Monografia Xarxes per aprendre llengua

Xarxes per aprendre llengua

Montserrat Fons i Esteve, Montserrat Vil i Santasusana

Consell de direcci d'A RTICLES

Les possibilitats de comunicaci en xarxa que ens ofereix Internet fan que cada dia visquem amb ms intensitat els canvis que es produeixen en la nostra forma de vida. Ara, sense moure'ns, podem estar connectats prcticament amb tot el mn i desenvolupar una gran quantitat d'activitats que, fins fa no res, eren del tot impensables. La comunicaci en xarxa trenca barreres d'espai i de temps. Internet ens pot proporcionar escenaris de relaci, comunicaci, informaci, formaci i oci, sobre qualsevol tema, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. No endebades, es parla d'una revoluci semblant al que en altres poques van suposar instruments i tcniques com ara el foc, la roda, l'escriptura, la impremta, la mquina de vapor o l'electricitat. Per cap altra tecnologia no ha generat tantes transformacions en l'mbit social, cultural i econmic. La humanitat, amb l'accs a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i la seva utilitzaci, cada vegada ms a l'abast de tothom est canviant significativament la manera de comunicar, d'aprendre, de treballar i de relacionar-se. La distinci dels tres entorns on es desenvolupa, avui, la vida de les persones aportada per Echevarra1 , ens pot ajudar a valorar el paper d'Internet en la societat actual. Aix, en el primer entorn, l'entorn natural, la famlia s qui hi t el paper ms important. En el segon entorn, l'entorn urb, l'escola n's la instituci ms destacada, la qual, a ms a ms de reforar els coneixements sobre el primer entorn, proporciona la formaci necessria (lectura i escriptura, normes socials, un ofici, etc.) per interactuar en aquest segon entorn. Finalment, en el tercer entorn, l'entorn virtual, hi apareix Internet com el principal exponent. Aquest entorn virtual, ens explica Echevarra, comporta una ampliaci de la realitat amb nous espais per a la interacci social que cada vegada adquireixen ms rellevncia. No s un espai ni fisicoespacial, ni presencial, sin electrnic i representacional (en el qual convergeixen elements com ara Internet, les tecnologies multimdia dels videojocs, la realitat virtual, el telfon i la televisi); tampoc no s sincrnic ni proximal, ja que no requereix la coincidncia temporal ni espacial, sin multicrnic i distal. El tercer entorn, doncs, a part de ser un mitj d'informaci i comunicaci ben potent, constitueix un nou espai per a la interacci social. Davant d'aquest panorama, s gaireb obligat que ens demanem quin ha de ser el paper de les TIC en el mn educatiu i, en particular, en l'aprenentatge de la llengua. Estem d'acord amb Vicent Partal 2 , que, en formular-li una pregunta semblant, va respondre: Simplement, usarles, i prossegu: La pregunta interessant s la contrria, quin paper ha de tenir l'escola respecte a les noves tecnologies?. Per nosaltres, aquest tamb s el repte: usar la xarxa telemtica i, tot usant-la, valorar com contribueix al desenvolupament de ciutadans crtics i responsables. Aprofundir i compartir les possibilitats d's de l'espai virtual, junta5 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 44 P. 5-8 gener 2008

Xarxes per aprendre llengua

ment amb el perqu i el com l'usem per aprendre, en el nostre cas llengua, s el que ens proposem fer en aquest monogrfic. Conv destacar que les possibilitats d'Internet en el mn educatiu superen les expectatives d'usar-lo com a mitj d'informaci inesgotable i com a font de recursos didctics. Internet s una xarxa horitzontal, descentralitzada i interactiva, i aix facilita emprendre activitats que desenvolupin les capacitats expressives i creatives de tot tipus, com tamb prendre la paraula per argumentar, contrastar i valorar les prpies opinions i les dels altres. No s'escapen a ning, per, els riscs que tamb pot comportar l's de la xarxa (perdre's amb tanta informaci; trobarhi dades errnies, continguts indesitjables, com ara racisme o vilolncia, enganys, addiccions, etc.), i s tamb en aquests aspectes on el paper de l'educaci esdev fonamental. Aquesta monografia s'enceta amb la collaboraci de Begoa Gros (Eines per a la comunicaci i la construcci collaborativa del coneixement), en qu l'autora revisa les diverses tipologies d'aprenentatge en la web i en proposa una de nova que integra les anteriors i les eixampla. L'autora defensa una lnia que se centra en la producci del coneixement a travs de la web. Parteix de la importncia que t la construcci collaborativa del coneixement i sintetitza les aportacions dels projectes BSLC (Basic Suport for Cooperative Learning) i FLE (Future Learning Environment). L'avantatge principal d'aquestes eines s la ductilitat, cosa que permet adaptar aquest suport a la diversitat de processos d'aprenentatge collaboratiu. A ms, grcies a aquestes eines, els alumnes diposen d'una guia que els ajuda a millorar les competncies que tenen per construir coneixement i generar-ne. L'article d'ngels Prat i Conxita Mrquez (Les recerques a Internet: ms que saber llegir) defensa que actualment, ms enll dels llibres de text, hi ha un mn per descobrir que s'acosta ms a la realitat i que fa els ciutadans ms preparats i informats. Les autores comparen la funci dels llibres de text amb la d'Internet i analitzen les destreses que els estudiants han de desenvolupar per ser eficaos i autnoms en les recerques de coneixements via Internet. Finalment, illustren amb quatre exemples com els alumnes s'encaren als documents digitals amb eficincia i com aquesta via els serveix per renovar coneixements contnuament i per participar de forma ms activa en la vida social i cultural. En tercer lloc, les autores Adela Fernndez, Irene Gonzlez i M. del Mar Prez, formadores de l'rea de llengua del Pas Basc, a travs del seu article (Un frum per a l'elaboraci i l'aplicaci de WebQuest a l'rea de llengua castellana i literatura), presenten el desenvolupament d'un projecte de formaci que t com a objectiu aconseguir que el professorat s'engresqui a participar a les WebQuest i comparteixi la seva
6 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 44 gener 2008

