitatge. Treballava, per no tenia un lloc estable per viure a un preu ajustat a les seves possibilitats. Necessitava un indret per descansar i recuperar vida per seguir construint. Em venia la idea que en aquests temps de molts desnonaments tinc sempre present el fet del naixement de Jess, prototipus de tot naixement a la intemprie avalat pel Du encarnat. Els pares del nen Emmanuel van patir les conseqncies de la manca dacolliment duna societat ferida per la Pax Romana. s a dir, una pau imposada pels romans a base de diners i privilegis. Una pau comprada pels venuts i venuda pels vencedors. Una pau amb pudor de falta de llibertat. Una pau que noms en t el nom buidat de contingut. Una pau que no sobre al creixement sin al tancament. I per aquesta ra, en aquest context de desencs i tenebres, es pot arribar a experimentar el crit revelador del missatger que recupera els marginats i empobrits al cor del Regne de Du:
4 butllet
el

Glria a Du a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2, 14) Al nal, la Pau sencarn en un nen petit en una cova coneguda pels sense sostre de tots els temps. ssers humans empeltats a la perifria de la societat perqu no serveixen per alimentar aquesta estructura muntada pels poderosos. Homes i dones que s que van acollir el qui es va posar a laltura de la seva pobresa i la seva humanitat ms humana. Pastors, mags, prostitutes, leprosos... les vides dels quals mai han estats oblidades per la saviesa amorosa de Du, malgrat lamnsia dalgunes persones ofegades degoisme. Mentre eren all, se li van complir els dies i va infantar el seu ll primognit: el va faixar amb bolquers i el pos en una menjadora, perqu no hi havia lloc per a ells a la sala de lhostal. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. (Lc 2, 7-8) S, el van acollir perqu van acollir la Bona Notcia que era per a ells! Desprs els pastors sen tornaren, gloricant Du i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. (Lc 2, 20) I acabo amb les paraules que estava llegint quan va passar lAlejandra amb la gosseta: No hem de cercar el Regne de Du, doncs, mirant les estrelles, sin que hem de permetre-li dentrar amb la prpia conversi. Du, per la seva banda, ja lha portat: el Regne s aqu! El problema s que no el deixem entrar. Per posseir-lo no nhi ha prou amb canviar una mica: Jess no diu un piets sigueu bons (en el sentit de bonets), sin agafeu un altre cam, canvieu de mentalitat, descala de valors..., canvieu les vostres actituds, les vostres posicions... Creieu-hi.

Desembre 2011 - n. 196

Vida del moviment - RdV

Sobre la saviesa evanglica i la revisi de vida

CONSILIARI DEQUIPS
ZONA

BESS

JORDI FONTBONA I BAIX LLOBREGAT

n aquell mateix moment, Jess, ple de la joia de lEsperit Sant, digu: Tenalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu has revelat als senzills tot aix que has amagat als savis i entesos. S, Pare, aix tha plagut de fer-ho. El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ning no coneix qui s el Fill, fora del Pare, i ning no coneix qui s el Pare, fora del Fill i daquells a qui el Fill el vol revelar. Desprs es va girar cap als deixebles i, a part, els digu: Felios els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, per no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, per no ho sentiren. (Lc 10, 21-24) J. Cardijn, fundador de la JOC, sens dubte inspirat per lEsperit Sant, va saber posar a les mans dels nois i noies obrers i semianalfabets de principis del segle passat un instrument revolucionari, que ajudava a descobrir, entendre i fer vida, aquest tot aix que Du revela als senzills i amaga als entesos. I ho va fer a partir duna metodologia i dinmica (vida - reexi - acci), de la qual va nixer la Revisi de Vida. I fer b la RV ensenya a mirar la vida, els fets i les persones des de lEvangeli, i, a poc a poc, anar entenent aquest tot aix, la saviesa evanglica: aquella que Du revela als senzills. Una saviesa que porta a veure i viure la vida des de Jess i com Jess. A veure les coses com Du (Mt 16, 23). La saviesa que porta a viure des de lamor. Com nhaurem destar dagrats, dhaver descobert la RdV! Perqu tenim linstrument millor per entrar en aquest tot aix de qu parla Jess, per anar fent nostra aquesta saviesa evanglica, per aprendre a mirar la vida com Jess i pensar com Du, tal com Jess ens ensenya amb la seva vida. Viure i pensar evanglicament. Per aix Jess diu: Felios els ulls que veuen el que vosaltres veieu i sentir el que vosaltres sentiu. Potser aqu s on haurem de situar el Jutjar de la RdV, que s el cor de la RdV i que porta a mirar linterior dels fets i de les persones. A mirar, Desembre 2011 - n. 196

de cara, les prpies actituds, i sobretot, deixarnos tocar per Jess i lEvangeli. Jess deia que s del cor que surt tot el b i el mal que fem (Mt 15, 19). Du ens ha fet un gran regal donant-nos la RV, que, potser, mai valorem prou. I s per aix que tenim la responsabilitat de fer-la b. Darribar a linterior dels fets, de la vida, dels perqus ms profunds, de mirar el nostre interior i les nostres actituds. Du, regalant-nos la RdV, ens ha donat uns talents que hem de fer rendir. No podem fer com aquell que enterra el seu talent, ja sigui per mandra o por de complicar-nos la vida (Mt 25, 14-30). Potser els que ja fa molt de temps que fem RdV ens haurem de preguntar si hem anat assumint aquesta saviesa evanglica. Si veiem, cada vegada ms, les coses com Du, si vivim ms lEvangeli. O potser hem caigut en la rutina, la poca predisposici, anar amb no gaires ganes a la reuni, etc. Haurem, de tant en tant, plantejar-nos com fem la RdV. Si realment arribem al seu cor, que s el JUTJAR. s el moment que ens diu si, de veritat, hem crescut en aquesta saviesa evanglica. I com hem anat fet carn de la nostra carn lEvangeli. Si, en denitiva, som ms bones persones, que daix es tracta. Si els pobres ocupen, cada vegada ms, el centre de la nostra vida, de les nostres accions i preocupacions vitals. Tenim a labast i a les nostres mans un aliment que porta moltes vitamines i s, de sobres, sucient per alimentar la nostra vida com a militants cristians. Ajudem-nos a no desaprotar-lo!
butllet
el

