Josep Andreu Palacios

Qualsevol temps passat va ser millor

Qualsevol temps passat va ser millor. s una mxima que apliquem amb molta facilitat i, sovint passem a dir-la com una simple frase feta, sense pensar abans en el seu sentit. Ben b es podria dir que forma part de limaginari collectiu, una daquelles normes vitals (i virals) que de cop i volta prenen com a seva els que han traspassat la crisi dels 40 (o la crisi dels 30, o dels 20). Els motius que addueixen a aquesta generalitzaci sense contemplacions els haurem de buscar, en la majoria de casos, en la prpia experincia vital de la persona, que arribada una certa edat gira la vista enrere i sen adona que la seva infncia i joventut, el seu recorregut vital, en definitiva, no han anat tant malament com es pensava. s una actitud que neix de lenyorament. Tanmateix, tot i saber-ne els motius, lexpressi en s manca de sentit. De fet, utilitzant una altra frase feta, es podria dir que som esclaus de les nostres paraules. El subjecte que arribi a assegurar que tot el que li ha passat ha sigut millor que el que lespera (o el que ara est vivint) tornar a repetir la mateixa frase un temps en i estar afalagant les bones estones que han transcorregut des de lltima vegada que va pronunciar aquesta frase. s millor, el temps passat? La resposta s ambigua, relativa i, fins i tot, mltiple. El fet s que no hi ha resposta; si ms no, no existeix cap contesta que sigui aplicable de manera universal. rem ms bones, abans, les persones, els poltics no mentien i la msica sonava ms b? Com hem dit, largument ms rpid daplicar (i tamb el ms personal) t a veure amb la percepci (i, sobretot, el record) que com a persones tenim de cada instant. Si vrem tenir una infncia feli i despreocupada s possible i comprensible que la recordem amb tendresa. Daltra banda, tamb s inevitable que la comparem amb la nostra situaci actual, on la ignorncia ha deixat pas a les preocupacions. Com passa sovint, la resposta ms prctica la trobem quan defugim dels extrems. Els temps passats, aquells que enyorem, podrien haver estat bons, per sempre foren millorables. I tant el present com el futur que ens depara tampoc acaba sent tant dolent. Tampoc podem recordar el passat i interpretar el present si en fem una visi massa personalista o b pretenem generalitzar. En aquell temps passat que mai ms tornar hi va haver encerts, per tamb errors. No sembla una mala idea aprendre a discernir-los tot millorant el que havia sigut millorable i prendre, potser per perfeccionar-los, tots els xits reconeguts. s una actitud prctica, que tant es pot practicar a nivell personal com global, aplicant-lo a tota la societat. Agafem un exemple de cas. Levoluci de la poltica a casa nostra ha variat de forma molt significativa durant els ltims anys. La edat relativament jove de la democrcia fa impossible que puguem prendre les dcades (o els lustres) com a mesura aix que, com a molt, ens hi referirem en termes de quatre anys, quan esdev cada contesa electoral. Es podria discutir si la societat es fomenta a partir de la participaci poltica o b s aquesta la que intenta adoctrinar als votants. En tot cas, no podem oblidar que, en termes representatius, la poltica s un reflex de la societat en qu sinclou. Els estudiosos de lanomenada Escola de Frankfurt van advertir, a principis del segle XX, que la societat havia esdevingut cada cop ms pobra en termes culturals. Aquests autors discernien entre cultura i pseudocultura, i asseguraven que la primera, noms reservada i entesa per uns pocs, era el cam a seguir per cultivar la ment i les idees. Per oposici, la resta encara ms, all que es volia fer passar per cultura sense ser-ho, la cultura de masses era denigrant i degradant.

Aquests autors sinteressaren pel paper dels mitjans de comunicaci de masses com a principals difusors daquests elements falsament anomenats culturals. Com a sntesi, hom podria dir que els estudiosos de lEscola de Frankfurt entenien com a cultura les prctiques que implicaven un procs reflexiu i racional. Per contra, no reconeixien com a tals les arts (els textos, en les seves paraules) que apellessin al sentiment o a les entranyes, i anteposessin linstint a la racionalitat. Estudis i disciplines posteriors han demostrat com dimportant s la nostra part instintiva i irracional ms enll de la cognici dssers humans. Moltes de les nostres relacions i reflexions es guien, en gran mesura, per un instint irracional, tal i com han demostrat, no noms estudis cientfics i psicolgics sin disciplines prctiques com la publicitat. El consum, de fet, sha mostrat part del nostre aspecte impulsiu, que guanya terreny quan ms apartem la reflexi. Agafant lexemple de la praxis poltica i observant com aquesta sens ha venut, als ciutadans, duns anys en, no ens ser difcil observar alguns canvis vertiginosos. Entenent la poltica com un indicatiu de la societat a la que representa podem concloure, com segurament denunciarien els telegs de lEscola de Frankfurt, que la nostra societat ha experimentat una procs de banalitzaci peridic durant els darrers anys. Fixem-nos en els anuncis electorals. Si prenem com a exemple un espot electoral de mitjans dels anys 90 no cal fer diferenciaci de partits poltics ni tipologia deleccions ens sorprendr, als ulls actuals, veure com el ritme i els missatges han canviat radicalment. En aquells temps la majoria despais electorals apellaven al vot enumerant propostes poltiques ms o menys concretes que lespectador (s a dir, el votant potencial) podria entendre sense cap mena de dificultat. El pas del temps ha escurat de manera dramtica els minuts dedicats a lanunci electoral, fent-lo ms pragmtic i impulsiu. La reducci del temps informatius i la substituci de les paraules, la reflexi i el debat per la imatge, limpuls i linstint s una prctica habitual i paulatinament introduda als mitjans de comunicaci de manera generalitzada. Els hereus de lEscola de Frankfurt posarien el crit al cel al veure aquesta tendncia, per com a espectadors i, sobretot, com a integrants duna societat, no necessitem beure de teories escrites per denunciar all que ens pot semblar denunciable. El discurs poltic i meditic sha banalitzat enormement. I si agafem aquests exemples com un reflex de tota la societat aix ens hauria de comenar a preocupar. Els extrems, com hem dit, no sn recomanables, per tal vegada ens haurem de parar a pensar si volem, com a grup i de manera individual, una poltica que apelli al vot i justifiqui les seves decisions a travs de les entranyes i no de la racionalitat. s preferible el discurs ambigu i sentimental que les reflexions tretes del pensament i la reflexi? Potser en aix haurem de tornar a recuperar els anys noranta. Com en tot, resulta perills emmirallar-nos en solucions passades i pensar que sn immillorables. Seguim sent humans i tot el que fem estar subjecte a lerror i ser susceptible de millorar. s possible que el discurs ms racional i pausat que es reflectia en la poltica i els mitjans dels anys noranta fos, en molts casos, demaggia de cara a la galeria. Per tal vegada podem contemplar aquesta demaggia com un encert, tenint en compte que cada cop ens preocupa menys ser concrets i preferim aix sembla fer cas a les entranyes. Qualsevol temps passat va ser. Ni millor, ni pitjor. Per ja que tenim experincia, com a mnim, fem-la servir.