Xarxes per aprendre llengua

prctica didctica amb altres docents. L'article mostra el naixement del projecte, la tasca d'assessorament per implicar-hi el professorat i la guia per a les produccions de l'alumnat. Finalment, apunta els beneficis d'aquesta eina per al professorat i recull unes quantes recomanacions prctiques per a qui s'inici de bell nou en aquesta modalitat de treball. Xavier Fontich, amb l'article Lectura i escriptura a secundria: una wikillibreta de vacances, presenta una experincia d'aula a partir d'un llibre de lectura. L'autor explica amb detall, tant el procs que segueixen els alumnes per explorar diversos gneres discursius, com el procs que segueix el docent per ensenyar: el propi procs centrat en la reflexi-acci, l'organitzaci de l'aula i el treball cooperatiu, la manera com descabdella les reflexions dels alumnes i l'aprenentatge de continguts acadmics. El text, innovador i completssim, s un bon exemple sobre com es pot abordar un treball de creaci literria. Francina Mart presenta l'article Llegir la credibilitat dels webs: estudi de cas, que analitza els criteris que segueixen els alumnes per valorar les fonts d'informaci d'Internet. L'autora valora aquest procs com una manera d'aprendre a llegir de forma crtica davant la pantalla i fer que els alumnes aprenguin a validar estratgies per llegir distanciadament l'allau d'informaci que els arriba a travs d'Internet. L'article justifica els seus arguments a partir d'una recerca basada en l'estudi de cas. Les autores Bea Martn i Laura Garcia (Podcsting literari a la classe de llengua) defensen el format podcsting com una eina efica per treballar la comprensi lectora i per les caracterstiques inherents a l'eina: la funcionalitat i la versemblana. Aquest format permet enregistrar l'udio dels documents que es publiquen a travs d'Internet i fa que puguin ser escoltats, descarregats i emmagatzemats en un reproductor porttil. L'article valora aquesta eina informtica per la bona acollida que t entre els estudiants i pel lligam que estableix entre la vida escolar i la vida social dels adolescents. L'article de Jordi Jubany, titulat Significats nous i maneres noves d'aprendre a llegir i escriure, s'inicia amb una anlisi dels canvis que les tecnologies de la informaci han imprs a les nostres vides i la repercussi que tenen en l'ensenyament. Aquests canvis es tradueixen en noves maneres de llegir i escriure. La multilectura, la multiescriptura, la imbricaci entre textos i imatges, entre d'altres, sn mostres de com s'han modificat les formes d'accedir al text escrit. L'autor ho exemplifica amb el disseny d'un programa pensat per treballar el conte amb nens i nenes d'educaci primria. Per ltim, Claudi Fuster exposa l'article Usos d'Internet en un context multilinge. L'evoluci d'una experincia a l'educaci secundria. L'autor parteix de la seva experincia com a professor de secundria interessat pel mn de la informtica i narra l'evoluci de l'ensenyament
7 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 44 gener 2008

Xarxes per aprendre llengua

vinculat a la presncia dels ordinadors a les aules. Reflexiona sobre la funci del docent per fer un s efica d'aquestes eines, els canvis continus que generen i com poden representar un suport molt til al professorat per fer front als contextos escolars cada dia ms marcats pel multilingisme i la multiculturalitat. En sntesi, pensem que aquest monogrfic, centrat en la vida de la xarxa a les aules, pot obrir encara ms el cabal de l'educaci vinculada a l'entorn. Estem convenuts que aquest nou cam ser assequible per a la majoria de l'alumnat. Com diem al comenament, la comunicaci en xarxa trenca barreres d'espai i temps i proporciona escenaris d'interrelaci social, acadmica i personal. L'escola t ara el repte i la responsabilitat no noms de posar a l'abast de tots els nois i noies les possibilitats de la xarxa, sin tamb de desenvolupar el seu esperit crtic respecte a aquest nou espai de comunicaci.
Notes 1. J. ECHEVERRA (2000): Un mundo virtual. Barcelona. Delbolsillo. 2. <http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/lm/partal.htm>.

8 | Articles

de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 44 gener 2008