Vida del moviment RdV

Profetas insertos en la clase obrera

GRUP ara dar a conocer a Jess al mundo obrero partiendo de nuestro testimonio, para ser crebles como cristianos obreros, tendremos que intentar vivir segn los criterios ticos que propone el Evangelio. Este es muy claro: el comportamiento se mide y se enjuicia por los resultados de nuestra manera de ser, y lo decisivo de nuestras creencias son nuestros comportamientos. La sensibilidad que tuvo Jess es la referencia para los militantes cristianos: reaccionamos como Jess ante el dolor y el sufrimiento de los dems?, ante la humillacin, el desprecio, la soledad, la inseguridad, el miedo, el atropello de los trabajadores por la prdida de los derechos del bienestar, ante tantos recortes injustos? Seguir al Dios de Jess se traduce en comportamientos diarios de honradez, bondad, respeto, generosidad, deseo de igualdad, exclusin de todo fanatismo, y sobretodo ser humanos y humildes. Estamos llamados a vivir estos valores, es la llamada del Dios de Jess. Deca Jess a los discpulos: No hay rbol sano que d fruto daado, ni rbol daado que d fruto sano. Cada rbol se conoce por sus frutos (Lc 6, 43). Desde nuestra humilde experiencia, hemos destacado algunos textos del Evangelio que nos pueden ayudar a revisar cul es nuestro comportamiento con los que tenemos en nuestro entorno. Casi siempre damos la culpa a los dems de las cosas que suceden, pero en ACO hemos descubierto que la RdV es para ayudarnos a entrar en nuestro interior, que es donde est la codicia y la bondad, el desamor y el amor, la insolidaridad y la solidaridad, el desprecio y la generosidad, la humanidad, etc. Dejmonos transformar por la palabra de Dios. El haber estudiado el evangelio, el haber participado en reuniones y encuentros, esto no es la seal de vivir los valores del Evangelio; esta depende de nuestra disponibilidad y generosidad a la que hemos sido llamados. Cada uno de nosotros podemos ser el problema, y no el mundo; para comprender y cambiar el mundo tenemos que comprendernos a nosotros mismos. El odio, la ambicin, la generosidad estn dentro de nosotros; para transformar el mundo, tenemos que empezar por transformarnos a nosotros mismos; la revolucin debe empezar dentro de nosotros como militantes obreros y cristianos para ser crebles. La transparencia y la creatividad de los militantes son importantes; de nuestra transparencia en los compromisos en nuestra accin de militantes depende nuestra credibilidad en nuestro entorno. 6 butllet
el

JAUME RIBAS I MANOLITA OLMO RIERA-ZONA DEL BAIX LLOBREGAT

Si intentamos hablar de los valores de Jess con un mnimo de credibilidad lo primero tenemos que ser es ser sinceros. La gente est confusa: vive y palpa las medias verdades, el pensar una cosa y vivir otra. Los que estn en nuestro entorno captarn nuestras creencias por la forma que vivamos la militancia. Depende de la credibilidad que transmitamos, se aceptar e iluminar el entorno y ser una forma de que muchos conozcan al Jess verdadero y as a Dios. No podemos cambiar aquello que no vivimos, y sin compromiso y sin accin no hay experiencia de una sociedad ms justa, ms solidaria y ms humana. El proyecto del Evangelio es hacer a los seres humanos libres, bondadosos, respetuosos, tolerantes, sensibles y sobretodo humanos. Hipcrita, saca primero la viga de tu ojo, entonces vers claro y podrs ayudar a tu hermano. (Lc 6, 42) Cuando alguno fuere sorprendido en falta, vosotros los que vivs conforme al Espritu corregirlo, con humildad, teniendo en cuenta t mismo no caer tambin en la tentacin. [ ] Que cada uno examine su propia conducta (Glatas 6, 1-5). Hermanos mos, de qu le sirve a uno decir que tiene fe, si sus hechos no lo demuestran? [] la fe: por s sola, es decir, si no se demuestra con hechos, es una cosa muerta (Santiago 2, 14 y 17). Quien dice que est en la luz y no respeta a su hermano est en las tinieblas (1 Juan 2, 9). Ante todo tenemos que tener una constante caridad los unos con los otros [] sin dar lugar a la murmuracin (1 Pedro 4, 8-9). Hay entre vosotros alguien que sea sabio y experimentado?, mustrelo con su comportamiento (Santiago 3, 13).

Desembre 2011 - n. 196

Vida del moviment Internacional

Notcies de lMTCE Moviment de Treballadors Cristians dEuropa

Breu crnica del seminari sobre La seguretat social en una Europa en moviment. Noves perspectives per a una societat justa socialment. Londres 27-30 doctubre del 2011
ALFONS COLLADO COMISSI DINTERNACIONAL RESPONSABLE

am assistir a aquest seminari seixantauna persones de dotze pasos dEuropa: Alemanya, Blgica, Txquia, Espanya, Eslovquia, Gran Bretanya, Itlia, Frana, Luxemburg, Polnia, Portugal i Sussa, i durant tres dies vam discutir sobre la situaci actual de la Seguretat Social i la protecci social en els nostres pasos. DACO rem el Xavier Such (president) i lAlfons Collado (responsable de la comissi internacional). Els anys 2005 i 2006 el tema de la Seguretat Social ja va ser tractat en dos seminaris, amb conclusions importants, que es van publicar en un document, LIBRO BLANCO por una Europa social, justa y solidaria, que fou presentat a la Comissi Social del Parlament Europeu i al COMECE (Comit Europeu de les Conferncies Episcopals), ambds a Brusselles. La incorporaci a la Uni Europea de pasos de lest dEuropa amb prestacions socials diferents i la situaci de crisi econmica que ha portat que els governs hagin fet ajustos i retallades en les prestacions, foren les raons per insistir daprofundir-hi davant les noves perspectives, programant aquest seminari dara a Londres i un altre per a lany que ve a Bratislava (Eslovquia), tamb a loctubre. Hi va haver dues aportacions monogrques: luna, de Graham Turner, economista independent angls, sobre Raons de la crisi del mn nancer, i laltra, dEmanuel Vaz, consiliari de la LOC de Portugal i de lMTCE, sobre Doctrina Social de la Esglsia. I per mitj de taules rodones, amb els colloquis corresponents, vam conixer la situaci de Portugal, Alemanya, Blgica, Espanya i Txquia. Dividits en tres grups, vam tenir tres trobades: amb el sindicat UNITE, amb una associaci dhabitatge social i amb un parlamentari sindicalista del Partit Laborista, amb la nalitat de conixer les realitats britniques dels Serveis Pblics de Salut, el sistema dHabitatge Social i la relaci entre partits poltics i sindicats. Per a les sessions de treball vam fer quatre grups, en els quals vam aprofundir en el que haDesembre 2011 - n. 196

vem vist i sentit, i nalment en el plenari ho vam posar en com. Les conclusions seran el material de base per parlar-ne els moviments abans del seminari vinent i desprs presentar-ho a debatre de manera que lMTCE prengui posici amb conclusions i propostes dacci per als governs i per als moviments. El web de lMTCE s: www.mtce-network.eu/es/ dynasite.cfm El web de lMMTC s: www.mmtc-infor.com/mes. html El web del Vote Europa (debat virtual en el Parlament Europeu) s: www.vote-europe.net

butllet

el

Vida del moviment Ser creyente hoy: vivir y cultivar la utopa

SILVIA BERNAD GRUP ELX - DICESI ALACANT-ORIOLA

Intercanvi 2011

uando nos enteramos de que tenamos que acoger el Intercambio de este ao en la zona de Alicante, nos echamos las manos a la cabeza, salieron nuestros miedos y resistencias (cmo se les ha ocurrido que seamos nosotr@s, que acabamos de empezar?). Pensbamos que era una misin que nos sobrepasaba. Poco a poco nos fuimos organizando en la zona, implicndonos cada un@ en funcin de sus posibilidades, repartiendo las tareas, conscientes de que llegaramos hasta donde pudiramos y asumiendo que no todo tena que salir perfecto. Adems, no estbamos sol@s, en todo momento hemos sentido la cercana de la Comisin, de Celia, de Jaume y David, y del Seor, lo que nos hizo pasar de la duda a la ilusin, del nerviosismo a la conanza de que entre tod@s lo sacaramos adelante. Y lleg el da 29 de octubre y comenzasteis a llegar de los distintos puntos del pas, y entonces empezamos a sentirnos como en casa, con la sensacin de conoceros de toda la vida, a pesar de que much@s nos veamos por primera vez. La primera noche compartimos lo que cada zona trajo en la Mesa del Reino, los productos tpicos de cada lugar, y estuvimos comindolos y bebindolos hasta el ltimo da... El buen ambiente y el clima que entre tod@s creamos permaneci durante todo el encuentro. Incluso cuando las cosas podran haber salido mejor, el buen humor y la magnca convivencia contribuyeron a momentos inolvidables, como el de la visita al castillo de Santa Brbara, las conel

versaciones nocturnas en las cafeteras (je, je), las canciones que poca gente se saba... Tuvimos la suerte de que nos acompaaran amig@s de otros movimientos de la dicesis, como la JOC y la HOAC, que participaron de distintos momentos, tanto de la charla como del trabajo en equipos y, por supuesto, de la eucarista. Tambin hemos de agradecer a nuestro obispo, D. Rafael Palmero, la carta que nos escribi animndonos a seguir con la tarea, y cmo no, por la presencia del vicario episcopal, D. Fernando Rodrguez Trives, que comparti con nosotr@s un ratito la ponencia de Dolores Aleixandre. Indudablemente, queremos agradecer a nuestras chicas de la guardera, Maite y Gema, que hicieron un trabajo fenomenal con l@s ni@s, ya que ms que una guardera l@s ms peques tuvieron un espacio de participacin, diversin y protagonismo. Para nuestra zona ha sido un acontecimiento muy importante; hemos experimentado lo que ya sabamos, que el nuestro es un movimiento que pone por delante a las personas, sin dejar a un lado la metodologa. Hemos disfrutado de los momentos privilegiados del trabajo en equipo, siendo testigos y protagonistas de unos hechos de fe y vida que dan profundidad y riqueza a todo el trabajo que nos plante Dolores Aleixandre, gracias a la cual los textos profticos han dejado de ser tab y se pueden incorporar a la RdV. Ha sido un lujo poder disfrutar de ella, de su disponibilidad y cercana. Este espacio de parada, de reexin, nos ha servido de impulso para empezar el curso con ms energa, nos ha centrado, nos hemos sentido parte de una comunidad ms amplia, algo que a nuestra zona le vena haciendo falta. Todo esto nos abre la mirada al futuro, a la esperanza, a la posibilidad de seguir avanzando y plantearnos objetivos, porque cuando vives la presencia en el movimiento de forma positiva, eres capaz de transmitir a otr@s la Buena Noticia. Ahora es tiempo de poner en marcha todo lo que estuvimos reexionando, ahora toca ser libres y profetas en la calle, en la plaza, en el taller del alfarero. Gracias herman@s.

butllet

Desembre 2011 - n. 196

Vida del moviment

Lliures i profetes en una societat plural

Inici de curs a Nou Barris
MARA JOS LAFUENTE I AGUSTN DE DIOS GRUP NOU BARRIS 09-ZONA NOU BARRIS

esprs dun dia especialment cansat, vaig anar-men a dormir molt tard. La meva dona ja shavia adormit, i quan jo estava a punt dagafar el son, va sonar el telfon. Alg va dir amb mala bava: Escolta, negre, ten preparem una de bona. No passar una setmana que maleirs el dia que vas venir a Montgomery. Vaig penjar, per ja no vaig poder adormir-me. Era com si totes les pors mhaguessin caigut al damunt de cop. Vaig saltar del llit i vaig comenar a caminar amunt i avall per casa. Finalment, vaig entrar a la cuina a escalfar-me una mica de caf. Estava disposat a deixar-ho crrer tot. Pensava com sostreurem de la mica de coratge que encara em quedava dins, i vaig decidir de presentar a Du el meu problema. Amb el cap entre les mans, recolzat sobre la taula de la cuina, pregava en veu alta. Les paraules que vaig adrear a Du aquella nit encara les tinc ben vives a la memria. Sc aqu, i he pres partit per all que crec que s de justcia. Per ara tinc por. La gent ha conat en mi perqu els vagi al davant, per si em veuen sense fora i sense coratge, ells tamb sarronsaran. Estic al lmit de les meves forces. No puc ms. He arribat a un punt que no puc tirar endavant tot sol. En aquell instant vaig experimentar la presncia de la divinitat com mai abans no lhavia experimentada. Podia sentir la seguretat i la pau que venia duna veu interior que em deia: Pren partit per la justcia, pren partit per la veritat. Du sempre ser al teu costat. Gaireb a lacte vaig sentir que les pors sesfumaven. I va desaparixer la meva incertesa. La situaci exterior continuava sent la mateixa, per Du mhavia donat la calma interior. Martn Luther King

pregria de lassemblea dinici de curs de la zona de Nou Barris, que es va celebrar el 23 doctubre a la parrquia de Santa Engrcia. En un ambient dintimitat, de recolliment, de pregria, vam treballar personalment la nostra manera de viure el comproms obrer i cristi, amb lajuda dun Estudi dEvangeli sobre el text dIsaes 61, 1-9. Com a resultat daquest treball personal, vam posar en com les descobertes sobre quines llibertats, curacions, llums i alliberaments necessitem, avui en dia, per ser profetes. Mitjanant aquest compartir i les conclusions que vam treure, van sortir propostes de plantejament duna acci collectiva com a zona per a aquest curs, que sanir perlant i treballant. Aquest dia, vam poder donar la benvinguda a la nova consiliria de Zona, la Jlia, que no va poder compartir el dia amb nosaltres per ens va deixar un testimoni sobre la seva decisi de prendre aquesta nova responsabilitat. Per acabar lassemblea, vam celebrar lEucaristia de forma comunitria, que va donar el toc nal de senzillesa i aprofundiment. Sin miedo sientes que la suerte est contigo Jugando con los duendes. abrigndote el camino Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido Mejor vivir sin miedo. Rosana
butllet
el

Amb aquest text, dun dels grans profetes que han marcat la nostra histria, vam comenar la Desembre 2011 - n. 196

Vida del moviment

Gaudint de la Jornada General

RESPONSABLE
DE ZONA

SAGRERA

JOSEP FERRER - SANT ANDREU

ncara tenim ben fresca la Jornada General del moviment del 12 doctubre. Aquesta ha estat per a mi una jornada especial i ho ha estat per diverses raons. El fet de ser actualment el responsable de la zona Sagrera - Sant Andreu, encarregada amb la zona Nou Barris de la infraestructura de la jornada, mha perms viure-la de forma ms intensa. Quan lantiga responsable de la zona, la Marta Digon, va plantejar el relleu del regal de la responsabilitat, vaig intuir que aquesta responsabilitat seria una bona oportunitat denriquiment personal, de viure ms de prop el moviment i de conixer la zona. En tenia molt bon record de lpoca que vaig ser responsable de grup i de com aquest crrec em va permetre augmentar el coneixement sobre el moviment i els militants. Aquesta intuci es va conrmar. Ja abans de la jornada vam fer una reuni prvia amb la zona Nou Barris en qu vaig poder veure moltes ganes

de fer, van sortir fora idees per com muntar lescenari, com fer ms acollidora la jornada i que tots plegats en pogussim gaudir. El dia abans del 12 dOctubre, ja ens vam trobar tota una colla per muntar lescenari, les taules, penjar cartells... Tot va ser molt gil i es va convertir en una bona estona de convivncia. Lendem ja estava gaireb tot muntat. En tot moment la valuosa ajuda de la Clia i la Marlia des de la secretaria de lACO va facilitar moltssim la feina. Durant la jornada vaig voler estar una mica ms atent a tota la qesti de la infraestructura i per aix anava amunt i avall per estar al cas que tot rutlls: els espais, lascensor, la neteja... Si, per una banda, em vaig perdre alguns moments de les presentacions, dels treballs de grup..., per laltra, vaig poder veure i intercanviar unes paraules amb molta gent de les diferents generacions de lACO (fet que crec que s una de les seves grans riqueses) participant de la jornada, i a ms a ms tenir una visi molt ms complerta de tota lactivitat de la jornada. Haig dafegir que he comptat amb el suport del meu grup de revisi de vida en agafar la responsabilitat de la zona, i que, ms que amb paraules, aix mha quedat explicitat en lesfor que han posat tots en la preparaci de la infraestructura. De la jornada vull destacar tamb que vaig gaudir molt amb la ponncia de Fernando Rivas em va semblar molt enriquidora, amb lestona de compartir el dinar, amb lespai de gresca, amb el relleu de la presidncia, amb leucaristia com a punt nal de la jornada i amb lestona de recollida, potser ja una mica cansats per contents per tot el viscut. Posteriorment, com a responsable de zona, he recopilat la valoraci que els diferents grups han fet de la jornada i he pogut veure com la satisfacci ha estat compartida a la zona i al moviment. En conclusi, he gaudit molt daquest espai de vida que representa per al moviment la Jornada General i ha estat per a mi una fantstica estrena en el crrec de responsable de zona.

10

butllet

el

Desembre 2011 - n. 196

Lluita obrera i comproms

Reconeixement sindicalista a un veter militant dACO

Homenatge a Manel Maeztu
l dia 17 de novembre feia 50 anys de laprovaci de la Carta Fundacional de la Unin Sindical Obrera (USO), el 1961, en plena dictadura franquista. Per aquest motiu es va celebrar a lAteneo de Madrid un acte emotiu, intens i senzill per recordar la trajectria del sindicat. En el transcurs de la celebraci es va homenatjar quatre sindicalistes dels ms antics del sindicat que encara viuen: un dells va ser Manel Maeztu, veter militant dACO de Sants-Magria, i un altre, Manolo Zaguirre, que durant molts anys va ser el secretari general del sindicat. En Manel Maeztu, jubilat de la feina fa uns quants anys, encara milita sindicalment i s el secretari general de la Federaci de Pensionistes i Jubilats de la Uni Sindical Obrera de Catalunya. Des del Butllet i des del moviment valorem aquest reconeixement i ens afegim a lhomenatge, desitjant que el seu testimoni sigui un estmul per a tots nosaltres.

Reexi sobre el moviment obrer

GRUP SANT 13 anys vaig comenar a treballar. Eren temps durs: molta feina, per pocs diners. Anaren passant alguns anys. Tenia companys i amics que anaven a bones escoles, alguns a la universitat. A vegades aix macomplexava: jo tan sols era un obrer. Em vaig anar fent ms gran, i vaig conixer gent molt compromesa, implicada a fons en el sindicalisme (aleshores prohibit), entre ells un oncle meu. Sense adonar-men, vaig anar prenent conscincia del que s ser un obrer i pertnyer a aquesta classe. Com ms gran mhe fet, ms orgulls estic de ser-ho, tot el contrari de sentir-me acomplexat. El que fa important una persona no s el seu ttol ni els diners que pugui guanyar: tan important s lescombriaire (i necessari) com larquitecte, si es guanya la vida honradament. B, tot aix em va portar a aliar-me a un sindicat (ja fa ms de 40 anys ), a treballar-hi, a collaborar-hi, a coneixel per dins amb les seves virtuts i defectes, i estic molt content dhaver-ho fet. De fet, on vull anar a parar s que en tot aquest procs de presa de conscincia, dimplicaci, hi tenen molt a veure capellans obrers, la JOBAC, lACO Em sembla que en el comenament daquests moviments tothom tenia clar el concepte de classe obrera, la importncia dels sindicats i daliar-shi. Jo continuo pensant que els sindicats sn imprescindibles i que fan una feina molt gran; JOAN GRAN I CALV MIQUEL ZONA MONTSERRAT

en canvi, veig amb molta preocupaci que dins el nostre moviment (AC Obrera, no ho oblidem) hi ha molts companys amb un distanciament molt gran dels sindicats, ns i tot alguns els rebutgen obertament. S, ja s que tenen defectes (tal com ja he dit abans) i que han de millorar moltes coses. Els sindicats, per, no per aix deixen de fer una feina molt important. Com millor es coneixen les coses s des de dins i hi ha un desconeixement molt gran del que s un sindicat i com funciona, de quines eines disposa, etc., i es cau en els topics dels alliberats, les poques ganes de treballar, les hores sindicals, les subvencions, els interessos personals, etc., tot aix sumat al bombardeig constant dels poders fctics i dels seus servents (TV, premsa, entesos en economia). Hi ha molts interessats a debilitar els sindicats i per aix no paren de llanar-los brossa al damunt. I ja per acabar: el que voldria amb aquesta nota s que el moviment reexions sobre aquest tema seriosament i el treballs. No podem perdre les nostres arrels i tampoc el nostre futur o nord com a militants cristians i obrers. Grcies per haver llegit aquest escrit i perdoneu si us ha semblat un rotllo, per un moviment com lACO no pot deixar aquest tema de banda. Una abraada a tothom.

Desembre 2011 - n. 196

butllet

el

11

Lentrevista Parlem amb...

Ra Cceres,
presidenta de lACO els ltims quatre anys
Viure aquesta experincia ha estat com descobrir un gran tresor
GRUP PUJS
XII

NGELA RODRGUEZ ZONA BAIX LLOBREGAT

a Ra Cceres es va acomiadar, desprs de quatre anys a la presidncia de lACO, a la Jornada General del 12 doctubre passat. T 45 anys i viu a Santa Coloma de Gramenet, s enginyera agrnoma i treballa en una empresa pblica de la Generalitat de Catalunya. Fa uns quinze anys que s a lACO i, anteriorment, des dels 18 anys, va estar a la JOC de Badalona-Santa Coloma i va ser animadora del MIJAC. Tamb havia estat responsable del seu grup de Revisi de Vida a Lle, a la zona del Bess. Desprs de quatre anys com a presidenta de lACO, qu has aprs o qu tha aportat trobar-te al capdavant del Moviment? s molt difcil contestar aquesta pregunta de forma breu. Vaig fer un petit testimoni quan buscvem el meu relleu de presidenta i en aquell testimoni vaig expressar que tot el que mha aportat encara est per descobrir: caldr un procs de maduraci per veure-ho i potser daltres des de fora ho veuran ms b que jo Com ens passa a la Revisi de Vida. Qu ha estat el ms positiu que thas trobat com a presidenta de lACO? El ms positiu ha estat aprendre dels militants i consiliaris i de la seva gran diversitat. I comprovar que tots, de molt diverses maneres, tamb som llevat en la massa (com deia el lema del Consell que vam celebrar a Lleida el 2009). Viure aquesta experincia ha estat com descobrir un gran tresor. Lobjectiu principal de lACO s fer crixer la
12 butllet
el

persona en la vida, en la fe en Jess i fer-ho en comunitat. I aix, si es viu al Moviment, tamb es viu fora. Al meu parer aquest s el signicat devangelitzar, escampar la Bona Notcia de Jess. Podeu imaginar que aix mha donat molta esperana. I el ms negatiu? Sens dubte, el trasps de molts militants i consiliaris. Tamb veure el patiment de la gent davant la manca de possibilitats dobtenir feina, la precarietat laboral que vivim i com ens afecta, latenci a infants i persones grans, el problema de lhabitatge... Tamb mha sabut greu comprovar que hi ha militants i consiliaris que no es cuiden prou en els diferents aspectes de la vida, des del punt de vista fsic, posem per cas. Com diu una persona del nostre grup sovint: Per cuidar els altres ens hem de cuidar a nosaltres mateixos. I s que penso que la RdV, els EdE, els compromisos, la formaci... ens sensibilitzen molt (potser una mica massa!) i aix ens fa patir. Per sort que tamb a travs daquests mitjans tamb aprenem a trobar Du present en la vida, detectant els autntics brots del seu Regne i ens dna al per tenir esperana i mirar de transformar el trosset de mn on som (que ja s molt). Quins referents has tingut durant la teva responsabilitat? Els referents sn mltiples i no sn noms dins del Moviment ni sn precisament actuals; sn familiars, amics, companys de feina, destudis,

Desembre 2011 - n. 196

Lentrevista
daltres moviments... No podria explicitar les coses que mhan aportat tants referents en tot aquest Butllet! A lhora de prendre la decisi de presentar-me com a candidata a presidenta, em va ajudar sobretot lequip de RdV; ells i elles sn el meu bressol a lACO. I han estat referents de diferents maneres i molt senzilles: amb alguna trucada, amb algun silenci respectus, expressant algun temor, animant-me, estant al meu costat Per tamb, al nal, vaig sentir una empenta interior sense noms i cognoms. Sentia que potser no era el meu moment, per era el moment per a lACO. Com definiries lACO daquests quatre anys? LACO s un moviment dEsglsia arrelat al mn obrer. He vist una organitzaci que possibilita un treball conjunt que, de segur, fa que, com a Moviment, incidim en la realitat. Potser no a travs de grans campanyes, sin a travs de la gent, dels militants que anem transformant-nos i transformem el nostre entorn a poc a poc. Tamb lACO est en plena maduresa (58 anys) i compta amb la vitalitat de la gent ms jove, duna banda, i lexperincia i la memria histrica que aporta la gent ms veterana, de laltra. Els que som o comencem a ser ms al mig hem de fer una tasca de cohesi entre les dues generacions ms extremes perqu pot haver-hi, en algun cas, manca dentesa entre elles simplement per la realitat tan diferent que sha viscut en tan pocs anys. En quins pilars hem de basar la nostra acci obrera? Larrelament al mn obrer s indispensable per mantenir-nos com a Moviment. Noms des de baix, des de les arrels, es veuen segons quines injustcies i tamb salimenta i se sost larbre (o el bosc que representaria la nostra societat). Certament, ara mateix hi ha persones al mn obrer que sn obrers, i nhi ha que hi sn per herncia (lls/es dobrers/es) i tamb nhi ha que hi sn per opci (o totes tres coses). Per, en qualsevol cas, larrelament el pot fer tothom; tot depn de com et situs i cap on miris. I un bon arrelament ja sabem que dna bons fruits. Tamb hem de tenir ben present que hem de crixer amb els altres moviments que estan arrelats al mn obrer: MIJAC, JOC, GOAC-HOAC. I pel que fa a lAcci Catlica? Ens s indispensable tamb tenir clar que sn un moviment dAC. Podem aportar a moltes altres realitats dEsglsia una manera de fer concreta: la manera devangelitzar, la participaci dels laics, lorganitzaci. I pensant en la quarta nota de lAcci Catlica: de vegades pensem o ens arriba que la jerarquia de lEsglsia no transmet ntidament el missatge de Jess. Molt sovint aix ens dol. Per s semblant al que ens passa quan alg de la nostra famlia/amics ens decep; la majoria de vegades mantenim un l de lligam amb ell/a perqu lamor, lEsperit, ens pot ajudar a superar aquest aparent fracs de relaci. Hem de mantenir el dileg amb els rectors, bisbes..., per conixer-nos mtuament, fer-los arribar els nostres punts de vista i escoltar els seus. Potser anirem descobrint que tenim ms punts en com dels que ens sembla. LACO viu un moment dol perqu creix fora de Catalunya, shan creat nous grups i la iniciaci funciona. Quins nous reptes creus que shauria de plantejar el Moviment? No s evident que el Moviment hagi de rutllar ja sol; per tant, hem destar atents. Per tamb hem destar tranquils perqu la Comissi dIniciaci t molta fora i treballa molt b. Possibilitar que els altres (propers o no) puguin fer aquesta experincia destar a lACO i se sentin acollits quan shi incorporin s un deure que tenim perqu hem rebut moltssim, dels moviments. Els reptes vnen molt ben denits per les prioritats que treballem any rere any. I la denguany s una gran oportunitat: ser profetes-militants, oferir la Bona Notcia de Jess. Hi ha persones al nostre voltant que tenen set duna altra manera de viure. Tamb levangelitzaci ens demana bones dosis de pacincia i dacceptaci dels aparents fracassos. Fent un altre smil calcat de lEvangeli: el creixement de la llavor per ser planta adulta i per fructicar requereix temps, atenci, condicions... i de vegades la llavor germina per de vegades no. Precisament, per fer front a aquesta nova realitat ms mplia, es va fer una enquesta als militants sobre la necessitat de contractar un altre alliberat. Potser hi ha molts militants que no coneixen ben b quin s labast de la feina que hi ha a lACO? Si no ho coneixen s perqu, sens dubte, no ho han viscut de prop. Les treballadores de lACO fan un esfor titnic en un moviment que t molta vitalitat, cohesiona molt els grups i les zones i t moltes possibilitats. En particular, cal cuidar el lloc de treball de la coordinaci del Moviment, que t una crrega molt gran. Tamb s veritat que hem de fer pedagogia perqu donem per sabudes moltes coses. Mexplico: algunes persones mhan preguntat si els presidents estem
el

Desembre 2011 - n. 196

butllet

13

Lentrevista
alliberats o treballem durant els quatre anys de responsabilitat. No estan alliberats ni els presidents, ni liniciador general, ni tan sols el consiliari per part de la dicesi a qu pertany! Per tant, potser sha dexplicar ms b a la militncia la feina que fan els diferents rgans executius. Hem viscut poques en qu sha fet una crida als militants perqu hi havia vacants al Moviment que no es cobrien. Costa, en general, que els i les militants simpliquin ms a lACO? La poca participaci, de vegades, s perqu la gent ja est implicada en altres compromisos. A ms a ms, hem de descansar, fer altres tipus dactivitats, etc. Quan s per mandra, no en tenim gaire la culpa. La societat actual ens ha fet ms individualistes i, poc o molt, ens nhem encomanat i acabem acomodant-nos. Per aix tenir una/es comunitat/s que taculli s una cosa que avui dia no t preu. Al meu parer, implicar-se en el Moviment s una inversi de futur immediat perqu, desprs de la societat especuladora, ha de tornar la societat de la fraternitat; la gent la buscar ms i hem destar preparats. Com animaries els i les militants perqu shi impliquin ms? Participant activament en el grup, a la zona i al propi medi. All shi juga la vida i la fe, i al grup/ zona/moviment (o altres comunitats) fem de tot plegat una cosa comunitria. Lactitud fonamental a cultivar s lobertura: a participar, a conixer a cada trobada una persona diferent (o un aspecte diferent dun/a militant). Per el tema de lobertura el tenim fcil, per fer-lo crixer, perqu aix ens ho proporciona la RdV ben feta. Tatreveixes a donar algun consell a la Montse Ribas, la nova presidenta de lACO? No mhi atreveixo, no. En donem massa, de consells, tots plegats. Hem dexperimentar per nosaltres mateixos (som un moviment educatiu). La
Montse Ribas t molta experincia i, a ms, treballa amb uns equips de persones excepcionals (Comit Permanent, Comit General). Estic convenuda que far una gran aportaci al Moviment. Al que s que mhe ofert (dins les meves possibilitats) s a estar disponible pel que pugui necessitar.

Quin paper podem jugar com a militants de lACO en el context de crisi actual i de retallades que vivim i que viurem molt de temps? El que he dit abans. La prioritat denguany ens va b. Intentar denunciar, i viure i anunciar als altres el missatge de Jess. En primer lloc a la feina, amb els amics, familiars... i a nivell de mobilitzacions de tot tipus (moviment 15M, sindicals...) i de comunicaci. Ens hi juguem molt. Al meu entendre, primer s la denncia dels que han provocat la crisi (especuladors, banquers, constructors...). Lhabitatge s el b de consum que ha estat, i s, ms car. I, a hores dara, no est a labast de tothom havent-hi pisos buits. Si es rebaixa el preu de lhabitatge, els treballadors o les empreses podran plantejar-se repartir la feina. I qui ms ha de reduir el temps de treball sn els alts crrecs directius. I ara que thas alliberat de la presidncia, com et planteges continuar a lACO? I fora del Moviment? A lACO i fora del Moviment... s una mica el mateix. Mirar de ser present en els llocs on sc quotidianament (feina, venatge, famlia, grup, zona, amics...) i aportar-hi alguna cosa. Necessito un temps per arreglar casa meva, per la comunitat de lescala, per estar amb la famlia, amics, per formar-me, tenir un cert temps de lleure potser per participar ms activament en alguna altra comunitat. Per no tinc pressa a trobar un comproms concret. Ara he descoltar una mica ms el que Du em demana en aquesta nova etapa, tamb vital. Espero parar b lorella, mentrestant. I, s clar, collaborar en les coses que sem puguin demanar puntualment.

14

butllet

el

Desembre 2011 - n. 196

Un dia en la vida de...

Un pare de famlia nombrosa

GRUP TERRASSA III ZONA ENRIC MATEU VALLS OCCIDENTAL

.45h. Sona el despertador. Prefereixo llevarme una mica ms dhora per tenir una estona per esmorzar sol, tranquillament, llegint el diari o b sentint les notcies a la tele. A partir daqu comena la cursa diria: llevar nens, preparar-los lesmorzar i el berenar (dinen a lescola) i acompanyar-los a lescola. Tenim la sort que s el mateix lloc on jo treballo. Pel cam, passem a saludar la meva mare, que es lleva dhora per poder fer un pet de bon mat als seus nts (i al seu ll). A lescola, com s lgic, comena la segona jornada del dia. Al migdia, abans danar a dinar, faig unes classes extraescolars descacs. Ja fa temps que no participo en campionats (ms o menys des que va nixer la meva lla gran), i per no perdre laci encara em queda poder traspassar-la a alguns alumnes de primria, entre els quals hi ha dos lls meus. Desprs de les classes de la tarda, tinc una estona per fer feina abans danar a buscar els nens a les seves activitats extraescolars: lun, a lescola mateix, i laltre, a la piscina. Quan arribem a casa, puc fer el sopar tranquillament, perqu afortunadament arribem Desembre 2011 - n. 196

encara prou dhora i ells ja sn prou grans per entretenir-se sols (tenen 9, 7 i 5 anys). La meva dona arriba al cap duna estona amb la lla gran: sort que ens podem repartir la logstica entre nosaltres dos, per de vegades hem de recrrer a altres suports familiars. Sopem dhora, tots junts, fent horari europeu: a les 8 ja estem de sopar. s un avantatge perqu desprs tenim una mica de temps els adults de la casa. Aix, puc trucar a la meva germana i quedar amb ella per anar dissabte al camp del Bara: aproto que la meva lla gran encara pot entrar gratis i hi anirem tots tres. Desprs, encara podr sortir a crrer, que s una altra de les meves acions. Hi ha molta gent que diu que no pot fer exercici fsic havent sopat perqu es desvetllen i desprs els costa dormir. No s el meu cas: per si no anava prou cansat, aix encara em deixa ms baldat i caic rendit al llit desprs de passar per la dutxa. Les altres coses que havia de fer les deixarem per dem (havent sopat, tamb, s clar): convocar la reuni del butllet de lACO i fer el seguiment del curs telemtic al qual estic apuntat i del qual tinc uns deures per fer. Bona nit.
butllet
el

15

Collaboracions

Llus Hernndez: 50 anys comproms amb Jess

GRUP JOAN ANDREU PARRA LA GUARDERIA - ZONA BESS

quest octubre, lactual rector de la parrquia de Santa Clara de Badalona i consiliari del nostre moviment, Llus Hernndez, va celebrar en famlia i amb la comunitat els 50 anys dordenaci com a prevere. Lonomstica ha coincidit amb la presentaci del llibre Llus Hernndez: El capell rebel (Barcelona, Fundaci Nous Horitzons, 2011) a crrec de Joaquima Utrera, en qu es repassa la seva vida. A la celebraci hi va haver diversos testimonis: dels parroquians i tamb del grup dACO Pomar, del qual s consiliari, i aqu us noferim un breu extracte: Llus, quan et vas incorporar com a rector a la nostra comunitat et vam demanar que fossis el nostre consiliari (el nostre anterior i sempre recordat consiliari, Enric Grases, passava a ser consiliari dun altre grup proper a la nova destinaci) i no hi vas posar cap objecci, per la qual cosa testem molt agrats. Gaireb tots els membres del grup sabem alguna cosa de tu des de lpoca de Comissions Populars. Aquelles Comissions Populars que a alguns ens van servir per seguir descobrint coses noves de lEvangeli. Sabem dels teus problemes a la teva etapa de lEquador per defensar els drets dels ms humils. Per delitat a la teva manera dentendre lEvangeli i als teus humils orgens [ll dimmigrants, nascut al barri barcelon de Sant Andreu, amb cinc germans ms]. Quan alg dna menjar a un pobre mai t problemes. Al contrari. Sel considera una bona persona, perqu aix s. Per si a ms de fer aix, defenses els seus drets denunciant el motiu pel qual no t menjar aquest pobre, com tu vas fer, llavors la cosa canvia i ja passes a ser una persona perillosa per als responsables i els cmplices daquesta pobresa. Per aix () et vas convertir en un capell perills i subversiu, i et van expulsar del pas. Desprs vas participar en poltica, i vas arribar a ser alcalde de la nostra vena Santa Coloma, on no hi havia diners a les arques municipals i tot estava per fer. Malgrat aquestes dicultats, vas deixar un bon record per la molta feina feta,
el

per sobretot per la teva honradesa i proximitat a la gent, virtut tan necessitada avui en la nostra poltica (). El pas a la poltica, i en un partit desquerra, tamb et va portar molts problemes amb una part de la nostra Esglsia, la qual no creia, ni creu, que un cristi, i des daquesta opci, sigui capell o no, pugui servir els ciutadans honradament des de qualsevol opci poltica, i no noms des duna. El Llus, a tretze anys, va sentir la vocaci de fer-se capell. Va haver de trobar un patrocinador perqu els estudis al seminari de Tiana eren massa costosos per a la seva famlia. Un cop ordenat, accepta disciplinadament les parrquies que se li van assignant, per loxigen que en aquells moments donava lEsglsia a Espanya era escs.

16

butllet

Desembre 2011 - n. 196

Collaboracions
Davant daix, mossn Llus i uns quants capellans ms decideixen fer-se missioners i marxa a lEquador per un perode de tres anys. A lEquador aprn molt i li arriba al cor la realitat dels ms desfavorits. El seu comproms amb la causa dels pobres el portar a ser expulsat del pas. A la tornada mossn Llus s arraconat pels seus superiors i no acaba de trobar el seu encaix. Finalment, diversos amics capellans el criden a Santa Coloma de Gramenet per muntar partint de zero una parrquia en un barri deixat de la m de Du, les Oliveres. A les Oliveres, torna a trobarse com peix a laigua amb el poble, amb la gent senzilla, amb els vens i dna suport a les seves demandes des de la primera lnia. Finalment, va prenent cos el seu comproms poltic i, convenut per lAlfons Comn, entra a militar al PSUC. I de militant passa a encapalar les llistes del partit a les primeres eleccions democrtiques i, nalment, a ser lalcalde de Santa Coloma de Gramenet. La lluita a lAjuntament durar dotze anys a lalcaldia, i quatre a loposici, dels quals no guarda tan bon record. En aquests anys el Llus demostra que li falta pell de poltic, per, en canvi, que s molt sensible a les realitats de les persones. Viur en primera persona la transformaci de la ciutat. Acabat aquest perode de temps, que el deixa baldat, mossn Llus torna a les parrquies i, nalment, a la del barri de Morera de Badalona.

Humils, compassius, nets de cor...

GRUP MAGRIA ZONA M. ROSA COSO BAIX LLOBREGAT

a Llusa s una vena del meu barri molt senzilla i alegre. Ja t 82 anys i mai es plany de res, noms diu que ha treballat molt. Es conserva fora b, cuida el marit (que t molts anys) i ajuda la lla i els nts quan ho necessiten. A vegades coincidim a la missa del diumenge a la parrquia i en el moment de donar-nos la pau em fa dos petons que em reconforten. Laltre dia vam sortir plegades de lesglsia i, anant cap a casa, comentvem com van les coses i ella parlava de la fam de lfrica, de les despeses exagerades en moltes festes i tradicions, etc. De sobte, van sortir unes vivncies de quan ella era gaireb una nena i shi va veure implicada. Uns parents seus pobres, que vivien a pags, van viure lembars involuntari duna noia molt jove que festejava. El xicot marxava a fer el servei, no s si la noia tenia mare, per el pare es desesperava. La famlia de la Llusa van ser molt generosos i van acollir la noia a casa seva, acceptant tot el que comportava. Quan va nixer la criatura, la mare procurava treballar en les feines que es trobaven llavors a Barcelona, que en aquells temps ja hi havia fora fbriques. La Llusa tenia cura del nen i, a ms a ms, treballava si podia.

Tot va anar endavant. Aquest fet mha recordat les paraules de les benaurances. Felios els humils i els qui ploren, el regne del cel s per a ells. Felios els compassius, Du els compadir. Felios els nets de cor, sn ells els qui veuran Du. Alegreu-vos-en i feu festa perqu la vostra recompensa s gran en el cel.

Desembre 2011 - n. 196

butllet

el

17

Collaboracions

Testimoni a la trobada festiva de la JOBAC

del 16 octubre de 2011
JOSEP HORTET, CONSILIARI ZONA BAIX LLOBREGAT

graeixo a la comissi la invitaci a dir unes paraules i desitjo que visquem una trobada esplndida tots plegats, duna manera especial ho desitjo a les persones fundadores de la JOBAC, militants, consiliaris, amics i amigues dels inicis. La JOBAC va ser per denici una obra collectiva, com ho continua sent la JOC, en la qual nalment va poder conuir la JOBAC, i lACO, a la qual una part hem anat arribant. Amb cinc minuts vull presentar tres punts. Primer punt: La intuci jocista A la meva agenda de lany 1973, al diumenge segon dAdvent, dia 9 de desembre, hi tinc escrit: a les sis de la tarda, JOC a la residncia de la Sagrera. Al magnc llibre de Montserrat Sintes sobre la JOBAC es parla daquesta reuni prehistrica, i de les segents, a la pgina 39. Qu intentvem, qu pretenem? Jo ho vaig viure daquesta manera: al costat de diversos impulsos psicolgics, socials, epocals, juvenils, eclesials, que hi eren, crec que tot quedava penetrat i enriquit per un focus llumins, que en podem dir la inspiraci jocista. Aquesta inspiraci va portar a trobar-nos en aquella reuni, militants dACO, amb consiliaris i consiliries, capellans i religioses, que cercaven donar a la seva presncia i acci als barris i pobles un sentit collectiu de xarxa voluntria, fent equip i amb moltes ganes de treball i esfor al costat de la joventut. Per a mi, el nucli fort daquesta inspiraci jocista era i continua sent el seguiment afectiu i efectiu de la persona de Jess, com el ms bell dels lls dels homes, amb paraules del salm 45. El seguiment de Jess, a qui val la pena escoltar, estimar, deixar-se omplir del seu Esperit per viure i actuar a la seva manera fent comunitat, fent Esglsia convocada i animada pel mateix Esperit. Decincies i mediocritats, nhi va haver; dicultats i obstacles de fora i de dintre, tamb; no tot van ser ors i violes, per totes i tots sabem que va valdre la pena i per aix estem ara aqu. I en donem grcies a Du i mtuament a la jobaqueria reunida, i ho volem celebrar.
18 butllet
el

Segon punt: La barreja Crec que no exagero quan considero que un dels aspectes ms admirables de la nostra aventura va ser la barreja entre barris diferents i pobles, entre diverses sensibilitats del mn juvenil, entre diversos accents i ideologies de comproms social i de vivncia eclesial, la barreja entre moviment i parrquies i dicesi, la barreja entre iniciativa personal i grupal i ladhesi al moviment amb el seu mtode i disciplina, entre saber aportar i saber aprendre a la vegada. Com sol passar en les agrupacions socials, hi havia persones i grups que se sentien ms majoritaris en les seves idees o formulacions, o intentaven ser-ho, i persones i grups que se sentien ms minoritaris en les seves. Per a la JOBAC es va anar mantenint un equilibri savi i respectus per a tothom, sense manipular lEvangeli en aquestes contingncies. Les barreges i equilibris aconseguits exigien molt bona voluntat, respecte i comuni de part de tothom, exigien a voltes morir per a ressuscitar. Sabem que no s fcil, per s fantstic quan de veritat se sap fer. Crec que hi vam trobar goig i enriquiment. La JOBAC, obra de totes i tots, va ser un gran tresor del qual vam gaudir. Amigues i amics, apliquem tamb aquest llegat tan positiu a les realitats que vivim avui en el camp social, familiar i eclesial. Tercer punt: Leternitat de la JOBAC Els anys de la JOBAC, entre 1974 i 1992, queden ja endarrere, han passat bastants anys, formen part del nostre passat, de les batalletes de joventut per explicar. Per, oi que hi ha quelcom dins nostre que ens fa sentir encara de la JOBAC? Ho podem ventilar del nostre imaginari com una sensaci ridcula o nostlgica, o ens podem preguntar si aix de la JOBAC s daquelles coses que imprimeixen carcter a la vida, com es diu dalguns sagraments, en llenguatge eclesial. Certament lexperincia daquells anys, en una etapa eminentment formativa de les vostres Desembre 2011 - n. 196

Collaboracions
vides, est donant fruits abundants i diversos en lactual fase adulta. Per em sembla que duna manera encara ms rotunda podem dir tamb que la JOBAC s quelcom etern per a tots nosaltres. I que tenim aquesta sort! Sabem que una cosa s el temps matemtic, el temps del rellotge, i una altra cosa s el temps viscut per cada persona, famlia o comunitat. Una hora plena dun sentiment intens no ens resulta igual que una hora buida. La plena ens passa molt rpidament, i lhora avorrida sembla que no shagi dacabar mai ms; per, desprs dun temps, en el nostre record lhora avorrida s com un no res i lhora plena, en canvi, ens deixa una sensaci de plenitud, que continua present encara ara a la nostra existncia. s all que expressa Joan Maragall al Cant espiritual: voldria aturar tants moments de cada dia, per fer-los eterns dintre el meu cor. Aix s el que ens passa amb la JOBAC, i no noms perqu rem joves, sin per alguna cosa ms profunda, perqu lexperincia de la JOBAC va ser de temps ple, de temps viscut vivament, de fruits damistat i de dedicaci de la nostra vida cap a lamor i el comproms social i eclesial. La JOBAC va ajudar a enfocar ladolescncia i joventut com un xode que ens feia sortir de nosaltres mateixos i trobar la salvaci de les nostres vides en lamor, que s el cam de salvaci proclamat per lEvangeli. Tant de bo que tamb amb Joan Maragall experimentem: Ja ho s que sou, Senyor, per on sou qui ho sap? Tot el que veig se vos assembla en mi. Deixeu-me creure, doncs, que sou aqu. Des daquesta perspectiva armem, doncs, modestament per amb convicci, leternitat jobaquera, el psit meravells desfor personal i comunitari, de grcia de Du i de testimoni, damistat i de comuni que continua dintre nostre. La densitat existencial que vam viure a la JOBAC, no la pot ferir ja el pas del temps. Com creiem que no lha ferit en els companys i companyes que han passat pel trnsit de la mort, entre els quals vull fer memria de lentranyable company consiliari Josep Maria Puxan. Per tot plegat, permeteu-me expressar el sentiment ms personal i ntim daquests moments, amb una forma ritual, plena de sentit i de vida ara i aqu: Glria al Pare i al Fill i a lEsperit Sant, com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amn.

Desembre 2011 - n. 196

butllet

el

19

Capellans obrers
Comproms de lEsglsia amb el mn obrer
Jaume Botey Quaderns Cristianisme i Justcia, 175 Barcelona, 2011 l moviment de capellans obrers ha sigut una de les experincies ms importants i originals de lEsglsia del segle xx. Un fet daquesta envergadura que per la duresa inherent a la vida laboral, per la pobresa i per lanonimat volguts o per les desconances que immediatament va suscitar a la jerarquia, comprometia a fons els capellans que van escollir aquest cam noms podia ser fruit duna profunda vivncia espiritual evanglica. s tamb un dels captols ms bonics de la histria de lespiritualitat cristiana. El moviment ha sigut objecte dinnombrables estudis des de la sociologia, la teologia i la poltica, per aquest quadern vol aprofundir en lespiritualitat dencarnaci del moviment. Perqu no es tracta de fer la crnica dun passat o present heroics sin dextreuren all que t de validesa universal, que tingui capacitat de concretar-se en el futur i en altres situacions o contexts culturals. El quadern consta de dues parts. A la primera sexposen lorigen, el sentit i alguns dels avatars histrics del moviment dels capellans obres; i a la segona, es dna la paraula al testimoni i lespiritualitat dels protagonistes daquesta histria.

Queremos el pan y las rosas

Emancipacin de las mujeres y cristianismo
Luca Ramn Madrid, Ediciones HOAC 2011

quest llibre tracta de la situaci de les dones i els seus projectes demancipaci davant la feminitzaci de la pobresa, lexplotaci laboral, la discriminaci, la violncia i la dominaci que experimenten. Shi explora la contribuci del cristianisme i les esglsies a lalliberament de les dones. Els moviments feministes constitueixen una innovaci social, poltica i espiritual que est contribuint a canviar la realitat a molts llocs del mn. Lautora fa una reexi sobre la importncia de lemergncia de les dones com a subjecte de transformaci social i ens ajuda a conixer els plantejaments de les teologies feministes centrant-se especialment en la proposta de lecofeminisme. Els moviments emancipadors de dones cristianes ens fan veure com el factor religis i espiritual, en clau alliberadora, pot contribuir a fer ms plena la vida de les dones i millorar les condicions de vida de totes i tots. Tenim davant un llibre destinat a ser llegit per homes i dones amb la nalitat que instaurem unes relacions noves digualtat i reciprocitat. En el context de la prioritat daquest curs, s molt recomanable la lectura del captol 5 El profetismo de las mujeres bblicas, un mensaje para los cristianos del siglo XXI.